LES ENGRUNES I LES FORMIGUES

( la llengua i la independència…)

Sem aquí per a debatre

En « Joan » fa una aportació al debat que és important. No sé qui és però debatrem amb el to que hem volgut donar al nostre web: ni invectives ni tabús. Tot proposant-li una conversa oberta, si ho vol.

Vaig escriure l’ altre dia:
« La utopia ha canviat de camp. A Catalunya Nord, els utòpics són els que creuen que podem salvar la llengua en el context francès. Tothom sap que estem sobre un pendent ensabonat que ens porta inexorablement a la mort de la llengua i a la folklorització de la cultura ».

I en Joan respon així:
« I a Catalunya Nord els utòpics són els que creuen que aconseguiran la independència en el context d’una societat en què sempre menys gent sap parlar català.
Es fa tot el possible per salvar la llengua a Catalunya Nord? No ho crec, mireu el País basc, Alsàcia, Còrsega, Bretanya,… Tots fan millor que nosaltres!”

Christian Bourquin

Casualment avui mateix m’ ha caigut a les mans una declaració recent del President del Consell Regional, Christian Bourquin:
«La salut del català a la Catalunya del Nord, la veig molt bé. L’ús social hi ha augmentat molt darrerament. La progressió és molt forta i molta de la gent nova que arriba al Departament aprenen el català. En aquest moment, a tot el Departament hi ha 20.000 persones que l’aprenen. El català és un factor d’integració »

Els nostres polítics estan satisfets amb les engrunes que ens donen o que ens obtenen. Coneixen i viuen el context francès i pensen que el que aconsegueixen és ja, enorme. I de fet, la majoria, no en necessiten pas més. Autosatisfacció, doncs. Cofois i a dormir tranquils!

Però no ens enganyem, entre la nostra gent també hi ha qui se satisfà amb les engrunes. Tens raó :El nostre perill és l’ autosatisfacció: (la meua botigueta funciona suficientment per tenir content el meu narcissisme).
I la fragmentació: La necessitat de fer pinya no es manifesta pas sempre,

  • ni en l’ adversitat : (què fem per fer aplicar les « cartes » sobre el català de l’ Ajuntament de Perpinyà i del Consell General? Ho deixem per paper mullat ? Ja no ens fa res que els vins o l’ aeroport es diguin « sud de France »… ? )
  • ni en la festa (?): (propera ocasió, organitzada per la federació: el lipdup per la llengua!)

Cadascú sap la seua part però autocentrem-nos i mirem-nos amb perspectiva històrica:

  • D’ on venim? D’ una país on es parlava només català.
  • On sem? En un país on es parla poc català.
  • On anem? Cap a un país on ja no es parlarà gens català (a menys que passi quelcom de molt determinant). I aquests processos són ineluctables.

Ho hem provat tot! Generacions de lluitadors hi han deixat, primer la pell (angelets, patriotes, resistents…) i més recentment l’ energia i el suor de cada dia. I molts, encara ho estem provant tot. I no ens aturarem. Perquè ens dona la gana! Perquè és la nostra llengua! Tot i saber el procés ineluctable.

I una pregunta, per acabar: Segur que ho hem provat tot?
Volem obrir una perspectiva nova :

I si el sud esdevingués independent? No obre, això, perspectives noves a la nostra feina? I en aquest procés, no tenim res a fer-hi ?

El debat d’ aquesta pàgina ja ha aportat algunes respostes. Vet aquí algunes d’ elles:

En J-Ll. Lluís ens respon: «Ajudem el sud a ser independent!»
I el Turon afegeix: « Mirem la nostra realitat amb ulls independentistes»
El Gual diu: Quan va caure el mur de Berlin ningú no s’ ho esperava però després tothom deia que era el que s ‘ havia de fer. »
En Bertrana no parla de Berlin sinó de la resistència francesa: «L’ endemà de la victòria tothom deia que era resistent!»

I molts d’altres han dit coses interessants.
Si mires el “qui sem”de la web llegiràs això: “Aquesta feina és complementària de la que es fa en altres sectors del moviment català. La nostra credibilitat ve de la feina que hi fem tots.”

Tots aquests que han respost, i els que ho faran més tard… són uns somiatruites? Ells, i molts d’ altres són gent que es mulla avui però que no es prohibeix una perspectiva nova:
Com a bones formiguetes anem reunint engrunes… però un dia ens agradaria tenir lloc i plat i porró a la nostra taula comuna.

2 comments on “LES ENGRUNES I LES FORMIGUES

  1. Gràcies per haver escrit aquest molt bon article en reacció al meu comentari.
    Sé que la independència de la Catalunya Sud serà un element a favor del català aquí, és evident. Tanmateix, aquell dia haurem de reivindicar ben fort que aquí sem la part nord del mateix país que serà independent al sud, perquè no cal pas somiar, ells es faran dir “Catalunya” i no “Catalunya Sud”.

    La vostra argumentació és molt bona, però ho torno a afirmar: quan mirem altres regions de França que tenen una llengua pròpia, els altres ho fan molt millor que nosaltres, i ells no esperen la independència d’una altra part de llur país.

    Es vergonyós que tot el catalanisme no s’uneixi al voltant de reivindicacions comunes com ara: l’oferiment a totes les famílies que ho desitgen d’un ensenyament bilingüe, d’un ensenyament immersiu o d’un ensenyament de la llengua catalana; l’ús del català en tots els àmbits; més català mitjans de comunicació nord-catalans; etc. però també el suport a la independència de Catalunya Sud si els sud-catalans ho volen majoritàriament.

    Continuo pensant que el més important a Catalunya Nord és la recuperació i promoció de la llengua catalana, i encara més sabent que cada any rebem 5.000 nous habitants. La independència de Catalunya Sud és gairebé segur que vindrà.

    Ens hi hem de preparar, més que parlant-ne i somiant-hi, lluitant per a la nostra llengua i per a la idea que sem una part de Catalunya. Perquè si no, per als catalans del sud, el dia que el seu tros de Catalunya sigui independent, serem francesos qualsevol.

    Per tant, és el moment de fer pinya per al català, en aquest moment crític.
    O continuarem somiant en una Catalunya Sud independent i una Catalunya Nord que haurà perdut tota la seva personalitat catalana perquè els catalanistes s’hauran interessat més per al sud que per llur propi territori?

  2. Catalunya és una comunitat lingüistica, però disminuida, per França. Per tant en aquests moments la seva feina és lluitar per aconseguir la normalització d’infants i adults. Entretant la Catalunya (Sud?) ha d’actuar amb decisió per ser un nou Estat europeu ric com és i integrador i la reunificació de les comarques del Roselló, Vallespir i Conflent, caurà com fruita madura si la majoria del poble ho vol. La tasca dels mitjans de comunicació si ja fossim un Estat català fora fonamental per ajudar a la victòria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s