per Antoni Infante
Fa molts anys que participe de la diada de l’11 de setembre. Ho he fet quan aquesta commemoració tenia, sobretot, un component de resistència, quan érem minoria la gent que ens manifestàvem, mentre la gran majoria aprofitava la diada com un dia més d’esbarjo, i també hi he participat els darrers anys, quan centenars i centenars de milers de persones han agafat el relleu de les persones i entitats resistents. De totes, en destacaré només una. Va ser la gran cadena humana del 2013. L’esforç gegantí que va requerir aquesta cadena va suposar un abans i un després en la concepció de moltes persones: el poble català estava i està en condicions tècniques, organitzatives i polítiques per a fer tot allò que es propose, també d’assolir la independència i dotar-se d’un Estat al servei de les persones.