RECULL DE PREMSA ANC – 17 OCTUBRE 2012

SECRETARIAT NACIONAL DE L’ANC – COMUNICACIó

Gallifa, primer municipi que es declara insubmís fiscal

L’Ajuntament ha ingressat l’IRPF de l’últim trimestre a l’Agència Tributària Catalana

gallifa

L’Ajuntament de Gallifa (Vallès Occidental) s’ha declarat avui insubmís fiscal, i ha anunciat que havia deixat de pagar l’últim trimestre de l’IRPF dels treballadors a l’Agència Tributària Espanyola per fer-ho (pdf) a la Hisenda catalana. És la primera institució catalana que es declara insubmisa fiscal. En declaracions als mitjans des del parlament, el batlle de la localitat, Jordi Fornes (SI) ha explicat que aquesta decisió és un acte de sobirania per desmarcar-se d’Espanya i que sigui Catalunya qui gestioni els propis recursos.

Ha dit que la insubmissió era la conseqüència de la declaració, fa pocs dies, del municipi com a territori lliure i sobirà, moció impulsada a desenes d’ajuntaments de Catalunya. ‘No sabem massa què pot passar ara, perquè no hi ha jurisprudència sobre aquesta qüestió. Entrem en un terreny desconegut’. La quantitat pagada per Gallifa a l’Agència Tributària Catalana és de 1.662 euros. Ara l’Ajuntament estudiarà si pot fer-hi altres pagaments, com les cotitzacions de la seguretat social.

Fornes ha estat acompanyat del diputat de SI Uriel Bertran, que ha demanat al govern que ara no transfereixi els recursos de Gallifa a l’estat i que faci que aquest exemple sigui seguit per altres ajuntaments, diputacions i la mateixa Generalitat. Bertran ha dit que la insubmissió era una sortida ‘davant l’espoli de 16.000 milions d’euros anuals i els pagaments que l’estat deu a Catalunya’.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4047710/20121016/gallifa-primer-municipi-declara-insubmis-fiscal.html

 

CCOO afirma que lluitarà igual pels drets dels treballadors si Catalunya s’independitza
18:0416.10.2012   BARCELONA, 16 (EUROPA PRESS)

CCOO

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha assegurat que el sindicat mantindrà la mateixa lluita pels drets dels treballadors catalans “en una hipotètica Catalunya independent”.

En declaracions als mitjans aquest dimarts, ha argumentat que les reclamacions que el sindicat fa ara mateix es mantindran: “Seguirem igual d’intransigents en la defensa dels drets dels treballadors catalans en qualsevol context”.

Gallego ha destacat que els estatuts del sindicat preveuen el dret a decidir, pel que ha instat a fer un debat “sense pors ni temors” i possibilitant que els ciutadans decideixin lliurement el futur de Catalunya.

El líder de CCOO ha recalcat que la campanya electoral hauria d’incloure propostes socials i no només el debat sobiranista, i ha criticat mesures portades a terme pel Govern de CiU com la modificació de la Renda Mínima d’Inserció (RMI).

“El problema és de propostes polítiques i no d’identitat”, ha sentenciat Gallego, que ha reiterat que la voluntat del sindicat és que Catalunya tingui cada vegada més autogovern.[FIN]

http://www.vilaweb.cat/ep/cerca/ultima-hora/4047831/20121016/ccoo-afirma-lluitara-igual-pels-drets-treballadors-catalunya-sindependitza.htmlconsulta=CCOO&data_b=Data+%28dd.mm.aaaa%29&action=cercar

El silenci dels obrers
17/10/12 02:00 – VICENT SANCHIS

Com que modes són inèrcies, sovint inexplicables, a Catalunya ara només sembla que hi ha empresaris. De manera exagerada, com sol passar en aquesta tribu. Empresaris amunt i avall. A dreta i esquerra. Curiós país de contradiccions més curioses encara. Durant anys van haver-se de reivindicar com si fossin empestats socials i darrerament tothom els apuntava com a integrants de la tríada malvada –juntament amb banquers i polítics– que ens ha portat les mil calamitats. Ara no. Ara la premsa en ple els demana com veuen i pateixen el nostre present nacional. En el món de les balances de plat únic sembla que no hi hagi més que ells. I no. Perquè, segons la teoria marxista clàssica, encara poc o molt políticament vigent, hi ha també la dita classe obrera. Ningú pregunta res als sindicats. I ells callen com desheretats. Ja sabem què pensa tothom de la independència. Però, i les “centrals obreres”? Ningú els mira i ells despisten. El silenci dels sindicats evidencia incomoditats. De la UGT i de CCOO del Regne d’Espanya. Encara.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/584932-el-silenci-dels-obrers.html

Juristes espanyols qüestionen que Mas cometés cap delicte amb el referèndum

mas

Les associacions de jutges veuen prematur avançar que el president de la Generalitat, Artur Mas, cometria un delicte en cas de convocar un referèndum independentista a Catalunya, ja que es tracta d’una “hipòtesi” de la qual no es coneixen els detalls ni els termes en els quals es faria, segons han explicat a Europa Press.

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va advertir aquest dilluns a Mas que serà seva la responsabilitat que es derivi d'”un acte il·legal” com convocar un referèndum secessionista.

Més tard, el Ministeri de Justícia va explicar que el president de la Generalitat podria incórrer a la comissió d’un delicte de desobediència d’una resolució judicial, sancionat amb multa i inhabilitació, si convoca aquest referèndum per la independència i es nega a complir el mandat del Tribunal Constitucional.

Tot i això, el portaveu de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), Pablo Llarena, considera que no es poden fer valoracions de coses que encara no s’han produït “perquè depèn de l’actuació que es faci per part de la Generalitat”. més, Llanera ha insistit que, en el seu cas, la decisió correspondria als jutges i no es poden avançar resolucions judicials.

Llanera ha reconegut que actualment la legislació estableix que la convocatòria de referèndums és competència exclusiva de l’Estat, però ha sostingut que les conseqüències de vulnerar la llei “dependran de l’ordenament jurídic vigent i els termes que es faci”

http://www.vilaweb.cat/noticia/4047841/20121016/juristes-espanyols-questionen-mas-cometes-cap-delicte-referendum.html

REPRESSIÓ
Suspès el judici contra l’independentista de Badalona perquè la jutgessa no hi veu delicte
La Unitat Omega de la Guàrdia Urbana serà jutjada el 12 de desembre per detenció il·legal i agressions a Joan Carles Isal

17/10/2012 Drets i Llibertats

judici suspes
Concentració de suport a Joan Carles Isal | Autor: Ricard Amaya

Joan Carles Isal, el militant independentista badaloní detingut la nit de divendres a dissabte, s’havia de sotmetre aquest dimarts a un judici ràpid pels fets que van tenir lloc al Casal Antoni Sala i Pont de la ciutat quan pels volts de la mitjanit un grup d’antiavalots de la Guàrdia Urbana van irrompre al local de manera agressiva, detenint Isal i retenint la trentena de persones que es trobaven al lloc [llegiu crònica dels fets].

Tanmateix, la jutgessa no va veure delicte en l’actuació d’Isal i va decidir suspendre el judici i convocar-ne un de faltes per al 12 de desembre. Amb un element important: La Unitat Omega de Guàrdia Urbana també serà jutjada aquest dia per detenció il·legal i agressions a Joan Carles Isal.

La unitat Omega “va provocar deliberadament els incidents i la detenció”

La CUP, organització on milita Isal, juntament amb l’MDT, ha celebrat la decisió de la jutgessa i ha afirmat que “avala la versió de la CUP de que en cap moment hi va haver cap acció violenta” per part dels assistents a l’acte del Casal, sinó que va ser la unitat Omega qui “va provocar deliberadament els incidents i la detenció d’en Joan Carles Isal”.

La formació creu que aquest nou episodi repressiu confirma “el caràcter antidemocràtic de la unitat Omega i l’ús polític i repressiu que en fa el màxim responsable de la seguretat a la nostra ciutat, el regidor Miguel Jurado”, amb una llarga trajectòria d’afers repressius.

La CUP ha denunciat que en un primer moment els antiavalots volien carregar contra els veïns congregats al Casal Antoni Sala i Pont, ja que van sortir de la furgoneta amb les porres a la mà. Tot seguit, van optar per començar a demanar la identificació a tothom mentre, “amb actitud provocadora i desafiant”, gravaven la gent amb un mòbil.

El cap dels antiavalots va reconèixer Isal, actiu militant independentista

Segons l’organització, en un moment determinat, el sergent Sánchez, cap de la unitat Omega, va reconèixer Joan Carles Isal -que ja fou detingut per participar en un piquet durant la vaga general- i el va saludar amb un clarificador “Es la segunda vez que nos vemos y es la última que discutimos”. El passat mes d’agost, els antiavalots van irrompre al concert de Cal Txiringu de la Festa Major d’Agost i Isal li va recriminar les seves provocacions cap als organitzadors i participants.

“El sergent Sánchez devia pensar que el 12 d’octubre era un bon dia per passar comptes i, després de demanar a en Joan Carles que sortís del local, va ordenar als seus homes que el detinguessin, sense cap mena de justificació”, afirma la CUP.

En el moment de la detenció, i segons confirmen els testimonis al lloc dels fets i diversos vídeos penjats a la xarxa, quatre membres de la unitat Omega es van abraonar sobre Isal, llançant-lo a terra i colpejant-lo. Tot seguit, els agents van envoltar el casal impedint l’entrada o sortida de les persones allà presents.

Blaus, esgarrapades i una fissura a la costella

L’informe mèdic d’Isal certifica la violència de la detenció: Blaus, esgarrapades i una fissura a la costella.

Aquella nit el detingut va ser traslladat a la comissaria de la Guàrdia Urbana i a la dels Mossos d’Esquadra. En tot moment, una cinquantena de persones van ser presents a l’exterior de les comissaries per mostrar el seu suport a Isal i exigir-ne l’alliberament, que va produir-se a quarts de 10 del dissabte 13 d’octubre.

La CUP de Badalona, així com el Casal Antoni Sala i Pont, han demanat l’absolució i retirada de tots els càrrecs contra Isal, la supressió de la unitat Omega i la destitució del regidor de Seguretat, Miquel Jurado.

http://www.llibertat.cat/2012/10/suspes-el-judici-contra-l-independentista-de-badalona-perque-la-jutgessa-no-hi-veu-delicte-19629

DRETS HUMANS
Espanya, condemnada per tortures per segon cop al TEDH
EL TEDH condemna el Regne d’Espanya per segon cop per encobrir la tortura, després de la sentència que donava la raó a 16 independentistes catalans el 2004 detinguts i torturats durant l’Operació Garzón

16/10/2012 Drets i Llibertats

otamendi
Martxelo Otamendi, periodista detingut i torturat

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès la demanda de Martxelo Otamendi, exdirector d’Egunkaria i director de Berria, i ha condemnat l’Estat espanyol a indemnitzar-lo amb 24.000 euros -20.000 per danys morals i 4.000, en concepte de costes-per no investigar suficientment la seva denúncia de tortures i no posar els mitjans necessaris per perseguir aquest delitcte. [Sentència]

La Sala Tercera del TEDH afirma que l’Estat espanyol va vulnerar l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, que estableix la prohibició d’infligir tractes inhumans o degradants.

La sentència manté que el Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola va “romandre passiu” davant les denúncies de Otamendi i estima que les investigacions de la jutge d’instrucció número 5 de Madrid “no van ser prou profundes i efectives”.

La Cort europea del TEDH incideix en “la particular vulnerabilitat” dels detinguts en règim d’incomunicació hauria d’obligar a prendre “mesures de vigilància apropiades” per evitar abusos, casos de tortura com el denunciat repetidament al País Basc i «protegir la integritat física dels detinguts».

La decisió insisteix en la importància d’adoptar les mesures recomanades pel Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d’Europa “per millorar la qualitat de l’examen mèdic-legal de les persones en règim de detenció incomunicada”.

L’ús de la tortura, un altre cop

El periodista Martxelo Otamendi va ser detingut el 20 de febrer de 2003 per la Guàrdia Civil en l’operació que tenia coma objectiu el diari Egunkaria, un dels diaris bascos clausurats durant aquests anys. Va romandre cinc dies incomunicat (sense accés a familiars, advocat, metge de confiança). Després, en ser posat en llibertat, va denunciar greus tortures.

La seva denúncia de les tortures patides durant els dies que va romandre incomunicat als calabossos de la Guàrdia Civil va arribar als domicilis bascos en viu a través d’ETB. A les portes del jutjat, Otamendi, amb aspecte demacrat i la mirada perduda, va resumir així aquells fets: “Ha estat cruel, absolutament inhumà”.

El periodista basc va denunciar, entre altres pràctiques, que li van posar la “bossa” (un plàstic al cap per asfixiar el detingut) en dues ocasions, que li van col·locar una pistola al front, que el van tenir nu a quatre potes, amb insults homòfobs, i que el van obligar a fer flexions.

Altres independentistes bascos que van ser arrestats en la mateixa operació com Iñaki Uria, Xabier Alegria i Xabier Oleaga també van patir greus tortures mentre van restar a mans de la Guàrdia Civil.

La denúncia d’Otamendi, així com la que va fer d’Iñaki Uria, van ser arxivades, de manera que el 2008 l’actual director de Berria va decidir recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, que avui s’ha pronunciat contra el Regne d’Espanya.

http://www.llibertat.cat/2012/10/espanya-condemnada-per-segon-cop-al-tedh-per-tortura-19621

Otamendi: ‘La tortura és un problema estructural a l’estat espanyol’

El Tribunal d’Estrasburg condemna Espanya per les tortures al periodista

Dimarts 16.10.2012 22:04

Otamendi

El director de Berria i ex-director d’Egunkaria, Martxelo Otamendi, ha valorat la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que condemna l’estat espanyol a pagar-li una indemnització de 24.000 euros per no haver investigat les tortures que va patir durant la detenció el 2003 a mans de la guàrdia civil. ‘A Espanya li aniria bé un rescat en matèria de recursos humans’, ha dit, i ha remarcat que amb una multa de pocs milers d’euros ‘la tortura li surt barata a l’estat’. La secció tercera del tribunal ha conclos que Espanya va vulnerar l’article 3 de al Convenció Europea de Drets Humans, que proclama el dret de no patir tracte degradant o inhumà.

Otamendi ha recordat que la tortura ‘és un problema estructural a l’estat espanyol’ i ha considerat ‘increïble’ que mai no s’hagin detingut els culpables de mal tractaments d’aquesta mena, malgrat ser ‘el delicte més previsible i més fàcil d’investigar’.

Per la seva banda, l’advocat Íñigo Iruin ha valorat la importància de la sentència, que s’afegeix a altres dues en el mateix sentit dictades els últims tres anys pel mateix tribunal. I ha destacat que aquesta és la primera sentència en què es denuncia de manera explícita ‘la passivitat’ de la justícia espanyola a l’hora d’investigar tortures.

Els fets

El periodista va ser detingut el febrer del 2003 a casa seva per ordre de l’Audiència Nacional espanyola, que l’acusava del delicte de pertinença a banda armada juntament amb els periodistes i ex-directius d’Egunkaria Joan Mari Torrealdai, Iñaki Uria, Txema Auzmendi i Xabier Oleaga. Tots ells van ser absolts d’aquesta acusació per l’Audiència espanyola mateixa fa dos anys.

Va passar cinc dies incomunicat, durant els quals va ser torturat, segons que va denunciar després de quedar en llibertat. La denúncia va ser arxivada per les instàncies judicials espanyoles. Va ser aleshores quan Otamendi va recórrer a Estrasburg, on va denunciar que el procés judicial i la investigació a Espanya havien estat mancats de garanties i, per tant, que havia patit indefensió.

La sentència

La sentència d’avui d’Estrasburg recorda els fets denunciats per Otamendi i explica que el metge forense el va examinar fins a quatre vegades durant la detenció els dies 20, 21, 22 i 23 de febrer del 2003. Tot i això, en els informes, el jutge va dir que el periodista s’havia negat a ser examinat. Quan Otamendi va ser davant del jutge, ‘va declarar que havia estat objecte d’abusos durant la detenció’, diu la sentència, que relata les tortures denunciades per Otamendi, com ara haver d’estar dret durant deu hores, romandre despert durant dos dies, rebre insults homofòbics, ser despullat i obligat a adoptar una posició sexual, que li havien col·locat un objecte de metall al cap que va fer un soroll similar al de la detonació d’una pistola, que havia estat cobert dues vegades al cap amb una bossa de plàstic i que va ser amenaçat de mort. ‘Un cop alliberat, el demandant va denunciar els abusos. El jutge va rebutjar-ho al·legant secret de la investigació’.

Van continuar els recursos fins arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, que avui li dóna la raó i condemna Espanya per no haver fet el que calia i no haver investigat les denúncies.

En aquesta entrevista a VilaWeb, del gener del 2010, Otamendi parlava de les tortures que va patir, entre més temes:  Martxelo Otamendi: ‘La tortura és eficaç’ (VÍDEO)

http://www.vilaweb.cat/noticia/4047891/20121016/otamendi-tortura-problema-estructural-lestat-espanyol.html

 

Espanya paga Otamendi

El Tribunal d’Estrasburg condemna l’Estat per no haver investigat les tortures denunciades pel director d’‘Egunkaria’

Obliga Madrid a indemnitzar el periodista amb 24.000 euros pels maltractaments patits el 2003

17/10/12 02:00 – BILBAO – DAVID PORTABELLA

Otamendi

Otamendi (dreta) i el seu advocat, Íñigo Iruin, en roda de premsa després de conèixer la sentència d’ahir Foto: GORKA ESTRADA / EFE.

Des de l’esquerra abertzale fins a UPD, tots els partits es mostren solidaris

Nou anys i mig després de ser detingut i d’aparèixer amb el rostre demacrat davant les càmeres d’ETB denunciant que havia patit tortures de la Guàrdia Civil, l’exdirector del diari Egunkaria i actual director de Berria, Martxelo Otamendi, va obtenir ahir un petit triomf a Estrasburg. El Tribunal Europeu de Drets Humans estima la demanda del periodista basc i condemna l’Estat espanyol a pagar-li 24.000 euros –20.000 per danys morals i 4.000 per fer front a les despeses de tot el procés– per no haver investigat la seva denúncia de tortures i per no haver facilitat ni tan sols els mitjans necessaris per fer-ho.
En el marc de l’operació que va suposar la clausura del diari Egunkaria, aleshores l’únic escrit íntegrament en basc, Otamendi va ser detingut el 20 de febrer del 2003 per la Guàrdia Civil i va haver de passar cinc dies incomunicat. Al final de les 120 hores de total incomunicació, Otamendi va ser posat en llibertat. “Ha estat cruel, absolutament inhumà”, va relatar quan va ser alliberat. D’acord amb la seva exposició, les tortures infligides van incloure dos simulacres d’ofec amb una bossa, tenir col·locada una pistola amb el canó al front, haver-se de despullar i posar-se de quatre grapes o fent flexions, així com maltractaments homòfobs. També van denunciar tortures els responsables del rotatiu Iñaki Uria, Xabier Alegria i Xabier Oleaga, igualment arrestats en l’operació contra el diari per suposada integració a ETA.
Com que les denúncies d’Otamendi i la resta de companys van ser arxivades, el periodista va recórrer el 2008 al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, que ara, quatre anys després, condemna l’Estat per haver violat l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, que estableix la prohibició d’infligir tractes inhumans o degradants. Al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiencia Nacional, el Tribunal d’Estrasburg li reprotxa que “va romandre passiu” respecte a les denúncies d’Otamendi. Al jutjat d’instrucció 5 de l’Audiencia Nacional, li retreu que les investigacions “no van ser suficientment profundes i efectives”.
El director de Berria, que oferia un acte públic al parc Martín Ugalde d’Andoain (Guipúscoa) ahir al vespre, va rebre la solidaritat de tot l’arc polític basc, des d’UPD fins a l’esquerra abertzale. “Fins i tot alguns magistrats de l’Audiència havien posat de manifest en sentències que s’han investigat prou les tortures, tots els delictes han de ser investigats i perseguits, també el de tortures”, va dir la portaveu del govern basc, Idoia Mendia. L’abertzale Pernando Barrera va confiar que la sentència “pugui compensar mínimament l’infern que va passar Otamendi”. Carlos Martínez Gorriarán (UPD) considerava “lamentable” haver obviat la denúncia i Josu Erkoreka (PNB) hi va trobar una prova que la política antiterrorista dels governs estatals és “en bona part al marge de la llei”.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/585057-espanya-paga-otamendi.html

CÀMERES A INTXAURRONDO

“Les tortures no s’investiguen perquè, en realitat, Espanya té por de veure’s al mirall”
Jaume Clotet
El Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg acaba de condemnar l’Estat espanyol per no haver investigat les denúncies de tortures que va presentar el periodista basc Martxelo Otamendi durant la seva detenció arran del cas, fallit, contra el diari Egunkaria. El periodista va ser detingut l’any 2003 juntament amb altres col·legues sota l’acusació de pertànyer a ETA, dins el sac de la qual també hi van posar el diari Egunkaria, que va ser clausurat. Com tothom recordarà, fa dos anys l’Audiència Nacional els va absoldre d’aquest delicte i va permetre la reobertura del diari, bo i sabent que aquesta possibilitat ja era impossible. El mal causat per l’Estat ja estava fet, liquidant un diari, però la capacitat de mobilització dels bascos havia permès la creació d’un nou rotatiu, el Berria, que també dirigeix Otamendi.

En la seva sentència, l’alt tribunal afirma que Espanya va vulnerar l’article 3 de la Convenció Europea dels Drets Humans i dictamina que Otamendi ha de rebre una indemnització per valor de 24.000 euros. El govern espanyol, com sempre, es defensa com un gat panxa enlaire negant que a Espanya es torturi ningú. Si això fos cert, per quins set sous s’hauria de negar tan sovint a investigar les acusacions de tortures? Els catalans recordem bé un cas idèntic del 1992, quan dotzenes de joves catalans van ser capturats per la Guàrdia Civil sota l’acusació de pertànyer a Terra Lliure. Els joves van denunciar tortures per part d’aquest cos militaritzat, que mai no van ser investigades. El cas es va saldar, com ara, amb una escandalosa condemna per part d’Estrasburg contra l’Estat espanyol.

Les tortures no s’investiguen perquè, en realitat, Espanya té por de veure’s al mirall. Hi ha proves que les forces de seguretat espanyoles han torturat, i no parlo de fa gaires anys. L’any 2010 un grup de guàrdies civils van ser condemnats per part de l’Audiència Provincial de Guipúscoa per haver torturat greument uns joves abertzales. Hi ha altres casos en la mateixa línia. Sabent aquesta realitat, em temo que el govern espanyol prefereix mirar cap a una altra banda i no investigar res, quan la seva obligació seria fer net a les casernes i comportar-se com una veritable democràcia occidental.

Si l’Estat volgués suprimir aquesta xacra que l’allunya dels països avançats i l’acosta a exemples com Turquia o el Marroc ho té ben fàcil. Tal com es fa a Catalunya, es podrien instal·lar càmeres de vídeo a les casernes de la Guàrdia Civil i a les comissaries de la policia espanyola. Des que es van instal·lar càmeres a les casernes dels Mossos d’Esquadra les denúncies han caigut en picat, perquè la majoria eren denúncies falses, i alguns agents han estat sentenciats. El resultat ha estat òptim. Posem, doncs, unes càmeres a Intxaurrondo?

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/cameres_a_intxaurrondo_89790.php

 

El referent escocès
El govern recomana a Madrid que deixi de mirar-se el melic quan parla del procés català i que n’aprengui del cas “exemplar” del Regne Unit

El president envia una carta a Cameron i Salmond per felicitar-los

17/10/12 02:00 – BARCELONA – MARC BATALLER

gobern català

La reunió del consell, que es va celebrar ahir, i en què es va parlar sobre l’ofensiva espanyola Foto: ACN.

Mas podria fer un viatge a Europa per difondre la causa catalana

S’imaginen Artur Mas i Mariano Rajoy asseguts en una mateixa taula signant un acord pel dret a decidir semblant al d’Alex Salmond i David Cameron? A hores d’ara és una quimera, perquè l’Estat espanyol està enrocat i complement tancat en banda. “Només fan que insultar-nos”, alertava ahir el portaveu del govern, Francesc Homs. És per això que l’executiu reclama que la Moncloa deixi de mirar-se el “melic” quan parla del procés de Catalunya i s’emmiralli en el cas del Regne Unit, que permetrà que Escòcia pugui preguntar als ciutadans sobre la independència.

Davant d’aquest exemple de “diàleg” que es va viure dilluns a Edimburg, Artur Mas ha enviat una carta al primer ministre britànic, David Cameron, i el seu homòleg escocès, Alex Salmond, per felicitar-los. En la missiva destaca “l’acord històric” amb el qual han donat una lliçó sobre “com amb voluntat de comprensió i diàleg es pot arribar a l’entesa”. Mas assegura que es tracta d’un consens “que transcendeix Escòcia i el Regne Unit per esdevenir un referent en l’àmbit internacional” i deixa clar que Catalunya observarà “amb respecte, atenció i també amb admiració i il·lusió el procés”.

Segons Francesc Homs, aquesta carta és la millor manera de respondre a Alberto Ruiz-Gallardón, que va amenaçar Mas de perseguir-lo amb el codi penal si convoca el referèndum.

En aquest context, Homs va lloar l’actitud de David Cameron, que, tot i estar en contra que Escòcia se separi del Regne Unit, ha deixat que es pugui exercir lliurement el dret a decidir. “Aquest hauria de ser el tarannà que des del món occidental hauria d’inspirar totes les accions”, va afegir-hi.

També va reiterar que el govern sempre té oberta la porta per “dialogar” amb tothom i evidentment amb Mariano Rajoy. Fins i tot va afirmar que Mas estaria disposat a reprendre les converses amb el president espanyol en el mateix “punt” on van quedar, però també va advertir que Catalunya no es quedarà en un “racó esperant asseguda”.

Tot i aquesta “analogia” entre els dos casos, alguns experts consideren que hi ha massa diferències entre Catalunya i Escòcia. L’entitat Sobirania i Justícia recorda que el suport a l’independentisme a Escòcia mai ha superat el 35% i tampoc es pot comparar l’encaix polític del Regne Unit amb el que hi ha a l’Estat espanyol. L’associació manté que el mirall a seguir podria ser la república d’Eslovènia, que va obtenir la seva independència l’any 1991.
Per la seva part, Artur Mas sospesa la possibilitat de fer un viatge a Europa –alguns dels llocs que s’estudien són Brussel·les o Berlín– per explicar les demandes de Catalunya i la intenció de construir estructures d’estat. El viatge es faria abans del 25-N.

Establir alguns paral·lelismes, com el de Catalunya i Escòcia, només porta a l’absurditat
Alfonso Alonso PORTAVEU DEL PP AL CONGRÉS

Davant del que és Espanya i els seus despropòsits, el nostre referent és l’acord d’Edimburg
Francesc Homs
PORTAVEU DEL GOVERN

Bloomberg a favor del referèndum

La cadena econòmica Bloomberg va publicar ahir un editorial en què qualifica d’“error” que l’Estat espanyol no permeti un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. En l’article penjat al seu web, la prestigiosa televisió nord-americana també exposa que el PP necessita deixar d’impulsar la “centralització i el nacionalisme espanyol” i titlla d’”innecessàriament provocadores” les paraules del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, sobre la voluntat d’”espanyolitzar” els alumnes catalans. A més, ressalta que el govern espanyol hauria de “cedir més control regional sobre les infraestructures, com l’aeroport de Barcelona”. També demana a Mariano Rajoy que es fixi en el Regne Unit per tal de conduir “una secessió legal i ordenada si així ho volen” els ciutadans catalans.
Darrera actualització ( Dimecres, 17 d’octubre del 2012 02:00 )

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/585156-el-referent-escoces.html

FINANCIAL TIMES

[El missatge està retallat]  Mostra tot el missatge

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s