Recull de premsa 28 de setembre

RECULL DE PREMSA ANC. 28 SETEMBRE 2012 

Secretariat Nacional de l’ANC – Comunicació

 

Concentració a les portes del Parlament per reclamar la independència

L’ANC convoca unes 400 persones davant de la cambra amb el mateix lema de la Diada ‘Catalunya, nou estat d’Europa‘

Dirigents polítics com Oriol Junqueras o Toni Strubell han saludat els manifestants per donar-los suport

ACN

Unes 400 persones s’han concentrat a les portes del Parlament per reclamar la independència, mentre a l’interior de la cambra catalana es voten les propostes de resolució del Debat de Política General. Convocats per l’Assemblea Nacional Catalana, els manifestants han començat a arribar quan es reprenia el ple i, al llarg de la tarda, ha anat creixent la xifra. Darrere d’una pancarta amb el mateix lema de la manifestació de la Diada ––, han cridat consignes a favor de la independència i han fet airejar estelades. Alguns diputats i dirigents de formacions independentistes, com ara Oriol Junqueras i Toni Strubell, s’han acostat a saludar als assistents a la concentració.

Imatge de la concentració de membes de l’ANC a l’exterior del Parlament Foto: ACN.

L’ANC també ha tingut presència a l’interior de l’hemicicle, ja que la seva presidenta, Carme Forcadell, ha seguit les votacions des de la tribuna de convidats.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/579511-concentracio-a-les-portes-del-parlament-per-reclamar-la-independencia.html


400 persones reclamen la independència a les portes del Parlament

Membres de l’ANC s’han concentrat aquest dijous a la tarda a les portes del Parlament Foto: ACN

Unes 400 persones s’han concentrat a les portes del Parlament per reclamar la independència aquest dijous a la tarda, mentre a l’interior de la cambra catalana es voten les propostes de resolució del Debat de Política General. Convocats per l’Assemblea Nacional Catalana, els manifestants han començat a arribar quan es reprenia el ple i, al llarg de la tarda, ha anat creixent la xifra.

Darrere d’una pancarta amb el mateix lema de la manifestació de la Diada -‘Catalunya, nou estat d’Europa’-, han cridat consignes a favor de la independència i han fet airejar estelades. Alguns diputats i dirigents de formacions independentistes, com ara Oriol Junqueras i Toni Strubell, s’han acostat a saludar als assistents a la concentració.

L’ANC tambe ha tingut presència a l’interior de l’hemicicle, ja que la seva presidenta, Carme Forcadell, ha seguit les votacions des de la tribuna de convidats.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47214/400/persones/reclamen/independencia/portes/parlament


L’ANC canta els Segadors a Camacho

La presidenta del PPC ha criticat la resolució aprovada al Parlament

Simpatitzants de l’ANC, a la porta del Parlament

Els 300 simpatitzants de l’Assemblea Nacional de Catalunya han acomiadat aquest dijous la presidenta del PP català entonant Els Segadors. La dirigent ha criticat la resolució aprovada per CiU, ERC, ICV, SI, Ernest Maragall i Laporta, amb l’abstenció del PSC, perquè Catalunya celebri un referèndum independentista durant la propera legislatura. “Els governants han de complir la llei”, ha reblat la presidenta del PPC.

Quan Sánchez-Camacho ha abandonat el Palau de la Ciutadella, un cop acabada la sessió parlamentària, els concentrats davant la porta l’han xiulada i han entonat l’himne nacional de Catalunya per acomiadar-la.

http://societat.e-noticies.cat/lanc-canta-els-segadors-a-camacho-68409.html


Gest de sobirania del parlament: hi haurà referèndum

Aprova d’exercir l’autodeterminació amb els vots de CiU, ERC, ICV, SI, Ernest Maragall, Laporta · Els socialistes s’abstenen

El Parlament de Catalunya féu ahir un gest històric de sobirania aprovant la celebració d’un referèndum sobre la independència dins la legislatura vinent. Si fins ara havia aprovat un parell de declaracions en què deia que no renunciava al dret de decidir, ahir vuitanta-quatre diputats, de cent trenta-cinc, van proclamar formalment la sobirania del poble de Catalunya, que s’haurà d’exercir dins els quatre anys vinents.

Concretament, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució pactada per CiU i ERC (pdf) que proposa de fer, prioritàriament, una consulta sobre l’estat propi la legislatura vinent. També la van votar favorablement ICV-EUiA i SI, Joan Laporta i Ernest Maragall, que va tornar a trencar la disciplina de vot. Els socialistes finalment es van abstenir, i van presentar unaresolució sobre el dret de decidir, que va ser desestimada. El PSC propugnava una consulta o referèndum per a decidir el futur de Catalunya dins del marc legal. Per primera vegada en la història, doncs, el parlament ha aprovat la celebració d’un referèndum sobre la independència.

Què diu la resolució aprovada?

Després d’aquest 11 de setembre, escoltant l’anhel expressat d’una manera tan significativa, s’esdevé el moment històric en el qual resulta necessari consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa.

Per aquestes raons, els grups parlamentaris sotasignats presenten la se­güent:

Resolució

1-    El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l’enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema” Catalunya nou Estat d’Europa l i .

2-    El Parlament de Catalunya constata que al llarg d’aq uests darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s’ha compromès a fons amb la transformació l’Estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres legítimes aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d’autogovern, ni a la nostra continuïtat com a nació. Però els intents d’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol i les seves reiterades respostes són avui una via sense recorregut, Catalunya ha d’iniciar la seva transició nacional basada en el dret a decidir.

3-    És per tot això que el Parlament expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, constatant la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col· lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment demo­ cràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.

4-    El Parlament insta el Govern de la Generalitat i a les forces polítiques i els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens pOSSible per tal de portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb dià­ leg amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el govern espanyol, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui determinar en un marc de plena lliber­ tat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència democràtica i sen­ se de coaccions de cap mena.

5-    El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalu­ nya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col . lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4043395/20120928/gest-sobirania-parlament-haura-referendum.html

Vicent Partal

Un pas endavant molt ferm

Les coses van tan ràpides que hi ha un moment que cal aturar-se a mirar enrere per no tenir vertigen.

 

 

Finalment, aquesta setmana apassionant al Parlament de Catalunya ha acabat bé. Jo que dimarts tenia molts dubtes, cada hora que passa en tinc menys. El resultat de la votació d’ahir, la manera com es va fer i les conseqüències que té em fan ser optimista. Després del 25-N, si aconseguim una àmplia majoria, la història se’ns obrirà de bat a bat.

Les coses van tan ràpides que hi ha un moment que cal aturar-se a mirar enrere per no tenir vertigen. Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar una moció propugnant un referèndum d’autodeterminació ‘preferentment dins la pròxima legislatura’. Van votar-la CiU, ERC, ICV-EUiA, Solidaritat, Joan Laporta i Ernest Maragall. La ‘coalició del sí’ fa un any era impensable. Era impensable que CiU i el president de la Generalitat diguessen això que ara diuen, i fessen això que ara fan. I era impensable que ERC i CiU refessen tan ràpidament els ponts que tant s’havien trencat. Vertigen. Vertigen històric.

Però això no és tot: el PSC s’ha abstingut, i ha deixat sola l’esquifida suma (matemàtica i ideològica) del PP i de Ciutadans contra l’exercici de la democràcia. Hi ha moltes raons que poden explicar el perquè d’aquesta sorprenent decisió dels socialistes –tan sorprenent que el discurs de Rubalcaba a la festa de la Rosa no sembla que siga de la setmana passada, sinó del segle passat. Però, siga quina siga la raó final, no podem perdre de vista que molts diputats socialistes volien votar trencant la disciplina de partit i que ja no són anecdòtics els ajuntament on els regidors socialistes voten per la independència. El dic s’ha esquerdat, simplement, i l’independentisme ja penetra dins les files dels socialistes, com va penetrar fa mesos en les dels convergents.

Ara, de totes les coses que van passar ahir, en voldria destacar una en particular: la generositat i el sentit polítics d’ICV-EUiA i de Solidaritat. Sabien que aquella resolució de CiU i ERC no era la que ells haurien volgut, però, per comptes de tibar-se i guanyar-se una fotografia, van saber sumar per al bé de tots, sense més retrets que els estrictament necessaris.

Amb aquesta suma de CiU, ERC, ICV-EUiA, Solidaritat, Laporta i Ernest Maragall em sent confiat en el futur més immediat. Ells ahir van fer un pas endavant molt ferm que ens acosta a la independència com mai no hi havíem estat.

http://www.vilaweb.cat/editorial/4043414/pas-solid-endavant.html

Il·lusió en el nacionalisme valencià i balear

Enric Morera i Biel Barceló comenten la decisió del Parlament de Catalunya

La votació d’ahir fou seguida amb un interès especial per la Coalició Compromís i el PSM. VilaWeb n’ha parlat amb els dirigents respectius, Enric Morera i Biel Barceló, que s’han manifestat il·lusionats per la situació del Principat.

Enric Morera ha remarcat que les situacions valenciana i catalana ‘són diferents’ però també que ‘és evident que respectem i seguim amb un gran interès un procès democràtic tan important com el que es viu ara a Catalunya’. Per a Morera els estats nacions han quedat ‘massa xicotets’ en l’Europa actual i ‘com a europeistes voldríem una Europa molt més respectuosa amb els pobles europeus’.  En aquest sentit el líder de Compromís ha dit ‘personalment considere que Catalunya és capdavantera en la transformació de l’estat espanyol i d’Europa, in procés que és molt positiu i que obri escenaris de futur molt interessants també per als valencians, que al capdavall patim la mateixa situació que Catalunya, amb un estat que literalment ens ha arruinat’.

Aquesta setmana les Corts Valencianes han fet també el Debat de Política General, debat que ha estat ben diferent ‘perquè el PP ha deixat ben clar que el seu projecte és retallar l’autonomia valenciana, obviant el greu dèficit fiscal que patim’.

També pel portaveu parlamentari del PSM-IV-ExM, Biel Barceló aquest és un moment especial ‘que m’agradaria molt que anés bé’, per a la qual cosa ‘ara cal aconseguir bons resultats en les eleccions, plantejar la consulta de manera seriosa i no decebre ningú’. Segons el dirigent nacionalista ‘ara no caben componendes’. Barceló ha recordat el títol del llibre de Pere Sampol ‘Espanya no perd mai’ per a dir que ‘el que queda clar és que dins Espanya no hi ha lloc per a la pluralitat i només hi ha l’opció de convertir-se a la concepció castellana’.

Sobre les repercusions del referèndum i la possible independència del Principat Barceló ha dit que ‘és evident que hi haurà un enfortiment del nacionalisme espanyol que ens causarà molts problemes però també hi haurà molta gent que obrirà els ulls i entendrà que hi ha altres possibilitats’.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4043380/20120928/illusio-nacionalisme-valencia-balear.html

Imparables cap a una Catalunya, nou Estat d’Europa, amb el suport de CiU, ICV-EUiA, ERC, SI, Laporta i Maragall

Tant sols 21 vots (PPC i C’s) voten en contra del text i la resta del PSC opta finalment per abstenir-se, Maragall i Higini Clotas trenquen la disciplina de vot

El debat de política general ha acabat amb la votació de la proposta de resolució que demana la convocatòria d’una consulta sobre l’autodeterminació de Catalunya i marca que es faci “prioritàriament” durant la propera legislatura. Els vots a favor de CiU, ICV-EUiA, ERC, SI, Joan Laporta i Ernest Maragall han permès la seva aprovació. Tal i com estava previst, el PSC ha optat per abstenir-se i ha preferit votar favorablement només la seva proposta, que planteja un referèndum o una consulta que sigui legal i que s’impulsin els canvis normatius necessaris. A l’extrem del ‘no’ s’han situat el PPC i C’s, que han votat en contra de la proposta que havien redactat nacionalistes i republicans.

Tant sols 21 vots (PPC i C’s) voten en contra del text i la resta del PSC opta finalment per abstenir-se, Maragall i Higini Clotas trenquen la disciplina de vot

Ernest Maragall ha tornat a trencar la disciplina de vot i ha votat a favor de realitzar una consulta en la propera legislatura. Ho ha fet dues vegades, tant pel que fa a la proposta que ha fet en aquest sentit ICV-EUiA, que no ha prosperat, com en el text conjunt que han presentat CiU i ERC, que sí que ha tirat endavant. Maragall tenia la consigna d’abstenir-se, però ha decidit desmarcar-se del seu grup per dues vegades. Per la seva part, el vicepresident segon del Parlament, Higini Clotas, no ha votat. A més, les diputades Marina Geli i Agnès Pardell, probablement per error, s’han abstingut en el punt de la proposta del PSC que parla de realitzar una consulta en el marc de la llei.

http://www.directe.cat/noticia/239610/imparables-cap-a-una-catalunya-nou-estat-deuropa-amb-el-suport-de-ciu-icv-euia-erc-si-lapo

 

Via lliure a la sobirania, amb un bloc anti-independentista dividit

Només 21 diputats de 135 s’oposen a l’Estat propi. El PSC decideix abstenir-se després de 3 hores de discussions, però Maragall torna a trencar la disciplina de vot

 Lluís Bou

El Parlament ha fet aquesta tarda la votació més important des del 1980, donant via lliure al procés sobiranista amb una fortalesa indiscutible. El bloc anti-independentista comença el trajecte visiblement dividit. Els resultats de la votació són concloents: només 21 diputats de 135 s’han oposat a l’Estat propi i a la convocatòria d’una consulta sobre la independència previsiblement dins la pròxima legislatura.

El PSC ha decidit abstenir-se després de 3 hores de discussions al grup parlamentari, per no quedar aliniat amb el PP. Però en el moment de votar la resolució consensuada entre CiU, ERC, ICV i SI, el diputat Ernest Maragall ha tornat a trencar la disciplina de vot i hi ha votat a favor. Els diputats socialistes han estat discutint si abstenir-se o si donar llibertat de vot, com defensava el sector catalanista. El PSC només ha acceptat la convocatòria d’un referèndum o consulta si es fa per vies legals.

Fi de l’autonomisme

El text aprovat de forma abassegadora pel Parlament,considera esgotada la via autonomista, aposta per obrir una nova etapa, i proposa un referèndum preferiblement la pròxima legislatura amb o sense permís de l’Estat, a més d’obrir els contactes a nivell internacional.

El PP i Ciutadans s’han quedat sols oposant.se a aquest nou rumb polític del país, mentre que els socialistes tampoc no han aconseguit cap mena de suport en la defensa del federalisme. Tan sols ICV s’hi ha abstingut.

La darrera sessió ha estat també la del comiat del vicepresident del Parlament Higini Clotas, que ha estat molt aplaudit per tots els diputats i ha decidit no participar en cap de les votacions com un senyal final de respecte cap a tots els grups parlamentaris. //

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/via_lliure_a_la_sobirania_amb_un_bloc_anti-independentista_dividit_89064.php


Només 21 diputats diuen ‘no’ a fer la consulta

El Parlament aprova celebrar una consulta d’autodeterminació en els propers quatre anys

SARA GONZÁLEZ / ORIOL MARCH

Els diputats, drets i aplaudint, després d’aprovar la decisió de fer una consulta d’autodeterminació / CRISTINA CALDERER

Es tanca una legislatura i s’obre un dels processos més transcendents de la història de Catalunya. Amb 84 vots a favor –CiU, ERC, ICV, Solidaritat, Ernest Maragall del PSC i el diputat no adscrit Joan Laporta–, 25 abstencions –socialistes– i només 21 en contra–, el Parlament va aprovar ahir que, al llarg de la legislatura que s’encetarà després dels comicis del 25-N, se celebri un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya.

La cambra catalana, doncs, va posar la primera pedra palpable del camí cap a l’estat propi que ha emprès el president de la Generalitat, Artur Mas, en constatar la nul·la predisposició del govern espanyol a negociar el pacte fiscal.

http://www.ara.cat/politica/Parlament-Debat_de_Politica_General-consulta-estat_propi-Artur_Mas_0_781722022.html

La ruta catalana ja està traçada

editorial 

El Parlament de Catalunya va clausurar ahir la legislatura amb un altre capítol per a la història en aquest mes de setembre que passarà als annals de Catalunya per la intensitat dels moments transcendentals i per la velocitat que han agafat els esdeveniments polítics propulsats per la multitudinària manifestació de la Diada. La resolució sobre el dret a decidir aprovada ahir pels catalans és una fita parlamentària que va molt més enllà de la lletra del seu text. Primer, perquè, com es diu en la mateixa resolució, representa l’inici oficial d’una “nova etapa basada en el dret a decidir”. I segon, i molt especialment, perquè aquesta resolució ha rebut el suport de vuitanta-quatre dels cent trenta-cinc dipositaris de la sobirania del poble de Catalunya. El país necessitava un acte de responsabilitat d’aquestes dimensions dels seus partits polítics. Una acció que evidenciés que no només és massiu el clam del carrer, sinó que l’amplitud de la majoria política per donar resposta a aquesta reivindicació popular no és cap entelèquia ni cap estimació.

Catalunya disposa d’una majoria absolutíssima a favor que la nació catalana pugui determinar en un marc de plena llibertat el seu futur. Això no és una prospecció de futur, sinó que és la realitat. Una evidència que, molt probablement, serà reiterada, i potser ampliada, per les urnes el vint-i-cinc de novembre vinent. Mentre l’Estat espanyol es va parapetant rere la lectura monolítica d’una Constitució inflexible, Catalunya va fent camí, amb passes calculades i sense estridències, però amb una determinació que sembla ferma. La resolució d’ahir té un valor jurídic eminentment simbòlic, però té un pes polític sense precedents. La ruta està traçada.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/579533-la-ruta-catalana-ja-esta-tracada.html

Sí o sí

XEVI XIRGO

“Com pot ser il·legal una consulta democràtica que surt d’un Parlament elegit democràticament?”

Em fa gràcia, a mi, aquesta discussió que s’ha muntat sobre si una consulta sobre l’estat propi seria o no legal. Artur Mas diu que la farà “sí o sí” i tot ahir que vaig estar sentint el so dels tambors que arriba des d’Espanya. Pedro J. Ramírez demanant que s’actuï penalment contra Mas, els militars parlant d’obediència i Constitució, els diaris espanyols esperonant el fantasma de la guerra, l’Alícia Sánchez parlant de sedició, alguns presidents i expresidents autonòmics dient ximpleries solemnes… Marededéu. Sort que nosaltres hi posarem la part de seny que correspon, perquè el procés el farem de forma tan imparable com serena i tranquil·la. Què vol dir que una consulta sobre el futur de Catalunya podria ser il·legal? Si un Parlament constituït formalment, elegit democràticament, de forma tranquil·la i serena, insisteixo, decideix un bon dia fer una consulta als seus ciutadans, com pot ser il·legal? Perquè la legitimitat del Parlament que sorgirà de les eleccions del 25-N suposo que serà indiscutible, no? I si un Parlament decideix consultar els seus ciutadans, poques coses deuen ser tan democràtiques com aquesta, no? El que va dir Mas, escolti bé Pedro J., és que la consulta la farà “sí o sí”, tant si li agrada a Espanya com si no. Aquesta no és una qüestió de legalitat o no legalitat. És una qüestió de legitimitat. Insisteixo, com pot ser il·legal que un Parlament decideixi consultar democràticament la ciutadania? Preparin-se perquè, de soroll, en sentirem cada cop més, i cada cop més militars i més pedrojotes apel·laran directament o indirectament a les armes. Armes contra urnes, ja ho veuen, quins arguments tan sòlids.“Com pot ser il·legal una consulta democràtica que surt d’un Parlament elegit democràticament?”

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/579475-si-o-si.html

Mayoría muy amplia

JOSÉ ANTICH. Director

El Parlament de Catalunya echó ayer el cerrojo a la legislatura aprobando la resolución política que marcará el desarrollo de la cita electoral del 25 de noviembre, en cuya campaña oficiosa ya hemos entrado de hecho. La muy amplia mayoría expresada en el hemiciclo a favor de una consulta que clarifique la relación entre Catalunya y España para determinar libre y democráticamente el futuro viene muy condicionada por los acontecimientos que se han venido sucediendo desde el pasado día 11 de septiembre y que han trastocado el tablero político catalán, el comportamiento de los partidos, los liderazgos institucionales y sociales y la agenda política española. Hasta extremos ciertamente novedosos: la fuerza central del catalanismo, Convergència i Unió, penetra con entusiasmo y sin dar un paso atrás en caladeros desconocidos, consciente de que el polo soberanista hoy puede ser ya mayoritario. Los socialistas, que aún no hace dos semanas decían estar enfrente de la independencia, ante el temor a que sus diputados sean sumados a los del PP de Alicia Sánchez-Camacho, se abstienen cautelosamente mientras de forma ingenua confían en que el debate electoral incorpore en las próximas semanas otros elementos importantes. La presidenta del PP catalán, que ha visto como en las últimas semanas le complicaban la vida más de lo que deseaba desde Madrid, se erige en representante de la inamovilidad de la Constitución y de la denuncia de los movimientos ilegales de Mas. Sánchez-Camacho tiene objetivamente espacio por recorrer. Esquerra e ICV juegan una partida también determinante: posicionarse como la izquierda nacional. Unos y otros pueden morder en el ya debilitado espacio socialista, y los primeros, también en CiU. Va a ser una campaña apasionante.

http://www.lavanguardia.com/opinion/20120928/54351986311/jose-antich-mayoria-muy-amplia.html#ixzz27jUI8aUH


Ni els tancs ens aturaran

editorial.

Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució històrica, no tant sols pel que diu si no també per com s’ha produït, una amplia majoria propera als dos terços dels diputats i diputades han aprovat exercir el dret a l’autodeterminació, i tant sols 21 diputats hi han votat en contra, són dades espectaculars, cap dels països que avui aspiren aconseguir la independència compten amb tant suport polític i popular. Tant sols els errors nostres impediran aconseguir l’estat propi.

Espanya les farà de l’alçada d’un campanar, diuen tantes bogeries que Europa no els creurà i hem d’aprofitar la curtesa de mides dels dirigents espanyols, dels mitjans de comunicació i de la caverna mediàtica per guanyar per la via democràtica el que Espanya té perdut.

Ho ha dit el president Pujol a un dirigent espanyol amb experiència Europa, Javier Solana, en contesta a la reflexió que ha fet respecte a la “bogeria” de la separació de Catalunya d’Espanya, Pujol aïrat li ha dit que Catalunya està en un punt de quasi no retorn, segurament estem ja en el camí del no retorn. Ara ens toca més que mai fer les coses bé, no caure en les provocacions i començar a guanyar la batalla dels indecisos i sobretot la batalla de les institucions econòmiques, que han de decidir-se, o estan amb Catalunya, o estan amb Espanya.

Mai com ara ho hem tingut  tant a prop, mai com ara hem tingut una oportunitat com aquesta, el #11s2012 vam guanyar la batalla mediàtica davant el món, tot un poble amb civisme i democràcia reclamant el dret a esser lliure, i Espanya encara no ho ha entès, i això és una gran avantatge, ni els tancs espanyols ens aturaran, ni tant sols tenen benzina ni el permís d’Europa per fer-los servir, per això és molt important fer les coses bé i en primer lloc les properes eleccions, hem de guanyar i demostra al món que ho volem, ens calens els 100 diputats per la independència.
 http://www.directe.cat/editorial/239652/ni-els-tancs-ens-aturaran

 

El Parlament aprova convocar una consulta d’autodeterminació la pròxima legislatura

La resolució ha tirat endavant amb 84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions

CiU, ERC, ICV-EUiA, SI, Democràcia Catalana i el diputat socialista Ernest Maragall han donat suport al referèndum sobiranista

El PP i Ciutadans hi han votat en contra i el PSC finalment s’ha abstingut

AGÈNCIES

 Aplaudiments al Parlament de Catalunya després de l’aprovació de la proposició per la consulta sobre l’autodeterminació Foto: ACN.

El parlament català ha aprovat aquest dijous, amb 84 vots a favor dels 131 emesos per la cambra, una proposta de resolució per convocar, prioritàriament durant la pròxima legislatura, una consulta perquè els catalans puguin determinar “lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu”.

Els grups que han votat a favor són CiU, ERC, ICV-EUiA, Solidaritat, Democràcia Catalana i el diputat socialista Ernest Maragall, i en contra el PP Català i Ciutadans (21 escons). Els 25 diputats restants del PSC s’han abstingut.

La resolució aprovada, després de l’anunci d’avançar eleccions a Catalunya per al 25 de novembre, diu: “El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu i insta el govern a fer una consulta prioritàriament dins de la pròxima legislatura”.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/579546-el-parlament-aprova-convocar-una-consulta-dautodeterminacio-la-proxima-legislatura.html

El Parlament posa rumb a l’emancipació nacional votant a favor d’una consulta

84 diputats voten a favor de convocar una votació la propera legislatura. Ernest Maragall torna a trencar la disciplina de vot i se suma a la resolució de CiU i ERC

S. GONZÁLEZ / O. MARCH / M. TORO   ACN

La majoria parlamentària a favor de convocar una consulta per a l’autodeterminació la propera legislatura és clara: 84 diputats han votat ‘sí’, del total de 135 que componen la cambra. Per primera vegada a la història de Catalunya en democràcia, una majoria clara del Parlament es pronuncia a favor de celebrar un referèndum d’aquest tipus en un termini màxim de quatre anys. Aquest resultat marcarà el punt de partida del procés d’emancipació nacional.

La resolució l’han presentant conjuntament CiU i ERC, però ICV-EUiA, Solidaritat i el diputat Joan Laporta també hi han votat a favor. També hi ha donat el sí el diputat socialista Ernest Maragall, que ha tornat a trencar la disciplina de vot, com ho va fer en la votació del pacte fiscal. La resta de diputats del PSC s’han abstingut, mentre que els 18 representants del PP i els 3 de Ciutadans hi han votat en contra.

L’abstenció del PSC ha estat significativa, perquè, més enllà de fer un pas endavant cap a les noves coordenades del catalanisme, han presentat una resolució en la qual es mostren partidaris de celebrar una consulta, encara que no compti amb l’autorització de l’Estat però sí que tingui marc legal a Catalunya a través de la llei de consultes.

http://www.ara.cat/politica/Parlament-emancipacio_nacional-independencia-resolucio-autodeterminacio_0_781721919.html


Adéu a Espanya

El Parlament enceta el camí cap a l’autodeterminació

Votació històrica al Parlament

El Parlament de Catalunya ha aprovat la moció presentada conjuntament per CiU i ERC -a la qual s’hi ha afegit ICV- per convocar una consulta d’autodeterminació prioritàriament a la propera legislatura.

La moció s’ha aprovat amb 84 vots a favor (CiU, ICV, ERC, SI, Enrest Maragall i Laporta), 21 en contra (PPC i Ciutadans) i l’abstenció del PSC.

Aquesta ha estat la darrera votació de la la IXa legislatura del Parlament de Catalunya, que ha finalitzat, tal i com han destacat tots els grups parlamentaris amb un ple “inèdit”.

Núria De Gispert ha fet el darrer discurs i ha destacat que ha estat la primera presidenta de la cambra catalana i que ha estat la legislatura amb més paritat.

També ha dit que “la Catalunya d’avui, que està en peu, precisa un Parlament en peu, ben amatent a la realitat”. Precisament, De Gispert ha convidat tots els diputats a cantar l’himne nacional de Catalunya com a comiat i tots els diputats -fins i tot el PPC i C’S malgrat que no han cantat- s’han posat dempeus.

http://politica.e-noticies.cat/adeu-a-espanya-68403.html


El PSC deixa via lliure a una gran majoria sobiranista al Parlament

Quico Sallés/Parlament. Només 21 diputats voten contra la lliure determinació de Catalunya. Ernest Maragall torna a trencar la disciplina de vot 


Els diputats canten l’himne nacional com a cloenda de la legislatura Foto: ACN 

Possiblement a les dos quarts de set d’aquesta vespre s’ha acabat la darrera legislatura autonòmica. I ho ha fet de manera històrica: amb una amplia majoria sobiranista que obre un procés d’autodeterminació.

Els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA, SI, Joan Laporta i la important abstenció del PSC a favor d’una resolució que proposa celebrar una consulta d’autodeterminació “prioritàriament” en la propera legislatura han tancat una porta i ha donat la clau per obrir-ne un altra: la d’un procés constitutent.

De fet, el PSC ha donat via lliure a una amplíssima majoria sobiranista parlamentària (86 diputats i els vot d’Ernest Maragall), i ha aclarit quin serà el front contrari a la lliure determinació del poble de Catalunya: els 18 diputats del PPC i els 3 escons de Ciutadans.

Amb aquesta resolució aprovada per aquesta aclaparadora majoria el president de la Generalitat, Artur Mas, tanca una legislatura, la més curta de la història però amb una encomana molt concreta de l’arc parlamentari: Si els partits que han fet suport al document tenen majoria es prepararà tot perquè en la propera legislatura, “prioritàriament”, Catalunya decideixi el seu futur sense límits. I tot això amb el permís exprès del segon partit de Catalunya.

Moment de la votació de la resolució Foto: QS/ND

http://www.naciodigital.cat/noticia/47205/psc/deixa/via/lliure/gran/majoria/sobiranista/parlament

 

 

El Parlament aprueba por amplia mayoría la convocatoria de una consulta de autodeterminación

La resolución propuesta por CiU, ERC, a la que se sumaron posteriormente ICV-EUiA, SI, y el diputado Joan Laporta (y que también ha obtenido el apoyo del socialista Ernest Maragall), ha contado con 84 votos a favor, 21 en contra y 25 abstenciones

Barcelona. (Redacción y agencias).- El Parlament de Catalunya ha aprobado por una amplia mayoría la resolución conjunta de CiU, ERC, a la que se sumaron posteriormente ICV-EUiA, SI y el diputado no adscrito Joan Laporta (DC), en la que se insta a convocar una consulta sobre la autodeterminación de Catalunya para, prioritariamente, la próxima legislatura. El Gobierno ya se ha apresurado a decir, en boca de su vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que no permitirá la consulta.

La resolución ha obtenido 84 votos favorables (correspondiente a la suma de los diputados de CiU, ERC, ICV-EUiA, SI, Joan Laporta y el socialista y exconseller de Educación Ernest Maragall -que ha roto, de nuevo, la disciplina de voto del PSC), 21 en contra (correspondientes al PPC y a C’s) y 25 abstenciones (que corresponderían a los diputados del PSC menos el citado Maragall e Higini Clotas, que ha decidido no participar en ninguna votación).

Como ya hizo con el pacto fiscal, Ernest Maragall ha roto la disciplina de voto hoy por tres veces al apoyar también una resolución de ICV-EUiA, que finalmente no ha prosperado porque CiU sólo ha apoyado su resolución, en la que se pedía “un referéndum o una consulta” para la próxima legislatura, y en la resolución de su propio partido en la que se ha abstenido, juntamente con la exconsellera Marina Geli.

En total se han contabilizado 131 votos de los 135 de que consta la cámara catalana, ya que se han registrado dos ausencias, una por enfermedad, la socialista Manuela de Madre, y la del conseller de Agricultura, Josep Maria Pelegrí, de Unió, que debía estar en la inauguración de la feria agraria de Lleida.

El voto del convergente Ferran Falcó tampoco ha sido contabilizado por algún error del diputado, además del mencionado gesto del socialista Clotas de no participar en ninguna votación.

La resolución impulsada por CiU y ERC, que ha sido aprobada con el 62,2% de los 135 sufragios posibles, dice: “El Parlament de Catalunya constata la necesidad de que el pueblo de Catalunya pueda determinar libre y democráticamente su futuro colectivo e insta al Govern a hacer una consulta prioritariamente dentro de la próxima legislatura”.

En otro punto de la resolución, el Parlament catalán constata que “los intentos de encaje de Catalunya en el Estado español y sus reiteradas respuestas son hoy una vía sin recorrido”, por lo que “Catalunya debe iniciar una nueva etapa basada en el derecho a decidir”.

“Es por todo ello que el Parlament expresa la necesidad de que Catalunya haga su propio camino, constatando la necesidad de que el pueblo catalán pueda decidir libre y democráticamente su futuro colectivo, para garantizar el progreso social, el desarrollo económico, el fortalecimiento democrático y el fomento de la cultura y la lengua propias”, añade la resolución.

Además de felicitarse por el “enorme éxito” de la manifestación de la Diada, el Parlament ha instado al Govern, partidos y a los agentes sociales y económicos a impulsar el “máximo consenso posible” para llevar a cabo una nueva “hoja de ruta” con diálogo con el Gobierno, la UE y la comunidad internacional.

Para reforzar esta iniciativa soberanista, el Parlament ha rechazado sendas iniciativas del PP Catalán y de Ciutadans, favorables a respetar la legalidad vigente. La resolución del PPC rechazaba pedía que el Parlament constatase de que su actividad debe “ajustarse al marco constitucional y estatutario y al resto del ordenamiento jurídico”. La de Ciutadans, que tampoco ha prosperado, expresaba la necesidad de respetar el marco constitucional y las leyes vigentes.

Antes de las votaciones, los partidos han hecho sus pertinentes exposiciones desde el atril. La portavoz adjunta del PSC en la Cámara, Rocío Martínez-Sampere, ha criticado la política de recortes que ha seguido el Govern, y ha defendido la apuesta de los socialistas catalanes por celebrar un referéndum o consulta “legal y con una pregunta clara” sobre el futuro de Catalunya.

Desde las filas del PP catalán, su portavoz adjunto en el Parlament, Santi Rodríguez, ha avisado de que el derecho a la autodeterminación “no tiene amparo jurídico, constitucional ni internacional”, y ha insistido en que el debate debería centrarse en la salida de la crisis.

El diputado de ICV-EUiA Jordi Miralles ha centrado su discurso en la política de recortes “equivocada” que ha llevado a cabo el Ejecutivo catalán, y ha hecho un balance “negativo” de la acción de gobierno.

Populares y ecosocialistas han reprochado también al Govern que no haya dado explicaciones en el Parlament sobre aquellos casos de presunta corrupción en los que CiU se ha visto implicada, como el caso Palau.

El portavoz de C’s, Jordi Cañas, ha lamentado que en vez de debatir sobre “la pésima gestión de gobierno” del Ejecutivo catalán, el Debate de Política General haya girado alrededor de la convocatoria electoral y la consulta sobre la independencia.

Entonan ‘Els Segadors’

El Parlament ha cerrado su última sesión de esta legislatura con un improvisado homenaje al socialista Higini Clotas, vicepresidente segundo de la cámara, y entonando el himno catalán Els Segadors.

Al término de las votaciones del debate de política general, la presidenta del Parlament, la socialcristiana Núria de Gispert, ha hecho un encendido elogio de Clotas, que en las últimas semanas no había escondido su malestar por los planes de la dirección del PSC para apartarlo de la vicepresidencia de la cámara.

De Gispert ha loado la “lección de continuidad, elegancia y cordialidad democrática” de Clotas, “el diputado más antiguo de esta cámara” -con escaño desde 1980-, le ha agradecido su “servicio al país” y le ha deseado “toda la suerte que se merece”.

El plenario ha respondido poniéndose en pie y aplaudiendo a un Clotas visiblemente emocionado, a quien al término de la sesión ha ido a saludar el propio presidente de la Generalitat, Artur Mas.

El pleno de hoy ha sido también el último para otros diputados históricos como Joaquim Nadal, Manuela de Madre o Joan Puigcercós. En sus palabras de despedida de la legislatura, De Gispert ha advertido de que los próximos cuatro años, tras las elecciones del 25 de noviembre, serán “fundamentales” para el futuro del pueblo catalán.

“La Catalunya de hoy, que está en pie, precisa de un Parlament en pie, bien atento a la realidad. Somos un gran pueblo, que quiere vivir y convivir en paz y concordia”, ha sentenciado De Gispert, haciendo un llamamiento a la “esperanza”. “A reveure” (Hasta la vista), se ha despedido la presidenta del Parlament, que a continuación ha invitado a todos los diputados a entonar Els Segadors.

Con la jornada de hoy, se ha dado por concluída esta legislatura. El siguiente pleno será ya el de constitución de un nuevo Parlament que se hará a razón de los resultados que deparen las elecciones del próximo 25 de noviembre. Después de este pleno constitutivo tendrá lugar el correspondiente a la investidura del nuevo president de la Generalitat.

http://www.lavanguardia.com/politica/20120927/54351226408/parlament-aprueba-por-amplia-mayoria-convocatoria-consulta-autodeterminacion.html#ixzz27hy1b1OY

 

 

MILLOR, IMPOSSIBLE

“Que només 21 diputats d’un total de 135 s’oposessin a l’Estat propi demostra que el sobiranisme és ara la centralitat política”

Editorial

Catalunya no podia començar el seu nou camí cap a l’Estat propi de millor manera. El Parlament sortint va mostrar una inusitada fortalesa en la decisió d’emprendre aquesta via i de celebrar en la pròxima legislatura una consulta sobre la independència, amb l’aval de l’Estat o sense. Que només 21 diputats d’un total de 135 s’oposessin a la mesura demostra que el sobiranisme és ara la centralitat política, i que abans d’oposar-s’hi frontalment s’ho hauran de pensar. El cas del PSC és molt simptomàtic. En dues setmanes ha passat del “ens tindran enfront” que va proclamar Alfredo Rubalcaba davant Pere Navarro a la festa de la Rosa, a una abstenció, i a més amb el sector catalanista del partit desitjant sumar-se a la majoria. Ernest Maragall ho va fer, trencant una vegada més la disciplina de vot. L’anti-independentisme hi segueix essent, però comença la cursa dividit. El No només l’encarnen sense complexos el PP i Ciutadans. El PSC té pànic d’aparèixer al costat del partit de Mariano Rajoy, però alhora també es va veure ahir que el federalisme només se’l creu hores d’ara el partit de Pere Navarro. El Parlament va fer ahir un gran pas, perquè va situar-se en el carril del que serà la legislatura més important de Catalunya en els darrers 300 anys.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/millor_impossible_89085.php

 

De Gispert proclama que “la Catalunya d’avui que està dempeus precisa un Parlament dempeus”

La presidenta de la cambra assegura que la legislatura “s’ha vist condicionada per un escenari de pressió a l’autogovern”

 Afirma que el poble català és “actiu” i quan es mobilitza ho fa amb “majúscules”
 ACN
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha fet un petit discurs després de la votació de resolucions del Debat de Política General i abans de cloure la sessió en què ha proclamat que “la Catalunya d’avui que està dempeus precisa un Parlament dempeus, ben amatent a la realitat”. De Gispert ha fet un breu repàs de la legislatura assegurant que aquesta “s’ha vist molt condicionada des del primer dia, per la greu crisi econòmica i per un escenari de pressió a l’autogovern català i a les seves finances”. Alhora, ha fet un reconeixement especial als dos vicepresidents que l’han acompanyada, Lluís Corominas i Higini Clotas.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert Foto: ANDREU PUIG.

Núria de Gispert ha recordat que, durant el seu discurs inaugural, va qualificar el poble català com “un poble sofert i lúcid”. Després d’aquests mesos de legislatura, la presidenta ha conclòs que “també és un poble actiu, que es mobilitza i que quan ho fa, ho fa amb majúscules”. “Aquesta és la gran lliçó dels temps actuals”, ha assenyalat.

En clau de repàs, la presidenta del Parlament ha admès que la legislatura ha estat “curta”, però alhora ha indicat que “ha estat intensa i també molt fecunda en presència, en debats, en propostes i en compareixences de la societat civil”. D’altra banda, tot i no haver-hi una gran producció legislativa, De Gispert ha subratllat que hi ha hagut “simplificació administrativa, mitjançant modificacions legals i derogacions legals”.

La presidenta ha volgut fer un discurs aprofitant que aquesta ha estat la última sessió de la legislatura, ja que properament el president de la Generalitat iniciarà el procés per dissoldre el Parlament i convocar eleccions. De Gispert s’ha dirigit singularment als seus dos vicepresidents i, després de l’aplaudiment que ha provocat entre els diputats, ha destacat “la lliçó de continuïtat, d’elegància i de cordialitat democràtica que han estat el fer i dir” d’Higini Clotas.

El vicepresident segon ha presentat aquest dijous la renúncia a l’acta de diputat, quan ha acabat el Debat de Política General. Es tracta del diputat més veterà, ja que ha tingut escó des de la sessió constitutiva de la I legislatura, el 10 d’abril de 1980, i ha estat membre de totes les diputacions permanents.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/579588-de-gispert-proclama-que-la-catalunya-davui-que-esta-dempeus-precisa-un-parlament-dempeus.html

El Parlament aprova instar la detenció del coronel Alamán

ICV, ERC i SI tiren endavant la resolució

Q.Sallés/Parlament

Aquesta tarda les votacions de les resolucions finals del debat de política general ha aportat una sorpresa: la petició de detenció del coronel de l’exércit espanyol, Francisco Alamán,  que demanava la intervenció militar de Catalunya en cas de secessió.

Solidaritat ha presentat una resolució que demanava al Govern de la Generalitat que instès al ministeri de Defensa espanyol arrestar immediatament l’alt oficial de l’exèrcit espanyol. La moció ha estat aprovada per 24 vots a favor (ERC, ICV i SI), 21 en contra i 86 abstencions.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47210/parlament/aprova/instar/detencio/coronel/alaman

El 25 de novembre

¿És bona data per a les eleccions més interessants des dels anys setanta?

QUIM MONZÓ

Des dels sumeris va quedar clar que els fets del passat influeixen en els del futur i que un cabdell comença per un cap i acaba per un altre si no és que el comences per aquest altre i l’acabes per aquell, amb la qual cosa tot s’inverteix: res no és prou banal per menystenir-lo. A principis del segle passat, Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana y Borrás, més conegut com George Santayana, ho va dir ben clar: “Els que no recorden el passat estan condemnats a repetir-lo”.

Amb aquestes premisses, ¿és una bona data el 25 de novembre per a les eleccions més interessants que haurà viscut aquest país des dels setanta? Les pistes que ens dóna la història són ambigües. Els partidaris de la secessió veuran de bon ull que fos un 25 de novembre -del 1783- quan les últimes tropes del rei Jordi III se’n van anar de Nova York després de la guerra que, tips de pagar impostos excessius, va alliberar els Estats Units del domini britànic. També s’alegraran de veure que el 25 de novembre del 1975 Surinam es va independitzar d’Holanda; que el del 1842 va començar a Paraguai un congrés nacional durant el qual es va dissenyar la bandera paraguaiana i el país es va declarar independent de la Confederació Argentina; i que el 1990 Polònia va celebrar les primeres eleccions lliures, que més tard van dur Lech Walesa al poder. Però també va ser un 25 de novembre -del 1795- quan Polònia va deixar de existir com a Estat i Estanislau II Poniatowski va haver d’abdicar i exiliar-se a Rússia. També un 25 de novembre -el del 1491- es van firmar els acords que van suposar la desaparició del regne de Granada. El del 1885 va morir Alfons XII, besavi de l’actual rei d’Espanya, el del 1955 va néixer Ramoncín i, el del 1922, Benito Mussolini va rebre plens poders del Parlament italià. ¿Què podem inferir del fet que fos un 25 de novembre -del 1867- quan Alfred Nobel va inventar la dinamita? Molt més fàcil d’interpretar és el fet que va ser el 25 de novembre del 1905 quan els militars espanyols van assaltar i saquejar les redaccions del setmanari ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya, i tot per un acudit de Junceda que no els havia acabat d’agradar.

Però el fet més colpidor de tots els 25 de novembre l’aporta James Ussher, arquebisbe d’Armagh i primat d’Irlanda, que va dedicar part de la vida a calcular les dates exactes dels fets bíblics. Així, va establir que la creació del món va ser el 22 d’octubre del 4004 a.C., que Adam i Eva van ser expulsats del Paradís el 10 de novembre del 4004 a.C. i que, atenció, l’inici del Diluvi Universal va ser el 25 de novembre del 2348 a.C. Amb un fet com aquest -les eleccions que suposadament enceten la via sobiranista seran el mateix dia que va començar el Diluvi Universal!- no sé què esperen Abc i La Razón per obsequiar-nos amb unes portades dignes d’aquesta dada admirable.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120927/54351196743/el-25-de-novembre-quim-monzo.html#ixzz27hzX5TrT

 

Jaume Barberà: “No hi ha Constitució que ens pugui parar”
El periodista assegura que “l’acte més revolucionari” que pot fer Catalunya a favor d’Espanya és la independència

El periodista Jaume Barberà ha proclamat avui en un escrit en el seu perfil de facebook que si la majoria de catalans “volem un referèndum d’autodeterminació no hi haurà Constitució que ens pugui parar”, en referència a totes les amenaces que a les darreres hores han arribat des de Madrid.

“Ara els més civilitzats argumenten que la Constitució no permet deixar-nos decidir. Un error, un altre greu i gravíssim error. Les Constitucions, en els països civilitzats, s’adapten als anhels dels seus ciutadans, i no al revés”, escriu el presentador del programa ‘Singulars’.

Barberà afirma també que ha arribat el moment de superar aquella “por tòxica que ens paralitza” i que “ens porta al suïcidi” com a nació i aposta per una por que “ ens fa sobreviure” i que ens farà decidir quin país volem, ja que, segons ell,  Espanya “mai farà pedagogia de la plurinacionalitat nacional” i sempre defensarà el seu botí més preuat: “la unitat territorial”

Independència també és justícia

Per altra banda, el periodista nega que en aquest moment un simple canvi de govern suposi més justícia i cohesió social i avisa als espanyols que “el millor que els hi pot passar” en aquest sentit és la independència de Catalunya.

“L’acte més revolucionari a favor d’Espanya, de la gent treballadora, humil i digna, és que Catalunya deixi de ser còmplice d’una situació inacceptable: la del manteniment del poder de la mateixa casta que ens ha condemnat a l’endarreriment perpetu”, manifesta.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/jaume_barbera_no_hi_ha_constitucio_que_ens_pugui_parar_89053.php

Financial Times: Preguntes i respostes sobre el procés independentista català

El diari Financial Times ha publicat un article amb tot un seguit de preguntes i respostes sobre el procés independentista de Catalunya. L’autor, Tony Barber, constata l’auge de l’independentisme, recorda la lluita històrica pels drets del poble català i escriu que, arribat el moment, a la UE, no li tocarà més remei que avenir-s’hi. També assegura que no serà fàcil i creu que l’exèrcit espanyol podria tornar a l’arena política, si veiés que la secessió catalana era una possibilitat real seriosa.
Us oferim la traducció al català de l’article:

Es trencarà Espanya com a estat?

—De moment no sembla possible. Però la pressió independentista creix ràpidament a Catalunya, la regió autònoma més poderosa de les disset que té Espanya. És la prova més seriosa del sistema de govern descentralitzat espanyol des del retorn a la democràcia a final dels anys 70 després de la dictadura de Franco.

Com afectarà la crisi econòmica espanyola el resultat?

—En cert sentit la crisi alimenta el sentiment secessionista de Catalunya. Fa que els catalans culpin dels seus problemes econòmics el sistema fiscal que, segons el seu punt de vista, els obliga a fer una contribució desproporcionada a la resta d’Espanya. En un altre sentit, enforteix la mà del govern central a Madrid. Catalunya ha demanat 5 mil milions en ajut de liquiditat del fons del govern per les regions amb problemes d’endeutament. Previsiblement, Madrid vol veure un exercici de restricció dels catalans en la qüestió de la independència com a contrapartida.

Què volen exactament els dirigents polítics i empresarials de Catalunya i l’opinió pública?

—Artur Mas, president de Catalunya, i el govern de centre-dreta de Convergència i Unió no formen part de cap moviment explícitament independentista. El seu principal objectiu a curt termini és aconseguir més control sobre els impostos recaptats a Catalunya, un dels objectius amb el qual simpatitzen els empresaris catalans. Però Mas i el seu partit no mantenien el ritme marcat aquests últims mesos per amplis sectors de l’opinió pública i, en conseqüència, han començat a endurir la seva postura. El Parlament de Catalunya debatrà una resolució [aprovada ahir] que indica que l’encaix entre Espanya i Catalunya és ‘un camí sense direcció’

Com veu la Unió Europea una Catalunya independent?

—Sense entusiasme. Hi ha altres països, com Bèlgica, Xipre, Itàlia, Romania, Eslovàquia i el Regne Unit, en què els moviments separatistes i les minories nacionals podrien inspirar-se en el secessionisme català. En últim extrem, però, la UE no tindria més remei que respectar un procés d’independència que observés escrupolosament el dret internacional. A la UE no li va agradar la ruptura de Txecoslovàquia el 1993 però, no obstant, la va acceptar.

Quan va agafar volada la idea de la independència de Catalunya?

—Catalunya té una orgullosa tradició d’autogovern que data de l’edat mitjana. La revolta catalana contra la sobirania espanyola del 1640 i la guerra posterior, en què Catalunya va perdre, encara ressonen avui. En els temps més recents, el moment decisiu va arribar el 2010, quan el tribunal constitucional espanyol va rebutjar el nou estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat pel parlament nacional el 2006. L’estatut es va veure afavorit per l’ex-govern socialista d’Espanya, però amb l’oposició del centre-dreta del Partit Popular, que ara té el poder a Madrid.

Fins on arriba la crisi de regionalisme d’Espanya més enllà de Catalunya?

—En els temps moderns el nacionalisme violent basc ha turmentat Espanya des de la restauració de la democràcia. Les eleccions del País Basc del 21 d’octubre poden reforçar els partits nacionalistes, però no hi ha un suport públic a la secessió com hi ha a Catalunya. Els bascos ja gaudeixen d’una àmplia autonomia en matèria tributària.

I en algun lloc més?

—També el 21 d’octubre hi haurà eleccions a la regió nord-occidental de Galícia, però l’atenció se centrarà en el PP. Mariano Rajoy, president espanyol, és gallec. En termes més generals, la crisi regional és una crisi de finances públiques i recessió econòmica, causada principalment per la caiguda de la construcció a Espanya, la destrucció de la bombolla immobiliària i els vincles dels bancs amb interessos polítics regionals poc saludables.

Pot Catalunya esdevenir un estat independent?

—Sí, però no serà bufar i fer ampolles. Els catalans tenen un gran sentit d’identitat nacional. Fins i tot molts catalans de segona generació (infants de parla espanyola que van arribar a Catalunya procedents d’altres parts d’Espanya des de la dècada de 1960) se senten atrets per la perspectiva de la independència. Però l’economia catalana ha estat lluitant aquests últims anys: l’ingrés disponible per càpita i la productivitat laboral ha crescut més lentament que no la mitjana espanyola.

Quin paper tenen les forces armades espanyoles en tot això?

—L’exèrcit ha estat a les casernes des del fallit cop d’estat del 1981, però històricament s’ha vist a si mateix com el garant final de l’estat espanyol. Una possibilitat seriosa de secessió catalana podria fer-los tornar a l’arena política.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4043367/20120928/financial-times-preguntes-respostes-proces-independentista-catala.html

 

La Catalunya que veuen als EUA

Xavier Vilà

La cobertura periodística als Estats Units de la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona ha superat totes les expectatives, acostumats com estem a què aquest país es miri el melic i ignori als mitjans generalistes el que passa arreu del món, i encara més en plena campanya electoral.

Això no ha d’amagar una altra realitat. Totes les informacions que s’han generat vinculen la massiva assistència de gent al carrer amb la crisi econòmica i amb l’espoli fiscal que pateix Catalunya. Però enlloc s’explica el rerefons de les nostres reivindicacions nacionals. Arreu parlen de la regió més rica de l’Estat espanyol que –malgrat tot- demana el rescat a Madrid.

La construcció internacional d’un ideari català passa per modificar aquesta visió reduïda de la nostra situació. Crear una oficina com l’anunciada pel Govern per explicar-nos millor al món és un pas en la bona direcció. Però cal fer molt més. Començant per engrescar als empresaris i seguint per tranquil·litzar al departament d’estat.

I és que el poder polític a Washington es remet a Madrid quan se’ls demana per un eventual procés de secessió. I Madrid –com em deia aquí fa poc el secretari d’estat d’Afers Exteriors espanyol Gonzalo de Benito- no té aquest assumpte a l’agenda. L’hi haurem de posar nosaltres, doncs. Altrament ens arrisquem que ens vegin amb uns ulls aliens.

http://www.naciodigital.cat/opinio/4481/catalunya/veuen/eua

 

 

Enquesta europea sobre la independència de Catalunya

L’enquesta europea sobre la independència.

Q.Sallés 

La premsa internacional està a l’aguait del que està passant a Catalunya així ho demostren les portades que hi dediquen al procés català. Però l’atenció es va reblant cada dia com ho acredita aquesta enquesta del web “PressEurop” que pregunta “si s’ha de tèmer la independència de Catalunya”. Aquest dijous el NO guanyava amb un 62% dels vots en aquesta enquesta d’abast europeu.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47212/enquesta/europea/sobre/independencia/catalunya


Junqueras respon a PJ. Ramírez: Europa vetllarà pels drets democràtics de Catalunya

ERC respon l’editorial de ‘El Mundo’ que “Qualsevol exabrupte caurà en sac buit”, ja que la U.E està compromesa a vetllar pels drets democràtics dels seus ciutadans

Aquest matí, el president d’ERC, Oriol Junqueras, en una conferencia a la Cambra de Comerç de Terrassa, ha dit estar convençut que “tot el poble de Catalunya i també tota Europa, sabrem donar la resposta que pertoca” referint-se a l’amenaçadora editorial d’aquest dijous del diari ‘El Mundo’,que demana endurir el Codi Penal per poder condemnar l’hipotètica consulta. Junqueras ha assegurat que amenaces com aquestes no tenen cabuda a una Europa democràtica, en el marc de la UE compromesa a vetllar pels  drets dels democràtics dels seus ciutadans. Per altra banda Junqueras ha demanat als partits que compareixen l’objectiu de la independència, que comparteixin també un programa electoral de mínims.
No hem de patir 

Preguntat sobre les declaracions recents de l’expresident d’Extremadura Guillermo Fernandez Vara (PSOE), que demanava la deportació dels extremenys residents a Catalunya, o l’editorial d’aquest dijous del diari ‘El Mundo’, que reclama l’enduriment del Codi Penal per poder condemnar una possible consulta sobre la independència, el president d’ERC ha restat importància.

Junqueras creu que si algú pretén respondre de manera “no democràtica” la voluntat de Catalunya, tota Europa sabrà donar la resposta que pertoca. “No hem de patir per això perquè qualsevol exabrupte caurà en sac buit”, ha afirmat. El líder republicà també diu que Catalunya ha de poder prendre les seves decisions democràtiques “amb indiferència del que diguin”.

Junqueras demana compartir un punt en comú

Junqueras adreça la petició especialment a CiU i ICV-EUiA, que aquest dijous votaran amb els republicans una resolució al Parlament per convocar una consulta sobre la independència en la pròxima legislatura. “Si ho votem avui perquè no ho podem incloure als respectius programes” ha reclamat Junqueras. El líder republicà ha recordat que “cadascun dels partits representa sensibilitats diferents d’un sol projecte nacional, col·lectiu, de país, que vol resoldre els problemes de la gent”, per això és raonable que incloguin un punt comú, com celebrar una consulta.

El president d’ERC ha fet aquestes declaracions durant una trobada amb empresaris organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa. En aquest context, Junqueras també ha afirmat que la independència de Catalunya servirà per “orientar” i trobar solucions als problemes econòmics que té plantejats actualment el país.

http://www.directe.cat/noticia/239566/junqueras-respon-a-pj-ramirez-europa-vetllara-pels-drets-democratics-de-catalunya


López Tena, a Russia Today: ‘Els catalans volem ser amos del nostre destí’

El canal de televisió Russia Today ha dedicat un espai dels informatius a les reivindicacions independentistes i ha entrevistat el portaveu de Solidaritat Catalana, Alfons López Tena, que explica que ‘el poble de Catalunya ha decidit que no té lloc dins d’Espanya’ i que reivindica un país independent i poder decidir per si mateix. ‘L’única manera de tirar endavant en una societat lliure i prendre les nostres decisions és tenint un estat independent dins la Unió Europea. Cooperant amb els estats que faci falta, però sent els amis del nostre destí’.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4043252/20120927/lopez-tena-russia-today-catalans-volem-amos-nostre-desti.html

 


PREMSA EN FRANCÈS
http://www.liberation.fr/depeches/2012/09/25/espagne-la-catalogne-va-annoncer-des-elections-anticipees_848730
http://www.lepoint.fr/monde/espagne-la-catalogne-aura-des-elections-anticipees-25-09-2012-1509980_24.php
http://www.lemonde.fr/europe/article/2012/09/26/catalogne-des-elections-anticipees-aux-allures-de-defi_1765831_3214.html

La pregunta europea: “Què posarà CiU en el programa?”

Ramon Tremosa 

El 27 de setembre de 2012 serà recordat en la història de Catalunya perquè 84 diputats contra 21, amb el president de la Generalitat al capdavant, van votar una moció a favor de l’exercici del dret d’autodeterminació en la propera legislatura. Aquesta votació, aprovada per quasi 2/3 dels diputats (CiU, ICV, ERC, SI, Maragall i Laporta) i amb l’abstenció de 26 diputats del PSC, culmina quinze dies de setembre trepidants, que van de la manifestació gegantina fins avui. En el tauler internacional, i especialment a Europa, els mitjans de comunicació donen una versió molt diferent de la premsa madrilenya del que passa a Catalunya, tot definint les eleccions anticipades del 25-N com a “referèndum de facto per la independència” (Financial Times): el desprestigi d’Espanya per la incompetència i l’arrogància dels governs espanyols, inclòs el rescat total que Madrid encara avui es nega a demanar per orgull, genera estupor i astorament a les institucions comunitàries i amenacen d’arrossegar l’euro pel pedregar. En aquest context, el camí que avui Catalunya ha iniciat amb les eleccions anticipades pretén carregar el sobiranisme d’una gran majoria qualificada al voltant del dret a l’autodeterminació, una molt àmplia majoria dels partits catalans no-sucursalistes que sigui incostestable en el marc de l’Europa democràtica. Als partits unionistes els convidria presentar els beneficis de la unió (si és que encara n’hi ha), en lloc d’amenaçar o manipular la realitat. El president Mas ha copsat que a Catalunya ja hi ha una majoria per a la ruptura nacional, en gran part protagonitzada per gent d’ordre (com diu Josep Ramoneda és una ruptura nacional, no pas una revolta o revolució). Europa ja pregunta què posaran els partits catalans, especialment CiU, en el seu programa electoral, tot ique el president Mas ha estat especialment clar en aquests històrics dies de debats.

1.- El 25 de setembre de 2012 serà recordat en la història de Catalunya perquè el president Artur Mas va convocar eleccions anticipades en el seu parlament, tot dient que “ha arribat l’hora de que Catalunya exerceixi el seu dret a l’autodeterminació en la propera legislatura“. El dia 26 de setembre de 2012 el president Artur Mas va dir, també en la mateixa seu parlamentària, que la consulta es farà encara que estigui fora de la llei espanyola, tot desmentint quasi en temps real el que deia Duran Lleida en una ràdio estatal.

2.- Totes aquestes coses van ser dites i fetes en seu parlamentària: a les institucions europees em diuen que podem organitzar les millors manifestacions cíviques i pacífiques del món per les millors nobles causes, com és ara la llibertat de Catalunya, però que el que la UE espera són “vots i fets en seu parlamentària”. De fet, la “carpeta catalana” només s’obrirà a les institucions europees a partir del moment en què el Parlament de Catalunya faci una votació com la del passat mes de juliol, on una proposta de concert econòmic tot reclamant la sobirania fiscal (que equival al 66% de la sobirania total d’un país) va rebre 82 vots a favor i només 23 en contra.

3.- De fet, a Brussel.les no pregunten “què feu els catalans?” sinó “quan ho fareu?”. Des que al 2010 un Tribunal Constitucional caducat, polititzat i desprestigiat va amputar un Estatut votat pel poble i pels parlaments espanyol i català, molts diputats europeus i alts funcionaris de la Comissió han vist que la democràcia espanyola està per sota del que podríem anomenar “democracy low cost”. En aquest sentit, la resposta de Mas a Rajoy explicada al Parlament (“ves al Congrés a veure quants et voten el concert”) és d’una gran diginitat: “ara no votarà el Congrés espanyol (com amb el Pla Ibarretxe) sinó que votarà el poble de Catalunya”.

4.- La pregunta, però, més insistent que em fan és “què posarà CiU en el seu programa electoral en les properes eleccions?” El programa electoral és vist, als països més democràtics, com un contracte sagrat que cal complir petit qui peti: d’ell se’n deriva un “democratic mandate” com el que fa que el govern britànic accepti el referèndum escocès. Jo els responc que si CDC vol ser un partit polític seriós i respectat en el context europeu ha de ser previsible, consistent i coherent com ho són els partits nòrdics; això vol dir que ha de posar-hi l’Estat propi, tal com ho va decidir al març d’enguany en el seu darrer congrés a Reus.

En aquest sentit, també els explico el que Josep Rull repeteix a totes les entrevistes que li he llegit darrerament: “si l’Estat torna a tancar la porta a Catalunya només ens queda la declaració unilateral de sobirania des del parlament català”, declaració que espanta molt els espanyols atès el rpecedent que Kosovo ha creat en aquest sentit.

5.- A la UE no he vist ningú que qüestioni el mandat democràctic que té l’SNP escocès, que va guanyar les eleccions amb aquesta proposta al seu programa i que ara està obligat a fer el referèndum. Per aquest mateix principi, Daniel Cohn-Bendit, líder dels verds europeus, va dir a La Vanguardia el passat 26.09 que la UE acceptarà una independència de Catalunya si aquesta és àmpliament votada per una majoria clara i si se segueix un procediment escrupulosament transparent i democràtic. Amèn.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/230233

un nou estat d’europa, si. però dintre de la UE?

botbal

cal de debò una Catalunya integrada a Europa i al euro? No son el trets diferenciador catalans més propis de un país independent i neutral tipus suïssa? No s’equivoquen els independentistes volen ser un nou estat d’Europa? Volen obtenir la sobirania per entregar-la a Brussel·les? Deixar de pagar a Espanya per ser contribuent net a Europa? Deixar de pagar la solidaritat am Extremadura per fer-ho amb Bulgària? No es un pel absurd tot plegat? Trobo que el gran avantatge i atractiu de ser un país independent es la possibilitat de construir un país nou i modern allunyat del sistemes actuals de govern que imperen pel món. Un model de país sense exercit, neutral, dedicat a lo seu i a la seva gent, realment independent. capdavanter en la innovació social, en el turisme de qualitat, un referent de la gastronomia i l’esport, una capital cultural. Així com suïssa ha aconseguit tenir la seus de la ONU,  del COI, de la UEFA, la OMS, etc.. per que Catalunya no pot ser la seu de les noves estructures organitzatives de un nou model de desenvolupament social, mediambiental, un referent en la qualitat productiva i social? Doncs això, que trobo a faltar propostes alternatives, i no em convenç res del que em proposen, com sempre.

Diuen alguns que per entrar a Europa s’haurà`d’esperar i demanar-ho. Altres diuen que hi entrarem a la primera, i molt que certs països ens vetaran. I durant aquest temps què? Trobo que 300 anys buscant  l’ independència i la sobirania nacional per acabar entregar-la a la primera a Brussel·les es un absurd. No ens mereixem provar de fer el nostre país amb la nostre gent i el nostres recursos? Provar-nos a nosaltres mateixos la nostre valia com a poble? No ens mereixem testar la llibertat al menys durant un temps?  Dintre de la ue?

Alguns tenen por.  Del deutes, d’una nova moneda, de la depreciació d’aquesta respecte a l’euro, etc… es normal tenir por, però aquesta es menor si tens un mirall on mirar-te. Jo crec que el president Mas s’equivoca marcant com objectiu ser com Dinamarca. Crec que el que hauríem de mirar de ser es com Suïssa. País neutral i fora de la unió però que forma part de l’associació europea del lliure comerç (AELC). Tenir una moneda que prengui com a referència el franc suïs, i que òbviament es devaluaria respecte a l’euro, al igual que ara fa un any van fer el suïssos quant la seva moneda estava a la par amb l’euro. Aquesta devaluació afavoriria el nostre creixement econòmic. Augmentarien les exportacions, el consum intern (per natural encariment de les importacions), es generaria feina degut aquest augment de consum intern i necessitat de producció, i millor possibilitat d’exportació, i entrarien divises a través del nostre enorme turisme, que podria augmentar encara més al abaratir el canvi.

Cert que el nostres deutes amb euros augmentarien amb la nostre moneda i molts diuen que no tindríem préstecs per culpa de la nostre prima escombraria actual. Jo no ho crec. El mercat no son idiotes i saben que Catalunya es pagadora, amb el canvis es podria renegociar el deute, i demanar un temps de carència. De fet el deute públic català no es superior al deute de França, Regne Unit, Itàlia o Bèlgica i molt altres països de la UE. Es molt similar al de Àustria i no tan llunya  al de la mateixa suïssa o holanda. Estic segur que es podrien trobar préstecs en petit països com Luxemburg o suïssa que tenen grans grups financers.

Trobo que falta un debat d’alternatives. Un nou estat de Europa si, però debati’m si volem ser un nou estat de la unió europea, o de la zona euro.

http://www.vilaweb.cat/0/forums/1/810267/debat-general.html“>http://www.vilaweb.cat/0/forums/1/810267/debat-general.html

 

Jaume Aulet: ‘Decàleg per a combatre el pensament autonòmic’

Si volem anar cap a l’estructura d’un estat, hem de pensar d’acord amb aquest objectiu i per tant ens hem de saber expressar en conseqüència.

L’ús que fem de la llengua posa en evidència si tenim o no al cap aquesta «estructura» que ens ha de dur a l’«estat propi»

Com sabem, el president Artur Mas ha parlat aquests dies de la necessitat de crear a Catalunya ‘estructures d’estat’ que ens permetin de fer el pas de l’autonomia a l´’estat propi’. Com que s’ha mogut en una ambigüitat calculada, no sabem gaire bé a què es refereix quan utilitza aquests termes, ni si els entén de la mateixa manera que els comprèn cadascú de nosaltres.

En tot cas, és evident que crear estructures d’estat significa anar més enllà de l’actual organització autonòmica d’Espanya. En realitat, aquestes estructures no són tan solament institucionals o polítiques, sinó que també són mentals i, per tant, lingüístiques. En unes altres paraules: si volem anar cap a l’estructura d’un estat, hem de pensar d’acord amb aquest objectiu i, per tant, ens hem de saber expressar en conseqüència. Hem de passar, doncs, del ‘pensament autonòmic’ al ‘pensament estatal’ i, a l’hora de parlar i de comunicar-nos, hem d’expressar-nos d’acord amb aquest canvi de paradigma.

L’ús que fem de la llengua posa en evidència si tenim al cap o no aquesta ‘estructura’ que ens ha de dur a l´’estat propi’. Són elements subtils, que sovint delaten quin és el pensament o la posició real de qui utilitza determinades expressions. Aquests detalls són especialment simptomàtics en el cas dels polítics, que són gent acostumada a dir una cosa i a pensar-ne una altra.

1. No direm ‘autogovern’, sinó ‘govern’. No hi ha cap país seriós que utilitzi el terme ‘autogovern’, entre més coses perquè no tenen cap més forma de governar-se que no sigui la que s’atorguen ells mateixos. En una estructura d’estat, doncs, la idea de ‘aprofundir l’autogovern’ és una paradoxa (i quasi una fal·làcia).

2. No direm ‘parlament autonòmic’, no faltaria sinó. Però no tan sols això: no adjectivarem el mot ‘parlament’ per referir-nos al Parlament de Catalunya. Tret que fem una comparació, és clar. Els que hem d’adjectivar són els altres: el parlament britànic, el senat espanyol, el congrés espanyol dels diputats, etc.

3. No farem servir mai el terme ‘comunitat’ per referir-nos al país. La legislació espanyola fa servir la paraula com un eufemisme i això n’ha desprestigiat l’ús. L’exemple és especialment flagrant en el cas del País Valencià.

4. No ens ha de passar ni pel cap de parlar de ‘eleccions autonòmiques’. Però la cosa és més subtil: tampoc no parlarem de ‘eleccions catalanes’, perquè si tenim assimilada l’estructura d’estat, totes les eleccions que puguem fer ho són, catalanes (encara que siguin per a elegir representants al parlament europeu). Parlarem de ‘eleccions’ (perquè són les més importants que es fan al país i, per tant, no necessiten cap qualificatiu) o, si es vol, de ‘eleccions al parlament’ (no pas ‘al Parlament de Catalunya’, és clar).

5. Podem parlar del ‘president Mas’ (per alguna cosa és el nostre) i referir-nos-hi com a ‘president de la Generalitat’ o ‘president del govern’. Del nostre govern. Quan parlem de François Hollande, ens hi referim com a ‘president del govern francès’ i no fer servir l’expressió ‘president Hollande’ (fora que ja tinguem la conversa contextualitzada ). Altre tant en el cas del ‘president del govern espanyol’, el senyor Mariano Rajoy. Ens mereix tot el respecte que li atorguen les urnes, però no ens hi hem de referir genèricament com a ‘president del govern’ ni com a ‘president Rajoy’.

6. No direm mai únicament ‘estat’ per referir-nos a l´’estat espanyol’. És tan obvi que no cal ni comentar-ho.

7. Per motius semblants direm ‘el rei Joan Carles’, ‘el rei de Suècia’, o ‘el príncep Felip de Borbó’, però no direm mai ‘el rei’ o ‘el príncep’ i prou, perquè la nostra ‘estructura’ de pensament no ens hauria de permetre de sobreentendre a qui ens referim. Igualment, direm ‘monarquia espanyola’ o ‘casa reial espanyola’ i no ‘monarquia’ o ‘casa reial’. Per cert, podem dir ‘el rei Joan Carles’ sense identificar-lo perquè amb aquest nom no n’hi ha hagut cap més. En el cas de Felip de Borbó, està bé que especifiquem perquè històricament anem ben servits de prínceps amb aquest nom.

8. No direm ‘constitució’ i prou, si ens referim a la ‘constitució espanyola’.

9. Direm ‘Arxiu Nacional’ o ‘Teatre Nacional’, però no ‘Arxiu Nacional de Catalunya’ o ‘Teatre Nacional de Catalunya’. No cal ser redundants ni ampul·losos.

10. Quan agafem el tren de gran velocitat direm que agafem el TAV o el TGV, però mirarem de no fer servir el terme AVE (que, a més, no porta explícit el concepte de transport ferroviari).

I la propina (per postres)

11. No direm ‘Partit Popular de Catalunya’ sinó ‘Partit Popular a Catalunya’. Tret que hi hagi realment un partit inscrit al registre amb aquest nom i que, per tant, no sigui una simple delegació del ‘Partido Popular’ d’abast espanyol. Com que desconec la qüestió jurídica, m’estimo més deixar-ho com un simple suggeriment final.

Acabem amb un parell de comentaris una mica més subtils i personals. Al meu entendre –i de manera excepcional– hauríem de dir ‘Generalitat de Catalunya’ i no ‘Generalitat’ per respecte a la de València. Tot i així, és millor parlar de ‘Generalitat de Catalunya’ que no de ‘Generalitat catalana’. Per definició, el concepte intrínsec de ‘generalitat’ no hauria d’admetre gaires termes restrictius. Però repeteixo que, aquesta, és una percepció més aviat personal.

D’una altra banda, no hauríem de buscar, sistemàticament, eufemismes per a referir-nos a idees tan bàsiques com les que expressen els mots ‘independència’ o ‘estat català’, encara que després puguem matisar fins on faci falta l’ús que fem d’aquests termes. Evitar determinats mots pot ser una estratègia, però també és un indici de debilitat a l’hora de consolidar aquestes noves estructures de pensament. I pensem que, d’alguna manera, el concepte ‘estat propi’ també té un punt eufemístic. Evidentment quan aquest ‘estat català’ sigui una realitat i les estructures siguin no solament creades sinó també assimilades, no tindrà gaire sentit parlar de ‘estat propi’ ni, potser tampoc, de ‘independentisme’. Parlarem simplement de ‘estat’. Que així sigui.

Jaume Aulet (@jaumaulet) professor del Departament de Filologia Catalana de la UAB*

*I, per cert, posats a fer, podríem buscar també un altre nom per a la Universitat Autònoma de Barcelona, que no és ni autònoma, ni de Barcelona (tot i que per ara encara és universitat, això sí)

http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4043082/jaume-aulet-decaleg-combatre-pensament-autonomic.html


El Gobierno impediría una consulta en Catalunya

La vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáez de Santamaría, avisa que el actual ejecutivo usará las herramientas para frenar tal referéndum

Santamaría, Montoro y Guindos, en la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros EFE

Barcelona (Redacción).- La vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáez de Santamaría, ha afirmado que el Gobierno está dispuesto a usar los instrumentos para impedir una consulta de este tipo, refiriéndose a la consulta que quiere impulsar el Govern de la Generalitat sobre la autodeterminación de Catalunya.

Sáenz de Santamaría ha advertido que el Gobierno no sólo tiene instrumentos jurídicos y judiciales para frenar una consulta independentista en Catalunya, sino que además “está dispuesto a utilizarlos”.

En la en la rueda de prensa de presentación de los Presupuestos Generales del Estado 2013 y en respuesta a una pregunta de los periodistas sobre los instrumentos existentes para impedir tal consulta, Sáez de Santamaría ha respondido que una consulta así necesita de autorización del Estado y afectaría al conjunto del electorado. Por lo tanto todos los españoles deberían votar en una supuesta consulta sobre el futuro de Catalunya.

La vicepresidenta ha asegurado que “la cuestión sobre la organización del Estado” se debería consultar a todos los españoles. Así mismo ha afirmado que el gobierno está dispuesto a usar los instrumentos jurídicos y judiciales para impedir que se celebre tal referéndum.

Existe un recurso de inconstitucionalidad en relación a la ley de referendums, “Si hubiera un referendum se dejaría automáticamente sin efecto, se va al Tribunal Constitucional y se suspende su efecto”, ha dicho Santamaría.

http://www.lavanguardia.com/politica/20120927/54351225424/el-gobierno-impediria-una-consulta-en-catalunya.html#ixzz27hyZhviA

 

Amenaça d’Espanya: farem de tot contra la independència

QS/ACN. De Cospedal adverteix Mas que l’Estat “utilitzarà tots els instruments al seu abast” per evitar que “cometi una il·legalitat”. No descarta tipificar de nou com a delicte convocar consultes

Cospedal,disposada a tot. Foto: Roger Pi de Cabanyes

Amenaça clara i directa. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, s’ha mostrat aquest dijous “convençuda” que el govern espanyol “utilitzarà tots els instruments al seu abast” per evitar que el president de la Generalitat, Artur Mas, “cometi una il·legalitat” i convoqui un consulta a Catalunya sense el permís de l’Estat.

En una entrevista a la Cadena Cope, De Cospedal ha recordat que aquesta consulta seria “rotundament il·legal” i ha posat en dubte que s’acabi celebrant perquè “de que ho digui a que ho pugui fer hi ha una gran diferència”.

De Cospedal no ha volgut descartar la possibilitat que l’executiu espanyol tipifiqui com a delicte la convocatòria d’una consulta sense permís de Madrid, tal com va fer el govern de José María Aznar per combatre el Pla Ibarretxe, malgrat que el Tribunal Constitucional va anular aquella reforma al 2011.

“Jo no sé si serà per aquesta via o per una altra, però el que tinc meridianament clar és que el que no es pot consentir, i el govern segur que no ho farà, és que el senyor Mas incompleixi de manera flagrant la legalitat”, ha dit. A més, ha censurat la convocatòria de les eleccions. “Per dir això tampoc calia que Mas dissolgués el parlament català i convoqués eleccions quan portava només dos anys de govern”.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47190/amenaca/espanya/farem/tot/contra/independencia

 

Monago propone una consulta popular de toda España sobre Catalunya

El presidente de Extremadura propone una consulta en todo el estado

El presidente del Gobierno de Extremadura, José Antonio Monago. Ep

Mérida. (EFE).- El presidente extremeño, José Antonio Monago, ha indicado hoy que “vería perfecto” que se convocara ahora un referéndum para consultar a todos los españoles sobre el futuro de Catalunya, ya que esta comunidad autónoma también es España.

En declaraciones a los periodistas, Monago ha dicho que Artur Mas, con su propuesta de convocar un referéndum en Catalunya, “arroja a opinar a una parte de España”, mientras que “el resto no opinamos, somos sujetos pasivos”.

Ha destacado que Catalunya “es muy importante en España”, pues supone el 18 por ciento del PIB, por lo que considera que los españoles tendrán “algo que decir” con respecto a su futuro y con respecto a la imagen que se está dando del país.

En ese sentido, ha señalado que la imagen internacional que con las propuestas soberanistas de Mas se da de España “no es precisamente positiva”, simplemente “porque un señor quiere ganar las elecciones“.
Tras precisar que esta es su opinión personal, Monago ha dado a conocer una propuesta de pronunciamiento que el Grupo Popular ha presentado hoy en el Parlamento extremeño para materializar el “frente común” de Extremadura contra la deriva soberanista de Artur Mas.

En esta iniciativa, que Monago espera que aprueben los otros dos grupos de la Cámara, PSOE e IU, el Grupo Popular insta al Gobierno de España a rechazar el Pacto Fiscal catalán, a incidir en la defensa de la Constitución y a mantener la unidad de España.

Para ello, según el presidente extremeño, se pedirá también al Gobierno de Mariano Rajoy que “arbitre los mecanismos que tenga que arbitrar en Derecho para que se frene esa senda en la que camina un presidente de una comunidad autónoma que no está bajo el principio del interés general, sino sólo de su interés”.

Ha insistido en que las propuestas de Mas “no tienen encaje en el ordenamiento jurídico” y ha apelado a la Constitución, que el presidente catalán “también juró o prometió”, para luchar legalmente contra ellas.
Ha recordado que la potestad legal para convocar un referéndum la tiene el presidente del Gobierno de España, por lo que ha insistido en que “a lo mejor no haría mal en echarle una reflexión” y convocar una consulta, pero para todos los españoles.

Por otra parte, ha pedido al presidente catalán “sentido de Estado” y ha destacado que en un momento tan delicado como el actual lo que no puede hacer un gobernante es “generar tensión y restar oportunidades a los ciudadanos”, incluidos los propios de su comunidad autónoma.

En ese sentido, José Antonio Monago ha recordado que los mercados vuelven ahora a castigar a España, con un hundimiento de la Bolsa y un repunte de la prima de riesgo, y ha insistido en que “no se puede supeditar el interés político de una persona a los intereses generales de un país”.

Además, ha instado a Mas a que no utilice “la muleta” del referéndum o del Pacto Fiscal para esconder su “fracaso” al frente de la gestión de la Generalitat.

http://www.lavanguardia.com/politica/20120927/54351211970/monago-propone-una-consulta-popular-de-toda-espana-sobre-catalunya.html#ixzz27hz02HZP

 

Què hi fan el Rei i la Ministra Pastor avui a Barcelona? No coneixen la vergonya!

El Rei i la Ministra Pastor acompanyaran al president Mas a la inauguració de la terminal portuària, malgrat que han estat incapaços de fer el vial d’accés.

  

Demà s’inaugura la nova terminal de contenidors gestionada pel grup xinès Hutchison, la més avançada de tot el Mediterrani. Degut als incompliments del Ministeri de Foment per construir els accessos, s’han hagut de construir uns accessos provisional per evitar fer l’estrepitós ridícul de tenir la terminal més moderna però sense accessos. Els accessos provisionals han estat fruit de llargues i insistents reclamacions per part del Govern català i del port de Barcelona, a un insensible Ministeri de Foment que és incapaç d’assumir els seus compromisos. Els accessos  són necessaris perquè la terminal pugui operar i treure contenidors per a l’exportació i convertir Barcelona en plataforma logística líder i la porta d’entrada estratègica per al sud d’Europa.

Boicotegen  les inversions a Catalunya, però demà a primera fila

El Rei estarà acompanyat pel president de la Generalitat, Artur Mas; la ministra de Foment, Ana Pastor; el president del port de Barcelona, Sixte Cambra; el director executiu de Hutchison Port Holdings (HPH), John E. Meredith; el director executiu per a Europa de HPH, Clemence Cheng, i l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, i  inauguraran avui, a les set de la tarda, la terminal de contenidors més moderna del Mediterrani, amb una inversió de quasi 500 milions d’euros, inversió que ha estat en perill pels continuats i volguts incompliments del Ministeri de Foment, tant en l’època de govern socialista com popular

Això si, demà la ministra de Foment, Ana Pastor, i el Rei seran a primera fila per tal de garantir que en el futur, les seves promeses són i seran “quimeres.”

Les “quimeres” d’Espanya no s’aturen

No són solament els incompliments de les inversions del port, cal afegir-li els constants incompliments dels pressupostos any rere  any i com a mostra, l’anul·lació de tant sols fa uns dies desdoblament de la N-II entre Tordera i Maçanet i altres trams de la carretera de la vergonya o, tristament coneguda, com el corredor de la mort.

No tenen vergonya, malgrat tot, tant sols són “unes quimeres” 

En ple debat sobre el camí començat a Catalunya cap a l’Estat propi, les vingudes del Rei i dels ministres espanyols són un al·licient per tancar una etapa en les relacions amb Espanya, i començar amb fermesa un camí nou cap a l’Estat propi. No tenen vergonya però a la vegada queden retratats.

http://www.directe.cat/noticia/239538/que-hi-fan-el-rei-i-la-ministra-pastor-avui-a-barcelona-no-coneixen-la-vergonya

 

PP: ‘L’article 2 de la constitució garantirà la indissoluble unitat d’Espanya’


El congrés espanyol rebutja derogar els Decrets de Nova Planta de Catalunya, País Valencià i les Illes · Una iniciativa d’ERC-RCat-Sí demanava ‘compensacions’ per les conseqüències polítiques, jurídiques i econòmiques

La comissió constitucional del congrés espanyol ha refusat amb els vots del PP, PSOE (amb PSC) i UPyD una proposició no de Llei d’ERCRCat-CatSí que instava el govern espanyol a ‘derogar el Decret de Nova Planta de 1715’, així com a ‘reconèixer el poble de Catalunya com a dipositari de la seva sobirania nacional’ i a ‘restituir la llibertat de Catalunya i tots els seus drets històrics’.

A més, la iniciativa d’ERC instava l’estat a crear una comissió bilateral estat-Generalitat per ‘iniciar tots els tràmits legals necessaris per a la restitució i compensació de les conseqüències polítiques, socials, territorials, jurídiques i econòmiques’ derivades de la seva imposició.

Per argumentar la seva posició, el diputat del PP Pedro Gómez de la Serna ha dit que ‘el model constitucional respondrà amb la llei perquè hi ha mecanismes per garantir la convivència, la pau i la unitat. L’estat garantirà la vigència de l’article 2 de la nostra constitució, que es basa en la indissoluble unitat de la nació espanyola’.

‘Siguin honestos, no enganyin a la gent: Catalunya mai va ser sobirana. Han construït un relat fals. Vostès han enganyat als catalans’, ha dit el diputat popular a Alfred Bosch.

Bosch ha plantejat des d’un punt de vista històric el que va suposar el Decret de Nova Planta, i ha afirmat als que el criticaven per voler acabar amb un greuge de fa 300 anys que ‘Rajoy deu ser, com a mínim tant romàntic com jo, perquè ahir mateix deia que ja hem perdut prou temps amb Gibraltar’ i ha defensat que ‘la nostra reivindicació, entenem, és del tot moderna, perquè la major part del que necessita Catalunya ara forma part del que es va prendre en aquell moment. La sobirania lingüística, jurídica, institucional, fiscal i econòmica, incloent el concert que el govern del PP ens nega, fins i tot l’autonomia respecte al poder militar, són reivindicacions avui de gran vigència’.

El portaveu independentista ha afirmat que ‘és natural que demanem un gest legal i polític que obri la porta a tot allò que el nostre país requereix, i que va ser derogat tres segles enrere. Això sí que seria del segle XXI; esborrar les empremtes de l’absolutisme i del centralisme més vetust. I procurar de recuperar el camí perduda, aquella camí d’intencions democràtiques que van seguir països com Holanda o el Regne Unit. Perquè el nostre poble pugui decidir per si mateix i, igual que els catalans que van donar les seves vides i hisendes per la llibertat, avui també li podem dir amb tota claredat al poder espanyol, ‘nós som com vós, i junts, més que vós’.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4043032/20120926/pp-larticle-2-constitucio-garantira-indissoluble-unitat-despanya.html

 

La puta i la Ramoneta es fan socialistes

Salvador Cot

Ahir el Parlament, en una sola votació, va destrossar el règim derivat de la transició. Vuitanta-quatre dits van prémer el botó verd del sí i, de sobte, va caure tot el decorat de cartró pedra que havia amagat, durant trenta anys, una veritat indiscutible: qualsevol poble és lliure de decidir sobre el seu futur si té prou voluntat per vèncer les pors i superar les amenaces.

A l’altra banda, només vint-i-un dits encara miraven de sostenir una marea democràtica que saben que no es podrà aturar amb instruments legals de finals dels anys setanta, amb Franco acabat d’enterrar i Tejero enllustrant la pistola. De fet, ahir mateix, en una terminal del port de Barcelona, un president democràticament elegit va posar al seu lloc l’hereu d’un dictador. I tot un poble se’n va sentir orgullós.

Aquest país viatja tan de pressa cap a la normalitat que la puta i la Ramoneta han deixat l’apartament del carrer Còrsega per instal·lar-se al de Nicaragua. Allà es trobaran amb els vint-i-cinc que es van abstenir en una votació històrica mentre un home sol, de cognom Maragall, posava la primera pedra del partit socialdemòcrata que aviat assistirà a les reunions de la Internacional Socialista en representació de l’esquerra catalana.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47216/puta/ramoneta/fan/socialistes

 

L’Estat avisa que té mecanismes jurídics per aturar un referèndum d’independència

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria adverteix que l’executiu està disposat a utilitzar aquests instruments

Insisteix en què la consulta és il·legal i no conforme a la Constitució

REDACCIÓ

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a la roda de premsa d’aquest dijous Foto: EFE.

El govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha insistit aquest divendres que un referèndum independentista a Catalunya seria il·legal i ha avisat que l’Estat disposa d’“instruments jurídics” per aturar-lo.

A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, De Santamaría ha assegurat que un referèndum d’aquestes característiques afectaria el model territorial de l’Estat.

La portaveu de l’executiu ha recordat que la convocatòria d’un referèndum per part d’un territori “té un procediment constitucional”, que és “l’autorització de l’Estat”.

Per aquest motiu, ha assenyalat que “seria un assumpte que afectaria el conjunt del poble espanyol” i caldria fer la pregunta a “tots i cada un dels espanyols”.

Per tant, ha advertit que la convocatòria d’una consulta d’autodeterminació seria “il·legal” i “no conforme amb la Constitució” i caldria evitar-la. En aquest sentit, ha afirmat que existeixen els “instruments jurídics i judicials per aturar-ho i un govern disposat a utilitzar-los”.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/579547-lestat-avisa-que-te-mecanismes-juridics-per-aturar-un-referendum-dindependencia.html

 

El govern espanyol amenaça amb fer servir tots els instruments per frenar una consulta a Catalunya

El PP es planteja de tipificar com a delicte la convocatòria d’un referèndum

La vice-presidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha dit avui que l’executiu de Mariano Rajoy estava disposat a fer servir tots els instruments per frenar una consulta a Catalunya. Ha dit que el govern espanyol no només tenia tots els instruments jurídics i judicials per frenar la consulta sinó que els faria servir. En la mateixa línia es pronunciava unes hores abans la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, que ha augmentat avui encara més el nivell d’amenaça dient que no descartava tornar a tipificar com a delicte la convocatòria d’una consulta sobre la independència.

Ho deia en referència a l’editorial del Mundo, que avui demanava que es modifiqués el codi penal per incloure-hi la convocatòria de referèndum i detenir el president Mas en cas que ho fes. Cospedal ha amenaçat amb ‘tots els instruments que hi hagi a l’abast’ per evitar una consulta que diu que és ‘rotundament il·legal’ i ha dit que el govern espanyol ‘no consentirà que un dirigent polític incompleixi la legalitat emparant-se en el que vulgui’.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4043352/20120927/govern-espanyol-amenaca-servir-instruments-frenar-consulta-catalunya.html

 
Bono avisa que un referèndum d'autodeterminació és situar-se fora de l'ordre democràtic

En dues entrevistes a “Els matins” i “El matí de Catalunya Ràdio”, l’expresident del Congrés dels Diputats i exministre del PSOE José Bono s’ha mostrat crític amb com es va desenvolupar el sistema autonòmic espanyol, del qual ha dit que vadesdibuixar les realitats basca i catalana, va donar una sortida a una situació tensa però no una solució. Respecte a l’actual moment polític, Bono ha demanat respecte i claredat per totes bandes.

Bono no veu CiU com un partit radical i recorda que s’ha de respectar la Constitució, que si cal es pot modificar amb acord. “No podem negar la realitat ni maleir-la. Aquests que es tapen els ulls i diuen que no passa res, això són quatre contes. No, no, això no és un conte, això és molt important. Dit això li diré que la Constitució es pot modificar, però no pel camí del mig i jo, veient el senyor Duran per exemple, o el senyor Mas no me’ls imagino, malgrat les declaracions que de vegades es fan, com si fossin uns revolucionaris soviètics de l’any 17, trencant les lleis. Aquestes persones són persones d’ordre, Convergència i Unió és un grup d’ordre que, a més a més ha ajudat a governar Espanya. No me’ls imagino saltant-se a la torera la llei.

Bono ha advertit el president de la Generalitat, Artur Mas, que la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació incompliria la legalitat i ha utilitzat un símil quan ha recordat que s’ha de respectar la Constitució Espanyola: “El que no podem fer és estar jugant una partida d’escacs i de sobte, a la meitat de la partida, dir: ‘l’alfil es mourà com el cavall’. Això no pot ser. I si tu li dius que no: ‘Doncs m’emporto el tauler’. Escolti, això no és democràtic. Se’l pot emportar? Sí. Si vostè té més força que jo, se l’emportarà, però llavors no em digui que és una persona d’ordre que juga als escacs. Vostè és un violent que em treu el tauler”.

I ha afegit, “davant les emocions, asserenem-les. La llei. La Constitució és eterna? No, home, no. Es pot canviar la Constitució, però pel seu cabal, pel camí del mig. Com ella diu, a cops no, eh!”

De tota manera, Bono ha assegurat que li va doldre veure centenars de milers de catalans que es manifestaven a favor de la independència l’11 de setembre i per això considera que s’ha de dialogar i admetre que s’han comès equivocacions. “Hauríem de parlar, ens hauríem d’entendre”, ha dit. “Reconèixer que tots hem comès errors, els nacionalistes, els socialistes, el PP, els republicans, els separatistes, tots, i, adonar-nos que, a aquestes alçades del segle, és molt més important estar junts que no pas separats.” Bono reitera que Catalunya serà més pobra fora d’Espanya.

D’altra banda, l’exdirigent socialista ha admès que la negociació i aprovació de l’Estatut va ser un error, tant dels partits catalans com del llavors president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.

 http://www.324.cat/noticia/1905372/politica/Bono-avisa-que-un-referendum-dautodeterminacio-es-situar-se-fora-de-lordre-democratic

 

El govern espanyol utilitzarà per primera vegada el fons de reserva de la Seguretat Social

Sáenz de Santamaría anuncia que l’Estat necessita 3.063 milions d’euros per complir “una sèrie de necessitats de tresoreria”

Aquesta xifra suposa el 6,3% del PIB

EFE

Aquí teniu un decàleg (i una propina) amb uns quants exemples didàctics (se n’hi podrien afegir molts més) de com podem combatre (o delatar) el pensament ‘autonòmic’ i com podem evolucionar cap a una ‘estructura d’estat’ en el pensament i en l’expressió lingüística.

La quantia del fons de reserva ascendia al maig a 67.948.000 d’euros Foto: ARXIU.

El govern espanyol ha aprovat disposar, per primera vegada, de 3.063 milions d’euros del fons de reserva de la Seguretat Social, la anomenada guardiola de les pensions, per complir “una sèrie de necessitats de tresoreria”, segons ha anunciat aquest dijous la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta ha afirmat que l’executiu de Rajoy ha decidit disposar d ‘“un percentatge petit d’excedents” afectes al sistema de Seguretat Social a través del fons de reserva. La quantia del fons de reserva ascendia al maig a 67.948.000 d’euros, el que equival al 6,33 % del PIB.

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/579542-el-govern-espanyol-utilitzara-per-primera-vegada-el-fons-de-reserva-de-la-seguretat-social.html

 

Mas declina fer-se una fotografia al costat del rei d’Espanya

L’escena ha passat en la inauguració de la nova terminal al Port de Barcelona del grup xinès Hutchinson

El president de la Generalitat Artur Mas ha refusat posar-se al costat del rei espanyol Juan Carlos de Borbó en el moment de fer la fotografia d’autoritats de la inauguració de la nova terminal al Port de Barcelona del grup xinès Hutchinson. Quan Mas ha pujat a l’escenari on hi havia el rei espanyol amb la ministra de Foment espanyola, Ana Pastor, el president no s’ha volgut posar al costat del monarca malgrat la insistència de la ministra. Al final, s’ha fet, tal com es veu a la fotografia amb els representants de l’empresa entre el rei, la ministra i Mas.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4043382/20120927/mas-declina-fotografia-costat-rei-despanya.html

Pujol exigeix a Solana respecte per Catalunya

L’expresident es declara ofès perquè l’exresponsable d’afers internacionals de la UE i dirigent socialista critica la reivindicació catalana

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha demanat avui a l’exresponsable d’afers internacionals de la UE i dirigent socialista, Javier Solana, més respecte per Catalunya i ha avisat que actualment el país “es troba a prop d’un punt de no retorn”. Solana s’ha queixat durant un col·loqui al monestir de Sant Benet, que Espanya té molts problemes i que no entén com a sobre ara Catalunya planteja una nova reivindicació. Pujol li ha respost amb rotunditat. “Mira, a nosaltres ens interessa la Xina, però també ens interessa Catalunya. I sincerament, amb el que acabes de dir m’he sentit ofès”, ha apuntat.

Pujol ha reconegut que, fins ara, ha estat un polític “espanyolista”, en el sentit que ha estat compromès amb una Espanya que ha tingut en compte Catalunya, però ha avisat que ara “Espanya i Catalunya tenen un problema” i la situació “anímica” que viu el país, “amb una gran tensió, ofegament financer i amenaça identitària no porta enlloc”. “Potser només cap a la frustració”, ha afegit.

L’expresident de la Generalitat i el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, han tancat la jornada sobre lideratge que Esade, en col•laboració amb Fundació CatalunyaCaixa, ha organitzat al monestir de Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages.

Pujol ha aplaudit en canvi el fet que el president d’Abertis i conseller del Govern de la Generalitat en qüestions econòmiques, Salvador Alemany, hagi estat l’únic dels empresaris convidats a la Jornada que hagi tret el tema de la independència de Catalunya. Segons Pujol, es tracta d’una qüestió molt important i no tindria cap sentit que no sortís e un debat econòmic fet a Catalunya.

Un TC “que no mereix respecte”

En referència al Tribunal Constitucional, Pujol ha assenyalat que el TC “no mereix cap respecte” i ha assegurat que “això ha provocat que el país entri en una crisi institucional”.

Pel que fa a una possible consulta per la independència, Pujol s’ha mostrat convençut que l’Estat no enviarà cap exèrcit militar a Catalunya, però ha assegurat que sí “han portat un exèrcit de jutges”

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/jordi_pujol_demana_mes_respecte_per_catalunya_89087.php

 

Prudència i desconcert sobre la independència entre l’empresariat català

Els responsables d’empreses reunits al Món Sant Benet demanen “serenitat” i “diàleg” i eviten posicionar-se

EFE

 

Els participants en la jornada anual d’Esade al Món Sant Benet, durant el debat / ACN

Prudència i una certa dosi de desconcert pels nous temps que viu la política catalana. Aquest és l’estat d’ànim que es pot veure aquest dijous a la trobada anual organitzada per Esade al Món Sant Benet, que ha aplegat un centenar d’empresaris.

Els líders empresarials demanen “serenitat” i “diàleg” en el nou cicle polític i eviten pronunciar-se, tot i que són escèptics sobre un hipotètic boicot sobre productes catalans. “A mi ningú mai m’ha dit que em deixava de comprar un producte pel fet de ser català”, ha explicat Salvador Tous, fundador de Tous.

La presidenta del grup agroalimentari Casademont, Adriana Casademont, ha volgut deixar clar que les empreses “són apolítiques” i que la seva feina és “crear llocs de treball i ajudar a tirar endavant l’economia”.

“Nosaltres només som empresaris, no ens podem posicionar. De temes polítics no en sabem absolutament res”, ha explicat.

Sí que ha reclamat a la classe política que el debat sobiranista es realitzi “amb diàleg, pacíficament i amb intel·ligència”.

El president d’honor del Grup Borges i president de la fundació empresarial Gresol, Antoni Pont, també s’ha mostrat prudent i ha assenyalat que “cal anar veient com evoluciona” el debat sobiranista, encara que l’important és “adaptar-se al canvi”.

“Els empresaris hem de fer front als problemes i a les dificultats que es puguin presentar”, ha manifestat.

El director general del fabricant de material elèctric Simon, Xavier Torra, ha criticat que a l’actual debat polític hi ha un “excés” de tensió i agressivitat i que el que es requereix ara i en un futur és pau i serenitat.

Tampoc ha aclarit si estaria a favor d’una possible independència, encara que sí que ha ressaltat que la solució a l’encaix de Catalunya a Espanya ha de venir per la via de l'”entesa mútua”.

“Prefereixo el debat econòmic al polític”, ha comentat Torra, que ha advertit que, des del punt de vista empresarial, resulta inviable plantejar-se futurs aïllats de la resta d’Europa i del món.

El president de la patronal vallesana Cecot, Antoni Abad, ha lamentat que l’eix del debat s’hagi traslladat de la necessitat d’un pacte fiscal a la independència de Catalunya, que és un “terreny desconegut” i que té també un “calendari desconegut”.

És per això que hi ha un ampli ventall de sensibilitats dels empresaris sobre això, ha explicat Abad, des dels que veuen aquesta reivindicació amb “un altíssim vertigen” fins a aquells que la veuen com la solució als problemes financers de Catalunya.

Una de les poques empresàries que ha expressat obertament que “no veuria malament” una Catalunya independent ha sigut Mercè Martí, directora d’Infinit Air, empresa d’aviació que centra la seva activitat en la realització de treballs aeris per a l’administració catalana, encara que també opera a l’estranger.

Ha comentat que el possible procés d’independència de Catalunya s’ha d’afrontar amb “serenitat”, encara que a ella, que és emprenedora, li agraden els reptes.

http://www.ara.cat/politica/empresaris-catalans-defugen-sobiranista-esperen_0_781721960.html

 

Un ‘hacker’ antiindependentista reivindica en un vídeo a YouTube l’atac a una vintena de webs catalanes

Diumenge passat van caure les webs de CiU, ICV, ERC i SI. L’autor del missatge demana a Rajoy que actuï “sense violència” per aturar el procés sobiranista

LULZ NOPTION

Un vídeo a YouTube reivindica l’atac d’aquest diumenge a les webs de CiU, ICV, ERC i Solidaritat, les formacions que van donar suport a la gran manifestació independentista de la Diada. L’atac informàtic (una denegació de servei distribuït) va bloquejar durant unes hores algunes d’aquestes pàgines.

El suposat ‘hacker’ s’identifica com Lulzn0pt10n, i al missatge que acompanya el vídeo penjat a YouTube assegura que ha bloquejat una vintena de webs, totes properes al procés sobiranista que s’ha accelerat arran de la marxa de l’11-S. Les webs són: ciu.cat, convergencia.catesquerra.catirla.cat, iniciativa.catsolidaritatcatalana.catunio.orguniodejoves.cataraomai.catmemoriaesquerra.catcatalansalmon.commarzabal.comeditcool.comcatalunyaindependent.eucatalunyanord.cat,assemblea.catmunicipisindependencia.catvic.catgxi.cat i somiserem.org

Al vídeo de YouTube, una veu distorsionada assegura que “la majoria de catalans no volen la independència”, i ho argumenta dient que hi va haver 5 milions de catalans que no van anar a la manifestació. També assegura que els independentistes “enganyen” amb “falses promeses” i que Mas va trair els seus votants, perquè al seu programa electoral “no hi va afegir la frase ‘nosaltres farem que Catalunya sigui un país independent d’Espanya'”

“No s’adona que s’està equivocant?”, li pregunta. Lulzn0pt10n diu que Mas “està provocant enfrontaments amb els espanyols i els catalans independentistes”. El ‘hacker’ afegeix que els sobiranistes defensen “actes agressius” i demana al president espanyol Mariano Rajoy que actuï. Deixa clar, però, que no demana “utilitzar violència” per aturar el procés sobiranista, “però sí justícia”.

‘Catalans al món’, desactivada

Una de les webs més afectades és la de ‘Catalans al món’, que va rebre un atac més greu –d’injecció SQL–, i continua desactivada. A la portada hi van aparèixer banderes espanyoles i diversos missatges d’extrema dreta. Un d’ells advertia que “això tot just ha començat”.

El responsable de ‘Catalans al món’, Sergi Marzábal, ha confirmat a l’ARA que va rebre un missatge de Lulzn0pt10n. El nom del ‘hacker’ coincideix amb el que signa el vídeo a YouTube amb la reivindicació de l’atac a la vintena de webs catalanes. Marzábal va crear abans de la Diada un mapamundi pensant en tots els catalans que viuen a l’estranger i que no van poder assistir a la manifestació. Al mapa es podia penjar una estelada virtual, i va rebre 24.000 visites en pocs dies.

http://www.ara.cat/politica/hacker-reivindica-YouTube-vintena-catalanes_0_781721939.html


Montblanc i La Garriga es declaren “territori català lliure”

La capital de la Conca de Barberà aprova per unanimitat una moció consensuada per tots els grups

El ple de La Garriga decideix també instal·lar una estelada a l’entrada del municipi

REDACCIÓ

Els municipis de Montblanc (Conca de Barberà) i La Garriga (Vallès Oriental) s’han afegit aquesta setmana a la cinquantena de municipis que des de principi de setembre s’han declarat “territori català lliure”.

 El públic que omplia la sala de plens de l’Ajuntament de La Garriga va rebre ahir amb crits “independència” la declaració de “territori català lliure” Foto: ACN.

El ple de l’Ajuntament de Montblanc va aprovar aquest dimecres al vespre per unanimitat declarar la capital de la Conca de Barberà “territori català lliure i sobirà”. Els set regidors d’Agrupament Catalanista de Montblanc (ERC) al govern, i els sis de l’oposició, d’Entesa de Montblanc, CiU, la FIC i el PSC, van votar a favor d’un text prèviament consensuat i presentat per tots els grups.

L’alcalde de Montblanc, Josep Andreu, ha destacat la unanimitat en l’aprovació, que fins ara no s’havia donat en una capital de comarca. “Sempre estarem a primera fila”, ha afirmat en declaracions a l’ACN.

“Montblanc és un municipi catalanista i l’aprovació de la moció s’ha portat amb absoluta normalitat, com quan vam hissar l’estelada a l’Ajuntament en la Diada Nacional i tothom ho va trobar ben normal”, ha explicat l’alcalde. “De fet, a Montblanc sobtaria que pengéssim la bandera espanyola al balcó, això sí que seria estrany”, ha afegit.

La moció insta el Parlament a iniciar el procés de declaració de sobirania nacional catalana i convocar els referèndums i comicis necessaris “en el termini més breu possible”, abans de l’11 de setembre de 2014.

Clam per la independència al plenari de La Garriga

L’Ajuntament de La Garriga també va aprovar ahir una moció en el mateix sentit, que va ser rebuda pel públic present a la sala de plens amb una forta ovació i crits d’“in-inde-independència!”.

En aquest cas, la iniciativa va comptar amb el suport dels 7 regidors de CiU, els 3 d’Acord, els 2 de SI i els 2 d’ICV-EUiA. Els 2 regidors del PSC i l’únic del PP hi van votar en contra. El govern de La Garriga està format per CiU i Acord.

La moció també declara el municipi “territori català lliure”i demana al Parlament que “sotmeti a votació la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya en el termini més breu possible i que convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya”.

En aquest sentit, l’alcaldessa Meritxell Budó ha assegurar que “fan falta amplies majories socials” perquè “el referèndum s’haurà de guanyar per una diferència clara”. El tinent d’alcalde i regidor d’Acord, Jordi Perales, ha celebrat la declaració de territori lliure i ha indicat que “com Ajuntament havíem de donar una desposta al clam de l’11 de setembre”. El socialistaÀlex Valiente, que va votar en contra de la moció, ha explicat que el seu grup estaria a favor d’una moció on només es demani la celebració d’un referèndum.

Una estelada a l’entrada del municipi

En el mateix ple es va aprovar la instal·lació d’una estelada de fons blau a l’entrada del municipi. La moció, presentada per SI, CiU i Acord, proposa ubicar el pal per hissar la bandera a la rotonda que hi ha just després de la sortida de la C-17. A banda d’aquests grups, la proposta va comptar amb el suport de I’CV-EUiA i l’oposició de PSC i PP.

L’alcaldessa ha assegurat que la bandera “no vol provocar cap trencament al municipi”, sinó que l’objectiu és “treballar perquè Catalunya pugui esdevenir un nou estat”. Segons ella, “estem en un moment crucial” i que detalls com aquest “ajuden a engruixir la massa social” que vol que Catalunya tingui un estat propi. En canvi, el PSC hi va votar en contra perquè “no sabem si l’estelada representa la totalitat de la ciutadania de La Garriga”, segons ha explicat el portaveu socialista Alex Valiente.

Els membres de les JERC i de l’ANC, que omplien la sala de plens, van aplaudir amb vehemència l’aprovació de la moció.

 

 

El ple d’Alcarràs aprova declarar el municipi «territori català lliure»

Tots els regidors, excepte el del PP que no s’ha presentat, voten a favor de la moció

Redacció/ACN

El Ple Municipal d’Alcarràs (Segrià) ha aprovat aquest dijous amb els vots d’ERC, PSC (a l’equip de govern) i CiU (a l’oposició) la moció presentada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i que declara el municipi com a ‘territori català lliure’. L’alcalde Miquel Serra ha expressat la seva satisfacció per l’aprovació d’una moció provinent de la societat civil, “que empeny els polítics a donar un pas decisiu i que demostra la força de la democràcia en el seu estat pur”. El regidor del PP no ha estat present al ple al·legant ‘motius personals’ i ha enviat un escrit contrari a la moció.

La moció també insta al Parlament de Catalunya a declarar que Catalunya “és i ha de ser per Dret, Estat Lliure i Independent en igualtat de drets i obligacions que la resta d’Estats Independents del món”. A més, en el seu punt número 2 insta al Parlament de Catalunya que assumeixi la completa sobirania nacional de Catalunya, valorant consultar a la ciutadania, per la via de referèndum, i iniciï el procés per declarar i constituir l’Estat Català, abans de l’11 de setembre del 2014.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47209/ple/alcarras/aprova/declarar/municipi/territori/catala/lliure

De la Garriga a Vilafranca: 8 municipis més es declaren “territori català lliure”

L’Ametlla del Vallès, Ripoll, el Perelló, Deltebre, Esterri d’Àneu i Montblanc, entre els últims a sumar-se a la iniciativa impulsada per Sant Pere de Torelló

El ple de l’Ajuntament vota la moció per declarar la Garriga territori lliure

Els ajuntaments de la Garriga, l’Ametlla del Vallès, Ripoll, el Perelló, Deltebre, Esterri d’Àneu, Montblanc i Vilafranca són els últims 8 que s’han sumat a la iniciativa de declarar-se “territori sobirà lliure”, impulsada per Sant Pere de Torelló.

La Garriga aprova la moció amb crits d’independència

La Garriga (Vallès Oriental) va aprovar aquest dimecres la moció per declarar-se “territori català lliure”. La sala de plens va respondre amb forts aplaudiments i crits “d’in-inde-independència!”. El públic estava format per membres de les JERC i de l’agrupació local de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC). La moció va ser aprovada per CiU, Acord Independentista per la Garriga, SI i ICV-EUiA. El PSC i el PP hi van votar en contra. El text demana al Parlament que convoqui un referèndum sobre la independència. L’alcaldessa Meritxell Budó, de CiU, va assegurar que aquest referèndum s’haurà de guanyar “per una diferència clara”.

L’Ametlla demana al Parlament que “assumeixi la completa sobirania nacional del territori de Catalunya

La Garriga va aprovar la moció el mateix vespre que ho feia el municipi veí, l’Ametlla del Vallès. El text aprovat a l’Ametlla declara el municipi “moralment territori català lliure i sobirà” i demana al Parlament que “assumeixi la completa sobirania nacional del territori de Catalunya, consultant la ciutadania, per la via del referèndum, i iniciï el procés per declarar i constituir l’estat català abans de l’11 de setembre del 2014.” CiU, SI i Pacte per l’Ametlla –els grups que van impulsar la moció– hi van votar a favor. El PSC i el PP hi van votar en contra.

Ripoll, la primera capital de les comarques gironines

El ple de l’Ajuntament de Ripoll va aprovar dimarts una moció a favor de declarar el municipi “territori català lliure d’Espanya”. El text, presentat a proposta de l’Assemblea Nacional Catalana, també reclama a les institucions catalanes que iniciïn un procés de separació de l’estat espanyol, i la creació d’un estat català dins el marc europeu. La moció es va aprovar amb els vots a favor dels regidors de CiU, ERC i PxC. El PSC hi va votar en contra perquè la proposta no contemplava la realització d’un referèndum sobre com es vol que sigui el futur de Catalunya.

El Perelló i Deltebre, els dos primers municipis de les Terres de l’Ebre

El Perelló (Baix Ebre) és el primer municipi de les Terres de l’Ebre que es declara “moralment territori català lliure i sobirà”, després que aquest passat dilluns al vespre el ple aprovés la moció presentada conjuntament per ERC, a l’equip de govern, i CiU, a l’oposició. El text insta el Parlament a votar “unilateralment” la “declaració nacional de sobirania”, així com a plantejar un possible referèndum sobre la independència, a més d'”ordenar la transició” fins a la constitució formal de “l’estat català”. Paral·lelament, aquest dimarts al matí, el ple de l’Ajuntament de Deltebre (Baix Ebre) també va aprovar, amb els vots a favor dels tres regidors del PSC, una moció de contingut molt similar.

Esterri d’Àneu, el primer municipi del Pirineu de Lleida

Esterri d’Àneu, al Pallars Sobirà, s’ha convertit aquest dimecres en el primer municipi del Pirineu de Lleida que s’ha declarat ”territori català lliure” després d’haver-se aprovat en cessió plenària una moció a favor de la independència. La moció s’ha aprovat gràcies als 5 vots d’ERC i 1 de CiU. Una regidora de CiU ha excusat la seva absència al ple per motius d’agenda. Acabat el ple membres de l’Assemblea territorial del Pallars Sobirà han fet entrega d’una estelada a l’alcalde, Ramon Villuendas, que l’ha penjat al balcó de l’Ajuntament.

Montblanc, “territori català lliure i sobirà” per unanimitat

El ple de Montblanc celebrat aquest dimecres al vespre va aprovar per unanimitat declarar el municipi “territori català lliure i sobirà”. La moció va ser presentada per tots els grups, que van consensuar el text abans de la sessió plenària. Els acords es van mantenir i només es van eliminar alguns fragments poc rellevants del preàmbul, com ara els resultats que es van obtenir en la consulta popular sobre la independència. El text definitiu va ser aprovat pels vots a favor dels 13 regidors del consistori: els set regidors d’Agrupament Catalanista de Montblanc (ERC) al govern i els sis de l’oposició, d’Entesa de Montblanc, CiU, la FIC i el PSC.

Vilafranca, “territori català lliure i sobirà” però sense estelada

L’Ajuntament de Vilafranca s’ha declarat “territori català lliure i sobirà” amb els vots a favor de la CUP, ERC, ICV-EUiA i CiU, que ha proposat com a condicionant per donar-hi suport una versió “simplificada” de la moció que no marca un “full de ruta tan intens”. Per la seva banda, el PSC i el PP hi han votat en contra, com han fet també amb una altra moció que demanava que es pengés l’estelada a la façana de l’Ajuntament de forma permanent. L’alcalde de la ciutat, Pere Regull (CiU), ha deixat clar que “institucionalment, la casa de l’Ajuntament és de tots i la bandera que hi ha de regir és la de tots, la senyera”.

http://www.ara.cat/politica/territori_catala_lliure_0_781721963.html

Estudiants badalonins decideixen fer classe el 12 d’octubre

Els alumnes de l’institut La Llauna volen el dia lectiu perquè no tenen “res a celebrar”

L’institut La Llauna de Badalona no celebrarà el Dia de la Hipanitat, el pròxim 12 d’octubre. Així ho van demanar els alumnes a l’equip directiu del centre, que ha aplaudit la iniciativa. “Anirem a classe perquè no tenim res a celebrar”, recita un manifest elaborat pels estudiants. Aquell dia l’horari i l’activitat a les aules no serà l’habitual. El centre obrirà de 9h a 13h i s’aprofitarà la jornada per fer-hi xerrades. A més, aquest dijous s’ha celebrat una assemblea de professors i una dotzena de mestres ha decidit sumar-se a aquesta jornada reivindicativa. D’altra banda, un centre de la Cerdanya on també s’havia especulat amb aquesta opció, el CEIP Ridolaina de Bellver, finalment sí farà festa.

Els alumnes d’aquest institut de Badalona no volen deixar d’anar a classe el 12 d’octubre per dos grans motius. Renuncien el fet d’haver de celebrar “l’assassinat de milers d’aborígens del continent americà per les tropes de l”Imperio Español'” i, d’altra banda, consideren que “els catalans hem de celebrar la nostra Diada Nacional i no pas la de cap altre país del món”.

En un manifest que han fet públic a través de les xarxes socials, els alumnes badalonins entenen que en l’actual context polític l’encaix de Catalunya a l’Estat espanyol “és totalment impossible” i acusen el govern de Mariano Rajoy d'”ignorar i menystenir” les aspiracions nacionals catalanes. “Ens sentim maltractats per un estat centralista i antidemocràtic que ens nega llibertats innegables”, afegeixen.

La petició d’obertura del centre que han fet arribar a la direcció té actualment el suport de 380 del 500 alumnes del centre. La iniciativa ha estat molt ben rebuda per part de l’equip directiu, que va decidir de manera unànime accedir a la petició dels estudiants. “Donem suport a la iniciativa”, afirma el secretari del centre, Daniel Nomen.

A més, aquest mateix dijous s’ha celebrat una assemblea de professors en la qual una dotzena de mestres han alçat la mà per afegir-se a la jornada reivindicativa del 12 d’octubre a l’institut. Nomen assegura que accions com aquesta ajuden a desestigmatitzar la imatge que sovint es difon dels joves: “Es diu que el jovent no es compromet o que només fa vagues per no anar a classe i aquesta vegada passarà al contrari”.

Marxa enrere a la Cerdanya

En canvi, el CEIP Ridolaina, de Bellver (Cerdanya), sí que farà finalment festa el 12 d’octubre tot i la proposta d’una de les professores, que havia rebut el suport d’alguns pares, d’anar a treballar perquè “el Dia de la Hispanitat, Catalunya no té res a celebrar”. A causa del rebombori que va ocasionar la proposta, el claustre es va reunir i va decidir finalment no tirar endavant la proposta i fer, per tant, festa, tal com marca el calendari laboral.

Tot i això, segons ha confirmat l’escola a l’ACN, si l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) els demanés que s’obrís l’escola per fer ells alguna activitat reivindicativa, “se’ls deixarà com en altres ocasions”. Està previst que els pares dels alumnes es reuneixin demà divendres per acabar-ho de decidir.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47207/estudiants/badalonins/decideixen/fer/classe/octubre

La ‘xoni’ de Castefa

XEVI XIRGO

“Ho sap, la Jennifer, que hi haurà una consulta sobre la independència? I, sobretot, algú li ho anirà a explicar?”

De les intervencions d’Artur Mas del ple d’ahir, a banda que va dir que hi haurà una consulta sobre la independència de Catalunya “sí o sí”, em vaig quedar amb una reflexió que comparteixo, que aquests dies he escrit i dit en veu alta i que, davant la meva sorpresa, m’ha suposat rebre uns quants correus titllant-me de poc sobiranista. “Hem de plantejar la consulta quan hi hagi el convenciment que es guanyarà amb àmplies majories”, va dir Mas al sempre brillant Joan Puigcercós. Té raó. Hem d’anar de pressa, és cert, però em sembla que tan important com les formes, aquest cop ho serà també gestionar bé els temps. No podem anar a una consulta i perdre-la. I no hi podem anar, em sembla, sense haver fet arribar aquest discurs sobiranista, en clau de necessitat econòmica, social o el que sigui, a una àmplia majoria de la societat. A Catalunya hi ha unes quantes zones que a vegades bategem amb expressions tretes de pel·lícules d’indis que ara no ens podem permetre el luxe que estiguin al marge d’aquesta discussió. Ho sap, la Jennifer, la xoni de Castefa, que hem de ser independents? I sap per què? Algú li ho ha anat a explicar? És cert que tots sabem que a la manifestació del milió i mig hi havia de tot, i que vam sentir parlar tant català com castellà i que això és un signe de normalitat. Però temo que hi ha unes quantes bosses al país que no estaria malament que algú, siguin partits, siguin entitats socials o culturals, hi invertís temps a anar-los-ho a explicar. No sé si CiU, ERC o SI ho tenen previst, però segur que el PP sí. I ho farà en contra. I això, aquest cop, no ens ho hem de permetre.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/579255-la-xoni-de-castefa.html

 

El món en contra

TONI CRUANYES

Els Tractats Europeus són molt clars: si Catalunya s’independitza no té lloc a la Unió Europea. Almenys, no de forma automàtica. No té la titularitat de cap dels 27 estats membres actuals, ni el català és una llengua oficial de la Unió, ni té assignada una quantitat concreta de diputats a l’Europarlament… I no només això, sinó que perquè es pugui ampliar la Unió fa falta la unanimitat dels actuals membres, és a dir que Espanya hi tindria dret de veto. La Comissió Europea assegura –tant pel cas català com per l’escocès– que la secessió és una qüestió de política interna. Això vol dir que, almenys en el cas espanyol, ho tenim cru. La Unió Europea és, sobretot, una unió d’estats, i el respecte per les qüestions internes és un pilar fonamental de les regles de joc d’aquesta Europa sempre en construcció. És cert que, a més de la legalitat estricta, la Unió Europea és un cos polític en què els tractats se succeeixen i se superen ràpidament. I que a base de noves situacions es creen també noves normes i, per tant, seria lògic pensar que en cas de victòria d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, si Espanya no mogués fitxa la situació es discutiria i es decidiria finalment en les cancelleries de les grans potències europees. Catalunya ja compleix tots els requisits per ser membre de la Unió, ja utilitza la moneda única i és membre de Schengen. A més, té la voluntat de continuar contribuint en la construcció europea en tots els sentits. És a dir, tard o d’hora una Catalunya independent trobaria el seu lloc al cor d’Europa. Però en qualsevol cas els catalans no rebrem cap ajuda des de Brussel·les en el nostre camí cap a l’emancipació. Ni des de Berlín o París: aquesta setmana s’ha publicat un estudi en què es diu que la banca privada d’Alemanya i França té una exposició d’uns 300.000 milions a Espanya. Per tant, els primers interessats que la part més rica d’Espanya no es desentengui dels seus deutes són Angela Merkel i François Hollande.Els primers interessats que la part més rica d’Espanya no es desentengui dels seus deutes són Merkel i Hollande

Després hi ha l’opinió pública internacional: ahir el britànic Financial Times i divendres The Economist coincidien a assenyalar la “incertesa catalana” com un motiu de preocupació no només per a Espanya, sinó també per a tota la zona euro i, fins i tot, per als mercats internacionals. Europa és al centre de l’huracà d’una crisi global que afecta la producció del Brasil, la Xina i l’Índia. La visió més simplista és, de moment, la guanyadora: amb els problemes que tenim, cal generar-ne ara un altre? Perquè The Wall Street Journal diferenciava ahir entre el procés escocès –que considera legítim perquè compta amb el vistiplau de Londres i amb un camí legal clar– i el català, que considerava abocat al fracàs pel simple fet que la Constitució espanyola no permet ni el referèndum ni la secessió. En resum: després de publicar a les portades les impressionants fotografies de la manifestació de l’Onze de Setembre, la premsa internacional comença a adonar-se de la magnitud del desafiament que significa el trencament de fronteres a la vella Europa. Els mitjans internacionals, finalment, no silenciaran res del que passi a Catalunya; però no esperem ingènuament que siguin els nostres aliats. Al contrari.

Fem-nos-en a la idea: tindrem el món en contra. La muntanya que tenim al davant és difícil de pujar; però a aquestes altures ja no podem vorejar-la. Per això intento fer inventari de les dificultats que vindran: perquè siguem conscients dels esforços que haurem de fer. No per convèncer ningú de claudicar. Al contrari: totes aquestes dificultats s’esvairan el dia en què en un referèndum els catalans ens pronunciem clarament a favor de constituir un nou Estat. Aquesta consulta democràtica ens donarà la força per a la resta de batalles que vindran. Però anem-nos-hi preparant.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/579303-el-mon-en-contra.html


Votarem

VICENT PARTAL

Serà el 25 de novembre: votarem. Ho farem en unes eleccions i triarem per tant i per força aquest partit o aquell. Això passa sempre però aquesta vegada votarem també alguna cosa més. Perquè en cada papereta que dipositem a les urnes votarem independència o votarem Espanya. De forma amable, democràtica, transparent i comptable. I aquesta és una enorme diferència, radical, que separa aquestes eleccions de qualssevol altres i que les converteix literalment en una cita històrica i irrepetible.Podem fer possible l’impossible. I votar el 25-N serà el següent pas

L’Onze de Setembre, centenars de milers de catalans ja vam votar amb els peus i vam provocar un autèntic terratrèmol polític. Però ara això cal rematar-ho amb les paperetes o valdrà de ben poc. Aquest és el camí que el món entén i aquest és el camí que hem de transitar. El 25 de novembre posarem a l’urna la papereta i comptarem quants som. Això, de forma bàsica i esquemàtica, és la democràcia.

El 25 de novembre, això ja ho sabem ara, hi haurà una sèrie de partits que ens representaran, als qui ens vam manifestar l’11 de setembre. Per sort podrem triar entre ells, en funció de les nostres preferències ideològiques i espere i m’agradaria molt que tots entenguem que, encara que els votarem per separat, arribat el moment sabran sumar les nostres forces i les nostres paperetes a favor del país. I que ho faran allà on cal: al Parlament.

He usat a posta l’expressió votar amb els peus. No sé si la recorden. La van usar a Alemanya el 1989 quan milers de ciutadans de la RDA van començar a fugir del país pels passos de frontera que l’antiga Txecoslovàquia havia obert amb occident. Aquell va ser un moment clau de la història d’Europa i d’Alemanya, que va acabar amb un canvi major de la política continental. Va caure el mur, els ciutadans de la RDA van votar i les dues alemanyes van acabar per reunificar-se. Poca broma.

Aquell vot amb els peus va ser un primer pas per fer possible l’impossible, però va necessitar dels passos subsegüents perquè la realitat s’adequara al desig del país. Doncs bé, ara som nosaltres en aquell punt: podem fer possible l’impossible. I votar el 25 de novembre serà el següent pas.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/579200-votarem.html

 

Tots darrere del President: ara, tanqueu-lo a la presó

Avui torna a ser un dia històric, no parem. Al Parlament, 84 diputats s’han manifestat a favor del dret a l’autodeterminació, i a exercir-lo. CDC, UDC, ERC, ICV, SI i Joan Laporta han donat suport a una proposta històrica.

COL·LECTIU JOAN CREIXELL

L’Estat, d’una forma oficial, ha dit que ho impedirà i les seves clavegueres, encapçalades pel diari El Mundo, han demanat que tanquin el President Mas a la presó.

Això només vol dir una cosa: que avancem. I s’hauria de reptar l’Estat a atrevir-se a tancar el President Mas a la presó. Si això es produís, nosatres recomanem als partits polítics del pacte pel dret a l’autodeterminació que no fessin campanya electoral pròpia: ja els l’hauria feta l’Estat i el poder judicial. La majoria absolutíssima estaria, en aquest cas, assegurada.

Espanya no entén res i no vol entendre res. Viu tancada en el seu Santiago cierra España. L’independentisme, dia a dia, ho té més fàcil. Mitjans de comunicació i polítics vinculats a l’Scottish National Party desitjarien que Londres actués amb tanta torpesa com fa el govern d’Espanya des de Madrid.
La força del President no és la dels diputats actuals de CiU sinó la dels 84 diputats que assoleixen el repte
Amb la votació d’aquesta jornada al Parlament de Catalunya, el nostre país assoleix el repte d’arribar, per vies democràtiques, a la llibertat nacional i a construir el propi Estat. El President Mas s’ha compromès a portar aquest vaixell fins a les últimes conseqüències, i això mereix que tots aquells qui a Catalunya volen un horitzó nacional de llibertat es posin darrere del President. I ell ha d’ésser capaç, com va demostrar ahir en la seva intervenció al Parlament, d’actuar més com a President de Catalunya que com a cap electoral de CiU.

És aquest el seu deure històric, un deure que ha d’evitar al màxim, dins de les possibilitats, el partidisme en la seva campanya electoral. La força del President no és la dels diputats actuals de CiU sinó la dels 84 diputats que assoleixen el repte.

El 25-N, doncs, el sobiranisme ha d’assolir més de 90 diputats perquè, des de la pluralitat d’opcions, el catalanisme polític ─avui independentista─ hauria d’assolir la majoria per aconseguir els objectius. Deixem els enfrontaments per a després. Ara toca unitat. I des del nostre col·lectiu Joan Creixell ens agradaria que els socialistes catalans fessin la seva aportació a la història de construir un Estat el proper 25 de novembre.

Hem d’estar preparats per a una gran ofensiva que ja fa setmanes que, amb guerra de baixa intensitat, esta desenvolupant l’Estat, la quinta columna i totes les clavagueres que manipula, organitza i paga la metròpoli. La nostra fermesa impedirà que se sutin amb la seva.

El repte històric que tenim davant nostre requereix capacitat de risc, de resistència i un cert grau de valentia. Aconseguir el que volem no és fàcil, però si hi som tots serem invencibles.

 http://www.tribuna.cat/cronica/collectiu-joan-creixell/tots-darrere-del-president-ara-tanqueu-lo-a-la-preso-27-09-2012.html

 

“Poden tancar l’espai aeri o el subministrament energètic. Cal estar preparats”

Sobirania i Justícia alerta, en la segona conferència internacional que organitza el proper divendres 5 d’octubre a Barcelona, de les possibilitats que s’obren en la hipotètica proclamació de l’estat català.

Maria Folch ï¿½ Com serà el dia 1 de l’Estat Català? Com s’articularan les estructures d’estat? Com es podrà aturar l’ofensiva de l’estat espanyol? Aquestes i moltes altres hipòtesis seran discutides a la 2a Conferència Internacional Building a New State 2012 organitzada pel proper 5 d’octubre a Barcelona.

Segons ha informat a Tribuna.cat la vicepresidenta de l’entitat, Isabel-Helena Martí, Sobirania i Justícia ha treballat la temàtica en 4 grans apartats de vital importància en processos com el que pot viure properament Catalunya: el pla econòmic, el pla jurídic, el pla de contingència i el reconeixement internacional.
L’estat intentarà desestabilitzar el procés a Catalunya i minimitzar-ne el ressò internacional”
Els dos primers plans ja van ser debatuts en la primera conferència celebrada per la mateixa entitat el passat any, per això aquest proper divendres 5 d’octubre l’enitat se centrarà en raonar, debatre i informar sobre les possibles reaccions de l’estat espanyol i sobre el ressò internacional del procés.

“Hem de tenir en compte que l’escenari real serà de tensió i que l’estat intentarà desestabilitzar el procés a Catalunya i minimitzar-ne el ressò internacional” ha informat Martí, qui ha exemplificat de manera clara algunes de les opcions que es contemplen: “Per exemple, poden tancar l’espai aeri a Catalunya, amb les conseqüències que això comporti, o poden tallar la capacitat de subministrament del país, ja que la major part prové del nord d’Àfrica i passa, per tant, per l’estat espanyol. Totes aquestes teories les hem de tenir presents, poden ser reals en els primers mesos de l’Estat català i fins que aquest assoleixi un acord amb Espanya”.

Isabel-Helena Martí ha explicat que la conferència comptarà amb personalitats destacades com Juan José Ibarretxe, Salvador Cardús i Elisenda Paluzie, entre d’altres, i que també es comptarà amb un testimoni d’excepció: el vicepresident econòmic del primer Govern democràtic d’Eslovènia (1990-1991) i rector de la Universitat de Ljubljana (1998-2005), Joze Mencinger.
Eslovènia també suposava un 8% de la població iugoslava i generava al voltant del 23% de PIB”
Sobre aquest darrer, Martí ha valorat la seva presència com a testimoni “valuós” per les extraordinàries semblances del procés de secessió de l’antiga comunitat eslovena dins de l’antiga Iugoslàvia i l’actual procés a Catalunya: “Deixant la caiguda del mur de Berlín de banda, tots dos casos, català i eslovè, són extraordinàriament semblants. L’antiga comunitat eslovena suposava un 8% de la població de Iugoslàvia, generava al voltant del 23% de PIB del país sencer i estava conformada per una societat diferenciada altament de la resta de Iugoslàvia: eren més liberals, més cívics i comptaven amb segles de reivindicacions identitàries en la seva història”.

El més curiós: “l’impuls real a favor de la independència d’Eslovència va ser, però, econòmic, davant l’ofec que representava Iugoslàvia per a una societat tan productiva” ha sentenciat Martí. Us sona, aquesta història? Podeu consultar el programa sencer de l’acte aquí.

http://www.tribuna.cat/noticies//poden-tancar-lespai-aeri-o-el-subministrament-energetic-cal-estar-preparats-27-09-2012.html

 

La solució… per a ells

Miquel Strubell

“La solució passa per reconèixer el fet català i la realitat hispana”. Ho acabo de llegir. I em demano: ¿no va ser amb aquest esperit que els joves (o en tot cas, amb alguna excepció, els novells) politics es van posar a redactar una constitució després de la mort del dictador la matinada del 20 de novembre de 1975, fa gairebé 38 anys?

Però la frase no l’he trobada pas en un llibre d’història contemporània o sobre la transició política. No. Ho he llegit el 23 de setembre de 2012 en un important diari barceloní, en una entrevista amb un senyor madrileny que afirma que continua essent vàlida la tesi de Francesc Cambó, que l’any 1927 (és a dir, fa 85 anys) rebutjava la política assimilacionista espanyola.

I no és tampoc la reflexió d’un acadèmic, davant l’amenaça imminent de reduir l’autonomia catalana en una matèria tan sensible com és l’educació. Ni d’un economista que veu com per interessos foscos (és una expressió) les inversions de l’Estat a Catalunya ni responen a la lògica de rendibilitat econòmica ni tampoc compleixen amb una Llei orgànica prevista per la Constitució i aprovada per les Corts epanyoles el 2006.
És com voler tancar la gàbia quan l’ocell ja n’ha sortit volant”
Ni acadèmic ni historiador ni economista. Les paraules que he reproduït revelen que José Manuel García-Margallo, ministre d’afers exteriors, i els seus companys de govern, no han entès res, ni han après res. Perdoneu-me la metàfora, però és com voler tancar la gàbia quan l’ocell ja n’ha sortit volant. Ni que sigui, de moment, anímicament.

Si tira endavant el projecte dels Estats Units d’Europa que diu propugnar (que no ho crec pas: s’hi prohibirien les corrides de toros!), ¿quina de les seves parts acceptaria ─amb els braços creuats─ vexacions i provocacions (alimentades per aquella acusació, que fan des d’una pretesa superioritat i amb to de menyspreu, de “victimisme”!) com les que rebem insistentment, des de fa anys (i amb més intensitat des de l’inici de la redacció del nou Estatut, fa gairebé nou anys)? Els Estats Units d’Europa es rebentarien per dintre!

En definitiva, simplement no m’empasso les declaracions d’un senyor que pertany a una casta que té molt clar per què no reconeix Kosovo… malgrat el ridícul que això suposa a Europa.

http://www.tribuna.cat/opinio//la-solucio-per-a-ells-27-09-2012.html

 

LA FOTOGRAFIA · COL·LECTIU JOAN CREIXELL

La nostra candidatura pel 25-N

L’Associació Tribuna Catalana se sent profundament compromesa amb el país. Des d’aquí, doncs, pretén expressar el suport a la candidatura de CiU, ERC, ICV, SI i Joan Laporta. Tots ells han sigut dignes en la defensa de la nostra construcció nacional.

La nostra candidatura pel 25-N

Des de Tribuna Catalana, també desitgem que, en la jornada del 25-N, aquesta candidatura aconsegueixi la majoria absoluta i porti el nostre país cap a Ítaca.

Desitgem que resisteixin la gran ofensiva que l’Estat i la seva quinta columna aplicarà, sens dubte amb tota la violència que li permeti l’opinió pública

http://www.tribuna.cat/la-fotografia/collectiu-joan-creixell/la-nostra-candidatura-pel-25-n-27-09-2012.html

 

El talibà espanyol: Espanya i la Constitució són sagrades

Toni Reig

Ha estat una casualitat que, mentre el món musulmà s’agitava contra l’extracte de 10 minuts d’una pel·lícula nord-americana penjat a YouTube en el qual se’n fot de Mahoma, a la península ibèrica s’estenia l’agitació contra la marxa iniciada pel poble català el passat 11 de setembre cap a l’obtenció d’un Estat propi.

L’editor del satíric ‘Charlie Hebdo’ i autor de la caricatura de Mahoma, Charb.

Les manifestacions que han omplert els carrers de moltes ciutats musulmanes han estat plenes d’odi contra els Estats Units, de la mateixa manera que les expressions públiques a les xarxes socials, premsa, radio i televisió espanyoles anaven plenes d’amenaces, odi i menyspreu contra els catalans. Les primeres, donada la seva amplitud i intensitat, posen de relleu el fracàs de la política del president Obama d’acostament al món musulmà; les segones posen en evidència el fracàs dels diferents governs espanyols per crear un marc de convivència pactada entre els pobles espanyol, català i basc.

Cal deixar clar que, tot i tractar-se de manifestacions de molts milers de persones en el món musulmà, els qui s’agiten són les minories més radicals, bàsicament els salafistes, que corresponen als famosos talibans de l’Afganistan. De la mateixa manera, podem considerar que aquells qui amenacen els catalans són les minories més radicals espanyoles, els talibans espanyols. De la mateixa manera com un ministre pakistanès ha ofert una recompensa de milers de dòlars a qui mati l’autor de la pel·lícula ofensiva de Mahoma, existeixen talibans (ideològics) en el partit que ara governa Espanya.

Els radicals islamistes, siguin salafistes, talibans o Germans Musulmans, comparteixen una base ideològica que inspira totes les seves actuacions: Alà (Deu), Mahoma (el seu profeta) i l’Alcorà (la seva paraula) són sagrats. Per això, quan actuen en política, el seu eslògan és: “L’Islam és la solució”. És la barreja total entre religió i política. És una ideologia de caràcter totalitari perquè no admet les dissidències, la diversitat. Talibans i salafistes han portat a l’extrem aquest fanatisme político-religiós. I, tant els Estats Units com la Unió Europea, han elaborat una llista d’organitzacions terroristes, dins les quals estan les que no dubten en matar en nom de Déu, de Mahoma, de l’Alcorà.

El fet polític elevat a la categoria de sagrat
El taliban espanyol té com a marc de referència ideològic el caràcter sagrat d’Espanya i, des de fa unes dècades, la seva Constitució. No hi ha res per sobre ni que sigui comparable. La conseqüència lògica és que la nació espanyola, i la seva Constitució, és intocable, immutable, i si una regió vol sortir-se’n és alta traïció i cal fer el que sigui per evitar-ho. La realitat que no volen veure els talibans és que existeixen diversos pobles, diverses cultures, diverses llengües i, en conseqüència, diverses nacions.

Quan la ideologia taliban es troba amb una gent que vol treure un tros del seu territori del seu domini ho consideren un intent de robatori perquè es tracta de la seva propietat. Però a Catalunya està estesa la idea de que els únics propietaris de Catalunya son els catalans i d’aquí deriva el dret a l’autodeterminació. El diàleg entre aquestes dues ideologies o sistemes d’idees sembla impossible. Pels talibans que creuen ser els detentores de la veritat aquesta està per sobre de la democràcia i no hi ha diàleg que valgui.

Els catalans som pactistes de mena però tenim el problema de trobar interlocutors que ens considerin com un poble, com una nació, enlloc de una colla de malfactors. Tots els organismes internacionals reconeixen el dret a la llibertat de les persones i dels pobles (conjunt de persones). Quan un poble es creu amb dret a dominar un altre poble parlem d’imperialisme, de colonialisme.

Hi ha una classe política espanyola que està malalta de nacionalisme (espanyol) excloent i tenen les galtes de qualificar de nacionalistes a partits i persones (bascos i catalans) que lluiten pels drets dels seus pobles. Els més nacionalistes son aquests dirigents polítics, de dretes o esquerres, que en major o menor grau tenen mentalitat taliban, és a dir, extremista. Els Estats Units i la Unió Europea, igual que controlen la situació econòmica, haurien de vigilar de prop per evitar manifestacions terroristes.

http://www.tribuna.cat/cronica/internacional/el-taliban-espanyol-espanya-i-la-constitucio-son-sagrats-27-09-2012.html

 

La terminal de contenidors més avançada del Mediterrani, en funcionament

Redacció

El port de Barcelona ha inaugurat oficialment una nova terminal de contenidors. Aquesta nova infraestructura, gestionada pel grup xinès Hutchinston, reforça la capital de Catalunya com a porta d’entrada al sud d’Europa per als vaixells procedents d’Àsia. 

La nova terminal, anomenada Barcelona Europe South, ocupa 100 hectàrees, té una línia d’atracament de vaixells d’un quilòmetre i mig i suposarà doblar la capacitat de trànsit de mercaderies del port de Barcelona, un cop la terminal estigui a ple rendiment, l’any 2014.

No obstant, la terminal s’ha inagurat amb un problema:  els accessos viaris i ferroviaris directes no s’han començat, malgrat que el Ministeri de Foment es va comprometre a tenir-los enllestits. D’aquesta manera, la terminal funciona encara amb accessos provisionals i per ara només disposa d’una única via per entrar i sortir, mentre que Hutchinson està acabant de construir vuit vies dins la terminal.

En aquest sentit, la ministra de Foment, Ana Pastor, va explicar fa uns mesos que calia buscar un altre sistema de finançament per començar el pla d’accessos ja que no hi ha diners per construir-los. Per la seva banda, Hutchinson ha informat que no començarà a construir la segona fase del projecte fins que no es construeixin uns bons accessos per a camions i trens. Ara bé, a la inauguració de la terminal aquest dijous, el secretari d’Estat d’Infraestructures ha avançat que els pressupostos del 2013 inclouran una partida per finançar-los, sense concretar la dotació econòmica.

La inauguració de la terminal ha donat lloc a una anècdota protocolària. En el moment en què s’havia de descobrir la placa inaugural, s’ha embolicat una mica el protocol i el president Mas ha declinat posar-se al costat del rei Joan Carles. La ministra Ana Pastor l’ha instat diverses vegades a situar-se al costat del monarca, però Mas ha declinat acostar-s’hi.

 http://www.324.cat/noticia/1905152/barcelonaciutat/La-terminal-de-contenidors-mes-avancada-del-Mediterrani-en-funcionament

 

El rey inaugura la terminal de contenedores más avanzada del Mediterráneo

el Puerto de Barcelona aspira a captar parte del tráfico entre Asia y el norte de Europa, que ahora se canaliza por el estrecho de Gibraltar

El rey Juan Carlos; el director ejecutivo para Europa de Hutchinson, Clemence Cheng, la ministra de Fomento, Ana Pastor y el presidente de la Generalitat de Cataluña, ArturMas, durante la inauguración hoy de la nueva terminal de contenedores en el puerto de Barcelona EFE

Barcelona. (EFE).- El rey Juan Carlos ha inaugurado esta tarde en el Puerto de Barcelona la nueva terminal de contenedores construida por Tercat, una filial del grupo chino Hutchison, considerada como la más avanzada tecnológicamente del Mediterráneo y con la que Barcelona aspira a hacer la competencia a los grandes puertos del norte de Europa.

Con esta nueva terminal, en la que Hutchison ha invertido en una primera fase 300 millones de euros y que empezó a funcionar en fase de pruebas en julio pasado, el Puerto de Barcelona aspira a captar parte del tráfico entre Asia y el norte de Europa, que ahora se canaliza por el estrecho de Gibraltar.

El rey, que el martes ya estuvo en Barcelona para entregar el premio Internacional Conde de Barcelona, ha descubierto una placa conmemorativa de la terminal durante el acto de inauguración, al que han asistido también la ministra de Fomento, Ana Pastor, y el presidente catalán, Artur Mas, entre otras autoridades.

Mas ha llegado tarde al inicio del acto y se ha perdido la foto de familia con los trabajadores de Tercat porque venía del Parlament, donde esta tarde se ha celebrado la última jornada del debate de política general.

Sin embargo, el rey Juan Carlos y Artur Mas se han saludado después y se han sentado juntos en el autocar en el que han recorrido las instalaciones de esta nueva terminal. La terminal inaugurada hoy se denomina oficialmente Barcelona Europe South Terminal (Best, mejor en inglés) y será la mayor de todos los puertos españoles, al contar con una estación ferroviaria de ocho vías, con ancho de vía mixto (ibérico e internacional).

Así pues, el factor diferencial es que el Puerto de Barcelona será el único de toda España conectado con la red europea de ferrocarril en ancho internacional. Además, se trata del proyecto portuario más avanzado tecnológicamente del Mediterráneo, ya que la terminal, además de poder canalizar contenedores transportados en camión, tren y barco, está dotada con un sistema que permite que buena parte de los procesos estén automatizados, y es capaz de dar servicio a varios buques de gran tamaño al mismo tiempo.

En esta primera fase, la terminal será capaz de manipular 2,65 millones de teus (contenedores de 20 pies) cada año, lo que permitirá duplicar la capacidad actual del puerto de la capital catalana. La inauguración llega después de que la semana pasada entraran en funcionamiento los accesos provisionales al muelle Prat del Puerto de Barcelona en ancho internacional, aunque no hay fecha todavía para la puesta en marcha de los accesos definitivos, una cuestión que genera las quejas del gobierno catalán al ministerio de Fomento.

El puerto ha invertido 41 millones en la construcción de los accesos viarios y ferroviarios provisionales a este muelle, de los que 25 millones se han destinado a la ejecución de los accesos viarios en la nueva terminal de contenedores gestionada por Tercat-Hutchison, mientras que los 16 millones restantes se han invertido en accesos ferroviarios, tanto en ancho ibérico como internacional. Adif ha invertido casi dos millones de euros en la infraestructura que hoy ha entrado en funcionamiento.

La terminal situada en el Muelle Prat está previsto que esté funcionando a pleno rendimiento en 2013, aunque para ello harán falta otros 200 millones de euros de inversión por parte de Hutchinson, que quiere que los accesos ferroviarios y viarios definitivos estén listos cuanto antes. Está previsto que cierren el acto de inauguración esta noche los discursos del presidente de la Generalitat, Artur Mas; del secretario de Estado de Infraestructuras, Rafael Català, de directivos de Hutchison y del presidente del Puerto de Barcelona, Sixte Cambra, entre otras autoridades.

http://www.lavanguardia.com/economia/20120927/54351972716/rey-inaugura-terminal-contenedores-avanzada-mediterraneo.html#ixzz27i03D7Vo

On són els progres?

Un programa felí ho va resumir bé: “Catalunya és nostra. Artur Mas només és un senyor que hi viu”

Pilar Rahola

La por de les urnes amaga una baixa salut democràtica. Recordo una bella frase d’Antonio Gala, a qui llegeixo malgrat la poca estima que té als catalans. Deia: “La dictadura es presenta cuirassada perquè ha de vèncer. La democràcia es presenta nua perquè ha de convèncer”.

Certament allà on les urnes imposen la seva lògica, no la imposa la força, ni el domini. El vot és l’antídot de la violència, tant si es tracta de la violència física, com de la més subtil i còmoda violència legal. I la negació del vot és el reducte on s’amaguen els intolerants, especialment barroers si a més neguen el vot amb excuses legals barates. És el que està passant aquests dies en diaris de la Meseta, en què el biaix conservador està derivant en una inequívoca actitud autoritària. Tots ells acompanyats, evidentment, per les suculentes declaracions de la senyora Alicia, que cada dia s’assembla més a Catalina d’Erauso, la famosa monja alferes que, al servei de la corona, es dedicava a guerrejar contra els pobres i finalment aniquilats maputxes. Dotats, doncs, de l’alè del poder, aquests cosacs de la ploma treuen a passejar les amenaces: presó per a Artur Mas, il·legalització de les eleccions, equiparació de la consulta a la sedició, i un dia d’aquests demanaran la il·legalització de tot Catalunya. N’hi ha que no s’hi posen per poc i recorden que l’exèrcit està per quan el cridin. I així, per la via dels cops al clatell amb la llei o amb el fusell, aquests demòcrates de tota la vida envien dos missatges inequívocs: la democràcia acaba allà on comença la raó de l’imperi; i l’esmentada raó està per damunt de la voluntat de la gent. Un paio de qui no recordo el nom ho va resumir molt bé en un programa felí: “Catalunya és nostra. Artur Mas només és un senyor que hi viu”.

El flanc dret, doncs, s’ha quadrat i ha engegat a dida la democràcia, no endebades Espanya és un dogma de fe estretament vigilat pels guardians de la Santa Inquisició. Però, i el flanc esquerre? Cal agrair que la majoria hagi posat sordina a l’estómac (llevat de la diarrea d’un socialista extremeny) i fins i tot alguns com Bono ens han enviat magarrufes. Magarrufes embolicades, no cal dir-ho, amb la bandera espanyola, però això és més que no res. Tanmateix hauran d’anar més enllà perquè en el moment de la veritat sobraran magarrufes constitucionals i faltaran compromisos democràtics.

Estaran a l’altura els progressistes espanyols i defensaran el dret dels catalans a votar sobre el seu destí? Recordaran que hi va haver un temps en què defensaven aquest dret democràtic inalienable? O fugiran d’estudi per l’espanyolisme ranci i seran la cara somrient de la intolerància? No és una cosa menor perquè en aquest referèndum Catalunya es juga el seu destí, però Espanya s’hi juga la credibilitat, atès que, igual que no es pot estar mig embarassat, tampoc no es pot ser mig democràtic.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120928/54351984819/on-son-els-progres.html#ixzz27jUp1u67

Difamacions

L’independentisme és conscient que viu una gran oportunitat

Sergi Pàmies

El president Artur Mas ha encadenat tres discursos (després de la manifestació, a Madrid i al Parlament) que el defineixen millor que tots els que havia pronunciat fins ara. Que avui coincideixin dos presidents de tracte respectuós com Mas i Rajoy ha evitat, si més no fins ara, desbordaments institucionals fratricides. Imaginant altres presidents del Govern espanyol i de la Generalitat, més propensos a la impertinència castrense o a la barrabassada frívola, la situació hauria pogut ser encara més delicada. Mas ha moderat el to i l’argumentari del sobiranisme i l’independentisme històric més atomitzat li està donant suport, bé per convicció patriòtica, bé per conveniència estratègica.

De bandera o de cartera, l’independentisme és conscient que viu una gran oportunitat i un moment de grandesa, i l’està aprofitant seguint l’evolució d’un Mas que, al Parlament, no va fer cap referència a la possibilitat, igualment democràtica, que els seus “objectius nacionals” no siguin majoritaris. El discurs també va incloure un avís preventiu contra els obstacles que el país trobarà. Això, però, no hauria de servir de coartada per desacreditar la dissidència o l’oposició amb la mateixa ràbia que determinat espanyolisme practica amb el catalanisme. Aquesta intransigència, sovint recíproca, és catastròfica, com ho és dir lladre a qui, amb una ceguesa suïcida, administra un sistema de finançament que asfixia les comunitats que més poden contribuïr a preservar la solidaritat territorial. Per això convindria que, entenent les paraules del president, també s’entengui que l’objecció o l’activisme crítics no poden ficar-se dins del mateix sac que el fonamentalisme. No és la primera vegada que, de manera preventiva, es condemna els que no se sumen a l’adhesió multitudinària. Demanar diàleg requereix una lleialtat que també haurà de respectar les opinions i els dubtes dels que no entenen que per respondre les preguntes del present s’hagin d’afegir més interrogants al futur, dels que creuen que encara hi ha matisos entre el tot i el res, dels que discrepen d’una primera persona del plural sovint messiànica (i escapista) o del gest d’immolació electoralista del president i dels que pensen que el dret a l’autodeterminació no s’ha de transformar en un deure tan catequitzador com el constitucionalisme immobilista. Mas té raó quan ens avisa contra l’amenaça de la difamació com a recurs antidemocràtic. Amb la mateixa fermesa, però, també haurem d’oposar-nos als que, amb l’excusa de protegir-nos de possibles difamadors, criminalitzen la discrepància per, des de trinxeres antagòniques, provar d’instaurar un règim d’infàmia preventiva.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120928/54351985164/sergi-pamies-difamacions.html#ixzz27jVKIarw

Arribat el moment

Si Catalunya s’independitza, haurà de retornar 150.000 extremenys

Quim Monzó

Per si encara hi ha algú que no n’estigui al cas, recordem que l’expresident d’Extremadura i actual secretari general del PSOE extremeny, Guillermo Fernández Vara, va escriure al seu blog “El cuaderno de Guillermo” que si Catalunya s’independitza haurà de retornar els 150.000 extremenys que han vingut aquí durant l’últim mig segle. La peça du per títol “Que tornin el que es van endur” i, entre moltes altres coses, s’hi llegeix, referint-se al president Mas: “No sé pas què passarà, crec que ni ell no ho sap, i és ben greu sotmetre en plena crisi Catalunya i la resta d’Espanya a unes eleccions amb un programa electoral basat en la independència i no en l’ocupació, les empreses, l’educació o la sanitat. Però, si algun dia aconseguís el seu objectiu, el president hauria de tornar abans el que es van emportar fa ara trenta o quaranta anys. No em refereixo a riqueses materials sinó a éssers humans. 150.000 persones que ens van ser sostretes, més els seus fills i els seus néts. No dic res més. Van néixer a Espanya, en una part anomenada Extremadura, que no els podia donar menjar perquè algú així ho va decidir. I se’n van anar a una altra part d’Espanya, Catalunya, perquè el mateix algú així ho va decidir. Arribat el moment, sisplau, que abans ens els tornin”.

Com que seria ben injust que Catalunya només retornés els immigrants extremenys i no tots, sense distinció d’origen, calculo que -“arribat el moment”, com diu ell- el procediment s’aplicarà també a la resta d’immigrants, tant als provinents d’Espanya com de la resta del món, començant pels andalusos, que van ser tan nombrosos que durant dècades Televisió Espanyola definia Catalunya com “la novena província d’Andalusia”. La meva mare -andalusa de Huéscar- sempre m’havia explicat que no se l’havia endut ningú, sinó que va ser ella qui va decidir marxar d’aquell poble de l’altiplà de Granada, fugint del que considerava un món infestat de cacics, irrespirable, però ja se sap que de vegades la gent -inclosos els pares- tenen una percepció equivocada de les coses. En qualsevol cas, estic disposat a recuperar les cendres del seu cadàver, destriar-les amb cura de la terra amb la que sense cap mena de dubte després d’anys deuen haver-se barrejat i enviar-l’hi a qui calgui. ¿Al president de la Junta d’Andalusia, potser? I, com que veig que Fernández Vara diu que als fills dels que van emigrar també ens han de retornar, ¿jo, què faig? De pare català i mare andalusa, ¿em tallo en dos i envio mig cos a Granada i deixo aquí l’altre mig? ¿Tallo en horitzontal o en vertical? Si en horitzontal, ¿prefereixen el tros de cintura cap avall o el de cintura cap amunt? I, si tallo en vertical, ¿els envio la part dreta o l’esquerra? En el meu cas els recomanaria triar la part esquerra, perquè a la dreta hi tinc el fetge i no crec que a aquestes altures estigui en gaire bon estat.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120928/54351247636/quim-monzo-arribat-el-moment.html#ixzz27jVcb5OP

Que no sembrin decepcions

LLUÍS FALGÀS

El temps dirà si Artur Mas s’ha equivocat avançant les eleccions al 25-N, amb tot el que passa arreu del món, per iniciar un procés català d’autodeterminació.

Ara mateix es pot dir que tàcticament és un encert perquè amb la convocatòria avançada hi guanya més que no pas hi perd. Hi guanya: estalviar-se el calvari amb penitència inclosa de l’any passat d’haver de negociar un pressupost restrictiu pel 2013 amb el Partit Popular o aliar-se en altres aventures… D’aquí a dos mesos podrà renovar el govern “dels millors” sense que hi hagi traumes. Podrà renovar llistes de diputats sense hipoteques del passat. Obrirà un procés electoral amb una oposició socialista debilitada i amb una divisió clara de missatges. Encetarà una legislatura havent decaigut les comissions d’investigació al Parlament de caixes i món financer i de sanitat, i entre altres coses més que mai haurà esdevingut un líder de la coalició CiU per damunt de Duran i Lleida.

Amb el foc nou electoral, Artur Mas ha aconseguit treure’s un pes de sobre i crear una sensació d’il·lusió, el resultat final de la qual ell ignora. Tot i que avança el compromís de convocar una consulta popular en què es preguntarà als ciutadans en la pròxima legislatura si volen o no volen l’autodeterminació.

En aquest sentit, caldrà veure la legalitat i com serà formulada la pregunta per saber l’eficàcia pràctica de la consulta.

Tot plegat és un pas de gegant. Fa pocs dies ningú s’hauria atrevit a creure que l’inici del curs polític seria d’aquesta magnitud. Un fet en què té molt a veure la manifestació de l’Onze de Setembre, però també la buidor que ha de sentir el president cada matí a l’hora d’asseure’s al despatx i sentir-se lligat de peus i mans sense capacitat per resoldre temes tot esperant que els problemes escampin.

Ara, l’aventura ha començat. Artur Mas haurà de compaginar el seu projecte amb els problemes del dia a dia. Problemes que fins i tot preocupen més que el procés d’autodeterminació de Catalunya.

S’han creat unes expectatives a llarg termini que no poden decebre i que no poden ésser només tàctiques per guanyar unes eleccions per majoria absoluta.

De moment, l’expectativa de tot plegat aconsegueix que la gent torni a interessar-se per la política. Que siguin clars i que no sembrin decepcions…

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/579448-que-no-sembrin-decepcions.html

Gandhi Mas?

Francesc Puigpelat 

Acabat el debat al Parlament, hi ha una bona notícia i una mala noticia. La mala noticia és que el full ruta cap a la independència d’Artur Mas i tota la resta es podria resumir en un foli. La bona noticia és que el full de ruta d’Espanya per impedir la independència es podria resumir en zero folis: no en tenen ni la més remota idea.

Aquest desconcert es nota en moltes coses: en les contradiccions argumentals, en les amenaces, en el recurs a la por i en les mentides mal dissimulades. I també en el fet que les poques persones catalanes que més o menys hi toquen i escriuen en diaris espanyols només reben insults i desqualificacions als comentaris dels lectors. El País és l’únic diari d’àmbit estatal on ha aparegut algun article amb cap i peus, però persones tan poc sospitoses com Josep Ramoneda o Xavier Vidal-Folch han rebut estopa a manta. El federalisme, fins i tot el més eteri, desballestat i inconcret, no té públic i l’opinió progressista és quasi unànime: canya als catalans!

Com més bramen a Espanya, més evident es fa per tothom a Catalunya l’abisme que separa les opinions de Barcelona i Madrid. A la capital del Regne no entenen res. Analitzen la qüestió com Tomàs Roncero explica els clàssics Barça-Madrid a Punto Pelota: tot es redueix a veure qui crida més i qui té els collons més grossos. Segur que, a hores d’ara, una bona part de l’opinió madrilenya preferiria un individu com Jose Mourinho de president del Govern, enlloc del maricomplejines de Rajoy.

La mostra més important del deliri espanyol és la idea d’El Mundo, recollida pel PP, de ressuscitar un article del Codi Penal per empresonar Artur Mas si convoca un referèndum il·legal. Tant de bo que ho fessin! I tant de bo que, arribat el cas, Mas no s’acovardís com Ibarretxe i optés per la presó. Seria brutal: un dirigent elegit a les urnes, al cor d’Europa, a la garjola per convocar una consulta democràtica! El titular coparia portades arreu del món, des del Frankfurter Allgemeine al New York Times: “Gandhi Mas!”

Si Espanya arriba a perpetrar una animalada d’aquest calibre aleshores sí que la independència seria imparable. I alegrem-nos: a Madrid estan tan ofuscats pels seus plantejaments jimenezlosantistes, numantins, carpetovetònics, mourinhistes i testiculars que serien capaços d’espifiar-la. Conclusió: és molt difícil que Catalunya guanyi la batalla per la independència, però és molt fàcil que Espanya la perdi.

http://www.naciodigital.cat/opinio/4484/gandhi/mas

1776, 1861, 2012

Jordi de la Torre

El 4 de Juliol de 1776 els representants de 13 colònies britàniques a l’Amèrica del Nord van adoptar una declaració formal que anunciava el trencament dels lligams amb la Gran Bretanya. La declaració començava donant explicacions sobre el perquè d’una mesura tan dràstica. “Quan, en el transcurs dels esdeveniments humans, es fa necessari que un poble dissolgui els lligams polítics que l’han unit amb un altre, (…), el respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que expliqui les causes que el porten a la separació.” Uns paràgrafs més endavant, el text explicava que la prudència dicta que sistemes de govern llargament establerts no es canviïn per causes superficials i transitòries… i que és preferible aguantar una certa opressió, mentre els mals siguin suportables, que no pas abolir les formes polítiques a les quals els homes estan acostumats. Només en casos extrems, quan el govern establert sembla deixar de perseguir els objectius que tot bon govern ha de perseguir i es converteix en un mer artefacte d’opressió i domini, té el poble el dret i el deure d’enderrocar aquest govern i dotar-se de “nous guardians” de la seva futura seguretat.

La declaració prosseguia a enumerar 27 greuges concrets contra el rei d’Anglaterra. En resum, els nord-americans retreien al rei Jordi, entre d’altres, les traves a l’activitat legislativa de les colònies, la imposició d’un sistema judicial arbitrari, l’excessiva presència de tropes entre la població, les traves al comerç de les colònies amb la resta del món, la imposició d’impostos sense el consentiment dels colons, la continua intervenció en els assumptes del govern intern de les colònies i l’enviament d’exèrcits de mercenaris per esclafar les aspiracions del poble.

Acabada la llista, els congressistes explicaven que havien manifestat les seves queixes al rei i al parlament britànic una vegada i una altra, sempre sense resposta. Així doncs, els congressistes consideraven que no els quedava més remei que declarar que “aquests colònies són, i per dret han de ser, estats lliures i independents,” alliberats de tota lleialtat a la Corona Britànica, i que tot lligam polític amb la Gran Bretanya, “és i ha de ser completament dissolt.” Els congressistes es van decidir a declarar la independència quan ja feia un any que havien començat les hostilitats armades (que encara van durar set anys després de la declaració).

Normalment s’accepta que els americans van prendre la decisió correcta, tot i que també hi ha qui es pregunta si no hauria estat millor aguantar una mica més i acabar com els veïns del nord, igualment (o gairebé) independents i rics, però sense la carnisseria i el rebombori d’una guerra.  El que va quedar clar unes dècades més tard, això sí, és que el nou país no tenia cap intenció de permetre la secessió de cap dels seus estats. Mantenir els estats del sud a la unió va costar una guerra civil amb més de mig milió de morts, però suposo que els pares fundadors ja havien deixat clar que només en casos excepcionals era admissible trencar les estructures institucionals vigents. Imagino que els estats del sud haurien d’haver pensat en algun motiu una mica més llaminer que la necessitat de mantenir l’esclavatge, però d’això ja en parlarem un altre dia.

El cas és que la reacció que els nord-americans que conec tenen sobre el rebombori català varia en funció de si ho veuen amb l’esquema de 1776 o amb el de 1861.

http://www.naciodigital.cat/opinio/4485/1776/1861/2012

El tsunami reactiu

Hi ha un risc d’explosió emocional, però no es pot descartar la recerca d’una sortida racional

ANTONI PUIGVERD

El corrent de l’Onze de Setembre i el gir estratègic d’Artur Mas han provocat a Espanya un lent però cada vegada més visible tsunami reactiu. S’hi barreja de tot: temor, sorpresa, anticatalanisme de tota la vida, fatiga, irritació, ràbia i raonabilitat. Hi ha qui recorda la funció constitucional de l’exèrcit i qui s’atreveix a suggerir desplaçaments de població. Hi ha qui es burla amb gràcia o sense de la pretensió independentista, qui anuncia l’apocalipsi econòmic per a la Catalunya independent, i qui reclama que el president Mas vagi a la presó. També qui sosté que l’argument fiscal és una prova irrefutable de mesquinesa catalana.

Apel·lant a principis liberals, hi ha qui recorda que a Espanya només hi ha un demos legal i que qualsevol altre demos autoproclamat ni és legal ni és legítim, per la qual cosa si s’hagués de decidir alguna cosa sobre Catalunya, és tot Espanya qui hi hauria de poder dir la seva. El més sorprenent són els arguments federals: líders de diverses tendències (fins i tot Aznar des de Mèxic) han fet servir la paraula federal. El to amb què aquesta vella paraula ha tornat a escena és audible. Llàstima que no aparegués abans. De moment forma part del totum revolutum del tsunami reactiu, però potser a la llarga es convertirà en un agafador.

El problema de tots aquests arguments reactius és que es barregen i es reforcen de manera políticament estranya. Es podria dir que generen la lògica del policia bo i el policia dolent. El policia dolent escridassa i amenaça, però després entra el policia bo, t’ofereix un cigarret i et proposa una conversa d’amic a amic.

Hi ha una idea liberal d’Espanya i hi ha gent molt intel·ligent que la defensa. Però hi ha una idea (i una praxis) tremendista d’Espanya, que enfonsa les arrels al túnel del temps i que ha tingut, i voldria continuar tenint, moltes oportunitats per matxucar la diferència catalana, entesa com una anomalia o una malaltia. Les dues Espanyes es barallen molt per la memòria històrica, per la moral social i a partir de l’eix dreta-esquerra. Però mai no oposen les respectives visions d’Espanya. Coincideixen en la crítica al catalanisme sense marcar distàncies entre ells. Si una apel·la al patriotisme uniformador, l’altra abandera la igualtat dels ciutadans en democràcia. Durant els darrers 30 anys, les dues Espanyes han aliat les seves visions per enfrontar-se al catalanisme, sense voler adonar-se de la contradicció. La reacció d’aquests dies confirma la tendència.

Enmig de la barreja reactiva, però, és visible en alguns àmbits mediàtics tant l’estupor com la consciència que cal buscar una sortida. Fins i tot constitucional. Això donaria la raó a Artur Mas. Només quan les coses es plantegen en termes clars, inequívocs, a la valenta, el problema català comença a ser analitzat amb atenció. Hi ha un risc d’explosió emocional, per descomptat. Però no es pot descartar la recerca negociada d’una sortida racional.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120928/54351984993/antoni-puigverd-el-tsunami-reactiu.html#ixzz27jTyCwLP

Més municipis es declaren “territori lliure”

La iniciativa ja té l’adhesió d’una cinquantena d’ajuntaments

REDACCIÓ

Una desena de municipis s’han afegit des de dimarts a la llista dels que s’han declarat “territori català lliure”, que ja suma unes cinquanta adhesions des que el consistori de Sant Pere de Torelló aprovés la iniciativa a principis d’aquest mes. Entre dimecres i dijous, els plens municipals de Montblanc (Conca de Barberà), la Garriga (Vallès Oriental), Alcarràs (Segrià), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), Navàs (Bages), el Perelló i Deltebre (Baix Ebre), Ripoll (Ripollès), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Manlleu (Osona), Arenys de Mar i Llavaneres (Maresme) han aprovat la declaració, i Linyola (Pla d’Urgell) també ho va fer en una sessió ahir al vespre. En alguns plens municipals, com per exemple els de la Garriga o Arenys de Mar, la sessió va tenir molt més públic del que és habitual, i l’aprovació de la mesura va ser celebrada pels assistents amb entusiasme i crits de “independència”.

 El públic que va assistir al ple de la Garriga va omplir la sala d’estelades Foto: ACN.

Contra el rei, a Navàs

D’altra banda, dos veïns de Navàs han presentat una instància a l’Ajuntament perquè declari el rei persona non grata, com ja han fet altres consistoris com ara els de Berga o Ripoll.

http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/579670.html

 

Viladamat no farà festa ni el 12 d’octubre ni tampoc el 6 de desembre

L’Ajuntament empordanès, governat per la CUP, proposa com a nous dies festius el 23 d’abril i el 9 d’octubre

Ho portarà al ple dijous vinent

JOAN PUNTÍ

L’Ajuntament de Viladamat, a l’Alt Empordà, portarà al ple, dijous de la setmana vinent, l’aprovació de dos nous dies festius –el 23 d’abril i el 9 d’octubre– en substitució de dos d’“imposats” com són el 12 d’octubre (festa de la Hispanitat) i el 6 de desembre (dia de la Constitució).

 L’alcaldessa Irene Palol , amb l’estelada, al balcó de l’ajuntament. Foto: JOAN PUNTÍ.

Des de l’equip de govern de la CUP, es coneix la dificultat legal de decretar dia festiu, dos de diferents d’aquells que no figuren en el calendari laboral, atès que els ajuntaments només tenen atribucions per establir les festes locals. Viladamat decretarà, per això, com a festiu per a l’Ajuntament el dia de Sant Jordi i el de la festivitat del País Valencià (9 d’octubre), i obrirà les dependències municipals el divendres 12 d’octubre i el dijous 6 de desembre. És probable que l’execució del canvi de festivitats vagi acompanyada, dijous que ve, de la recomanació perquè tot el poble faci com el consistori.

L’alcaldessa, Irene Palol, va confirmar ahir que ho portaran al ple i que en faran un debat: “Volem saber quina opinió en tenen els altres regidors.” La CUP disposa de majoria amb quatre regidors, i IpV en té tres. Palol va argumentar la tria del 9 d’octubre i no el 30 de desembre, que celebren a les Illes. “Jaume I va començar pel País Valencià”, diu.

Apel·lació a l’esperit cívic

En la moció que es presenta per a la seva aprovació es reclama la declaració unilateral de sobirania dels Països Catalans en el termini més breu possible, i també, entre altres coses, que des d’ara quedin sense aplicació totes les lleis i els reglaments, sentències judicials i resolucions que limitin l’ús de la llengua catalana. A més, també s’apel·la a l’esperit cívic de tot Europa, “incloent-hi l’Estat espanyol”, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels conflictes i “s’avanci en els ideals de la pau, el treball i la llibertat, l’amistat i la germanor entre tots els pobles”.

http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/579582.html

Reconstruint la mare

Patrícia Gabancho rep el Bertrana per la seva primera novel·la, ‘La néta d’Adam’, i l’escriptora gironina Núria Esponellà queda finalista amb ‘Una dona d’aigua’

EVA VÀZQUEZ

Patrícia Gabancho i Núria Esponellà, ahir a Girona, unes hores abans del lliurament dels premis Foto: JOAN SABATER.

Les dues autores coincideixen en l’exploració d’una feminitat que les ha deixat ‘exhauste

Fa poc més de dos anys, Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) va tornar a la seva ciutat natal després de gairebé quatre dècades d’absència. La seva mare acabava de morir, i la necessitat de posar ordre als papers i desmantellar la casa familiar van retenir-la més temps que altres vegades en aquell Buenos Aires apassionant i convuls que havia abandonat quan era a punt de fer els 22 anys. D’aquell retrobament amb els fantasmes del passat, i del poderós sentiment d’orfandat que havia deixat al seu darrere la pèrdua de la mare, “quan et trobes per primera vegada sol davant la mort”, va néixer La néta d’Adam, la primera novel·la d’aquesta periodista i assagista d’opinions sempre contundents que ahir no va poder evitar llagrimejar en fer memòria de l’origen del llibre amb què ha guanyat el Premi Bertrana, dotat amb 42.000 euros. “Això de plorar per qualsevol cosa és una actitud molt porteña”, va dir per treure importància a l’escanyament que l’havia embargat, però el cas és que la mort d’una mare i el retorn a la infància no són pas qualsevol cosa, i el fet és que la mateixa Gabancho es va declarar “exhausta pel gran esforç emocional” que havia suposat una obra en què, a través d’un personatge femení que reconeix com el seu alter ego, Angélica Goyeneche, es remunta fins a tres generacions enrere de la seva pròpia família, des de l’arribada a Buenos Aires, “expulsat del paradís”, del seu besavi italià, Adam, i que s’endinsa en l’Argentina dels anys setanta, just abans de la dictadura, per retratar un univers de “dones que busquen la seva identitat”. No es tracta, però, d’una novel·la autobiogràfica ni històrica, va aclarir Gabancho, que afirma haver-la escrit servint-se més de la memòria que de la documentació i en què “no tot el que s’hi explica és real, però tot és veritat”. La néta d’Adam, que l’autora va qualificar de “novel·la impressionista” per l’esforç de “reconstrucció de la mare” a partir de records fragmentaris, de cartes i objectes inesperadament trobats en el retorn a la casa familiar, planteja també una intensa reflexió al voltant de la decadència, la mort i el dolor, enfront de la vitalitat juvenil que la protagonista associa als records del seu país d’origen, i com a totes les famílies, va afegir amb suspens, “també aquesta amaga un secret”.

També hi ha un rerefons d’enigma vinculat a la feminitat a Una dona d’aigua, la novel·la de Núria Esponellà (Celrà, Gironès, 1959) que el jurat va escollir com a finalista, sense dotació econòmica. Esponellà, l’anterior novel·la de la qual, Rere els murs (Premi Néstor Luján 2009), ha arribat a la vuitena edició, va definir la seva obra, ambientada a la Banyoles de finals del segle XIX i la Barcelona que es preparava per a l’Exposició Universal de 1888, com una “intriga psicològica que aprofundeix en la condició femenina” a través d’un personatge “misteriós, sensual i de gran sensibilitat” que deu el seu magnetisme a les aigües de l’estany. En la novel·la conviuen personatges històrics i ficticis a l’entorn d’una trama amorosa en què, a la manera d’Orfeu, va dir Esponellà, “un home ajuda una dona a sortir de l’infern emocional”. L’autora, col·laboradora d’El Punt Avui, va puntualitzar que es tracta d’una novel·la d’època més que no pas històrica, amb una gran presència de la simbologia de l’aigua i de les llegendes que envolten l’estany de Banyoles. Com Gabancho, va confessar haver quedat “col·lapsada” amb la redacció d’un llibre en què afirma “haver tret tots els monstres de l’armari” i al final del qual s’ha adonat, va dir, que havia retratat un procés de transformació de la seva pròpia ànima
.http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/579570-reconstruint-la-mare.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s