Recull de premsa del 21 de setembre

RECULL DE PREMSA ANC. 21 SETEMBRE 2012 

Secretariat Nacional de l’ANC-Comunicació

Dolors Marin Tuyà. dolorsmt@assemblea.cat

Nota enviada per la convocatòria des de l’ANC:

Després de la reunió d’aquest matí dia 20 de setembre, entre Artur Mas i Mariano Rajoy, on el president espanyol ha deixat clar que “no hi ha marge” pel pacte fiscal, cal que l’ANC seguim recordant al President de la Generalitat que l’única via possible és la independència i que l’esperit de l’11S seguirà viu fins el dia que assolim l’Estat propi.

Per aquest motiu, CONVOQUEM una CONCENTRACIÓ URGENT per aquesta tarda, a les 19:30 h a la PLAÇA SANT JAUME de Barcelona perquè el President Mas, en el seu retorn de Madrid, es trobi novament amb la voluntat que vam expressar massivament la diada de l’11 de Setembre.

Us hi esperem amb estelades per acompanyar novament la pancarta de l’11S: CATALUNYA, NOU ESTAT D’EUROPA.

l’ANC seguim recordant 

al President de la Generalitat 

que l’única via possible 

és la independència

La plaça Sant Jaume rep Mas amb crits d’independència i demanant-li valentia 

http://us2.campaign-archive2.com/?u=73f4a3d75a8b34169fb078f5b&id=d69e92cca1&e=ff666bbf78

http://www.lluisbrunet.cat/llb_w/reportatges/paisoscatalans/marxa/pc_marxa_000/rd_b_07.html

Ara toca avançar “sense més dilació” cap a la independència

Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, i Muriel Casals, d’Òmnium, han demanat a Mas que no es “faci enrere” i que el poble català necessita la independència ara

  

Unes 4.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s’han aplegat des del voltant de les set del vespre a la Plaça Sant Jaume per donar suport al president de la Generalitat, Artur Mas, a la seva arribada a Barcelona després de la reunió d’aquest matí amb el president espanyol, Mariano Rajoy, a La Moncloa. La concentració, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), s’ha donat a conèixer aquest dijous al migdia a través de les xarxes socials amb l’objectiu de refermar davant del president de la Generalitat, Artur Mas, el clam independentista de la manifestació de l’Onze de Setembre.

L’ANC treballarà sense descans per una majoria social favorable a la independència

En un comunicat aquest dijous, l’ANC ha reiterat que si Mas actua en aquesta línia, comptarà amb el suport de l’Assemblea, que es compromet a seguir treballant sense descans per ampliar la majoria social al país favorable a la independència, “en un projecte constructiu i inclusiu que compta amb tots els catalans que desitgin viure en un país més just, pròsper i democràtic”.

L’ANC i Òmnium demanen al president avançar “sense més dilació” cap a la independència

L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i Òmnium Cultural han instat al president a avançar “sense més dilació” cap a la independència, després del fracàs de la reunió amb el president Rajoy d’aquest matí. Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, i Muriel Casals, d’Òmnium, han demanat a Mas que no es “faci enrere” i que el poble català necessita la independència ara, perquè ja no obtindrà millor resposta de Madrid.
Casals ha explicat que Mas ha demanat a tota la junta d’Òmnium, a qui ha saludat, que cantessin amb ell ‘Els Segadors’. Segons ella, ara s’acosta un procés “difícil però estimulant”. Per a Casals, el president Mas “no es pot fer enrere”, perquè Madrid ja “no té marge per donar a Catalunya el que necessita”. “Mas volia pactar i negociar fins a última hora, però ells no volen”, ha dit. Per això, li han volgut donar “escalf” després de tornar d’una reunió “dura”. Ara és un moment de “gran esperança i il·lusió”, segons Casals, que ha dit que no descarta més mobilitzacions, tot i que ha admès que ara el protagonisme el tindran els polítics i el Parlament.

Per la seva banda, Forcadell ha volgut recordar a Mas que “ara sí, sense dilació, cal encetar el camí cap a la independència”. “Si algú tenia algun dubte, avui s’han dissipat, i no es pot esperar més”, ha conclòs.

Forcadell s’ha mostrat contenta per la gran assistència de gent a la plaça Sant Jaume, tot i que la convocatòria s’ha fet pública a les 3 de la tarda. “El poble està motivat, té ganes”, ha opinat. Per això, no es descarten noves mobilitzacions, tot i que dependrà de l’evolució de la situació política en les properes setmanes.

“Mas sigues valent, Catalunya independent”

A tres quarts de vuit del vespre, Mas ha sortit del Palau per saludar alguns dels assistents de la concentració. Enmig de la Plaça Sant Jaume, s’hi ha pogut veure una pancarta amb l’etiqueta #totsambelpresident i una altra amb el lema de la JNC “Catalonia is not Spain”. A més s’han corejat càntics com “Mas sigues valent, Catalunya independent” i “Mas president, Catalunya independent”.

Entre els assistents, s’hi ha pogut veure representants de la societat civil com la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; l’historiador Jaume Sobrequés; la directora de cinema Isona Passola; el director de cinema Ventura Pons; el filòsof Xavier Robert de Ventós; i el periodista Vicent Sanchís; i el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, entre d’altres.

Mas ha saludat alguns dels representants de la societat civil que s’han reunit a les portes del Palau de la Generalitat, acompanyat de la seva dona Helena Rakosnik, s’han fet una fotografia i tot seguit han entonat ‘Els Segadors’, enmig de crits a favor de la independència. Per Mas, la concentració ha estat “una constatació que el país està molt viu i que té moltes il·lusions”, ha dit en declaracions a TV3.

http://www.directe.cat/noticia/238451/ara-toca-avancar-sense-mes-dilacio-cap-a-la-independencia

Milers de persones refermen el clam independentista de la Diada a Barcelona

L’ANC insisteix que la concentració era per recordar a Mas “que el clam de l’11 de Setembre és inequívocament independentista”

La Plaça Sant Jaume plena de gom a gom per la independència

Milers de persones es van concentrar aquest dijous al vespre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per refermar el clam independentista que hi va haver a la manifestació multitudinària de la Diada de l’11 de Setembre.

La concentració, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), es va celebrar amb motiu de l’arribada del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, a Barcelona després de la seva trobada amb el president espanyol, Mariano Rajoy, a La Moncloa. Una reunió que va servir a Mas per adonar-se que el pacte fiscal és un “camí tancat”, segons va afirmar ell mateix en la posterior roda de premsa que va realitzar des de la delegació del Govern a Madrid.

L’ANC va convocar la concentració per deixar clar a Mas que “l’esperit de l’11-S seguirà viu fins el dia que assolim l’estat propi”. A la convocatòria s’hi va afegir la JNC, però en el seu cas per donar suport a Mas amb les pancartes “#totsambelpresident” i “Catalonia is not Spain”.

Qui també va expressar el seu suport a Mas va ser Òmnium Cultural. Representants de l’entitat i altres personalitats com Isona Passola, Ventura Pons, Xavier Rubert de Ventós, Jaume Sobrequés, Salvador Giner o Vicent Sanchis van rebre el president quan aquest va sortir del Palau de la Generalitat i van cantar Els Segadors.

No ho van fer els representants de l’ANC. De fet, l’assemblea ha recalcat en un comunicat que la concentració era per recordar a Mas “que el clam de l’11 de Setembre és inequívocament independentista”. “L’ANC ha convocat la concentració per deixar clar que els catalans van sortir al carrer aquest 11 de setembre per tal que Catalunya esdevingui el proper estat d’Europa i per reclamar al Govern que actuï en consequència”, manifesta.

En declaracions als mitjans, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, va recordar a Mas que “ara sí, sense dilació, cal encetar el camí cap a la independència”. “Si algú tenia algun dubte, avui s’han dissipat, i no es pot esperar més”, va afirmar.

Milers de persones, fins a 4.000 segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, van omplir la Plaça Sant Jaume de gom a gom a partir de les set del vespre inundant l’espai d’estelades i crits a favor de la independència. Una protesta difosa a través de les xarxes socials a partir del migdia.

http://www.llibertat.cat/2012/09/milers-de-persones-refermen-el-clam-independentista-de-la-diada-a-barcelona-19314

CONCENCTRACIÓN EN PLAÇA SANT JAUME

Miembros de la ANC reciben al president al grito de independencia

Personalidades del mundo de la cultura, intelectuales y políticos reciben al president de la Generalitat a su llegada de Madrid

Barcelona. (Redacción y agencias).- Unas cuatro mil personas -según la Guardia Urbana- han recibido al president de la Generalitat, Artur Mas, a su llegada al Palau de la Generalitat esta tarde respondiendo así a la convocatoria de la Assemblea Nacional de Catalunya (ACN), hecha pública esta misma tarde, a través de la cual pretendían “reafirmar”, en una concentración, “el clamor independentista de la marcha del 11 de septiembre a la llegada del President de la Generalitat”.

El president, que ha llegado al Palau de la Generalitat cuando faltaban pocos minutos para las siete de la tarde, se ha visto obligado a hacer acto de presencia en la plaza por la multitud de personas que allí se habían concentrado. En la Plaça de Sant Jaume se han congregado desde personalidades del mundo de la cultura (Ventura Pons o Isona Passola), intelectuales (Jaume Sobrequés, Salvador Cardús o Xavier Rubert de Ventós), miembros de Òmnium Cultural (como su presidenta, Muriel Cassals) hasta políticos (como el alcalde de Vic y presidente de l’Associació de Municipis per a la independència (AMI), Josep Maria Vila d’Abadal).

El president, acompañado de su mujer, Helena Rakosnik, ha entonado el himno de Catalunya junto con todos los presentes en la plaza en un momento de fuerte emotividad.

“Es una demostración de que el país está muy vivo y de que tiene muchas ilusiones”, ha dicho el president justo cuando abandonaba la plaza para volver a su despacho en el Palau de la Generalitat.

En el centro de la plaza, los manifestantes han exhibido una pancarta donde se leía Todos con el presidente y Catalonia is not Spain así como multitud de esteladas, y han coreado proclamas a favor de la independencia de Catalunya.

Mas ha recibido numerosas muestras de apoyo de los ciudadanos, pero también la demanda unánime de liderar a Catalunya hacia la independencia, y se han lanzado cánticos como “Mas presidente, Catalunya independiente” o “Mas sé valiente, Catalunya independiente”. También se han leído pancartas como Presidente Mas estamos contigoPresidente sepa que tiene a su pueblo detrás y Catalunya nuevo Estado de Europa, y se ha desplegado una gran bandera europea con el número 28, en referencia a que una Catalunya independiente sería el vigésimo octavo país de la UE.

La convocatoria de de la ACN (que ha congregado a unas 4.000 personas en la Plaça de Sant Jaume y que se hizo publica a través de un comunicado en el sitio web de l’Assemblea) también incluía varios puntos en los que se analizaba las consecuencias de la reunión que este jueves han mantenido en el Palacio de La Moncloa Mariano Rajoy y Artur Mas.

La ANC defiende, entre otras cosas, “que Catalunya debe iniciar, respondiendo al clamor histórico del 11 de septiembre, el camino hacia la consecución de un estado independiente”. También añade que dicho camino “debe ser irreversible y firme, con un calendario establecido que no se alargue en exceso con el tiempo, y que deben hacer juntos Govern, instituciones y sociedad civil”.

La Assemblea explicita en dicho escrito que “si el president de la Generalitat, Artur Mas, actúa en esa dirección de manera inequívoca, contará con el apoyo de la ANC”.

http://www.lavanguardia.com/politica/20120920/54350643206/miembros-anc-reciben-al-president-al-grito-de-independencia.html#ixzz275M1YOSs

L’Assemblea de Catalunya

Euskadi, Galícia i Catalunya -les nacionalitats de l’article 2- votaran abans de final d’any

ENRIC JULIANA Madrid

Les tres nacionalitats que l’article 2 de la Constitució espanyola reconeix però no esmenta aniran a les urnes abans que acabi l’any. El País Basc i Galícia votaran el 21 d’octubre i Catalunya ho farà, molt probablement, entre finals de novembre i principis de desembre. Trenta anys després del cafè per a tothom, la cafetera ja no treu suc, i per diferents motius -i sense grans aliances entre si-, Euskadi, Galícia i Catalunya prendran la paraula.
Al País Basc, el PP va decidir retirar el suport parlamentari al lehendakari socialista Patxi López per afavorir el PNB i evitar que madurés més el vot independentista de la coalició Bildu. El Govern espanyol vol evitar que Bildu guanyi les eleccions i això explica la molt meditada política antiterrorista del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, sabotejada per l’ala més dretana del seu partit. Patxi López no vol una lenta agonia i ha accelerat l’avançament electoral per evitar-se el tràngol dels pressupostos del 2013.

A Galícia també es votarà el 21 d’octubre, per dos motius. Primer, per evitar que el focus es concentri exclusivament en les eleccions basques amb el consegüent rescalfament del votant de Bildu (ja que el focus mediàtic espanyol, quan s’escalfa, s’escalfa de debò). I segon, per evitar més erosió electoral del Partit Popular en una comunitat fonamental per a Mariano Rajoy. Galícia és la terra del president i a Galícia va ressuscitar políticament Rajoy la primavera del 2009, quan Alberto Núñez-Feijóo va aconseguir expulsar de la Xunta la coalició PSOE-BNG. Aquelles eleccions van significar l’inici d’un nou cicle politicoelectoral a Espanya. Els gallecs van anar a votar pensant en la crisi, mentre Zapatero quasi la negava. I en el moment més profund de la crisi, Rajoy no pot perdre Galícia. Un vaixell fantasma anomenat Rescat ha estat albirat a prop de Finisterre… Arribarà a la costa abans del 21 d’octubre?

Abans que el gall canti per Nadal, votarà la nacionalitat catalana. Aquesta cita no era a l’agenda dels dos grans partits espanyols a finals d’agost. Els ha agafat per sopresa, bastant per sorpresa, i aquests dies no poden evitar gestos d’incredulitat arran del que està passant a Catalunya. Incredulitat, irritació i una por cada vegada menys dissimulada.

La tardor catalana s’entrecreua amb la tardor calenta que havia ideat Cándido Méndez -avui, principal estrateg de la confederació UGT-CC.OO.-, per reafirmar el paper dels sindicats, xuclar energies captades pel moviment 15-M i posar Rajoy contra les cordes. La caiguda de Rajoy i la seva substitució per un altre dirigent del PP -Alberto Ruiz-Gallardón?- és un somni que acaricien alguns dirigents socialistes. A falta de govern de concentració nacional, el cap de Rajoy.

La svolta catalana resta dramatisme a la tardor calenta i col·loca el Partit Socialista en una posició molt delicada a Catalunya. El PSC, dubitatiu, fins fa dos dies lliurat a la passió stendhaliana de Carme/n Chacón i amb un lideratge a les beceroles, corre risc d’enfonsament. I si el PSC es desmaia, el PSOE pot passar molts anys, molts, a l’oposició. Alfredo Pérez Rubalcaba ja ha decidit la seva ubicació: ell serà a l’altra banda, a la banda del no eixut. Ho va decidir abans de llegir la carta del Rei, que Le Monde i Financial Times han qualificat de “sorprenent” i “estranya”. Ho vaig escriure ahir i ho repeteixo avui: si diumenge vinent es tornés a convocar la manifestació de l’Onze de Setembre, encara hi aniria més gent. I Rubalcaba vol estar a “l’altra banda”.

La svolta catalana. La què…? Els italians, sempre gràcils amb l’idioma, anomenen svolta un canvi de direcció. Brusc i suau alhora. Un gir amb intenció. El que està passant a Catalunya és fruit d’una lenta maduració, accelerada, els últims mesos, per la crisi. Va de dalt a baix, però també de baix a dalt. És fruit, sobretot, de la supervivència de l’associacionisme i de l’activitat sociopolítica a molts pobles i ciutats de Catalunya. D’alguna manera ha tornat l’Assemblea de Catalunya, sense l’existència de la qual no s’explica que hi hagués tantes illes de llibertat durant el tardofranquisme català. Que ningú es pensi que som davant un moviment oligàrquic dirigit per 400 famílies.

El sobiranisme avui és la cristal·lització més activa del malestar social, i a dins hi ha molta gent que el viu amb il·lusió i poca por. És un retorn de la política als estrats mitjans de la societat. Els estats majors de Madrid estan a punt de cometre un grandíssim error si es pensen que són davant un Ibarretxe 2. Mas està liderant la svolta amb aplom i tiralínies. Per ara. No és Ibarretxe. Abans dels idus de febrer és molt probable que torni a la Zarzuela i a la Moncloa amb un mandat electoral contundent.

Rellegiu l’Assemblea de Catalunya. Va ser un assaig europeu.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120921/54350656515/enric-juliana-lassemblea-de-catalunya.html#ixzz275MeNTzS

La plaça Sant Jaume rep Mas amb crits d’independència i demanant-li valentia

El president de la Generalitat ha sortit del Palau de la Generalitat a saludar els concentrats des de peu de plaça

La plaça de Sant Jaume de Barcelona s’ha omplert a vessar aquest vespre amb crits d’independència. La comitiva de Mas, formada per tres cotxes, s’ha obert pas entre els assistents a la concentració, equipats amb senyeres i estelades. A la seva arribada, el cotxe de Mas s’ha aturat però no ha sortit del cotxe ni ha baixat la finestra. Uns minuts després, a tres quarts de vuit del vespre, Mas ha sortit del Palau per saludar alguns dels assistents de la concentració.

A més dels crits d’independència, també s’ha sentit el crit de ‘Mas president, Catalunya independent’. Mas ha saludat a la plaça un grup d’intel·lectuals i activistes a l’entrada del Palau. Després de la salutació, han entonat els Segadors de forma espontània.

Convocatòria improvisada a migdia

L’Assemblea Nacional Catalana havia fet una crida aquest migdia en què animava la gent a anar-hi per demanar que el procés cap a la independència no s’aturi. També la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ha fet una convocatòria a través de Twitter, a la mateixa hora a la plaça de Sant Jaume, ‘per rebre el president Mas’.

‘Tothom a la Plaça Sant Jaume a les 19:30 hores! Mantenim el clam de l’#11s2012 per la Independència!’, ha estat la convocatòria de l’ANC. Aquest és el comunicat que han enviat:

‘Després de la reunió mantinguda entre els presidents de la Generalitat i del govern espanyol, l’Assemblea Nacional Catalana considera:

Que Catalunya ha d’iniciar, responent al clam històric d’aquest 11 de setembre, el camí cap a la consecució d’un estat independent.

Que aquest camí ha de ser irreversible i ferm, amb un calendari establert que no s’allargui en excés amb el temps; i que l’han de fer junts Govern, institucions i societat civil.

Que si el MH President de la Generalitat sr. Artur Mas actua en aquesta direcció de manera inequívoca, comptarà amb el suport de l’ANC.

Així mateix, l’Assemblea Nacional Catalana es compromet a seguir treballant sense descans per ampliar la majoria social ja existent al país favorable a la independència; en un projecte constructiu i inclusiu que compta amb tots els catalans que desitgin viure en un país més just, pròsper i democràtic.

Finalment, convoquem als catalans i catalanes a anar a la Plaça Sant Jaume a les 19:30 hores per reafirmar el clam independentista de la Marxa de l’11 de setembre a l’arribada del President de la Generalitat.’

http://www.vilaweb.cat/noticia/4041629/20120920/placa-sant-jaume-rep-mas-crits-dindependencia-demanant-li-valentia.html

Èpica a Palau

Milers de persones reben el president Mas al seu retorn de Madrid

Jordi Palmer 

Galeria de fotos(Jordi Borràs)

Artur Mas ha saludat els concentrats a peu de carrer Foto: Jordi Borràs

La convocatòria d’urgència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per rebre el president Mas a la tornada de la fracassada reunió que ha mantingut amb Mariano Rajoy ha trobat resposta per part de la societat civil catalana. Milers de persones han omplert la plaça de Sant Jaume aquest dijous al vespre per donar “escalf” al president de la Generalitat de Catalunya. Els crits d’independència han estat unànimes.

Només han calgut quatre  hores per mobilitzar prou gent com per empetitir la plaça de Sant Jaume -ja reduïda per la presència d’un gran escenari destinat a les imminents festes de la Mercè- i convertir la improvisada concentració en un crit de suport al president Mas i alhora un esperonament a que continuï pel camí de la independència.

Una gran pancarta amb el hashtag #totsambelpresident ha presidit la concentració entre multitud d’estelades i senyeres. A peu pla, just davant la porta del Palau de la Generalitat i entre crits de ‘Mas sigues valent, Catalunya independent’, una delegació de la societat civil ha rebut el president Mas, que després d’un breu parlament els ha convidat a cantar ‘Els Segadors’.

Entre els assistents, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; l’historiador Jaume Sobrequés; la directora de cinema Isona Passola; el director de cinema Ventura Pons; el filòsof Xavier Robert de Ventós; el periodista Vicent Sanchís; i el president de l’IEC, Salvador Giner, entre d’altres. “Hem vingut a donar suport i escalf al president” ha assegurat Muriel Casals.

Han fet costat al president la seva esposa, Helena Raskosnik, el portaveu del govern Francesc Homs i altres càrrecs del govern de la Generalitat. Un cop Mas ha tornat cap a l’interior del Palau, bona part dels concentrats s’han quedat a la plaça defensant la necessitat que Catalunya esdevingui un nou Estat dins la Unió Europea.

La plaça Sant Jaume ha rebut el president Mas Foto: Jordi Borràs

http://www.naciodigital.cat/noticia/46957/epica/palau

El no de Rajoy empeny Catalunya fora d’Espanya

El president espanyol diu que no hi ha marge per negociar el pacte fiscal · Mas diu que ‘si la constitució és una paret, aquest camí és impossible’ · ‘El camí de Catalunya ha de ser Europeu’, remarca


La jornada d’ahir no va ser una jornada qualsevol. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va tancar la porta a l’última oferta que Catalunya feia a Espanya per refer les relacions malmeses després de la liquidació de l’estatut el juny de 2009. La proposta de pacte fiscal va rebre un ‘no’ rotund d’Espanya i el president Artur Mas va tornar de Madrid amb la convicció d’haver d’emprendre un camí propi per Catalunya.

‘Això no ha anat bé’, va dir Mas, sobre la reunió que va durar gairebé dues hores a la Moncloa. ‘El pacte fiscal era un dels darrers intents perquè s’entengués que les aspiracions d’autogovern de Catalunya han de ser ateses. L’opinió pública catalana ha canviat molt’, ha dit Mas. ‘No hi havia marge per negociar’, li va dir Rajoy a Mas, que va respondre que ara cal obrir una reflexió serena la setmana que ve al parlament i prendre decisions.

‘Si m’hagués trobat un escenari de porta oberta en el futur, jo m’hi hauria acordat. Venia aquí amb un marge i actitud suficientment constructiva, sabent que en la situació actual no hi podia haver resultats ara mateix’, va afegir Mas.

Camí europeu

‘El camí que emprengui Catalunya ha de ser europeu i els ponts de diàleg amb espanya que es mantinguin oberts. Serà la nostra actitud diguin què diguin els altres. Procuraré que l’actitud sigui respectuosa i constructiva’, va dir Mas.

I va afegir: ‘Dins del marc de l’estat i de la pròpia constitució es podia fer un pacte fiscal que ens permetés gestionar els impostos, i que això ens portés a reduir els dèficits fiscals amb el pas del temps. Això és el que volíem. Això és el que no pot ser. Si això no pot ser, Catalunya no pot renunciar als seus escenaris de futur, no pot renunciar a construir el seu futur’.

Contra les amenaces

‘Que la gent se senti nació no ho canviaran les amenaces ni les lleis ni la constitució’, en referència clara a actituds d’institucions espanyoles, inclosa la del rei. I va reblar: ‘Si Catalunya de manera pacífica o majoritària vol emprendre un camí de futur no es pot simplement posar la constitució com una paret insalvable’.

Sobre les dificultats financeres i econòmiques que pot suposar, Mas va declarar: ‘L’he calibrat tant bé la situació que ens comportem amb una gran serenitat. Però el fet que Espanya està en la situació que està significa donar esquena a opinió pública catalana, que surt al carrer de manera pacífica? Nosaltres no l’ignorem. I ara El projecte de pacte fiscal ja no té recorregut.’

I Mas va dir que el projecte català ha de ser il·lusionant: ‘Tota la gent que hi ha a Catalunya que es vol carregar de raons per avançar en el marc estatal i va veient que no n’hi ha, de raons, per manca d’interès. Potser arribaran a la conclusió que Catalunya no es pot quedar sense projecte. Catalunya ha de formular un projecte propi’.

Ruptura?

Sobre el concepte de ruptura amb Espanya, Mas va dir això: ‘No hem de plantejar en termes de ruptura, perquè és com si hi hagués un aïllament. I prendrem decisions dins d’un marc europeu i de l’euro. Catalunya faci el que faci continuarà essent a Europa. No és una ruptura, sinó una evolució. El mapa europeu d’avui no és el mateix que el del 1990.’

Fracàs del pacte fiscal

A diferència de la reunió anterior, del mes de febrer, aquesta vegada el president va fer la conferència de premsa a la seu de la delegació del govern català a Madrid, no pas a la Moncloa. El govern espanyol no en va fer cap mena de valoració, que va deixar per a la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho.

Eleccions a la tardor?

El fracàs de la proposta de pacte fiscal emmena a la convocatòria d’eleccions. Hom especula amb algunes dates que van del 18 de novembre al 2 de desembre. Però perquè es puguin fer en aquestes dates, Mas les hauria de convocar dimarts, perquè han de passar 54 dies des de la dissolució del parlament.

El context, afavorit per la grandiosa manifestació de l’Onze de Setembre, els discursos del president Mas assumint-ne el clam i la crisi interna del PSC, que no té candidat definit, brinda una situació que CiU pot voler aprofitar per reforçar la seva majoria parlamentària.

El govern podria convocar eleccions dimarts aprofitant la reunió del consell executiu del matí i l’obertura del Debat de Política General al parlament, a la tarda.

CiU veu aquestes eleccions avançades com un plebiscit, amb un programa electoral que inclouria l’objectiu de l’estat propi, assumit per CDC al darrer congrés. Això pot ser un punt de fricció amb el soci de federació, Unió, que al seu congrés va optar per una proposta confederal amb Espanya.

Tot amb tot, la idea del govern d’avançar les eleccions també inclou que al Parlament de Catalunya hi hagi una àmplia majoria de diputats, de formacions de signe divers que proposin la independència i l’estat propi al programa electoral.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4041741/20120921/rajoy-empeny-catalunya-fora-despanya.html

Petits detalls per a llegir una reunió històrica

La simbologia i el llenguatge corporal parlen clar sobre el desencontre entre els governs català i espanyol


La reunió entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy ha durat prop de dues hores. Ningú no preveia una reunió curta. No s’hauria entès que una reunió així de clau fos despatxada de pressa. Fins la compareixença de Mas no hi ha hagut cap indicació de com ha anat l’encontre, però ja abans uns quants gestos han donat pistes clares de la fredor amb què, sobretot el govern espanyol, ha entomat la reunió.

Així, la web de la Moncloa no en parlava. Només a l’agenda del president Rajoy, en una sola línia, es deia que a les onze es trobaria amb el president Mas. Però sense cap foto ni article explicant res. De la mateixa manera, el compte de Twitter de la Moncloa no ha informat de la reunió fins que s’ha acabat. El Twitter de Govern.cat, en canvi, ha ofert fotografies i ha seguit el desenvolupament de l’entrevista.

Abans de començar i tot, alguns gestos ja havien generat força comentaris. En primer lloc, el fet que Artur Mas ja hagués avisat que declinava l’oferta de fer la conferència de premsa al complex de la Moncloa i la convocava a la Delegació de la Generalitat a Madrid, coneguda com ‘l’ambaixada’ en els ambients periodístics madrilenys. Allà, com ja és habitual des de després de la manifestació de l’Onze de Setembre, Mas ha parlat amb les banderes catalana i europea al darrere. I ha fet servir el que a Madrid alguns coneixen com ‘el mètode Pep’, en referència a Guardiola: ha parlat primer en català i ha respost les preguntes en la mateixa llengua en què li parlaven.

Els periodistes catalans que han anat a la Moncloa s’han trobat una altra sorpresa en forma d’acreditació. Se’ls han lliurat unes acreditacions especials on hi havia ben visible la paraula ‘regionals’, mentre que els mitjans de Madrid tenien una acreditació on deia ‘nacionals’.

El gest més insòlit de tots, amb tot, l’ha protagonitzat el govern espanyol decidint no fer una conferència de premsa explicant la reunió, una actitud que ha causat un enorme desconcert sobretot entre la premsa internacional. Més encara quan s’ha sabut que l’única resposta seria una conferència de premsa de la presidenta del Partit Popular a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4041603/20120920/petits-detalls-llegir-reunio-historica.html

Mas es disposa a saltar el mur

El president de la Generalitat comprova dolgut que Rajoy el rep a La Moncloa refugiat darrere la Constitució i que es nega a oferir cap alternativa de futur

Constata que l’única cosa que li queda és traçar el camí de l’estat propi

MADRID – MONTSE OLIVA


Avisa que la UE no es construeix a còpia de ruptures, sinó d’evolucions

Insisteix que renunciar-hi seria com immolar-se o trair el poble 

Artur Mas va entrar a La Moncloa i Mariano Rajoy el va rebre darrere una enorme paret de formigó: la Constitució. “Un mur insalvable” que el president de la Generalitat considera que s’ha de poder salvar. Com? Saltant-lo, enderrocant-lo, dinamitant-lo? Mas va deixar entreveure que una roda de premsa a Madrid no és l’escenari més idoni per exhibir totes les seves cartes, però sí que va suggerir que són les mateixes que va mostrar la setmana anterior, quan assenyalava el camí de l’estat propi, dins de la UE i dins de l’euro. Això sí que ho va deixar clar. “Cal obrir una reflexió serena i, a partir d’aquí, prendre les decisions” que corresponguin, reiterava en vista de l’interès de la premsa per conèixer com es visualitzarà aquest adéu a Espanya, però també per rebaixar les expectatives d’una imminent cita electoral, que a hores d’ara ningú no dubta que es produirà abans d’acabar l’any.

I en aquest context va situar el debat de política general que la setmana vinent se celebrarà al Parlament. Considera que és el lloc on s’ha de discutir el futur de Catalunya a curt, a mitjà i a llarg termini. Sobretot perquè un cop ha confirmat el que ja se sabia –el no rotund del govern espanyol al pacte fiscal– el que és segur és que no té intenció de perdre més temps picant de cap contra la mateixa paret. “S’ha perdut una oportunitat històrica, però la vida és així.” A partir d’ara, “Catalunya no pot renunciar a construir el seu futur, perquè seria una espècie d’immolació, de traïció”, reblava. Ahir mateix, milers de persones van tornar a reiterar a Mas cap on volen anar. Perquè després d’una jornada difícil a Madrid, una multitud es va concentrar a la plaça Sant Jaume per donar la benvinguda al president, un fet insòlit i que demostra que l’esperit de l’Onze de Setembre no s’esvaeix.

Pressionat pel clam de la Diada, que majoritàriament li va demanar trencar amb Espanya, però també pels poders econòmics, que li han implorat que intenti treure tot el suc a la via del pacte fiscal abans de parlar de trencar lligams, el president català semblava donar la raó als primers indicant que el cop de porta de Rajoy l’obliga a buscar nous escenaris de futur, però també es justificava davant els segons sentenciant: “He arribat fins al final. No puc enganyar ningú, ni tampoc no puc recórrer a cap més instància.”

Cap complicitat

En aquest punt, Mas assegurava que el president espanyol no només li va posar com a límit la Constitució per assegurar que mai no negociarà un model de finançament específic per a Catalunya, sinó que li va confirmar que no trobarà cap aliat entre les forces polítiques estatals.

Perquè, malgrat que de portes enfora facin veure que no s’entenen gens i que pràcticament no es comuniquen, en aquesta ocasió Rajoy i el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, han parlat per telèfon abans i després de la reunió d’ahir a La Moncloa. I, a més, per arribar a la mateixa conclusió: el pacte fiscal és inviable. L’únic matís és que el socialista considera que ara és més necessari que mai mantenir el diàleg obert, i responsabilitza tant Rajoy com Mas que s’hagi arribat a una situació crítica.

Tot i que en els darrers temps els esdeveniments a Catalunya s’han precipitat com a conseqüència de la mobilització ciutadana, Mas recordava que al seu dia havia demanat hora a La Moncloa per complir el mandat del Parlament, que majoritàriament s’havia pronunciat a favor de negociar un model similar al concert basc. El motiu de la reunió d’ahir era aquest, i cap altre. Per això va subratllar que ni Rajoy li havia demanat explicacions sobre què faria a partir d’ara i encara menys li va suggerir que evités un avançament electoral a Catalunya.

“Tot està obert”

Els darrers dies s’ha especulat força amb la possibilitat que el no de Rajoy abocava el president a convocar els catalans a les urnes el mes de novembre. Mas, però, es va mostrar especialment enigmàtic sobre aquesta qüestió. “No hi ha res decidit. Tot està obert” i el que hagi de dir, ho farà al Parlament, concloïa.

Al començament de la seva compareixença davant dels mitjans, Mas tenia la mateixa expressió tensa amb què a les onze del matí s’havia presentat a La Moncloa per seure durant dues hores davant del president espanyol. De fet, va arribar a confessar que se sent “trist” pel resultat de la trobada. A poc a poc es va anar relaxant, si bé en algun moment tornava l’expressió rígida al seu rostre, sobretot quan se li insistia a voler conèixer com i quan es produiria la “ruptura” o perquè pronunciés el mot independència.

Mas va declarar que en el context de la UE no es parla de trencaments, sinó d’“evolucions”. I indicava que, precisament per això, no es planteja “una ruptura total”. Fins i tot per primer cop va posar l’exemple de la negociació entre Escòcia i la Gran Bretanya per convocar un referèndum. Sí que és conscient, però, de l’estratègia de La Moncloa de la por i de les amenaces de boicot i fins i tot d’aplicar la Constitució fins a les últimes conseqüències, però afegia que en una Espanya democràtica no preveu que en cap cas es reprodueixin episodis del passat. “Catalunya no pot ser subjugada ni la poden fer callar”, sentenciava.

Nova cita a Madrid el dia 2 d’octubre

Rajoy i Mas es tornaran a veure les cares el 2 d’octubre, en la conferència de presidents que se celebrarà al Senat. El mandatari català, però, ja va avançar a l’espanyol quins seran els eixos de les propostes que posarà damunt la taula: solucionar els problemes de tresoreria dels territoris i exigir a l’Estat que posi fi a la “injustícia” de carregar tot el pes dels sacrificis sobre els governs autonòmics. Ahir, en tot cas, Mas va aprofitar la trobada per aprofundir en aquestes dues reivindicacions i, a diferència del pacte fiscal, sí que va trobar certa receptivitat en el president espanyol. Si més no li va dir que ho estudiaria. Això sí, Rajoy ahir no volia que fos dit que no havia fet cap contraoferta al català. Així, li va recordar que l’any vinent toca revisar l’actual model de finançament, i li va assegurar que el seu executiu està disposat a “millorar-lo”.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/577847-mas-es-disposa-a-saltar-el-mur.html


Quin pot ser el full de ruta cap a la independència?

CiU, ERC i SI fan plantejaments diferents però que podrien arribar a confluir · L’ANC defineix un full clar

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit que a partir de la setmana que ve s’hauran de prendre decisions, que s’hauran de debatre al parlament entre els diferents grups parlamentaris. La incògnita és quines seran aquestes decisions. El president diu que en tot cas hauran de ser decisions democràtiques i majoritàries i en el marc de la Unió Europea i de l’euro.

Queda oberta la possibilitat aquest dimarts que ve, quan comença el debat de política general al parlament, de l’anunci d’eleccions avançades amb caràcter plebiscitari; ERC voldria que es fessin amb caràcter constituent, amb una unió de programa i de proposta de les formacions que defensen la independència. En el supòsit d’un avançament electoral, Convergència no es planteja d’entrada una candidatura unitària, sinó una possible suma posterior de diputats independentistes en el parlament sortint. En tot cas, la primera opció d’ERC és la convocatòria d’un referèndum d’independència.

En el cas de Solidaritat, aquesta formació demana que es constitueixi un govern d’unitat, sense necessitat de passar per unes eleccions, i que es convoqui també un referèndum sobre la independència.

El full de ruta de l’ANC

L’Assemblea Nacional Catalana va aprovar el mes de març passat un full de ruta cap a la independència. Avui aquesta entitat ha manifestat avui que donaria suport al president de la Generalitat si apostava per aquest camí cap a la independència.

El full de ruta de l’ANC plantejava que a mitjan 2013 es fessin consultes a tants municipis com sigui  possible (avui n’hi ha 537 d’adherits a l’Associació de Municipis per la Independència) sobre la independència, un mateix dia; i que paral·lelament els partits parlamentaris anessin incorporant als seus programes l’objectiu dela independència i que promoguessin accions com la insubmissió fiscal.

La successió dels fets de les últimes setmanes, sobretot arran de la gran manifestació de la Diada, ha accelerat el procés, i l’ha situat en un moment diferent, amb el govern abocat probablement a unes eleccions avançades. En tot cas, en un context en què el govern espanyol es negués a negociar les condicions de separació, l’ANC ja preveia aquesta mateixa possibilitat, la convocatòria d’eleccions. I després, què? L’ANC diu això:

Referèndum

Els partits que s’hi avinguin proposaran la convocatòria d’un plebiscit nacional després de les eleccions.

Aquest referèndum nacional s’hauria de fer, tant com fos possible, l’11 de setembre de 2014, com a data simbòlica. I per a considerar-lo vàlid hauria de tenir un resultat favorable superior al 55% dels votants.

Si l’estat espanyol impedia el referèndum, el Parlament de Catalunya proclamarà la independència unilateralment.

Si aquesta opció tampoc no era possible, per un impediment físic de l’estat espanyol, els diputats catalans del parlament, del congrés, del senat i del parlament europeu, es reunirien en una ciutat europea i farien la declaració unilateral d’independència.

En els casos en què es preveu l’impediment d’un plebiscit pel govern espanyol, el full de ruta proposa de seguir, com a complementaris de l’acció dels càrrecs electes, els procediments establerts per l’Agència del Cens Nacional del Poble Català. L’Agència ha obert un cens en què es poden inscriure voluntàriament tots els qui es considerin membres de la nació catalana. El cens ha de servir perquè voti sobre la independència ‘el poble català’ i no ‘la població’ de Catalunya, amb la finalitat de legitimar un marc democràtic nacional i de preparar un plebiscit organitzat pel poble català, amb observadors internacionals que farien de mitjancers internacionals.

L’ANC insisteix que ‘caldrà preveure totes les sortides de les moltes situacions diferents que es puguin presentar’. En tot cas, preveu que, si guanyava el sí en el referèndum d’autodeterminació, es redactaria una constitució catalana que se sotmetria a referèndum i es negociarien amb el govern espanyol els termes de la secessió.

Fase posterior

La fase definitiva serà l’obtenció de la plena unitat nacional, si així ho acorden la resta de parlaments, en la forma d’unió federativa que els pobles de la nació catalana decideixin.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4041660/20120920/quin-pot-full-ruta-cap-independencia.html


ERC i SI demanen a Mas unitat independentista

El PSC carrega contra Mas per ‘mal negociador’ · ICV diu que ‘Mas ha entrat a la reunió com a president i n’ha sortit com a candidat’


Els partits de l’oposició al Parlament de Catalunya van reaccionar ahir a la negativa de Rajoy a l’oferta de pacte fiscal que van aprovar i cadascún va aprofitar per exigir al presidentMas les seves propostes o recriminacions. En aquest sentit, ERC i SI van proposar una coalició independentista a les eleccions i un govern d’unitat per proclamar la independència, respectivament. En canvi, el PSC va fer una càrrega contundent assenyalant a Mas com el responsable del fracàs del pacte fiscal. ICV va criticar formes electoralistes del president i va dir que no s’havia de deixar de banda el debat sobre les retallades en cas de celebrar-se eleccions a la tardor.

Navarro: ‘El temps que vivim exigeix més que mai certeses i horitzons clars’

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va valorar ‘l’hora greu per Catalunya davant del fracàs de la reunió entre Mas i Rajoy’. ‘Considero una irresponsabilitat la incapacitat de tots dos dirigents d’iniciar una negociació sobre la millora del finançament’, va dir. I va repassar la situació de desocupació i problemes socials que viu Catalunya per dir: ‘Un país així necessita solucions i no més problemes’.

Navarro va carregar sobretot contra el president Mas: ‘N’és també responsable perquè s’ha mostrat incompetent en la gestió de les finances de la Generalitat i per haver fet seva la manifestació massiva sense tenir en compte les conseqüències’.

‘Pel PSC és moment de pensar en el país. Mas i Rajoy s’han posat d’acord en tornar a convocar eleccions i han pensat tan sols en els seus interessos. Si volen la ruptura, exigim total transparència i lleialtat. El temps que vivim exigeix més que mai certeses i horitzons clars. S’ha de refer el marc de relacions amb l’estat en una proposta federal.’

Herrera: ‘Mas ha entrat a la reunió com a president i n’ha sortit com a candidat’

‘El PP ha dit que no a la proposta que es va aprovar al Parlament de Catalunya. Som on som per l’hostilitat del PP, que ve de lluny, i també per la indiferència del PSOE’, va dir el secretari general d’ICV, Joan Herrera. Per Iniciativa, el pacte fiscal ha fracassat per la negativa del PP però també ha fracassat el president Mas. ‘ICV-EUiA hem acompanyat el president, que ha arribat a la Moncloa amb el suport del parlament i d’aquesta formació política. Però Mas hi ha entrat com a president i n’ha sortit com a candidat’, va declarar Joan Herrera, que considera que en cas d’eleccions avançades, aquestes ‘es faran en clau de suport o rebuig al dret de decidir’ i també ‘en clau de suport o rebuig a les polítiques de retallades’.

ERC proposa una coalició independentista amb ‘un programa de mínims’

El president d’ERC, Oriol Junqueras, va assegurar que el resultat de la reunió demostra que els independentistes tenien raó. ‘ERC ha dit moltes vegades que anar a negociar amb l’estat era una pèrdua de temps’, va indicar Junqueras. Alhora, el president d’Esquerra va proposar a la resta de partits d’anar a les properes eleccions amb ‘un programa de mínims independentista’ per tal de crear un estat en el marc de la Unió Europea. Això, després de recordar altres propostes dels republicans com és una declaració d’independència o un referèndum.

Solidaritat diu que seria un error convocar eleccions

El tres diputats de Solidaritat (SI), Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell, van valorar la negativa del govern espanyol al pacte fiscal i la reacció del president Artur Mas. Consideren que seria ‘un error i una frivolitat’ convocar ara eleccions avançades per obtenir una majoria legitimada per la independència. López Tena va dir que si el govern la vol, la majoria ja hi és al parlament actual. López Tena va titllar d’humiliació’ el tracte que ha donat el president espanyol al català.

Així, la millor solució, segons SI, seria que Mas creés un govern de concentració format pels partits que van donar suport a la manifestació de la Diada a favor de la independència.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4041745/20120921/erc-demanen-mas-unitat-independentista.html

Final d’etapa en un camí que continua

editorial

La via cap a l’estat propi va passar ahir l’última estació en què encara era possible variar el rumb cap a un futur immediat en què fos possible un encaix de Catalunya en el marc espanyol. Després d’una setmana llarga en què la resposta espanyola oficiosa a les reivindicacions nacionals catalanes han estat el menyspreu i l’insult mediàtic, el silenci presidencial i l’amenaça reial fora de to, Mariano Rajoy va acabar de trencar les amarres entre Espanya i Catalunya. La intransigència total i absoluta, el menysteniment de fer sortir Alícia Sánchez-Camacho a respondre i fins i tot la fredor de la rebuda ranegen no tan sols la falta de talla política, sinó fins i tot la més absoluta manca d’educació. Una reacció a la defensiva que demostra poca cintura però que també és símptoma del desconcert que hi ha en aquests moments a Madrid per una reacció catalana que ningú no havia previst seriosament.

El menyspreu i la prepotència porten a abaixar la guàrdia a l’hora de preveure els esdeveniments, i des de l’Estat espanyol s’han vist superats pels moviments populars, tot al contrari que a Catalunya, on el president del país s’hi ha posat al capdavant. No es pot menystenir la força de l’Estat espanyol per fer fracassar el camí de Catalunya en l’assoliment de la seva independència. Tanmateix, és important portar bé tot allò que es pot controlar des de Catalunya, especialment la responsabilitat política dels partits i l’exemplar comportament ciutadà que hi ha hagut fins ara. El president no va tocar ahir el pedal del gas perquè cal entrar sense fer cops de volant en la recta decisiva que marcarà la inevitable convocatòria d’eleccions. Hi ha ganes de votar. Només falta la data.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/577718-final-detapa-en-un-cami-que-continua.html 


Porta tancada vol dir camí obert

Vicent Partal. editorial

Mas va dir que el parlament havia de respondre a la nova situació. I així hauria de ser, efectivament.

Ahir va ser un altre dia per a la història. Un dia que segurament els llibres esmentaran com la jornada en què es va visualitzar formalment que no hi havia més camí a fer amb Espanya. Rajoy, amb el suport de Rubalcaba, es va comportar com tots esperàvem: dient que no a tot. I Mas va superar les expectatives amb una conferència de premsa memorable.

Hi va dir que la porta era tancada. Hi va dir que cap constitució no podia impedir a Catalunya que triàs el seu camí. I hi va dir que el futur del país anava vinculat a la Unió Europea. Ho va dir amb destresa, sense estalviar explicacions, parlant clar i sense embuts i fins i tot deixant anar un parell de comentaris sobre Juan Carlos pujats de to.

Però va dir, sobretot, una cosa que és, a parer meu, la més important de totes. Va dir que ell no volia anunciar cap decisió perquè les proposaria al parlament la setmana entrant. Se’n pot deduir que el govern provarà de bastir una proposta tan unitària com siga possible. Una resposta catalana, o si més no catalanista, a l’envit. I si és així, em semblarà la millor reacció imaginable.

Ara, és especialment important que no es perden les formes. I l’escena de la plaça de Sant Jaume va acostar-se, en aquest sentit, just al límit. Perquè no necessitem un superpresident, sinó un líder capaç de bastir acords amb la resta dels partits, amb el parlament i sobretot amb una societat tan plural com la nostra.

http://www.vilaweb.cat/editorial/4041731/porta-tancada-vol-dir-cami-obert.html

Ja tremola l’enemic

Salvador Cot. editorial

A Madrid hi ha por a Catalunya. Es nota en el nerviosisme dels ministres del PP, en la discreció del PSOE, en l’histerisme dels mitjans de la dreta, en el federalisme sobtat d’El País, en el silenci cartoixà dels presidents autonòmics del PSOE i del PP… Fins i tot han amagat en alguna pista de petanca aquell coronel retirat tan divertit que ens amenaçava cada dia des d’un digital madrileny.

Es palpa l’angoixa perquè no saben com aturar un procés que molts observadors internacionals consideren irreversible. Oblidats els tancs, no és possible combatre, des de la democràcia, un projecte pacífic, inclusiu, il·lusionant i creatiu que ha cridat l’atenció de tota l’opinió pública mundial.

Des de l’altra banda Espanya ha deixat d’intimidar. El menysteniment tradicional contra el catalanisme polític ha donat pas a una profunda perplexitat que els atenalla i els deixa sense discurs ni resposta. Tant és així que l’única arma de què creuen disposar, la Unió Europea, ni tan sols depèn d’ells i, de moment, sembla anar amb peus de plom en aquest conflicte.

Per això Artur Mas va entrar ahir a la Moncloa, per primera vegada a la història, amb l’avantatge de ser ell qui pren les decisions i domina els temps. I ja tremola l’enemic.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46956/tremola/enemic

EMPRENEM EL VOL

“Rajoy va sentenciar ahir no només la fi del federalisme, que ja va morir amb la sentència contra l’Estatut, sinó també de l’autonomisme”

Editorial

La cimera que ahir van celebrar el president Artur Mas i el president Mariano Rajoy a la Moncloa és històrica. El cop de porta que el govern espanyol, amb el ple acord del líder del PSOE, Alfredo Perez Rubalcaba, va donar al pacte fiscal o concert per a Catalunya significa rebutjar el darrer pont que tendien els catalans. Rajoy va sentenciar ahir no només la fi del federalisme, que ja va morir amb la sentència contra l’Estatut, sinó també de l’autonomisme tal com s’havia entès des de la transició. Davant d’això és certament ridícul discutir quin dia es convocaran les eleccions catalanes, tot i que pugui interessar molt als partits. Però no és més que ‘politique politicienne’, que diuen els francesos; és a dir, un problema del gremi. El realment important d’ahir és que Catalunya ha canviat de via, i ha començat el camí cap a l’Estat propi i ho veureu a partir d’ara setmana rere setmana. El ‘Financial Times’, que és el diari més influent d’Europa, ho encertava ahir plenament: el rebuig al pacte fiscal portarà Catalunya a la secessió. La prova del cotó del que està succeint a aquest país, de la via de llibertat que està emprenent, és la creixent atenció internacional que estem captant. El debat de política general de la setmana vinent al Parlament estarà ple de mitjans internacionals, que ja capten que Catalunya ja no farà més la puta i la ramoneta, i que ha pres les regnes del seu futur. És primordial tenir sempre present que ens estan observant i que no podem cometre cap error. Cordeu-vos el cinturó, que emprenem el vol.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/emprenem_el_vol_88835.php 


100 diputats per la independència

editorial

El #11s2012 va confirmar la centralitat política del independentisme i a la vegada un canvi de paradigma en un país com el nostre que sempre havia anat a remolc d’altres nacions sense estat. Quantes vegades els catalans ens havíem emmirallat amb els bascos, quebequesos o escocesos i avui,  fruit de la feina de molts, Catalunya és mirada des d’aquests països amb sana enveja. Catalunya ha passat a ocupar el primer lloc en les expectatives per aconseguir un nou estat d’Europa.

El President Mas ha capitanejat  amb fermesa, rigor i amb il·lusió aquest procés, però és a partir d’aquest moment que comença la feina clau, un cop Espanya no ens ha volgut escoltar, no queda més remei que fer possible la demanda majoritària de dels ciutadans de Catalunya, i tant sols la independència farà factible els anhels de llibertat.

La voluntat majoritària dels ciutadans que van participar en la manifestació del #11s2012 seria veure que el procés cap a l’estat propi segueix amb fermesa cap a l’objectiu que va fixar la Diada, i per visualitzar-ho la proposta d’Oriol Junqueras d’una llista unitària i constituent seria vista amb il·lusió i, sens dubte, seria una opció clarament guanyadora i sense possible contestació.

Una llista unitària dels partits que volem aplicar el dret a decidir serià la resposta més efectiva a Espanya i convertiria les eleccions en un clar plebiscit cap a l’estat propi, però com que sabem que malgrat la voluntat majoritària dels ciutadans, va per endavant de la classe política, la llista unitària, malgrat comptar amb el vist i plau de bona part de la ciutadania, resta lluny ,malauradament, de ser possible.

Per tant, si la llista unitària no és possible, si que cal demanar als partits polítics que es presentin a les properes eleccions, que diguin amb tota claredat el seu full de ruta.Prou ja de mitges tintes i de mentir a la ciutadania, no podem perdre més el temps, o ara o mai, o no farem possible la independència. I és tot tant senzill, mai com ara tanta gent veu normal la independència de Catalunya.

http://www.directe.cat/editorial/238455/100-diputats-per-la-independencia

Los tiempos que vienen

Editorial

No hubo acuerdo. El rotundo rechazo a la propuesta de pacto fiscal por parte del presidente del Gobierno español, Mariano Rajoy, llevó ayer al presidente de la Generalitat, Artur Mas, a dar por muerta esta vía de negociación tras la reunión que ambos mandatarios celebraron en el complejo de la Moncloa. Rajoy cerró la puerta a la iniciativa catalana ya que, a su juicio, ” no cabe en la Constitución”, por lo que Mas, a la salida del crucial encuentro, que se prolongó durante dos horas, no pudo ser más explícito: “No ha ido bien”. Y en tono solemne anunció que es preciso reflexionar sobre el futuro inmediato de las relaciones entre Catalunya y España y tomar decisiones en el marco del debate de política general del próximo martes en el Parlament.

El desencuentro Rajoy-Mas por el pacto fiscal estaba cantado por muchas razones, aunque éste se presentara apoyado por el 70% de la Cámara catalana y pese a la histórica manifestación de la Diada a favor de un Estado catalán en Europa. Y es que el grueso de los partidos españoles, encabezados por PP y PSOE, no quiere ni oír hablar de trato bilateral o diferenciado con Catalunya. Otra cosa es que la Constitución no ampare tal bilateralidad o que el pacto fiscal sea contrario a la Carta Magna, como se esgrime desde Madrid. Como bien dijo ayer Mas, depende de la lectura que se haga de la norma. Pero es evidente que las instituciones españolas se han decantado por las lecturas más restrictivas, como quedó patente en la sentencia del Tribunal Constitucional que cercenó el Estatut. De aquí que Mas vea en esta interpretación cerrada de la Constitución un dique contra el que se estrellan, día sí, día también, las aspiraciones catalanas.

Entramos en una nueva etapa llena de incertidumbres para unos y de esperanza para otros. La situación, fruto de un largo desencuentro entre Catalunya y España agudizado en los últimos años, es radicalmente nueva. Es lógico que esto provoque algunos vértigos y hasta que se use el discurso del miedo apelando a un statu quo que para una parte de la ciudadanía catalana ya es obsoleto. Tampoco hay que olvidar que el apoyo real a la independencia -a la que Mas no se ha referido explícitamente en ningún momento- o a otra fórmula parecida es por ahora desconocido pese al crecimiento que registra en los sondeos de opinión y en la calle. Habrá que tenerlo presente en los tiempos que vienen.

Mas insistió en que lo que ha de venir no es una ruptura. “Somos catalanes, pero no locos”, y que lo que se decida en Catalunya requiere tres condiciones: una mayoría consistente, un proceso pacífico y el respeto escrupuloso a la democracia. El president también remarcó la acreditada voluntad de los catalanes de permanecer en la Unión Europea y en el euro, ante los temores de algunos empresarios y de algunas cancillerías. Y lo hizo con una actitud firme pero tranquila, e incluso optimista.

El próximo paso de Mas será la convocatoria de elecciones en Catalunya, que tendrán un carácter plebiscitario y que podrían anunciarse durante el debate del Parlament. El posible adelanto electoral entra dentro de la lógica porque la principal propuesta de CiU en las últimas elecciones fue, precisamente, el pacto fiscal. Una vez agotada esta vía de negociación por la negativa del Gobierno español, es preciso dar la palabra a los ciudadanos catalanes para que se expresen en las urnas. Y que las formaciones que concurran a los comicios expliciten sus propuestas sobre el futuro de Catalunya.

http://www.lavanguardia.com/opinion/editorial/20120921/54350654163/los-tiempos-que-vienen.html#ixzz275Oqa4QZ


Ruptura no traumática 

JOSÉ ANTICH Director

Cuando Artur Mas se quedó a solas con Mariano Rajoy en el edificio de las reuniones en la sede del Consejo de Ministros, los fotógrafos habían abandonado su despacho y había pasado el tiempo suficiente para que a uno y a otro les quedara claro que no había margen para el pacto fiscal. Las posiciones estaban muy alejadas y, además, el presidente del Gobierno había explicado al de la Generalitat por activa y por pasiva que no estaba nada de acuerdo con sus propuestas. Pero la confianza que aún se tienen dejó una frase para reflexionar: “No tengo nadie al lado (si te apoyo), vete al Parlamento y a ver quién lo vota (el pacto fiscal)”. Es evidente que Rajoy no estaba pensando en un escenario político en que le abandonaran sus diputados, sino en que en este trascendental tema disponía de apoyos extra a su mayoría parlamentaria. Al menos cuatro: el PSOE como principal partido de la oposición, todos los presidentes de comunidad autónoma sean del partido que sean, la opinión pública española y la opinión publicada con su epicentro en Madrid. Así se materializó una ruptura que en el interior de la sala no fue en aquel momento traumática, por más que ambos saben que lo más difícil y duro está aún por llegar. Que nadie se engañe, el fracaso del pacto fiscal no es una buena noticia. Como tampoco lo fue la sentencia sobre el Estatut del Tribunal Constitucional. El pacto fiscal tiene un amplísimo apoyo empresarial, social y ciudadano en Catalunya, y el margen para intentar el acuerdo existía. Repito: existía. En estos momentos de crisis económica, en ningún caso era más dinero para Catalunya, sino un cambio de estatus y algo gradual. La rendija que permitía ver algo de luz se ha cerrado. Y una etapa se ha acabado. Previsto, sí. Bueno, no.

http://www.lavanguardia.com/opinion/20120921/54350656804/jose-antich-ruptura-no-traumatica.html#ixzz275NvXG49

El mur

Els separadors han dit que no es mou res perquè de Catalunya l’únic que estimen és la seva butxaca

Pilar Rahola

Com és evident, l’article no tracta del mític àlbum de Pink Floyd, encara que, com tots els murs, també aquest aliena, aïlla i deprimeix.

Però a diferència del que Roger Waters va idear quan, després d’escopir una agressiva fan, es va imaginar un mur entre l’escenari i el públic, aquest altre no neix d’una reacció espontània, sinó d’un tossut i inflexible capteniment que se n’ha anat forjant pedra a pedra.

El mur que Espanya va aixecar davant qualsevol idea d’Estat que no fos la una, grande y uniforme, es va alçar des del minut u en què Castella es va sentir imperi. I Catalunya, al llarg de tota la seva història compartida, topa de nassos contra aquest mur. I no és per entrar dins, precisament, sinó per intentar quedar-s’hi amb identitat pròpia, o sortir-ne rabent. Però és tan pètria i primitiva la seva concepció, que, ni contigo ni sin ti, no ens volen com a catalans ni a dins, ni a fora, i aquí som una altra vegada, deixant-nos les dents al mur. Quantes vegades ho hem intentat? Quantes vegades hem estat lleials a les regles de joc, hem renunciat a drets bàsics, hem fet esforços, hem acceptat una situació econòmica letal, hem aguantat campanyes insidioses i, pel camí, ens hem empassat la dignitat a favor de l’estabilitat? I quan, farts, hem dit prou, aleshores el mur ens ha caigut damunt els nostres caps. La relació d’Espanya i Catalunya és bàsicament això, un permanent intent dels catalans per escalar un mur que mai no té final. És com la condemna de Sísif i la pedra.

Ha tornat a passar, encara que a hores d’ara ja no sorprèn el fracàs. El nostre president se n’ha anat amb la maleta del mandat parlamentari a veure el padre padrone del Govern espanyol, fart d’estar fart de no poder aguantar més l’espoli econòmic que pateix la nació catalana. I com l’art de separar es conjuga en castís, els separadors li han dit al molt honorable que no es mou res, perquè al cor del regne l’única cosa que estimen de Catalunya és la seva butxaca. És a dir, a pagar i a callar, o ens donen al clatell amb la Constitució, mentre el guardià de les essències ens mira de reüll des de la Zarzuela.

Espanya, doncs, ha donat un altre cop de porta a Catalunya, potser convençuda que té el poder i la trista glòria. I, com Arafat en els seus millors temps, no ha perdut cap altra oportunitat de perdre-les totes. Torna, doncs, el president a Catalunya amb la partida tancada. Ara què?, ens preguntem àvids de resposta, i s’obre el ventall de les possibilitats: eleccions, referèndum, agència tributària… Tot està per decidir, però alguna cosa està clara: no tornarem a topar de nassos amb el mur. Que se’l quedin, que l’aixequin més alt, que hi pengin els seus blasons, però que en busquin d’altres per finançar-lo.

Catalunya marxa. Cap on? Cap a si mateixa, allà on pot ser catalana i europea sense que la menyspreïn mentre li buiden la cartera.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120921/54350653429/pilar-rahola-el-mur.html#ixzz275OP3RXq

Dialèctica de la por

Fent un esforç, s’observa que hi ha un empat de legitimitats i d’incompatibilitats

SERGI PÀMIES

Mariano Rajoy i Artur Mas han parlat clar: el desacord entre els governs d’Espanya i de Catalunya és absolut. Tots dos parteixen de veritats electoralment incontestables. S’enfronten dues majories democràtiques en un Estat que no té prou solidesa constitucional per acontentar tots els seus contribuents. Sovint desacreditem la transició oblidant que neix d’un pacte entre l’espasa del franquisme i la paret d’unes esquerres relativament democràtiques. La mitificació de la Constitució i la resistència a modificar-la ha estat la coartada per imposar la ignorància recíproca i la murrieria (estatal i autonòmica). Una de les parts en conflicte no vol sentir a parlar de canvis i l’altra s’inclina per un pacte fiscal que fins ara tenia un suport parlamentari més ampli que no pas l’Estat propi (les pròximes eleccions radicalitzaran les posicions i deixaran encara més desassistits els catalans i els espanyols que no comparteixen la discòrdia del tot i del res).

En l’esgrima passional, i a través dels canals d’adoctrinament intimidador, es continua parlant del victimisme català i, reproduint intransigències simètriques, de la maldat congènita d’Espanya. A diferència del que ha passat en altres moments, el context actual és més civilitzat. Ara es fa servir una mena de pànic més sofisticat, basat en l’amenaça d’asfíxia financera, d’aïllament europeu i de xantatge comercial, i no en la silueta dels tancs. L’estratègia de la por és tan matussera que provoca reaccions de valentia imprevista.

Quan es porten al terreny de la dignitat, però, els arguments racionals perden objectivitat. Fent un esforç, s’observa que hi ha un empat de legitimitats i d’incompatibilitats. Rajoy té tot el dret a no anar contra la majoria que l’ha votat ni d’una anatomia d’Estat que ja li està bé. Pel que fa a Mas, perquè la manifestació de l’Onze de Setembre no l’atropelli ha de contradir part de la coherència històrica de Convergència i Unió, basada en una ambigüitat que, amb la col·laboració dels dos tripartits, també ha contribuït a portar-nos fins al fracàs d’ahir. El president Mas va encertar quan va recordar que la por no pot ser mai un argument per deixar de creure en el que creus, especialment quan t’expresses, com va fer ell, amb educació i respecte. En la situació actual, però, és molt important no deixar-nos abduir per la dialèctica de l’alarmisme i del contraalarmisme. Ens convé rebutjar la por com a mecanisme pervers de coacció, però hem d’agrair la capacitat d’espantar-nos davant del desastre polític que ens envolta.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120921/54350656039/sergi-pamies-dialectica-de-la-por.html#ixzz275PAmw5I

Unitat, lideratge i velocitat

Rafael Nadal

Aquest és un país amb molta propensió a les interpretacions i a la recreació virtual. Però l’endemà de la manifestació que va convocar un milió i mig de ciutadans als carrers de Barcelona darrere d’una pancarta inequívoca que reclamava la constitució de Catalunya com a nou Estat d’Europa, la realitat no admet discussions: eren molts, procedien dels ambients més cívics, emprenedors i compromesos del país i reclamaven una via directa a la plena llibertat de Catalunya.

Deixem-nos, doncs, d’interpretacions. La voluntat i la força dels manifestants és indiscutible i ja no es tiraran enrere. Només queda aclarir si representen o no la majoria de la societat catalana i això obliga inevitablement a convocar els ciutadans a les urnes, primer a unes eleccions i després inevitablement a un referèndum.

És tard per qüestionar l’estat de les coses i preguntar-se com s’ha arribat a aquest punt que resulta tan esperançador per als manifestants i tan inquietant per a alguns dels que es van quedar a casa. Es tard des d’Espanya per preguntar-se si hi havia marge per al diàleg i també per a desenterrar velles propostes federals o confederals. I també és tard des de Catalunya per buscar culpables per la manca d’un full de ruta inequívoc i, sobretot, per la inexistència d’estudis i projeccions independents i fiables sobre l’encaix d’una Catalunya independent a Europa i sobre el pes espanyol de la seva economia.

Ara la realitat no es pot defugir. Si les urnes demostren que la manifestació representava la majoria, el camí cap a la independència serà irreversible i caldrà improvisar una ruta plena d’incògnites en què l’oposició d’Espanya serà ferotge, la disposició d’Europa serà inicialment molt negativa i el futur de parcel·les clau de la nostra economia serà absolutament incert.

Si pel contrari la majoria es decanta per la unió, tot el procés haurà estat temerari, perquè ja no es tornarà al debat sobre el pacte fiscal, sinó que es retrocedirà al moment en què el franquisme va proposar el règim especial de descentralització administrativa. No hi haurà una segona oportunitat, el no a la independència escombrarà alhora l’Espanya federal i l’Espanya autonòmica.

En qualsevol cas, el camí que es tempteja és inèdit i no té suport legal, de manera que resulta imprescindible acumular la millor disposició i totes les forces possibles abans d’iniciar el viatge. Alguns pensadors intenten desprestigiar la unitat política perquè creuen que ha arribat l’hora de calibrar les forces per separat, proclamen que els lideratges són l’expressió d’una política antiquada i que les coses s’han de fer amb ambigüitat calculada, encara que això entretingui tot el procés.

No estic d’acord amb cap de les tres idees. Al contrari, estic convençut que és el moment de fomentar la màxima unitat de les forces catalanes (que no vol dir aigualir les idees pròpies, sinó pactar les coincidències); és l’hora dels lideratges sòlids i ben visibles (perquè la ciutadania que ha estirat del carro forçosament ha de delegar la concreció dels seus anhels) i és l’hora de la velocitat, perquè el temps juga en contra de tots.

El moment exigeix la unitat política per pactar les regles del debat i del seu desenllaç, amb un compromís explícit de radicalitat democràtica en defensa de la lliure decisió que prenguin els catalans. No es tracta només d’acceptar passivament el resultat de les urnes, sinó de pactar un compromís actiu en defensa del país, tant en les incògnites que obriria la independència com en les turbulències que desencadenaria la relació amb una Espanya enfortida per la derrota de la secessió.

Resulta igualment imprescindible la unitat de les elits dirigents i empresarials amb les classes mitjanes i populars, que de moment suporten soles el pes de la crisi i han revolucionat també en solitari la reivindicació sobiranista. El president Mas i els líders de l’oposició no han sabut pactar polítiques que obliguessin les classes dirigents a aportar la seva quota de sacrifici a canvi d’un tancament de files de les classes populars a favor del seu empresariat. Ara és imprescindible, perquè no es pot construir el futur sense els emprenedors, però tampoc sense els grups que mantenen dret el país en aquestes hores difícils.

També és l’hora de la velocitat perquè Catalunya no pot seguir aclaparada per una inèrcia estèril que li consumeix les millors energies donant voltes sempre als mateixos dilemes. El que sigui ha de ser ràpid, perquè qualsevol escenari que se’n derivi serà millor que la paràlisi actual: la desconfiança de l’Estat amb Catalunya és definitiva i si en els darrers anys el recel s’ha expressat en una gasiveria inversora, ara cal esperar una deslleialtat absoluta; de la mateixa manera que Espanya ja no pot esperar de Catalunya una col·laboració lleial.

I sobretot és l’hora de la velocitat, perquè una decisió retardada donaria més marge al joc brut, radicalitzaria postures, fracturaria espais de convivència i dinamitaria els ponts de contacte que han de permetre més endavant fer plegats algunes coses imprescindibles. Passi el que passi, el futur no podrà obviar tres-cents anys d’història compartida (sovint tràgicament) i totes les interrelacions que se’n deriven.

No és moment per maquillar la realitat, ni per encantar-se, sinó per unir-se i apuntalar els nostres líders. En cas contrari, la festa electoral serà emocionant, però després la derrota serà traumàtica i els efectes duraran generacions.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20120921/54350850490/rafael-nadal-unitat-lideratge-i-velocitat.html#ixzz275PbGIhI

Això anirà bé si ho sabem fer bé

EVA PIQUER

La plaça Sant Jaume va ser un mar d’estelades ahir al vespre per rebre el president, que tornava de Madrid. PERE VIRGILI

Fa una hora llarga que el president ha aparegut a la porta de la Generalitat, però la plaça encara és plena. “Mas al balcó!”, continua demanant la gent, com si hagués de sortir a proclamar la República avui mateix. Hi ha impaciència, són molts anys d’espera. “M’ha caducat el DNI però ja no me’l renovo”, comenta algú. N’hi ha que han quedat afònics de tant cridar “Mas sigues valent, Catalunya independent”. “No vull pagar”, clamen ara, per variar un repertori que té un hit indiscutible: el clàssic “in-inde-inde-pen-dèn-ci-a”.

Civisme, civisme i civisme. És el que ha recomanat Mas als representants de la societat civil que s’han acostat a saludar-lo. M’ho explica la productora de cine Isona Passola. L’historiador Jaume Sobrequés fa memòria dels altres moments històrics en què el poble català ha rebut el seu president amb “certa espontaneïtat”, i té el detall de recordar-me’ls a cau d’orella: el 1932, quan Macià va portar l’Estatut d’Autonomia; el 1936, quan Companys va tornar de la presó; el 1977, quan Tarradellas va pronunciar el “ja sóc aquí”; i aquest setembre del 2012 en què veiem escriure’s la història en directe. “Ara s’inicia un procés cap a la independència i sembla que el president el vol liderar”, certifica Sobrequés. “El d’avui és un pas, i anem avançant pas a pas, però en falten molts”, apunta una prudent Muriel Casals. També hi són els sociòlegs Salvador Giner i Salvador Cardús, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, el dibuixant Lluís Juste de Nin, el cineasta Ventura Pons, els periodistes Vicent Sanchis i Rita Marzoa, el politòleg Ferran Requejo i la culpable de la concentració d’avui: la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell.

Mai abans un “això no ha anat bé” s’havia encaixat amb tanta il·lusió. “Quina decepció, si la trobada amb Rajoy hagués anat bé i hagués tornat amb el pacte fiscal sota el braç!”, admet la Dolors, que ha vingut amb tren des de Girona. “Hem sortit de l’armari i ja no tenim por -afirma la Maia-. Sóc de pare eslovè, mare croata i autodeterminada catalana. A Catalunya hauria de ser molt més fàcil que a Croàcia i Eslovènia. Aquí l’anhel de llibertat no ve d’ahir”.

Artur Mas vol fer camí en positiu. Quan la multitud ha exclamat “fora fora fora la bandera espanyola”, ell ha arrufat el nas i ha proposat d’ofegar els crits amb Els Segadors . El president sap que això només anirà bé si ho sabem fer bé.

http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Quina-decepcio-hagues-anat-be_0_778122258.html


Les cireres les remenem entre tots

TONI SOLER

Última reunió del lobi Pont Aeri d’empresaris de Barcelona i de Madrid, dimecres. ANDREU DALMAU / EFE

Siguem o no favorables a la independència, la situació actual té un encant indiscutible per a l’observador neutral, perquè suposa el triomf de l’imprevisible, el desafiament de les lògiques que fonamenten la política i, en un sentit més ampli, el poder. Estem a les portes de l’èxit d’un moviment transversal i d’una forta base popular, la qual cosa no té res a veure amb el catalanisme sorgit al segle XIX per l’impuls de l’elit cultural i burgesa.

Estem vivint una primavera . Tampoc és que el sobiranisme hagi sorgit del no-res, com si fos un bolet. Hi havia un pòsit històric. Hi ha hagut convicció i tenacitat per part dels que defensaven la independència quan no estava de moda, quan tothom els titllava de radicals o somiatruites. Hi ha hagut una represa de la consciència catalana que és filla de 30 anys d’autonomia i de nacionalisme gradualista a les institucions. I finalment hi ha hagut una concatenació de fets que han afavorit l’eclosió actual.

Però fa només dos anys, quan CiU i PP van accedir al poder i van començar a arribar a acords estables, res no feia preveure que avui seríem on som. I qui menys s’ho pensava són els sectors econòmics i financers més poderosos de Barcelona i de Madrid, que conspiraven en favor de la Santa Aliança entre la dreta econòmica i política per tal de sortir de la crisi i enfortir la cohesió d’Espanya.

Parlem de gent amb poder i amb traça per utilitzar-lo. Gent que ha exercit una forta pressió -i la seguirà exercint- per evitar canvis sobtats o escenaris d’inestabilitat que, com tothom sap, no són bons per als negocis. Però l’ establishment s’ha vist desbordat per diversos motius: la virulència de la crisi; el desgast de Rajoy; la creixent convicció que l’estat propi ja és més un salvavides que un risc. I sobretot, la pressió de la gent, una pressió massiva, interclassista, tranquil·la, madura, que ha situat la Santa Aliança en la perifèria ideològica i que ha desbordat les previsions de tothom. També les de Mas. CiU no esperava que els fets es precipitessin a tal velocitat; el millor que es pot dir dels seus dirigents és que han captat el moment amb molt més encert que els seus principals rivals. Mas pilotarà aquest procés i se l’apropiarà; el seu entorn social, econòmic i mediàtic l’apadrinarà, però és evident que el tempo l’ha marcat la gent. I això és una magnífica notícia, no només per a Catalunya, sinó també per a tots els que volen que les cireres no sempre es remenin en quatre despatxos de la Diagonal i de la Castellana.

http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/cireres-remenem-tots_0_778122195.html

Mas no vol ‘masisme’

IGNASI ARAGAY

No vull aigualir l’emoció del moment. Res més lluny de la meva intenció. Ahir va tornar a ser un dia especial, i ja en portem uns quants de seguits. I Mas va tornar a protagonitzar-lo: definitivament, el ciutadà Artur Mas i Gabarró, el polític aplicat i rigorós, més gestor que ideòleg, més inspirador de confiança que d’entusiasmes, l’hereu aplicat de Jordi Pujol, ha assumit un rol històric que segurament mai havia somniat que li tocaria exercir. Està conduint amb mà destra un procés de trencament delicadíssim que tot just comença i que no serà fàcil. No és exagerat dir -i és molt dir!- que Mas està canviant el rumb de la història, el rumb del catalanisme, el rumb del país. Està portant el vaixell molt més enllà del que volien alguns dels qui fins ara l’han avalat per portar el timó, i no parlo precisament de la tripulació, sinó dels armadors, que són ara mateix els qui estan més astorats.

Però amb la mateixa contundència que faig l’elogi d’aquest nou Mas, també dic que el que menys li convé a ell i a Catalunya és l’emergència d’un masisme i encara menys d’unmasianisme . Mas no aspira a ser cap heroi, aspira a ser algú que actua amb coherència i tranquil·litat, algú que raona i convenç a casa i a fora. I Catalunya no ha d’aspirar a seguir un general valent, ha d’aspirar a tenir algú al davant que sumi sensibilitats, que mostri la voluntat col·lectiva i diversa del país, que demostri que això no és l’aventura d’un líder carismàtic, sinó la voluntat democràtica d’un societat plural. Entenc la celebració popular d’ahir al vespre a la plaça Sant Jaume, però convé dosificar l’èpica. I convé en primer lloc per al bé del mateix Mas.

http://www.ara.cat/premium/opinio/Mas-no-vol-masisme_0_778122244.html

“Se ha perdido una oportunidad histórica”

El president de la Generalitat, Artur Mas, se prepara para explicar en Europa las reclamaciones de Catalunya tras el ‘no’ rotundo de Rajoy al Pacto Fiscal

Ninots Toni Batllori

JORDI BARBETA Barcelona

Se ha perdido una oportunidad histórica de entendimiento entre Catalunya y el conjunto del Estado español (…) El president de la Generalitat, Artur Mas, aseguró que salía “triste y decepcionado” tras dos horas de reunión con el presidente del Gobierno español, Mariano Rajoy, que no sirvieron para obtener ni una brizna de esperanza sobre el pacto fiscal. Sin embargo, inmediatamente añadió que la “inflexión” que se acababa de producir abría una nueva etapa política, que Catalunya “no puede renunciar a su futuro” ni tampoco “permanecer subyugada”, así que “todas las posibilidades están abiertas”.

Probablemente fue esta última frase la que propició la paradoja de que, cinco horas más tarde, miles de personas recibieran al president en la plaza de Sant Jaume como si regresara victorioso de una batalla. Gritos de “independència” y lemas como “Mas, sé valiente, Catalunya independiente”. Hasta directivos de entidades civiles como el Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural y la Assemblea Nacional Catalana se presentaron al rendez-vous, lo que obligó al president a bajar a la plaza, donde recibió un alud de felicitaciones por el coraje con que había defendido sus posiciones. Mas se limitó a saludar y, para hacer alguna cosa, se convino en cantar Els segadors, pero se negó en redondo a salir al balcón como pedía la gente concentrada: “Hoy todavía no tenemos nada que celebrar”, dijo.

El caso es que la reunión de Mas con Rajoy “no ha ido bien”, en palabras del president, y aunque todos los periodistas intentaron que Mas aclarara si su “proyecto nuevo” era la independencia de Catalunya, no hubo manera de arrancárselo. De hecho, Artur Mas fue ayer mucho más comedido que la semana pasada, cuando declaró que “Catalunya necesita un Estado propio”. A lo máximo que llegó fue a reivindicar la “soberanía fiscal” como algo irrenunciable, pero no sólo no habló de independencia, ni de Estado propio, sino que insistió una y mil veces en que no entra en sus planes nada que pueda interpretarse como “una ruptura” y que su deseo es que “los puentes con España sigan abiertos”.

Eso no quita que para ese nuevo marco de relaciones entre Catalunya y España Mas tampoco se pone límite alguno, o sea, que cabe todo, también la independencia, pero aún no está nada decidido y el president prefiere evitar “respuestas en caliente”, así que emplazó a abrir una reflexión de las fuerzas políticas catalanas aprovechando que la semana que viene se celebra el debate de política general en el Parlament.

Sin lugar a dudas, la de ayer fue la conferencia de prensa más multitudinaria que haya celebrado jamás un president de la Generalitat y con mayor presencia de medios internacionales. Esa expectación se mantendrá en el debate parlamentario de la semana que viene, porque será entonces cuando el president desvelará más que sus planes, sus conclusiones y, lo que es más trascendente, si CiU incorpora a su programa el objetivo de convertir Catalunya en un nuevo Estado de la Unión Europea, que es lo que dará carácter plebiscitario a los comicios.

Lo de menos es si las elecciones serán antes o después de Navidad. El president estuvo ayer muy enigmático sobre este asunto y pidió a los periodistas que no especularan, porque “se equivocarán”. Pese a las especulaciones que surgen de su entorno, Artur Mas no ha tomado una decisión definitiva. También necesita tiempo, porque una vez comprobado que el Gobierno español está cerrado a cal y canto, la estrategia del Govern de la Generalitat consiste en lo que se denomina “internacionalizar el conflicto” y buscar aliados en la Unión Europea. Tras el fracaso de la pedagogía en España, se trata ahora de hacer pedagogía en Europa, y eso se presenta como una tarea ardua y lenta. De lo que no cabe ninguna duda es de que los objetivos políticos de Artur Mas pasan indefectiblemente por la Unión Europea y el euro. “No nos hemos vuelto locos, buscamos un acuerdo en el marco europeo”. La bandera azul de las estrellas no falla en sus comparecencias.

Para promocionar la causa catalana en Europa, la táctica del president consistirá en cargarse de razones democráticas. Es decir, presentar las aspiraciones catalanas como una voluntad mayoritaria, pacífica, democrática e ilusionante que no podría ser condenada a un callejón sin salida desde los valores que alumbraron la Unión Europa. De ahí los argumentos del tipo “Catalunya no puede sumergirse como si no existiera y seguir subyugada y callada… Ninguna constitución, ningún marco legal, puede aniquilar los anhelos de un pueblo, no sería ni democrático ni europeo”.

Que la reunión con Rajoy fue un fiasco lo confirmó la Moncloa a través de un frío comunicado en el que además de descartar el concierto económico por considerarlo inconstitucional destacaba las “ayudas” del Gobierno central para paliar los problemas de tesorería de la Generalitat, que cifró en 11.000 millones de euros, “la mitad del déficit fiscal que sufre Catalunya”, comentó un colaborador de Artur Mas. La Moncloa lanzó también una advertencia: “La gravísima crisis actual se superará desde la corresponsabilidad y la cohesión, nunca desde la división o la inestabilidad institucional”, y apeló a “todos los gobernantes” a “no añadir más complicaciones ni preocupaciones”.

http://www.lavanguardia.com/politica/20120921/54350860440/jordi-barbeta-se-ha-perdido-oportunidad-historica.html#ixzz275N9felL

FER HISTÒRIA

“La negativa de Rajoy al pacte fiscal rebla el clau i tanca amb pany i forrellat l’etapa autonomista de Catalunya dins d’Espanya”

Mònica Sabata

Avui retorno a la meva columna habitual d’aquest digital. I ho faig fent-los una confessió personal: fa molt temps que no em divertia tant observant la política del nostre país! El panorama actual és engrescador, constructiu, il•lusionant, d’autoafirmació i de futur. És per això que estic convençuda que alguns dels lectors compartiran amb mi aquesta sensació. És obvi que els esdeveniments de les darreres setmanes fan xalar -i de debò- si més no a una part molt important de la ciutadania catalana. I és que fa la impressió que ens trobem en un camí que no retorn i que tot plegat és imparable. No serà ni fàcil ni senzill, però estic convençuda que les coses canviaran.

Si atenem al que ha passat en els darrers dies, la conclusió és que la intensitat i la contundència dels esdeveniments és màxima. La manifestació convocada amb encert per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i les declaracions posteriors del president Artur Mas (tant al Palau de la Generalitat com en l’esmorzar de Madrid) apunten cap al camí de la llibertat. Van fixar un abans i un després molts difícil de capgirar, especialment per al president Mas. La negativa de Mariano Rajoy al pacte fiscal rebla el clau i tanca amb pany i forrellat l’etapa autonomista de Catalunya dins d’Espanya. Tot plegat és ben clar: vivim la història en directe i per això es trepidant.

El camí de la llibertat certament ha començat amb pas ferm. Més que mai ara és l’hora de la política catalana en majúscules i és l’hora, també, d’avançar i aconseguir unes estructures d’un estat lliure dins de la Unió Europea. Per dir-ho amb les paraules del president Mas, és l’hora de l’evolució. Aquesta serà una feina que ens pertoca de fer a tots els sobiranistes, sigui quin sigui el seu perfil ideològic, però avui és just reconèixer que qui n’està fent molta, de feina, és el president Mas. El president és ara mateix més líder que mai. Es va poder constatar ahir a la plaça Sant Jaume o també en les afirmacions de moltes persones que anys enrere en dubtaven i amb el suport que rep de part de col•lectius independentistes que ja veuen en ell el lideratge que farà avançar el país. Mas ha sabut comprendre el poble, ha sabut llegir perfectament -a l’estil del que fan els grans estadistes europeus- els temps que vivim i s’ha posat al capdavant d’un tren que no té aturador. Ho fa amb obstinació, convenciment i sense por; amb un gran sentit d’estat i amb un respecte absolut pel màxim òrgan de la sobirania catalana: el Parlament. Per això aprofitarà el debat de política general de la setmana vinent per rebel•lar els plans de futur. Serà l’espai perfecte per analitzar el moment que vivim, per aclarir quins són els partits que volen avançar cap a la plena sobirania i quins no i per prendre les decisions conjuntes que permetran construir un full de ruta vers la plena sobirania. En definitiva, el que Mas fa és controlar els temps, gestionar els esdeveniments i situar la política al centre de totes les decisions.

I finalment, si parlem del futur, s’albiren incerteses però també s’ensuma molta passió. Les més que probables eleccions anticipades, la necessària recerca de punts comuns en els programes dels diferents partits que s’ubicaran al bloc sobiranista, el potencial referèndum -que al meu entendre no pot ser immediat-, les negociacions, l’indispensable procés d’internacionalització, el reforçament que ha de fer la societat civil per ser part indispensable del procés i el treball per eixamplar la base social, seran, entre altres moltes coses, alguns dels condicionants dels propers mesos i anys. Això implicarà molta feina però també de moltes il•lusions i, és clar, d’algunes desil•lusions. Res no serà en va si acaba bé.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/fer_historia_88841.php

Ara, que parlin els ciutadans

Miquel Sellarès

El President de la Generalitat, Artur Mas, ha anat a la metròpoli i s’han complert els pitjors auguris: l’Espanya eterna i imperial no ha entès res i ha col·locat el President Mas en la situació de seguir el full de ruta del Parlament de Catalunya i de la seva pròpia federació.

Espanya no entén ni vol entendre, ni tampoc no és conscient de la gravetat de la situació. Les generacions de la transició democràtica a Catalunya estan cansades i fastiguejades d’acumular esperances que no s’han complert durant 40 anys.

Una Catalunya emergent que no va viure la transició, la por, els tics del franquisme i la seva idiotització espanyolista lingüística i cultural, emergeix ara amb força. El passat Onze de Steembre va fer ja el ‘canvi de xip’ de la dependència a la independència i, amb seny, responsabilitat i seriositat van demanar a les seves institucions polítiques que posin en marxa el full de ruta i els mecanismes que ens comportin assolir la plena sobirania nacional en el marc d’Europa i dels estats moderns configurats en el segle XXI.

Ara, cal celebrar el debat al Parlament i cal també que totes les forces polítiques estiguin a l’altura de les circumstàncies. Cal que tots entenguem que ens trobem davant d’una oportunitat histìorica, potser irrepetible en molts anys, d’aconseguir que Catalunya sigui un país normal i lliure en una Europa social i demoràtica, i que els catalans deixem d’ésser invisibles al món.
És el moment de la gent seriosa disposada a arriscar en un projecte que compti amb tothom i per a tothom”
El President Mas no ha d’afluixar. És, tal i com deia ell, o ara o mai, i la història el jutjarà si no està a l’altura de les circumstàncies. Tot i això, he de reconèixer que, en aquests passats dies, ho ha estat. I mereix, doncs, la confiança i el suport de tots els ciutadans de Catalunya que vulguin ésser nació.

Eleccions nacionals catalanes ja, doncs. I que cap ciutadà o ciutadana es quedi a casa seva. Ens cal un gran suport, una gran majoria social i electoral que comporti la constitució d’un Parlament el qual tingui la funció històrica d’ésser el primer de la independència nacionsl.

Deixem-nos, doncs, d’enfrontaments entre partits, ideologies, persones, grups i grupuscles. Ara no toca. Ara toca la unitat, fins i tot amb aquells amb qui no ens agrada anar colze a colze. No s’entendrien les divisions ni els interessos d’uns i els altres. Ara toca construir l’Estat. Després ja veurem amb quines estructures polítiques, socials i humanes ens dotem, i quins instruments d’Estat tindrem. Que, naturalment, no dependrà únicament de nosaltres sinó de la nostra integració en els sistemes econòmics, financers, de seguretat i defensa d’Europa.

Venen setmanes, mesos, difícils, en els quals no hi ha lloc per als porucs i per a la covardia, ni tampoc per als frikis i els arrauxats. És el moment de la gent seriosa disposada a arriscar en un projecte que compti amb tothom i per a tothom.

http://www.tribuna.cat/opinio//ara-que-parlin-els-ciutadans-20-09-2012.html

Compromís cristià amb la Catalunya de l’11-S

CompromísCristiàCatalunya11-SLluís Martínez SistachOrde De La Mare De Déu De La Mercè

La carta setmanal del cardenal Lluís Martínez Sistach d’aquest diumenge, 23 de setembre, és refereix al compromís dels cristians en el propi país, en aquest cas Catalunya.

Cardenal Lluís Martínez Sistach.

Aquesta epístola episcopal té ara una significació especial per publicar-se menys de dues setmanes després de la manifestació independentista del 11 de setembre que tanta repercussió internacional està tenint.

El cardenal es refereix a la fundació de l’Orde de la Mare de Déu de la Mercè amb motiu de la festivitat d’aquesta Verge, el 24 de setembre, com a patrona de Barcelona. L’Orde mercedària, alliberadora de presos, s’insereix en la llarga història cívica i religiosa de Catalunya ja que fou fundada a començaments del segle XIII.

Martínez Sistach recorda que el rei Jaume I va posar als primers mercedaris sota la protecció de la corona catalano-aragonesa. Aquest rei els va concedir l’escut de les quatre barres catalanes. Aquesta orde catalana té una dimensió internacional ja que està estesa per tot el món.
L’espiritualitat dels catòlics consisteix en estar sempre compromesos en la realitat del propi país
La missió i l’espiritualitat dels catòlics consisteix en estar sempre compromesos, tant abans com després de l’11-S, en la realitat del propi país, i no tancar-se en una torre d’ivori espiritualista.

El cardenal Martínez Sistach ho explica amb aquestes paraules: “La presència dels cristians en la societat està impregnada d’amor a les persones i a les institucions. El nostre amor al país i a la ciutat de Barcelona forma part de l’amor al proïsme, que és en el nucli mateix de la fe cristiana (l’amor a Déu i l’amor al proïsme com a manaments inseparables) i no només en la seva dimensió individual, sinó també en tota la seva realitat social”.

http://www.tribuna.cat/cronica/afers-religiosos/compromis-cristia-en-la-catalunya-del-11-s-20-09-2012.html

Barberà: “O ens empobrim, o anem a la independència”

El periodista avisa que la independència de Catalunya podria suposar “l’alçament” de les comunitats que viuen dels subsidis

“Els que vivim a Catalunya només ens queden dues sorties: permetre que el nostre país vagi lentament empobrint-se, encara que es pugui millorar la gestió dels recursos públics, cosa que sempre es pot fer, per cert, o optar per la independència”. Aquesta és la conclusió del periodista Jaume Barberà a la situació actual que viu el país.

“Qualsevol economista que no tingui cap biaix us dirà que cap país, cap, pot permetre que entre un 8% i un 10% anual del seu PIB se’n vagi en concepte del que vulgueu a altres territoris. De fet, diuen que, a la llarga, el país que pateix aquesta sagnia no serà viable”, escriu el periodista al seu perfil de facebook.

I és que segons el presentador de “Singulars”, Espanya mai permetrà la independència ja que això suposaria la pèrdua “d’una sucosa part del seu botí”. Però, sobretot, “els conciutadans de les comunitats més subsidiades, en no poder rebre la subvenció que els manté captius, s’alçarien” i “farien trontollar les estructures i relacions de poder” de l’Estat.

La independència és “un instrument, no l’objectiu”

A més, el presentador en aquest moment “d’emergència” proposa la creació d’una llista unitària entre els partits catalans a favor de la independència i en cas de no ser possible “pactar dos o tres punts comuns” perquè és el moment de “fer més país que partit”. I, després de les eleccions, convocar un referèndum d’autodeterminació.

Ara bé, també deixa clar: “Vull recordar que, per a mi, la independència no és l’objectiu. No viurem d’una bandera. La independència, per a mi, és l’instrument per aconseguir una societat més justa, més cohesionada socialment i que no permeti per llei que ningú no es quedi a les cunetes. Una societat, en definitiva, d’alta qualitat democràtica”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/barbera_o_ens_empobrim_o_anem_a_la_independencia_88847.php

CANVI DE CICLE, CAP A L’ESTAT PROPI

Experts consultats per l’ARA recomanen a Mas fer un pas nacional endavant

 

Unes eleccions anticipades amb un referèndum a l’horitzó

Les preguntes

  1. Què ha de fer ara Mas?
  2. S’esperava un cop de porta així de Rajoy?

Gemma Calvet

  1. El president Mas hauria de convocar eleccions anticipades com més aviat millor i tenir en compte que ja no valen els eufemismes. Un cop s’ha portat la situació al límit amb un enfrontament institucional, cal que el Govern es defineixi nítidament i de la manera més clara possible respecte al projecte independentista. Ha de dir sí o no.
  2. Sí i no. Era previsible una negativa si fem servir el sentit comú. No obstant això, Rajoy també podria haver fet servir més intel·ligència política i podria haver apostat per un altre tipus d’estratègia que allargués el procés, com per exemple la creació d’una comissió de treball. Sigui com sigui, una resposta tan clara i contundent s’agraeix, ja ens va bé. Ara sabem el camí que hem de seguir.

Jordi Muñoz

  1. Per coherència amb el que ha estat dient fins ara, Artur Mas hauria de proposar els passos necessaris per poder celebrar un referèndum sobre la independència, com volen tres quartes parts dels catalans, independentistes o no. Seria bo que ho fes en uns termes consensuats amb la majoria parlamentària i social més àmplia possible, al voltant d’un gran acord nacional pel dret a decidir.
  2. Des de la perspectiva catalana pot sorprendre, però el PP havia enviat molts senyals en aquest sentit. A més a més, és plenament coherent amb la dinàmica de la política espanyola, que va en direcció contrària al que es reclama des de la catalana: el que s’intentarà és la recentralització, en cap cas més descentralització.

Salvador Cardús

  1. El president té un panorama interessant al davant. Cal que convoqui, perquè l’objectiu estrella de la legislatura, el pacte fiscal, està acabat. Al programa electoral hi ha d’incloure l’opció clara de la independència, tot i que, si no hi vol posar la paraula, pot optar per l’estat propi com a fórmula. Es pot posar d’acord amb altres partits sobiranistes per fer un punt conjunt dels seus programes electorals.
  2. Era previsible, sí. Se l’esperava tothom. CiU potser no s’ho ensumava tant al principi de la legislatura, però durant els últims mesos ja s’ha vist que Rajoy no tenia marge, perquè els seus barons no l’hi haurien permès. Em sembla lògic que el pacte fiscal no càpiga dins la concepció de l’Estat que té el president espanyol al cap.

Esther G.-Salinas

  1. Si el pacte fiscal era l’eix del programa electoral amb què es va presentar CiU a les eleccions catalanes de l’any 2010, i avui ha quedat clar que això no és possible, la veritat és que a Mas no li queden gaires alternatives pel que fa al que queda de legislatura, que tècnicament hauria d’acabar la tardor del 2014. La convocatòria d’unes eleccions anticipades amb un programa clarament definit podria jugar el paper d’un plebiscit.
  2. La resposta de Rajoy era més que previsible -que no per això desitjable-, perquè està condicionat per l’ala dreta del seu partit. Qualsevol concessió a Catalunya el debilitaria encara més del que ja ho està davant dels líders del sector més conservador del seu partit, que no transigien amb el pacte fiscal.

Josep Ramoneda

  1. No li queda altre remei que convocar eleccions anticipades per mantenir la iniciativa política. És evident que això comporta riscos, però la conjuntura actual és favorable a Mas. Tot i això, un cop el pacte fiscal ha estat rebutjat, si no és capaç d’oferir algun element nou en el procés de transició nacional, les eleccions no tenen cap sentit.
  2. Tot i que no crec que fos raonable, sí que era previsible. En les circumstàncies en què es troba, Rajoy no se sent obligat a fer concessions. A més, no li pagava la pena buscar una proposta acceptable amb la qual el Govern quedés satisfet. Començo a pensar que, conscientment o inconscientment, a Madrid prefereixen un conflicte amb la secessió de Catalunya que amb el pacte fiscal.

Montserrat Guibernau

  1. El que ja ha dit que farà: recollir l’opinió dels diversos grups parlamentaris en el debat de política general, i un cop vistes les diverses postures s’haurà de pronunciar. El més coherent seria que, si manté el suport, convoqués eleccions anticipades, en què CiU portés la Hisenda pròpia al programa electoral i l’inici d’un procés cap a la independència.
  2. Sí, s’esperava, i és d’agrair la sinceritat de les postures. Les coses són més senzilles si és així. Hauria estat negatiu un procés inacabable sense dates per a un possible futur acord sense cap calendari previst. El millor sempre és ser honest. En aquest sentit, Mariano Rajoy ho ha fet molt bé, tot i que evidentment jo no estigui d’acord amb el seu posicionament.

Elisenda Paluzié

  1. Mas ha d’obrir el procés d’independència. Per fer-ho ha de parlar amb els partits que en siguin partidaris i fixar un full de ruta per a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. En aquest sentit no són necessàries unes eleccions anticipades immediates, val més preparar-les bé perquè totes les formacions puguin incloure al programa electoral la convocatòria de la consulta.
  2. Sí, era previsible. Fa uns mesos ens plantejàvem la possibilitat que el govern espanyol allargués el procés, que adoptés l’estratègia de guanyar temps i fer-lo perdre al rival. Amb la manifestació de l’Onze de Setembre tot això s’ha precipitat i Rajoy no pot plantejar-se aquest escenari, el seu electorat no l’hi toleraria.

Joan Majó

  1. S’ha de mantenir ferm en els seus objectius: millorar l’autogovern, reduir el dèficit fiscal i complir amb el dèficit. Ha d’acceptar que la seva aposta estratègica ha fracassat i que ha de buscar altres aliats. Eleccions? És una qüestió tàctica, i estem parlant d’estratègia. No crec que uns comicis arreglin res. M’estimo més un plebiscit que no pas unes eleccions.
  2. No m’ha estranyat gens el comportament de Rajoy. Estava molt clar que tots dos anaven a la reunió amb postures inamovibles. Ni el president espanyol volia canviar el model ni el seu homòleg català volia seguir dins el règim comú. Rajoy s’equivoca, això sí. Era molt més raonable un canvi de model no tan ambiciós com el que plantejava Mas.

Pujol admet que s’ha d’unir als independentistes “no per honor, sinó perquè mentre lluites vius”

L’expresident afirma que Catalunya “no és viable” amb l’actual ofec econòmic “que ens imposa Espanya”

Jordi Pujol durant la seva participació al seminari / MORELL / EFE

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que s’ha confessat “antiindependentista” durant 60 anys perquè creia en el “progrés de Catalunya” en el “marc espanyol”, ha assenyalat aquest dijous que davant la situació que travessa Catalunya potser “caldrà afegir-se” a aquells que defensen la independència, “ja no per honor, sinó perquè mentre lluites vius”.

En el debat sobre l’estat autonòmic organitzat a Altea (Marina Baixa) per la Fundació alemanya Konrad Adenauer i l’aragonesa Manuel Giménez Abad, l’expresident ha afirmat que la independència és “gairebé impossible”, però ha subratllat que la situació de Catalunya “no és viable” amb “l’ofec econòmic que ens imposa Espanya”.

A més, ha assenyalat que Catalunya no pot acceptar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut –que ha marcat “un abans i un després” i que ha causat “gran commoció”–, ni tampoc “les institucions espanyoles tal com funcionen”. Pujol ha afirmat, en aquest seminari al País Valencià, que fa tres anys era impensable, també per a ell, que “un milió i escaig de persones” se sumessin a una manifestació a favor de la independència com la de la Diada.

Segons l’expresident, aquesta manifestació és una mostra que “Catalunya no es rendirà” i que, per “exagerat” que pugui semblar, “ens sentim en una situació de setge” davant “l’ofec econòmic”. Pujol ha insistit que Catalunya no és viable si no té estat del benestar i ha afegit que la cultura catalana “només pot i ha de ser integradora i pacífica”.

Rahola : “El príncep pregunta: ‘seré el rei de Catalunya?’”

La periodista es declara orgullosa de l’actitud de Mas avui com a president

La comunicadora Pilar Rahola ha explicat avui que el príncep Felip de Borbó va preguntar a un dirigent convergent si ell serà el rei de Catalunya, en clara referència al moviment català cap a l’Estat propi.

En declaracions al programa ‘8 al dia’, Rahola s’ha mostrat “orgullosa” del president de la Generalitat, Artur Mas, assegurant que “és un dia per fer-li costat”. La comunicadora ha assenyalat que Mas “és un home que està molt sol, malgrat estar molt acompanyat”, argumentant que “serà ell sol qui haurà de prendre decisions històriques molt complicades, i recaurà tota la responsabilitat en ell”.

Rahola, que ha insinuat que havia parlat amb el president, ha explicat que Mas “està trist perquè té la impressió que s’ha tancat una porta de manera definitiva, però alhora està content perquè té la impressió que té el país al darrere”.

Intentant responent a la pregunta que es fa tothom en aquests moments, i ara què?, la periodista ha dit que Mas ha de refer el consens parlamentari per saber cap a on anar, i ha vaticinat que les eleccions anticipades seran a la primavera, i no pas a la tardor, com s’ha especulat durant el dia d’ahir i avui.

Rahola també s’ha referit a la concentració de més de 4.000 persones aquesta tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona per donar suport al president, assegurant que, malgrat que ella era al programa, li hagués agradat ser-hi allà.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/rahola_el_princep_pregunta_sere_el_rei_de_catalunya_88845.php

Història d’un divorci

La relació Mas-Rajoy passa de la mà estesa al xoc de trens en menys d’un any

ORIOL MARCH

El president de la Generalitat, Artur Mas, compareix a la delegació de la Generalitat a Madrid / AFP

Artur Mas va fer un “dipòsit de confiança” a curt termini quan Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa. La col·laboració en assumptes econòmics va ser immediata: CiU va donar suport al primer gran paquet de retallades de l’executiu espanyol mentre el PP ajudava els nacionalistes a aprovar els pressupostos catalans al Parlament.

De la col·laboració inicial es va passar a l’ofec financer de la Generalitat –rescat inclòs– i, finalment, al cop de porta del pacte fiscal. Aquesta és la història del divorci entre els dos governs.

http://www.ara.cat/politica/Artur_Mas-Mariano_Rajoy-pressupostos-estat_propi_0_777522414.html

Els que estiren i els que arronsen

El president de la Generalitat es debat entre una societat civil mobilitzada que empeny amb força cap a la independència i unes elits empresarials que encara s’aferren al diàleg amb Madrid

M.COLOMER / I.PUJOL

La capçalera de la manifestació de la Diada convocada per l’ANC PERE VIRGILI

La cruïlla política del país porta el president de la Generalitat, Artur Mas, a buscar un complicat encaix entre voluntats sovint contraposades: entre una societat civil mobilitzada que empeny amb força cap a la consecució d’un estat propi en un termini raonable i unes elits empresarials que encara s’aferren al diàleg amb Madrid per refer la relació.

El missatge de Mas aquest dijous a Madrid generava tantes expectatives i vibracions positives entre les entitats de la societat civil que han empès el país fins a l’actual cruïlla, com interrogants i incomoditats en un stablishment empresarial que veu com s’acosta el moment que haurà de prendre partit. Mas no va escatimar esforços ahir en deixar clar que ha esgotat la via del pacte fiscal -com li reclamava l’empresariat-, cosa que el legitima també davant seu per encarar un pla B basat en l’estat propi.

http://www.ara.cat/politica/Societat_civil-empresariat-cruilla-independencia_0_777522420.html

Pimec encara demana als polítics «un esforç addicional d’entesa»

Josep González, president de Pimec. Foto: ACN

La patronal catalana Pimec ha lamentat que la reunió d’aquest dijous entre el president del Govern, Artur Mas, i el del govern espanyol, Mariano Rajoy, “no hagi representat cap avenç en la millora del finançament de Catalunya”. La patronal considera que l’executiu espanyol “s’hauria de mostrar més dialogant amb la necessitat d’establir un sistema de finançament més eficient i just per a Catalunya”, tenint en compte -diu-, “l’esforç dels contribuents catalans”. En aquest sentit, consideraque el govern de l’Estat hauria d’eliminar “el dèficit fiscal històric que pateix Catalunya” perquè un finançament just permetria que el teixit productiu català “continuï sent el motor econòmic de l’Estat”.

Pimec vol que els polítics “facin un esforç addicional d’entesa, més enllà de les seva afiliació i ideologia”, perquè “només així serà possible establir les bases d’un model econòmic que premiï l’esforç i afavoreixi la sortida de la crisi”.

“Els empresaris i els ciutadans han fet dolorosos sacrificis durant quatre anys i els polítics haurien de dialogar i pactar per enfortir el país”, assevera.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46963/pimec/encara/demana/politics/esforc/addicional/entesa

On the aftermath of the September 11 march in Barcelona (Notes on the political options for Catalans in a new scenario

Article publicat al bloc del Col.lectiu Emma

On September 11, 2012 news of 1.5 million people marching in a major European city to demand independence made headlines all over the world. Some of the interpretations given were closer to the mark than others. Economic grievances tended to be cited as the marchers’ main motivation, or even –totally missing the point– as the only reason for the protest. A few of the better informed observers, however, put the event in the proper context of a wider national struggle.

As to the reactions from Spain, high-ranking government officials have been issuing different sorts of warnings –and downright threats– against Catalonia taking the path to sovereignty. King Juan Carlos himself has put out a rare statement along the same lines. This shows how jittery they all are in high places about this new –and to them unexpected– turn of events.

The Catalan official response has been soberer. President Mas appears to have taken good note of the popular feeling and to have realized that his party’s traditional hedging around the main issue of national sovereignty can’t be sustained anymore. In public appearances on the days following the big march –including in Madrid– he was unusually clear and assertive about the need and the opportunity of a bid for a Catalan state structure. This earned him the respect of not a few doubters, but he will need to follow through if he doesn’t want to squander the credit that he’s built up this past week.

The first test will come on September 20, when he’s scheduled to meet President Rajoy in Madrid, ostensibly to discuss the Catalan proposal for a new fiscal arrangement with the central government. Both leaders know that after the events of September 11 the meeting can’t be just about financial matters, or even mainly about them. Clearly one and a half million people didn’t take to the street in order to obtain a marginal reduction in their contribution to the state or to get a deal that would, at best, put Catalans at the same level of other more fiscally independent Spanish regions, leaving the state’s framework untouched. Whether or not they acknowledge that to the public before or after they sit down to talk, the big question on the table will be if, and how, the new relationship with Spain that Catalans are demanding can be managed in the political sphere.

It is unlikely that this meeting, or others that may follow it, will produce a minimally satisfactory outcome. Sooner rather than later Mr. Mas will have to go back to the people. And since the Spanish legal order, quite undemocratically, won’t allow holding a referendum on independence, his only option will be to call an early election and turn it into a plebiscite around the issue of leaving Spain or continuing as part of it. It’s too early to call with any certainty how much support he can muster from other political groups or how much support he would eventually get from voters, although polls already show a majority for independence. What is clear after the march in Barcelona is that a large number of Catalans think they have no choice but to start on the road to full sovereignty, and more can be expected to come around. To them, the end result is now unquestionable. In a year or in a decade, Catalonia will be a new state in Europe.

The ball is now in Spain’s court. The disapproval, the scorn, the hostility, the threats and, most eloquently, the nervous silence that started coming from Madrid after the initial wavering reveal that the issue has taken center stage there too. The more far-sighted in the Spanish camp must realize that this September 11 has marked a turning point, reminding them that the “Catalan question”, that perennial hindrance for Spain’s long-running unitary design, simply can’t be wished away. Sooner or later Spain will have to make a decision, and from now on much will depend on how the Spanish side chooses to play it.

Those advocating a tough response –including the editor of a major Madrid newspaper who has called for a boost to the armed forces in the event a military intervention would be required to prevent secession– don’t seem to realize their precarious position. Still, while a violent action on the part of the state should be unthinkable in twenty-first-century Europe, all sorts of obstructionist moves, unfair tactics and spiteful retaliation can be expected –and in fact some have already been announced. It would be wrong for Spain to go there. If a strong majority of Catalans opt for independence after a clean and democratic exercise, an untidy separation process would be bad for all. And especially for a Spanish political entity that would have lost its main cash cow and would find itself in a tough spot, not only economically, but also because it would need to redefine itself as a nation, something it has been avoiding to do for at least a century. A traumatic breakup would create instability in Europe, would do unnecessary harm to the Catalan people, with the ensuing acrimony, and would be ultimately ruinous for Spain.

On the other hand, everyone would benefit from a well-paced exercise involving an unhurried but not artificially protracted transitional period. In the end, how smooth the transition is will depend on the position taken by the Spanish side. If all components of Spanish society –government, political parties, institutions, business leaders, opinion makers and the general public– realize that it is in their long-term interest to have in Catalonia a good neighbor and a loyal trading partner, rather than a resentful subject province within or an unfriendly nation next door, they might just do the reasonable thing rather than try to impose their will, by hook or by crook, on a people that has just given up on them.

Whichever way things unfold, other western countries should be vigilant and ready to be involved in the process from day one, both individually and within the EU framework. First and foremost to make it clear that violence, intimidation or obstruction from any quarters or in any form won’t be tolerated. And then, as needed, to offer their good offices, to mediate between the parties, to help broker eventual agreements, to smooth over the transitional period and to supervise that both parties honor their commitments within the established time frames. This is not just an internal matter of a particular state, because its consequences will affect the whole European area and beyond. A swift and untraumatic resolution of the Catalan question will be in everyone’s interest.

http://in.directe.cat/emma/blog/8630/on-the-aftermath-of-the-september-11-march-in-barcelona-notes-on-the-political-options-for

Ressò internacional de la negativa al pacte fiscal

Redacció/ACN

L’agència Reuters ha realitzat una notícia prèvia a la trobada Mas-Rajoy titulada ‘A espanya, la crisi econòmica alimenta l’independentisme català’ Foto: ACN

Des de la manifestació de la Diada, la premsa internacional està cada cop més pendent del que passa a Catalunya i aquest dijous diversos mitjans es fan ressò de la reunió del president de la Generalitat, Artur Mas, i el president espanyol, Mariano Rajoy. Així, el canal europeu Euronews realitza una notícia sobre la baixada de la prima de risc espanyola, que aquest dijous es troba en el seu nivell més baix des del gener. Però “l’alleujament potser no li dura gaire al president Mariano Rajoy, que aquest dijous s’ha trobat amb el president català, Artur Mas”. Al web d’Euronews hi figura un article titulat “Disminueix el cost del deute espanyol, Catalunya infeliç”, el qual dóna pas a una peça informativa en vídeo que conclou que la crisi econòmica espanyola s’exposa a un trencament amb la “rica però molt endeutada regió de Catalunya”, la qual demana una hisenda pròpia.

El bloc del diari ‘The Guardian‘ també cedeix un lloc a la reunió Mas-Rajoy. “Sembla que la reunió no ha anat bé”, diu el web del diari, que recull algunes de les paraules del president català després de la trobada: “Rajoy m’ha dit que el govern no té marge per negociar una millor autonomia fiscal per Catalunya. Quan el govern et diu que no hi ha marge per negociacions, no té sentit insistir amb les converses”. El rotatiu reprodueix les paraules de Mas dient que “s’ha perdut” una “gran oportunitat” d’entesa entre Catalunya i Espanya.

Unes declaracions que també recull el diari ‘The Washington Post‘, que publica un teletip de l’agència The Associated Press (AP). L’article parla de la subhasta de deute espanyol d’aquest dijous i explica també alguns detalls de la reunió Mas-Rajoy. “La trobada és la primera des de la massiva manifestació de la independència”. AP parla de la possibilitat que tot plegat porti a unes eleccions anticipades i subratlla que Mas ha dit aquest dijous que encara no ho havia decidit.

Reuters i France Presse parlen de comicis anticipats

L’agència Reuters publica al seu torn un teletip titulat “Catalunya diu que el punt mort fiscal obre la porta a unes eleccions regionals anticipades” i explica que Mas ha insinuat la possible convocatòria de comicis després que Madrid hagi refusat el pacte fiscal. Reuters considera que CiU “guanyaria probablement una majoria absoluta a les eleccions, enfortint el seu mandat per pressionar per la independència i donant-li un revés a Rajoy, que ha cridat a la unitat nacional per fer front a la crisi del deute”. El teletip de Reuters és recollit pel‘Chicago Tribune‘, que titula així el seu article: “Catalunya diu que el punt mort fiscal obre la porta a unes eleccions anticipades”.

Una altra agència, France Presse (AFP), també reprodueix les declaracions de Mas després de la reunió amb el president espanyol i explica que Rajoy ha refusat la demanda del pacte fiscal. L’agència francesa apunta la possibilitat d’eleccions anticipades a Catalunya, atès que “la Constitució no permet un referèndum” sobre la independència catalana. AFP posa de manifest que el president català ha arribat a Madrid amb el suport de la manifestació independentista de la Diada.

La BBC també se’n fa ressò i explica que la reunió es produeix “enmig d’un clam per la independència a la regió del nord-est”. La cadena reprodueix a la seva pàgina web un reportatge amb imatges i entrevistes realitzades en la manifestació de l’11 de Setembre.

Expectació abans de la trobada Mas-Rajoy

Ja aquest dijous al matí, l’agència Reuters ha publicat un reportatge sobre la situació catalana, en el qual ha exposat que “l’ímpetu independentista no ha estat mai tan fort a Catalunya, una regió rica al nord-est d’Espanya que genera una cinquena part de la producció econòmica del país i és la terra del 16% d’espanyols”. L’article -realitzat per la periodista Fiona Ortiz des de Madrid i titulat “A Espanya, la crisi econòmica alimenta l’independentisme català”- exposa que “més de la meitat de catalans diuen que volen un estat separat, i centenars de milers van manifestar-se a Barcelona la setmana passada”. Tot i això, “pocs veuen un camí ràpid cap a una Catalunya independent, un somni arrelat a l’Edat Mitjana quan Barcelona era un centre comercial a la Mediterrània amb un parlament”. Reuters assenyala que “l’augment de l’independentisme català està basat en la convicció que Madrid està buidant financerament la regió”. El teletip també avançava al matí la reunió de Mas i Rajoy.

També aquest dijous al matí, el ‘Financial Times’ publicava un editorial en el qual advertia que l’independentisme català serà “imparable” sense un “gest plausible” del president espnyol Mariano Rajoy durant la reunió amb Mas. El prestigiós rotatiu financer ha avisat que “la feina del govern espanyol és trobar compromisos amb els catalans i els bascos” i ha criticat la carta del rei Joan Carles d’aquest dimarts. “La crida del rei d’Espanya per la unitat nacional per superar la crisi és tot un esºdeveniment. L’última vegada que el rei va intervenir tan obertament en la política espanyola va ser per acabar amb l’intent de cop d’estat del febrer del 1981”, ha recordat el diari britànic.

D’altra banda, el periodista Jonathan Blitzer ha publicat aquest dijous en un bloc al ‘The New York Times‘ una entrada publicada “La guerra espanyola de la Independència”. L’article exposa que “la crisi econòmica ha magnificat l’exasperació entre els residents de Barcelona i tota la regió, que sent que el govern central menysprea rutinàriament la seva identitat”. El text parla també de la “desafecció” causada per la sentència sobre l’Estatut el 2010 i adverteix que, si Catalunya opta per la secessió, l’Estat no li ho posarà fàcil.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46953/resso/internacional/negativa/pacte/fiscal

‘The New York Times’ anuncia que Rajoy “no aconsegueix un acord fiscal amb Catalunya”

El diari nord-americà presenta el resultat de la reunió amb Mas com un fracàs del president espanyol en l’intent d’amortir el moviment independentista “de la regió més poderosa econòmicament”

Mariano Rajoy no se n’ha sortit en l’intent d’afrontar “el repte polític domèstic més important”, és a dir, “l’embranzida separatista de la regió més poderosa econòmicament” d’Espanya. És el punt de vista de la crònica del diari nord-americà ‘The New York Times’ sobre el fracàs de la reunió entre Rajoy i el president de la Generalitat, Artur Mas, per parlar del pacte fiscal.

Per al cronista de ‘The New York Times’, Raphael Minder, Rajoy ha fracassat en l’intent de suavitzar l’independentisme català, que s’ha instal·lat en la centralitat política –és “mainstream”, diu– i “que s’ha convertit en el repte polític domèstic més important”.

El text recull també que Artur Mas va advertir Rajoy després de la trobada, en declaracions a la premsa, que havia perdut “una oportunitat històrica” de salvar la relació entre “la seva regió i la resta d’Espanya”, especialment després que “centenars de milers de catalans s’apleguessin en una manifestació gegant pro independència a Barcelona l’Onze de Setembre, l’aniversari de la derrota catalana de 1714 davant les tropes espanyoles”.

La resta de la crònica, recull l’opinió del director general del Cercle d’Economia, recorda la carta de Joan Carles I de dimarts i repassa la història i les xifres econòmiques que marquen històricament i actualment la relació Catalunya-Espanya.

No hi falten les crítiques a Catalunya i a “la mala gestió de les seves finances” durant l’última dècada, que l’han convertit “en la regió més endeutada” d’Espanya, amb prop de 54.000 milions de deute dels 181.000 milions del conjunt de les 17 comunitats autònomes.

http://www.nytimes.com/2012/09/21/world/europe/spains-prime-minister-fails-to-reach-revenue-deal-with-catalonia.html?smid=tw-nytimesworld&seid=auto&_r=1
http://www.ara.cat/politica/The-York-Times-Rajoy-Catalunya_0_778122263.html

Un economista britànic a la BBC: “Catalunya se sent en relació a Espanya com Alemanya ho fa amb la resta de la zona euro”

Dos economistes britànics apunten que Espanya és com una micro-Europa i que alguns països europeus del nord identifiquen en Catalunya els seus propis problemes amb Europa

Pàgina web del programa ‘World business report’ de la BBC

La possibilitat de la independència de Catalunya ha estat objecte de debat aquest dijous al programa radiofònic ‘World Business Report’ de la BBC. L’espai ha comptat amb l’economista britànic Edward Hugh, que viu a Barcelona, i que ha explicat que a l’estat hi ha diverses comunitats enfadades amb Madrid per l’austeritat i pel que han de pagar i reben de l’estat: “La més descontenta és Catalunya”, ha dit.

Hugh ha explicat que l’estat de les autonomies mai no ha acabat d’encaixar, ja que algunes eren “més com Escòcia i Irlanda, amb certa identitat pròpia”. “El sistema descentralitzat sempre ha estat fent trontollant, i ara, amb les pressions de la crisi, està començant a fracassar”, ha apuntat. Preguntat sobre si podríem estar apropant-nos al final d’Espanya tal com la coneixem, l’economista ha explicat que “és molt possible, certament no ho descartaria”. “D’altra banda –ha matisat–, no és inevitable”.

“El que és important entendre és que Catalunya se sent en relació a Espanya una mica com Alemanya se sent en relació a la resta de la zona euro”, ha afirmat Hugh: “Està fent una contribució important a la situació fiscal de moltes altres comunitats, i d’altra banda se li demana un objectiu de dèficit molt difícil de complir donada la situació del finançament, quan en realitat té un gran superàvit fiscal –redistribuït per la resta d’Espanya”.

Després d’explicar, a tall d’anècdota, els crits a favor de la independpència d’aquest dimecres al Camp Nou, Hugh ha assegurat que “la gent sovint pregunta si Catalunya podria sobreviure com a entitat independent, però realment la pregunta a fer-se és: pot Espanya sobreviure sense Catalunya, donat el deute que té?”

David Kuo, periodista especialitzat en finances, també ha parlat de la situació a Catalunya tot apuntant que “Espanya és quasi com una micro-Europa, o del que està passant a algunes nacions europees, i aquestes estan mirant als catalans i dient ‘potser aquesta gent té raó’. I si ells poden separar-se d’Espanya, cosa que causaria una quantitat enorme de problemes a Espanya, i sobreviure per si sols, potser molts dels estats sobirans europeus diran ‘nosaltres també podem sobreviure per nosaltres mateixos'”.

http://www.ara.cat/politica/Un_economista_britanic_a_la_BBC-_-Catalunya_se_sent_en_relacio_a_Espanya_com_Alemanya_ho_fa_amb_la_resta_de_la_zona_euro_0_777522418.html

La independència de Catalunya, a debat als mitjans anglosaxons

El principal programa econòmic de la BBC veu viable una Catalunya independent

El programa radiofònic World Business Report de la BBC ha debatut aquest dijous sobre la possible independència de Catalunya amb l’economista gal·lès Edward Hugh i l’especialista financer David Kuo. Hugh, instal·lat al nostre país, hi ha afirmat que el que cal entendre és que Catalunya se sent, en relació amb Espanya, com Alemanya se sent en relació amb la resta de la zona euro. També ha dit que la qüestió no és si una Catalunya independent pot sobreviure, sinó si Espanya pot sobreviure sense Catalunya, ‘atès el deute que té’.

Per la seva banda, Kuo ha comparat Espanya amb una petita Europa i ha afirmat que algunes nacions europees observen amb deteniment el procés català i s’hi identifiquen.

Paral·lelament, el New York Times dedica un llarg article a la reunió d’ahir entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy i constata que el mandatari espanyol ‘no va aconseguir dijous resoldre el que s’ha convertit aquests últims temps en el principal desafiament polític domèstic: el clam separatista de la regió més potent econòmicament, Catalunya’. L’article repassa el creixent independentisme català i acaba amb unes paraules de Mas d’ahir: ‘Sigui quin sigui el camí que seguirà Catalunya, ha de ser europeu’.

El diari anglès The Telegraph, per la seva banda, explica en aquest article que Espanya s’arrisca al trencament perquè Mariano Rajoy encén ‘la fúria catalana’.

I encara el setmanari britànic The Economist es demana en un article si Catalunya no serà ‘el pròxim estat independent d’Europa’, fent-se ressò de la manifestació de l’11 de setembre i de la reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy.

Incrèdula i expectant

La premsa britànica segueix amb cura i preocupació el conflicte entre Catalunya i Espanya

El ‘Financial Times’ critica el rei, i ‘The Economist’ analitza la situació

LONDRES – QUIM ARANDA
La premsa del Regne Unit contempla incrèdula i expectant la crisi política que es viu entre Catalunya i Madrid, i que, segons publica avui el Financial Times en la seva edició impresa, “pot provocar una crisi constitucional en tota regla a Espanya”. El comentari formava part de la informació relativa a la trobada entre els presidents Mas i Rajoy, saldat “sense progrés”, com resa el titular de la informació. El diari econòmic incideix així en la gravetat del fet, atès que “la fragilitat de les finances públiques espanyoles i del sistema bancari fa que sigui desaconsellable per al govern permetre’s una ruptura de relacions amb Catalunya, que podria fer dubtar en altres capitals europees i en els mercats financers del futur d’Espanya com un estat unitari.”

La web del The Economist mostrava ahir un avançament del reportatge que el setmanari publica avui en paper Foto: EL PUNT AVUI.

De fet, ahir el mateix diari ja advertia de la possibilitat del trencament d’Espanya en un duríssim editorial titulat El discurs del rei, relatiu a la famosa i polèmica carta en què Joan Carles I apel·lava a la “unitat” i a no deixar-se seduir per “quimeres”. Hi rebia tothom, tant la monarquia, “que s’ha vist entelada d’escàndols”, com el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. De la carta del monarca, en l’editorial s’afirmava que “és improbable que sigui decisiva”. De Rajoy es deia que està mancat de la talla d’un “estadista” i criticava la seva manera de governar, que menysté “la necessitat de construir consens”. “Llevat que Rajoy pugui fer un gest plausible [per satisfer] les demandes catalanes, el separatisme no tindrà aturador, digui el que digui el rei”, s’hi llegia a continuació.

Un altre diari que parla de la crisi és el Daily Telegraph. Poc després que Artur Mas finalitzés la seva conferència de premsa, Ambrose Evans-Pritchard, cap de la secció d’economia internacional del diari, comentava amb aquest corresponsal la “incompetència” que demostra el president del govern espanyol, que no sembla adonar-se del que s’està coent a Catalunya.

Per últim, el prestigiós setmanari The Economist es pregunta en un article si Catalunya serà “el pròxim estat independent d’Europa”. En el text, que es publicarà avui en l’edició de paper de la revista, el setmanari es fa ressò de la manifestació de l’Onze de Setembre i de la trobada entre Artur Mas i Mariano Rajoy, i assegura que “no està clar que els independentistes siguin, com diu el rei espanyol, simples perseguidors de quimeres”. “Les causes directes dels problemes econòmics de Catalunya són la recessió i l’administració ruïnosa dels anteriors governs regionals. La independència no canviarà això”, defensa el rotatiu. Segons The Economist, Rajoy ara “té por” d’intervenir les autonomies.

http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/577811.html

El ‘Herald Tribune’ denuncia que Madrid “menysprea la identitat catalana”

Un blog d’opinió del diari publica un article titulat “La guerra d’independència d’Espanya”

En un article publicat avui als blogs d’opinió del diari ‘The International Herald Tribune’ es denuncia que “la crisi econòmica ha magnificat l’exasperació dels habitants de Catalunya, que senten que el govern nacional sovint menysprea la seva identitat”.

L’article, titulat ‘La guerra d’independència d’Espanya’, es fa ressò de l’important creixement del sentiment independentista a Catalunya, i assenyala que “els líders regionals no tenen pressa per temperar-lo”.

El text assegura que “el malestar dels catalans és real i s’ha de tenir en compte. Però Mas s’arrisca a passar-se de la ratlla amb Rajoy. Ja ha insinuat que si no s’arriba a un acord podria obrir el ‘camí de la llibertat’ per a Catalunya”, i avisa que “per a una secessió de Catalunya, caldria canviar la Constitució espanyola (cosa poc probable), i la independència de la regió s’hauria d’aprovar en un referèndum de tots els espanyols, no només dels catalans (cosa que també és molt poc probable)”.

L’article fa referència també a la manifestació independentista de la Diada i reconeix que “les celebracions d’aquest dia són un estímul habitual a l’orgull local. Però aquest any la participació massiva va sorprendre a tots, tant a Espanya com a l’estranger”.

Diversos mitjans internacionals es fan ressò de la trobada Mas-Rajoy

Diaris com ‘The Guardian’ i ‘The Washington Post’ i agències com Reuters, France Presse (AFP) i The Associated Press (AP) recullen les declaracions fetes per Mas després de la trobada.

Després de la negativa al pacte fiscal, la possibilitat d’eleccions anticipades és recollida per alguns mitjans com Reuters, AFP i AP. La “infelicitat” de Catalunya suposa un nou problema per al conjunt de l’Estat, exposa de la seva banda la televisió Euronews.

El canal europeu Euronews realitza una notícia sobre la baixada de la prima de risc espanyola, que aquest dijous es troba en el seu nivell més baix des del gener. Però “l’alleujament potser no li dura massa al president Mariano Rajoy, que aquest dijous s’ha trobat amb el president català, Artur Mas”. Al web d’Euronews hi figura un article titulat “Disminueix el cost del deute espanyol, Catalunya infeliç”, el qual dóna pas a una peça informativa en vídeo que conclou que la crisi econòmica espanyola s’exposa a un trencament amb la “rica però molt endeutada regió de Catalunya”, la qual demana una hisenda pròpia.

El bloc del diari ‘The Guardian’ també cedeix un lloc a la reunió Mas-Rajoy. “Sembla que la reunió no ha anat bé”, diu el web del diari, que recull algunes de les paraules del president català després de la trobada: “Rajoy m’ha dit que el govern no té marge per negociar una millor autonomia fiscal per Catalunya. Quan el govern et diu que no hi ha marge per negociacions, no té sentit insistir amb les converses”. El rotatiu reprodueix les paraules de Mas dient que “s’ha perdut” una “gran oportunitat” d’entesa entre Catalunya i Espanya.

Unes declaracions que també recull el diari ‘The Washington Post’, que publica un teletip de l’agència The Associated Press (AP). L’article parla de la subhasta de deute espanyol d’aquest dijous i explica també alguns detalls de la reunió Mas-Rajoy. “La trobada és la primera des de la massiva manifestació de la independència”. AP parla de la possibilitat que tot plegat porti a unes eleccions anticipades i subratlla que Mas ha dit aquest dijous que encara no ho havia decidit.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/el_herald_tribune_denuncia_que_madrid_menysprea_la_identitat_catalana_88833.php


Edimburg es manifesta aquest dissabte per la Independència d’ Escòcia!

Per primer cop a la seva història, Escòcia viurà una manifestació per la independència

Sense la tradició que tenim a Catalunya d’organitzar almenys una manifestació per any reivindicant la nostra voluntat de ser un Estat Independent, l’ Escòcia per la Independència farà una primera sortida al carrer aquest dissabte 22 en suport de la ‘YEScampaign’. I ho farà, per visualitzar i normalitzar popularment, entre els propis ciutadans escocesos, aquest clam d’independència que com sabem acabarà decidint-se per primer cop i, mitjançant un Referèndum d’autodeterminació, la tardor del 2014.

Catalunya marca tendència

L’assistència no serà ni de bon tros la que hem tingut a Catalunya el passat 11 de setembre, ni la del 10J del 2010, ni tant sols probablement la convocada per les xarxes el 9J del 2011, però es que són diferents territoris, cultures i tradicions. Tot i així, grups socials i el mateix SNP veuen necessari fer accions al carrer, directes i populars i assistiran a la manifestació d’aquest dissabte.

Siguin quins siguin els números finals d’aquesta acció als carrers d’Edinburg, hem de recordar que ells sí tenen un Referèndum per la Independència d’Escòcia convocat pel Govern del SNP, i per tant, tenen un Govern que es responsabilitza del canvi i el lidera. Una qüestió en màxima ebullició aquest dies a Catalunya en que tothom, independentistes i unionistes, miren al Govern i esperen decisions.

European Partnership for Independence (EPI) serà a la manifestació amb un bloc propi internacional organitzat pels grups EPI d’Escòcia i Flandès; tots els Catalans, Flamencs, Bascos de qualsevol procedència són citats pels organitzadors del rally al bloc d’EPI i s’ha creat un pòster amb el punt de trobada publicat entre d’altres al web http://www.epicentres.inf

Al vespre s’ha organitzat una festa per la Independència que ja té exhaurides totes les entrades, en tot cas, per més informació contacteu epicat@epicentres.info  El hashtag oficial que s’utilitzarà durant la manifestació és #indyrally

La campanya ‘YESCampaign’ està tenint uns efectes molt positius com reflexa l’últim estudi on la ‘Independència’ es situa ja com l’opció majoritària pels Escocesos:

http://www.directe.cat/noticia/238470/edimburg-es-manifesta-aquest-dissabte-per-la-independencia-d-escocia

Una escola de la Cerdanya no farà festa el 12 d’octubre

Direcció, mestres i pares acorden obrir el centre per coherència amb l’actual procés de reivindicació i construcció nacional

Segons que informa avui el diari Regió 7, l’escola Ridolaina de Montellà (Cerdanya) ha decidit no fer festa el 12 d’octubre, dia de la hispanitat. La decisió ha sorgit de la direcció del centre i ha rebut el suport dels pares i els mestres, que consideren que si es fa festa el 12 d’octubre serà un acte incoherent amb l’ambient actual de reivindicació i construcció nacional.

En comptes del festiu, l’escola de Montellà prepararà una jornada especial de formació i reivindicació.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4041554/20120920/escola-cerdanya-fara-festa-12-doctubre.html

L’escola de Montellà no farà festa el 12 d’octubre per coherència nacional, segons ‘Regió7’

Ho va proposar la direcció del centre i pares i mestres ho van ratificar dimarts. Obriran el centre i faran una jornada especial de formació i reivindicació

Els actes de sobirania moral respecte d’Espanya se succeeixen al país. Direcció, mestres i pares de l’escola de Montellà (Cerdanya) han decidit que el centre escolar no tancarà el 12 d’octubre per coherència nacional davant la vigorositat del debat sobre el futur del país que s’ha generat amb força renovada des de la Diada d’enguany.

Segons que publica aquest dijous el diari ‘Regió7’, la proposta va néixer de la direcció del centre, i pares i mestres van decidir dimarts donar-hi suport i organitzar una jornada especial per aquell dia.

http://www.ara.cat/politica/Pares-mestres-Montella-12_octubre_0_777522337.html

Collbató, primer municipi del Baix Llobregat a declarar-se territori lliure

CiU, ERC i un grup local aproven una moció per demanar al Parlament que declari la independència

Ajuntament de Collbató

Collbató s’ha convertit en el primer municipi del Baix Llobregat a declarar-se territori català lliure. L’Ajuntament de Collbató va aprovar al ple municipal d’aquest dijous una moció conjunta del Grup d’Independentis de Collabtó, CiU i ERC.

La moció de declaració d’independència demana al Parlament de Catalunya que sotmeti a votació “la declaració unilateral de sobirania nacional”. El text declara Collbató territori català lliure i insta el Parlament de Catalunya a sotmetre a votació a la cambra catalana la declaració unilateral d’uindependència.

D’aquesta manera, el municipi esdevé el primer del Baix Llobregat a adherir-se a una iniciativa que té com a principal objectiu assolir un estat lliure, independent i democràtic.

Entre els arguments exposats, es destaca l’actual situació de Catalunya amb 700.000 persones en situació d’atur, un 20% de la població al llindar de la pobresa i un espoli fiscal que suposa 16.000 milions d’euros.

L’lcalde de Collbató, Ramon Ferrer, ha afirmat que “la reacció del poble català, i dels collbatonins, durant la passada Diada Nacional fan que aquest sigui un pas inevitable”. “Sóc conscient que aquesta decisió respon a la voluntat majoritària dels veïns i veïnes i a la de molts d’altres municipis que esperem que segueixin el mateix camí”, assenyala.

http://www.llibertat.cat/2012/09/collbato-primer-municipi-del-baix-llobregat-lliure-19315 

Vic penja l’estelada a l’Ajuntament després del fracàs de la reunió

Anna Erra i Toni Serrat, lligant l’estelada al balcó de l’Ajuntament de Vic. Foto: Albert Alemany

L’Ajuntament de Vic ha penjat aquesta tarda l’estelada de manera permanent al balcó de l’edifici municipal, fins que Catalunya sigui un estat independent. L’acte protocolari l’han portat a terme alguns treballadors de l’Ajuntament (l’alcalde ha hagut d’anar a Barcelona a la manifestació de rebuda al president Artur Mas), amb l’ajuda dels regidors Toni Serrat i Anna Erra.

La decisió s’ha pres de manera urgent aquesta mateixa tarda, fruit del resultat de la reunió d’aquest matí entre Mariano Rajoy i Artur Mas, que ha tancat les portes a una negociació pel pacte fiscal.

La mesura ja es va proposar en el passat ple del mes d’agost , però CiU no ho va acceptar perquè argumentava que contradeia les lleis i fins i tot s’hagués pogut inhabilitar l’alcalde, Josep M. Vila d’Abadal. La polèmica ha tingut continuïtat durant tot aquest mes, ja que Solidaritat ha recollit firmes per tal de fer canviar d’opinió l’alcalde.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46955/vic/penja/estelada/ajuntament/despr/fracas/reunio

Esplugues també refusa sumar-se a l’AMI

ICV, CiU i ERC van presentar la moció de l’ANC

El ple de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat) va rebutjar ahir al vespre de sumar-se a l’Associació de Municipis Independentistes (AMI) promoguda per l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal. La moció, presentada per ICV-EUiA (3 regidors), CiU (3) i ERC (1), va ser rebutjada amb els vots contraris del PSC (10) i PP (4).

El Ple rebutja la moció d’adhesió a l’Associació Municipis per la Independència #Esplugues esplugues.cat/ajuntament/ges…

 http://www.naciodigital.cat/noticia/46928/esplugues/tamb/refusa/sumar-se/ami

El PSC de Sant Feliu de Codines presenta una moció per demanar un referèndum per la independència

L’alcalde, del PSC, avisa que el seu és un partit democràtic

Sant Feliu de Codines (ACN).- El PSC de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), amb majoria absoluta a l’Ajuntament, presentarà una moció al pròxim ple per “impulsar el més aviat possible un referèndum per consultar a la ciutadania com vol que sigui el futur de Catalunya”. La moció també demana “al govern Espanyol que no s’oposi a cap referèndum que es pugui impulsar des de Catalunya, respectant així el dret dels ciutadans i ciutadanes a decidir lliurement el seu futur.” L’alcalde i primer secretari del PSC al municipi, Pere Pladevall, ha explicat que “la gent del PSC som democràtics i sempre ho hem estat” i assegura que ara cal convocar un referèndum per saber l’opinió real del poble.

http://www.directe.cat/noticia/238449/el-psc-de-sant-feliu-de-codines-presenta-una-mocio-per-demanar-un-referendum-per-la-indepe

La Razón diu que el PP es planteja anul·lar les catalanes

El diari madrileny considera que s’han trencat les relacions entre els governs de Madrid i Barcelona

El diari La Razón, que dirigeix el català Paco Marhuenda, obre la seva edició d’avui amb un titular de la màxima contundència: “No hi ha sortida”. El títol es complementa amb un subtítol ben explícit: “El govern [espanyol] anul·larà les catalanes si Mas les planteja com a eleccions constituents”.

És la primera mesura excepcional que s’atribueix al govern de l’estat amb una fotografia del president de la Generalitat en segon terme i una senyalització que indica la sortida com a complement gràfic.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46961/razon/diu/planteja/anul/lar/catalanes

Rubalcaba més “hooligan” que Rajoy contra el pacte fiscal

Fonts coneixedores dels dies previs a la trobada Mas – Rajoy comenten l’actitud de Rubalcaba exigint al PP que no obris cap negociació amb Catalunya.

Mentre  Rubalcaba raspallava l’esquena del primer secretari del PSC, Pere Navarro, trucava insistentment al president Rajoy per tal que tanques la porta al pacte fiscal que demanava Catalunya i que, parcialment, defensava el PSC. Rubalcaba ha estat fins i tot més “hooligan” contra el pacte fiscal que alguns dirigents del PP. El mateix Rajoy va quedar sorprès pel suport  entusiasta del PSOE per liquidar la proposta catalana, i digitals espanyols expliquen la trucada de Rajoy a Rubalcaba només acabar la reunió amb Mas. Sense cap mena de dubte el PSC té un greu problema, a la deriva del partit davant el que està passant a Catalunya se li suma la traïció del PSOE al  PSC.

És possible el trencament al PSC? Fins quant aguantaren els sectors catalanistes l’actual deriva del PSC i la seva manca de full de ruta? 

La ja més que previsible convocatòria anticipada d’eleccions a Catalunya agreuja encara més la situació del PSC, les tant esperades primàries  obertes al ciutadans,  passen a millor vida, i tot sembla indicar que Pere Navarro té tots els números per encapçalar la candidatura a la Generalitat de Catalunya, i alhora, tots els números per obtenir el pitjor resultat del PSC en unes eleccions nacionals catalanes.

Aquesta més que previsible situació farà esclatar el PSC? O tot segueix controlat? Sembla que les aigües baixen  mogudes i tot pot saltar molt més ràpid del que ens podem pensar. Avui mateix el PSC de Sant Feliu de Codines ha presentat una moció al plenari per demanar un referèndum per a la independència. El PSC governa amb majoria absoluta i té garantida la seva aprovació. Són actes que mostren que la independència i la democràcia arriben  cada cop més al PSC.

http://www.directe.cat/noticia/238459/rubalcaba-mes-hooligan-que-rajoy-contra-el-pacte-fiscal


El Mundo confirma al directe!cat: ”Fainé i el “Lobby del Puente Aereo” contra el President Mas”

“Ofensiva de Rajoy perquè els grans empresaris no donin suport a Mas” La capçalera que dirigeix Pedro J. Ramírez ratifica en l’edició d’avui, el que vam avançar

El President del Govern Espanyol ha encarregat als seus ministres que pressionin als 50 empresaris més importants de Catalunya per que pressionin al president Mas per que abandoni el camí cap a les estructures d’estat i a la independència. Espanya utilitza amb totes les seves forces el xantatge i la pressió per tombar la voluntat del poble de Catalunya, el diari més influencia sobre el PSOE i el PP, explica amb tot detall les actuacions d’Espanya per evitar que Mas trenqui el camí constitucional, van enviar el Rei, i ara els grans lobbys empresarials, la majoria d’ells viuen del negoci del butlletí oficial de l’Estat.

Xantatge a Josep Oliu (Banc de Sabadell) per les ajudes rebufes per la compra de la CAM

El Mundo no s’amaga, i explica com utilitzen al president del Banc de Sabadell, Josep Oliu, el consideren simpatitzant de CiU i diuen que està molt molest amb el president Mas per la seva deriva independentista, però com diu el mateix diari, el problema per Oliu, és el xantatge que rep per part d’Espanya per les ajudes rebudes per la compra de la CAM, aquesta és la manera com Espanya actua contra Catalunya.

Isidre Fainé, exemple de poca estima cap el país

Ho portem dient des de fa setmanes, ahir ho vam explicar amb pels i senyals, i avui El Mundo ho confirma i ho explica sense cap mena de vergonya, Isidre Fainé treballa per Espanya i Rajoy i per tal de conservar els seus atributs a La Caixa s’enfronta al president del seu país i lidera el grup de grans empresaris que ja van pressionar durant la tramitació de l’estatut i ara estan pressionant, fins i tot amb males forme,s per tal que el president Mas s’arronsi.

Isidre Fainé o dimissió o cessat al capdavant de La Caixa

Un cop descoberta la traïció sigui aquesta o qualsevol altre, qualsevol traïdor dimiteix per salvar la dignitat o és cessat per vergonya seva. No és acceptable que el president de l’entitat financera més important de Catalunya doni l’esquena al país i al seu president en un dels moments més importants i decisius de la història del país.

http://www.directe.cat/noticia/238410/el-mundo-confirma-al-directecat-faine-i-el-lobby-del-puente-aereo-contra-el-president-mas

Contactes secrets de Rajoy i Rubalcaba contra el sobiranisme català

El president espanyol i el líder del PSOE consensuen l’estratègia per intentar frenar el pacte fiscal que planteja Mas

El president espanyol, Mariano Rajoy i el cap de l’oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, han mantingut contactes secrets per consensuar estratègia contra el pacte fiscal que plantegen el president de la Generalitat, Artur Mas, i el Parlament, i l’ascens sobiranista.

Segons el diari El País, Rajoy i Rubalcaba “comparteixen el rebuig al pacte fiscal que planteja Mas i una part de l’anàlisi polític: és un moviment estratègic de cara a les eleccions, però que se li ha escapat de les mans i condueix a un carreró sense sortida”. Fan una lectura merament tacticista del procés cap a l’Estat propi.

L’argument principal que uneix als dos polítics espanyols és que “CiU i PP han votat junts a Catalunya i al Congrés en els últims anys i, per tant, han d’aportar sortides pactades”. En canvi, “no coincideixen en la sortida, perquè el PSOE entén que s’ha d’obrir un diàleg que inclogui reformes en el sistema de finançament i el desenvolupament d’articles de l’Estatut que va ser anul•lats pel Tribunal Constitucional”.

Tot i això, El País s’encarrega de recordar que “el líder del PSOE va deixar clar el diumenge a Barcelona la seva posició en contra del pacte fiscal i dóna per fet que no podrà evitar que les eleccions anticipades girin sobre la independència”, una posició que col•loca a Rubalcaba ben a prop de Rajoy.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/rajoy_i_rubalcaba_fan_pinca_contra_el_sobiranisme_catala_88815.php

FER

Ara Espanya ja vol saber el perquè

El Govern Espanyol va tard, malgrat que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)  rastreja i tafaneja a gust a Catalunya de fa temps, cercant maneres de perjudicar això o allò, ocupat en regirar i sembrar dubtes raonables i crear zitzània en el si de la vida política catalana, no ha estat fins fa quatre dies que la intel·ligència de l’estat no ha vist urgent i necessari sondejar la deriva independentista a Catalunya. Ara, un cop certificada la deriva secessionista, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha posat fill a l’agulla per iniciar una enquesta a un bon grapat de ciutadans de Catalunya.

L’organisme ha triat la formula de les  entrevistes personals, per les quals ha preparat un missal de set pàgines en forma de qüestionari. El CIS s’interessa en conèixer  si els ciutadans de Catalunya consideren que l’economia va millor a Catalunya que no pas a Espanya, i en analitzar quin és el grau de consciència que tenen els catalans pel que fa a l’espoli fiscal que pateixen de fa anys. I l’examen no és qualssevol cosa, volen saber que pensa l’enquestat sobre el que paga cada ciutadà a Catalunya en impostos, i d’aquests quants van a l’Estat, quants a la Generalitat i quants al seu ajuntament?.

També els interessa molt saber què en pensa l’enquestat sobre la gestió del  govern espanyol a Catalunya, i sobretot, com entén les relacions entre Catalunya i Espanya –si són molt bones, bones, regulars, dolentes o molt dolentes-. També, què en pensa de la gestió del president de la Generalitat, de la seva capacitat i de saber fer en política. A més de tafanejar sobre els partits catalans i la posició del que ha de respondre, sobre els eixos dreta-esquerra i unionisme-separatisme.

Per últim, desprès de set pàgines de preguntar, l’entrevistador vol saber si la “víctima” se sent català o espanyol o una barreja de totes dues coses, i si és un possible secessionista.

En definitiva, busquen saber les raons de l’independentisme, el fet que explica el perquè aquest ara ocupa la centralitat  política del nostre país, per tal de tenir els arguments necessaris per contrarestar una embranzida, que ells veuen, contra Espanya.

http://www.directe.cat/xoc-de-trens/237860/ara-espanya-ja-vol-saber-el-perque 

Gallardón nega cap legitimitat històrica a la Generalitat

“Sense la Constitució, no existiria ni la Generalitat ni el Parlament català”, diu, obviant que data de 1359

B.F./Redacció

Recordatori de Berenguer de Cruïlles al Pati dels Tarongers de la Generalitat de Catalunya. Foto: Jordiferrer/Wikipedia.

Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona entre 1349 i 1362, va esdevenir el primer president de la Generalitat de Catalunya el 1359. I, al segle XI, Catalunya ja s’havia dotat d’un Parlament propi, “molt abans que Anglaterra”, segons que va recordar el violoncel·lista Pau Casals davant l’Assemblea de Nacions Unides l’octubre del 1971. Avui, saltant-se tots aquests segles d’història, el ministre espanyol de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha assegurat sense cap rubor que “sense Constitució no existiria ni la Generalitat ni el Parlament de Catalunya”.

En una entrevista amb la Cadena SER, ha raonat que la Constitució espanyola és l’origen del qual deriven totes les institucions de l’Estat, i ha afirmat que el president del Govern, Artur Mas, de moment “no ha realitzat cap acte contrari al que marca la Constitució”, motiu pel qual no preveu que s’hagi de suprimir l’autonomia catalana, tal com va demanar UPyD.

Ha reconegut que les declaracions de Mas “preocupen el govern espanyol”, però també ha avisat que no cal confondre “un acte contrari a la Constitució amb el que, fins ara, només són declaracions”.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46938/gallardon/nega/cap/legitimitat/historica/generalitat

Retingut i vexat a l’Aeroport del Prat per parlar en català

Diversos agents de la policia espanyola van envoltar un membre de la Plataforma per la Llengua mentre li dirigien comentaris despectius i amenaçadors com “¡Estamos en España!”, “¡Esto no es un circo!” o “¡Tienes que hablar la lengua del Estado!”

Gasull es va negar a renunciar als seus drets lingüístics

Bernat Gasull, membre de la Plataforma per la Llengua, retornava el passat 7 de setembre a Barcelona en un vol procedent de fora de la Unió Europea. Un cop arribat al control fronterer, i després de dir “Bon dia” i presentar el passaport, el funcionari policial li va exigir que li digués el número de DNI en llengua castellana. El membre de l’entitat li va oferir el document i li va escriure el número en un paper, però el policia va insistir-li de manera agressiva que li digués el número en castellà, segons informa la Plataforma.

Una vegada reiterada la negativa de Gasull a renunciar als seus drets lingüístics, diversos agents de la Policia Nacional espanyola el va envoltar, mentre li dirigien comentaris despectius i amenaçadors com: “¡Estamos en España!”, “¡Esto no es un circo!” o “¡Tienes que hablar la lengua del Estado!”. En els vint minuts següents els funcionaris policials van continuar vexant Gasull perquè parlés en castellà, i ell els va respondre esmentant les lleis per les quals estan obligats a entendre’l.

Finalment, els policies van cercar una suposada traductora i el noi va dir-li els números del DNI, que ella va anar traduint al castellà als agents. Abans de deixar-lo marxar, li van demanar altres dades com l’adreça i el telèfon mentre es deien entre ells “¿Lo tienes todo? Sí, ya tengo todos sus datos”.

L’entitat demana a les autoritats que es garanteixin els drets lingüístics i civils dels ciutadans

La Plataforma per la Llengua vol recordar que els ciutadans tenen reconegut el dret adreçar-se oralment i per escrit en català a qualsevol organisme de l’Administració, tant la de l’Estat com l’autonòmica, a través de l’Estatut d’autonomia i la Llei de política lingüística. Per tant, l’actuació dels Guàrdies Civils de l’Aeroport de Barcelona en aquest cas ha vulnerat la legislació legal vigent.

L’entitat vol expressar un rebuig frontal davant aquesta flagrant vulneració dels drets civils i lingüístics dels ciutadans. I, al mateix temps, manifesta una profunda preocupació pel substancial increment de retencions, vexacions i, fins i tot, agressions que estan patint ciutadans a mans de les forces de seguretat de l’estat, per negar-se a renunciar als drets lingüístics i civils reconeguts en l’ordenament jurídic actual. Per últim, la Plataforma per la Llengua demana a les autoritats que prenguin les mesures necessàries per tal que aquests episodis no es tornin repetir i es garanteixin els drets lingüístics i civils dels ciutadans.

http://www.llibertat.cat/2012/09/retingut-i-vexat-a-l-aeroport-del-prat-per-parlar-en-catala-19307

SANTA COLOMA DE GRAMANET

Catalunya por dentro (6): El pragmatismo de los nuevos catalanes

José Luis Muñiz: “Creo que en Santa Coloma un referéndum por la independencia no ganaría” | “No sé adónde nos llevaría la independencia, es un riesgo muy grande”, dice Carmen Poyatos

JOSEP PLAYÀ

El banco del ‘si no fos’. En la plaza de la Vila de Santa Coloma, un grupo de jubilados discutía, ayer al mediodía, sobre el independentismo y el futuro de Catalunya Roser Vilallonga

Yo soy de Andalucía, nací en Córdoba, aunque hace 45 años que vivo aquí. Creo que Catalunya está mal económicamente, que le niegan derechos, pero no sé adónde nos llevaría la independencia, no lo sé, supongo que es un riesgo muy grande”. Lo dice Carmen Poyatos, secretaria del Àrea Cultural Oriol de Santa Coloma de Gramenet, que no estuvo en la manifestación del Onze de Setembre, aunque sí en la de 1976 (“la primera, en la que al final tuvimos que salir por patas cuando llegaron los grises”).

Santa Coloma tenía 15.000 habitantes en 1950 y en poco más de veinte años alcanzó los 130.000 gracias a los inmigrantes llegados del sur de España. Y en los últimos años ha vivido otra oleada, en este caso de extranjeros. Los últimos datos le dan una población de 122.952 personas, de las cuales un 24,3% son nacidos en el extranjero (el colectivo mayoritario es el chino, por delante del marroquí, el ecuatoriano y el pakistaní); un 28,4%, en otras comunidades españolas; un 21,5%, en Santa Coloma, y un 25,8%, en otras poblaciones catalanas.

“La sangre tira mucho, hacia Andalucía, Extremadura…, hacia toda España”, comenta José Luis Muñiz Algarín, presidente de la Federación de Asociaciones de Vecinos. “Yo fui a la manifestación y fue un momento histórico. Había federalistas, independentistas, favorables al pacto fiscal, los que protestaban contra los recortes… La gente se siente expoliada. Cuando hablan con sus parientes de otras regiones se dan cuenta de que pagan demasiado y estamos discriminados. Pero no existe un sentimiento enraizado de independencia, creo que en Santa Coloma no ganaría un referéndum por la independencia”. Nacido en Sevilla hace 40 años, José Luis llegó a Catalunya con siete meses. “Me siento más catalán que andaluz”. ¿Y los nuevos inmigrantes? “Aunque sufren como el que más los recortes, viven apartados, no van a las manifestaciones ni participan de las reivindicaciones, no sé si por miedo o porque no conocen bien las leyes”.

No es fácil generalizar. En Santa Coloma está la sede de la Fundació Nous Catalans, impulsada por CiU, y de allí salió a la manifestación un numeroso grupo de dirigentes de entidades y asociaciones originarios de Bangladesh, Pakistán, China, Marruecos… Latifa el Hasani, marroquí, lo vivió con emoción. “Fue una explosión de catalanidad, para mí está claro que nuestro futuro como comunidad depende del futuro nacional de Catalunya”. Le preguntó por los que no asistieron. “En un contexto de crisis, la gente está preocupada por encontrar trabajo, por legalizarse, por las facturas de fin de mes. Los políticos han de explicarse, no es un tema fácil. Hay que sensibilizar. Pero veo disponibilidad entre mi comunidad, mucha gente empieza a preguntar sobre la independencia”. Latifa vive en el barrio del Fondo, con mayoría de población china. En la calle, la mayoría de las personas interrogadas prefiere el silencio. “No, no sé”, es una respuesta que se repite varias veces.

En el centro de Santa Coloma parece que la misma encuesta sea más fácil. Carles Combarros, concejal de CiU, opina que “se nota un gran cansancio entre la población, más allá de la lengua que cada uno hable o del lugar de nacimiento”. De la manifestación recuerda: “Una persona se me acercó y me dijo en castellano: ‘Nos sale muy caro ser catalanes’. Me atrevería a decir que mucha gente no puso el sentimiento identitario en primer lugar, sino que lo hizo por pragmatismo. Quieren un cambio de estatus con España, saben que pagan muchos impuestos, pero eso no significa que salgan con la estelada”. Le pregunto por el número de independentistas en Santa Coloma. Fa de mal dir, contesta. “Muchos inmigrantes que en su día no tuvieron reparos en abandonar su hogar han demostrado ser emprendedores y estar dispuestos a asumir riesgos”.

Fue un clam del cor i la butxaca, señala Josep Colldeforns, presidente de la Agrupació Comerç i Indústria y propietario de uno de los negocios más antiguos, en la avenida de la Generalitat. “Aquí hay muchos inmigrantes, la mayoría tienen familiares en su pueblo, estarían más a favor del pacto fiscal que de la independencia”.

En la plaza de la Vila hay el típico banco del si no fos. Allí encontramos a Josep Quereda, de 98 años. “Soy el más viejo de Santa Coloma. Nací en Murcia, fui boxeador y fotógrafo, soy de izquierdas y le digo que la independencia será nuestra”. A su lado, asiente Joan Boldú, de la Assemblea Nacional de Catalunya. Discrepa Urbano González, de 85 años, que llegó de León con nueve y es votante de CiU. “Tenía asumido eso de la independencia, pero ahora cuando veo que hablan de la República Catalana, me da miedo, porque la anterior República se les escapó de las manos”. Salvador Torrent nos dice que su bisabuelo ya era de Santa Coloma. “Vino de Marruecos y por eso éramos de can Alí”. Pasa de la política. “No soy de ningún partido y los políticos son todos unos vividores”. Llega Carme, la hija de Josep, a recogerlo. Le pregunto su opinión. Duda. “Si preguntasen uno a uno a todos los que asistieron a la manifestación, a lo mejor tendríamos una sorpresa, muchos dirían que no son independentistas”.

En la plaza hay una sola pancarta, ya descolorida: “Por un hospital del pueblo para el pueblo”. Entramos en el Ayuntamiento. Del balcón cuelga otra: “Preservem el patrimoni col·lectiu. Amb l’educació i la salut no s’hi juga”. La alcaldesa, Nuria Parlon (PSC), se expresa con prudencia. “No fui a la manifestación porque no soy independentista, aunque respeto este sentimiento”. Es partidaria de “luchar por un nuevo marco de financiación en una España federal y una Europa federal, pero este planteamiento es más difícil de explicar que la independencia a corto plazo, que da más réditos”. Concluye: “Los responsables políticos tenemos la obligación de canalizar los sentimientos de la mejor manera posible. Y es bueno que cuanto antes la gente tenga la posibilidad de expresarse a través de un referéndum sobre su pertenencia o no a un Estado”.

http://www.lavanguardia.com/politica/20120921/54350860702/catalunya-por-dentro-6-josep-playa-maset.html#ixzz275QaWXML

L’allau de llibres sobre la independència, aquest divendres al ‘Cultura’

Diversos autors analitzen la nova situació sorgida l’11-S des de diverses perspectives

I molt més sobre llibres, cinema, música, teatre, art i activitats culturals a tot Catalunya

REDACCIÓ

El suplement Cultura que acompanya l’edició d’El Punt Avui d’aquest divendres ens proposa un breu recorregut per les novetats que han aparegut aquestes darreres setmanes a l’entorn de l’independentisme, en què els autors analitzen la nova situació que es pot donar amb perspectives econòmiques, polítiques, sociològiques, culturals…

A més, un reportatge sobre Edgar Lee Masters, un dels poetes més destacats de les lletres nord-americanes. En l’apartat de crítiques literàries, comentaris d’obres de Tony Judt, Josep Espunyes, Massimo Lugli, Xelo Llopis, Jo Nesbo, Joan Cavallé i Manel Subirats.

També ens parla d’una exposició fa un recorregut per la creativitat del músic Daniel Johnston i de les reedicions de discos de Frank Zappa. El cinema a l’era Obama i la darrera comèdia de Woody Allen ocupen part de les pàgines de cinema. A teatre, destaca el flamenc de la ballarina María Pagés. A les pàgines d’art, a més d’una entrevista als galeristes d’Estrany-De la Mota, podem llegir reflexions sobre per a què serveix l’art i com es ressituen les sales d’exposicions.

I també sabrem dades sobre la renovació de la catedral de Tarragona, sobre el llibre amb fotografies de paisatges gironins, La casa vora el mar, els 50 anys de la descoberta del jaciment de Torre Llauder i les exposicions que recorden a la localitat de Fraga els westerns que s’hi van rodar.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/577675-lallau-de-llibres-sobre-la-independencia-aquest-divendres-al-cultura.html 

Terra Lliure com a punt de partida del moviment d’alliberament nacional

PER JOSEP MARIA SOLÉ SOLDEVILA. PUBLICAT A LA SECCIÓ “RESSENYES” DE L’ACCENT NÚM. 233.

urant la Diada nacional de l’11 de setembre de 1995 Terra Lliure feia pública la seva dissolució a través d’Alerta, el seu portaveu. Han passat més de quinze d’anys d’aquell anunci i més de trenta des que es donà a conèixer i, malgrat la seva rellevància, són encara molt pocs els treballs que se n’han ocupat.

Si deixem de banda els de format audiovisual, d’entre els quals destaca Terra Lliure, punt final, i ens cenyim estrictament als editats en paper, no va ser fins el 2004 que va aparèixer la primera monografia completa, Terra Lliure, la temptació armada a Catalunya, de la qual ja vam parlar en el seu moment. Abans, altres treballs hi havien fet referència, però mai amb una visió tan totalitzadora. Tot i així, no puc deixar de citar, d’entre els treballs anteriors, el del militant de Terra Lliure Jaume Fernández Calvet Terra Lliure (1979-1985), publicat per Edicions El Llamp el 1986; L’independentisme armat a la Catalunya recent, un seguit d’entrevistes realitzades pel periodista David Bassa i publicades per l’editorial Rourich el 1997; iParla Terra Lliure, la recopilació dels documents de l’organització armada publicat per Edicions El Jonc l’any 1999.

Amb el títol Terra Lliure, punt de partida, els seus autors, Carles Sastre, Carles Benítez, Pep Musté i Joan Rocamora, exmilitants tots ells de l’organització armada, han volgut deixar clar des d’un principi una idea que impregna tot el llibre: Terra Lliure fou una organització armada al servei del moviment d’alliberament nacional i instrument fonamental per tal que “l’independentisme català arrelés políticament i portés a terme la seva primera embranzida”. I, en conseqüència, el llibre esdevé no només una història de Terra Lliure sinó també del conjunt del moviment del qual formava part i sense el qual la primera no hagués tingut sentit de ser.

El llibre comença amb “els precedents històrics”, un capítol breu que no encaixa amb el conjunt de l’obra. En acabat, entrem ja plenament a l’assumpte del llibre, amb el naixement de l’independentisme català d’arrel marxista de la mà del PSAN i, posteriorment, amb l’escissió del PSAN-provisional, dues maneres d’entendre el moviment que s’aniran trobant i distanciant durant tot el període, amb aquests o amb d’altres noms. Fou precisament entre els militants d’aquesta darrera organització que Terra Lliure prengué forma i, amb el temps, també el PSAN li donà suport, així va esdevenir Terra Lliure el pal de paller del moviment unitari que s’anà constituint amb el Moviment de Defensa de la Terra com a plataforma política. Tot aquest ric procés hi és explicat amb rigor i detall.

Malauradament, la fractura del moviment el 1987 afectà també a l’organització armada que, tot i els intents per no sucumbir en l’espiral de destrucció, acabà cedint, moment en què també la imparcialitat dels autors cedeix una mica en favor d’un dels dos sectors, sense caure però en maniqueismes. En canvi, el que sí que és francament millorable és la reconstrucció de l’episodi final d’aquesta història. No és possible que, després d’un treball tan ben documentat, no hi hagi espai per conèixer els arguments d’aquells que no van voler sortir de la presó seguint l’estratègia de la Comissió de Portaveus, un dels quals a més signa el llibre. Com tampoc no és admissible que se segueixi considerant Rocamora i Musté com els darrers presos en sortir de la presó -8 de març de 1996- quan, a banda dels que encara estaven en tercer grau, Guillem Godó encara va ser-hi fins el juliol, sortint just abans de la celebració del Pi de les Tres Branques.

Caprabo aposta pels productes catalans

Caprabo ha augmentat un 17% el nombre de referències de productes catalans, fins a 730, en el marc d’una campanya per promocionar productes agroalimentaris del país amb l’objectiu de millorar-ne el coneixement entre els consumidors. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i el director general de Caprabo, Alberto Ojinaga, van presentar ahir la campanya de suport.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/577831-caprabo-aposta-pels-productes-catalans.html

Freixenet, sobre el risc de boicot: “Nosaltres ens dediquem a fer bon cava i el venem a 145 països”

El director de comunicació defensa que l’empresa es concentra a intentar vendre el seu cava “des de Hong Kong fins a les illes Maldives”

E.F.

El director de comunicació de Freixenet, Pedro Bonet, s’ha referit aquest dijous a les possibles conseqüències de l’augment del moviment independentista a Catalunya. “Nosaltres fem bon cava i el venem a 145 països”, ha respost en roda de premsa a preguntes dels periodistes.

Sobre si es tem un possible boicot des d’Espanya, Bonet s’ha limitat a defensar que Freixenet seguirà centrant-se en la seva activitat. “Fem un cava molt ben fet, el millor de cada segment, i l’intentem vendre des de Hong Kong fins a les illes Maldives”, ha dit.

“La resta no depèn de nosaltres”, ha afegit el responsable de comunicació de la firma durant la roda de premsa de presentació del nou espot de la campanya de Nadal, que aquest any partirà de les idees que enviïn els usuaris en forma de vídeos.

El sector del cava català va patir els anys 2004 i 2005 un boicot al mercat espanyol que ha quedat superat els anys següents amb nous increments de vendes, també acompanyades amb un important procés d’expansió internacional de les principals empreses.

http://www.ara.cat/economia/Freixenet-sobre-lindependentisme-dediquem-paisos_0_777522379.html

La ciència catalana a l’aparador

Catalunya té deu vegades més producció científica del que li correspon per població

MÒNICA L. FERRADO

A Catalunya hi ha 23.500 investigadors, però la xifra es duplica si hi afegim el personal tècnic XAVIER BERTRAL

A Catalunya hi ha 23.500 investigadors. Si s’hi sumen les persones que treballen en activitats de recerca i desenvolupament (sigui personal tècnic, administratiu o altres) la xifra gairebé és el doble, 42.500. Representen l’1,5% de la població ocupada. La ciència, a més de generar coneixement, es tradueix en riquesa i benestar, en invents, en millores per a la salut i, en definitiva, en un motor econòmic i cultural.

En els últims Jocs Paralímpics a Londres, el conegut astrofísic Stephen Hawking va inaugurar una cerimònia en què es recreava el Big Bang, inclosa una representació del bosó de Higgs. Aquest divendres Barcelona inaugura les Festes de la Mercè de la mà d’un físic, Lluís Torner, al capdavant de l’Institut de Ciències Fotòniques (Icfo), un dels centres de recerca més importants de Catalunya i més reconeguts a tot el món per la seva recerca puntera. Un bany de ciència per explicar com la recerca als laboratoris es tradueix en riquesa.

http://www.ara.cat/societat/ciencia-catalana-laparador_0_778122264.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s