Recull premsa ANC Dilluns, 26 de novembre de 2012

Recull de premsa ANC

El Punt-Avui – 26/11/2012
Seguim Navegant
Per: FER

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 25/11/2012 – 10:02h
Ha guanyat el Sí (CiU 50 ERC 21 ICV 13 CUP 3) 87 escons .
Derrota del unionisme (PP 19 C’s 9) 28 escons i la vi a del mig PSC 20
El poble s’ha expressat, i amb una elevada participació a les úrnes ha guanyat el sí amb nitidesa; l’independentisme ha sortit clarament reforçat. ERC és segona força per primera vegada des de la democràcia i amb el compromís de garantir el camí cap a la independència. El suport de les forces pel dret a decidir tenen un suport explícit del poble de Catalunya.
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
LLibertat.cat – 26/11/2012
La CUP-AE assoleix tres diputats al Parlament
Tots els resultats a l’Especial Eleccions de Llibertat.cat
El cap de llista per la demarcació de Barcelona de la CUP-AE, David Fernàndez, ha valorat positivament el resultat electorat de la formació, a l’obtenir 3 diputats amb més de 125.000 vots, tenint en compte que el poc temps que han tingut per preparar la campanya, sense demanar un préstec i amb més de 450 actes arreu del Principat.

Fernàndez ha començat a fer la valoració saludant al conjunt dels Països Catalans, denunciant la repressió que han patit 5 dones quan es manifestaven pacificament al col·legi on votava l’Artur Mas i fent una salutació solidària al poble de Palestina.

A continuació, ha dit que “hem assolit el nostre objectiu”. Tot i remarcant que “tres diputats són avenç, però no són res sense la voluntat del carrer” i que hem estat la força de la gent anònima al referir-se a totes les persones que han donat suport a la formació, ja que el ministre d’Economia ja ha estat escollit i es diu Banc Centrat Europeu.

En el sentit que “no hi haurà alliberament nacional sense alliberament de classe”, i el país que vindrà, és el de la plena democràcia, per afirmar que “això, només és el principi”

El futur diputat de la CUP ha demanat frenar immediatament els desnonaments i les retallades i deixar de pagar el deute. També s’ha referit, indirectament, als resultats electorals de Convergència i Unió: “Algú haurà de començar a entendre que tancar hospitals i escoles no surt gratuït i ho haurà d’analitzar”.

En aquesta direccció ha recordat que “som els Països Catalans de tres milions de pobres”, per això “cal seguir avançant social i nacionalment”.

També ha posat èmfasi en manifestat que “venim de lluny, que som el país de les vagues, del 36, dels tramvies, de la lluita antifranquista, de l’estratègia independentista que es va formular al 1979…” Fernàndez ha finalitzat tot recordant al president informal de la nació, Ovidi Montllor.

Resultats per demarcació

Barcelona 92.621 vots 3,40% dels vots

Girona 14.502 vots 4,25% dels vots

Lleida 6.289 vots 3,05% dels vots

Tarragona 12.807 vots 3,58% dels vots

Total 126.219 vots 3,48% dels vots

Consulta els resultats per comarques i municipis a l’Especial Eleccions de Llibertat.cat

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««&laqu o; •••
VilaWeb – 26/11/2012
El sobiranisme guanya fent un tomb a l’esquerra
CiU perd molts escons, però és l’únic partit gran · ERC, abocada a governar, dirigirà l’esquerra · El PSC obté el pitjor resultat de la història · El PP només guanya un escó i Ciutadans capitalitza molt vot espanyolista · Iniciativa recull el fruit de l’oposició al govern · La CUP entra al parlament i Solidaritat en queda fora · Una enorme participació insinua una victòria sobiranista en el futur referèndum
‘La situació no és fàcil però anirem endavant’, ha dit Artur Mas després de saber els resultats electorals, en què CiU ha guanyat, però ha perdut pes: de 62 escons a 50. ERC serà la segona força, amb 21 diputat, i per això Mas ha fet una crida als republicans perquè assumissin la responsabilitat de formar govern conjuntament amb la federació. De fet, les forces sobiranistes són majoritàries: sumen 87 escons. Això també ho ha remarcat Mas, que s’ha compromès a tirar endavant el referèndum la pròxima legislatura. Però ha demanat de treballi amb força per eixamplar la majoria social favorable a l’estat propi.

‘De forma obligada CiU ha de governar. Però també és cert que no ens podem fer responsables únics de governabilitat del país. S’ha d’obrir un període de reflexió general dins la política catalana. Sé que he d’assumir la responsabilitat de la presidència, i unes altres formacions hauran de reflexionar perquè CiU no té prou força per a liderar. Unes altres se n’han de fer corresponsables. Fins ara hem anat sols. La gent ens ha dit que anem acompanyats per al projecte de país i per a administrar el dia a dia’, ha declarat Mas.

I també: ‘Faig una crida a la responsabilitat. Perquè la gent s’ha pronunciat. Constatem que liderarem el govern, però necessitarem alguna altra força, o algunes altres forces, perquè tinguin responsabilitat en el govern. Fins ara hem anat molt sols, ara la gent ha dit que volia que anéssim més acompanyats.’ Sigui com sigui, ha subratllat que el seu compromís amb el dret a decidir tiraria endavant, però que caldria treballar per eixamplar els partidaris de l’estat propi.

El tercer partit, després de CiU i ERC, és el PSC, que amb Pere Navarro obté el pitjor resultat de la seva història (20 diputats). Ara, aquest resultat és una mica millor que no el que preveien la majoria de sondatges abans de les eleccions.

Iniciativa, que també ha augmentat notablement la representació, recull amb 13 diputats el fruit de l’oposició a les retallades del govern d’Artur Mas.

Els resultats

CiU ha obtingut, doncs, 50 escons i ERC 21; ICV puja a 13 i hi ha irrupció al parlament de la CUP (3). Per una altra banda, el PP guanya representació (19), el PSC en perd (20) i Ciutadans també en guanya (9).

Amb aquestes dades, doncs, la davallada de CiU és important, car perd 12 escons; ERC en duplica el nombre, de manera que es troba en una situació de força decisiva per a formar un govern sobiranista per primera vegada a la història. Les forces unionistes pugen totes tret del PSC, que fa els pitjors resultats de la seva història.

I en un referèndum?

Amb aquests resultats, i tenint en compte l’altíssima participació, de gairebé el 70%, el sobiranisme majoritari al parlament té encara més força i permet de pensar que en un futur referèndum el sí pot tenir una clara majoria.

Resultats per circumscripcions. Barcelona: CiU 26 escons, el PSC 14, el PP 12, ERC 12, ICV-EUiA 10, Cs 8 i la CUP 3. Tarragona: CiU 7 escons, el PP 3, ERC 3, el PSC 3, Cs 1 i ICV-EUiA 1. Girona, CiU 9 escons, ERC 3, el PSC 2, el PP 2 i ICV-EUiA 1. Lleida, CiU 8 escons, ERC 3, el PP 2, el PSC 1 i ICV-EUiA 1.

Podeu consultar l’escrutini i el mapa del sobiranisme, poble a poble.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •&# 8226;•
Directe.cat – 26/11/2012
Epíleg: per què el centre-dreta esbufega?
Per: XAVIER GINESTA

Artur Mas no se n’ha sortit. Ni “majoria excepcional” ni un poble que camina junt amb el seu president. En aquest poble ni li agraden les majories absolutes ni els líders messiànics. En resum, a Artur Mas se li ha fet massa llarga la campany a, tot i guanyar les eleccions amb una còmoda diferència en relació al segon partit.

Per una banda, el líder convergent ha tingut massa entrebancs: l’incident de Barakaldo i la vaga del 14N durant la primera setmana van revifar el debat social; els esborranys barroers publicats per El Mundo, a la segona, van fer-lo jugar al contraatac quan havia navegat per aigües tranquil·les tota la precampanya, amb el permís de Josep Antoni Duran i Lleida que abans de l’esprint final havia estat un corcó cada vegada que volia quedar bé amb l’establishment madrileny. Llavors, ha callat però el mal ja està fet. Per altra banda, el perfil bíblic que va prendre la figura del president en l’inici d’aquesta -massa èpica i poc calvinista- pot haver contribuït a què l’electorat independentista indecís (CiU o ERC?) acabés abraçant un Junqueras que s’ha acabat trobant còmode en el discurs constructiu i còmplice amb CiU, però també crític amb les retallades. Junqueras, “el xicot de la caixa d’eines”, serà el soci lògic de Mas en el nou hemicicle.

La “majoria excepcional” queda lluny. CiU haurà de pactar si vol la presidència. Lliçó d’humilitat per aquell qui diu escoltar “la veu del poble”. Ara, president, caldrà dialogar molt. I, vist com ha anat l’escrutini, només queda fer un esbufec final i clamar un “podria haver estat pitjor”! Amb els resultats a la mà, sembla clar que aquella imatge que somiava Oriol Junqueras (ERC) de ser una “desbrossadora” per Artur Mas en el camí cap a la independència podrà ser possible, ara més que mai si el president no es fa enrere -el bloc nacional al Parlament quedarà més o menys com el 2010- i continua amb l’objectiu marcat des del començament.

Però, les retallades no perdonen. La majoria absoluta s’ha esfumat i alguns no dubtaran a titllar els resultats de CiU com un fracàs. Però, a l’altre banda de l’eix nacional, el PP tampoc pot tirar coets. Alicia Sánchez Camacho, tot i millorar resultats, ha d’entendre que el discurs de la por tampoc aporta i, per tant, tampoc pot capitalitzar tot el descontentament. Els ciutadans volen propostes i el PP no ha estat per la feina. El votant històric del PP és fidel, però el partit té poca capacitat per arribar a nous perfils. A més, la complicitat que s’ha demostrat entre els qui controlen les clavegueres de l’Estat i la Brunete mediàtica no ha millorat la imatge del Partit Popular; ans al contrari, que segurament ha tornat a posar en evidència la maquinària de l’Estat i ha ajudat a fer més fort el flux de votants cap a l’esquerra independentista, ERC i la nouvinguda CUP.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 26/11/2012

El sobiranisme guanya, CiU s’afebleix
El bloc a favor de l’estat propi suma un diputat més en unes eleccions amb participació rècord
Per: DAVID MIRÓ

Artur Mas va demanar en campanya una “majoria excepcional” per pilotar el procés cap a l’estat propi i el poble català ahir l’hi va negar. Pràcticament, cap enquesta preveia que CiU podia perdre suports amb la seva aposta sobiranista, i en privat els dirigents convergents anhelaven la majoria absoluta. Des d’aquest punt de vista la patacada és de gran magnitud i obre grans interrogants sobre com serà digerida per la federació. Passar de 62 diputats a 50 és un resultat inapel·lable. Un correctiu sever. Ahir va quedar enterrada la possibilitat d’un procés independentista clàssic, amb un líder carismàtic i amb gran suport popular. El trànsit, si s’ha de fer, haurà de ser necessàriament diferent. Amb un lideratge col·lectiu i col·legiat. I amb una operativitat molt més complexa del que els estrategs de CiU havien previst.

Perquè el cert és que la majoria a favor de l’estat propi hi és. És el primer Parlament amb majoria independentista des de la restauració de la democràcia. I fins i tot reforçada: el bloc a favor del dret a decidir guanya un diputat (de 86 a 87), i ho fa amb la participació més alta que hi hagut mai en unes eleccions catalanes (70%). El mandat democràtic és diàfan. I aquest és el drama d’Artur Mas: resulta que el poble vol l’estat propi, però no que sigui representat per una sola persona i una sola formació. Vol que ell el lideri, però des d’una actitud de més modèstia, amb voluntat de pacte i sumar sensibilitats diverses. “Altres formacions s’hauran de fer coresponsables del procés i de la governació del dia a dia”, va dir Mas, que va llegir ràpid els resultat i va animar la nit en un Majestic que va començar l’escrutini en un clima de funeral absolut i va respirar al final quan es va confirmar la majoria CiU-ERC.

ERC, segona força

Aquesta majoria, a més, conté un fet històric. ERC ja no és un partit qualsevol. Des d’ahir, amb els mateixos diputats que va treure Carod el 2006, 21, és la segona força al Parlament. El resultat dels republicans és certament espectacular. Oriol Junqueras no només ha recuperat tot el terreny perdut per Joan Puigcercós el 2010 (10 diputats), sinó que ha fet possible el somni de convertir el partit en l’autèntica esquerra nacional, almenys aquella que té més diputats i més capacitat de penetració en els antics feus socialistes. La campanya de Junqueras s’ha demostrat la més reeixida i intel·ligent de les que s’han fet en aquestes eleccions: postulant-se com un soci fiable, ha sabut aprofitar els punts febles que presentava la candidatura d’Artur Mas. Un dels millors aliats de Junqueras ha estat Josep Antoni Duran i Lleida, que ha sembrat molts dubtes sobre la voluntat real de CiU.

Debacle socialista

Per contra, totes les enquestes van preveure un enfonsament socialista que finalment no ha sigut tan profund, però que vist amb perspectiva històrica resulta apocalíptic. El PSC baixa de 28 a 20, és escombrat al territori i resisteix només al Baix Llobregat. L’enyorada Barcelona de Pasqual Maragall i Narcís Serra ha llençat els socialistes al bagul dels records, i ahir va retrocedir fins a la quarta posició, per darrere d’ERC i PP. A can Nicaragua només hi havia un motiu per a l’alegria, i eren les imatges de tristesa a l’Hotel Majestic. Però davant seu s’obre un abisme que pot acabar amb ruptura interna, en funció de quina lectura es faci dels resultats.

El PP, per la seva banda, va cobrir l’expedient, va sumar un diputat més, de 18 a 19, i no va amagar la seva eufòria pel resultat de CiU. Ara bé, tampoc pot tirar coets amb la irrupció de Ciutadans, que triplica escons (passa de 3 a 9) i arriba al 7,6% de vots. L’objectiu dels populars era, en tot cas, curtcicuitar l’aposta de Mas, però també aspiraven a la segona plaça i han vist com baixaven fins a la quarta. Des d’aquest punt de vista la sensació és d’oportunitat històrica perduda. Davant el pols sobiranista més important de la història, l’espanyolisme radical ha crescut però continua sent molt minoritari (28 diputats de 135).

En l’àmbit de l’esquerra alternativa i radical també hi hagut moviments. La cruesa de la crisi ha impulsat ICV-EUiA i la CUP, que competien per l’electorat més descontent amb les polítiques econòmiques del tàndem CiU-PP. Els ecosocialistes passen de 10 diputats a 13 i freguen el 10% dels vots, el seu millor resultat des de la refundació del vell PSUC. Per la seva part, els 125.000 vots i els tres escons de la CUP (que desplacen una SI desenfocada, que queda fora) suposen l’entrada al Parlament d’un nou concepte de fer política, de tall assembleari, antisistema i independentista. Una veu nova foguejada als ajuntaments que vol menjar terreny als partits tradicionals d’esquerres. Perquè aquesta és una altra conclusió de la jornada. Si sumem C’s al bloc progressista, les esquerres sumen 66 diputats enfront dels 69 de la dreta. Un altre missatge que haurà d’atendre Artur Mas.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Nació Digital – 25/11/2012
Retallada a CiU
CiU pateix una davallada severa; el PSC recula i perd el segon lloc; el PP es consolida; ERC retorna als resultats de l’època Carod i guanya l’objectiu de ser la segona força; ICV puja lleugerament; Ciutadans triplica; la CUP irromp al Parlament
El lideratge d’Artur Mas ha quedat tocat, però no enfonsat. Entre d’altres raons perquè el segon partit parlamentari, el PSC, també pateix un fort retrocés i torna a marcar un rècord negatiu en la història parlamentària de Catalunya. El cas és que CiU perd l’hegemonia (49-13) i els socialistes catalans s’hi deixen fins i tot el segon lloc (22-6). El Partit Popular (19+1) ha concretat una lleugera tendència a l’alça, amb un escó més que en l’anterior legislatura. ICV incrementa la representació fins a 13 diputats, tres per sobre del que tenia fins ara (13+3).

L’independentisme explícit també ha proporcionat resultats positius. ERC ha retornat als resultats de l’època Carod (20+10) i es col·loquen com a segona força parlamentària. A més, la CUP (3) aconsegueix entrar amb força al Parlament.

Ciutadans ha triplicat els seus resultats consolidant un grup parlamentari que tindrà 9 diputats (9+6) i són els que més incrementen els resultats en aquestes eleccions.

Solidaritat desapareix com a força parlamentària i Plataforma per Catalunya repeteix decepció, tot i que en algun moment de la nit ha aparegut en les prospeccions de vot.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — &midd ot; — · — · — ««« •••
El Punt-Avui – 26/11/2012
Victòria amarga
“CiU ha d’analitzar la seva amarga victòria. Però no pot abandonar el procés sobiranista un cop l’ha encetat”
Per: XEVI XIRGO

No hi ha dubte que a la coalició convergent no hi ha anat a parar el vot prestat que reclamava M as. No només no hi ha anat a parar el vot prestat que ERC els havia cedit després del segon tripartit (que ha tornat a lloc) sinó que n’han perdut algun més. CiU ha d’analitzar la seva amarga victòria i n’ha de treure conclusions molt ràpidament. Quin tant per cent de la pèrdua de vots és per culpa de les retallades? Quina factura li han passat a CiU els pactes amb el PP? Han contribuït a mantenir la desconfiança que hi havia cap a CiU per aquests pactes i pel peix al cove? O és que les declaracions de Duran i Lleida en campanya ja van allunyar per si soles qualsevol vot prestat? I molts més: ha triomfat la campanya d’El Mundo i per un si de cas els casos de corrupció són certs l’electorat ha preferit votar ERC o la CUP abans que CiU? Té feina, la coalició. Però no s’hi pot entretenir gaire. Mas s’ha passat tota la campanya dient que no li tremolarien les cames segons quin fos el resultat. Doncs no li haurien de tremolar ara malgrat que la victòria li deu costar de pair i es tic convençut que la situació li deu generar desconfiança i segurament ganes d’engegar-ho tot a dida. No ho faci, president. Mas ha d’aguantar, i ara ho ha de fer també Junqueras, que ens ha de demostrar que ERC té un rumb clar com els seus discursos i que els republicans seran també el pal de paller d’un procés que haurà de ser molt més transversal i complicat i que, si el volem veure, ha de passar forçosament perquè tots renunciïn a tacticismes partidistes. El procés no es pot frenar. CiU, ERC, i qui calgui, facin el favor d’entendre’s. I facin via.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Punt-Avui – 26/11/2012
La voluntat del poble és complexa
Per: editorial

Les històriques eleccions al Parlament convocades per Artur Mas a mitja legislatura tenien l’objectiu d’aclarir la situació amb vista a afrontar l’inevitable procés cap al dret a decidir. El veredicte de les urnes ha deixat clar que l’exercici d’aquest dret és clarament majoritari, perquè voreja les dues terceres parts de l’hemicicle, però alhora evidencia una major complexitat a l’hora d’encaminar el procés. CiU ha guanyat les eleccions amb molta distància respecte del segon partit, l’espectacularment recuperada ERC, però ha quedat lluny no només de la majoria contundent que el seu líder demanava sinó que no disposa de prou majoria per governar el dia a dia amb comoditat.
Els resultats d’ahir mostren un interès històric dels catalans per decidir sobre el seu futur, amb un gran increment de participació que ha dinamitat totes les prospeccions, vaticinis i enquestes electorals que s’havien fet. És indubtable que la gravetat del moment ha mobilitzat molts catalans que fins ara no havien atorgat a les eleccions nacionals una prioritat que sí que donaven a les altres convocatòries, i això és un fet altament positiu. En una primera anàlisi, es pot veure que CiU ha caigut especialment a la circumscripció de Barcelona i que només ha millorat resultats a Girona, on, paradoxalment, el PP ha obtingut un diputat més, l’únic que guanya respecte del 2010.
A hores d’ara sembla molt més complex tirar endavant la governabilitat del país amb tot un Estat en contra, que no pas avançar cap a un estat propi que continua amb una àmplia majoria disponible. L’habilitat i el seny amb què es combinin la prioritat social i la nacional seran claus per a l’èxit.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 26/11/2012
Hi ha una majoria al Parlament
Per: ANTONI BASSAS

Les eleccions tenen conseqüències per als partits, per al govern del país i per al país mateix. De les dues primeres, aquest diari en va ple avui i no és qüestió de repetir-se, més enllà de remarcar la derrota política del partit que ha guanyat les eleccions. Mas se la va jugar, les va avançar, va demanar una majoria excepcional i al final ha retrocedit als 50 escons, que és un resultat que no s’havien atrevit ni a somiar els seus adversaris, sobretot els partits adversaris espanyols.

Pel que fa al govern, amb els resultats d’ahir a la nit, trencats els ponts amb el PP que van permetre la governabilitat el 2010, Convergència ho té ara encara més difícil per trobar qui li aprovi uns pressupostos que la reducció del dèficit fixada per al 2013 convertiran en una nova i dura prova per a Catalunya. Tota la sintonia nacional amb l’Esquerra de Junqueras és dissonància en qüestió de retallades. I aquí sembla que s’acaben les opcions, perquè més enllà d’això només hi hauria el PSC de Navarro, però aquest és un terreny absolutament desconegut. És l’hora de la política, començant per Mas i Junqueras, que hauran de fer d’estadistes sense estat.

I queda el país. Queda la Catalunya que aquest matí es pregunta què se n’ha fet d’aquelles flors de l’11-S, quan una manifestació milionària va crear la convicció que havíem fet un pas irreversible perquè una majoria identificava la independència com la manera de sortir de la crisi social i nacional. La manifestació de l’11-S va convertir Catalunya en un subjecte informatiu internacional: ” Catalonia’s call for secession “, va titular la revista Time aquella setmana.

I la realitat d’avui és que al Parlament hi ha les mateixes proporcions a favor i en contra de la consulta que abans-d’ahir. I que als ulls del món, desinflat el líder de la consulta, es desinfla la possibilitat que Catalunya piqui a les portes d’Europa amb un fort liderat en solitari.

Però per més que avui Madrid respiri alleujat i els mitjans retirin els seus enviats especials a Barcelona, a Catalunya s’ha operat un canvi consistent en la substitució del nacionalisme per la naturalitat amb què molts catalans han trencat sentimentalment amb la idea d’Espanya i la seva vertebració en un estat autonòmic. I aquests catalans han repartit els seus vots entre CiU, ERC, ICV, la CUP i SI, encara que aquest darrers no hagin obtingut representació.

S’entén la frustració d’Alfons López Tena quan diu que Catalunya ha votat pel no a la independència i per la seva extinció. Però s’equivoca. Perquè hi ha una àmplia majoria al Parlament enviada per catalans que no renuncien al somni d’una Catalunya lliure. I la pluralitat amb què han votat demostra que el sentiment és transversal, que és el que li passa a qualsevol país del món: que gent d’opcions ideològiques molt diferents coincideixen en el sentiment nacional.

La política té tendència a la complicació i més en un país amb doble eix, com el nostre, però tan irresponsable seria ignorar que el camí cap a l’estat propi va quedar tocat ahir a la nit, com oblidar els vots de tots els catalans i catalanes que el desitgen i no estan disposats a abandonar.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
LLibertat.cat – 26/11/2012
Valoració de les eleccions al Parlament del 25-N
Per: CARLES BENÍTEZ BAUDÉS, MEMBE DE L’EQUIP DE LLIBERTAT.CAT

La primera cosa que podem dir dels resultats del 25 de novembre és que han reflectit amb força fidelitat l’estat de consciència social i política que s’ha anat manifestant al llarg dels darrers mesos al nostre país.

Així, doncs, si una de les raons que havien provocat l’avançament de la data de les eleccions havia estat la gran manifestació convocada per l’ANC l’11 de setembre passat, podem dir que s’ha afermat la majoria parlamentària favorable al dret d’autodeterminació perquè no sols ha passat de 86 a 87 diputats sinó que aquesta àmplia majoria es troba actualment molt més dinamitzada que abans ja que, de resultes de les mobilitzacions independentistes i dels emplaçaments fets per l’ANC, aquest conjunt de diputats han assumit un compromís ferm i explícit d’avançar cap a l’objectiu traçat l’11 de setembre, de fer Catalunya el nou Estat d’Europa. Amb el Parlament actual existeixen, doncs, condicions polítiques sòlides per a fer efectiu en una data pròxima l’exercici del dret d’autodeterminació. A part d’aquesta valoració qualitativa cal assenyalar també que, a nivell quantitatiu, el suport a l’autodeterminació ha experimentat un augment important perquè ha passat de 1.755.748 vots l’any 2010, als 2.140.317 vots de les eleccions d’ahir (és a dir, un creixement net de 384.569 vots, és a dir, de l’ordre del 22%).

D’altra banda, també s’ha fet evident l’augment de la consciència social del poble català que s’ha reflectit en l’increment considerable del pes dels diputats d’esquerra dins el bloc autodeterminista (de 20 a 37). El descens de la influència de CiU és conseqüència d’aquesta consciència critica de rebuig a les polítiques de retallades socials i també de l’existència d’un cert sentiment de desconfiança política envers un partit que no s’ha distingit pas, en la seva història, per la solidesa de les seves conviccions. És aquest sentiment el que li ha impedit a CiU de recollir el suport que havia esperat i el que l’ha portat a tenir una pèrdua de 90.499 vots, una fuga de vots que pot semblar menor però que, en un clima de creixement important de la participació, ha deixat en evidència aquesta manca de capacitat d’arrossegament envers els nous electors.

L’hemicicle té, doncs, una composició que mostra unes possibilitats importants d’acció política i d’evolució ja que els indicadors sociopolítics marquen una tendència a l’augment progressiu de la influència de les posicions independentistes d’esquerra, una progressió que és molt accelerada pel fet que, en el període breu que va de les eleccions del 2010 al moment actual, ha experimentat un increment del 85 %.

Pel que fa a la CUP, cal considerar una victòria important aconseguir entrar al Parlament al Principat en un context d’una elevada participació, en un clima d’una gran pressió en el sentit de l’anomenat vot útil, i dins una tendència mediàtica important a la marginalització. La CUP ha hagut de fer la seva campanya sense comptar amb recursos econòmics importants, amb uns mitjans de comunicació que s’han abocat a fer propaganda de CiU i d’ERC d’una manera gairebé exclusiva; i fins i tot, ha hagut de ser objecte de diverses formes de guerra bruta i d’intoxicació informativa. En termes quantitatius cal fer esment, especialment en el cas de la demarcació de Girona, també de l'”efecte llast” que han exercit els vots de SI. Vistes totes aquestes circumstàncies, els resultats de la CUP són especialment valuosos. La CUP sortirà d’aquestes eleccions doblement reforçada, no sols per haver assegurat la seva presència al Parlament, sinó també per l’enfortiment organitzatiu que haurà repre sentat la consolidació de nombrosos nuclis de suport arreu del país.

Dades de referència

CiU ha aconseguit 50 escons (el 2010: 62)
ERC ha aconseguit 21 escons (el 2010: 10)
ICV ha aconseguit 13 escons (el 2010: 10)
CUP ha aconseguit 3 escons.
SI ……………………………….(el 2010: 4) escons

PSC-PSOE ha aconseguit 20 escons (el 2010: 28)
PP ha aconseguit també 19 escons (el 2010: 18)
C’s ha aconseguit també 9 escons (el 2010: 3)

El bloc favorable a l’autodeterminació suma, per tant, 87 escons (el 2010: 86)

I el bloc contrari a l’autodeterminació suma 48 escons (el 2010: 49)

En nombres absoluts el bloc favorable a l’autodeterminació suma 2.140.317 vots
……………………………………………… I l’any 2010 sumava 1.755.748 vots
……………………………….S’ha produït, doncs, un augment de …. 384.569 vots

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 26/11/2012
El 25-N, vist des de Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes Balears
Recollim alguns punts de vista de la resta del país sobre les eleccions del Principat
Són opinions contundents de l’escriptor nord-català Joan Lluís Lluís, de l’escriptora valenciana Gemma Pasqual i de la periodista mallorquina Mercè Pinya.

Joan-Lluís Lluís: Un regust amargant:
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4058638/joan-lluis-lluis-regust-amargant.html

Mercè Pinya: ‘El sobiranisme plural’
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4058653/merce-pinya-sobiranisme-plural.html

Gemma Pasqual: Mas ha de mantenir la seua paraula
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4058651/gemma-pasqual-mas-mantenir-paraula.html

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — – ««« •••
El Punt-Avui – 26/11/2012
Urna estelades
Per: La punxa d’en Jap

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Punt-Av ui – 26/11/2012
Perd el sobiranisme, segons Espanya
Els mitjans de Madrid posen l’èmfasi en la derrota del pla de Mas Allarga la tertúlia política i retarda la pel·lícula de la nit
Per: GEMMA BUSQUETS

TV3 va utilitzar la música de la sèrie Juego de tronos com a banda sonora de la nit electoral. Èpica i molt adient pel mome nt i el lloc: un plató majestuós -el Parlament- i que la il·luminació i la realització contribuïen a embellir-lo. Si TV3 va optar per un grafisme càlid, TVE es va mantenir amb el blau. Molt criticada per la manifestació de l’Onze, TVE no va poder obviar la transcendència de la convocatòria electoral i va fer un desplegament similar a les últimes eleccions basques i gallegues però desembarcant als estudis de TVE a Sant Cugat, des d’on es va fer l’especial. Hi va haver problemes de so a l’inici de la tertúlia moderada per Maria Casado, errors pels quals TVE va demanar disculpes al Twitter. La tertúlia es va poder seguir pel Canal 24 Horas, mentre a La 1 feien Españoles en el mundo. A l’inici de l’escrutini, però, l’especial es va reprendre per La 1 amb connexions i l’anàlisi. Com a tertulians hi havia domini de periodistes de mitjans espanyols, El Mundo, ABC, El País i La Razón, però també La Vanguardia. La lectura destacada era que CiU havia quedat lluny de la majoria absolut a, però sobretot s’emfatitzava el “fracàs del pla sobiranista de Mas” amb frases com ara “Fracaso extraordinario, “immolación política de Mas”, o l’opinió de la periodista Victoria Prego: “CiU ha ganado las elecciones pero ha perdido la partida”, o ERC va a comerse en patatas a CiU”. El representant de La Razón ho tenia clar: “Ha perdido el sobiranismo y ha ganado el voto moderado”. De les cadenes privades, només Tele 5 va enviar Carme Chaparro a Barcelona per presentar la informació electoral. Des de Madrid, José Ribagorda va destacar que Mas havia quedat lluny de la majoria absoluta que demanava. En una altra òrbita, Intereconomía va connectar tard amb la compareixença de Mas i es va escoltar des que feia un “ridículo escandaloso” fins a reclamar-li la dimissió. I amb un to bèl·lic, van dir que el sobiranisme era molt més radical per la remuntada d’ERC i l’entrada de la CUP.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
La Vanguardia – 26/11/2012
Récord de participación en una elecciones catalanas con el 69,5%
La vicepresidenta destaca la “normalidad” de la jornada y evita valorar el descenso en 12 escaños de CiU
Per: Barcelona. (EUROPA PRESS).-

Un total de 3,56 millones de catalanes de los 5.257.252 llamados a las urnas este domingo han votado, lo que supone una participación del 69,5% y 10,7 puntos más que en las elecciones catalanas al Parlament celebradas el 28 de noviembre del 201 0, cuando CiU recuperó la Generalitat tras siete años de tripartito. Este récord de participación se ha convertido en una de las causas clave para la sacudida electoral de esta noche. Tendrán tiempo los analistas para analizar sobre la cuestión, pero ya de entrada hay que hacer referencia al repunte de cerca de diez puntos en la participación en comarcas tan pobladas como el Baix Llobregat, Vallès Oriental y Vallès Occidental, tradicionalmente abstencionistas en las autonómicas
En una comparecencia en el Parlamento autonómico, la vicepresidenta del gobierno catalán, Joana Ortega, ha valorado la cifra de participación global con más del 97% del voto escrutado, y ha confirmado que se trata de “la participación más alta de las últimas siete elecciones” celebradas en Catalunya.
La participación ha superado el récord que ostentaban los comicios de 1984, con un 64,3%, y los de 1995, con un 63,6%; en 1980 la participación fue del 61,34%. Preguntada sobre los resultados electorales que otorgan a su partido, CiU, una pérdida de 12 escaños, pasando de 62 a 50, Ortega ha respondido: “No haré ninguna valoración, corresponde a los partidos políticos”.
Ha destacado la “normalidad de la jornada, en la que no ha habido ningún incidente que obstaculizara el derecho a voto”, y ha agradecido el trabajo a todas las personas que han contribuido para que fuera posible.
Los catalanes han optado por acudir masivamente a las urnas ante unos comicios en los que se planteaba el debate de un nuevo encaje territorial de Cataluña con España, con la posibilidad de celebrar de un referéndum o consulta sobre el futuro de la comunidad.
Esta participación supera también la de los últimos comicios al Parlamento en 2010, cuando, superando los peores augurios de escepticismo motivados por la crisis económica, la participación se situó en un 58,78% de los censos con derecho a voto.
Girona supera el 70%
En la circunscripción de Girona la participación ha sido del 70,68%, con un total de 334.832 votos, más de 11 puntos por encima de la cifra de 2010. En la provincia de Barcelona han votado 2.663.982 personas, lo que supone un 69,84% de participación, nueve puntos por encima de 2010, cuando votaron el 58,88% de los censados; en Lleida han ido a las urnas 197.868 personas, un 69,32% de personas, más de 10 puntos por encima de los comicios de 2010, y en Tarragona la participación ha sido del 66,35%, con 351.065 votantes, casi diez puntos por encima de los anteriores comicios.
En la ciudad de Barcelona también se ha superado la barrera psicológica del 70% de participación, con una cifra que se sitúa en el 70,83% cuando en 2010 fue del 62,26%, con un total estos comicios de 788.021 electores.
En Girona ciudad han votado 45.040 personas, elevando la participación al 72,45%, casi 10 puntos por encima de los niveles de las anteriores elecciones; en Lleida la participación ha sido del 65,84% con 59.432 votos, y en Tarragona, del 68,14%, con 60.917 votos.
Otros comicios
La participación en estas elecciones también contrasta con la de los comicios municipales en mayo de 2011, cuando votaron el 54,93% de los electores catalanes llamados a las urnas, 1,07 puntos por encima de 2007 cuando se marcó un récord absoluto de abstención en todas las convocatorias de comicios locales, autonómicos y generales desde 1979.
En las últimas generales, Cataluña registró la segunda menor participación de la historia en unas elecciones en este ámbito, después de que acudieran a las urnas el 66,84% de los ciudadanos con derecho a voto, a la par que el voto nulo y el blanco ha alcanzado registros máximos -el voto nulo se triplicó hasta el 1,58% del censo y el blanco llega al 1,85%-.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
La Vanguardia – 26/11/2012
El president se complica el futuro
Per: Editorial

Artur Mas seguirá como presidente de la Generalitat a pesar de que CiU ha perdido doce escaños en el Parlament de Catalunya en las elecciones de ayer. Un escenario nuevo que le obliga a recabar apoyos parlamentarios y para formar gobierno, pero también a reflexionar sobre la crisis e conómica que afecta a todos los catalanes, incluida la clase media, y sobre el derecho a decidir sobre la independencia de Catalunya.

Los catalanes, que acudieron de forma notable a las urnas (casi el 70% de participación), han preferido disgregar el voto, lo que conforma un hemiciclo muy compartimentado, y apoyar a las fuerzas que han crecido respecto al 2010 y, en especial, la ERC de Oriol Junqueras, que dobla sus parlamentarios, así como la ICV de Joan Herrera, Ciutadans de Albert Rivera, que da un salto espectacular, y la Candidatura de Unitat Popular (CUP), que tendrá por vez primera representación en el hemiciclo.

Mas, en un discurso realista, asumió anoche esa pérdida de apoyos y, que en la nueva situación que han deparado las elecciones, CiU debe presidir el futuro Govern porque no existe otra alternativa. Pero Convergència i Unió debe ser muy consciente de que ha sufrido un importante castigo de los electores y que la mayoría excepcional que su líder pedía no ha salido bien parada. Antes al contrario: los resultados son un serio revés para la formación nacionalista. Es cierto que la segunda fuerza, ERC, ha quedado a 29 escaños, pero Mas dijo que precisará apoyos parlamentarios y corresponsabilidad de otras fuerzas en el ejecutivo. Puso mucho énfasis en la situación económica -vino a responsabilizarla de los malos resultados- y también dijo que mantiene su proyecto de celebrar una consulta para que los catalanes decidan su futuro con respecto a España para iniciar el proceso hacia la independencia.

Pero no lo tendrá fácil, ni mucho menos, ya que los dos hipotéticos socios, Esquerra y PSC, pedirán compensaciones. A la pregunta que se formulan ahora muchos de por qué anticipó las elecciones, Mas dijo que no se arrepiente porque el objetivo era escuchar la voz de las urnas ante una situación nueva marcada por la manifestación independentista de la Diada. Teóricamente CiU tendrá suficiente con PSC o ERC, pero parece necesario que en las primeras conversaciones no se cierre ninguna puerta. Por lo tanto, una situación nueva en la que la capacidad política de diálogo y acuerdos pondrá a prueba a todos. Tampoco será cómodo para Artur Mas el papel de CiU en Madrid y el trato que le dispensará el gobierno y el PP en el futuro.

Por lo que respecta al resto de las fuerzas políticas, el descenso del PSC ha sido también muy contundente. Ha perdido ocho escaños, ha pasado a ser la tercera fuerza en Catalunya y vuelve a ser por segunda vez consecutiva el peor resultado de su historia. Una derrota que queda parcialmente velada por el severo descenso de CiU. Pero es evidente que los socialistas deberán seguir reflexionando y tomar decisiones sobre su papel en Catalunya. El PP, por su parte, que celebra lógicamente como un éxito el mejor resultado de su historia en unas autonómicas catalanas, sigue estancada en la cuarta fuerza política a pesar de haber ganado un escaño. Eso es así porque no ha logrado el crecimiento que se podía esperar al proponer la opción de mantener el statu quo de Catalunya con España. Es decir, no ha sabido atraer el voto de los catalanes que tradicionalmente no habían acudido hasta ahora a las urnas de las autonómicas, que sí lo han hecho para votar por Ciutadans, que ha triplicado su presencia en el Parlament. Un voto que no han recogido ni el PP ni el PSC.

Lo que se desprende de todo ello es que los resultados de CiU, PSC y PPC revelan a las claras que los catalanes, que en esta ocasión acudieron en masa a votar, ha castigado a los partidos que gobiernan, o lo han hecho recientemente, tanto por su manifiesta incapacidad ante la crisis, como por los duros ajustes presupuestarios y especialmente por los recortes en los servicios sociales, como por la falta de alternativas a la férrea austeridad impuesta que no sólo hunde las economías familiares, sino que ensombrece cada día más el horizonte colectivo. El profundo malestar de la sociedad, también, atención, el sector de las clases medias que se empobrecen paulatinamente, y que apenas ha aparecido en la campaña, ha frenado el apoyo a estos partidos y ha fortalecido a los grupos más pequeños. Todo ello significa que el voto de los catalanes ha tenido más en cuenta la crisis y sus efectos que el horizonte de la independencia. Todos los partidos deberán tomar buena nota de ello de ca ra al futuro.

En el análisis de los resultados electorales de ayer no puede pasar por alto la acusación de corrupción lanzada desde El Mundo a Artur Mas mediante un supuesto borrador policial en plena campaña electoral. Un asunto que, sin duda, ha influido en el candidato y que le ha obligado a defenderse incluso con la presentación de una querella, mientras el PP y el Gobierno han seguido proyectando sombras sobre la honorabilidad de Mas. Debido al hecho de que Convergència se halla implicada judicialmente en el caso Palau de la Música, un caso cuya tramitación está alargándose en demasía -aunque otrosí ocurre con el caso Gürtel que afecta al PP-, la dura campaña política-mediática ha empañado sin duda la imagen del candidato-presidente de cara a su electorado y ha provocado la abstención y la fuga de votos de su coalición hacia ERC. Un partido este liderado por un político, Oriol Junqueras, que ha destacado y ha sorprendido por su tono mesurado y dialogante, en contraste con la radicalid ad de quienes le precedieron en la formación republicana. A partir de ahora, a Junqueras con toda probabilidad le tocará asumir funciones de gobierno, por lo que deberá dar realmente su talla política.

Después de estas elecciones y los resultados, la pregunta es cómo queda el proyecto de convocar en esta próxima legislatura una consulta para que el pueblo de Catalunya decida su futuro con el horizonte de un Estado propio. Es cierto que los resultados obtenidos por grupos políticos partidarios de la consulta casi doblan a los que la rechazan. Pero también lo es que el escenario que resulta de las elecciones de ayer aconseja una reflexión profunda. La suma del bloque soberanista o independentista ha quedado prácticamente igual que en el 2010. Este hecho es significativo de que no se ha explicado suficientemente a los catalanes un proyecto trascendental, que los ciudadanos sepan con claridad qué se pretende cuando se les propone el Estado propio, en qué manera el proyecto será beneficioso para todos o incluso si será viable en el actual contexto español y europeo y cuáles son las alternativas.

En definitiva, unas elecciones que no han dibujado un escenario nuevo, mucho más difícil y complicado para la coalición gobernante y, en especial, para su presidente, Artur Mas.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
La Vanguardia – 26/11/2012 – 10:13h
Guanya Espanya
El catalanisme és majoria, amb retòrica sobiranista; una majoria sentimental sense astúcia política
Per: ENRIC JULIANA

Les eleccions catalanes les ha guanyat Espanya. Per dir-ho d’una manera més ortodoxa i més precisa, les ha guanyat l’statu quo espanyol. Les ha guanyat l’ordre vigent, al seu torn submergit en un creixent desordr e. Ha guanyat l’ordre establert espanyol per un llarg, llarg, llarg, període històric. Costarà d’entendre, costarà acceptar-ho, costarà digerir-ho en amplis sectors de la societat catalanista, que continuen formant una clara majoria social -una majoria sentimental-, però la fredor de la relació de forces s’anirà imposant a mesura que passin els dies, les setmanes i els mesos. El Partit Alfa de les classes mitjanes espanyoles, malgrat les gravíssimes dificultats que li planteja la crisi, continua mantenint el control del tauler.

És veritat, hi ha una majoria sobiranista en el nou Parlament, de la qual pot sortir en les properes setmanes una coalició de govern de signe nacionalista. CiU i ERC sumen 71 diputats, més que suficients per pactar un executiu estable, amb la celebració de la consulta sobiranista com a punt central del seu programa. I CiU, tot i la fuetada que ha patit, compta amb l’avantatge tàctic de poder explorar una altra majoria de govern amb els socialistes (sumarien 70 diputats). Fins i tot podria negociar el suport del PP per a algunes qüestions (els dos partits donen 69 escons). I no existeix la possibilitat d’un tripartit d’esquerres alternatiu (PSC, ERC i ICV només sumen 54 escons; 57 si hi afegim les emergents CUP). Qualsevol fórmula de govern passa per Convergència i Unió i en cas d’estrangulació parlamentària hi hauria la possibilitat -no del tot desassenyada- de noves eleccions en un període mitjà de temps.

Greument accidentada, CiU continua sent el pal de paller. Continua sent l’expressió política més genuïna de les castigades classes mitjanes catalanes. Salvant totes les distàncies, continua exercint el paper que va exercir a Itàlia la Democràcia Cristiana. Continua sent el Partit de Catalunya. Tot això és molt cert, però les eleccions les ha guanyat Espanya. Les ha guanyat l’ordre vigent.

D’acord, la majoria sobiranista va més enllà de la suma de la primera i la segona força. CiU, ERC, ICV i CUP, clarament partidaris del dret a decidir, assoleixen els 87 diputats, molt a prop dels dos terços. I la majoria catalanista, en sentit ampli, continua sent enorme. Els partits que d’una manera o d’una altra han inclòs en el seu programa electoral la celebració d’una consulta o referèndum (CiU, ERC, PSC, ICV i CUP) sobre el nexe de Catalunya amb Espanya sumen 107 diputats, una majoria absolutament aclaparadora que deixaria a les beceroles els 28 diputats d’estricta observança espanyolista. Sí, també és veri-tat que PSC i PPC, els dos partits més orgànicament vinculats a l’establishment espanyol, Cánovas i Sagasta, Sagasta i Cánovas, tot just sumen 39 diputats (sobre un total de 135), amb una pèrdua de set escons. I encara que tot això ens indica que CiU continua gaudint d’un ampli marge de maniobra per negociar, a la italiana manera, diferents majories parlamentàries, e l cert és que Espanya ha guanyat les eleccions catalanes. Res veritablement inquietant per a l’ordre vigent es produirà a Catalunya en els pròxims temps. Feina hi haurà per formar un govern estable, l’aprovació dels pressupostos i la governació d’un enorme aparell administratiu que depèn de les transferències mensuals del Ministeri d’Hisenda.

És cert, la premsa estrangera, la premsa britànica especialment, farà avui una lectura molt diferent dels resultats electorals que la premsa de Madrid, on la política catalana serà radicalment escarnida. Els anglosaxons diran -ja ho deien ahir a la nit- que a Catalunya ha guanyat una majoria independentista virada a l’esquerra pels efectes de la crisi. I a la capital d’Espanya se subratllarà, sense pal·liatius, el fracàs d’Artur Mas. Potser sigui més lúcida -en termes europeus- la primera lectura, però el cert és que Espanya ha guanyat les eleccions catalanes. Ha guanyat l’ordre vigent.

I ha guanyat perquè aquest ordre, amb tota la seva duresa i aspror i els seus impresentables kompromat per atemorir l’adversari, és objectivament molt fort i la societat catalana ha desistit de concentrar en una mateixa narrativa els desitjos d’un ordre diferent. El catalanisme és avui una majoria sentimental amb greus dificultats d’operativitat política. Catalunya no és Holanda, també molt fragmentada políticament. Quan, d’aquí a unes setmanes, es negociï la formació del nou govern, els entusiasmes per formar part d’un executiu obligat a seguir el camí dels durs sacrificis seran perfectament descriptibles.

Espanya té un problema, certament: una crisi de cavall i dos parlaments sobiranistes (el basc i el català). Però serà un problema manejable: els bascos no faran res que pugui posar realment en perill els saldos fiscals positius de l’avantatjós fur, i Catalunya, atrapada per la retòrica sentimental del sobiranisme, es convertirà en un veritable vesper. Ha guanyat Espanya, ha guanyat l’ordre vigent i queda clar que Nicolau Maquiavel no va néixer a Castellar de n’Hug. La política, la política d’Estat, no està feta per als catalans. Ja es va posar de manifest als anys trenta, i per aquelles coses que passen a la vida -en la qual tot ha de tornar a començar-, ho havíem oblidat.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
La Vanguardia – 26/11/2012 – 10:18h
Primer asalto
El soberanismo no ha perdido el primer asalto, sólo ha comprobado la dureza del combate
Per: SALVADOR CARDÚS

Los resultados de las elecciones de este 25-N tendrán que ser estudiados con mucha atención para poder interpretarlos correctamente y sacar conclusiones útiles sin quedar atrapados en argumentaciones autojustificadoras o autocomplacientes . En esta mirada de urgencia, por lo tanto, con las urnas aún calientes, los ¿por qué? todavía son imposibles de establecer. Sin embargo, hay que admitir que hay muchos qué destacables. Veamos algunos.

En primer lugar, ha habido una muy buena participación. Y este dato, que es democráticamente muy positivo, puede explicar algunas de las sorpresas de la noche. Más participación indica una captación de voto nuevo para el Parlament, tanto entre los que nunca participaban en elecciones que no fueran españolas como entre los que desde posiciones más radicales no encontraban una fuerza política que los representara. Más participación, en todo caso, ha dado lugar a más pluralidad. Y el incremento de complejidad, hay que reconocerlo, dificulta la gobernabilidad y al mismo tiempo mejora la representatividad.

En segundo lugar, es cierto que los resultados no se pueden interpretar con la clave de la manifestación del Onze de Setembre en la cabeza, sino que hay que añadir una variable determinante como son las políticas de dramática austeridad que se han tenido que aplicar en los últimos dos años. Sin embargo, y por encima de todo, lo que no se puede dejar de lado es el juego sucio mediático que ha ocupado la segunda parte de la campaña electoral, ni la lógica del miedo en la que se han abonado los partidos estatales y sus líderes. Ciertamente, es difícil medir el impacto, pero la presión ha tenido unas dimensiones bárbaras. Ahora bien, contribuye a pensar que el juego sucio ha pesado mucho en los resultados el hecho de que las encuestas previas a las falsas denuncias de El Mundo apuntaban unos resultados completamente distintos. Escribí que tendríamos una campaña “intervenida”, y ahora sería absurdo negar que esta intervención española no ha tenido graves consecuencias.

Finalmente, hay que reconocer que, a pesar de la gran movilización soberanista que el país ha vivido estos últimos años, la capacidad de la sociedad civil para establecer una mayoría social soberanista queda muy lejos de las previsiones. Y, en este caso, no se puede apelar al juego sucio ni a la política del miedo, que no debería haber tenido un impacto tan grande en esta parte de sociedad. El Parlament conserva la mayoría soberanista con 87 diputados, y la misma minoría unionista de 48. El soberanismo, pues, no ha perdido el primer asalto. Sólo ha comprobado la dureza del combate. Y lo reconozco: el combate será más largo de lo que uno se había podido imaginar.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Catalunya Oberta – 26/11/2012 – 10:25h
Resistir i avançar
Els resultats de les eleccions d’ahir no permeten cap alegria nacional. Ningú s’ha d’enganyar a l’hora de traure’n conclusions. Artur Mas ha perdut el torcebraç que s’havia plantejat per aconseguir una “majoria excepcional”. No la tindr à. Pitjor encara. A partir d’avui compta amb menys diputats i això li dificultarà gestionar tant el dia a dia del govern com el procés sobiranista que havia definit quan va avançar les eleccions. A més, l’arrencada serà agra. A Catalunya la sensació és que s’obre una etapa plena d’incerteses i a fora -a Espanya- ben segur que dominarà amb escreix “el gran fracàs” de Mas i Convergència i Unió. Només cal fer una ullada a les portades dels diaris de Madrid avui per constatar-ho.

Els objectius del líder de CiU, doncs, no s’han complert. Ni els partidaris del dret a decidir han augmentat el suport popular. La realitat presenta ara una cara menys amable del que havien previst els menys optimistes. En la intervenció que ahir va fer Mas va quedar insinuada l’opció de pactar amb Esquerra Republicana. Si el líder de CiU vol perseverar en la intenció sobiranista -ni que hagi de considerar-ne uns altres terminis-, no pot arribar a cap acord ni amb el PP ni amb el PSC. Tampoc no sembla que cap d’aquestes dues forces ho permetin. I tant Iniciativa com la CUP d’autodescarten soles. El problema és que les intencions “socials” d’Esquerra Republicana són molt diferents a les de CiU. Acceptaran els independentistes, per exemple, la contenció del dèficit públic que ha imposat el govern de Mariano Rajoy, interpretant a la seva manera els criteris de la Unió Europea? Tot s’ha fet complicat.

Però ara l’única alternativa del sobiranisme sensat en aquest país és mantenir la confiança en l’únic que pot liderar-lo: Artur Mas. A més, la constatació que la sensibilitat nacional no és tan profunda com semblava només fa uns dies no comporta cap gran sotragada. Catalunya porta segles resistint. Durant gairebé tres-cents anys els qui la volien diluir nacionalment no ho han aconseguit. Des d’aquesta perspectiva, el moment actual no és ni de bon tros el pitjor i afavoreix l’esperança. L’esperança de canviar d’arrel la situació. Una vegada més, doncs, cal resistir i cal avançar en la mesura que la realitat -que cal modificar- ho vagi permetent.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Periòdico.cat – 26/11/2012
Oriol dona’m un cop de ma!
quan demanava majoria comptava amb ERC
Per: Ferreres

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Punt-Avui – 26/11/2012
Mas, sol no pot
CiU, que baixa fins als 50 escons, es manté en la consulta però alerta que li caldran suports per poder fer-la i per governar Quasi dos terços del Parlament, pel dret a decidir Junqueras serà el nou cap de l’oposició
Per: ANNA SERRANO

L’escenari postmanifestació de la Diada és un Parlament fragmentat en què CiU es veurà obligada a buscar soci o socis. Les eleccions d’ahir, amb la participació més alta de la història, gairebé un 70%, van deixar un escenari complex de gestionar i amb sorpreses. La primera, la gran davallada de CiU. La federació no només no va assolir la “majoria excepcional” que ha reclamat Artur Mas durant la campanya, sinó que ha reculat 12 diputats i es queda en 50. CiU no ha aconseguit fer creïble el seu viratge sobiranista cap a l’estat propi i, a la vista dels resultats, els electors els han penalitzat per la política de retallades dels darrers dos anys. La llarga campanya des de l’Onze i l’esborrany policial publicat per El Mundo, que ha embrutat la darrera setmana, també poden haver perjudicat la federació.
Tot i la reculada, Mas ja va anunciar des del Majestic que manté la seva aposta per fer una consulta sobiranista en els propers quatre anys, però alertava que la federació no pot estar sola en aquest camí. Reclamava suport “d’algun o alguns” partits “o en el govern o en el Parlament”. I avisava que s’hauran de fer coresponsables del procés, però també “de la governació del dia a dia”.
I un company de viatge possible és ERC, amb qui sumaria majoria absoluta. La formació republicana és qui rendibilitza el clam independentista de la Diada. Esquerra dobla els resultats dels passats comicis, passant de 10 a 21, i, sobretot, guanya la gran batalla per ser segona força, en detriment del PSC, que queda darrere seu. L’avanç d’Esquerra fa que, per primer cop, els líders de les dues primeres formacions parlamentàries siguin sobiranistes. Ahir, però, Oriol Junqueras només es comprometia a estar “a l’altura del que el país necessita” i obria la porta a parlar amb Mas.
El PSC s’enfronta als pitjors resultats de la seva història, ja que, a més del lideratge de l’oposició, perd 8 diputats. L’aposta pel federalisme no convenç i els de Pere Navarro s’enfonsen fins als 20 escons. Els populars sembla que s’han beneficiat de la fuita de votants socialistes i refermen la posició obtinguda fa dos anys guanyant un diputat i quedant-se amb 19. També rep fugues del PSC, ICV-EUiA que avança dels 10 als 13 diputats. Els ecosocialistes veuen així premiada la seva tasca com a veu d’oposició a les retallades dels darrers dos anys i són, amb Esquerra, dels més beneficiats de la nit.
Qui també n’ha sortit beneficiat és, sens dubte, Ciutadans, que esgarrapa vots de socialistes i populars i triplica resultats. De tres a nou escons, els d’Albert Rivera es veuen afavorits pel fet de ser una formació relativament jove. I també ho fan les CUP, que entren amb força al Parlament amb tres diputats. De la cambra, però, desapareix Solidaritat, que va obtenir quatre escons el 2010 quan es presentaven amb Joan Laporta.
Pel dret a decidir
Aclarits els escons, la suma de diputats a favor del dret a decidir, és a dir d’impulsar una consulta en els propers quatre anys, és de 87 diputats -un més que en la passada legislatura-si se sumen els de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Són gairebé dos terços de la cambra catalana que veuen amb bons ulls un referèndum independentista. Tant la federació amb altres forces, com Iniciativa, ja s’han mostrat partidàries de posar-se a treballar després dels comicis en el full de ruta. Les forces que s’hi oposen, per la seva part, sumen 48 diputats, un menys que en la passada legislatura.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 26/11/2012
Mas crida ERC a formar govern i a preparar el referèndum
‘La situació no és fàcil, però anirem endavant’, diu Mas, que remarca la majoria sobiranista al parlament català. Fort augment d’ERC, retrocés de CiU i irrupció de la CUP al parlament · ICV també puja · El PP augmenta representació, C’s la triplica i el PSC baixa
‘La situació no és fàcil però anirem endavant’, ha dit avui al vespre Artur Mas després de saber-se els resultats electorals, en què CiU ha guanyat però ha perdut pes, baixant de 62 a 50 escons. ERC serà la segona força, amb 21 diputats, i per això ha fet una crida als republicans perquè assumeixin la responsabilitat de formar govern conjuntament amb la federació. De fet, les forces sobiranistes són majoritàries, sumant 87 escons. Això també ho ha remarcat Mas, que s’ha compromés a tirar endavant el referèndum durant la pròxima legislatura. Però ha demanat que es treballi amb força per eixamplar la majoria social per l’estat propi.

‘De forma obligada CiU ha de governar. Però també és cert que no ens podem fer responsables únics de governabilitat del país. S’ha d’obrir un període de reflexió general a la política catalana. Sé que he d’assumir la responsabilitat de la presidència, i altres formacions hauran de reflexionar perquè CiU no té la força suficient per liderar. Altres se n’han de fer corresponsables. Fins ara hem anat sols. La gent ens ha dit que anem acomapanyats per al projecte de país i administrar el dia a dia’, ha declarat Mas.

I ha afegit: ‘Faig una crida a la responsabilitat. Perquè la gent s’ha pronunciat. Constatem que liderarem el govern, però necessitarem alguna altra o algunes altres forces perquè tinguin responsabilitat en el govern’

Fins ara hem anat molt sols, ara la gent ha dit que volia que anéssim més acompanyats”, ha argumentat. En tot cas, ha subratllat que el seu compromís amb el dret a decidir “va endavant”, però ha reconegut que caldrà treballar per eixamplar els partidaris de l’estat propi.

Les forces sobiranistes tindran una gran majoria al parlament català, i sumaran 87 escons. Això, malgrat la forta davallada que ha patit CiU, passant de 62 escons a 50. ERC, en canvi, puja molt i esdevé segona força.

Els resultats

CiU ha obtingut, doncs, 50 escons i ERC 21; ICV puja fins a 13 i hi ha irrupció de la CUP (3). Per una altra banda, el PP puja representació (19), el PSC baixa fins a 20 i Ciutadans augmenta fins a 9. Amb aquestes dades, CiU pateix una forta davallada, amb una pèrdua de fins a 12 escons, i en canvi ERC duplica el nombre d’escons, de manera que situa els republicans en una situació de força decisiva per formar govern sobiranista per primera vegada a la història. Les forces unionistes pugen totes tret del PSC, que registraria els pitjors resultats de la seva història.

Per circumscripcions, els resultats són: A Barcelona, CiU té 26 escons, el PSC 14, el PP 12, ERC 12, ICV-EUiA 10, C’s 8 i la CUP 3. A Tarragona, CiU té 7 escons, el PP 3, ERC 3, el PSC 3, C’s 1 i ICV-EUiA 1. A Girona, CiU té 9 escons, ERC 3, el PSC 2, el PP 2 i ICV-EUiA 1. A Lleida, CiU té 8 escons, ERC 3, el PP 2, el PSC 1 i ICV-EUiA 1.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 26/11/2012
Junqueras: ‘ERC estarà a l’altura de la seva responsabilitat’
Els republicans, amb 21 diputat, esdevenen la segona força del parlament
Per: ACN

El candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha garantit al vespre que el seu partit posaria els resultats d’aquest 25-N al servei del poble de Catalunya. ‘ERC estarà a l’altura de les seves responsabilitat i del que el país necessita’, ha dit davant una militància eufòrica pels 21 diputats assolits, 11 més que no ara fa dos anys.

Després d’obrir la porta a parlar amb tothom per assegurar la governabilitat del país, ha posat sobre la taula dues grans propostes irrenunciables: el procés sobiranista cap a una consulta popular, i una alternativa econòmica i social a la política de retallades feta aquests dos darrers anys.

‘Buscarem les fórmules més adequades, no solament amb la resta de forces polítiques, també amb el conjunt de les forces sindicals, empresarials, universitàries, cíviques i socials’, ha dit Junqueras en el seu primer discurs després de saber els resultats electorals. Fórmules per a fer que el país tiri endavant i surti d’un moment molt dur per a tantíssima gent.

Després de celebrar la segona posició en les eleccions (amb el segon millor resultat de la història del partit des del restabliment de la democràcia), ha interpretat els resultats del 25-N com una empenta al procés sobiranista. ‘Entenem que el bloc sobiranista, que es presentava amb la necessitat d’avançar, ha sortit clarament reforçat’, per la suma dels resultats de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, partits que Junqueras ha felicitat: CiU, per haver guanyat les eleccions tot i el fort retrocés electoral; ICV-EUiA pel creixement electoral; la CUP per haver entrat al parlament.

Durant el discurs ha dit i redit la necessitat que la societat havia de sumar-se decididament al procés d’autodeterminació de Catalunya: tothom ha de participar-hi; en conseqüència, ERC establirà un diàleg amb entitats socials de tota mena: ‘Posem el nostre resultat al servei del país i al servei de la independència de Catalunya’, però cal el suport d’una gran majoria de ciutadans de Catalunya.

A més, ha recordat, aquesta majoria de ciutadans és molt necessària per a contrarestar l’efecte dels qui vulguin impedir que el procés independentista arribi a bon port: ‘Hi haurà forces enormes que intentaran impedir que fem realitat els nostres somnis. Ens posaran traves i, precisament per això, necessitem el suport i el compromís d’una àmplia majoria de la gent. No ens deixeu sols, doncs, perquè nosaltres no us abandonarem.’

El centre-esquerra vira cap al sobiranisme

Una altra de les reflexions del dirigent d’ERC ha estat la del viratge del centre-esquerra català cap al sobiranisme. Junqueras ha subratllat el ‘sorpasso’ electoral d’ERC al PSC i l’ha interpretat com el principi d’un nou camí que portarà els republicans a ser el principal partit de centre-esquerra de Catalunya.

Centenars d’assistents celebren els resultats a l’Hotel Catalonia

L’eufòria ha estat constant des de ben aviat, quan els primers recomptes de vots ja atorgaven als republicans més de 20 diputats. Crits d’independència i d’Oriol, president, han estat intensament repetits per un públic extasiat per uns resultats que tan sols els més optimistes somniaven. De fet, els més optimistes no esperaven pas tant –amb els periodistes que han seguit ERC durant la campanya, Junqueras havia apostat que arribarien a 20 diputats.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 26/11/2012
El repte més difícil: saber sumar i compartir lideratge
Per: editorial

Sabíem que teníem una Catalunya diversa: mantenim set formacions polítiques al Parlament, amb l’entrada de la CUP i la sortida de SI. Som davant d’un trencaclosques complex per a la governabilitat de Catalunya i el repte per a Artur Mas és més difícil que mai. Per a ell i per a tota la classe política que ha defensat el dret a decidir. D’entrada, un prec: que no treballin amb voluntat de bloqueig i notorietat, sinó de consens per construir futur. Cometríem un error si entréssim en una legislatura de política de curta volada que ens allunyi del projecte col·lectiu. El trencadís dels escons del Parlament obligarà a aprendre a sumar, cedir i compartir lideratges, perquè la societat catalana ha votat i ha decidit majoritàriament que vol fer la consulta aquesta legislatura. Dels 135 escons, 87 defensen el dret a decidir. Aquest és l ‘objectiu i s’ha de complir el full de ruta amb diligència malgrat que els resultats no siguin tan ferms com els partits que el defensen esperaven. El projecte polític de CiU, ERC, ICV i la CUP -aconseguir fer un referèndum per l’estat propi- és clarament majoritari al Parlament. El dret a decidir no pot quedar en segon terme i s’ha d’exercir ràpidament, perquè cal atendre altres emergències socials que reclamen solucions amb sensibilitats diverses, com han expressat clarament les urnes.

Han incrementat el seu suport partits que no han ocupat el Govern aquesta legislatura, però Catalunya ha fet confiança a Artur Mas perquè trobi la sortida al laberint. Sabem que li agraden els vaixells, però ara sabrem si sap governar una flota, perquè haurà de fer camí acompanyat d’altres formacions que ja han tancat els ports als que durant segles no han sabut o volgut assimilar ni estimar el nostre paisatge. Més que mai, al país li cal unitat i generositat política.

Ara ningú admetrà que es faci un pas enrere, malgrat que la formació que governa hagi patit el càstig del desencís social. Aquest és el primer dia d’una travessia que no serà gens fàcil.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Nació Digital – 26/11/2012
Sobiranisme col·legiat
Per: Salvador Cot

Només ERC pot salvar el procés d’emancipació d’aquest país. O enterrar-lo. No hi ha lideratge alternatiu al d’Artur Mas, o sigui que els republicans tenen al davant com a única possibilitat ajudar a construir un Govern col·legiat amb el qual afrontar uns pressupostos que semblaran sorgits d’una novel·la de Dickens. ERC té dret a reclamar un viratge més social, però la realitat és que no hi haurà més diner públic disponible.

El problema és que un Govern CiU-ERC, si es concreta, patirà l’assetjament combinat de l’estat i l’oposició al Parlament. Ahir Joan Herrera ja va començar l’ofensiva reclamant a “les esquerres” que no donessin suport a la investidura d’Artur Mas, en al·lusió -encara- implícita als republicans. Es pot esperar una reacció similar, encara que sigui des de posicions antagòniques per part de PSC, PP, Ciutadans i la CUP. Sense diners, ni possibilitat que n’arribin des de Madrid, el Govern patirà de valent.

Però és l’hora de la veritat. Un milió sis-cents mil catalans han col·locat 71 diputats inequívocament sobiranistes al Parlament. És una majoria social clara, sòlida i amb una gran convicció política. L’itinerari és difícil, però no hi ha alternativa.

••• »»» — · — · ; — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 26/11/2012
‘Un govern plural per a fer el referèndum’
‘Hi ha una majoria independentista sòlida en aquest país i volem votar en un referèndum’, diu el director de VilaWeb
Per: VICENT PARTAL

El país ha parlat i ho ha fet amb claredat. Vol que es faça el referèndum d’autodeterminació però no vol que el procés siga conduit només per Convergència i Unió sinó com a mínim per una coalició de CiU i ERC. Ara per tant aquests dos partits, especialment ells dos, tenen un envit monumental al seu davant. Cal exigir-los que estiguen a l’alçada del moment històric i facen possible un vot sobre la independència que a la vista dels resultats d’aquesta nit es podria guanyar però que ha rebut un seriós avís de que no serà tan senzill.

El president Mas no hauria de veure en aquests resultats una desautorització del gir sobiranista. És evident que la lectura exclusiva i directa del seu resultat portarà a parlar de fracàs als qui senzillament volen que fracasem. Però ningú no pot negar amb les dades a la mà és que el bloc sobiranista és el bloc clarament majoritari en aquest país. De molt. I que en tot cas el que ha passat és que s’ha reequilibrat internament.

És molt d’hora per saber-ho amb detall encara, però sembla ser, jo diria, que CiU ha pagat dues coses: les retallades i els dubtes que ha sembrat Duran i Lleida. No s’explicaria de cap altra manera el bon resultat d’Esquerra, que ha jugat bé les seues cartes i ha sapigut capitalitzar les dues desconfiances que en amplis sectors de votants ja s’ha vist que Convergència i Unió despertava. L’ascens d’Esquerra té, però, un caràcter històric: és la segona força política del país i lidera l’esquerra catalana. No és poc.

I tanmateix alerta amb l’avís. Hi havia molta eufòria en el bloc sobiranista. Molta. I el resultat l’hauria d’atenuar. És evident que la batalla no serà senzilla i que encara hem de treballar molt i convèncer molta més gent. És cert que l’estat i el PP han mostrat de forma sobrada les seues males arts i el seu estil. Però també és evident que el vot unionista s’ha mobilitzat i això ho hem de tenir en compte.

Ara bé: hi ha una majoria independentista sòlida en aquest país i volem votar en un referèndum que ara mateix i amb aquestes dades a la mà el guanyaríem. No oblidem això que és el que és fonamental.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Singular digital – 26/11/2012 – 09:59h
JA ÉS 26 DE NOVEMBRE
“Junqueras té la clau de la política catalana i pot ser un catalitzador cap a la consulta sobiranista”
Per: Jaume Clotet

Ja som pràcticament al tan esperat dia després de les eleccions al Parlament de Catalunya més importants dels darrers anys. La federació nacionalista que lidera Artur Mas no ha aconseguit els objectius que pretenia, però ha guanyat le s eleccions. Sens dubte les afirmacions i sortides del guió per part de Josep Antoni Duran Lleida han passat una certa factura a CiU, i només cal recordar com en el tram final de la campanya ERC no ha parat de treure petroli en aquest punt dèbil, amb bon resultat. Caldrà tenir-ho en compte. Les retallades i el pacte amb el PP també han passat la seva factura.

Per la seva banda, ERC ha fet un molt bon resultat. Oriol Junqueras ha tornat a posar el veterà partit independentista al lloc que li correspon i supera així la catàstrofe de les eleccions del 2010, quan Joan Puigcercós va provocar la pèrdua de la meitat dels escons, que es diu depressa. El reforçament del sobiranisme per part del nou president del partit ha demostrat ser la via correcta que ha tornat a engrescar una part important de la votància perduda. És aviat per parlar de la configuració del Govern i dels pactes parlamentaris, però el Junqueras té la clau de la política catalana i pot ser un catalitzador cap a la consulta sobiranista.

Però més enllà d’aquesta constatació hi ha una realitat molt més important: els diputats sobiranistes sumen una amplíssima majoria de diputats del Parlament de Catalunya. Ja sé que els mitjans internacionals es fixaran en el resultat de CiU, però els catalans sabem perfectament com és cada partit i què defensa en relació al conflicte nacional. I, no ens enganyem, la independència la farem o no els catalans, no pas els mitjans internacionals. El sobiranisme polític ha quedat reforçat i l’aposta per l’Estat propi ha estat avalat per les urnes. El camí està legitimat en unes eleccions que han estat plebiscitàries, i que a sobre han tingut una participació rècord. Ja no podran dir, des de fora, que el debat sobiranista no interessa a la gent.

Una altra de les coses bones del nou arc parlamentari sorgit el 25 de novembre és la polarització entre dos blocs cada vegada més antagònics. En els moments històrics no hi ha espai per als tebis ni per als ambigus. El nou Parlament té dos blocs: un està format per CiU, ERC, ICV i la CUP; i l’altre està format pel PP, PSC i Ciutadans. Per més que els socialistes intentin construir un tercer espai, aquest espai no existeix més enllà dels murs de la seu del carrer Nicaragua.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 26/11/2012 – 09:54h
Cap al referèndum
Per: NÚRIA BOSCH

Al’hora d’escriure aquest article no tenim l’escrutini definitiu, però tot apunta que les eleccions del 25-N portaran al Parlament una majoria sobiranista favorable a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

Tot i que la majoria favorable a la celebració d’aquest referèndum ha acabat no sent tan folgada com havíem pensat en un principi, penso que els partits que hi estaven a favor haurien de tirar endavant la seva intenció dur-lo a terme. En cas que ho decideixin així, s’obre un període en què s’ha de fer una àmplia campanya d’informació a la ciutadania sobre què pot representar que Catalunya esdevingui un nou estat europeu. De fet, ja s’ha fet últimament, principalment amb motiu de les eleccions convocades, però aquesta activitat ha de continuar.

En primer lloc, perquè encara hi ha molta gent desinformada. Ho he observat en les xerrades que he fet en aquests últims mesos sobre la viabilitat econòmica de Catalunya com a estat. També he observat que la majoria de ciutadans tenen ganes d’informar-se sobre un tema tan rellevant, ja que en una etapa com l’actual -molt dura per culpa d’una crisi econòmica que, segons sembla, encara no permet albirar el final del túnel-, per fi els ciutadans veuen un projecte sobre el qual no pots quedar-te indiferent i que a molts els genera il·lusió, encara que també pot generar dubtes o desconfiança. La informació resol els dubtes i les pors, i afavoreix que la gent es posicioni i prengui partit.

En segon lloc, perquè veiem que els contraris a la independència del nostre país donen moltes informacions falses i esbiaixades sobre les conseqüències que té que Catalunya esdevingui un estat. I això continuarà, i en el futur augmentarà. S’ha de reconèixer que moltes de les qüestions plantejades són temes tècnics que als ciutadans els costa assimilar, i que es fàcil introduir-hi confusió si no es domina la tècnica. Per exemple, una d’aquestes qüestions és el dèficit fiscal de Catalunya amb l’administració pública de l’Estat. Si bé actualment ja hi ha consciència en una gran majoria de la població catalana del que significa i que té una magnitud excessiva, hi ha confusió a l’hora d’entendre com es calcula. Hi ha dos grans mètodes de càlcul: flux del benefici i flux monetari. El que serveix realment per saber el guany fiscal que tindria Catalunya com a estat independent és el del flux monetari, ja que l’altre comptabilitza unes despeses públiques que no es realitzen a Cataluny a, sinó que es fan fora del seu territori, com ara la del funcionament de l’administració central a Madrid, la Casa del Rei i el Museu del Prado, unes despeses a les quals ja no hauríem de contribuir si fóssim independents. Tots els diners que ara aportem per a aquesta finalitat es quedarien a Catalunya. I això només ens ho diu el mètode del flux monetari, que no té en compte les esmentades despeses.

Dit això, és lamentable veure que reputats catedràtics contraris al procés independentista desacrediten el mètode del flux monetari fent afirmacions que contradiuen la doctrina econòmica, i utilitzen el del benefici per calcular el guany fiscal de la independència, ja que així aquest guany és menor. Per tant, davant d’això és important aclarir conceptes i informar bé la població.

L’activitat informativa també s’ha de fer de cara a l’exterior, cap als països europeus i de la resta del món. El món ens mira. Des del setembre passat he atès diversos periodistes de mitjans estrangers interessats en el procés independentista que ha començat a Catalunya. Alguns estan molt influïts per la premsa de Madrid i en tenen una visió esbiaixada, però quan els raones i demostres amb xifres que Catalunya està maltractada per l’Estat, ho reconeixen i fins i tot alguns se sorprenen que les coses funcionin així. També els dic que el maltractament no és només en l’àmbit econòmic, sinó en qüestions com la nostra llengua, la cultura, etc. Europa i la resta del món entendran la situació en què ens trobem els catalans perquè no tenen els prejudicis contra Catalunya que demostren els espanyols. En aquest sentit, crec que Europa ens pot entendre i acollir millor que no ho ha fet històricament Espanya.

Igualment, per frenar el procés cap al referèndum molta gent dirà que s’ha de dialogar, tornar a pactar amb Espanya. El problema és que han fet tard i que ningú confia en la seva paraula. És impossible arribar a solucions satisfactòries per a Catalunya quan no reconeixen la nostra identitat ni el fet que som una nació mil·lenària. En tot cas, el diàleg que volem els catalans amb Espanya és el que permeti que puguem escollir lliurement el nostre destí. Els ciutadans catalans hem entès que això és un dret i el volem exercir.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Punt-Avui – 26/11/2012 – 09:39h
JOZE MENCINGER VICEPRESIDENT DEL GOVERN ESLOVÈ (1990-91):”La independència d’un país s’ha de preparar”
“Cal tenir-ho tot a punt per a l’endemà de la separació per tal que el nou estat funcioni” “A Eslovènia tothom tenia por a causa de la incertesa; en les empreses, el temor depenia de si el mercat era el iugoslau o l’occidental”
Per: ANNA BALCELLS

GUERRA
“A Croàcia ja havia començat el conflicte i Eslovènia temia veure’s-hi arrossegada ”

SUPORT EXTERIOR
“Només al final. A les converses amb el govern iugoslau sí que hi va haver un suport alemany ”

CATALUNYA
“Conec poc el cas català, però crec que la situació és bastant diferent a la que teníem a Eslovènia”

Joze Mencinger recorda que la independència d’Eslovènia (1991) va arribar després d’una negociació amb el govern de Iugoslàvia un cop enfonsat el règim comunista. Mencinger va participar a Barcelona a la conferència Building a New State, organitzada per Sobirania i Justícia.
Quins paral·lelismes veu entre els casos eslovè i català?
Conec poc el cas català, però em fa l’efecte que la situació és bastant diferent perquè, en un determinat moment, a Eslovènia es van produir unes circumstàncies molt favorables a la independència. Pensi que fins i tot [Slobodan] Milosevic, aleshores president de Sèrbia, ens va dir en una reunió: “Podeu marxar sempre i quan reconegueu el dret dels serbis a viure tots en un mateix país”.
Què aconsellaria a un govern català decidit a caminar cap a un nou estat?
Que ho prepari tècnicament tot perquè el país funcioni l’endemà de la independència. Els croats, per exemple, només tenien tambors i banderes. Quan va arribar el moment, van tenir problemes.
Quin recorregut va seguir Eslovènia fins a la plena sobirania?
Tot arrenca al final del socialisme, a principis dels anys 90, quan totes les repúbliques que formaven la República Federal de Iugoslàvia organitzen les primeres eleccions democràtiques. Es planteja llavors la independència sense saber fins a on s’arribarà: a una confederació, a una federació asimètrica…
Eslovènia era la república econòmicament més potent…
I també un país molt homogeni, sense pràcticament minories nacionals, amb les fronteres molt ben definides, i amb una cultura i una llengua pròpies.
El primer govern democràtic posa fil a l’agulla, doncs…
Sí, el govern eslovè prepara tècnicament la independència sense saber si l’acabarà aconseguint. A l’estiu de 1990 va fer imprimir moneda nova per al nou país sense tenir la seguretat que algun dia es fes servir.
La separació va guanyar en referèndum per un 98% dels vots
Hi havia un desig d’independència que els polítics van fomentar. Alguns la veien com la culminació d’un somni mil·lenari del poble eslovè, d’altres com una sortida d’emergència.
Una sortida d’on?
A Croàcia ja havia començat el conflicte entre el govern croat i la minoria sèrbia. Eslovènia temia veure’s-hi arrossegada.
Evitar la guerra va ser un motiu per marxar. També raons identitàries i econòmiques?
Els dos factors van pesar. Crèiem que, sols, ens seria més fàcil emprendre les reformes per adaptar el sistema econòmic a les necessitats del moment, que no pas fer-ho tot el país sencer, ja que les diferències de desenvolupament entre les repúbliques eren enormes. La majoria d’empreses eslovenes feien negocis amb Occident, mentre que la resta de Iugoslàvia era més present a l’Est.
No els feia por la separació?
Tothom tenia por, perquè la situació era molt incerta. En el cas de les empreses, la por depenia molt de si el seu mercat era el iugoslau o l’occidental.
Després de la proclamació d’independència, Belgrad va enviar tancs a la frontera…
Les hostilitats van durar deu dies i després es va obrir una negociació amb el govern iugoslau.
Van rebre suport internacional durant el procés?
Només en el moment en què la independència es va fer efectiva. Sí que és cert que a les converses amb el govern iugoslau hi va participar la Unió Europea i que hi va haver un suport molt explícit d’Alemanya.
Un dirigent de la nova Eslovènia

Joze Mencinger, número dos del govern que va pilotar el procés de secessió d’Eslovènia de l’antiga República Federal de Iugoslàvia (1991), ha explicat a Barcelona les especificitats del cas eslovè. Insisteix que cada viatge sobiranista és diferent i que l’eslovè va venir molt marcat per la caiguda del sistema socialista, que va accelerar la descomposició de Iugoslàvia. Mencinger va ser també rector de la Universitat de Ljubljana (1998-2005).

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 26/11/2012
Els mitjans estrangers destaquen la reculada de Mas i l’augment de l’independentisme d’esquerres
Els mitjans de comunicació internacionals, que han seguit amb molta atenció la campanya electoral catalana, comencen a fer-se ressò del resultat. Tant els francesos Le Monde i Le Parisien coincideixen a assenyalar la davallada del partit del president Artur Mas en benefici de l’independentisme d’esquerra. com l’italià La Repubblica també ho titulava així a primera hora de la nit, però ha canviat l’enfocament a mitjanit per afirmar que CiU recula i ‘fa allunyar el somni de la independència’.

Un altre mitjà italià, La Stampa, qualifica d’amarga la victòria de CiU, que esvaeix el somni d’una majoria absoluta.

El setmanari francès Nouvel Observateur opta per destacar que ‘la coalició de dreta s’enfonsa a Catalunya’, i l’agència France 24 observa una reculada de la dreta nacionalista al parlament.

La BBC té la la portada que ‘els nacionalistes encapçalen les eleccions’, com també The Guardian, que afegeix que els separatistes catalans ‘queden lluny de la majoria’ a les eleccions. Pel diari anglès, CiU haurà de buscar una aliança amb Esquerra.

Els mitjans bascos parlen del retrocés de Mas, tot i guanyar les eleccions (Gara i Berria), i en alguns casos subratllen l’ascens d’ERC (EITB). Des d’Escòcia, The Scotsman parla d’una nit ambivalent per als independentistes catalans.

Fora d’Europa, la CNN ha estat un dels primers mitjans a informar de les eleccions. Des dels EUA diu que el partit al govern guanya, però perd escons al parlament.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 25/11/2012
La CNN alerta que Espanya pot generar una segona “llegenda negra” si reacciona excessivament contra el referèndum
La web de la cadena obre amb un article en què es traça un paral·lelisme entre la situació actual catalana i els fets que van desembocar en la Guerra dels Vuitanta Anys
La CNN obria la portada digital aquest diumenge al vespre amb un article en què alerta dels perills de frenar el referèndum independentista. Sota el títol “La lluita de Catalunya per a la independència: hi ha lliçons que cal aprendre de la revolta holandesa?”, el professor d’economia Hans-Joachim Voth traça un paral·lelisme amb la situació de Catalunya al 2012 i la dels Països Baixos a mitjans del segle XVI. L’autor recorda que el que va començar com un conflicte menor va escalar fins a convertir-se en la Guerra dels Vuitanta Anys. I que, quan va acabar el conflicte, Espanya havia perdut el control de les províncies en disputa.

“La Guerra dels Vuitanya Anys va establir les bases per a la llegenda negra espanyola, una demostració de potent propaganda anticatòlica que barrejava realitat i exageracions per presentar Espanya com un país cruel, intolerant i d’un poder il·legítim. Una reacció excessiva contra el referèndum independentista té el potencial d’ennegrir la imatge espanyola per unes quantes dècades, i de desmentir la imatge de pau i prosperitat que ha fet merèixer a la Unió Europea el premi Nobel de la Pau aquest any”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s