Recull de premsa 22 de setembre

RECULL DE PREMSA ANC. 22 SETEMBRE 2012 

Secretariat Nacional de l’ANC-Comunicació

Dolors Marin Tuyà. dolorsmt@assemblea.cat

Forcadell explica que l’ANC va anar a la plaça de Sant Jaume “per dir a Mas que es posi a treballar”

Redacció Actualitzat a les 17:28 h   21/09/2012

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, ha respost aquest divendres les preguntes dels usuaris del 324.cat. La concentració d’aquest dijous a la plaça de Sant Jaume centra bona part de les preguntes dels participants en el xat, que pregunten si la convocatòria de l’ANC no va acabar convertida en un acte de suport al president de la Generalitat. “La JNC hi va anar per donar suport a Mas, nosaltres per dir-li que es posi a treballar”, ha respost Forcadell.

En aquest sentit, la presidenta de l’ANC ha dit que l’associació que presideix va “dir públicament que donaríem suport al president quan fes passos cap a la independència i ahir en va fer un de molt important”.

Eleccions a l’horitzó

De cara a un possible avançament electoral, Forcadell ha descartat que l’Assemblea hi participi: “l’ANC no es presentarà a les eleccions, ja ho vam dir quan ens vam constituir” i ha assenyalat que el seu paper és pressionar els polítics “per no deixar-los que es relaxin”. Tampoc ha volgut opinar en la ideologia política dels partits i ha afirmat: “demanarem als partits polítics que incloguin en els seus programes que treballaran pe la independència, o via referèndum o via declaració del Parlament”, però que en “la resta dels continguts, no ens hi posarem”.

Sobre si després dels propers comicis hi haurà una declaració d’independència, ha dit que “dependrà molt del resultat de les eleccions”. En aquest sentit, Forcadell s’ha mostrat partidària de fer un referèndum, tot i que ha matisat que “qualsevol camí que ens porti a la independència ens semblarà bé”.

“Ens hem d’adreçar principalment a l’àrea metropolitana”

Una de les preguntes que ha rebut la presidenta de l’ANC era sobre com convèncer els indecisos i els contraris a la independència, a la qual cosa Forcadell ha respost que s’adreçarien “als indecisos, ja sabem que als que hi estan en contra no els podrem convèncer”. Tanmateix, la presidenta de l’Assemblea ha volgut enviar-los un missatge que dient que “comptem amb ells” i que “ho hem de fer entre tots”, ja que defensa que “la independència és perquè tots visquem millor”, tant els que són independentistes com “els que no” i que “els direm que respectarem la seva identitat i els seus sentiments”.

En el repte de convèncer el màxim de població, ha dit que l’ANC té “clar que ara ens hem d’adreçar principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona i així ho farem”. Forcadell ha destacat que “no anem contra Espanya, no desqualifiquem ningú i per a nosaltres és un país amic” i ha recordat que “a Catalunya hi ha molta gent que també se sent espanyola i respectem aquest sentiment”.

Sobre el paper de la llengua castellana en un estat català independent, Forcadell ha dit que “tindrà un paper molt important perquè és la llengua de molts catalans” i ha apostat perquè hi hagi “com més llengües millor i el castellà és una de les més parlades”, tot i que ha defensat que cal “saber que tenim una llengua pròpia que ha de ser llengua comuna”.

“Cap fred” i “passos ferms”

Forcadell ha indicat que un hipotètic procés d’independència “no es pot dilatar en el temps perquè Catalunya no pot esperar més”, però ha demanat que els passos siguin “segurs, perquè no ens podem permetre equivocar-nos”. En la mateixa línia, en una pregunta posterior ha dit que “els esdeveniments van tan de pressa” que “fa un meso no hauríem pensat que som on som”. Davant d’aquesta situació, és partidària de “tenir serenitat i el cap fred i anar treballant amb passos ferms i segurs”.

Diversos usuaris han preguntat sobre la posició de l’empresariat català davant la independència. Forcadell ha destacat que la petita i mitjana empresa suposa “el 98% del teixit empresarial català” i donaran suport a la independència “segur”, mentre que les grans empreses “quan vegin que la cosa va de veres, ho acceptaran”.

El paper de la comunitat internacional també ha centrat algunes de les preguntes dels usuaris. L’ANC té una comissió de relacions internacionals, la principal tasca de la qual és treballar pel “reconeixement internacional de la nació catalana i el dret dels catalans a l’autodeterminació”, ha explicat. Forcadell ha afirmat que, en cas que el govern espanyol decidís suspendre l’autonomia de Catalunya, “s’hauria de demanar l’empara internacional, demanar a la UE i a la comunitat internacional que emparessin el procés català”.

La presidenta de l’ANC s’ha referit a un dels darrers processos d’independència que s’han viscut a Europa, el de Montenegro, per recordar que la UE va posar com a requisits del referèndum “el 50% de participació i el 55% de vots afirmatius”.

Amb la conversa amb Carme Forcadell, el 324.cat ha encetat la temporada de xats.

http://www.324.cat/noticia/1896353/politica/Forcadell-explica-que-lANC-va-anar-a-la-placa-de-Sant-Jaume-per-dir-a-Mas-que-es-posi-a-treballar

Vallfogona, primer municipi del Ripollès en ser «territori lliure»

ElRipollès.info 

Aprovat per unanimitat

Vallfogona es va convertir aquest dijous en el primer municipi del Ripollès en declarar-se “territori català lliure”. El ple del consistori va aprovar per unanimitat una moció presentada per la secció territorial de l’Assemblea Nacional Catalana que ha esdevingut un nou posicionament simbòlic que s’emmarca en una aposta cada vegada més majoritària per la independència.

Tant els quatre regidors de Tria per Vallfogona, llista vinculada a Esquerra, com l’únic representant de CiU van donar suport a un text que Ripoll també debatrà a finals de mes.

Precisament Vallfogona acollirà el proper dissabte 22 de setembre a dos quarts de sis de la tarda un berenar col·loqui organitzat per l’ANC. Els organitzadors pretenen explicar el full de ruta cap a la independència tot menjant pa amb tomàquet i embotit.

 http://www.naciodigital.cat/noticia/46969/vallfogona/primer/municipi/ripolles/ser/territori/lliure

Manlleu i Sant Julià també es declararan «territori català lliure»

Osona.com

Els plens de l’Ajuntament de Manlleu i Sant Julià de Vilatorta aprovaran dues mocions molt semblants en els seus respectius plens, el proper dimarts, dia 25 de setembre, on els dos municipis es declararan “territori català lliure”. D’aquesta manera, les dues poblacions s’afegeixen a la iniciativa engegada per Sant Pere de Torelló, i que ha tingut continuïtat aCalldetenes, Vic i Seva.

Manlleu, com Vic

A Manlleu, la moció la presentarà l’equip de govern (ERC i ICV). La proposta serà idèntica que la que es va aprovar a Vic i només s’adaptaran algunes enunciats a la ciutat, tal com ha explicat a Osona.com l’alcalde Pere Prat. La moció declara “moralment” Manlleu “territori català lliure i sobirà” i insta el Parlament a prendre mesures per tal d’accelerar el procés d’independència de Catalunya. A diferència de les aprovades anteriorment a Sant Pere de Torelló i Calldetenes, incorpora el terme “sobirà” i que el futur estat català lliure treballarà per la reunificació política dels Països Catalans. També inclou el suport a entitats que treballen en favor dels drets nacionals de Catalunya i de la seva emancipació.

La moció compta amb tots els números per prosperar. L’equip de govern té 10 dels 21 regidors del consistori, per tant, només necessita un vot més de suport o alguna abstenció. CiU decidirà la seva postura el dilluns, en una reunió de l’executiva local. En tot cas, els convergents descarten votar-hi en contra, tal com ha confirmat el seu portaveu, Josep Suriñach, en aquest diari. Per tant, amb la simple abstenció de CiU la moció s’aprovarà.

Sant Julià, com Sant Pere

Pel que fa a Sant Julià, la moció que presentarà l’equip de govern (AVV i SI) agafa com a model la de Sant Pere de Torelló, un xic menys agosarada que l’anterior. La iniciativa  defineix el municipi com a ” territori català lliure ” i emplaça el Parlament de Catalunya a assumir de forma unilateral la sobirania en un termini de dos mesos, davant la “greu situació” que pateix el país.

La moció serà aprovada amb tota seguretat, ja que l’equip de govern té set dels 11 regidors del consistori. A més, s’està treballant per aconseguir que el consens total, amb l’adhesió dels quatre regidors de CiU, segons ha apuntat l’alcalde Joan Carles Rodríguez.

“Nosaltres no volem cap protagonisme. En aquests moments històrics que vivim cal unitat i sumar”, argumenta l’alcalde. “I si ho fem de manera unitària, millor”, conclou.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46977/manlleu/sant/julia/tamb/declararan/territori/catala/lliure

Tàrrega també penja l’estelada al consistori fins la independència

ACN

L’estelada onejant al balcó de l’Ajuntament de Tàrrega. Foto: @ajtarrega.

L’Ajuntament de Tàrrega, com el de Vic, ha decidit que també deixarà penjada al balcó de la casa consistorial l’estelada, símbol reivindicatiu de la independència de Catalunya, fins assolir l’Estat propi. Així ho va anunciar l’alcaldessa Rosa Maria Perelló en el decurs de la sessió del Ple celebrada ahir dijous. Perelló va llegir en aquest sentit un comunicat de la junta de govern local, que va prendre la decisió per unanimitat. L’estelada ja era visible a la façana de l’Ajuntament des dels dies previs a la Diada Nacional. Tàrrega expressa alhora amb aquest gest la seva plena adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència.

Al mateix temps, als pals de la façana del consistori continuarà onejant la Senyera i s’incorpora de forma permanent la bandera local de Tàrrega. Tanmateix, l’estelada oneja des del setembre de 2011 a la plaça de Rafel Casanova, al costat del Monument als Màrtirs de l’Onze de Setembre de 1714.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46966/tarrega/tamb/penja/estelada/consistori/fins/independencia

Dues regidores socialistes voten amb ERC, ICV i CiU per fer Sant Vicenç dels Horts municipi independentista

El municipi, liderat pel republicà Oriol Junqueras, s’ha adherit aquest dijous a l’Associació de Municipis per la Independència amb l’abstenció de la resta de regidors del PSC, que havia donat llibertat de vot

ACN

Sílvia Ramírez, una de les dues regidores socialistes que va votar a favor d’incloure Sant Vicenç dels Horts a l’Associació de Municipis per la Independència

Sant Vicenç dels Horts, la ciutat en ple Baix Llobregat que té com a alcalde el president d’ERC, Oriol Junqueras, s’ha adherit a l’Associació de Municipis per la Independència. Així ho ha acordat aquest dijous el ple, que ha aprovat la proposta d’adhesió feta pels tres grups que formen el govern: Junts per Sant Vicenç (impulsat amb ERC), ICV-EUiA i CiU. Als seus vots s’han sumat els de dues regidores del PSC, a l’oposició, que han votar a favor de l’adhesió a l’AMI. Els altres cinc regidors socialistes s’han abstingut en una votació en què aquest grup no ha fixat una posició comuna i ha donat llibertat de vot als seus membres. Els dos regidors del PP han sigut els únics que s’han oposat a l’adhesió.

Els regidors d’ERC, ICV-EUiA i CiU han acabat el ple d’aquest dijous amb una foto de família a les portes de l’Ajuntament, amb l’alcalde, Oriol Junqueras, sostenint una estelada, i davant de l’altra estelada, gegant, que el grup juvenil Skallots (que agrupa ciutadans d’esquerres i independentistes) ha penjat a la façana del consistori per celebrar l’adhesió a l’AMI.

Sant Vicenç dels Horts és un municipi d’uns 28.000 habitants en ple Baix Llobregat, dedicat eminentment a la indústria, com altres municipis de la zona. I, com moltes de les viles veïnes, va estar governat en les darreres legislatures pel PSC. Oriol Junqueras va desbancar el juny del 2011, després de les eleccions, l’antiga alcaldessa, socialista, gràcies al pacte de govern amb ICV i CiU.

 http://www.ara.cat/politica/Sant_Vicenc_dels_Horts-municipi-independentista_0_778122348.html

Tardà al PSOE: «Quan tornin a governar ja serem independents»

Quico Sallés

El diputat d’ERC-Rcat diu que el PSOE està “catatònic” davant el camí que ha escollit Catalunya

Tardà, davant la seu d’ERC aquesta tarda. Foto: Q.S./ND

“Quan vostès tornin a governar, nosaltres ja serem independents”. Aquesta va ser la resposta del diputat d’ERC-Rcat a Madrid, Joan Tardà, als diputats del PSOE al congrés aquesta setmana després d’una agra discussió sobre els efectes secundaris provocats als socialistes per la massiva manifestació independentista la passada Diada.

Tardà va acusar als socialistes d’estar “catatònics” davant l’onada independentista i va albirar que quan “el PSOE torni a governar a Espanya, Catalunya ja serà indepedent”. Davant els riures de la bancada popular i socialista, Tardà va ser expeditiu en la rèplica: “Vagin rient que se’ls quedarà una cara que no sabran d’on han vingut la història”.

Per altra banda, el diputat independentista també va contraatacar les paraules del líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, amb les que amenaçava que els socialistes s’oposarien al referèndum. Tardà també va repartir als populars posant al mateix sac PSOE i PP com a culpables de la marxa de Catalunya amb un poètic: “Pasamos de Herodes a Pilatos y por eso decimos que nos vamos”.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46991/tarda/psoe/quan/tornin/governar/serem/independents

Carretero no «defallirà» per a una àmplia coalició independentista

A Espanya “ens amenacen amb el discurs unionista de la por”, ha dit des de Girona

La roda de premsa de Joan Carretero a Girona, acompanyat del regidor Carles Bonaventura, ha estat seguida per diversos mitjans. Foto: Jordi Casadevall

En la roda de premsa que ha ofert el pesident de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, aquesta tarda a la seu de l’associació a Girona, a més de reiterar el suport al president Mas en el camí emprès per a la consecució de l’Estat català, ha manifestat que no defallirà “a l’hora d’intentar bastir una coalició unitària independentista el més àmplia possible”.

Carretero, que ha ironitzat sobre el fet que mentre el procés cap a la independència s’entén perfectament des de Catalunya, des d’Europa i, darrerament, des dels Estats Units d’Amèrica, a Espanya no només no l’entenen sinó que “ens amenacen per alimentar el discurs unionista de la por i evitar-ne el suport”.

Per al president de Reagrupament –que ha estat acompanyat pel regidor de RCAT a l’Ajuntament de Girona, Carles Bonaventura–, potser “no serem protagonistes de la història, però evidentment queda clar que som els guionistes del procés d’independència”, especialment si es té en compte que el full de ruta marcat des dels inicis per RCAT sembla que es complirà fil per randa.

A preguntes de diversos periodistes interessats per un suposat avançament de les eleccions, Joan Carretero, a més de manifestar que cal avançar les eleccions i expressar la voluntat, ja esmentada, d’arribar a formar una coalició el més àmplia possible, ha afirmat que les converses amb ERC continuen a bon ritme i que en cap cas té un interès especial a ser diputat, per bé que hi està disposat si es creu necessari. L’associació, precisament, celebrarà el pròxim mes d’octubre la seva 5a assemblea nacional a Vic.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46994/carretero/defallira/amplia/coalicio/independentista

Les vies: referèndum o proclamació parlamentària

Homs assegura que no es pot descartar cap dels dos camins per separar-se d’Espanya

Oriol Pujol espera que Mas presideixi un estat com França o Itàlia

22/09/12 02:00 – BARCELONA – ODEI A.-ETXEARTE

Aquesta possibilitat aniria precedida de la celebració d’eleccions anticipades. Uns comicis en què CiU portaria l’estat propi i la construcció d’estructures d’estat en el programa electoral. “No estem improvisant, no estem sobrepassats, no hi ha una onada que passa per damunt de Mas i de CiU”, va remarcar Oriol Pujol, que espera que Mas presideixi un estat com ara França o Itàlia. Si bé la manifestació històrica de la Diada ha accelerat el full de ruta dels convergents, el secretari general de CDC va subratllar que el seu partit treballa des de fa temps en aquesta via i que serà “profundament coherent” amb les passes fetes durant els últims anys, en què CiU ha experimentat un lent viratge cap al sobiranisme.Tancada la via del pacte fiscal, CiU ha d’aclarir el seu full de ruta per arribar a l’estat propi. El portaveu del govern, Francesc Homs, va admetre ahir que sospesen la proclamació parlamentària i la convocatòria d’un referèndum durant la pròxima legislatura. El president de la Generalitat, Artur Mas, explicarà les bases del seu projecte dimarts vinent, durant el debat de política general, en què també podria anunciar l’avançament de les eleccions. Tot i que algunes enquestes han indicat que una majoria àmplia de catalans advoquen perquè es convoqui un referèndum, el portaveu de l’executiu va recordar que hi ha “vies alternatives”, com ara la presa de “decisions en el marc del Parlament de Catalunya”.

La celebració prèvia d’eleccions donaria legitimitat democràtica al procés, que els convergents es resisteixen a adjectivar com a “independentista”. CiU es presentaria amb un programa que inclouria l’estat propi, i el Parlament s’hi pronunciaria després. Catalunya no seria l’única nació sense estat que ha optat per la via parlamentària per revestir-se’n dins del continent europeu. L’última a fer-ho va ser Kosova: el 2008 va declarar la independència des de la pròpia cambra legislativa.

Aquesta via estalviaria d’entrada els inconvenients jurídics que podria tenir Catalunya si intentés fer una consulta referendària a la ciutadania. I és que la Generalitat no pot convocar referèndums sense l’autorització del govern espanyol. El Parlament tramita la llei de consultes amb el propòsit d’estalviar aquest requeriment. Però la norma encara no està llesta (està en procés de presentació d’esmenes dels partits) i el govern espanyol podria impugnar-la al Tribunal Constitucional i demanar-ne la suspensió.

No obstant això, la via del referèndum té l’avantatge que ja s’ha iniciat un procés d’independència coetani: l’escocès. “El Regne Unit està donant una lliçó de democràcia”, va sentenciar Mas dijous. El president de la Generalitat apel·lava amb tota la intenció a l’exemple del primer ministre britànic, David Cameron, que ha donat el sí al referèndum que propugna Alex Salmond per intentar desactivar l’ànim secessionista dels escocesos sense privar que s’expressin a les urnes.

“Un govern com l’espanyol, per molt que s’expressin algunes veus, no té més marge que moure’s en el marc europeu i democràtic, i això és el que ens dóna confiança en el camí que hem de començar”, va garantir Homs durant un matí de tour radiofònic. El portaveu de l’executiu també va negar que Catalunya hagi de sortir de la Unió Europea si s’independitza com ha reiterat el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo. Homs va assegurar que la tesi de Margallo “no té fonament” perquè per ara no existeix cap antecedent d’un país que n’hagi quedat fora ni el procediment per expulsar-lo. “No hi ha ningú que t’ho sàpiga contestar”, hi va afegir. La Generalitat defensa que el govern espanyol fa aquestes afirmacions per generar “una certa inquietud” entre els catalans. Els d’Artur Mas confien que l’exercici democràtic i pacífic, i la internacionalització del conflicte puguin garantir la solvència del procés. “Catalunya té futur”, va proclamar Homs.

Treballem perquè un dia el president de Catalunya presideixi un estat propi

Oriol Pujol

SECRETARI GENERAL DE CDC

LES FRASES

El camí està clar,

la determinació

està feta, això no té retorn

Francesc Homs

PORTAVEU DEL GOVERN

LA DATA

25.09.12

Debat

de política general.

L’HORA

16.00

Discurs

d’Artur Mas.

Duran defensa l’execució de la “sobirania fiscal”

El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va defensar ahir que Catalunya necessita tenir “sobirania fiscal”, malgrat el cop de porta de Mariano Rajoy a negociar que el país recapti i gestioni tots els impostos. “Cal fer un pas endavant, un pas ferm, que depengui més de nosaltres que de les institucions de l’Estat”, va argumentar. Fins ara Duran havia defensat la consecució de la hisenda pròpia per la via del pacte. Però, un cop tancada la possibilitat d’arribar a un acord amb el govern espanyol, advoca perquè el govern la desenvolupi.

Ara bé, el líder d’Unió alerta que per aconseguir que l’Agència Tributària de Catalunya recapti i gestioni els impostos dels catalans caldrà la “complicitat de la ciutadania”: des del “món empresarial” fins als “assalariats”. Perquè, si quan es demani als ciutadans que hi vagin a pagar els impostos no ho fan, la mateixa societat “estarà fixant els límits de la seva ambició nacional”.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha situat el projecte de la hisenda pròpia com una primera “estructura d’estat” que necessita el país. Amb aquest objectiu, el govern va promoure dimecres un conveni entre l’Agència Tributària Catalana i les diputacions. Duran va lamentar que Rajoy no hagi volgut “ni sentir a parlar” d’una reclamació que defensa un 75% dels catalans.

“Ningú no podrà dir que no ho hem intentat”, va escriure Duran en la seva carta web setmanal. El secretari general de CiU també va fer una crida perquè ningú tingui“pànic” davant les invocacions constants de l’Estat al compliment de la Constitució.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/578167-les-vies-referendum-o-proclamacio-parlamentaria.html

Cimera clau Mas-Duran per definir el nou rumb de CiU

Els dos líders es reuniran aquest cap de setmana per consensuar l’ambició del programa electoral de CiU

ORIOL MARCH Barcelona | Actualitzada el 22/09/2012 00:38

Última reunió de l’executiva de CiU amb Artur Mas, Jordi Pujol i Josep A. Duran i Lleida

La inclusió de l’estat propi al programa electoral de CiU és, ara mateix, el principal debat que existeix en el si de CiU. Serà el tema estrella de la reunió que mantindran aquest cap de setmana, segons ha pogut saber l’ARA de fonts de la federació nacionalista, els dos màxims líders de la federació, Artur Mas i Josep A. Duran i Lleida.

Els últims esdeveniments polítics han accelerat el timing polític i, davant la perspectiva més que probable que Mas convoqui comicis anticipats a finals de la setmana que ve, els dos líders perfilaran el full de ruta per a les properes setmanes. “Consensuaran la resposta que donarà CiU al govern espanyol durant el debat de política general”, asseguren des de la cúpula nacionalista.

http://www.ara.cat/politica/Artur_Mas-Josep_Antoni_Duran_i_Lleida-CiU-Unio-CDC-estat_propi_0_778122367.html

El viaje a lo desconocido

‘La Vanguardia’ acompañó a Mas en su periplo a Madrid, en el AVE de ida y en el avión de vuelta, para su trascendental encuentro con Rajoy en la Moncloa

El último AVE. El president Mas y su equipo tomaron el tren que partía de Lleida a las 21.57h tras un acto en la capital leridana Pedro Madueño

Jordi Barbeta / Pedro Madueño

El último viaje de Artur Mas a Madrid marca el inicio de la travesía colectiva hacia terrenos desconocidos que el propio president anunció en caso de que España, el Gobierno español, no atendiera las aspiraciones del pueblo catalán, como exactamente ha ocurrido. El presidente de Catalunya volvió a tomar el tren hacia la capital española como en otros momentos históricos lo hicieron antecesores suyos como Companys o Tarradellas.

Mas cogió el miércoles en Lleida el último tren a Madrid. Antes, quizá para animarse, presidió la presentación del documental La gran aventura de La Canadenca, sobre la industria que trajo la luz (eléctrica) a Catalunya.Al subir al tren, sonríe a Pedro Madueño y hace una sorprendente previsión.

-Tot anirà be.

-President, Rajoy ya ha dicho en el Congreso que nada de nada…

-Mañana no se acaba nada, todo empieza, y soy optimista.

Al filo de las 10 de la noche, el president subió al tren de alta velocidad que lo llevó a Madrid con parada en Zaragoza. Era un viaje que llevaba implícita una trascendencia histórica. Por eso el séquito era esta vez más numeroso que de costumbre. Lo acompañaban el portavoz y secretario general de la Presidència, Francesc Homs; el director del gabinete, Joan Vidal, además del imprescindible Carles Fabró, jefe de protocolo; el encargado de prensa, Joan Maria Piqué; el fotógrafo, Jordi Bedmar, y los escoltas más discretos del mundo.

Existe una diferencia entre Artur Mas y todos los presidentes de Gobierno del planeta. El actual titular de la Generalitat se empeña en arrastrar personalmente su propia maleta. Y no porque contenga secretos de Estado, ya sea propio o ajeno, sino porque evita cualquier signo de majestuosidad a su alrededor. En eso es como Jordi Pujol, pero exactamente al revés. Prefiere pasar inadvertido. Mas suele viajar en clase turista, excepto en el tren a Madrid, en el que va en preferente porque el séquito aprovecha para cenar y enchufar teléfonos, ordenadores e iPads.

En cuanto se acomodó en el tren, Mas sacó varias carpetas. En el vídeo se anunciaba la película One day, una historia de amor con Anne Hathaway y Jim Sturgess…

-¿No mira la película, president? Va bien para desconectar…

-No puedo. Tengo que preparar lo de mañana y me falta leer unos cuantos papeles…

Son las 10.30 de la noche. La jornada había empezado por la mañana con el acto simbólico sobre la hacienda catalana. Luego se reunió con el embajador de Estados Unidos, a continuación inauguró una nueva instalación de Laboratorios Esteve, después, almuerzo de trabajo, tareas de despacho, y a Lleida. O sea, que le faltaba tiempo para prepararse una de las reuniones más importantes de su carrera política. Leía el iPad y contrastaba lo que leía con los documentos de una carpeta. De reojo se podía leer algo tan apasionante como Objetivos de déficit con distribución de los gastos no financieros 2012… Con lo guapa que es Anne Hathaway y lo bonito que es el amor…

Mas sólo interrumpió el trasiego de carpetas para cenar. Ensalada con pechuga de pollo, mostaza y miel, y merluza con tomate y arroz pilaf… De postre había natillas, pero las dejó. Acabada la cena, vuelta a las carpetas del puñetero déficit, mientras súbitamente un camión arrolla a Anne Hathaway.

El president apenas habla por teléfono. Sólo una vez en todo el trayecto, y no era de trabajo. Era con su madre. El resto de las comunicaciones, por SMS. A punto de llegar a Madrid, recogida general de carpetas y todo preparado para abandonar el tren, no se sabe por qué a paso ligero. En Atocha, otra llamada telefónica. Esta vez a su esposa, Helena. Son más de las doce.

-Es la hora del gin-tonic, president.

-Sí, hombre, estoy yo para gin-tonics…

De la estación al hotel, y del hotel a la cama. Hotel Catalonia Las Cortes. Un cuatro estrellas del barrio de las Letras donde suelen alojarse los diputados catalanes.

Por la mañana, el president baja a desayunar. No lo hace en su habitación. Tan frugal como siempre, sólo come fruta. No toma café. Jamás toma café. En eso tampoco se parece a Pujol, que cuando era president no bajaba de los 25 al día. Por cierto, tampoco lee la prensa.

La comitiva se traslada a la Moncloa. Entrada habitual, quizá más fría que de costumbre, Rajoy lo desafía sin acritud a que lleve lo del concierto al Congreso (“a ver quién te lo vota”). Dos horas sin café… y sin fumar. Artur Mas ya no fuma como cuando tuvo que vérselas con Zapatero para llevar a cabo la inútil misión de rescatar el Estatut. Hace tres años que dejó el tabaco, pero sigue comiéndose las uñas.

Tras la reunión, traslado a la sede de la delegación catalana en Alcalá 44, junto al Círculo de Bellas Artes. Es la sede también de la librería Blanquerna. Hasta ahora, se la conocía como la embajada. Ahora algunos la llaman la sede de Ex-paña y al personal le reprochan “haberse convertido en guiris”. En la fachada hay dos banderas, la catalana y la española. Un señor que asegura trabajar para la Confederación de Cajas de Ahorros aborda a Enric Juliana y le denuncia que las banderas están puestas de tal manera que el viento siempre acaba enrollando la rojigualda para que no se vea. Mientras se desgañita, el viento la desenrolla, pero el señor sigue en sus trece y el viento es cierto que enrolla otra vez la rojigualda y no la cuatribarrada. Vientos del pueblo.

Francesc Homs ha decidido trasladar a la embajada la conferencia de prensa, lo que provoca gran enfado de los periodistas madrileños, primero porque les obliga a trasladarse de un sitio a otro y segundo porque apenas se cabe… con tantos medios internacionales. Homs quería un escenario propio, o sea, sólo con bandera catalana y europea y hablando de entrada en catalán como hacía Guardiola en el Bernabeu.

Tras la comparecencia ante los periodistas, Mas sube a la cuarta planta del edificio donde están los despachos. Recibe un alud de llamadas de felicitación.

–Gràcies, gràcies…

–La millor roda de premsa de la seua vida, diu Partal al Twitter –comenta el meritorio Piqué…

Son más de las tres. Hay que comer. Baja todo el séquito al restaurante de abajo, Nihil Prius. Ni siquiera menú, plato único. Sólo Homs no se conforma. Atún teriyaki y cerveza.

–¿Lleva ajo?

No se sabe…

–Sin salsa, por favor…

–¿No le gusta el ajo, president?

–Me encanta, pero me paso el día hablando con gente y no puedo apestar…

–Piqué vuelve a felicitar al president y le comenta algunos titulares. Mas sólo se interesa por la prensa internacional. Pide un iPad para leer algo en el Financial Times. Llegan noticias del rendez-vous en la plaza Sant Jaume.

–Al balcón, ni hablar.

–Nos quedan tres minutos, el avión sale a las cinco y diez, dice Fabró.

Al bajar a los coches se observa cerca una dotación de la Guardia Civil. Alguien bromea, pero no, la Guardia Civil casi siempre acata el poder legítimamente constituido. En el aeropuerto se entra por autoridades y los agentes de la Benemérita se cuadran exactamente igual que siempre…

Una vez en el avión, Mas, Homs y Vidal ocupan los asientos de las salidas de emergencia. Se presenta la sobrecargo M.V. García…

–Supongo que puedo hablar en castellano y me van a entender todo lo que diga… Si ven humo o fuego o que sube o baja el agua, por favor no abran…

Se dirige al president.

–Caballero, debe apagar su teléfono, ya hemos cerrado puertas…

Mas no muestra aspecto de cansado ni abatido, pero en cuanto el avión despega se duerme. Ni siquiera se afloja la corbata, pero es el único momento en que se deja caer.

Iberia anuncia primero en español, luego en inglés y finalmente con una grabación en catalán que hemos llegado a El Prat. La comitiva sale lanzada, del avión a los coches y de los coches a la plaza Sant Jaume. Ya hay gente esperando y una pancarta: “Tots amb el president”. Helena lo espera, se besan y abrazan. Artur Mas se deja caer por segunda y última vez. El viaje a lo desconocido no ha hecho más que empezar.

http://www.lavanguardia.com/politica/20120922/54350940134/jordi-barbeta-pedro-madueno-viaje-a-lo-desconocido.html#ixzz27Acbzb39

Homs: “Espanya és el lleó, però Catalunya la gasela”

El portaveu del govern no descarta una declaració sobiranista del Parlament després d’unes eleccions anticipades

El portaveu del govern, Francesc Homs, ha advertit a l’Estat espanyol en declaracions a Rac1 que encara que “Espanya és el lleó, perquè té la força i la potència, Catalunya és la gasela, perquè té l’agilitat per esquivar les envestides”.

El portaveu del govern ha fet aquest incís abans d’insistir que després de la reunió d’ahir Mas-Rajoy “estem al final d’una etapa” i “que això ja no té retorn”, però puntualitzant que el camí que “ara se’ns obre” és més apta “per a resistents que per a impacients”.

Homs també s’ha mostrat segur que un dia veurà “una Catalunya independent” però no ha explicat què pensa fer el govern per arribar-hi. No ha descartat eleccions anticipades, ni la convocatòria d’un referèndum, però també ha obert la porta a altres opcions, com una declaració del Parlament “després d’un procès electoral que proclami  l’estat propi”.

Per altra banda, el portaveu del Govern ha considerat “inacceptable” l’afirmació recollida en la portada de ‘La Razón’ d’aquest divendres. El diari assegura que “El govern espanyol anul•larà les catalanes si Mas les planteja com a eleccions constituents”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/homs_espanya_es_el_lleo_pero_catalunya_la_gasela_88850.php

El Govern demana “ser audaços amb el llenguatge” i evitar la paraula ‘independència’

Homs diu que “la determinació és evident”, però creu que de cara a la comunitat internacional és millor parlar d”estat propi’

ARA Barcelona | Actualitzada el 21/09/2012 10:41

Milers de persones van rebre ahir Mas a la plaça Sant Jaume / PERE VIRGILI

El Govern demana “prudència” i “audàcia” a l’hora d’explicar el procés sobiranista que s’ha obert a Catalunya. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha recordat que “fa molts anys” que personalment ell es declara independentista, però ha demanat cura a l’hora d’escollir el llenguatge. “La determinació és evident, però hem de ser audaços amb el llenguatge”, ha dit.

En dues entrevistes, a RAC1 i Catalunya Ràdio, el portaveu ha demanat explícitament no fer servir la paraula ‘independència’, un mot que el president de la Generalitat també evita. “No és una qüestió de por. Si ara volem donar un missatge a la comunitat internacional, hem d’escollir el llenguatge adequat. És més eficient fer servir la paraula ‘Europa’ i la paraula ‘estat’. És essencial tenir cura de com ho presentem”, ha afirmat. “Mentre fem les coses democràticament, pacíficament, raonablement, trobarem gent a Europa disposada a escoltar”, ha remarcat.

En aquest sentit, Homs ha remarcat l'”audàcia” de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) d’evitar l’expressió ‘independència’ a la pancarta de la manifestació de l’Onze de Setembre. A la pancarta hi deia: “Catalunya, nou estat d’Europa”.

http://www.ara.cat/politica/independencia-homs_0_778122277.html


“Jubilats per Mallorca” inicia la 2a marxa de “Camins contra mentides”

Denunciar les mentides que es diuen en relació a la nostra llengua, al nostre territori, a la crisi, a les pensions de jubilació, a l’escola i la sanitat públiques.

La caminada al seu pas per Lluc (Mallorca) 1a marxa “Camins contra mentides”

Aquest matí, a la plaça del mercat de Manacor (Mallorca), unes quarenta de persones han iniciat la 2a caminada de  de “Camins contra mentides”. La marxa organitzada organitzada per Jubilats per Mallorca, durarà 14 dies i té coma objectiu denunciar les mentides que es diuen en relació a la nostra llengua, al nostre territori, a la crisi, a les pensions de jubilació, a l’escola i la sanitat públiques.

Amb la presència de diversos mitjans de comunicació, els marxaires Jaume Bonet, Tomeu Amengual i Josep Planas, acompanyats per diverses persones han fet un recorregut pel centre de Manacor i han repartit fulls informatius sobre la situació política, social i econòmica que pateix Mallorca.

En arribar a l’Ajuntament, el batle de Manacor, Antoni Pastor, ha sortit a saludar la comitiva i els ha desitjat sort en aquesta nova etapa que comença a Manacor i acabarà a Sant Bernat de la Real.

A les 10,30, al bar Can Lliro, s’ha celebrat una roda de premsa a la qual han assistit els membres de Jubilats per Mallorca i una representació de les entitats que donen suport a aquesta iniciativa: Fundació s’Olivar, STEI Intersindical, GOB, OCB, Drets Humans de Mallorca, Memòria Històrica de Mallorca, Antics Escoltes i ATTAC. L’escriptor Pere Morey ha fet un discurs reivindicatiu.

Jubilats per Mallorca ha fet present davant els mitjans de comunicació els principals problemes que pateix la nostra illa als qual ara hem de sumar la importació de fems per cremar-los a Son Reus.

La caminada al seu pas per Lluc (Mallorca) 1a marxa “Camins contra mentides”

La Segona marxa comença on va acabar la primera

El passat 1 d’agost, Jubilats per Mallorca va iniciar la la primera caminada “Camins contra mentides”. En 14 dies van recórrer 234 quilòmetres en 14 dies, visitant una trentena de poblacions on han celebrat celebrant actes i xerrades contra el PP per desmuntar les mentides del govern balear. La marxa va finalitzar a Manacor en una acte on es va fer una crida a participar a la 2a marxa al setembre amb l’organització d’una nova ruta per altres poblacions de Mallorca.

En resposta a una política antipopular

“Camins contra mentides” és una iniciativa que neix per respondre la política antipopular del president José Ramón Bauzá (PP). Jubilats per Mallorca vol dir prou a l’aprovació de la nova llei de Funció Pública que ataca el català, la nova llei turística i també davant l’anunci de privatitzacions, tancament d’hospitals i reducció de plantilles públiques a sanitat i educació, que contribueixen a desmantellar l’estat de benestar i atempten contra la qualitat de la sanitat i l’educació públiques.

Jubilats per Mallorca considera que “tot és ú” i que “aquesta crisi que han provocat ara forma part de l’intent d’eliminació de tota casta de diversitat que impliqui un entrebanc a l’intent d’una elit financera que intenta controlar centralitzadament tota la riquesa del planeta”. “Jubilats per Mallorca, des de la no violència activa, ens hem declarat en peu de guerra”, sentencia l’entitat.

 http://www.llibertat.cat/2012/09/-jubilats-per-mallorca-inicia-la-2a-marxa-de-camins-contra-mentides-19319


“Balears dedica 28 vegades més a la solidaritat amb altres CA que als propis serveis socials”

Aquesta setmana el president d’Esquerra Republicana a Mallorca, Joan Lladó, i Jaume Santandreu, militant del partit i lluitador pels drets dels més desafavorits, varen donar a conèixer com afecta l’espoli fiscal als serveis socials de les Illes Balears.

Redacció: Tribuna Mallorca. L’acció s’englobava dins la campanya que du a terme el partit amb exemples del tracte fiscal injust que reben les Balears per part de l’Estat.

Joan Lladó va explicar com es tradueix l’espoli fiscal en els serveis socials: “Balears dedica només 120 euros per habitant als serveis socials, mentre que la mitjana estatals és de més del doble, 280 euros per habitant, i a Euskadi de 773. Això vol dir que dedicam 28 vegades més a la solidaritat forçosa amb altres Comunitats Autònomes que als propis serveis socials, ja que hi dedicam un 0’5% del PIB mentre que allò que aportam a l’Estat i que no retorna és un 14%, segons les darreres dades del Ministeri”.

Lladó va explicar que “això es tradueix amb que només una de cada 243 persones cobrin la renda mínima d’inserció, mentre que la mitjana estatal es troba en una de cada 147; o que el servei domiciliari es trobi per davall de la mitjana; o que 4 de cada 10 persones amb dret a percebre cobertura en base a la Llei de Dependència no la rebin. A més, tot això passa a la CA, juntament amb la Rioja, amb la taxa més alta de llars amb risc de pobresa, concretament un 33% d’elles, enfront un 27% de la mitjana estatal”.

Jaume santandreu, per la seva banda, va fer moltes referències al procés d’independència que viu Catalunya i va dir que “serem independents o encara més pobres”. Va explicar que “només després de la independència podrem construir la justícia social”. Santandreu va donar per feta la independència de Catalunya i va asseverar que “als ciutadans de Balears se’ls obre la possibilitat també de decidir. Els masoquistes amb Síndrome d’Estocolm triaran Espanya; la gent de seny i que no vol ser esclava triarà la federació amb Catalunya; i els aprofitats amb baixa autoestima triaran Alemanya, perquè, com que tanmateix ens comanden, val més no passar per Espanya per estar sota les seves ordres”.

Santandreu també va fer referència a la situació extrema que viuen les classes mitjanes: “tenim una allau de gent que ve a Can Gazà a cercar menjar amb automòbil, gent que acaba de perdre la feina; i també veim com es neguen les pensions no contributives a tothom, fins i tot a un sidós, esquizofrènic amb dos peus amputats”. Segons Santandreu, “la independència ha de ser l’eina per construir la justícia social”.

http://www.tribuna.cat/cronica/illes-balears/balears-dedica-28-vegades-mes-a-la-solidaritat-amb-altres-ca-que-als-propis-serveis-socials-20-09-2012.html


Santamaría diu a Mas que no afegeixi “més problemes” als ciutadans

La vicepresidenta espanyola avisa el president català l’endemà de la reunió amb Rajoy i davant una possible convocatòria electoral que “la inestabilitat afegeix crisi a la crisi”

Respon a Homs que “sigui més prudent” davant les declaracions que el portaveu del govern ha fet sobre que el Parlament pugui declarar l’estat propi després de les eleccions

21/09/12 15:16 – MADRID – REDACCIÓ

La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, que no afegeixi “més problemes” als ciutadans que pateixen la crisi després que aquest dijous el president del govern espanyol comuniqués la seva “serena oposició” al pacte fiscal reclamat per Catalunya. Santamaría ha reiterat que són moments “molt difícils” i davant una eventual convocatòria avançada de les eleccions ha avisat el govern que “la inestabilitat política afegeix crisi a la crisi”.

 La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría Foto: EFE.1

Per aquest motiu, Santamaría ha reiterat la invitació al govern de la Generalitat per negociar una millora de l’actual sistema de finançament, tal com Rajoy li va oferir ahir a Mas.

La vicepresidenta espanyola no s’ha volgut pronunciar sobre les declaracions que aquest divendres al matí ha fet el portaveu del govern, Francesc Homs, en què ha apuntat que una de les possibilitats que s’obren a partir d’ara és que. un cop celebrades les pròximes eleccions, el Parlament sortint pugui proclamar l’estat propi.

Santamaría ha afirmat que durant la roda de premsa després del consell de ministres, només volia parlat de la reunió feta aquest dijous amb el president Mas i que desconeix “què té en ment la persona que ha de convocar les eleccions”. Responc al president de la Generalitat “no a altres extrems”, ha dit, i ha recomanat a “altres tipus de declaracions de governants els diria que mirin cap a on va el món i els ha recomanat que els governants han de ser més prudents”. I ha reiterat que el que farà el govern espanyol és “complir la llei i fer-la complir”.

Quico Sallés | Actualitzat el 21/09/2012 a les 15:37h

Rajoy recorda que el dret a decidir és «de tots els espanyols»

El govern espanyol demana “prudència” al Govern i recorda que el Parlament no pot declarar l’estat propi

Soraya Sáenz de Santamaria aquest migdia a Moncloa. Foto: Pool Moncloa

Segon avís després del resultat de la cimera del president de la Generalitat, Artur Mas, amb el president espanyol, Mariano Rajoy. Aquest migdia la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría ha advertit que el Parlament de Catalunya no té competències per fer una declaració unilateral d’Estat propi.

De fet, la número dos de Rajoy s’ha emparat en el marc jurídic i constitucional recordant que la sobirania és “de tots els espanyols” i són aquests els que decideixen a través de les Corts Generals. Així qualsevol canbvi passaria per una reforma constitucional, que implicaria un referèndum i una decisió al Senat i al Congrés espanyol. Per tant, pel govern espanyol qualsevol canvi en l’estatus polític rau en el dret a decidir dels espanyols.

Santamaria ha demanat al govern de la Generalitat “prudència” en les declaracions dels seus responsables perquè la inestabilitat política “afegeix crisi a la crisi”. Sáenz de Santamaría ha reiterat l’oferta de millorar el sistema de finançament de Catalunya dins del règim comú aquesta legislatura i ha convidat Mas a “participar” a aquest procés des de plantejaments que no siguin “inflexibles”.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46981/rajoy/recorda/dret/decidir/tots/espanyols

Sáenz de Santamaria renya Homs

La portaveu del govern espanyol demana a Mas que pensi amb “l’estabilitat espanyola”

La portaveu del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, ha renyat avui al portaveu del govern català, Francesc Homs, qui aquest matí no ha descartat que el Parlament declari un estat propi després de la celebració d’unes eleccions anticipades. Alguns dirigents “haurien de ser més prudents fent declaracions de certa naturalesa”, ha etzibat la popular en roda de premsa després del consell de ministres.

La portaveu també ha demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, que abans de prendre una decisió sobre el futur de Catalunya analitzi la situació “des del punt de vista de l’estabilitat política i econòmica espanyola” ja que un avançament electoral podria generar incertesa.

Respecte la trobada d’ahir entre el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat, la valoració de la portaveu ha estat una repetició, pràcticament paraula per paraula, del comunicat que ahir va emetre la Moncloa després de la trobada.

Sáenz de Santamaria Només ha afegit que Rajoy va fer “una oposició serena al concert econòmic” però “també va fer una oferta de diàleg” perquè “aquest govern està disposat a avaluar el sistema de finançament aquesta legislatura”. I ha insistit que ara és el moment de “la responsabilitat, de créixer i de crear llocs de treball”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/saenz_de_santamaria_renya_homs_88866.php

Pons : “Estem caient a la trampa d’acceptar que Catalunya no és Espanya”

El dirigent popular creu que “no hem d’anar directament al divorci sense passar abans per l’assessor matrimonial”

Assegura que Mas va donar “poques oportunitats” a Rajoy a la reunió sobre el pacte fiscal

21/09/12 19:48 – MADRID – ACN

El vicesecretari general d’Estudis i Programes del PP, Estéban González Pons, ha afirmat que “estem caient a la trampa d’acceptar que Catalunya i Espanya són coses diferents i que es pot parlar d’una separació de Catalunya sense que Espanya se’n ressenti, quan en realitat Catalunya és Espanya”.

En declaracions a Cuatro, el dirigent popular ha assegurat que “Catalunya i la resta estarem pitjor separats, perquè en el món actual quan més units estiguem serà millor”. En aquest sentit, creu que s’haurien de “trobar solucions”, “no anar directament al divorci sense haver passat abans per l’assessor matrimonial”.

Segons González Pons, el “conflicte” entre Catalunya i Espanya s’hauria de solucionar “tendint ponts, dialogant més, d’una manera més constructiva”. El popular ha assegurat que “el que és responsable en aquests moments a Espanya és tendir ponts cap a Catalunya i de Catalunya cap a Espanya en lloc de trencar els que queden”.

El vicesecretari general d’Estudis i Programes del PP s’ha mostrat convençut que a la manifestació de la Diada no hi havia només independentistes sinó “els que estan enfadats amb tot i volen expressar-ho”. “Si la manifestació s’hagués convocat amb una altra causa hauria tingut també una enorme atenció”, ha assegurat.

González Pons ha advertit que l’estat espanyol es troba “en un moment molt delicat” ja que l’any que ve s’hauran de tornar entre deute públic i privat “1.000 milions d’euros cada dia de l’any”. Per això, ha afegit, “necessitem confiança internacional”.

“Que a més de ser un país econòmicament complex, Espanya sigui un país políticament impossible dificulta moltíssim que puguem crear ocupació, créixer i tenir accés al crèdit internacional”, ha etzibat.

Segons el popular, el president de la Generalitat, Artur Mas, va donar “poques oportunitats” al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la reunió que van mantenir dijous a La Moncloa. “Quan algú va al president del govern a demanar-li una cosa que no està a la Constitució ni ho permet la llei el president no té més alternativa que dir-li que no”, ha reblat.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/578087-pons–estem-caient-a-la-trampa-dacceptar-que-catalunya-no-es-espanya.html

Bono: «Prefereixo morir que veure Espanya trencada»

“Hem d’evitar la independència de Catalunya i hem de fer-ho per les bones”, sosté l’històric socialista

L’expresident del Congrés espanyol, expresident de Castella-La Manxa, exministre de Defensa i una de les veus més escoltades del PSOE, José Bono, ha assegurat avui que prefereix morir abans que haver de veure com Catalunya s’independitza: “M’agrada viure, però si he de veure Espanya trencada i desintegrada, prefereixo no veure-ho.”

Així s’ha expressat el dirigent socialista en una entrevista a ABC Punto Radio, en què també s’ha lamentat que “sembla que ens faci vergonya defensar la pàtria espanyola. Gairebé ningú no defensa la pàtria espanyola, que molts veuen com una madrastra”.

Bono reconeix que el cafè per a tothom “va dissoldre els anhels d’autonomia del País Basc i Catalunya. Es va fer no tant bé com pensàvem al principi, i s’hauria d’intentar corregir”. I sentencia: “Hem d’evitar la independència de Catalunya i hem de fer-ho per les bones.”

Finalment, apuntant cap a la cohesió territorial catalana, ha raonat: “A Catalunya paguen més. I què? A Pedralbes també paguen més impostos que a Sabadell, i potser el senyor que paga més impostos anirà a l’hospital i dirà: “Aquesta és la meva declaració de renda i vull un pijama de seda, mentre que aquest altre desgraciat ja en té prou amb un d’estrassa”.”

http://www.naciodigital.cat/noticia/46999/bono/prefereixo/morir/veure/espanya/trencada 

El govern espanyol aprova una nova invasió competencial en matèria educativa

El ministre Wert ha presentat la setena reforma de la llei educativa espanyola

El consell de ministres del govern espanyol ha aprovat aquest divendres l’avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de l’Educació que estableix un major percentatge dels continguts que fixa l’estat, que en el cas de Catalunya passa a ser del 55% al 65%, mentre que en les comunitats autònomes on no hi ha llengua cooficial, el ministeri decidirà sobre el 75% dels continguts curriculars. D’altra banda, la reforma, presentada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, incorpora nous exàmens d’avaluació a Tercer i Sisè de Primària, amb l’objectiu de detectar precoçment les mancances dels alumnes i que no tindrà afectes individuals sobre cada alumne ja que serà el centre qui acabarà decidint si passa de curs.

Sobre aquesta invasió competencial, Wert considera que no es pot parlar de recentralització, perquè diu que no es treuen competències de gestió dels governs autonòmics. ‘Ens ha dit la Unió Europea que li preocupa que no tenim instruments d’avaluació homogenis’, ha dit Wert.

‘Hem fet augmentar proporció d’horari que es defineix des del ministeri i el més important: hem establert un sistema d’avaluació homogeni’, ha afegit Wert. ‘Si cada comunitat té un sistema d’avaluació diferent no podrem saber les diferències de rendiment del sistema. Una part de problemes del sistema educatiu té a veure amb això’, ha dit. I ha avisat que ‘s’ha parlat i es parlarà amb les comunitats autònomes d’això’.

A més, Wert ha insistit en una de les constants del seu mandat: ‘s’ha de reforçar l’ensenyament de la llengua comuna en la línia del que indica la constitució’ espanyola.

L’objectiu de la reforma, segons el govern espanyol, són reduir la taxa d’abandonament escolar, que és el doble de la mitjana europea, i millorar els resultats de les avaluacions internacionals.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4041874/20120921/govern-espanyol-aprova-nova-invasio-competencial-materia-educativa.html

Només dotze famílies de 50.000 han demanat escolarització en castellà

Membres de les diferents entitats unides contra la immersió a l’escenari del Goya. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.

Del total de 50.000 famílies catalanes que aquest setembre han vist com els seus fills començaven l’escolarització infantil, el curs de P-3, només dotze van demanar de poder-ho fer en castellà. Tot i les demandes de Ciutadans i el PP, i de les repetides sentències de la justícia espanyola perquè la Generalitat posi fi a l’actual sistema d’immersió lingüística, el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha revelat avui que la demanda d’una escola en castellà afecta només al 0,024% de les famílies que aquest any han començat l’escolarització.

“Aquest és el volum del conflicte que hi ha a Catalunya”, ha afirmat Homs a Rac1, explicant a continuació que, tal com estableix la llei, el Govern donarà resposta a cadascun d’aquests dotze casos.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46967/nom/dotze/families/50000/demanat/escolaritzacio/castella

Rigau critica la “recentralització total” que suposa la reforma educativa

La consellera d’Ensenyament desaprova “l’ofensiva total” del govern espanyol contra el marc competencial de l’Estatut

Assegura que els alumnes catalans han de ser “examinats i avaluats per la Generalitat

ACN

Un pas “molt enrere

 La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau Foto: ANDREU PUIG

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha criticat la “recentralització total” plantejada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, amb la reforma educativa i ha afegit que es tracta d’una “ofensiva total contra el marc competencial” de l’Estatut. Els dos punts amb que la consellera més s’hi oposa són l’ordenació del currículum i l’avaluació.

Rigau ha criticat que l’Estat pretengui avaluar els alumnes ja que ha assegurat que els estudiants catalans “són examinats i avaluats per la Generalitat”, així com que a través d’aquesta avaluació es vulgui “controlar” el currículum i “homogeneïtzar” els continguts. La consellera ha valorat com “un pas molt enrere” la proposat del govern espanyol.

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/578078-rigau-critica-la-recentralitzacio-total-que-suposa-la-reforma-educativa.html

Rigau critica la reforma educativa de Wert i diu que es tracta d’una “ofensiva total” de l’Estat en les competències de la Generalitat

Redacció Actualitzat a les 20:29 h   21/09/2012

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha criticat la “recentralització total” que ha plantejat aquest divendres el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, amb la que ja és la setena reforma educativa i ha afegit que es tracta d’una “ofensiva total contra el marc competencial” de l’Estatut. La nova llei, que redueix la capacitat de la Generalitat per decidir sobre els continguts curriculars, pretén reduir el fracàs i l’abandonament escolar, i augmentar les possibilitats de trobar feina.

Rigau ha dit al Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio que si Madrid defineix el 65% dels continguts que s’ensenyen a l’escola hi haurà una recentralització de l’educació que considerainacceptable confia que es pugui frenar. “Estem davant d’una ofensiva clarament recentralitzadora”, ha afirmat la consellera, en què no només s’incrementen el número de continguts que vol determinar el propi ministeri, sinó també el sistema d’avaluar”.

D’aquesta manera, segons la cap d’Ensenyament, “el que hem de fer és veure el tràmit parlamentari que farà aquesta llei, i veure si el PP vol imposar la seva majoria absoluta en un projecte de llei que mai és bo que no més sigui aprovat per un sol grup”. Així i tot, Rigau s’ha mostrat confiada en que es podrà frenar.

En resum, els dos punts amb què la consellera s’ha mostrat més contrària són l’ordenació del currículum i l’avaluació. Així, Rigau ha criticat que l’Estat pretengui avaluar els alumnes, ja que ha assegurat que els estudiants catalans “són examinats i avaluats per la Generalitat”, així com que a través d’aquestes proves que vol implantar el govern espanyol es vulgui “controlar” el currículum i “homogeneïtzar” els continguts. La consellera ha valorat com “un pas molt enrere” la proposta del ministre Wert.

http://www.324.cat/noticia/1898772/catalunya/Rigau-critica-la-reforma-educativa-de-Wert-i-diu-que-es-tracta-duna-ofensiva-total-de-lEstat-en-les-competencies-de-la-Generalitat

La patronal espanyola, contra la «deriva catalana»

Quico Sallés

Juan Rosell, president de la CEOE, “pressionat” a declarar que és fidel a la constitució pel vicepresident de l’entitat

El president de la CEOE, Joan Rosell. Foto: Roger Pi de Cabanyes/ACN

Ser català a a l’Estat espanyol encara que no n’exerceixis implica problemes. Com el que està vivint el president de la patronal espanyola, la CEOE, Juan Rosell, que s’ha vist forçar a comparèixer davant dels mitjans per intentar esponjar la pressió que rep des de la mateixa institució pel que a Madrid han batejat com la “deriva catalana”.

En aquest sentit, el vicepresident de la patronal espanyola, i cap de files de la poderosa confederació  dels empresaris de Madrid, (CEIM), Arturo Fernández, ha emès un comunicat amb el que carrega contra les demandes catalanes després del cop de porta del govern espanyol al pacte fiscal.

“Els empresaris de Madrid sempre estarem amb la constitució, no estarem mai d’acord amb el que no contempla la constitució”, assegura el comunicat.

http://www.naciodigital.cat/noticia/46982/patronal/espanyola/contra/deriva/catalana

Sala-i-Martín remarca que un Estat propi accediria als mercats

El catedràtic adverteix que “des del punt de vista del deute i de l’accés als mercats financers, Catalunya, sense Espanya, estaria millor”

El catedràtic de la Universitat de Columbia Xavier Sala-i-Martín ha desmentit avui un dels arguments que sovint s’utilitza contra la independència de Catalunya: el deute d’Espanya, que segons els contraris a la secessió convertiria Catalunya en financerament inviable i perdria l’accés als mercats financers internacionals.

Sala-i-Martín dóna cinc raons per les quals aquest argument és fals. El primer d’ells fa referència precisament a aquest deute espanyol, ja que “segons el Banc d’Espanya ni l’administració central de l’Estat té un deute del 80% del PIB, ni aquesta és de 800.000 milions, ni la població catalana és el 20% del total de l’Espanyola (és el 16%)”.

Així, “el 16% d’aquest deute que ‘correspondria’ a Catalunya serien 98.800 milions, que és menys de la meitat dels 200.000 dels quals es parla amb tanta alegria. Si a aquests 98.800 milions els hi sumem els 42.000 de deute que té ara la Generalitat, surten 141.000 milions. El deute Català, doncs, seria del 70% del PIB”.

Continuant amb l’argumentació, el catedràtic assegura que aquest deute del 70% del PIB “és un deute perfectament assumible entre altres coses perquè està molt per sota del que té l’Estat Espanyol en el seu conjunt en l’actualitat i molt per sota del deute mitjà de la Unió Europea”.

Per què Catalunya ha d’assumir el deute espanyol?

En un post al seu blog, Sala-i-Martín es pregunta en segon lloc “com saben que la llei obligaria a Catalunya a assumir el 20% del deute espanyol?”. “La realitat és que el deute espanyol va ser assumit en el seu moment pel govern d’Espanya i els mercats li reclamaran al govern d’Espanya”, assegura el catedràtic de Columbia.

Sala-i-Martín explica que “si després Espanya li passa una factura a Catalunya per la part proporcional d’aquest deute, ja es veurà si l’assumeix. Això dependrà del procés de negociació política i de les contrapartides que hi hagi”. “El que, de moment, està clar és que aquest deute és del govern d’Espanya i els mercats la hi van a reclamar a aquest govern”, assegura

Els actius d’Espanya

En tercer lloc, Sala-i-Martín es refereix no només als passius d’Espanya, sinó també als actius. “En cas de divisió, suposo que la mateixa llei imaginària que diu que Catalunya ha de fer-se responsable de la seva quota de deute també dirà que té dret a la seva quota dels actius!”, exclama.

“Si Espanya li passa el 20% del deute a Catalunya (i, per cert, la proporció de població catalana sobre l’espanyola no és del 20% sinó del 16%), també li hauria de passar el 20% de tots aquests actius, de manera que Catalunya podria vendre’ls immediatament i recuperar una part dels diners per reduir encara més el seu deute”, argumenta el catedràtic.

Si Catalunya es queda assumirà igual el deute espanyol

En quart lloc, Sala-i-Martín diu que “si bé no sabem si Catalunya haurà d’assumir una part del deute espanyol si s’independitza, sí sabem que haurà d’assumir aquest deute si forma part d’Espanya”.

“És possible que si Catalunya marxa, hagi d’assumir una part del deute. Però és que si es queda també!!!”, exclama amb indignació l’economista. Així, Sala-i-Martín conclou aquesta argumentació deixant clar que “en el pitjor dels casos, estaria igual tant si s’independentitza com si no, de manera que utilitzar l’argument del deute és una autèntica xorrada. En el millor del casos, sent independent s’independitzaria del deute espanyol i, a més, s’estalviarà el 40% dels impostos que paguen els catalans i que ara desapareix pels fons de solidaritat”.

Ara sí que Catalunya és inviable

En últim lloc, el catedràtic adverteix “que una Catalunya dins d’aquesta Espanya i amb aquest sistema de finançament autonòmic, sí que és financerament inviable i no té accés als mercats internacionals”, assegurant que, en aquest sentit, Catalunya ha d’abandonar Espanya ràpidament.

“Si la decisió de si Catalunya ha d’independitzar-se o no, depengués del deute, la decisió racional seria clarament la d’independitzar-se: és a dir, des del punt de vista del deute i de l’accés als mercats financers, Catalunya, sense Espanya, estaria millor”, sentència contundentment Sala-i-Martín.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/sala-i-martin_remarca_que_un_estat_propi_accediria_als_mercats_88868.php

Recommended articles in The New York Times, The Guardian and The Daily Telegraph

Publicat al bloc del Col.lectiu Emma

We to recommend the following articles:

 •”Spain’s Leader Fails to Reach Deal With Catalonia” by Raphael Minder in The New York Times

 •”Spanish PM rejects Catalan calls for greater tax powers” by Giles Tremlett in The Guardian

 •”Spain risks break-up as Mariano Rajoy stirs Catalan fury” by Ambrose Evans-Pritchard in the Daily Telegraph

 http://in.directe.cat/emma/blog/8645/recommended-articles-in-the-new-york-times-the-guardian-and-the-daily-telegraph

“La fúria catalana” i estelades a les portades de la premsa internacional

Le Figaro diu que “per ser coherent, Mas hauria d’allunyar-se una mica més d’Espanya”

Són diversos els mitjans internacionals que aquest matí, igual que a les edicions vespertines d’ahir, han obert edició amb el tema de la independència de Catalunya en portada. Qui ha ofert una cobertura més àmplia del conflicte Catalunya-Espanya ha estat ‘The Daily Telegraph’ que ha destacat el ‘no’ de Rajoy a Catalunya a la portada del suplement econòmic amb una gran fotografia d’estelades i el titular ‘Crisi constitucional a Espanya després que Rajoy provoqués la fúria catalana’.

A més, el diari conservador anglès s’ha fet ressò de la pregunta parlamentària de CiU, ERC i ICV a la Comissió Europea sobre la posició de la UE a la creació d’un nou estat dins d’Europa i també ha destacat les amenaces de militars com el coronel Alamán a qualsevol procés independentista.

Le Figaro demana a Mas un pas més

Per altra banda, el diari conservador francès Le Figaro diu que “per ser coherent, Mas hauria d’allunyar-se una mica més d’Espanya” després que ahir “va ser volgudament ambigu, com cada vegada que aborda la qüestió de la independència” i que en la seva compareixença en va fer “una de freda i una de calenta”, segons el periodista d’aquest rotatiu.

I és que segons Le Figaro “aquest discurs laxe de Mas li permet teixir acords a dreta i esquerra, des dels independentistes que tenen pressa per deslligar-se de Madrid, fins als empresaris inquiets pel seu accés al mercat espanyol”. Pel diari francès, “en plena crisi, la tesi del ‘pacte fiscal’ tenia l’avantatge d’unir els [diversos] malestars per dirigir-los contra el poder central”.

The Wall Street Journal parla de ruptura accelerada

‘The Wall Street Journal’ preveu que la ruptura entre Catalunya i Espanya “s’acceleri” després de la reunió fracassada Mas-Rajoy, adverteix que els costos financers d’Espanya continuaran augmentat i avança que Moodys podria rebaixar el bo espanyol a nivell d’escombraria, probablement a finals de mes.

Finalment, l’italià ‘Corriere della Sera’ parla de “fumata negra” després de la reunió. I el diari inclou una vinyeta gràfica amb un mapa on s’assegura que Catalunya té l’economia més gran de l’Estat i contribueix un 10% del seu PIB anual a les arques centrals.

The Guardian’ i una “crisi constitucional”

‘The Guardian’ avuisa que “una majoria separatista al parlament català podria provocar una crisi constitucional quan Espanya intenta fer front a la doble recessió, al 25% d’atur i, potencialment, a un pla de rescat per part d’altres països de l’eurozona”. El diari contextualitza la trobada d’ambdós dirigents fent referència als resultats de les enquestes que mostren que els “catalans estan indignats perquè contribueixen en un 8% més en ingressos fiscals del que reben del govern central”.

I, finalment, ‘El Financial Times’, en un article d’anàlisis general l’actual situació econòmica espanyola parla de la manifestació de l’11S com una “demostració de la rapidesa en què la secessió ha captat imaginari públic a Catalunya des que Espanya va caure en la gran crisi financera l’any 2010”. I l’article dóna com a possible solució “una comprensiva reforma constitucional” però afirma que “serà difícil si la crisi econòmica persisteix i la qüestió catalana segueix plena de tensió”.

Estelades al ‘The Daily Telegraph’ i als mitjans de mig món

L’oposició del govern espanyol al pacte fiscal es fa un lloc a les edicions en paper de les capçaleres internacionals

El diari britànic ‘The Daily Telegraph’ obre aquest divendres la portada del seu suplement de negocis amb una fotografia de grans dimensions de la manifestació independentista de la Diada i el titular ‘Crisi constitucional a Espanya després que Rajoy provoqués la fúria catalana’. El diari conservador anglès es fa ressò de la pregunta parlamentària de CiU, ERC i ICV a la Comissió Europea sobre la posició de la UE a la creació d’un nou estat dins d’Europa i també destaca les amenaces de militars com el coronel Alamán a qualsevol procés independentista. L’italià ‘Corriere della Sera’ parla de “fumata negra” després de la reunió i el ‘Wall Street Journal’ destaca que les tensions “escalaran”.

Full de ruta a Europa

L’article del ‘Daily Telegraph’, firmat pel periodista Ambrose Evans-Pritchard, es fa ressò de la tasca política dels eurodiputats catalans a Brussel·les i assegura que els partits catalans han demanat a la Unió Europea “el full de ruta per ser membre de la UE i l’euro com un estat independent”.

El text cita les declaracions del ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que va avisar que una secessió seria “il·legal i letal” i que Espanya “bloquejaria que Catalunya fos un estat membre de la UE indefinidament”. L’article d’Evans-Pritchard assegura que la “crisi constitucional ha eclipsat el drama paral·lel de la petició de rescat al fons europeu” i defensa que “la rapidesa dels esdeveniments ha agafat gairebé a tothom per sorpresa, incloent al propi Mas”.

Una economia com la d’Àustria

El ‘Daily Telegraph’ explica que el president de la Generalitat va decidir fer la seva roda de premsa des de la delegació del Govern a Madrid “davant de la bandera catalana i l’europea” després del ‘no’ de Rajoy. L’article assegura que la petició dels catalans era poder gestionar i recaptar tots els seus impostos, ja Catalunya és una economia “de la mida d’Àustria”. Però després de la Diada, destaca el diari, Mas ha assumit “com a pròpia” la petició dels manifestants independentistes, deixant enrere la política de CiU “d’ambigüitat calculada”.

300 anys de lluita soterrada

L’article recorda que la disputa entre Catalunya i Espanya es remunta al 1714, i destaca que la crisi econòmica actual “ha afectat els nervis arreu del país, igual que ho va fer abans de la guerra civil dels anys 30”. El periodista assegura que la crisi constitucional arriba en plena crisi econòmica i mentre segueixen les negociacions per si Espanya demana un rescat europeu. “Un memoràndum europeu hauria d’incloure més restricció fiscal per les regions, inflamant encara més els ànims a Catalunya”, diu el text.

Evans-Pritchard avisa que “els riscos de malinterpretar” el problema amb Catalunya “són grans”, i cita aleshores les intervencions del rei -“la primera des del 1981”- i els comentaris dels militars Francisco Alamán i Pedro Pitarch, que han amenaçat amb aixecaments militars si Catalunya s’independitza. El periodista del ‘Daily Telegraph’ assegura, després de recitar les amenaces dels militars, que “els inversors que tenen deute espanyol estan escoltant atentament”.

Catalunya l’economia més gran de l’estat, diu el ‘Corriere della Sera’

Per la seva banda, l’italià ‘Corriere della Sera’ publica aquest divendres una notícia amb una fotografia d’Artur Mas i Mariano Rajoy i una imatge de la manifestació independentista de l’11 de setembre. L’article, firmat pel corresponal a Madrid del diari, inclou una vinyeta gràfica amb un mapa on s’assegura que Catalunya té l’economia més gran de l’Estat i contribueix un 10% del seu PIB anual a les arques centrals.

El text destaca que la reunió entre Mas i Rajoy va acabar amb “fumata negra” i recull les paraules del president català, que va assegurar que s’havia perdut “una oportunitat històrica per la comprensió entre Catalunya i la resta de l’Estat”. El diari destaca també que el líder del PP només va publicar després de la trobada un comunicat i que va defensar que el pacte fiscal “no és constitucional”. El mitjà italià parla també de debat de la propera setmana a Catalunya i pronostica una convocatòria electoral “amb un caràcter explícitament independentista”. El text també recull les peticions del rei Joan Carles I per la “unitat” d’Espanya i el debat sobre el lideratge de Rajoy i la petició d’un rescat a Europa.

‘The Guardian’ i una “crisi constitucional”

‘The Guardian’ fa referència a l’edició en paper d’aquest divendres a la trobada Mas-Rajoy d’ahir al matí a Madrid en una columna titulada “El president rebutja la crida catalana per majors competències en matèria fiscal”. El diari reprodueix les paraules de Mas que titllen la trobada com una oportunitat que “s’ha perdut” i fa referència a la possibilitat de convocatòria de noves eleccions durant les pròximes setmanes. “Una majoria separatista al parlament català podria provocar una crisi constitucional quan Espanya intenta fer front a la doble recessió, al 25% d’atur i, potencialment, a un pla de rescat per part d’altres països de l’eurozona”, diu ‘The Guardian’. El diari contextualitza la trobada d’ambdós dirigents fent referència als resultats de les enquestes que mostren que els “catalans estan indignats perquè contribueixen en un 8% més en ingressos fiscals del que reben del govern central”.

L’FT proposa una “reforma constitucional”

‘El Financial Times’, en un article d’anàlisis general l’actual situació econòmica espanyola parla de la manifestació de l’11 de Setembre a Barcelona sota el lema “Catalunya: nou estat d’Europa” com una “demostració de la rapidesa en què la secessió ha captat imaginari públic a Catalunya des que Espanya va caure en la gran crisi financera l’any 2010”. En aquest sentit, també fa referència a la reunió sense acord d’aquest dijous entre Mas i Rajoy per a la petició d’un pacte fiscal amb un major control dels impostos catalans. L’article dóna com a possible solució “una comprensiva reforma constitucional” però afirma que “serà difícil si la crisi econòmica persisteix i la qüestió catalana segueix plena de tensió”.

http://www.directe.cat/noticia/238494/estelades-al-the-daily-telegraph-i-als-mitjans-de-mig-mon

El problema el té Espanya

L’endemà de la reunió entre el president Mas i Mariano Rajoy és un bon moment per copsar l’estat d’ànim d’Espanya, que de cop ha topat de morros contra una realitat que fins ara no havia volgut veure. Repassar els diaris madrilenys demostra que la resposta madrilenya es mou entre la desesperació, el nerviosisme i els tics autoritaris.

Madrid. A la dreta mediàtica, el temor els ha garratibat i oscil·len entre la irritació i la mala llet. Escriu Ignacio Camacho a ABC: “El soufflé sobiranista –expressió de Maragall– es desinflaria de cop si Rajoy i Rubalcaba s’entrevistessin a la Moncloa, compareguessin junts i en nom d’una immensa majoria d’espanyols barressin el pas a qualsevol temptació aventurera”. I olé, li falta dir.

Victoria Prego, a El Mundo: “La Generalitat és l’autora en exclusiva de l’estilisme radical i rupturista que ens exhibeix avui. Però la seva posada en escena ha fracassat. A veure quina sortida troba ara, encara que ja és molt tard: totes seran dolentes”.

L’editorial de l’ínclit Paco Marhuenda al seu diari, La Razón, assegura que “el desafiament nacionalista reforça el pacte constitucional entre PP i PSOE”. A més, el diari de capçalera dels populars (sector Rajoy) avisa a la portada que si Mas fa servir la seva potestat democràtica per convocar eleccions… Madrid les prohibirà. Sí senyor, un exemple fantàstic de respecte a les lleis i a la Constitució espanyoles que ara atien contra una part dels (de moment) ciutadans de l’estat espanyol.
A Madrid s’han adonat que el catalanisme tenia raó: el problema d’Espanya només és Espanya”
Al cantó progressista (sector felipista) acaben de descobrir aquesta setmana el federalisme que han enterrat durant 30 anys. El discurs sona, pràcticament, al conte del Pere i el llop. Es tracta d’un intent desesperat d’evitar l’evidència. A l’editorial d’El País, el diari de capçalera a Ferraz, hi llegim com renyen els socialistes: “Ahir va resultar cridaner el silenci de la direcció del PSOE, mentre altres forces polítiques informaven sobre el que els partits estatals creuen o pensen”.

La contundent visita del president Mas ha deixat una petjada de profund desconcert a Madrid. No saben què fer ni cap on tirar perquè, de cop, s’han adonat que CiU ja no és la frontissa pactista dels anys del president Pujol, que prioritzava reformar l’estat en un sentit democràtic i europeu, confiat que, si Espanya madurava, l’encaix de Catalunya seria possible algun dia. Ara s’han adonat, de cop i encara que no ho admetin, que el catalanisme tenia raó: el problema d’Espanya només és Espanya. I els catalans, tips de ser cornuts i pagar el beure, hem començat a caminar cap a Brussel·les per dir: aquí hi ha un nou estat europeu.

http://www.tribuna.cat/cronica/madrid/el-problema-el-te-espanya-21-09-2012.html

Fer el ridícul a nivell internacional

L’ambaixador dels EUA a Espanya, Alan D. Solomont, ha constatat allò que a Madrid encara trigaran dècades a reconèixer: Catalunya és una nació. En una trobada a Barcelona, Solomont ha titllat d'”admirable” el debat “pacífic i tranquil” de la independència i ha començat a dibuixar un ressò internacional que poc s’acosta a les postures de Madrid.

Alan D. Solomont.

Barcelona ï¿½ Lluny i oblidada queda, ja, l’entrevista que el President va concedir a la CNN a Massachusetts en el seu viatge als Estats Units. Però el cert va ser que, tot i l’aparent normalitat de l’acte, el rebombori subterrani d’aquesta entrevista va tenir un ressò especialment estrident entre els aparells de l’estat a Madrid. El missatge era clar: podeu jugar al joc de l’independentisme dins de casa, però, ai, si sortiu fora al carrer!

Motius en van sobrar, doncs, als independentistes per celebrar l’entrevista amb el canal de notícies americà. El joc de Catalunya a nivell internacional ha estat sempre el dit a la nafra de l’estat espanyol per la possible bona rebuda internacional que aquest pugui suscitar i la proliferació de contactes i d’aliances entre la diplomàcia catalana. A Madrid no volen ni sentir-ne parlar d’una aprovació tranquil·la, radical i absoluta de Catalunya com a nació en el mapa internacional.
El joc de Catalunya a nivell internacional ha estat sempre el dit a la nafra de l’estat espanyol
L’estat espanyol ja va fer el ridícul en no acceptar la independència de Kosovo a principis d’aquest mateix any sense cap argument concret. L’eurocambra va donar aquest passat març un toc d’atenció a Espanya i a quatre països més per quedar-se en el grup dels únics cinc estats de tota la cambra europea en negar l’evidència. Ara, el paperot podria ser, fins i tot, estrambòtic.

Amb l’ambaixador dels EUA a Espanya acceptant la nació catalana i lloant el caire “pacífic i democràtic” de la societat catalana en la manifestació de la Diada, i amb la premsa internacional donant ja per feta la independència ─equiparant Catalunya amb Alemanya!─, les negatives a acceptar el nou Estat català podrien passar de cinc països a només un: Espanya.

http://www.tribuna.cat/noticies//catalunya-es-una-nacio-lambaixada-dels-eua-20-09-2012.html 

L’endemà

Miquel Strubell. Sociolingüista

De què serveixen les manifestacions? Aixo és el que es demana un determinat tipus de català, sovint de tarannà més aviat pessimista. La resposta pot semblar banal: permet esplaiar-te, esbravar-te, amb els teus. Que el món sàpiga que pensem! I si els manifestants són deu, com he llegit que foren els que protestaren contra la independència, aleshores entenc que se’n tornin a casa, cap cot i cua entre cames, amb la sensacio d’haver fet el ridicul.

I si formes part d’un col·lectiu marginal, perseguint utopies i somnis, no és estrany que la gent et miri pel carrer amb recel: ai, aquests!

Però, i si no són deu? I si són més del què et penses?

Sempre recordaré com em va colpir, a mitjan anys seixanta, trobar que aquell amor per Catalunya que jo creia compartit per la meva família ─que havia passat per anys a l’exili─ i només alguns amics més, aquell secret anhel de llibertat, era el mateix que expressaven a crits i aplaudiments, en els concerts de Raimon o LluÍs Llach, centenars de catalans desconeguts.

El 10 de juliol de 2010, ja sabíem que molta gent se sentia profundament indignada, ofesa, humiliada per l’atac a la voluntat popular català perpetrat per aquell Tribunal Constitucional fortament desacreditat, a més, per filtracions, pressions, desqualificacions… L’èxit era garantit pel suport de partits i sindicats, i esperable. El mar de senyeres (de banderes catalanes) i la massa de gent ens va ratificar la impressió que tots érem catalans ’emprenyats’. Però la novetat hi va ser el crit més sovintejat: In, Inde, Independència. I no crec que a cap dels organitzadors de la manifestació (sense haver-ho estimulat) li sabés gens de greu. Era només el pas següent, lògic, en la defensa del dret de decidir predicat a la capçalera.

Però el mar de banderes de l’onze de setembre d’enguany ha estat diferent. La manifestació no només ha estat unitària com havia aconseguit entre gairebé totes les entitats sobiranistes la PDD. Ha estat una manifestació de la maduresa política, més enllà de les entitats, una manifestació de la majoria d’edat. I ja se sap que això vol dir l’emancipació.
Ha estat una manifestació de la maduresa política, de la majoria d’edat. I vol dir l’emancipació”
Ha estat la substitució, tranquil·la però contundent, de la senyera per l’estelada. Tota una declaració programàtica, des de les bases populars -joves i grans, homes i dones, de comarques i de ciutats- del país. Potser només és ara que ens adonem, de debò, de què ha servit la manifestació de fa dos anys!

L’Assemblea Nacional Catalana es pot atribuir -amb tot el dret del món- el mèrit d’haver aconseguit aquest èxit. Ha seguit fil per randa el seu propi full de ruta. Ha aconseguit, potser agafant la torxa encesa per les consultes populars, que el tema de la independència ha passat en molt pocs anys de ser un tema marginal, comentat només en cercles molt determinats i marcats, a ser comentat en els bars, a les tertúlies, en les editorials dels diaris. I ha obligat els estaments polítics a posicionar-s’hi, encara que alguna posició hagi torçut algun tormell.

La manifestació ha tingut dues característiques remarcables més. Una, per la il·lusió de la gent. Ha estat un acte mirant cap al futur, en positiu, amb esperança. No ha estat una protesta, un atac, una demostració de ràbia o de frustració. Ha estat una crida clamorosa als líders politics justament perquè ens liderin, que agafin el timó amb mà decidida cap a un port que ja divisem.

L’altra novetat ha estat l’enorme cobertura mediàtica internacional de l’acte, en general molt més equilibrada i detallada que abans. Sembla plausible pensar que el descrèdit dels dirigents de l’Estat espanyol hagi restat credibilitat als seus intents de minimitzar la importància del camí cap a la independència.

El principal front, però, és a casa. La majoria social, tranquil·la però clara, té un consolidat coixí de gent amb sobrades motivacions, simbòliques i pragmàtiques, per donar suport a l’objectiu. Però a bona part de la resta li calen motius de benestar, de seguretat, de garanties de perspectives de futur per assegurar el seu Suport. Mentre les institucions van creant, com ens acaben de prometre, estructures d’Estat, assegurar el suport d’aquest important segment de la població és el repte de la societat civil, tan ben articulada a través de l’Assemblea i de l’Associació de Municipis per la Independència.

 http://www.tribuna.cat/opinio//lendema-21-09-2012.html

La música de l’estat propi

Jordi Bianciotto 

Hi ha molta gent interessada a dibuixar una hipotètica Catalunya independent com a gueto excloent, etnicista i totalitari; un estat on es perseguiria per les cantonades qui parlés castellà, s’obligaria els ciutadans a fer castells de vuit per tenir dret al vot i a les cocteleries a fer els gintònics amb ratafia. Aquestes conjectures esperpèntiques deixen poc pòsit en el gruix de la ciutadania, particularment la més propera al, diguem-ne, tronc central catalanista, però poden fer dubtar als qui viuen extramurs, que no són pocs, i que podrien ser decisius, perquè aquí no hi sobra ningú. I de vegades, en el catalanisme i en el sobiranisme encara s’emeten missatges que poden alimentar-les.

Catalunya no és una tendència ideològica, ni una secta, ni una consigna, sinó un país amb tot allò que hi ha dins; amb tot el seu talent s’expressi com s’expressi. Així són els països normals i sobretot els d’èxit. Als Estats Units, Frank Sinatra és un gegant i ningú pensa si era de dretes o d’esquerres abans de dir si li agrada “My way”, i cap artista de l’ala demòcrata, ni REM, ni Springsteen, qüestiona que els Beach Boys hagin estat institucions supremes del pop encara que es fessin fotos amb Ronald Reagan. Són patrimoni col·lectiu i això passa per damunt de tot. Aquí, en canvi, encara hi ha brots sectaris que, encara que no siguin majoritaris, enterboleixen el retrat.

És de país petit qüestionar la catalanitat de músics perquè s’expressen en una altra llengua que no sigui la catalana o perquè desprenen una ideologia que, segons sembla, no quadra amb una suposada sensibilitat hegemònica del sobiranisme. I és de nació suïcida expulsar-los i, en alguns casos, brindar-los en safata a una Espanya que els acollirà sempre encantada de la vida tot guarnint la jugada amb la dialèctica que ja sabem (“refugiados de la dictadura nazionalista”, “víctimas del pensamiento único catalán” i d’altres variants). Ja n’hem viscut alguns exemples

No es podrà seduir als amplis sectors dubitatius de la societat catalana (perquè es tracta de seduir, no d’imposar res) si no es transmet una idea cristal·lina d’inclusió sincera que alguns, en el món de l’independentisme, semblen no tenir clara. Pujol deia allò que “és català qui viu i treballa a Catalunya” (i vol ser-ho, podríem afegir). Doncs, per exemple, Loquillo i el seu col·lega Sabino Méndez, que s’han retrobat després de vint anys a un disc que és a punt de sortir, són catalans, si ells ho volen, és clar, encara que aquest darrer fos un dels fundadors de Ciutadans, i un projecte d’estat català hauria de garantir que es construiran les condicions necessàries, materials i afectives, perquè tots dos s’hi trobin a gust i no vulguin fugir-ne.

Precisament, Loquillo advertia fa anys que una companyia discogràfica que aglutinés tots els artistes catalans d’èxit seria una potència: parlava de Jarabe de Palo, Estopa, Sergio Dalma, Mónica Naranjo, d’ell mateix… i ara podríem afegir-hi Love of Lesbian i d’altres. Gent que canta en castellà, per cert. Patrimoni col·lectiu. Fóra bo que tothom s’ho fiqués al cap d’una vegada: un estat català no es farà a mida de les fantasies i dels prejudicis d’alguns sectors minoritaris de l’independentisme, sinó que serà inclusiu, i ben conscient de tot el seu capital humà i cultural, o no serà.

http://www.naciodigital.cat/opinio/4442/musica/estat/propi

El projecte ‘Cada dia un mot’ arriba al mot 3.000

El butlletí diari ja té 24.000 suscriptors

Ahir divendres el projecte ‘Cada dia un mot‘ de Rodamots va arribar als 3.000 mots. La paraula triada per coronar la xifra ha estat ‘fita‘, que en la segona acceptació del Diccionari de la Llengua Catalana vol dir ‘fet assenyalat’. ‘Cada dia un mot’, que elabora el traductor Jordi Palou, és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari a totes les persones que s’hi volen subscriure i que ara ja arriben a 24.000. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús.

‘Cada dia un mot’ es va iniciar el 2 de març del 1999. Els primers mots normalment no contenien citacions, sinó només la definició i un o més exemples d’ús. La proposta s’inspira en un dels butlletins més populars d’internet arreu del món, A Word A Day, que reben diàriament més d’un milió de persones.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4041848/20120922/projecte-cada-mot-arriba-mot-3000.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s