HEM D’AJUDAR ELS CATALANS DEL SUD A SER INDEPENDENTS

Joan-Lluís Lluís

Joan-Lluís Lluís

CONVERSA AMB L’ ESCRIPTOR JOAN-LLUÍS LLUÍS
Autor: Francesc Bitlloch

La trobada l’hem feta al cor de l’ Aspre, una tarda de tardor assolellada, una tassa de té a la mà, i una conversa que comença aixi:

Sobre l’ escriptor

Francesc: Quin dels teus llibres m’he d’ emportar si me’n vaig a l’illa deserta (només un) ?” La sorra”, “els vagons”, “l’inspector”, “l’os” …?

JOAN-LLUÍS: Jo m’ enduria l’ Odissea o la Il.liada però si ha de ser meua…Segurament “Xocolata desfeta” perquè potser té un interés, més enllà de la primera lectura… permet d’ anar fent continuacions i d’ anar passant el temps…

Francesc: I com a escriptor, te sents rebut de manera diferent al nord i al sud? Ets diferent? O ets el mateix….?

L'obra a fer seguir

JOAN-LLUÍS: Molt diferent. Al sud, faig una presentació de llibre o vaig pel món i em veuen com un escriptor normal… Com tots, m’ he de barallar… amb la crítica, amb els periodistes, he de fer el meu lloc… és un mercat normal més o menys… Aquí, fora del cercle catanista , sóc un deconegut. Ignorat. Els mitjans de comunicació, les institucions no saben ni que existeixo i quan ho saben no els interessa gens…

Francesc: Es pot viure de l’ escriptura?

JOAN-LLUÍS: Per viure’n has de fer llibres que es venguin molt, i per això has de fer conferències, entrevistes, promoció, passar a la televisió, cal escriure articles… i n’ hi ha pocs que arriben a fer tot això. Però nord o sud és el mateix problema.

Sobre la independència

Francesc: I a Catalunya Nord es pot parlar d’ independència?

JOAN-LLUÍS : Es pot parlar d’ independència del Kosovo, d’ Escòcia, d’ Alemanya o d’ Itàlia…sí,

Francesc: En el teu “diccionari enamorat” a l’ article “independència” dius que hauria de ser una opció i no un tabú com sembla ser per aquí.

JOAN-LLUÍS : Sí, sí, és això. És lo que pensi.

Francesc: Se’n pot parlar sense riure?

JOAN-LLUÍS: Se’n pot parlar com d’ una cosa utòpica. No pot ser un projecte aquí, avui. No hi ha els paràmetres per pensar que sigui un projecte. Hi ha una condició prèvia que em sembla indispensable que és la Independència de Catalunya Sud

Francesc: Avui, obrir un debat sobre la independència, treballar per això, és superflu? S’ha de treballar per la llengua, per la cultura i deixar-nos d’ històries utòpiques? O això afegeix alguna cosa?

JOAN-LLUÍS: Primer de tot vull dir que no vull donar lliçons a ningú. Que cadascú s’ha de situar en allò que pensi just. Per tant no seré pas jo el que diré als altres el que han de fer, i encara menys el que no han de fer… Jo crec que la independència vindrà de Catalunya Sud o no vindrà d’ enlloc. Pot semblar trist delegar a un terriotori veí el teu propi destí però els paràmetres socials i demogràfics de Catalunya Nord no deixen gaire lloc a l’ esperança. Ens estem fent menjar molt ràpidament per la població francesa. L’ única possibilitat que tenim de salvar la llengua de Catalunya Nord és la independència de Catalunya perquè tindria, tindrà, efectes massius sobre la psicologia i en la societat de Catalunya Nord que tot de cop s’ haurà de plantejar què fa en aquest nou context geopolític. Per tant jo diria que hem d’ ajudar els catalans del sud a ser independents.

Sobre el “sud”

Francesc: En parles d’ això, a baix?

JOAN-LLUÍS: Jo quan vaig al sud a fer presentacions i debats i trobades de lectors i conferències em demanen sovint què poden fer des del sud pel nord. I jo sempre els responc lo mateix: Independència. Feu-vos, vosaltres independents i ens ajudareu. I ja no cal que es preguntin què poden fer per nosaltres sinó nosaltres què podem fer per ells… perquè en aquest cas, els petits poden ajudar el gros, en benefici propi també perquè les repercussions seran benèfiques per tothom.
Per tant la meua teoria és que des de tots els Països Catalans s’ hauria de treballar des d’ara per la independència del Principat. Després ja veurem. Perquè això, no fa gaires anys era bastant utòpic i ara és un projecte. Hi ha un canvi psicològic molt potent.

Francesc: Associar-se al que es fa al sud, però fer què aquí?

JOAN-LLUÍS: Cadascú trobarà el que té ganes de fer, on se sent bé. Un universitari americà que va viure a Catalunya deia: “Mai no he vist una causa tan noble amb tan poc suport” Hem de treballar per fer conèixer Catalunya a l’ exterior… nosaltres que tècnicament i legalment no sem Catalunya, fer conèixer la situació aquí, i a Franca i a l’ exterior…servir de relleu. I després… algunes virtuts hem de tenir aquí, individualment i col·lectivament, que poden ser útils al conjunt…

Una perspectiva nova?

Francesc : A la gent que treballa per la llengua o el pais, des de les escoles, els casals, les associacions, els sardanistes i castellers, els professors i els focs de Sant Joan i tot lo altre… afegeix alguna cosa aquesta idea d’ independència? Dóna una perspectiva nova a la gent que s’ ha trencat les dents durant molt de temps per obtenir engrunes…? Les generacions de lluitadors, des dels Angelets fins als que avui s’ escarrassen… que són molts i que sovint es troben davant d’ un mur… és obrir una esperança nova de manera complementària? Es inútil parlar-ne?

JOAN-LLUÍS :  En tot cas ens pot donar més legitimitat. Per mostrar que aquesta lluita per la llengua o per la identitat o pel que sigui no és només una cosa regional sinó que s’ empelta en un conjunt molt més important. Sempre dic que no m’ interessa ser un ciutadà d’ una Catalunya triangular que és la nostra geografia del nord. En un iceberg la major part és enfonsada, invisible. Hi ha molta gent aquí que no veu tota la part subterrània que és Catalunya, subaquàtica en aquest cas.

Francesc: Suposi que és perquè la visió que es dóna de Catalunya des d’ aquí, sovint és primer de tot espanyolitzada i després forkloritzada…

JOAN-LLUÍS: I al mateix temps hem de fugir dels exorcismes independentistes… dels que diuen jo sóc independentista i res més… amb l’ experiència no ho veig útil aquí perquè la població no està preparada per aquest tipus de discurs, que no l’ entén.. Es fa molt ràpidament el passatge a titllar-nos de talibans i d’ altres coses semblants perquè és molt fàcil que les majories titllin les minories de coses desagradables… i a vegades es pot evitar tenint un llenguatge més suau i més elàstic, sense renunciar al que volem ser. Però això que dic, aquí, concerneix molt poca gent…

Francesc: A l’ ANC s’insisteix per fer que el llenguatge de la independència sigui cada cop més racional i estructurat, més que passional i tripal. És per això que volem un debat obert en el que publicarem també posicions que no són les nostres… i sobretot hem de deixar molt clar que la feina es fa en el dia a dia… I que és la feina de cada dia per la llengua i pel país que ens dóna legitimitat per parlar d’ independència…

Catalanisme en francès?

JOAN-LLUÍS: Sí. I tant! I encara hi ha una altra franja amb la que cal comptar, que és la dels que parlaran d’ això en francès… Potser haureu d’ acabar acceptant contribucions en francès perquè hi ha gent que no ho pot fer d’ altra manera i potser té coses a dir… pensa que hi ha molts independentistes en francès a Corsega o al País Basc… o en anglès a Irlanda!

Francesc: Al sud l’assimilació entre país i llengua és molt clara…encara que actualment hi hagi molt independentista que parla espanyol perquè s’ ha adonat que és el seu interés economic, social…

JOAN-LLUÍS: I a vegades hem se ser prou flexibles per no rebutjar el debat catalanista en francès en certes circumstàncies… perquè existeix un catalanisme en francès, que agradi o no, i a mi no m’agrada gaire, però he de constatar que existeix. Si ens adreçem només als que son capaços de llegir en català , aquí és un public molt reduït.

Francesc: Potser haurem de fer un apartat en francès i en anglès a la web de “Cat Nord per la independència” per fer-nos entendre, per explicar…

JOAN-LLUÍS:  Sí. Segurament que no podeu fer una web o un butlletí bilingüe però elements d’ explicació sí que els podeu introduïr. I en anglès també.

I una conclusió

Francesc: Acabem, concluïm…. com?

JOAN LLUÍS: Sorprèn molt al sud quan els dic que la seua independència serà molt important per nosaltres. Per això hem d’ insistir en que la gent que va al sud… ho expliqui: Jo els dic: “El dia que hi hagi el referèndum jo no podré votar”. I els dic: “Voteu per mi, si us plau!”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s