Els contrabandistes

himne del primer d’octubre

Quina cançó cantarem… que tots la coneguem? La dels contrabandistes! Ja al temps del Tractat dels Pirineus, la gent del Vallespir, estava acostumada a anar a l’altra banda de la nova frontera a comprar la sal, que era un queviure molt important en aquella època. El rei de França ho va prohibir i va imposar la gabella que era un impost sobre la sal. La gent es va revoltar i fou la Guerra de la Sal, dels Angelets de la terra, durament reprimits.

Continua llegint

CRÒNICA MOLT BREU D’UN DIUMENGE A BARCELONA

13nDiumenge passat no era l’onze de setembre,
no era el set de novembre,
no era Sant Jordi ni cap gran festa catalana…

Per què es van trobar més de 100 000 persones a Barcelona?
Per què centenes d’estelades,
per què 200 autobusos vinguts de les comarques?

Si poseu un micro sentireu això:

Ni un pas enrere!
No tenim por!
Desobediència
In-de-pen-dèn-ci-a!! Continua llegint

CINC INFORMACIONS IMPORTANTS PER A MEMBRES I SIMPATITZANTS

3cartells

1. El 7 de novembre és el dia que els nord-catalans recordem que el Tractat dels Pirineus va voler trossejar el nostre país prohibir la nostra llengua i eliminar-nos com a poble. És el dia que els nord-catalans sortim al carrer per dir-ho. i ho fem de tres maneres:

  • DIVENDRES 4 a les set, al Casal,
    CASTANYEM EL TRACTAT (Castanyada)
  • DISSABTE 5 a les quatre, Plaça de Catalunya:
    ESBORREM EL TRACTAT i ENCERCLEM LA PREFECTURA
  • DISSABTE 5 a les vuit, Casa Musical:
    SALTEM I BALLEM contra el TRACTAT

2. El mateix matí del dissabte se reunirà a Catalunya Nord el Secretariat Nacional de l’ ANC que participarà a la manifestació de la tarda. Continua llegint

Sem una Nació, volem decidir

DOS DIES IMPORTANTS pels catalans del Nord

mani-10jDissabte 10 a Perpinyà
Diumenge 11 a Salt (Girona)

Aquest any tenim l’ocasió de manifestar al Nord i al Sud
tenim l’ocasió de dir ben alt lo que pensem i volem.

Al Nord, volem un NOM i un ESTATUT, és a dir:
En l’antiga regió ens deiem “Rosselló” i de fet, no existíem.
En la nova regió ja no volen ni el nostre nom!

La nostra resposta: Volem el nom i la cosa.
Volem el símbol i en contingut.
Volem el nostre nom propi i un estatut propi
que ens doni els mitjans legals i polítics
de respondre a les nostres necessitats
econòmiques, ambientals, culturals…

A l’estat francès hi ha regions com Còrsega o com La Martinica i d’altres
que ja tenen un estatut especial: Continua llegint

EL FRONT NACIONAL MÉS QUE UN SÍMPTOMA: UN MIRALL

mapa-eleccionsResultat de les eleccions de diumenge:

El FN és la força més votada a Catalunya Nord i en moltes regions de l’estat francès.

Tothom es demana com lluitar contra aquesta tendència. El primer ministre fa grans declaracions per evitar lo que ell anomena “le pire”. Però a molts dels qui s’exclamen jo els diria:

No us queixeu! Són els vostres hereus! No es pot lluitar contra el FN quan se’n comparteix el fons de comerç. Continua llegint

EL PROCÉS DEL SUD I EL PROCÉS DEL NORD

ollada1598Fa pocs dies, al Soler, vam fer l’OLLADA del nord i del sud,

l’ollada sense fronteres

l’ollada del procés del nord i del procés del sud.

Nos vem trobar els catalans del nord de Catalunya, membres de l’ANC i els de Catalunya Nord, militants o simpatitzants de l’Assemblea. Érem més d’un centenar… tot un èxit!

Hi va haver festa, bon menjar, bon beure, bona conversa, bon ambient…
Hi va haver explicacions sobre el procés del sud (Jaume Marfany, Hervé Pi) i expliacions sobre el procés del nord (Francesc Bitlloch ANC, Miquel Arnaudies FEDE, Dolors Serra CUP, Joan Ridaura ERC tots representants de SEM). Continua llegint

Quan el FRONT NACIONAL presideix les eleccions franceses

Francesc Bitlloch

soc-catala-potmarxarA Catalunya Sud hi ha un partit que té quatre regidors en alguns municipis, que no té representació parlamentària i que és esquifit, racista, xenòfob i espanyolista. Es diu: “Plataforma per Catalunya”. Com sempre, el nom no fa la cosa. I a vegades amaga la cosa.

Fa poc, el seu president de llavors, el Senyor Anglada, va piular això: “Si aquests són els nous catalans jo me’n vaig de Catalunya” i al costat hi havia la fotografia d’un nin, negre, jugant al carrer. Immediatament la xarxa es va omplir de respostes i de protestes. La primera, molt emotiva, de la mare de l’infant, seguida de centenars de fotos de catalans de tots origens i colors amb la inscripció: “Jo sóc un nou català. Ja pot marxar, Senyor Anglada

Continua llegint

Quan Espanya argumenta

30/1/2014: Full de dietari nord-català (4)
Francesc Bitlloch

Davant de l’ “amenaça independentista”,  a Espanya, fins ara només hi ha hagut exabruptes, amenaces i silencis.

Aquesta setmana tenim ja una reacció de l’ estat espanyol que vol fer el pes, unes respostes pensades per fer de “programa”.
 
Tres propostes, en pocs dies: 1. El ministre Margallo (Afers exteriors) ha enviat un  document de dues-centes pàgines a totes les ambaixades espanyoles   2. La FAES (màquina de pensar del sector més dretà del partit del govern espanyol) també ha publicat dues-centes pàgines contra el sobiranisme. I 3. Aquest cap de setmana passat el Partit Popular va reunir una pila de ministres i de personalitats en una Convenció a  Barcelona. Desembarcament de quadres i d’ amenaces el mateix dia aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona (26 de gener 1939)!
 
No us diré que els he llegit sencers, aquests textos… no crec que ningú hi arribi. Però  he mirat bé el de Margallo i he escoltat algunes intervencions de la Convenció. Del de la FAES només n’he llegit resums. 

Vet aquí lo que hi he vist: Continua llegint

Anglada, La Pen i la frontera catalana

Tercer full d’un dietari nord-català: 19 de gener 2014

Francesc Bitlloch

soc-catala-potmarxarA Catalunya Sud hi ha un partit que té quatre regidors en alguns municipis, que no té representació parlamentària i que és esquifit, racista, xenòfob i espanyolista. Es diu: “Plataforma per Catalunya”. Com sempre, el nom no fa la cosa. I a vegades amaga la cosa.

La setmana passada, el seu president, el Senyor Anglada, va piular això: “Si aquests són els nous catalans jo me’n vaig de Catalunya” i al costat hi havia la fotografia d’un nin, negre, jugant al carrer. Immediatament la xarxa es va omplir de respostes i de protestes. La primera, molt emotiva, de la mare de l’infant, seguida de centenars de fotos de catalans de tots origens i colors amb la inscripció: “Jo sóc un nou català. Ja pot marxar, Senyor Anglada

Catalunya té la sort de no tenir un partit d’extrema dreta fort. I té sobretot la sort, i això explica lo primer, de ser una societat tolerant amb una gran diversitat i una voluntat de convivència.

Continua llegint