Del primer al 3 d’octubre mobilitza’t

L’Assemblea Nacional Catalana organitza mobilitzacions per a reivindicar el resultat del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i reconèixer el paper clau dels Països Catalans

L’1 d’octubre a 17h

A primera hora de la tarda es farà un acte polític a Illa (Catalunya Nord) per reivindicar el paper de la Catalunya Nord en la compra, emmagatzematge i distribució de les urnes del referèndum. Alhora, es voldrà evidenciar que quan el moviment independentista ha avançat i ha estat més fort és quan la societat civil i les institucions han anat juntes i han treballat sota una mateixa estratègia.

  • A la plaça Catalunya de Figueres tindrà lloc un concert que comptarà amb Ginestà i Xavi Sarrià. Abans dels concerts es farà un breu acte polític. Les entrades costen 7 euros i es posen avui a la venda.

QUAN: A les 20 h

ON: Plaça Catalunya, Figueres.

  • Paral·lelament al concert de Figueres, les assemblees territorials organitzaran, arreu del país, actes polítics directament vinculats amb el referèndum per reivindicar l’1 d’Octubre (llocs on hi va haver atacs rellevants o on es van poder prevenir els atacs de l’Estat espanyol amb imaginació i creativitat). Aquestes concentracions rebran urnes que hauran sortit de la Catalunya del Nord.

Dissabte 2 d’octubre

El dissabte 2 d’octubre es faran tres marxes per reivindicar l’1 d’Octubre i la independència:

  • Marxa Nord

La marxa, que sortirà a les 8 h de Sant Julià de Ramis, passarà per la ciutat de Girona. Quan arribi a Aiguaviva es farà un acte polític. Se sortirà a les 8 del matí del Pavelló de Sant Julià de Ramis.

L’organització posa a disposició dels participants busos per retornar a Sant Julià de Ramis o Girona un cop hagi acabat l’acte. Caldrà inscriure-s’hi prèviament.

A més, l’organització ofereix, a les persones que hagin anat al concert de Figueres, la possibilitat de dormir al Pavelló de Sant Julià de Ramis. L’endemà se servirà esmorzar a qui s’hagi quedat a dormir. Caldrà inscriure-s’hi prèviament.

Hora i lloc d’inici de la marxa: Pavelló de Sant Julià de Ramis, 8 del matí.

Acte polític: A la Pista Esportiva d’Aiguaviva a les 14 h.

  • Marxa Centre

Aquesta marxa sortirà a les 14 h de la plaça Parroquial de Vinaròs i passarà per Alcanar fins a arribar a la Ràpita. A la plaça 1 d’Octubre es farà un acte polític que començarà a les 21 h.

Per a tothom qui ho desitgi l’organització posarà busos llançadora d’11 h a 13 h que portaran els participants de la Ràpita a Vinaròs per tal de poder iniciar la marxa.

Hora i lloc d’inici de la marxa: Plaça Parroquial de Vinaròs, a les 14 h.

Acte polític: Plaça 1 d’Octubre, la Ràpita, a les 21 h.

  • Marxa de Ponent

Aquesta marxa sortirà a les 6 h del matí de la Parada de l’Àngel (Llitera) i anirà fins a Lleida passant per Alcarràs sobre les 8 h del matí, on està previst que s’hi afegeixi més gent per continuar la marxa. L’acte polític final serà a Lleida a les 14 h.

Hora i lloc d’inici de la marxa: Parada de l’Àngel (Llitera), a les 6 h

Acte polític: Escola Oficial d’Idiomes, Lleida, a les 14 h

Diumenge 3 d’octubre

El diumenge al matí tindrà lloc a Barcelona un acte polític amb l’objectiu que es retrobin totes les organitzacions que van fer possible el 3 d’octubre en el marc de la Plataforma 3 d’Octubre.

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT

Un dels eixos principals de les mobilitzacions de l’1, 2 i 3 d’octubre és homenatjar els represaliats per l’1-O i per totes les mobilitzacions posteriors. Així doncs, amb motiu d’aquestes dates l’Assemblea Nacional Catalana fa pública la campanya “Independència És Llibertat” per tal d’aconseguir que la lluita antirepressiva esdevingui una eina política de mobilització i legitimació interna i externa de l’independentisme.

En el marc d’aquesta campanya, l’Assemblea fa públic avui el portal web repressio.assemblea.cat, que agrupa totes les accions antirepressives de l’entitat sota un mateix paraigües. Es pretén que sigui una eina antirepressiva d’informació, mobilització i suport.

A més, el 2 d’octubre l’Assemblea organitza, conjuntament amb altres entitats, la Conferència Nacional Antirepressiva.

Encara que s’aprofitin les mobilitzacions de l’1 d’Octubre per anunciar aquesta campanya, “Independència és llibertat” serà de llarg recorregut i passa a ser una de les principals potes polítiques, comunicatives i de mobilització de l’Assemblea.

L’Assemblea reivindica l’1 d’octubre a Illa

El primer d’octubre del 2017 més de 2.000.000 de ciutadans de Catalunya van poder votar i guanyar el referèndum d’autodeterminació. Quatre anys més tard l’Assemblea reivindica el resultat del referèndum i a l’encop la unitat dels Països Catalans en un acte a Illa (Riberal).

Amb aquest acte l’Assemblea vol recordar la importància dels Països Catalans a començar per la Catalunya del Nord el bressol de Catalunya on les forces d’ocupació espanyoles no tenen cap poder, cosa que va permetre custodiar les urnes, imprimir cartells i paperetes i fer-ne la repartició arreu de la (fins ara) Catalunya Autònoma.

Continua llegint

LES ENGRUNES I LES FORMIGUES

( la llengua i la independència…)

Sem aquí per a debatre

En « Joan » fa una aportació al debat que és important. No sé qui és però debatrem amb el to que hem volgut donar al nostre web: ni invectives ni tabús. Tot proposant-li una conversa oberta, si ho vol.

Vaig escriure l’ altre dia:
« La utopia ha canviat de camp. A Catalunya Nord, els utòpics són els que creuen que podem salvar la llengua en el context francès. Tothom sap que estem sobre un pendent ensabonat que ens porta inexorablement a la mort de la llengua i a la folklorització de la cultura ».

I en Joan respon així:
« I a Catalunya Nord els utòpics són els que creuen que aconseguiran la independència en el context d’una societat en què sempre menys gent sap parlar català.
Es fa tot el possible per salvar la llengua a Catalunya Nord? No ho crec, mireu el País basc, Alsàcia, Còrsega, Bretanya,… Tots fan millor que nosaltres!” Continua llegint

LA GENT SEMPRE AJUDA ELS QUE HAN TRIOMFAT

Ramon Gual al micro de Ràdio Arrels entrevistat pel Berenguer Ballester.
Ramon Gual és fundador de la revista Terra Nostra, professor de català vinculat amb la Universitat Catalana d’Estiu

“En cas que Catalunya esdevingui independent, la gent haurà de còrrer per a entendre, assumir i declarar-se favorable ja que la gent sempre va a l’ajuda d’aquests que han triomfat”

Continua llegint

SI US PLAU AGAFEM EL CAMÍ I COMENCEM A CAMINAR PLEGATS!

Martí Gallardo, per nosaltres era fins ara un desconegut, però ha acceptat d’entrar al debat. Vos lliurem les seues reflexions…

Cat Nord x I: Com veieu l’ estat de la llengua a Catalunya Nord?

Martí Gallardo: Dieu-me romàntic però crec que al Nord encara hi ha molta gent que pensa en clau catalana. Aquest mateix estiu vaig poder comprovar que la llengua s’usa amb normalitat a la Cerdanya, malgrat que sí és cert que costa. Altres vegades que he estat a la mateixa Perpinyà també he fet ús de la llengua amb normalitat, o si més no com a Barcelona.

Cat Nord x I:  Hi ha dificulats administratives, hi ha canvis de població…

Martí Gallardo: És cert que tota la maquinària administrativa pertany a un estat molt i molt potent com és el francès, i que moltíssima part de la població del Rosselló és immigrada, però sempre serà terra catalana peti qui peti ja que la terra és la que és. Cal tenir present que de la mateixa manera que ha passat al sud, sempre hi haurà fills d’immigrants que buscaran un sentit més ampli al seu sentiment de partença, però cal això sí, que se’ls estimuli aquest sentiment. En aquest sentit és importantíssim que per petits que siguin els actes públics, se’n facin arreu amb la intenció de despertar l’interès per a la llengua, la cultura i el sentiment d’estima a una la terra que els ha vist nàixer i que és quelcom més que un poblet. Continua llegint

UNA CATALUNYA INDEPENDENT POSARÀ TOTES LES CONVICCIONS GEOPOLÍTIQUES EN QÜESTIÓ

Aquesta entrevista no l’ hem pogut fer en directe…. però l ‘intercanvi de correus també ens permet continuar el debat…
L’ Aleix Renyé és periodista i escriptor. D’ aqueixos que tenen un peu a cada costat de la ratlla. .. Però ell mateix us ho explicarà. Vet aquí les seues respostes:

Francesc Bitlloch: Se pot parlat d’independència a Catalunya Nord?

Aleix Renyé: Se pot i se n’ha de parlar, aquí a Catalunya Nord, del dret a la independència del poble català. Al mateix temps que la catalanitat lingüística de les comarques nord-catalanes està desapareixent -en un procés a hores d’ara irreversible puix que la transmissió familiar ja no es fa per procés natural (amb totes les excepcions que es vulguin)- existeix cada dia més la consciència que a la Catalunya autònoma estan immersos en un procés que els allunya cada dia més de l’Estat espanyol. Continua llegint