Homenatge a F. Macià.

Prats de Molló, 21 de novembre del 2021.

Benvolguts amics i connacionals,

Com que per desgràcia ni els polítics del Principat de Catalunya poden felicitar-se de cap èxit en vista a la consecució de la República catalana tan anhelada, ni els polítics de la Catalunya del Nord intenten contrarestar la voluntat d’occitanització a marxes forçades imposada per la Regió per eradicar definitivament la nostra catalanitat, nosaltres de la societat civil, tots els qui ens volem alliberar de l’opressió franco-espanyola, tots els qui creiem en el dret de la nostra nació, igual que les altres a tenir un estat propi, nosaltres podríem caure en el desànim total, podríem deixar d’esperar, deixar de testimoniar, fer caure en l’oblit mil anys d’existència, deixar morir–se la nostra llengua, deixar de lluitar per la supervivència del nostre poble, de la seva cultura.

La Confederació d Entitats Sobiranistes dels PPCC a Castelló

Benvolguts connacionals,

Primer de tot dir-vos la meva emoció per ser convidada al País Valencià com a catalana del Nord. En dono les gràcies a Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià [PDaD], artífex amb en Cristòfol Soler, president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca [ASM], i Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana [ANC], de la creació de fa un any de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans. És la confirmació al principi del segle XXI que els intents seculars francoespanyols d’anorreament de la nostra nació han fallat. Estem determinats a exercir el dret a decidir en cada un dels nostres territoris i posar fi a la dominació estrangera i a l’espoliació.

Daniela Grau escriu al President Puigdemont

Carta oberta a en Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya

Molt honorable president

Prenc la llibertat de dirigir-vos una carta en aquest moment històric transcendental per a Catalunya, com és la consecució de nou de l’Estat català, perquè molts de nosaltres en tots els territoris catalans pensem que s’està determinant, al cap de tres segles i mig, no sols l’esdevenir del Principat de Catalunya, sinó també el de la nació sencera.