RECULL DE PREMSA ANC -8 OCTUBRE 2012

RECULL DE PREMSA ANC -8 OCTUBRE 2012

SECRETARIAT NACIONAL DE L’ANC – COMUNICACIó

 

 

 

El minut 17 i 14 segons

ANTONI BASSAS 

Una de les estelades que es van veure ahir al Camp Nou durant el clàssic. REUTERS

Quan ens vam despertar del partit els vuits punts de diferència encara hi eren, i això és un consol considerable, perquè recuperar vuit punts al Barça vol dir anar esbufegant tota la Lliga.

Haurien pogut ser cinc punts si Benzema hagués fet el 0-2, i també haurien pogut ser onze si el xut de Montoya hagués entrat a la porteria i a la història, o si Pedro hagués rematat més fresc a l’últim segon, o si l’àrbitre no hagués estat tan covard amb les faltes que demanaven a crits una segona targeta groga per a jugadors com Xabi Alonso o en el penal de Ramos a Pedro poc després del golàs de falta de Messi. Per cert, la repetició de la cara de Cristiano Ronaldo després del segon gol de l’argentí és una continuació d’aquella cara que va fer quan Iniesta va rebre el premi al millor jugador de la UEFA. A Cristiano només hi ha una cosa que li sap més greu que el fet que perdi el seu equip: perdre ell.

Parlant de perdre, però, el Madrid ha perdut definitivament la por al Barça, fins al punt que no només li desactiva Iniesta o fa rebre Messi molt avall, sinó que se li planta descarat davant Valdés amb un parell de tiralínies. Ja no són temps de manetes .

I el Barça va jugar fins a l’1-1 amb una falta de tensió al mig del camp que em va recordar Obama l’altre dia en el debat amb Romney. Si el contrari és ordenat i treballa unes quantes coses de memòria, anul·la qualsevol per genial que sigui. Fins a l’empat a 1, el Barça no va tenir dos minuts seguits de toc ni de perill. Va fer un sol xut entre els tres pals a la primera part. Per sort, va ser gol. I se’ls va veure desendollats en la sortida de pilota. Deu ser la demostració d’allò que ens hem après de memòria: que el Barça és un equip que juga i s’ordena des de darrere, perquè la defensa d’urgència d’aquests dies, unida a la pressió del Madrid, va convertir la sortida de la pilota en una rifa infreqüent.

De la càrrega d’emotivitat nacional que va suportar el partit en puc dir el just, perquè al realitzador semblava que li havien dit allò de “sobretot, fill meu, no barregis política i esport”, que és el que es diu quan per política entenem una bandera catalana. Són aquests mateixos que per més que s’hi fixin no són capaços de veure cap mena de barreja entre política i esport quan abans d’un partit toquen uns himnes o els caps d’estat salten com uns hooligans a la llotja. El nacionalisme dels estats és invisible, banal, normal o digueu-ne com vulgueu. Ja ho va dir el comentarista que vaig haver de patir: “Soflamas políticas en un encuentro de futbol. No tienen mucho sentido “. No, i ara.

L’agitació independentista d’ahir ens va deixar una lliçó: qui pensa i actua conforme als seus interessos acaba per difondre el seu punt de vista, de manera que pot aspirar a normalitzar-lo. Llegeixin aquesta piulada d’un diari de Madrid: “ Gritos de independencia en el #barçamadrid en el minuto 17.14 por 1714: Cataluña pierde la Guerra de Sucesión “. M’imagino uns quants milers d’espanyols destinataris del missatge descobrint que el 1714 hi haver una guerra que va perdre Catalunya. Perquè, com bé sap el ministre Wert, la història, a les escoles, es pot ensenyar de moltes maneres.

http://www.ara.cat/premium/opinio/minut-segons_0_788321231.html

 

 

El Camp Nou mostra al món la força de l’independentisme

El públic crida a favor de la independència en un partit vist per centenars de milions d’espectadors arreu del món

El Camp Nou ha esclatat a favor de la independència durant el partit entre el FC Barcelona i el Reial Madrid, un dels esdeveniments esportius més seguits arreu del món. Centenars de milions de persones han vist en directe com en el minut 17 amb 14 segons de la primera i segona part, en record a la pèrdua de les llibertats nacionals del 1714, el públic ha cridat a favor de l’Estat català mostrant milers d’estelades. L’escena ha sigut tant evident que ni els mitjans de comunicació espanyols l’han pogut dissimular.

El partit ha tingut altres elements de significació nacional, com la gran ‘senyera’ a la grada que ha donat la benvinguda als dos equips. El públic ha secundat així la crida feta per diverses entitats en els darrers dies, entre les quals hi havia l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Abans del començament de l’enfrontament, l’afició ja ha cantat a favor de la independència durant el desplegament del mosaic i s’ha vist una pancarta amb el lema ‘Catalonia next European state’. Malgrat les provocacions dels darrers dies provinents de l’espanyolisme mediàtic, que han equiparat la senyera del mosaic amb el nazisme, el públic ha mantingut en tot moment una actitud festiva i cívica.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/el_camp_nou_mostra_al_mon_la_forca_de_l_independentisme_89420.php

 

 

La gran foto panorámica del mosaico del Barça Madrid

http://www.lavanguardia.com/index.html

El Camp Nou cumple el ritual en el Barça-Madrid con un clamor por la independencia

Los aficionados cumplen con el ritual de los últimos partidos y gritan en favor de la secesión de España en el minuto 17 y 14 segundos

 

 

La afición llenó la grada de esteladas y coreó cánticos independentistas en el minuto 17’14”

El Camp Nou canta “independència” en en el Barça-Madrid


Redacción (Barcelona / Agencias).- Como ya viene siendo habitual en los últimos encuentros disputados en el estadio del Baça en esta liga, en el minuto 17 y 14 segundos de partidoBarça-Madrid el Camp Nou ha vuelto a clamar por la independencia, aunque la reivindicación ha durado apenas medio minuto. El momento escogido para alzar la voz alude al 11 de septiembre del año 1714, día en que las tropas de Felipe V entraron en Barcelona, abolieron las instituciones catalanas e impusieron el uso del castellano.

El público se ha arrancado con gritos de ‘In, inde, independència’ y ha ondeado miles de ‘senyeres’ y ‘estelades’, además, se ha visto una pancarta con el lema ‘Catalonia next European state’. De hecho, ya antes del inicio del encuentro se oían cánticos a favor de la independencia y una gran estelada se desplegaba en el gol norte del estadio. Pero el cántico más emotivo ha sido el del himno del Barça al tiempo que se desplegaba el mosaico. Aunque ya no sonaba por megafonía, los aficionados la han entonado por duplicado.

Más de 400 millones de espectadores en todo el mundo han asistido a este momento que, junto al impresionante mosaico de la senyera que ha cubierto todas las gradas del coliseo culé.

Mas se felicita por el “clamor espectacular” del público del Camp Nou 

El presidente de la Generalitat, Artur Mas, se ha felicitado por el “clamor espectacular” del público del partido. Al preguntarse a Mas si vivir este momento desde el estadio le ha compensado su ausencia en la manifestación de la Diada, ha reiterado que lamenta aquella ausencia pero que debía quedar fuera porque necesitaba “un punto de lejanía”, si bien estuvo en la calle en alma y espíritu, ha dicho. “Hoy hemos vivido un acontecimiento de la misma intensidad” con el estadio azulgrana lleno, aunque no haya habido tanta gente como en la manifestación de la Diada, ha añadido el presidente.

En cuanto al mosaico gigante formado con 98.000 cartulinas con los colores de la bandera catalana y la palabra ‘Barça’, ha afirmado que, “más que el resultado (del partido), hay que destacar este ambiente espectacular, y además respirando este país, muy catalán, muy catalanista, pero a la vez este ambiente muy positivo y educado”.

Según él, eso sirve para que los países del mundo que han visto televisado el partido hayan podido ver las “buenas maneras (de Catalunya), una buena imagen a nivel de gente y de país”, además de buen fútbol.

Sobre el empate a dos goles entre FC Barcelona y Real Madrid, ha interpretado que el resultado “ha quedado corto” para el Barça y que en los últimos minutos podía haber desempatado.

http://www.lavanguardia.com/deportes/barsa-madrid/20121007/54352359039/barsa-madrid-gritos-independencia.html#ixzz28gxYmftf

 

 

 

El Madrid a vuit punts i la independència a les pantalles de tot el món

Barça i Madrid empaten al Camp Nou en un partit trepidant. Èxit de la convocatòria per cridar Independència al minut 17.14 i milers d’estelades al camp

El Barça i el Madrid han empatat en partit de Lliga al Camp Nou. El resultat final ha estat de dos a dos amb gols de Cristiano i de Messi. El Madrid ha començat creant més oportunitats però el Barça ha dominat el partit i ha pogut guanyar amb claredat.

La convocatòria per a que al minut 17.14 de cada part el públic cridés independència de forma massiva ha estat un gran èxit. En les dues parts el crit ha estat massiu a l’estadi, s’ha desplegat una enorme senyera estelada en la segona graderia i han aparegut milers d’estelades entre els afeccionats.

Les televisions de tot el món han fet arribar així la reivindicació independentista a un públic massiu que es pensa que ha superat els cinc cents milions de persones.

VÍDEOS: Un Camp Nou clamant independència contra el Madrid

 http://www.vilaweb.cat/noticia/4045664/20121007/madrid-vuit-punts-independencia-pantalles-mon.html

 

 

Un Camp Nou clamant independència contra el Madrid

Una gran estelada s’ha desplegat en un dels gols al minut 17:14 mentre el camp cridava independència

 

El Camp Nou s’ha omplert de milers d’estelades per rebre el Madrid. Al minut 17.14 tot el clam ha cridat amb força independència, i s’ha desplegat una gran estelada. Ha estat especialment intens el moment en què han entrat els jugadors al camp; el públic ha cantant de viva veu l’himne del Barça mentre es desplegava l’impressionant mosaic amb la senyera que ocupava tot l’estadi i la paraula Barça.

Aquest és el vídeo dels crits d’independència al minut 17 i de la gran estelada desplegada en un gol:

 http://www.vilaweb.cat/noticia/4045661/20121007/camp-clamant-independencia-madrid.html

 

 

Clamor independentista i gran presència d’estelades al Barça- Madrid

Impressionant mosaic de la bandera catalana a l’inici del partit mentre els aficionats canten l’himne del Barça

La televisió no pot evitar mostrar al món les banderes, tot i no fer primers plans dels assistents al camp

Al minut 17:14, crits d’independència i estelades ben altes al camp

REDACCIÓ
Els aficionats del Barça han respost a la crida de l’Assemblea Nacional Catalana i han omplert el Camp Nou d’estelades. Tot i que, com ja va passar en el Barça-Madrid de la Supercopa l’agost passat, a la televisió no s’han fet primer plans dels aficionats ni de les banderes, però les estelades s’han fet clarament visibles.

Una enorme estelada al Camp Nou Foto: efe.

 

En el minut 17:14, tant de la primera com de la segona part, la convocatòria per cridar independència al Camp Nou s’ha fet realitat. I a la televisió ha estat impossible amagar el so ni tampoc les estelades, tot i que es veien en un segon pla. En aquest moment, el comentarista de C+ ha dit “el Camp Nou crida independència de forma unànime”. I ha rematat el comentari afirmant: “crits d’independència provocats per grups nacionalistes”. A la segona part, també en el minut 17, els comentaris han tornat a parlar dels crits d’independència dels aficionats.

De fet, fins i tot en els plans oberts des de dalt de tot del camp, per oferir un pla general del Camp Nou, s’han pogut veure les estelades, que alguns aficionats feien onejar ben alt, cosa que ha permès que es poguessin veure per la televisió. Fins i tot, s’ha pogut veure una pancarta amb el missatge “Proclamem la independència Ja!”.

Tot i la realització de la transmissió del partit, el clam per la independència de Catalunya ha tingut ressò, en un partit que té una audiència potencial de 400 milions de persones.

A l’inici del partit, quan els jugadors han saltat al camp, els aficionats han construït un impressionant mosaic d’una bandera catalana mentre els seguidors del Barça cantaven l’himne del club.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/8-esports/48-barca/582582-clamor-independentista-i-gran-presencia-destelades-al-barca-madrid.html

 

 

La premsa internacional destaca les reivindicacions d’independència

Magic Johnson, la llegenda de la NBA, assisteix al partit i diu que no havia vist mai un camp ‘tan elèctric’

El partit ha estat marcat per una participació molt notable del públic. La llegenda de la NBA Magic Johnson hi ha assistit des de la zona presidencial i ha dit que mai no havia vist un estadi ‘tan elèctric’ posant de relleu la passió dels espectadors.

Us oferim enllaços a la premsa internacional:

– CNN: Messi and Ronaldo ensure honors shared in 222nd El Clasico

The passionate atmosphere Sunday went up a notch as Barcelona officials allowed fans to display the yellow and red colors of Catalonia in a giant mosaic, holding up cards to get the effect.

And at exactly 17 minutes and 14 seconds, chants for independence rang out in reference to the Catalans’ military defeat to the Royalists in the War of Spanish Succession in 1714.

-L’Équipe: Un drapeau catalan déployé

La monumentale “senyera”, le nom du drapeau de la Catalogne, rayé rouge et jaune, a été accompagnée dans les tribunes par de nombreuses “estelades”, le drapeau frappé d’une étoile blanche sur fond bleu, symbole des revendications d’indépendance de la Catalogne. A la 17e minute, le Camp Nou tout entier a également entonné d’une seule clameur :  “Independència”.

– France Press: Spanish passion play becomes homage to Catalonia

Although a vital league game between Spain’s top two clubs, the clash represents a fierce political tradition between the centralism of Madrid and the rights of the autonomous region of Catalonia.

One banner amongst the 98,000 fans read simply: “Freedom for Catalonia”.

– The Guardian: Chant about Catalan independence goes up around the stadium 

After 17 minutes and 14 seconds, a chant about Catalan independence goes up around the stadium. They want it back basically. But why that time, you ask? They lost it in 1714, says Professor Steinberg, shamelessly cribbing off someone else’s notes. There endeth tonight’s history lesson.

-Publico: Messi e Ronaldo dividiram o jogo e mantêm o duelo na Liga espanhola

A meia hora do final, parecia que o Barça tinha o jogo controlado. O hino “Més que un club” era entoado no estádio que se vestiu com a “senyera” (a bandeira da Catalunha) e fez um enorme mosaico ao grito de “independência” ao minuto 17

– La Repubblica: Messi e Ronaldo da favola

L’ingresso delle squadre è da brividi: lo stadio diventa interamente giallorosso a rappresentare la ‘senyera’, la bandiera catalana realizzata con quasi 100 mila cartoncini dei due colori.

-The National: Shooting stars for Real and Barcelona share the spoils

At 17 minutes and 14 seconds – Barcelona fell to a Franco-Spanish army in the 1714 Spanish War of Succession – fans held those flags up and shouted for independence, knowing that a worldwide television audience in excess of 400 million would be watching.

– So Foot: Cristiano Ronaldo et Lionel Messi font match nul

La première mi-temps démarre réellement quand, à 17 minutes et 14 secondes, le Camp Nou crie « Indépendance ». 1714, comme la date de la chute de Barcelone dans les mains de la couronne d’Espagne.

– La Gazzetta dello Sport: Messi e Ronaldo show. È 2-2 tra Barcellona e Real

– Marca: El mosaico de la senyera al grito de “independencia” 

– Dawn: More than just soccer

http://www.vilaweb.cat/noticia/4045672/20121007/premsa-internacional-destaca-reivindicacions-dindependencia.html 

 

 

ESPORTS I CIUTADANIA

“El Barça sempre ha estat una entitat polititzada i gràcies a això és un dels clubs més rics i més estimats del món”

Enric Vila

Dissabte vaig anar a La Sexta a explicar per què el Barça va fer el mosaic amb la senyera en el partit d’ahir contra el Madrid. El programa també va convidar el president del club de futbol de l’Hospitalet, que hi va anar a recordar que el país és plural i que no tothom està a favor de la independència. Miguel García no creu –ni vol- que Mas convoqui el referèndum, i defensa la posició del PSC de canviar la Constitució per fer-lo “legalment”. García és un homenot murri i vital com una barretina, però forma part d’aquest socialisme apoltronat que fa servir la Constitució o els orígens de la gent segons convé. L’únic moment que vaig tenir la sensació que vivíem al mateix país va ser quan un parell de tertulians van suggerir l’ús de l’exèrcit. Llavors, si el programa dura més, acabem tots dos repartint en la mateixa direcció.

Jo, per la meva part, vaig mirar de recordar que el Barça sempre ha estat una entitat polititzada i que gràcies a això és un dels clubs més rics i més estimats del món. Vaig esmentar la figura del president Josep Sunyol, que va ser afusellat pels feixistes el 1936. Aquest senyor era propietari d’un setmanari que s’anomenava La Rambla i que portava un epígraf que lliga amb l’esperit cívic que ha fet créixer l’independentisme: “Esport i ciutadania”. O sigui que vaig mirar de fer entendre que la cosa ve de lluny i que no hi ha gaires institucions que puguin presentar un full de serveis tan net a favor de la democràcia. Trobo que si s’elogia el Barça per la seva força integradora, és trampós ofendre’s perquè el club pren partit en un moment tan important pel país. La cohesió social i la política van de bracet. No sé qui podria discutir-ho, a part del director d’El Mundo

Últimament, l’utilització de l’esport per a actes d’afirmació nacionalista s’està posant de moda a Europa. A les olimpiades de Londres, Demien Hopper va ser amonestat per sortir a boxejar amb la bandera dels aborígens d’Australia estampada a la samarreta. Les olimpiades sempre havien estat un circ perquè els oprimits poguessin desfogar-se i recuperar l’autoestima. En els jocs de Berlín, Jesse Owen va deixar en evidència les teories d’Adolf Hitler i, malgrat que els negres encara van trigar a aconseguir la llibertat, l’olimpisme es va veure reforçat, com s’ha vist reforçat el Barça, els últims anys, gràcies a l’independentisme promogut pel president Laporta. Va ser llastimós que Londres s’entestés a posar traves als esportistes i als espectadors que volien lluir els seus símbols nacionals. La decisió no anava ni a favor dels esports ni a favor de la política, només anava a favor d’un Status Quo decrèpit, que ja no sap quina comèdia inventar-se.

Avui, a Europa, el problema no el tenen els esports, que sense una mica de política són una activitat absurdament animalesca, el tenen els països que són una ficció i no saben com dissimular-ho. Observi’s que els Estats europeus que funcionen millor són els més respectuosos amb la geografia econòmica i amb la tradició cultural, mentre que els nascuts de l’egolatria d’uns reis o d’uns ministres cada dia són més insostenibles. Fins el 1940, en els grans Estats d’Europa la cohesió que no s’obtenia a través de la repressió i la propaganda es resolia a través de l’imperialisme o de grans ideologies abstractes. Després de la II guerra Mundial -i a Espanya després del franquisme – aquesta cohesió es va passar a buscar a través de la socialdemocràcia. Així, a còpia de comprar el patriotisme de la gent, en molts països els polítics han acabat atrapats entre una massa capritxosa que només sap demanar, i una elit falsament cosmopolita que només sap robar.

Per això és important que el Barça prengui partit, i per això hem de mirar de trencar Espanya. Per revifar Europa necessitem recuperar la seva diversitat i estimular la rivalitat entre territoris en peu d’igualtat. No té sentit que intentem competir amb el món amb unes estructures polítiques dels temps en que ho resolíem tot a bufetades.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/esports_i_ciutadania_89424.php 

 

 

17 minuts i 14 segons

JORDI BORDA 

Hi era, ho juro. Una bandera espanyola. Cosida a una de catalana a la tercera graderia del Gol Nord. Va generar la mateixa indiferència que les ensenyes d’Algèria, Israel i Eslovènia que es veuen habitualment. El públic l’observava amb un punt de sorpresa i amb respecte, abans de dipositar fins a 5 estelades al seu voltant. N’hi havia milers. El Barça va empatar però el Camp Nou ha guanyat. Ha ofert a centenars d’enviats especials de la premsa internacional un tastet de la Diada en versió reduïda, acompanyada del millor futbol del món. La seqüència demostra una maduresa exquisida: animar l’equip, crits i estels, i tornar al matx. El risc era altíssim. Si algú hagués retirat la bandera de males maneres, el mínim incident hauria captat l’atenció del realitzador televisiu que es va despistar al minut 17 i 14 segons.

http://www.ara.cat/premium/esports/minuts-segons_0_788321225.html

 

 

Estelades i crits d’independència al pavelló del Manresa


Estelades al Nou Congost de Manresa. Foto: Manel Mas

La convocatòria de l’ANC per omplir estadis i pavellons d’estelades també s’ha notat al Nou Congost de Manresa. Quan s’ha arribat al minut 17 i 14 segons, el pavelló ha esclatat amb crits d’independència en el partit que ha enfrontat els bagencs amb el Gran Canària i que ha acabat amb victòria dels canaris per 64 a 80.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47543/estelades/crits/independencia/pavello/manresa

 

 

Rajoy pressiona la Comissió perquè no accepti Catalunya

El govern espanyol adreça un escrit a la comissió demanant-li claredat · Que una independència unilateral seria il·legal

Vicent Partal

 

El govern espanyol ha adreçat un escrit formal a la Comissió Europea demanant que tots els membres expliquin la posició que tenen sobre una possible independència de Catalunya i d’un nou estat català formant part de la UE, segons que han dit fonts de la Moncloa a Europa Press. L’executiu de Rajoy no ha parat de dir que Catalunya restaria fora de la Unió, però ara fa una setmana la vice-presidenta de la comissió, Viviane Reding, va negar que això fos cert i que confiava en ‘la mentalitat europea dels catalans’.

Després d’una afirmació tan contundent, precedida per la del president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, que havia dit que la qüestió dependria de la legalitat internacional, el govern espanyol mou fitxa per pressionar.

Concretament, al·lega que un article del Tractat de la Unió, el 4.2, diu que es respectarà la identitat nacional dels estats membres ‘inherents a les estructures fonamentals polítiques i constitucionals’. El govern espanyol vol dir amb això que, com que la secessió no seria pactada, seria il·legal. I torna a la referència de la indissoluble unitat d’Espanya a la constitució.

Segons el govern espanyol, l’article adduït del Tractat consagra la norma de remissió; és a dir: la UE assumeix allò que l’ordenament jurídic de cada estat membre determina. Però aquesta interpretació topa amb les declaracions de Barroso de final d’agost. ‘Confirmo que, en l’hipotètic cas de la secessió d’una part d’un estat membre, la solució s’hauria de negociar d’acord amb l’ordenament legal internacional.’

 http://www.vilaweb.cat/noticia/4045680/20121008/rajoy-pressiona-comissio-accepti-catalunya.html

 

 

Rajoy vol que Europa faci front al sobiranisme català

L’Estat demana que no es creïn confusions sobre la independència

Manté que els tractats europeus no accepten una secessió unilateral de cap territori

REDACCIÓ

Artur Mas, al concurs de castells que es va celebrar ahir a Tarragona Foto: JOSÉ CARLOS LEÓN.

L’Estat espanyol ja batalla perquè la UE no accepti la independència de Catalunya, i és per això que busca el màxim suport europeu possible. Segons l’agència de notícies Europa Press, el govern de Mariano Rajoy ha demanat a la Comissió Europea (CE) que es pronunciï amb una sola veu quan parla sobre l’hipotètic estat català i que tots els seus membres expressin la seva opinió basant-se en els “tractats”. Uns tractats que, segons la versió de La Moncloa, deixarien Catalunya fora de la Unió Europea.

L’executiu espanyol interpreta que Europa no acceptarà cap secessió territorial si no ha estat decidida pel conjunt de l’Estat, perquè aniria en contra de l’ordenament jurídic espanyol –més concretament la Constitució– i també l’europeu.

Aquest atac cap al sobiranisme català arriba després que la vicepresidenta de la CE, Viviane Reading, declarés en una entrevista al Diario de Sevilla que “cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la Unió Europea” si s’acaba independitzant.

Mas i la pinya dels castells

Artur Mas, que ahir va assistir al concurs de castells de Tarragona, va comparar els castellers amb el trajecte que ha iniciat Catalunya. “Els castells signifiquen la integració de molta gent per fer pinya i mirar cap un objectiu. Això és molt simbòlic en el món dels castellers i probablement també per a Catalunya.” Per la seva banda, el secretari general de CDC, Oriol Pujol, va apuntar que l’únic projecte que ofereix Espanya a Catalunya és el de la “renúncia”.

http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/582518.html 

 

 

L’ESPANYA ETERNA

“Espanya serveix d’exemple a tots els nords per especificar com no s’han de fer les coses”

Vicent Sanchis

Poc necessiten les institucions de l’Estat i una part determinant de l’opinió pública espanyola per mostrar-se tal com són. És a dir, intransigents, intolerants i agressius. Durant un cert temps encara recent els dirigents del catalanisme –tant de Convergència com d’Esquerra Republicana– van declarar de manera solemne que el catalanisme històric havia aconseguit un dels seus objectius històrics: modernitzar Espanya.

I ja que Espanya s’havia fet moderna, calia girar els ulls cap a Catalunya. Així ho van dir, per exemple, tant Jordi Pujol com Josep-Lluís Carod-Rovira. El temps ha demostrar que, almenys, s’havien deixat endur per l’entusiasme. La crisi econòmica que pateix el sud d’Europa ha resituat Espanya en l’espai que li correspon des de la Contrareforma. És a dir, orgullosament reclosa en un sud insolvent que serveix d’exemple a tots els nords per especificar com no s’han de fer les coses.

Alhora l’opció majoritària de la societat catalana i dels seus representants polítics perquè Catalunya esdevingui un Estat lliure dins Europa ha fet aflorar de nou la cara poc amagada de la lluna. Hem vist directors de diari apel•lant directament a la intervenció de l’exèrcit. Monarques perdent la paciència i abraonant-se sobre presidents de la Diputació –de Barcelona, concretament– mentre publicaven cartes en què reivindicaven la fi de la discrepància nacional en nom de la crisi.

Hem vist ministres atribuint a les pèrfides escoles catalanes l’auge de l’independentisme i intentant recuperar competències curriculars i diaris que els animaven amb divises tan clares com: “Una nació, una educació”. I el soroll etern de sabres esmolant-se. Tot això hem vist. I encara és poc i encara en veurem de més grosses. Quin és el problema! I tu m’ho preguntes? El problema ets tu.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/l_espanya_eterna_89412.php

 

 

I el tatuatge de l’escola franquista?

Que no van ser adoctrinats a l’escola de Franco els que han manat, i manen, en la democràcia espanyola?

Antoni Puigverd

Estem en un canvi de civilització: una mutació molt ràpida de la vida humana. Els canvis que la tecnologia ha introduït en la nostra realitat són tants i tan importants que de fet són inefables. I dels que estan arribant, què se’n pot dir? La recreació genètica de la humanitat, la fusió entre tecnologia i biologia… Gairebé tots els problemes polítics i socials del present mantenen relació amb aquest canvi estratosfèric, són fills d’una dislocació: les institucions que ordenen la nostra vida social són més o menys com eren fa cinquanta o cent anys enrere, però el món d’avui ja no té res a veure amb el d’ahir.

La institució que més pateix els canvis del nostre temps és l’escola. La societat li exigeix que prepari els infants i els joves per al futur (un futur que corre com la llum). Però els mètodes pedagògics, la compilació i transmissió del saber, l’organització de les aules, així com els objectius acadèmics i les bones intencions del professorat, naufraguen davant les brillants, emotives, hipnòtiques, velocíssimes formes d’oci tecnològic; i naufraguen davant les noves formes de relació humana que els nens i joves adquireixen gairebé per osmosi durant els primers anys de vida (molt a prop dels seus pares, però en realitat molt lluny).

La societat espera que els nens adquireixin no només aptituds i coneixements, sinó també els valors que ella exalça (hipòcritament: ja que no els practica gens). La societat espera que adquireixin el costum de l’esforç gratuït (un esforç que aspiri només al coneixement) en un món que idolatra la utilitat i la compensació econòmica. Espera que s’amarin d’una tradició humanística que ella mateixa ha llençat a les escombraries sense posar-s’hi cap pedra al fetge. Espera que adquireixin coneixements lingüístics i científics que els líders polítics i mediàtics, en general, tendeixen a ignorar. La societat espera que els seus fills respectin l’autoritat moral i intel·lectual del mestre (però els pares transgredeixen particularment aquest respecte quan creuen que perjudica el fillet; i la societat ho fa col·lectivament, ja que l’esport mediàtic més practicat a Espanya -i potser encara més a Catalunya- és l’obsessiu qüestionament de tota forma d’autoritat moral).

No tinc prou espai per aprofundir en la problemàtica escolar, que abraça molts altres aspectes (per exemple: el xoc entre la tradició del llibre i la informació oceànica que ofereix internet; o la dislocació entre la velocitat contemporània i la lentitud que tot aprenentatge exigeix). En realitat, escric aquest article com a conseqüència d’una estupefacció. La que em va suscitar el ministre Wert en fer referència a l’escola catalana com a fàbrica d’independentistes. És estrany que el ministre no sàpiga que, avui dia, el gran problema de l’escola és que, encara que vulgui, no pot inculcar cap valor. No està en condicions d’educar. Per les raons esmentades i per moltes altres, no aconsegueix interessar, seduir, implicar l’alumne. Abans sí. Era la institució que socialitzava els nens, els introduïa a la societat (d’aquí la funció doctrinal que li imposaven els diferents règims polítics: les democràcies o les dictadures dretanes i comunistes). La versió idealista d’aquest model arrenca amb la il·lustració europea i té una entranyable i benintencionada traducció literària a la novel·la Cuore (Cor) d’Edmundo d’Amicis.

En el millor dels casos, l’escola d’ara aconsegueix transmetre i fixar coneixements. I, en aquells centres on hi ha mestres vocacionals i voluntaristes, s’aconsegueix també, potser, que els alumnes adquireixin unes pautes de conducta social que han desaparegut de moltes famílies i que al carrer ja no es practiquen.

Acceptem, però, com a hipòtesi, que l’escola catalana ha aconseguit fabricar tants independentistes com el ministre creu. I donem la volta a l’argument. Si l’escola democràtica, en un context de pluralitat cultural i democràtica, ha aconseguit rentar el cervell de tants alumnes catalans, cal suposar que l’escola franquista, que no tenia cap mena de contrapès ni polític ni cultural, i que estava domesticada per una dictadura, va aconseguir resultats molt més espectaculars en els joves espanyols durant quaranta anys.

No es pot oblidar que els alumnes de l’escola franquista van organitzar la democràcia. Molts d’ells, com el mateix ministre Wert, encara remenen les cireres. Han dominat les tertúlies, les ràdios, els diaris. Han inspirat les normatives de tots els ministeris. Han dirigit els partits polítics. Han organitzat les fundacions ideològiques. Han inspirat la vida cultural, han dominat el discurs polític i nacional de l’Espanya democràtica.

Quan eren nens i adolescents, van ser alliçonats i persuadits de la idea d’Espanya que va idear José Antonio Primo de Rivera. Havien d’examinar-se de Formación del Espíritu Nacional (FEN). Van ser educats en el menyspreu de la diferència, en l’exigència i la idealització de la uniformitat nacional, en la demonització de la democràcia, en la idolatria del relat romàntic de la història d’Espanya (de Viriato a Moscardó). Van ser educats en la ignorància, la prohibició i el menyspreu de les altres llengües espanyoles.

Si l’escola democràtica pot fabricar tants independentistes, com ens poden assegurar que els que han manat a Espanya durant la democràcia, tot i creure’s liberals, socialdemòcrates o conservadors, no han defensat la idea d’Espanya que l’escola franquista els va tatuar al cor?

http://www.lavanguardia.com/encatala/20121008/54352749691/antoni-puigverd-i-el-tatuatge-de-lescola-franquista.html#ixzz28gwzvKdq

 

 

 

Rajoy ens fa pujar a la primera divisió

Rajoy ens acaba de fer pujar a la primera divisió de la diplomàcia europea.

La vice-presidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, un pes pesant de Brussel·les, va dir l’altre dia que això que Catalunya seria expulsada de la Unió, si esdevenia independent, era una ximpleria. Que no constava escrit enlloc i que, en tot cas, ja en parlaríem. I de sobte, a Rajoy, fet un manat de nervis, no se ocorre res més que enviar una carta al Consell Europeu exigint –exigint– que tots els països membres de la Unió i la Unió mateixa diguen clarament que ni ens volen ni ens voldran mai. Que n’és de curt, aquest home!

No crec que en facen gens de cas. Ja té prou entrebancs reals i concrets la Unió perquè ara se’n carregue un de nou per un futurible –i d’una matèria en què no hi ha regles constitucionals i en què, per tant, la política acabarà manant. A mi, la veritat, m’encantaria que els països ja començassen ara a definir-se. Perquè el moc que s’endurien els espanyols faria època. Però, a diferència de la Moncloa, sé que encara no és possible. Ningú no dirà res abans del dia de la independència –per quin motiu haurien de fer-ho, i guanyar-se l’enemistat d’uns i altres, si no n’hi ha necessitat? Sembla mentida que el president del govern espanyol vaja tan mal aconsellat.

Perquè, a més a més, aquesta pressió absurda ens reforça molt. Imagineu que sou el primer ministre de Suècia i rebeu una carta oficial del govern espanyol dient-vos que el Parlament de Catalunya vol proclamar la independència i exigint-vos que us hi declareu oficialment en contra. La reacció més normal i sensata seria de córrer a dir al ministre d’afers estrangers que indagàs com estava això de Catalunya i què començàs a pensar què interessaria més a país –al país dels suecs, s’entén.

De manera que Rajoy, que no perd ni una ocasió de perdre l’ocasió, ens acaba de fer pujar a la primera divisió de la diplomàcia europea i ens acaba de posar en l’ordre del dia de totes les cancelleries. Gràcies. Nosaltres hi hauríem trigat molt més…

 http://www.vilaweb.cat/editorial/4045689/rajoy-ens-puja-primera-divisio.html

 

 

EUROPA, EL PARAIGUA

“El procés català cap a l’Estat propi es jugarà en el terreny europeu, perquè Catalunya només podrà acollir-se a la UE, davant la falta de sentit democràtic d’Espanya”

Editorial

El govern espanyol ha demanat a la Comissió Europea (CE) que parli amb una sola veu davant el procés independentista que es viu a Catalunya i, en concret, quan li preguntin sobre la possibilitat que una part de l’Estat espanyol pugui ingressar a la UE si es declara independent. La diplomàcia espanyola sap que serà impossible impedir el manteniment de Catalunya dins la Unió Europea si té un Estat propi, perquè fins i tot les empreses espanyoles instal·lades a Catalunya es queixarien, però li interessa mantenir aquesta ficció per al seu desesperat discurs de la por. A Brussel·les, naturalment, no estan per aquests tacticismes i parlen clar. Per aquesta raó la vicepresidenta de la Comissió, Vivianne Reding, va desmentir amb rotunditat la setmana passada que la legislació internacional fes fora Catalunya de la UE. Cada cop és més evident que el procés català cap a l’Estat propi es jugarà en el terreny europeu, perquè la Generalitat només podrà acollir-se a la UE, davant la falta de sentit democràtic d’Espanya, si el comparem amb la Gran Bretanya o el Canadà. Per això també és necessari que el govern català contraresti aquestes pressions, cosa que ha de treballar la nova comissió Eugeni Xammar. I els ciutadans també ho hauran de tenir en compte a les eleccions del 25 de novembre. Hauran de donar un missatge clar a les urnes, que s’entengui especialment bé a la UE i a nivell internacional. En les passes següents que farà el país, Europa i possiblement els Estats Units seran el nostre únic paraigua.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/europa_el_paraigues_89418.php 

 

 

 

660.000 catalans ‘lliures’

Un centenar de poblacions ja s’han ‘separat’ de l’Estat espanyol seguint l’exemple de Sant Pere de Torelló

Representen un 9% de la població de Catalunya

MARC BATALLER
17.09.12 Vic i Tortosa, les primeres capitals de comarca a fer-ho.

Municipis declarats Territori català lliure Foto: Infografia.

“No som partidaris de presentar mocions que no afectin directament el municipi, però en aquest cas hem entès que el món municipal ha de contribuir de manera decidida a la construcció del nou estat i a aquest camí cap a la independència.” Aquesta és la reflexió que va fer l’alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent (ERC), després que aquesta població del Gironès es declarés territori català lliure.

És només un exemple del centenar de consistoris que ja s’han adherit a aquesta iniciativa que va engegar Sant Pere de Torelló a principi del mes de setembre i que està tenint una gran acceptació entre els alcaldes i els regidors. Aquests cent municipis sumen 660.000 ciutadans – el 9% de la població total de Catalunya– i 3.300 quilòmetres quadrats.

Una demostració més de força del municipalisme, que els últims anys ha protagonitzat episodis molt destacats en el sobiranisme com ara el reguitzell de consistoris que es van declarar “moralment exclosos” de la Constitució després de la sentència contra l’Estatut. L’exemple més recent, però, és l’Associació de Municipis per la Independència, que en poc menys d’un any ja disposa de 600 corporacions locals adherides.

Però com neix aquest nou projecte llibertari? El principal impulsor n’és l’alcalde de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega (ERC), un dels batlles més actius en el sector independentista. El mes de setembre va decidir portar al ple una moció per declarar la població territori català lliure, fet que suposava que les lleis espanyoles només seran vigents de “manera provisional” en espera que el Parlament dicti la legislació del futur estat català.

També recordava que Sant Pere té validesa per fer aquest pas endavant, perquè en les consultes sobiranistes un 96% dels votants van mostrar el seu suport a la independència de Catalunya.

El text afegia que l’Estat espanyol ha demostrat la seva “incapacitat” per gestionar els recursos públics, que es troba en “fallida econòmica” i que no ha “d’arrossegar” Catalunya. Finalment demanava a la cambra catalana que en el termini de dos mesos sotmetés a votació la declaració unilateral d’independència.

La bola es fa gran

Abans que Sant Pere aprovés el document, la caverna mediàtica espanyola ja va començar a disparar amb bala contra aquesta campanya catalana. I una reacció sempre provoca una contrareacció. Davant d’aquests atacs, la bola de neu del “territori català lliure” es va anar fent gran i més poblacions hi van anar donant suport. Exactament el mateix que va passar amb les consultes sobiranistes.

ERC ha repartit les mocions en els ajuntaments on tenen representació i també va registrar una proposta de resolució al Parlament. La intenció dels republicans era sotmetre-la a votació en un ple, però, segons fonts d’Esquerra, CiU i el PSC s’hi van negar en una junta de portaveus. El text, finalment, va anar a parar a la Comissió d’Afers Institucionals, però ha acabat decaient perquè s’ha acabat la legislatura.

Ajuntaments del PSC  Aquest centenar de poblacions lliures estan governades sobretot per ERC i CiU, però també n’hi ha algunes de socialistes com ara Sant Julià de Ramis i Sant Joan de les Abadesses, entre d’altres.

03.09.12 Sant Pere de Torelló aprova la primera moció. Hem aconseguit que la premsa internacional es  faci ressò de la situació que vivim

Jordi Fàbrega  ALCALDE SANT PERE DE TORELLÓ Hi ha qui diu que és només una iniciativa simbòlica. Les consultes sobiranistes tampoc no eren vinculants i van ser molt importants

Atacs dels sectors espanyols més radicals

La resposta per part dels sectors espanyols més radicals i ultres a aquesta onada de sobiranisme local no es va fer esperar ni cinc segons. El primer que va carregar amb duresa contra l’alcalde de Sant Pere de Torelló va ser el tinent coronel de l’exèrcit espanyol Francisco Alamán Castro. El militar va assegurar que la independència de Catalunya només es produiria per sobre del seu “cadàver” i va amenaçar amb una intervenció si hi havia una secessió. També va reclamar la detenció del batlle de Torelló per “traïció”. Arran d’aquestes declaracions, diversos partits i associacions van exigir que s’actués contra Alamán i també van denunciar-lo. Fins i tot, el Parlament va aprovar una iniciativa de Solidaritat, amb el suport d’ERC i ICV, que reclamava el seu “arrest immediat”. Però aquí no s’acaben les andanades. El sindicat Manos Limpias ha denunciat diversos d’aquests ajuntaments catalans “per un delicte de prevaricació i coaccions a les institucions de l’Estat”. El partit conservador Alternativa Española (Aes) també ha fet el mateix i alguns dels seus regidors han portat mocions a consistoris de Castella-la Manxa, Cantàbria, Navarra i Castella i Lleó per reclamar que els membres de l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló siguin declarats persones no grates.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/582542-660000-catalans-lliures.html

 

 

 

Neix «Independentistas en Castellano»

Quico Sallés 

Independentistas en castellano. Així s’han batejat aquest perfil, de moment, de twitter, que reclama un independentisme en espanyol, semblant al famós #vacontigo creat durant les darreres eleccions espanyoles i impulsat pel candidat d’ERC-Rcat, Alfred Bosch. “Por nuestro futuro, el de nuestros hijos e, incluso, por una mejor relación con España. #IndependentistasEnCastellano”, explica el perfil d’aquest moviment que s’identifica amb una estelada en la qual l’estel ha estat canviat per una “Ñ”.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47533/neix/independentistas/castellano

 

 

 

Fainé ofereix a Rajoy espanyolitzar La Caixa

És confirma la traïció del president de La Caixa al Govern de Catalunya, una fusió amb el Banc Popular comportaria perdre la majoria en el capital de CaixaBank i per tant el seu control

  

Segons publica El Mundo, Isidre Fainé va proposar desprès de la diada al President del Govern Espanyol, Mariano Rajoy una fusió amb el Banc Popular -una manera de garantir l’espanyolitat de La Caixa-, la reunió va tenir lloc a la Moncloa el 18 de setembre, una setmana després de la diada i dos dies abans de la trobada entre Rajoy i Mas. Des del directe!cat ja vam advertir del setge del Govern Espanyol a l’entitat catalana, pel fet que tenen molt clar que controlant La Caixa posen un problema més a la possible secessió de Catalunya. Espanyolitzar La Caixa es la garantia que bona part de l’empresariat es mostri reticent a qualsevol aventura independentista.

Ho sabia el Govern de Catalunya? Hi està d’acord? Podem acceptar que el president de La Caixa estigui al servei d’Espanya per perjudicar  Cataunya?

Estem davant, segurament, d’una greu traïció del president de La Caixa al Govern de Catalunya i al país, però també d’una traïció d’Isidre Fainé als impositors i entitats de l’entitat que presideix. El Govern de la Generalitat de Catalunya no pot restar al marge, ens hi juguem molt, cal una actuació davant el setge cap a La Caixa, que permeti garantir que l’equip directiu sigui fidel al Govern de Catalunya.

“La Caixa” pot decidir perdre la majoria del capital de CaixaBank sense autorització del Govern de Catalunya

Dos terços de l’Assemblea General poden aprovar perdre la majoria del capital de CaixaBank. 

Diferents acords de la junta general ja han permès a Isidre Faine realitzar disminucions en el capital que controla “La Caixa” a CaixaBank. En aquests moments el percentatge es situa una mica per sobre del 60%, en els seus inicis s’havien compromès a no baixar del 70%. No contents amb això, van modificar els estatuts per poder decidir amb rapidesa si cal, restar per sota del 50% i perdre el control efectiu del banc.

El poder de La Caixa 

Segons consta en la seva memoria d’activitats “La Caixa controla un 12,8% de Repsol, un 5,4% de Telefonica, un 35,3 de Gas Natural, un 23,5 d’Abertis, un 24,1% d’Aigües de Barcelona, un 55,8% de SABA, un 50% de Port Aventura, un 100% de Mediterranea Beach (els futurs terrenys de Barcelona World) i un 20% d’UMR (Hospitals) entre moltes més participacions. Un veritable poder econòmic que no pot estar en mans de persones que treballen més per Espanya que pel Govern de Catalunya. El problema no és la institució, sinó qui la dirigeix, i ha quedat clar que Isidre Fainé no pot continuar al capdavant de l’entitat, hi ha persones sobradament preparades i amb el país al cap, que podrien excel·lir en la tasca de dirigir l’entitat clau pel futur del país. Caldrà que sortim al carrer per aturar Fainé?

http://www.directe.cat/noticia/243813/faine-ofereix-a-rajoy-espanyolitzar-la-caixa

 

 

Mama, por

Justament és allò que no sentim dir i allò que no veiem fer que hem de témer.

Marta Rojals

Si ens hi poséssim, entre que som ETA, que som nazis, i que obliguem a cantar la Santa Espina a peu coix, d’una hora de ‘El gato al agua’ els catalans en podríem treure querelles fins al dia del judici final. Sí, el dia definitiu que els desafectes al règim serem condemnats a rostir-nos a l’ast per tota l’eternitat. O no era això que volia dir la Conferència Episcopal? Perquè nosaltres vam matar Jesucrist, oi, diuen a El Mundo? És que amb tanta maledicció ja em perdo.

Sigui com vulgui, i per la llei de l’acció-reacció, és el pa de cada dia: quan no són tancs, són guardacivils; quan no són militars, són per damunt del meu espanyol cadàver. I l’amenaça més grossa de totes, directa allà on fa mal: que el Barça haurà de jugar contra la Gramenet. I així, un dia rere l’altre, pic i pala, broca i trepant, fent forat. Si no fossin tan ignorants de la realitat catalana, ens muntarien una cimera independentista anual i s’estalviarien l’ITV dels tancs.

Doncs, de tot aquest aquelarre bel·licista, aquí en fem Polònies i gags radiofònics, perquè som d’aquesta manera, que ens agrada viure i riure en pau. Però si ens posem a pensar-hi, els Santcristos Grossos que fan aquestes declaracions públicament, què no deuen dir en privat? Si en públic no els atura ni la vergonya, privadament ja deu ser un festival. No vulguis saber què passa per aquells caps enllustrats. I justament és allò que no sentim dir i allò que no veiem fer que hem de témer. Allò que no surt als ‘youtubes’ ni als diaris i que fa abaixar la veu.

I des d’aquí ens demanem: és que a l’altra banda no hi ha ningú ‘de l’altra banda’? En volem proves! D’acord, tens raó que ha sortit el Vicente del Bosque, i un parell de cantants que venien de promoció… Però tres demòcrates, aiiix, són ben justets. Em venia a referir a tots aquells Anabelens i Victormanuels de la cultura i tal: no podrien aprofitar els eslògans del Sàhara? No ho podrien desgravar com un ‘No a la guerra’? Jo dono idees, i si en volen més, que m’enviïn un ’email’.

Per part nostra, una altra idea: quan portem a Europa els papers de la independència, podríem adjuntar-hi les piulades de l’@apuntem i la relació d’incitacions que les atien, amb els respectius informes mèdics dels incitadors. Ens sortirà un dossier que no cabrà en un tràiler d’MRW, i la independència, encara que sigui per compassió, ens la reconeixeran a l’acte. Perquè, del que no es veu ni se sent, se n’hauran d’encarregar uns altres. I esperem, pel bé de tots, que ja hi siguin posats, perquè a casa nostra puguem continuar rient-nos-en saludablement i europea, i sobretot en pau.

http://www.vilaweb.cat/mailobert/4045676/mama-por.html

 

 

Llei, cultura i no dependència

No volem dependre d’una sobirania que fa servir les lleis i els pressupostos en contra del nostre progrés.

 JORDI CABRÉ

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s