Recull premsa ANC Divendres, 30 de novembre de 2012

Recull de premsa ANC

Ara – 28/11/2012
L’honor i la desconfiança
Per: JOSEP RAMONEDA

1 . CRISI. Mai la sociovergència havia sumat tan poc. Gairebé sempre s’havia mogut per sobre dels 85 diputats i havia arribat fins i tot als cent. Ara sumen 70. Els dos partits clàssics de Catalunya, els que han articulat aquests trenta anys, van a la baixa. Ha crescut la participació i han guanyat vots els partits menys convencionals: Esquerra, sempre sospitosa de bullits assemblearis; Iniciativa, l’esquerra irredempta; Ciutadans, d’una sola idea i contorns ideològics imprecisos; i la CUP, que ve directament de la perifèria del sistema. Té molt a veure amb la crisi i amb el desprestigi de la política institucional. Compte amb la construcció social de la realitat que les elits fabriquen, perquè pot ser tan allunyada de la ciutadania que sovint doni sorpreses. Per molt que el sobiranisme dominés l’escena, la crisi social és l’experiència real de la ciutadania i ha emergit a les urnes. Semblava que Mas havia reconciliat la política institucional amb el carrer. Ha resultat un miratge: la desconfiança en els que manen segueix activa. I guanyen els petits.

2 . ALTERNATIVA. L’oposició d’esquerres ha tingut premi: Joan Herrera. La força tranquil·la de Junqueras també. ¿Sortirà d’ells la reconstrucció de l’alternativa d’esquerres que el país no té? El PSC, l’esquerra sensata (abans això era oxímoron), sembla decidit a seguir en l’immobilisme burocràtic que fa temps que és el seu estat natural. L’alternativa està molt verda. El fantasma del tripartit juga a favor de la dreta.

3 . ABSTRACCIÓ. Ho he escrit alguna altra vegada: el primer obstacle que l’independentisme ha de vèncer és assolir una majoria social suficientment àmplia. El vot sobiranista s’ha escorat a l’esquerra, com ja va deixar entendre la manifestació de l’11-S, però no ha progressat significativament. Hi ha una àmplia majoria pel referèndum, que era l’objectiu immediat. Però el fracàs de Mas modifica les relacions de forces: el sobiranisme perd el motor integrador d’un lideratge indiscutible i guanya pluralitat. Mirant de prop la fotografia, més fidel que les altres per l’augment de la participació, fa la sensació que l’acumulació de forces independentistes encara no és suficient. I que la idea d’independència es mou encara en un nivell d’abstracció que no acaba de fixar-se en l’imaginari de molts ciutadans.

4 . DURAN. Durant la campanya semblava descol·locat, com si pressentís que el seu temps s’acabava. Des de la nit electoral ha retornat al primer pla. I tanmateix la seva ambigua posició respecte a l’estat propi ha contribuït activament a augmentar la desconfiança dels independentistes en CiU. I els resultats no enganyen: la majoria dels electors que han abandonat Artur Mas ho han fet en direcció a Esquerra Republicana. No es fiaven que mantingués l’aposta fins al final. És clar que Duran pot argumentar que finalment el que ha salvat CiU ha estat el bon conservador, que veia en ell una garantia i que s’ha mantingut fidel malgrat la por que li pogués fer l’onada sobiranista.

5 . MAS. S’especula molt sobre si Artur Mas ha de seguir o no. És cert que la seva autoritat en surt molt tocada perquè ell i només ell es va fixar l’objectiu que no ha pogut assolir ni de lluny. Crec que el futur del president va lligat al referèndum. Aquesta va ser la seva gran promesa. I ell mateix va condicionar la seva continuïtat a aquest objectiu. Diuen que és un home d’honor. Si renunciés al referèndum se n’hauria d’anar. És la seva paraula donada. Conclusió: Artur Mas serà president amb Esquerra o tindrà difícil justificar la seva continuïtat.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Punt-Avui – 28/11/2012
L’evidència canta
El vot sobiranista s’imposa a la pràctica totalitat del territori català i els unionistes vencen en només 43 de les 947 poblacions L’única capital de demarcació on guanyen opcions antiindependentistes és Tarragona
Per: DAVID BRUGUÉ

Esculli qui esculli CiU per governar -o encara que ho faci sola- els resultats de les eleccions de diumenge configuren un hemicicle parlamentari dividit en tres parts gairebé iguals. Un primer terç dels d’Artur Mas en solitari, un segon format per partits favorables al sobiranisme de Catalunya (ERC, ICV, SI i CUP) i un últim que conformen els partits que advoquen per la unitat de l’Estat espanyol (PSC, PP, Ciutadans). Així doncs, almenys dos terços dels escons pertanyen a opcions sobiranistes: 87 diputats enfront de 48. La forquilla que més altera la composició del Parlament és la del segon grup, que creix en 13 representants. Aquestes dades, que ja es coneixen des de la nit electoral, tenen una traducció uniforme en el territori de Catalunya. Dels 947 municipis que hi ha al Principat, la pràctica majoria tenen uns resultats en què l’opció sobiranista s’imposa amb claredat. És el que passa en 904 poblacions. En canvi, a les 43 restants es produeix la situació inversa. Una repassada al mapa dels resultats elaborat per Vilaweb permet constatar que l’anomenat vot espanyolista es concentra sobretot en tres grans àrees, dues de les quals ja registren habitualment aquesta situació. La primera d’elles és la Val d’Aran, amb poblacions com ara Viella, Bossòst i Arres. Cap canvi de tendència respecte d’altres convocatòries. La segona zona és l’àrea metropolitana de Barcelona, que electoralment es coneix com el cinturó roig perquè és on el PSC obté el gruix dels electors. Ciutats com ara Sant Boi de Llobregat, Badalona, el Prat, l’Hospitalet i Cornellà han tornat a fer bona la tendència. Destaca, però, el cas de la ciutat de Barcelona; en unes eleccions autonòmiques hi sol guanyar CiU -fins aquí, cap variació-, però el PSC, que solia quedar segon, en aquests comicis ha passat a ser la quarta força.
La sorpresa es produeix en la tercera àrea on es concentra el vot espanyolista: Tarragona i els seus entorns. La diferència entre les dues opcions a la capital de demarcació -que és l’única de les quatre catalanes on això passa- és mínima, però s’imposa la pinça unionista amb 28.819 vots enfront dels 28.163 sobiranistes. També es repeteix la situació en pobles com ara Vila-seca, Salou i Constantí, cosa que es tradueix en la consecució del primer diputat de Ciutadans a la demarcació. L’únic municipi de les comarques gironines on l’independentisme perd és Fogars de la Selva.
En nombre de vots, tant l’opció unionista com la sobiranista creixen. Comparant-ho amb les eleccions del 2010, el vot a favor dels partits dirigits cap a la sobirania nacional ha pujat de 344.735 persones, mentre que el dels que aposten per l’opció de mantenir-se a l’Estat espanyol augmenta en 185.144. Respecte a la convocatòria de fa dos anys, hi ha hagut 504.820 vots nous; percentualment, significaria que un 68% han estat per a CiU, ERC, ICV, CUP i altres opcions similars. El 32% se l’haurien endut partits com el PSC, el PP i Ciutadans, bàsicament.
904
municipis
a tot Catalunya han optat per formacions partidàries del sobiranisme.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 30/11/2012
La recerca històrica se cita a Arenys de Munt
S’hi fa el XII Simposi sobre la Descoberta d’Amèrica pels catalans Xarxes socials Envia l’article Imprimeix l’article
Avui s’obre a Arenys de Munt el XII Simposi sobre la Descoberta catalana d’Amèrica, organitzat per l’Institut Nova Història i per la Regidoria de Cultura i Ensenyament de l’ajuntament. Tot i amb això, el gruix de les activitats serà demà: conferències i taules rodones, presentació d’un manifest en favor de la recuperació del nom originari d’Arxiu Reial de Barcelona, i el lliurament del quart Guardó Nova Història als Cinemes Girona de Barcelona (Díptic del Simposi, pdf).

Enguany s’hi apleguen més de trenta ponents, que exposaran qüestions de recerca històrica i d’actualitat. També s’hi presentarà el llibre de Pep Mayolas ‘Fins que En Colom begui a Galet’.

L’historiador Jordi Bilbeny, principal impulsor de l’Institut Nova Història, hi farà una conferència demà, titulada ‘Va veure la reina Isabel des de Barcelona com es preparava la segona expedició al Nou Món a Sevilla?’ I la conferència de clausura anirà a càrrec d’Assumpció Cantalozella: ‘La història, la novel·lística i la consciència política’.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Punt-Avui – 30/11/2012
Falten menys de 5.000 peticions perquè la Casa Blanca es faci ressò de la consulta catalana
La crida popular demana formalment als EUA que doni suport al dret del poble català a decidir lliurement el seu futur La demanda es va inscriure el 24 de novembre i probablement assolirà les 25.000 adhesions requerides aquest divendres
La peticiópopular que un ciutadà nord-americà va penjar al web de la Casa Blanca perquè l’administració d’Obama doni suport al referèndum català ja ha superat les 20.000 adhesions. Així només falten 5.000 firmes més per intentar què l’administració nord-americana se’n faci ressò. Tal com va informar el corresponsal d’El Punt Avui, Dani Triadó, hi ha buits legals que permeten al president, Barack Obama, no fer-ne cas.
La iniciativa, escrita en anglès, defensa que “molts catalans no se senten espanyols, sinó ciutadans catalans sense estat”. “El poble català té una cultura, tradicions i llengua diferenciades, que no són respectades pel govern espanyol. Durant la Diada Nacional, 1,5 milions de persones van prendre els carrers de Barcelona per demanar la independència, però Espanya simplement els ha ignorat”, s’afirma en la petició, en què es demana formalment als EUA que doni suport al dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.
La petició va ser inscrita a la secció de participació ciutadana del web de la Casa Blanca dissabte passat. No cal ser ciutadà nord-americà, tan sols registrar-se al web petitions.whitehouse.gov.
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Punt-Avui – 30/11/2012
“La independència de Catalunya reforçaria una tendència global”, segons el ‘The New York Times’
L’autor explica que la independència d’una nació petita seria pacífica i beneficiosa Les noves generacions que han après català pressionen per la independència, segons l’articulista
Per: – POL SERRANO

Un article al New York Times Descriu que en les eleccions del passat diumenge, “la majoria dels escons els van guanyar diputats independentistes”. I aquest fet reforçaria una tendència general.
L’autor explica que des de la segona Guerra Mundial, “el nombre de nacions ha crescut molt, sobre tot després de la implosió de la Unió Soviètica”.
També es fa menció dels trets identitaris que té Catalunya, com “una llengua i cultura pròpies”. Tanmateix, aquesta llengua i cultura van “ser suprimides pel règim de Franco”. També fa esment de la immigració interna que hi va haver, de terres d’Espanya a Catalunya. Així, “durant el règim de Franco, molts castellanoparlants van arribar a Catalunya, i aquest fet, més el jou de Franco, van fer que amb la democràcia, l’independentisme no aixequés el vol”.
Tanmateix, “les noves generacions han après el català, i aquestes pressionen per la independència”.
Després fa un repàs a la situació econòmica que viu Catalunya, en aquest sentit, l’autor afirma que “una solució, per no arribar a la independència, seria no carregar tantes taxes als catalans, o oferir-los més bens públics”. Tot i això, a mesura que els estats i la redistribució creix, les regions més riques troben que les taxes són excessivament oneroses”. Llavors, amb “la fi de la guerra freda, les petites nacions no troben que estar dins d’un estat més gran sigui un valor afegit en la seva seguretat”.
“La situació de Catalunya val la pena de ser observada” i acaba reblant que “una nació petita pot ser establerta de manera pacífica i pot ser que tingui beneficis a llarg termini”.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
VilaWeb – 30/11/2012
Mas: ‘El dret de decidir surt reforçat d’aquestes eleccions’
‘La fórmula ideal seria un govern de coalició, però sembla que no serà possible’ · Assenyala que ERC comparteix els dos grans objectius de l’agenda catalana i que caldrà veure si el PSC defensa clarament l’autodeterminació
Artur Mas ha comparegut per valorar els resultats electorals del 25 de novembre, uns resultats que demostren, ha dit, l’aposta ‘clara, rotunda i transversal a favor del dret de decidir’, i que ‘els governs se’n poden sortir aplicant polítiques d’austeritat’. Per Mas, el dret de decidir ha sortit reforçat de les eleccions perquè ‘tots els diputats de CiU són ara clarament favorables del dret de decidir; no necesàrament de l’estat propi –d’això en parlarem més endavant–, però sí el dret de decidir.’

El mandat rebut és que el procés l’ha d’encapçalar CiU ‘amb suports permanents’. I per fer-ho, Mas espera ‘arribar a acords amb ERC i també amb el PSC’. De fet, després de la reunió amb Oriol Junqueras, Mas ha dit avui que la receptivitat que va trobar-hi li permet dir ara ‘que això pot sortir bé’.

‘Programa conjunt i confiança mútua’

Ha recordat que ERC comparteix els dos objectius que hi ha actulament a l’agenda catalana: d’una banda, la superació de la crisi i la consolidació de l’estat de benestar, i d’una altra, el dret de decidir i l’exercici del dret a l’autodeterminació. Sobre el PSC, diu que caldrà veure ‘fins a quin punt pot compartir aquests dos objectius’.

La fórmula idea seria un govern de coalició, ha declarat Artur Mas, si bé ha admès que aquesta fórmula no sembla que sigui possible: ‘Aleshores, caldrà treballar en una fórmula de màxima estabilitat’. Això es tradueix en un ‘programa conjunt, que vol dir que tothom que hi sigui, hi faci aportacions i algunes renúncies, i que hi hagi també confiança mútua’.

En relació a possibles pactes amb ERC i el PSC, Mas ha dit que, si hagués de prendre decisions en funció d’experiències d’anys anterior, no en prendria cap: ‘Si l’experiència serveix com a expericiènecia i no com a tenalla, serveix per anar cap endavant. I el marge de maniobra és el que és, i és possible, però no n’hi ha més’.

Ara s’obren unes negociacions que es preveuen que durin setmanes, més que no dies, per pensar i establir l’estructura del nou govern.

‘Junqueras no va parlar de cap data per al referèndum’

Sobre la proposta d’ERC de fer el referèndum el setembre del 2013, Mas ha explicat que en la reunió Junqueras no va fer referència a aquesta data. ‘Una altra cosa és que en una declaració es pugui dir, no sé si ho posaran damunt la taula. Però no es va parlar ni d’un any concret ni d’un mes concret. Sí que el compromís és de fer-lo en la pròxima legislatura. Ja anem més de pressa del que va dir el parlament fa tres mesos. I una cosa és anar de pressa i una altra cosa és anar de qualsevol manera’.

‘L’espanyolisme més dur és minoritari’

També ha fet referència als resultats electorals de PP i C’s: ‘Els resultats de l’espanyolisme més dur són minoritaris. La suma del PP i C’s representa el que representa quan vota la immensa majoria de catalans, amb un 70%. Són 28 diputats. Suposo que ho sabran llegir’.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 30/11/2012
La CUP veu lògic que ERC no vulgui entrar al Govern perquè creu que seria un “suïcidi”
Subratlla que seria molt difícil justificar la decisió quan el Govern anuncia una retallada de 4.000 milions d’euros
El cap de llista de la CUP per Barcelona, David Fernández, ha considerat lògic que ERC no vulgui entrar al Govern, perquè, al seu parer, “seria un suïcidi”, sobretot en matèria econòmica. En declaracions a La Xarxa, Fernández ha opinat que seria molt difícil de justificar la decisió per part dels republicans, sobretot quan el portaveu del Govern, Francesc Homs, ja va anunciar una retallada dels pressupostos de l’any 2013 de més de 4.000 milions d’euros. D’altra banda, ha opinat que no fer la consulta la propera legislatura seria “el frau i la impostura més gran en 34 anys de democràcia”. Fernández ha defensat que la consulta sigui vinculant.
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
LLibertat.cat – 30/11/2012
Fernàndez adverteix que no convocar el referèndum seria “el frau més gran en 34 anys de democràcia”
“Cal dotar-se de mecanismes eficients per combatre i castigar la corrupció”
El diputat electe de la CUP-AE, David Fernàndez, ha advertit que si el Parlament de Catalunya no convoca un referèndum per la independència aquesta legislatura “serà el frau i la impostura més gran en 34 anys de democràcia”.

En dues entrevista a BTV i La Xarxa, Fernàndez va assegurar que la consulta ve avalada per una majoria molt important del país i que per tant ha de ser vinculant, i va demanar que la política sigui operativa i permeti als ciutadans dotar-se d’instruments per poder-se governar l’endemà mateix d’aprovar-se la consulta.

Segons va explicar, la CUP-AE serà “el cavall de Troia de les classes populars al Parlament” en el seu cas per destruir metafòricament Esparta, és a dir, “per destituir un règim d’infàmia, de vergonya i d’injustícia”. “No només entren 3 persones, entren milers de persones que lluiten, que saben que el futur pot ser diferent. Som un equip de gent dempeus, moltíssima gent dempeus que des dels barris ja estan construint una democràcia plena”, va sentenciar.

Segons Fernàndez, Catalunya viu immersa en una triple crisi: política i institucional, sòcioeconòmica i la crisi desfermada per la voracitat dels mercats. El candidat de la CUP va explicar que les seves propostes en aquest àmbit són negar el pagament del deute il·legítim i nacionalitzar els sectors estratègics.

Fernàndez creu que el millor de la situació actual de crisi “ha estat la força de la gent del carrer”, i no descarta arribar a acords puntuals amb altres formacions: “La política es forja al carrer, però al Parlament es pot arribar a acords”, va dir.

Combatre el frau fiscal i posar fi als indults

Els presumptes casos de corrupció que esquitxen la classe política catalana són, per Fernàndez, la prova que cal fer reformes Fernàndez va dir que cal dotar-se de mecanismes eficients per combatre i castigar la corrupció. Especialment a l’hora de combatre la corrupció i crear mecanismes per apartar els imputats dels càrrecs públics. El diputat electe de la CUP va posar exemples de persones que van denunciar casos de corrupció i els van acabar robant informació, com el Grup Municipal d’ICV-EUiA a Sabadell o l’exregidora de l’Ajuntament de Barcelona Itziar González.

D’altra banda, va defensar en declaracions a La Xarxa que ERC no vulgui formar un govern de coalició amb CiU. “Ho trobo lògic, seria un suïcidi per a ERC, sobretot en matèria econòmica. Havent anunciat Homs [el portaveu del govern] les pitjors retallades un altre cop de quatre mil milions d’euros, ERC amb un programa com el que porta, seria una mesura molt difícil de justificar”, ha argumentat.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
LLibertat.cat – 28/11/2012
Carme Forcadell afirma que a les eleccions al Parlament “ha guanyat l’independentisme”
La presidenta de l’ANC, també ha afirmat que “hem passat d’un Parlament autonòmic a un Parlament sobiranista”, un fet que ha qualificat “d’històric”, i ha destacat la important participació que hi ha hagut a les eleccions.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i Òmnium Cultural han coincidit a destacar, en una roda de premsa conjunta per valorar els resultats de les eleccions del 25 de novembre, que el sobiranisme ha estat el gran guanyador de la contesa electoral.

La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, la d’Òmnium Cultual, Muriel Casals, i el president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, han estat els encarregats de destacar els positius resultats dels partits partidaris de l’Estat Propi i els han instat a tirar endavant la consulta sobre la independència.

Forcadell ha afirmat que amb els comicis “hem passat d’un Parlament autonòmic a un Parlament sobiranista”, un fet que ha qualificat “d’històric”, i ha destacat la important participació que hi ha hagut a les eleccions. En aquest sentit, la presidenta de l’ANC ha instat als partits a tirar endavant la consulta seguint el mandat del poble, i ha reclamat un govern fort i la unitat de tots els partits favorables al referèndum. Forcadell ha afegit que el “25 de novembre ha guanyat l’independentisme” i ha explicat que, després de la gran manifestació de l’11 de setembre i els comicis, ara tan sols falta el darrer pas: la celebració de la consulta. Per aconseguir “consolidar la majoria social” ja existent favorable a la independència, la presidenta de l’Assemblea ha deixat clar que l’ANC continuarà treballant per a tal de convèncer als indecisos.

Vila d’Abadal, per la seva banda, també ha demanat un govern fort i ha recordat que pel procés hi ha al davant “un contrincant” important. El president de l’AMI també ha destacat la tasca d’Òmnium, l’ANC i l’Associació de Municipis; i ha fet una crida a continuar treballant conjuntament.

Casals ha expressat que la societat civil, i en concret, les tres entitats presents a la roda de premsa, estaran amatents per tal que els polítics compleixin el compromís que han adquirit. La presidenta d’Òmnium també ha destacat la victòria del sobiranisme i ha afirmat que amb els comicis ha quedat clar quina és la presència real de l’unionisme.

Valoració de l’ANC

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) considera que el sobiranisme i l’independentisme han sortit clarament reforçats de la contesa electoral del 25 de novembre. L’elevada participació del 69’56%, demostra que la política sí que interessa quan pot canviar les coses; acaba amb el diferencial de participació que es produïa entre les eleccions al Congrés espanyol i al Parlament català; i permet fer una anàlisi acurada de la voluntat dels catalans pel que fa al futur nacional de Catalunya.

1. La primera dada que mostra l’èxit de l’independentisme és que el Parlament de Catalunya ha passat de comptar amb 14 diputats de partits que portaven al programa la voluntat d’assolir un estat propi (10 d’ERC+4 de SI) a un total de 74 (50 de CiU, que ha inclòs al programa aquesta voluntat +21 d’ERC +3 de la CUP). És a dir, que en dos anys hi ha 60 diputats més que representen formacions que aposten perquè Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa.

La diferència en vots, en aquest cas, és d’1.459.366, ja que mentre el 2010 la suma de sufragis dels partits per la independència va ser de 322.094 (ERC i SI), en les eleccions del 25 de novembre la xifra de vots ha arribat a 1.781.460 (CiU+ERC+CUP+SI).

2. Pel que fa a partits favorables al dret a l’autodeterminació dels catalans i que van assumir els dos primers punts proposats per l’ANC (CiU, ERC, CUP, ICV i SI), han augmentat la representació al Parlament amb un diputat (de 86 a 87). El nombre absolut de vots a favor que els catalans i catalanes puguem votar en un referèndum és de 2.140.317, és a dir, 384.569 més que el 2010.

El país ha fet un pas de gegant; un canvi de paradigma: ha passat de comptar amb un Parlament autonomista a un Parlament sobiranista i majoritàriament independentista. A la vegada, les eleccions del 25N deixen un Parlament més transversal i més plural; i amb una elevada participació que el dota encara de més legitimitat i fortalesa.

Malgrat tot, l’ANC seguirà treballant intensament per aconseguir ampliar la majoria social ja existent de partidaris a la independència.

En darrer lloc, l’ANC insta als partits que facin efectiu el darrer punt que l’Assemblea va demanar-los que assumissin: “Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.”

En l’actual marc autonòmic els catalans i catalanes no tenim les eines, ni els recursos adequats per resoldre, ni tant sols per pal·liar, les conseqüències de la crisi, i només disposant d’un Estat independent podrem fer-hi front. Per això, cal que tots els partits que s’han compromès a fer la consulta deixin de banda els seus legítims interessos partidistes i es posin ràpidament a treballar perquè el poble de Catalunya pugui decidir el més aviat possible si vol constituir-se en Estat, única eina que permetrà afrontar realment i efectiva la greu crisi que pateixen els catalans i les catalanes.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 30/11/2012 – 13:23h
Montilla reconeix la victòria independentista del #25N
Demana a Espanya una solució política per a Catalunya. Avisa Espanya que el problema català no ha acabat amb el “fracàs” de Mas perquè hi ha majoria independentista
Barcelona (ACN).- L’expresident de la Generalitat José Montilla ha demanat aquest dijous a Espanya una solució “política” per a Catalunya en lloc de refugiar-se en els instruments jurídics i en la Constitució. Des de Còrdova, Montilla ha avisat que el problema català no ha acabat amb el “fracàs” electoral d’Artur Mas, perquè al Parlament hi haurà majoria independentista de CiU i ERC. Segons ell, el sobiranisme té part de “soufflé”, incrementat per la crisi i per un comportament “oportunista i irresponsable” de CiU, però el “problema de fons existeix” i cal donar-hi resposta. Montilla ha defensat la via federal amb l’argument que l’independentisme comporta fractura i un resultat “catastròfic” per a l’economia.
••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Directe.cat – 30/11/2012
La Fundació CatDem s’equivoca
Per: editorial

Amb tot el respecte que ens mereix la fundació propera a CiU i el seu director, creiem que la seva darrera editorial “El dilema d’ERC” és totalment errònia. Podem entendre fins i tot que a la “CatDem” no li agradi la decisió republicana i que en discrepi totalment, però s’equivoca quant parla que a ERC li tremolen les cames a l’hora d’entrar a governar en comptes d’admetre la discrepància política d’ERC.

La “CatDem” s’equivoca en aquesta anàlisi i en no entendre que ERC té tot el dret a creure que és molt millor pel país donar ple suport i estabilitat des de fora del Govern. És un error i segurament també ho és posar en contradicció al mateix President Pujol que mai va voler entrar a governar ni amb el PP, ni amb el PSOE, malgrat les pressions externes i internes que va rebre per acceptar entrar a governar a Espanya mentre creia que l’encaix amb Espanya era possible.

La “CatDem” s’equivoca en confondre la decisió republicana i llegir-la com una simple fugida endavant, com si a ERC li fes por prendre decisions, quan precisament és al revés, perquè si avui la independència forma part de la centralitat política del país és gràcies també al coratge dels republicans que, entre altres coses, van contribuir a posar Espanya contra la paret amb la tramitació de l’estatut, que va deixar clar que amb Espanya no hi ha res a fer.

La “CatDem” s’equivoca, i va tard en criticar una decisió republicana que no exempta de riscos té la virtut que permet garantir amb molta més fermesa l’exercici del dret a decidir sí o sí. Una decisió republicana que comença a ser clarament acceptada per sectors propers al candidat Mas. Ara el problema no és la decisió d’ERC, ara el problema és dels grups i lobbys de pressió que de cap de les maneres no volen que els dos partits que han aconseguit més escons les darreres eleccions, exerceixin amb totes les conseqüències el dret a decidir.

La “CatDem” ha de saber que l’enemic de CiU i del candidat Mas no és ni ERC, ni Junqueras, l’enemic el té molt més proper, a tocar, l’enemic de veritat són tots els lobbys de pressió i alguns polítics de dins la coalició que sí els tremolen, i de veritat, les cames en aquests procés cap a la independència.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Nació Digital – 30/11/2012
Sardanisme independentista
Una trentena de sardanistes associats a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han decidit constituir la sectorial Sardanes per la Independència, que ben aviat es presentarà públicament. L’objectiu que persegueixen és doble, segons que expliquen a NacióLaFlama.cat: d’una banda, “sumar esforços cap a la consolidació del nostre país com a Nou Estat d’Europa”; de l’altra, difondre el fet sardanista entre els independentistes que “desconeixen la sardana”.

“Volem sumar esforços per donar visibilitat a aquest ball que tant ens agrada, ens diverteix, ens emociona i ens uneix. I, per l’altra, volem que les sardanes esdevinguin un nou emblema nacional i, aquesta vegada sí, el d’una nació catalana amb Estat propi”, exposen els promotors.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Singular digital – 30/11/2012
Catalunya marcarà el 2013, segons The Economist
La publicació econòmica considera el procés sobiranista català com un fet clau del món de cara l’any que ve
Més que mai en la seva història Catalunya ha estat aquest 2012 present als mitjans internacionals i tot fa preveure, com ells mateixos ho indiquen, que l’any que ve també hi serà.

La revista econòmica anglesa The Economist acaba de publicar “El món el 2013”, un recull de les prediccions anuals de la publicació de cara l’any vinent. I, entre els esdeveniments i les tendències que segons aquest rotatiu marcaran el 2013, apareix Catalunya.

Ja a la portada d’aquest número especial de la publicació, just al costat d’una foto de la cancellera alemanya Angela Merkel, publiquen una imatge de la manifestació de l’11 de setembre de Barcelona, en la qual es veu clarament una estelada.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 30/11/2012
Samuel Moyn: “Heu de convertir la independència en un interès mundial”
Per: CARME RIERA SANFELIU

Samuel Moyn explica que, tot i que el dret a l’autodeterminació està reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans, va patir un declivi moral després de la descolonització i ara revifa per la crisi econòmica. Creu que “els catalans han de convertir la independència en una causa d’interès mundial”.
Coincideix amb el president de la Generalitat: hem d’internacionalitzar el conflicte.
La necessitat d’internacionalitzar-lo és evident si Madrid no creu que la voluntat popular té importància. Si es compara amb casos anteriors, la millor manera de fer una crida a l’exterior és apel·lar a la democràcia i no presentar-ho només com una qüestió de sentiment nacional.
S’està fent bé?
És important explicar per què la independència catalana és important per al món. Heu d’anar més enllà dels ideals democràtics i de llibertat, que al capdavall són retòrica. La comunitat internacional només fa coses quan la beneficien. Els països europeus i els Estats Units necessiten més raons de les que sembla que se’ls han donat fins ara per afiliar-se a la causa catalana.
Què creu que convenceria els principals actors de la comunitat internacional?
Heu d’aconseguir que no hagin de pagar cap preu per donar-vos suport. Els estats tendeixen a fer les coses per dues raons: quan no els costa res o quan els ajuda a aconseguir alguna cosa. Suposo que teniu arguments per demostrar que Catalunya pot millorar la seva economia i al mateix temps la d’Europa si funciona fora d’Espanya. Tot això posant a l’altre plat de la balança que correu el perill de semblar egoistes volent deixar els espanyols darrere mentre creixeu econòmicament.
Ho semblem, egoistes?
Molts dels que es fixen en la situació es pregunten: “Per què ara?” No pot ser una coincidència que els esforços independentistes d’Escòcia i Catalunya coincideixin en plena crisi econòmica.
¿Opina que l’economia és la principal causa de l’auge de moviments independentistes?
En gran part sí, però hem de tenir una visió més específica. Estem veient l’augment del nacionalisme a petita escala, que té molt a veure amb la crisi de les nacions estat, sobretot del seu estat del benestar. En època d’austeritat, Espanya pot fer poc per la seva gent, de manera que els ciutadans són més lleials a les comunitats locals que no al poder central. I això està passant a nivell mundial. La raó és que, com més amunt vas en l’escala del poder, més feble és la solidaritat.
¿Considera que la voluntat d’autodeterminació té mala fama?
La comunitat internacional tendeix a oposar-s’hi, excepte alguns casos comptats, quan l’alternativa és pitjor, com a Kosovo o al Sudan del Sud. En molts casos no queda clar qui és l’auto en l’autodeterminació. En el vostre cas, però, és fàcil identificar els catalans, amb unes tradicions tan antigues i una identitat cultural marcada. Suposo que la secessió és més plausible aquí que en el món postcolonial, perquè la gent pot veure que els catalans tenen mecanismes per autogovernar-se que no veiem en altres zones del món.
Per què creu que no està ben vist aquest desig d’independència?
L’autodeterminació és, en essència, nacionalisme. El terme s’encunya al final de la Primera Guerra Mundial en els antics imperis que estaven sent destruïts. Després de la Segona Guerra Mundial l’autodeterminació conquereix el món. Però aleshores el terme només volia dir sortir de l’imperi. La fi de la descolonització ens va fer reconsiderar el terme perquè a la pràctica era violent i molts pensen que el món postcolonial ha fet fallida. Els nous estats nació van néixer, en molts casos, de la violència. Crec que l’ideal d’autodeterminació ha perdut el seu atractiu global i ha esdevingut una idea més interna. Els grups que no tenien el seu propi estat nació només podien buscar petits tipus de protecció especial, com autonomia local o drets lingüístics. I avui tenim un renaixement modest de l’ideal extern, que és el que busqueu els catalans.
Com valora les amenaces violentes de determinats sectors espanyols?
És complicat pensar en una campanya secessionista que hagi triomfat sense violència. Per tant, em sembla que tothom hauria d’estar interessat a evitar aquest tipus de conflictes. Sembleu gent pacífica, però d’altra banda la història del segle XX a Espanya té episodis preocupants. Tendim a oblidar com de ràpid pot aparèixer la violència en un conflicte polític, sobretot en un d’aquest tipus. És en casos com aquest que l’interès i la protecció de la comunitat internacional és bàsica.
El procés el va engegar una manifestació pacífica. És una prova potent del rebuig a la violència, no?
Sí, i serà històric si aconseguiu la independència sense violència. Probablement el milió i mig de persones que van sortir al carrer l’Onze de Setembre va ser més evident que unes eleccions. Demostra que no pot ser un sentiment evanescent, l’entusiasme popular marca una diferència crucial. En certa manera, si més enllà de votar hi ha manifestacions massives per emfatitzar la decisió dels ciutadans el missatge serà molt més potent.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Diari de Girona – 30/11/2012
L´ANC constitueix la comissió sectorial ´Sardanes per la Independència´
Per: R. R.

Aquest novembre s’ha constituït Sardanes per la Independència, una nova sectorial dins de l’Assemblea Nacional Catalana. L’ANC és una organització popular, transversal, democràtica i apartidista.
Aquest és el missatge que han donat: “Si formeu part d’una agrupació sardanista o d’una colla, si sou músics o compositors, si formeu part dels nombrosos mitjans de comunicació que donen veu a la sardana, us necessitem. Catalunya viu un moment històric, crucial, i l’objectiu de Sardanes per la Independència és el de sumar esforços cap a la consolidació del nostre país com a Nou Estat d’Europa. Per una banda, volem sumar esforços per donar visibilitat a aquest ball que tant ens agrada, ens diverteix, emociona i uneix.
I per l’altra, volem que les sardanes esdevinguin un nou emblema nacional i, aquesta vegada sí, el d’una nació catalana amb Estat propi. (…) Per adherir-vos a la Sectorial, primer cal que sigueu membres de l’ANC”. Ens cal, diuen des de l’assemblea, tot el suport per aconseguir que la sardana estigui plenament representada en aquest projecte de país.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
Ara – 30/11/2012
Junqueras: “Faré el que pugui perquè la relació amb Mas sigui de confiança per no condicionar el procés cap a la llibertat”
Per: Mónica Terribas

Avançament de l’entrevista de Mònica Terribas a Oriol Junqueras. Veureu tota l’entrevista en vídeo a partir de dissabte al vespre a l’AraTV Premium. Diumenge en trobareu la versió escrita al quiosc i a l’Ara Premium.

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Periòdico.cat – 30/11/2012
No et desanimis
Per: Ferreres

••• »»» — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — · — ««« •••
El Singular digital – 29/11/2012
La foto que terroritzarà Espanya
Per: Quim Torra

Efectivament, no són els resultats que m’esperava. És més, reconec que just el moment de conèixer l’enquesta de TV3, trobant-me en els estudis de “la Xarxa” fent de tertulià -era el meu primer dia- , vaig entrar en un estat de xoc que va allargar-se perillosament, fins el punt que els espectadors que seguissin atents a la pantalla és probable que pensessin que aquell individu que era incapaç d’articular quatre frases seguides amb sentit era Francesc de Carreras. Des d’aquella nit que tinc un gran respecte per la professió tan abundant a casa nostra com la del tertulià habitual, activitat d’alt risc només superada per la del tertulià encara més habitual.

Però m’he anat recuperant i avui torno a ser jo, cosa que tampoc no és res de l’altre món però que venint de l’espant de ser Francesc de Carreras ha ajudat a asserenar molt el meu esperit. I penso que estem més a prop que mai de posar fi al malson de romandre a Espanya. M’explico.

Prescindint de les valoracions que cada u pugui fer dels resultats -jo m’esperava i desitjava la majoria excepcional del president Mas que pogués servir de palanca per avançar, conjuntament amb la segona posició d’ERC-, el que és una ximpleria és que els arbres dels resultats electorals no ens deixin veure el bosc d’una esplèndida majoria sobiranista i encara més abassegadora majoria pel dret a decidir. Coneixen les xifres, no m’hi estenc.

Després han anat arribant els comentaris i avaluacions de la premsa internacional. Com podia ser que ells veiessin els resultats de manera tan diferent a com a mi em semblava? Doncs perquè senzillament, qualsevol individu no català -és a dir, amb sentit comú- arriba a la conclusió que amb aquests resultats Espanya ha estat liquidada de l’imaginari col·lectiu dels catalans.

Sentit comú. Sobretot , sentit comú contra els polítics d’extrem centre, que, tot i que ja no és temporada, semblen sortir de nou com rovellons a l’octubre. I per sentit comú el meu germà, el qual en un aforisme digne de La Rochefoucauld, va dir-me ahir: “No sé perquè li dónes tantes voltes. És molt senzill, es tracta de fer exactament tot el contrari del que vol el PP”. Irrebatible, tot i que jo hi afegiria: fer tot el contrari del que vol el PP, el PSOE i Ciudadanos.

Es tracta, doncs, de tornar a centrar el debat on ara mateix hauria d’estar: treballar, junts, de manera incansable, per a l’estat propi, en base a uns resultats que avalen i legitimen el procés. Es tracta d’evitar l’enèsima fractura del bloc sobiranista per les discussions que molts dels qui viuen en les gàbies polítiques s’entesten a provocar. Es tracta de derrotar l’status quo, la Santa Aliança, el Círculo de Economía i el Círculo Ecuestre, Pedralbes i la Castellana. Es tracta de fer, sí, exactament el contrari del que voldria que féssim el PP, el PSOE i Ciudadanos.

Amb modèstia, però amb una certa legitimitat que em dóna haver criticat els pactes entre el darrer govern Pujol i el PP i els d’ERC per formar el tripartit, afirmo solemnement que fora de l’eix nacional no hi ha vida, mai no “catalanitzarem” ningú que no vol ser “catalanitzat”, que avui és necessari el pacte entre CiU i ERC senzillament per poder respirar, que el país no es pot permetre la no entesa, i que estic convençut, completament convençut, que d’una manera o altra s’assolirà.

Avui -ahir per vostès- sembla que sabem que Oriol Junqueras prefereix no entrar en un govern de coalició. Llàstima, perquè penso que la solució passava per un govern d’àmplia base, fort, amb consellers de prestigi internacional (nivell Col.lectiu Wilson, per entendre’ns), que blindés el dia a dia i centrés els seus esforços en sortir de la crisi, és a dir, en assolir la independència. Jo al menys entenc que el que està en joc no és saber si posarem una escola bressol a Riudarenes, sinó la llibertat.

Però és igual. L’acord hi ha de ser. El no acord és simplement ridícul, inimaginable, francescdecarrerístic. I en canvi… a vostès no se’ls posa la mel a la boca d’imaginar-se el president Mas i Oriol Junqueras, junts, un faristol al costat de l’altre, la bandera catalana i la d’Europa al darrere, davant de la premsa de tot el món, al Palau de la Generalitat (i després a Madrid i després a Brussel.les) explicant que Catalunya emprèn democràticament i pacíficament, però de manera inexorable, el seu camí cap a l’ONU, amb calendari sí, però sobretot amb il.lusió i esperança?

Aquesta és la foto que terroritzarà Espanya perquè significa volar tots els ponts autonòmics; aquesta és la foto que Mas i Junqueras han de regalar-nos perquè el país es torni a encendre de nou.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s