Recull de premsa 6 d’octubre

RECULL DE PREMSA ANC – 6 OCTUBRE 2012

SECRETARIAT NACIONAL DE L'ANC - COMUNICACIó
 
 
 
 

El doctor Broggi, Déu i nosaltres

LLUÍS MARTÍNEZ

Com podem ser útils a Catalunya? “Fent conèixer al món que som un poble sotmès”

Quan el doctor Moisès Broggi s’acomiada dels periodistes insisteix, com a gran conclusió de la seva filosofia vital: “Recordin que el que compta és l’amor; el que compta és estimar.” Qualsevol que no conegui el doctor Broggi pot esbufegar i dir-se, abans de girar aquest full, que es tracta d’una d’aquelles màximes de llibre d’autoajuda que no volen dir res. S’ho dirà i s’equivocarà amb estrèpit, perquè si hi ha a Catalunya alguna persona que estigui acreditada per revelar-nos què és el que de debò té importància a la vida, aquesta és el doctor Broggi.

Edicions 62 ha citat la premsa catalana al domicili del doctor Broggi per presentar el llibre La necessitat de ser útil. Es tracta d’un interessant volum que recull una llarga conversa temàtica entre el doctor Broggi i la filòsofa i escriptora Teresa Pous. Un llibre doblement interessant, doncs: per les reflexions vitals del doctor Broggi, però també per les aportacions que fa la mateixa Teresa Pous amb una encertada cita dels filòsofs i pensadors que serveixen per convidar la resposta del doctor.

El títol del llibre ja marca el full de ruta: l’essència és ser útil. Sí, però útil per a qui i per a què? Doncs útil per a un mateix, útil per entomar la vida, la malaltia i la mort, útil per a Catalunya i útil per a la pau.

La necessitat de ser útil és el resultat d’una feina de més de dos anys, però la gènesi del volum és llunyana, perquè Teresa Pous va conèixer el doctor Broggi fa anys, quan ell presidia la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. “Conèixer el doctor Broggi és una de les millors coses que m’han passat a la vida”, confessa la filòsofa als periodistes. Molts coincideixen plenament amb aquesta afirmació.

El llibre està impregnat de la filosofia oriental. No ha d’estranyar, perquè el doctor Broggi, que estava acostumat a treballar amb el cos material en la sala d’operacions, també va ser un dels primers al nostre país a interessar-se seriosament per aquests corrents de pensament. Hi va tenir molt a veure la influència d’un oncle seu, el modernista Juli Vallmitjana, orfebre, pintor i literat.

Com podem ser útils per a Catalunya? La resposta del doctor Broggi és directa: “Hem de fer conèixer al món que som un poble sotmès a un altre, que ens explota. Aquest és el camí. Espanya ens hi posarà tots els obstacles que pugui, però si tothom ens coneix, no s’hi podrà oposar.”

L’egoisme, afirma el doctor Broggi en el llibre, explica tots els desastres. I si ho sabem, què podem fer per posar-hi remei? El doctor Broggi, quan és interrogat sobre aquest punt, adverteix: “Això és una mica llarg d’explicar. La humanitat té tres plans: el material, el mental i l’espiritual. El material ja el coneixem; el mental és el sistema nerviós, és el jo. I el jo es pot unir amb la matèria, amb els seus dolors, les seves emocions, passions i angoixes. D’aquí deriva l’egoisme. Però el jo, quan es fa vell, com m’he fet vell jo, ha de procurar d’unir-se amb el pla espiritual.”

Sí, però per què? “Perquè el pla espiritual és Déu, és el principi creador i ordinador. És molt difícil de definir perquè és infinit, és a tot arreu. Però si t’uneixes a aquesta dimensió espiritual t’alliberes de la mort. És com el riu que va a parar a un oceà immens.”

Parlem del cristianisme? “En el fons, totes les religions són el mateix, són iguals: cristianisme, hinduisme, islamisme… Fa milers d’anys que ja es parlava de l’esperit universal i creador que ho ordena tot, que fa que naixem, visquem i morim. El cristianisme assenyala un pont entre nosaltres i la universalitat: l’amor. Això vol dir que hem d’estimar tothom i la naturalesa, perquè ells també són Déu.”

I llavors evoca un magnífic poema de Tagore en el qual un home que busca Déu acaba allunyant-se’n perquè menysprea els altres, ja que els considera un obstacle en el seu camí.

Teresa Pous afegeix en aquest punt: “És el mateix que buscaven els filòsofs que ensenyaven l’art de viure. Epicur afirmava que qualsevol llegat filosòfic que no ens ajudi a ser millors i no solucioni el patiment de la humanitat no té cap interès.”

Ara bé: en el llibre no només hi ha reflexions filosòfiques fruit de dècades de tractar amb la vida i la mort. També es fa un repàs als principals progressos de la medicina. I s’aprenen coses útils, com ara per què hem de menjar molta fibra.

Ell sempre diu que ha tingut molta sort en la vida. Que sempre que s’ha trobat en una situació desesperada hi ha hagut un cop de sort que l’ha ajudat. Tot això ho atribueix, diu, a un àngel.

Potser és el mateix àngel que fa que un no es cansi mai d’escoltar-lo ni de llegir les seves reflexions. Perquè és una d’aquestes persones que tenen el rar privilegi de fer sentir millor els seus interlocutors. Tots nosaltres.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/582039-el-doctor-broggi-deu-i-nosaltres.html 

 
 
 

L’alcalde i el tinent d’alcalde de Celrà renuncien a la paga de Nadal

En protesta pel reial decret del govern espanyol que elimina la paga extra als treballadors públics però no als càrrecs electes

L’Ajuntament de Celrà amb l’estelada al pal

L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), i el primer tinent d’alcalde, Gerard Fernàndez (Icelrà), han anunciat que renuncien a les pagues extraordinàries de Nadal en protesta pel reial decret del govern espanyol que elimina aquesta retribució als treballadors públics però no als càrrecs electes.

“Una vegada més s’ha aprovat un reial decret que afavoreix els polítics i perjudica els treballadors”, ha explicat Cornellà, que denuncia que la mesura només afecti una part dels treballadors públics.

La CUP i Icelrà, a l’equip de govern, han decidit rebutjar la normativa impulsada pel PP, de la qual es ressenten tots els treballadors públics, deixant sense paga extra els càrrecs electes amb dedicació exclusiva, que a l’Ajuntament de Celrà són Cornellà i Fernàndez.

No és l’única mesura de regeneració política que pren el govern cerlanenc. Ja en prendre possessió, el juny del 2011, la CUP i Icelrà van abaixar-se els sous un 15% i el 2012 van congelar l’augment de l’IPC per a tots els càrrecs electes.

A més, Cornellà ha afegit que l’Ajuntament ha estat buscant possibles solucions per evitar aplicar el reial decret als treballadors públics, però destaca que per ara no ha estat possible.

L’Ajuntament obrirà el 12 d’octubre

L’Ajuntament de Celrà ha anunciat que obrirà les portes el 12 d’octubre i complirà amb l’horari corresponent al d’un dia laborable. Aquest dijous Viladamat va declarar festius el 23 d’abril i el 9 d’octubre en substitució del 12 d’octubre i el 6 de desembre.

http://www.llibertat.cat/2012/10/l-alcalde-i-el-tinent-d-alcalde-de-celra-renuncien-a-la-paga-de-nadal-19524

Vic se suma als municipis que exigeixen el retorn dels papers de Salamanca

Es van reunir ahir a Barcelona per reclamar al Ministeri de Cultura la restitució dels documents

Aquest dijous, la Comissió de la Dignitat i representants polítics de deu ajuntaments catalans, entre ela quals Vic, han reclamat la restitució dels papers de Salamanca al Ministeri de Cultura. Ha estat en un acte que ha tingut lloc a l’Arxiu Històric de Barcelona, al qual hi ha participat la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic, Anna Erra.

Els ajuntaments de la ciutat de Barcelona, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Tarragona, Valls i Vic s’han reunit amb la Comissió de la Dignitat per exigir el retorn dels documents de la seva propietat que encara tenen a l’arxiu de Salamanca.

Aquests papers van ser requisats pel franquisme durant la Guerra Civil. En les darreres cerques, a banda dels d’aquesta ajuntaments, també s’han detectat alguns documents que són dels consistoris de Sallent, Sant Cugat del Vallès, Vilanova de Segrià i Vilanova i la Geltrú.

La Comissió de la Dignitat promou la reclamació del retorn dels documents de diversos ajuntaments catalans, davant el fet que el Ministeri de Cultura es nega a retornar-los argumentant que no està previst dins la llei del retorn dels documents de Catalunya. En aquest sentit, la Comissió per la Dignitat considera que la llei reconeix que la Generalitat està formada per totes les institucions catalanes, inclosos els ajuntaments, tal com estableix l’article 2 de l’Estatut. A més, la Comissió requereix que s’obri l’arxiu de l’antic govern civil per tal que un grup de tècnics de l’Associació d’Arxivers de Catalunya puguin analitzar si a més dels documents apareguts i retornats el 2010 n’hi ha més.

Finalment, la Comissió per la Dignitat considera que el Ministeri entorpeix la restitució dels documents requisats a Catalunya i ho posarà en coneixament de la Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides, a Ginebra, i del Consell Internacional d’Arxius per incomplir els tractats internacionals com el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4045391/20121005/vic-suma-municipis-exigeixen-retorn-papers-salamanca.html

Exclouen Catalunya d’una condemna a Espanya

EcoDiari

El Ter a Sant Quirze de Besora. Foto: Josep Maria Costa.

Catalunya queda exclosa de la sentència condemnatòria de la sala sisena del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra el Regne d’Espanya per l’absència de plans de conca i la falta d’informació pública en la pràctica totalitat de l’Estat espanyol. La decisió es pren després que Ecologistes en Acció presentés, el maig de 2010, una queixa per incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua i aquest organisme recorregués al tribunal comunitari.

+ informació a EcoDiari.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47479/exclouen/catalunya/condemna/espanya

 
 

Com ha de ser la propera visita del President a Madrid?

Els periodistes catalans feien broma a l’última conferència de presidents autonòmics. “On vas tan mudat? És que potser és l’última que haurem de cobrir…”. Per si l’estat d’ànim del país, del nervi ciutadà, encara no estava prou clar, l’última cimera al Senat ha demostrat que això del café para todos ha tocat fons. La propera visita que faci a Madrid, President, ha de ser com a president del govern de l’estat català.

Madrid. Analitzem què va passar. Rajoy va provar de vendre com un èxit de la seva gestió que totes les comunitats es comprometessin a complir el dèficit. Però, ¿és que podia ser d’altra manera? El Consell de Política Fiscal i Financera hi obliga i, sinó, el maquiavèl·lic ministre Montoro envia els famosos “homes de negre” i santes pasqües. No content amb això, el titular d’Economia ha recordat als inversos internacionals que, si algú no fa els deures, aplicarà l’article 155 de la Constitució i deixarà sense efecte l’autonomia.

Evidentment, a la unitat que predica la Moncloa no hi ha lloc per reconèixer l’escandalós dèficit fiscal que pateix Catalunya, un país que –malgrat haver liderat les retallades més doloroses– segueix escanyat i sense oxigen. A més, alguns dels barons del PP, amb un atac de fatxenderia incomprensible, es permeten donar lliçons i dir ara que els gallecs o els extremenys paguen i els catalans paren la mà. Quina poca vergonya…
President: a partir del dia 26 la responsabilitat és seva per a demostrar que ha iniciat un camí de no retorn
Com a contrapartida a l’obediència forçosa, el magnànim president espanyol va acceptar estudiar –alerta!– la possibilitat de repartir millor les càrregues de dèficit… el 2014. Gràcies però no cal, hauria d’haver dir el President Mas. D’engrunes ja no en vivim, ja només ens conformem amb el pa sencer, que deia l’enyorat Ovidi.

I el PSOE? Nari-nant, nari-nant… que diria La Trinca. La seva gran idea perquè Catalunya abandoni el camí de la seva llibertat és estudiar –alerta!– la possibilitat de reconvertir la cambra alta en una autèntica cambra territorial. Una idea que el PP rebutja i que els socialistes han estat incapaços de tirar endavant durant els seus més de 20 anys de mandat. Definitivament, o no han entès res o s’aferren a l’última roca que els queda abans de naufragar.

Per tot plegat, President, els catalans han decidit girar full a tota aquesta comèdia. El 25 de novembre una àmplia majoria del país dirà que vol decidir el seu futur, que vol ser el nou estat d’Europa. A Madrid es pensen que la falsa unitat dictada a la conferència de presidents demostra que, al capdavall, CiU abaixa el cap i cedeix quan és l’hora de la veritat.

President: a partir del dia 26 la responsabilitat és seva per a demostrar que ha iniciat un camí de no retorn. I que, quan torni a la capital d’Espanya, una ciutat agradable, compareixerà a la Moncloa… com qualsevol president d’un estat sobirà.

 http://www.tribuna.cat/cronica/madrid/com-ha-de-ser-la-propera-visita-del-president-a-madrid-05-10-2012.html

 

Mas diu als empresaris que Catalunya seguirà a la UE ‘siguin quins siguin els processos polítics’

Abans Foment del Treball havia expressat inquietud pel procés cap a l’estat propi

El president de la Generalitat, Artur Mas, assegura que, sigui quin sigui el procés polític que segueixi Catalunya, el mercat seguirà obert per a les empreses catalanes i les de fora en el marc de la Unió Europea. En un discurs durant una visita al magatzem de la cervesera Damm al Prat de Llobregat, Mas s’ha referit als comentaris sobre el futur de les empreses en una Catalunya independent i ha dit que ‘siguin quins siguin els processos polítics, el mercat està obert per a tots, afortunadament, i això és un signe de països madurs i intel·ligents’

Ahir la patronal catalana Foment del Treball va expressar dubtes sobre el procés cap a l’estat propi. ‘En temps de crisi, les empreses necessiten polítics que no suposin obstacles afegits als projectes empresarials’, va dir el president de la patronal, Joaquim Gay de Montellà.

Poques hores després, Mas va declarar: ‘Aprofito per dir, perquè de vegades hi ha malentesos, que siguin quins siguin els processos polítics, el mercat és obert per tothom. És important que ho remarqui en un moment en què hi ha comentaris que podrien sortir del que és el context normal, que és el d’un continent normal com és la Unió Europea, sense aranzels, sense fronteres, amb circulació oberta de capitals, persones i béns’. Mas va insistir que el mercat lliure europeu ‘ha costat molt de fer i de cap manera es pot esquerdar’.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4045420/20121006/mas-diu-empresaris-catalunya-seguira-ue-siguin-quins-siguin-processos-politics.html

 

Espanya increpa, però Alemanya escolta

Diputats alemanys de tots els partits analitzen amb Mas el procés sobiranista català

Mentre l’Estat espanyol porta dies dedicant-se a increpar Catalunya -sense anar més lluny recordem les declaracions d’aquests últims dies d’Alfonso GuerraVidal-Quadras i laConferència Episcopal Espanyola– Alemanya escolta amb creixent interès el procés que està vivint Catalunya.

Els membres del grup parlamentari hispano-alemany del Parlament de la República Federal d’Alemanya (Bundestag) s’han reunit avui al matí amb el president Artur Mas al palau de la Generalitat, qui els hi ha traslladat la “incomoditat” de Catalunya en la seva relació amb Espanya. Els diputats han expressat el seu interès en tractar amb el president català l’actual clima polític i saber la seva visió sobre el futur immediat de Catalunya.

Es tracta del primer contacte internacional del president Mas després que ha expressat la seva voluntat de donar a conèixer als governs europeus la voluntat d’impulsar una consulta en la propera legislatura, per tal de saber si els catalans avalen la constitució d’un Estat propi per Catalunya dintre de la Unió Europea. La setmana passada, però, Mas va rebre a palau l’ambaixador dels Estats Units d’Amèrica.

La delegació alemanya, acompanyada pel cònsol general d’Alemanya a Barcelona, Bernhard Brasack, i el cònsol Arnulf Braun, estava formada avui pel diputats Alexander Ulrich, President del Grup Parlamentari Germano-Espanyol (Die Linke); Rita Pawelski, presidenta adjunta (CDU/CSU); Angelika Brunkhorst, presidenta adjunta (FDP); Hans-Werner Kammer, diputat (CDU/CSU); Cornelia Behm, diputada (CDU) i Monika Hein, coordinadora del grup parlamentari.

“Estats Units d’Europa”

Mas ha explicat als parlamentaris alemanys que a Catalunya hi ha una “gran consciència que amb més capacitat de decisió política i fiscal”, els catalans sortirien abans de la crisi i defensarien “molt millor” la seva identitat. En aquest sentit, ha indicat que el seu ideal seria uns Estats Units d’Europa on Catalunya tingués uns poders equivalents a altres estats de la seva dimensió.

El president ha apostat per reforçar Europa, perquè si es configurés com una gran federació amb menys poders pels estats tradicionals, Catalunya “no té res a perdre i molt a guanyar”. “Volem una Europa més forta, responsable de les grans qüestions, i uns poders territorials més forts per fer més i millores polítiques de proximitat”, els ha assenyalat.

En canvi, l’actual situació passa per una Europa “dèbil” i una Espanya “forta”. “I aquí, com a catalans, no podem resoldre bé ni les grans qüestions ni tampoc els problemes més propers”, ha afegit.

Alemanya-Europa i Catalunya-Madrid

Mas ha comparat la situació entre Alemanya i Europa amb la de Catalunya i Espanya. En to de broma els ha dit que “a Europa, Alemanya paga molt i mana bastant”, i a Espanya, Catalunya paga molt i no mana gens”. Això sí, ha subratllat que Catalunya mai ha discutit la solidaritat amb altres territoris, sinó el volum i la utilitat d’aquesta solidaritat, és a dir, “si les enormes transferències de rendes serveixen realment per incrementar la capacitat productiva dels territoris que les reben”.

Però a més, s’ha queixat que a Catalunya “es paga per tot”, i ha citat les autopistes, l’aigua, el transport públic i els medicaments més cars, amb taxes que altres territoris no tenen, com la turística. També ha lamentat que Catalunya no pugui fer les reformes que caldrien, sinó que depèn de la capacitat legislativa del parlament espanyol.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/espanya_increpa_pero_alemanya_escolta_89371.php

 
 

La BBC veu Catalunya com “una espècie d’Alemanya” dins Espanya en un reportatge sobre la independència

Oriol Pujol assegura a la cadena britànica que “serà impossible evitar” la celebració d’un referèndum

ACN Londres

Una captura televisiva de la presentació del reportatge de la BBC sobre la independència, emès al programa ‘Newsnight’

Catalunya és “com una espècie d’Alemanya” dins de l’estat espanyol, segons un reportatge del programa ‘Newsnight’ de la cadena britànica BBC. L’editor econòmic de la televisió, Paul Mason, ha analitzat en un espai d’uns 10 minuts fet a Barcelona el creixent sentiment independentista a Catalunya. El reportatge destaca el potencial econòmic del país i afegeix que la independència “sempre ha estat un camí somiat, però mai emprès”, però que la crisi ho està canviant tot. Al vídeo, el secretari general de Convergència, Oriol Pujol, assegura que “serà impossible evitar” la celebració d’un referèndum i defensa que si Espanya impedeix la consulta, Catalunya “no s’aturarà”.

“Catalunya té una carta molt poderosa per jugar. És el centre industrial, ric, una espècie d’Alemanya espanyola. Fins ara, els polítics nacionalistes han jugat amb aquesta carta per aconseguir concessions de Madrid. Però Madrid ara només pot oferir austeritat i ha rebutjat repetidament els intents de la regió d’aconseguir més autonomia”, assegura Paul Mason en el reportatge, que es va emetre dijous a la nit.

La BBC aprofita el viatge a Barcelona per entrevistar el secretari general de Convergència, Oriol Pujol, que assegura que un referèndum “serà impossible d’evitar”. Pujol reitera les paraules del president Mas, que va dir que la consulta es faria amb el permís de Madrid o sense. El secretari general de Convergència assegura que els catalans pateixen “el doble de retallades” i paguen “el doble d’impostos” i afegeix que si el seu partit no és el que porta Catalunya cap a la independència “ho farà algú altre”.

En el vídeo, Mason visita la Barceloneta i parla amb alguns vianants que expliquen el seu creixent sentiment independentista. A més, també visita un bar on un grup de persones està veient un partit del Barça. Els aficionats citats a l’audiovisual asseguren que se senten catalans i que avui en dia el debat independentista està més viu que mai. De fet, el reportatge diu que el suport a la independència ja se situa per sobre del 50% i que “ningú sap en quin punt s’aturarà” aquesta “onada”. El periodista compara l’entusiasme al carrer català amb les amenaces d’alguns militars com el coronel Alamán. Mason acaba el reportatge filmant una ballada de sardanes i destaca que fins ara “la llibertat cultural havia contingut l’independentisme”. “Però la crisi ho ha canviat tot. I encara no sabem on acabarà la crisi”, conclou el periodista.

http://www.ara.cat/politica/Oriol_Pujol-BBC-independencia-Paul_Mason-crisi-referendum_0_786521523.html

Segons la BBC: “Catalunya és l’Alemanya de l’Estat Espanyol”

La BBC ha analitzat, en un espai d’uns 10 minuts fet a Barcelona i titulat “Catalunya dirà adéu a Espanya?”, el creixent sentiment independentista a Catalunya.

El reportatge destaca el potencial econòmic del país i afegeix que la independència “sempre ha estat un camí somiat, però mai emprès”, però que la crisi ho està canviant tot. Al vídeo Oriol Pujol, assegura que “serà impossible evitar” la celebració d’un referèndum i defensa que si Espanya impedeix la consulta, Catalunya “no s’aturarà” i afegeix que si el seu partit no és el que porta Catalunya cap a la independència “ho farà algú altre”. En el reportatge també hi surt una visita del periodista angles a la Barceloneta on parla amb persones que posen de manifest l’augment del sentiment independentista.

“Catalunya dirà adéu a Espanya?”

El periodista conclou que el suport a la independència ja està per damunt del 50% i que “ningú sap en quin punt s’aturarà” aquesta “onada”. El periodista també es fa ressò de les amenaces d’alguns militars que van amenaçar Catalunya a final d’agost amb una intervenció militar si opta per la independència. El reportatge acaba amb una ballada de sardanes. El periodista explica que, fins ara, “la llibertat cultural havia contingut l’independentisme”. “Però la crisi ho ha canviat tot. I encara no sabem on acabarà la crisi”, conclou el periodista.

http://www.directe.cat/noticia/242559/segons-la-bbc-catalunya-es-lalemanya-de-lestat-espanyol

El Parlament Europeu avisa Espanya que res de tancs

El president del comitè d’Afers Exteriors de l’Eurocambra insta Espanya a negociar i no fer “altres coses” en referència a una possible resposta armada a Catalunya

El president del comitè d’Afers Exteriors de l’Eurocambra, l’alemany Elmar Brok, ha avisat a Espanya que l’única via per solucionar els seus problemes amb Catalunya és “la negociació i no altres coses”, en resposta a la pregunta de si la UE permetria una intervenció militar espanyola a Catalunya.

Brok, que forma part de la CDU d’Angela Merkel i del Partit Popular Europeu, ha afirmat que espera que Catalunya no s’independitzi d’Espanya. Sobre l’hipotètic procés d’ampliació interna de la Unió Europea que es podria produir amb la independència de Catalunya o d’Escòcia, el president del comitè d’Afers Exteriors de l’Eurocambra creu que “ser membre automàtic de la Unió Europea sense la voluntat de l’estat no seria possible. Cada país té poder de veto, i heu de negociar amb Madrid. No sé si Madrid diría que sí…”.

Tot i reconèixer que Espanya està en el seu dret de vetar una Catalunya independent a la Unió Europea, l’eurodiputat popular ha desitjat que “mai s’arribi a la situació” d’una Catalunya fora de l’euro, de Shengen i vetada a la UE.

Brok, que forma part del mateix grup parlamentari que Alejo Vidal-Quadras, ha preferit no valorar les recents declaracions d’aquest, en què el popular defensava el dret del govern espanyol a demanar la intervenció de la Guàrdia Civil si fructifica la convocatòria d’un referèndum: “és una qüestió d’un debat polític dins d’un estat membre”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/el_parlament_europeu_avisa_espanya_que_l_unic_cami_es_la_negociacio_89352.php

Tremosa i Romeva denuncien Pedro J. Ramírez a Europa

Els eurodiputats catalans porten a la UE la comparació del director d’El Mundo del mosaic de la senyera al Camp Nou amb l’Alemanya nazi

Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU) i Raül Romeva (ICV) han fet arribar una pregunta a la Comissió Europea i al Consell Europeu per denunciar la piulada de fa un parell de dies de Pedro J. Ramírez on comparava el mosaic que es farà al Camp Nou de la bandera catalana, en el Barça-Madrid d’aquest  proper diumenge, amb l’Alemanya nazi.

La piulada del director d’El Mundo feia referència a la consigna nazi “Sieg Heil” per tot seguit relacionar-la amb la notícia sobre la el mosaic de la bandera catalana. Posteriorment el director del rotatiu madrileny, veient la polseguera que havia aixecat va emprar el terme “nazionalista” per referir-se a la gent que es podia sentir al•ludida pel seu comentari.

Aquesta no ha estat l’única piulada de Pedro J. Ramírez relacionant el Barça i Catalunya amb el nazisme. Uns dies abans havia dit que “si els culers secunden la consigna i omplen d’estelades el Camp Nou semblarà l’estadi dels Jocs Olímpics de Berlín del 36”.

Tremosa i Romeva han qualificat la comparació del director d’El Mundo d’infame, vergonyosa i insultant, i han sol•licitat a la Comissió Europea i al Consell d’Europa que responguin si aquestes afirmacions es poden tolerar en el marc del respecte i dels valors democràtics que caracteritzen la UE i els seus tractats.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/tremosa_i_romeva_denuncien_pedro_j._ramirez_a_europa_89368.php

Recommendend article: “Spanish Prisoners” in the New York Times

Article publicat al bloc del Col.lectiu Emma 

We recommend Ricard Gonzàlez and Jaume Clotet’s article “Spanish Prisoners” published in The New York Times.

Some excerpts:

History can follow a capricious path, sometimes meandering slowly for decades only to accelerate abruptly and take a vertiginous turn. The immediate cause of Catalonia’s sudden outbreak of secessionist fever is so-called fiscal looting. The region accounts for about one-fourth of Spain’s exports. But for every euro Catalans pay in taxes, only 57 cents is spent in the region. Before taxes, Catalonia is the fourth richest of Spain’s 17 autonomous regions. After taxes, it drops to ninth — a form of forced redistribution unparalleled in contemporary Europe.

(…) But money isn’t the only cause of secessionist sentiment. We Catalans have long been attached to our distinct identity and never accepted the loss of national sovereignty after being defeated by the Spanish monarchy in 1714. For three centuries, Catalonia has striven to regain its independence. Most attempts to establish a state were put down by force. The “Catalan question” was a major catalyst of the Spanish Civil War in the 1930s, and Gen. Francisco Franco’s dictatorship harshly repressed Catalan culture.

At the core of Catalonia’s unique identity is the Catalan language, which is distinct from Spanish. Since the re-establishment of Spain’s democracy in 1977 and Catalonia’s autonomy in 1979, Catalan has been revived in the region’s schools. However, a recent ruling by Spain’s Constitutional Court threatens this policy. To most Catalans, our language is a red line. If the current system of autonomy can’t guarantee protection of it, independence is the only solution.

The independence movement is not driven by hatred of Spain. Catalan nationalism is civic and cultural, unlike the ethnic nationalism that has so often plagued Europe. Indeed, most of the two million Spaniards who migrated to Catalonia in the 1960s and ’70s are today fully integrated and many of them have embraced secessionist ideals.

(…) Unfortunately, the Catalan demands for self-determination have so far been met with threats and contempt by the Spanish government. This attitude differs starkly from that of the British prime minister, David Cameron, who has been negotiating with Alex Salmond, Scotland’s first minister, over a scheduled 2014 referendum on Scottish secession from the United Kingdom.

Spain’s Constitution may not permit regions to secede, but the principles of democracy and justice necessitate finding a political solution to Catalonia’s demands. In a world where deep-seated national grievances often lead to violence, Catalans offer the example that peaceful change is possible. Denying Catalans the right to self-determination would be an affront to the democratic ideals that Spain, and Europe, claim to embrace

http://in.directe.cat/emma/blog/8739/recommendend-article-spanish-prisoners-in-the-new-york-times 

Una diputada del Sinn Féin titlla Vidal-Quadras de ser el “fantasma de Franco”

Reclama que les institucions europees “han de deixar absolutament clar al govern espanyol que qualsevol intent d’intervenció armada comportarà el seu aïllament a la UE”

“El fantasma del general Franco apareix al Parlament Europeu amb la forma d’Alejo Vidal-Quadras, eurodiputat del PP que, en una entrevista televisiva, va demanar una intervenció armada de l’estat espanyol contra Catalunya”. Així de contundent ha estat l’eurodiputada del Sinn Féin, Martina Anderson, contra les paraules del vicepresident de la cambra, el popular Alejo Vidal-Quadras.”S’hauria de disculpar”, assegura l’eurodiputada, que afegeix que les institucions europees “han de deixar absolutament clar al govern espanyol que qualsevol intent d’intervenció armada per frustrar la voluntat democràtica dels catalans comportarà el seu aïllament a la UE i la marginació a la comunitat internacional”.

Setmana horribilis per Vidal-Quadras 

El líder del grup Liberal i Demòcrata al Parlament Europeu (PE), Guy Verhofstadt, també va carregar contra Vidal-Quadras, en assegurar que les declaracions del vicepresident del Parlament Europeu “no tenen cabuda a la societat d’avui”, per  Verhofstadt, “poden demanar a l’Estat espanyol defensar la legalitat de la Constitució, però citar l’opció d’una repressió violenta contra un sector de la població, és caure en el mateix nivell que les indefensables accions que els règims de la Primavera Àrab han escollit per suprimir els anhels d’un poble per la força”. El cap de la tercera força política de la Eurocambra ha afegit que “aquest tipus d’observacions imprudents arruïen tot allò pel qual la gent demòcrata ha lluitat els darrers 60 anys i no tenen cabuda a la societat d’avui”.

Els verds europeus també van criticar durament Vidal-Quadras, en titllar les paraules de l’eruodiputat del PP d’escandaloses  i van assegegurar que les declaracions del vicepresident del PE no poden ser considerades com a “meres opinions personals” perquè Vidal-Quadras ocupa un càrrec d’alta responsabilitat dins el Parlament Europeu i les seves declaracions estan vinculades al càrrec que ocupa.

http://www.directe.cat/noticia/242529/una-diputada-del-sinn-fein-titlla-vidal-quadras-de-ser-el-fantasma-de-franco

Vagin fent, que millor ens ho deixen

Vidal-Quadras ha decidit fermament acabar d’enllestir la feina que l’Estat espanyol ja va encetar fa temps a favor de la independència de Catalunya. Un dels requisits determinants a favor de l’Estat català és el recolzament internacional al procés, un camp que Vidal-Quadras ha adobat bé aquesta setmana.

Guy Verhofstadt, líder del tercer grup de l’Eurocambra.

Barcelona. La democràcia europea se’n fa creus. Els catalans ho sabem de fa segles però la resta de la Unió Europea ho comença a esbrinar tot just ara, quan els focus de bona part de la premsa i la política a nivell internacional estan posats en Catalunya.

L’eurodiputat del PP i vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras, ha instat aquesta setmana el govern espanyol a enviar la Guàrdia Civil perquè intervingui la Generalitat de Catalunya, unes declaracions que han deixat molt més que freds els eurodiputats del Parlament europeu.

Seguint la seva clàssica línia contrària al reconeixement dels drets dels pobles, Vidal-Quadras ha demanat a Rajoy que “prepari un general de brigada de la Guardia Civil” en cas que se celebri un referèndum sobre l’autodeterminació a Catalunya.
Vidal-Quadras recorda els dies més foscos del segle XX”
L’estupefacció i indignació europees han cristal·litzat aquesta setmana, quan el líder del tercer grup de l’Eurocambra i ex-primer ministre de Bèlgica, Guy Verhofstadt, ha dit que les declaracions de Vidal-Quadras són pròpies dels “règims repressors”.

“Aquests comentaris són una relíquia del passat i estan completament fora de lloc en la Unió Europea d’avui. L’opció de la repressió violenta contra un sector de la població cau en la mateixa categoria que les accions indefensables dels règims de la Primavera Àrab que van intentar suprimir la voluntat del poble per la força. Recorda els dies més foscos del segle XX” ha sentenciat Verhofstadt. En tot cas, cal agraïr, des de Catalunya, els esforços que alguns fan de manera repetida a favor d’accelerar i alleugerir el procés de secessió. Vagin fent, que millor ens ho deixen.

http://www.tribuna.cat/noticies/politica/vagin-fent-que-millor-ens-ho-deixen-05-10-2012.html

La unitat de les forces sobiranistes

editorial 

Aquesta setmana les diferents forces que ocupen l’espai independentista –ERC, SI, Rcat i DC– han fet un intent per presentar-se en coalició a les eleccions del 25 de novembre, un intent que finalment no ha prosperat. No ha estat una sorpresa que la unitat no fructifiqués en la presentació d’una candidatura conjunta, és prou sabut que són tants els elements que permetrien aglutinar totes aquestes formacions com els que les separen. És per això que la pregunta és si cal que concorrin plegades a les eleccions. Sens dubte, la llei d’Hondt castiga les formacions més petites, i el fet que s’hi presentin disgregades pot reduir la seva representació al Parlament, fins i tot la seva presència. Però també és cert que hi ha matisos que les separen, i aquests no es poden amagar a l’electorat, i encara menys amb el que hi ha en joc.

No hi ha dubte que cal la unitat de les forces sobiranistes per encarar el procés que s’encetarà a Catalunya després de les eleccions del 25-N. Però més que una candidatura unitària el que és necessari és la unitat d’acció un cop constituïda la nova cambra. És evident la dificultat, amb vista a una contesa electoral, de posar-se d’acord per pactar una candidatura o un programa, i més amb les presses provocades per una convocatòria anticipada, però aquestes diferències s’hauran de deixar de banda per assolir l’objectiu comú i últim d’aquestes formacions. És això el que han de tenir en perspectiva els que ara es disputen els vots dels electors que aposten per la independència com l’única via possible. L’important no és tant anar plegats a les eleccions sinó el resultat de les urnes. Serà llavors quan aquestes formacions demostraran la seva maduresa.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/581955-la-unitat-de-les-forces-sobiranistes.html 

 

La mala llet

Quico Sallés

La política té mala llet. Aquesta afirmació, més que una evidència, és una obvietat. De fet, en política la mala llet és necessària; però que sigui necessària no vol dir que sigui gratuïta. Si la mala llet és gratuïta embruta, fa pudor i no beneficia ni a qui la malbarata.  La mala llet gratuïta és jugar brut, trenca les regles mínimes d’una civilització prosaica i facilita les coses, i molt, a l’adversari.

Amb la mala llet gratuïta hem de tenir present que l’adversari que tenim davant està feble però té més mala llet que tots plegats. Si s’hi posa sentirem, i de lluny, els brams dels que ara es creuen els més llestos. Escoltarem com segurament s’arronsen sense forces perquè han llençat quantitats ingents de mala llet de forma gratuïta a les escombraries.

L’espectacle de dijous, el tragicòmic final de la #cimeraindepe va ser un exemple de la mala llet gratuïta que no porta enlloc. Tres diputats van traspassar la línia vermella que mai no s’ha de traspassar encara que la política del país, com diuen ells, sigui de “fireta”. Si es pacta es pacta i si no t’agraden les regles, no pactis. Perquè així, suposats patriotes, ni es fa política, ni independentisme. Així només es fa mal i de forma gratuïta, tan gratuïta com la mala llet que tot ho embruta.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47503/mala/llet

 

Patètic

Què caram passa dins de l’independentisme? Per què no supera la dosi de friquisme que el connota? 

PILAR RAHOLA

Que no em causi sorpresa no vol dir que no em provoqui pena.

A més, com que vinc d’una antiga experiència de budells esventrats, no endebades la guerra pel poder a ERC va ser la més sagnant de totes les que s’han fet i desfet en la història de l’independentisme, no goso ni ser crítica.

Només expresso la sensació de fatiga endèmica després de comprovar novament que la vella malaltia ha tornat a malmetre il·lusions i esperances. És, doncs, un virus crònic aferrat a l’ADN de l’independentisme, que li impedeix, una vegada i una altra, assolir una certa grandesa. Però si en algun moment de la història aquest espectacle d’infantilisme ha estat absurd, patètic i decebedor, és justament ara. No deixa de ser paradoxal que ni tan sols quan s’apropa el gran moment pel qual tots plegats han lluitat i somniat, ni tan sols en aquest moment històric siguin capaços d’aparcar ambicions personals, deixar de banda velles diferències i unir esforços.

Què caram passa dins de l’independentisme? Com és que no supera la dosi de friquisme que el connota de manera inevitable? Com és possible que en unes eleccions amb caràcter plebiscitari, i amb l’eix central del catalanisme, el món convergent, apostant per l’Estat propi, els independentistes es permetin aquestes reunions de pati d’escola, on els líders es miren enfadats i diuen allò d'”amb tu no hi jugo”. I després, tots corrent cap al micròfon de la senyoreta a xivar que l’altre li ha ficat el dit a l’ull. Creuen realment Junqueras o López Tena que en aquest moment de la història a la gent li importa un rave per què es barallen? Té algun sentit tot plegat, més enllà dels sentits de lletra petita que els afecten a cadascun d’ells? I ja entenc que és difícil, que el temps és curt, que les queixalades entre membres de la mateixa espècie sempre fan més mal, que bla i bla i bla, però sincerament, tot això no té cap importància, perquè la història no l’escriuen les misèries dels líders, sinó les seves grandeses. I de grandesa, n’ha faltat, i molta, en aquest simulacre d’intent de dir que potser en algun moment fóra bo que parlessin per tal que algun dia fóra bo que fessin alguna cosa plegats. Quin és el problema, les llistes, les quotes de poder? Em sap greu, però vist des de la distància, en aquell punt on els detalls dels arbres ja no impedeixen la visió del bosc, tot el que ha passat és una gran bestiesa. I per moltes raons que hi hagi, el que queda clar és que l’independentisme no és capaç de deixar al marge les picabaralles <HY1,0,CTL>endèmiques. I així serà com, novament, es repetiran els errors del passat, com si els d’ara no haguessin après res de nosaltres, els que vàrem fer les mateixes rucades abans que ells. Conclusió, a les eleccions més importants de la seva història, l’independentisme hi anirà fragmentat.

Cadascú haurà mantingut la seva quota de poder. La qüestió és saber si, a més, es mereixeran la glòria.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20121006/54352324668/pilar-rahola-patetic.html#ixzz28UlEDzGy

 
 
 

El País Valencià prepara la Diada Nacional

Els moviments i organitzacions independentistes del País Valencià preparen la Diada en aquest nou curs polític que comença

València banyada amb estelades un 9 d’Octubre

Com tots els anys, el 9 d’Octubre, es celebra la Diada Nacional del País València en què es commemora la cita històrica de l’entrada de les tropes catalanes a la ciutat de València, al comandament de Jaume I, l’any 1238 segons ens expliquen les cròniques.

Els moviments i organitzacions independentistes del País Valencià preparen la Diada en aquest nou curs polític que comença. D’una banda el Correllengua, a l’igual que altres anys recorre el territori valencià, una festa lúdica i reivindicativa per la llengua i els drets nacionals que any rere any es realitza a diverses comarques del País Valencià i que aplega nombroses activitats tot acabant en la manifestació del 9 d’Octubre a València.

Gandia

Dins l’esmentat Correllengua una parada obligatòria és Gandia, on el proper divendres, 5 d’octubre, des de la Fundació Casal Jaume I de la Safor-Valldigna i ACPV s’organitzaran les activitats corresponents al Correllengua amb jocs populars i tallers per als xiquets i xiquetes.

Per donar pas a les huit de la vesprada a la tradicional cercavila de cultura popular que arranca des del mateix Casal i recorre alguns dels principals carrers de la capital de la Safor i que contarà amb les actuacions del Grup de danses Roda i Volta, la Muixeranga de la Safor, la Muixeranga de Pego (Marina Alta), la Colla de Dimonis “Fem fredat” de Simat (la Safor), la Colla de Dolçainers i Tabaleters de la Safor i la Xaranga “El Rebrot”.

Acabada la cercavila, la jornada tindrà la cloenda amb un sopar popular i amb el concert de Toni de l’Hostal, Obrint Pas, que actuarà en acústic i Alterkat.

Val a dir que tradicionalment la cercavila conta amb la participació de l’esquerra independentista saforenca, amb les organitzacions ArranEndavant-OSAN i Independentistes de la Safor.

Alcoi

També la capital de l’Alcoià acollirà actes del Correllengua en aquest any Fuster. La flama del Correllengua recorrerà la ciutat el proper dissabte, 6 d’octubre, on eixirà en cercavila des de l’ajuntament fins la “Glorieta”, acompanyada per la Cucafera i els gegants i nanos del grup de Sant Jordi, dels balladors i balladores del “Carrascal” i pels dolçainers i tabaleters dels grups “Barxell”, “La cordeta”, “La degollà”, “Sant Jordi” i “Sol major”.

Tot i que aquests actes no seran els únics que es donaran a la comarca de l’Alcoià amb motiu de la Diada nacional, ja que a l’igual que en molts altres pobles, els col·lectius locals organitzen també actes reivindicatius, com és el cas de Banyeres de Mariola (l’Alcoià), on el Col·lectiu Serrella, que ha celebrat recentment el 15 aniversari de la seua revista, “Barcella”, organitzarà un sopar i una festa commemorativa de la Diada el proper divendres, 5 d’octubre.

Manifestació a València

Com és tradicional, els actes del Correllengua finalitzen a València, amb la manifestació que recorre alguns dels principals carrers de la capital de l’Horta, convocada per la Comissió 9 d’Octubre. Manifestació que compta amb la convocatòria realitzada per l’Esquerra Independentista, que portarà per lema en el seu bloc “Independència, Socialisme, Feminisme”, aquest bloc estarà format per l’organització juvenil ArranEndavant-OSAN, els sindicats SEPC i la COS, i l’organització antirepressiva Alerta Solidària.

Participació de “Nosaltres els Fusterians”

Enguany si més no, la marxa reivindicativa contarà amb la presència d’un nou protagonista, i és la participació amb pancarta pròpia de la iniciativa “Nosaltres els fusterians”, que aplega ERPVPSANSI i MDT, que tot i participar any rere any serà la primera vegada que ho facen sota la meixa pancarta. El lema utilitzat pels “fusterians” serà “Contra l’espoliació i l’explotació. Junts per la independència”, i així ho han fet palés a través del manifest que utilitzaran a la Diada Nacional.

La campanya “Nosaltres, els Fusterians”, és la iniciativa que han engegat aquestes organitzacions per a difondre el pensament polític de Fuster durant aquest 2012, any en què se celebra el 50 aniversari de la publicació de ‘Nosaltres, els Valencians’ i el ‘País Valenciano’.

Des de les quatre forces s’estan realitzant tot un seguit de presentacions arreu del país, però també es participa en altres campanyes coma ara la de “No vull pagar” d’insubmissió als peatges, o el recolzament a la jornada contra la tortura a València, en què es va commemorar els 20 anys de l’”Operació Garzón” contra l’independentisme català.

http://www.llibertat.cat/2012/10/el-pais-valencia-prepara-la-diada-nacional-19506

 
 
 
 

Per què estaran garantides les pensions catalanes l’endemà ?

JOSEP GINESTA

Molts son els dubtes al voltant de si el sistema de pensions, tal i com el coneixem actualment, seria viable en la futura República Catalana. De fet, és un element que ja s’ha valorat abastament per diferents estudis i informes, però que atès que s’ha qüestionat els darrers dies per diferents vies convé que recopilem algunes de les qüestions més essencials que hi afecten. En tot cas, l’afirmació més concloent és que el sistema català de pensions, és més viable que el sistema de pensions espanyol, i per tant, que en aquest àmbit una separació del sistema seria una fórmula per garantir el futur de les pensions.

Convé diferenciar tres elements essencials. Per una banda, la sostenibilitat d’un sistema de pensions català just l’endemà de la constitució com Estat. Per una altra, les garanties que tot pensionista, a títol individual, té pel fet de que les pensions tenen contingut contractual amb l’ Estat que ha rebut les cotitzacions. I per últim, la viabilitat transitòria en un context de crisi econòmica i de demografia desfavorable pels sistemes de pensions de repartiment (els que treballen paguen cotitzacions pels que no treballen).

Pel que fa al primer element, cal dir que diferents estudis avalen la viabilitat d’un sistema de pensions propi en el que com a norma general, les cotitzacions que aporten els que son actius (els que treballen amb independència del règim pel que ho fan), han de ser superiors al cost de la nòmina de les pensions i prestacions. Això ha estat tradicionalment així, i de fet, com succeeix amb el dèficit fiscal, Catalunya ha generat excedents i beneficis amb les seves pensions que han anat a parar, per una banda, al fons de reserva i contingències del sistema de seguretat social, i per l’altra, a eixugar el dèficit que si que tenen altres comunitats. Els beneficis del sistema han estat importants. Es calcula que només en el període 2002-2008, els beneficis anuals es situaven entre 2.400 i 3200 milions d’euros anuals (amb un acumulat de 19.452 milions d’euros, el 35 % del Fons de Reserva en aquell moment). Aquest superàvits es podrien haver utilitzat per incrementar parcialment les pensions i prestacions, més baixes en termes relatius per l’efecte del major cost de vida, a reduir les cotitzacions socials empresarials com estímul a la creació de llocs de treball, i per altra banda, a nodrir el fons de reserva de les pensions catalanes.  És cert que la crisi actual ha afectat de forma considerable al sistema de pensions, de forma que des de l’any 2009 el sistema ja no genera superàvits. Això és degut a les prestacions d’atur, per l’elevat nombre de persones desocupades amb dret a prestacions i subsidis. Però també és cert que aquest tipus de prestacions son de caràcter temporal en el temps, a diferència de les jubilacions o viduïtats per exemple, i que l’atur és i ha de ser conjuntural, doncs no és sostenible una taxa d’atur d’aquest volum per una economia desenvolupada. Estabilitzada la taxa d’atur, el sistema retornaria a escenaris de superàvits sostinguts. Per altra banda, només l’ impacte positiu que en matèria d’ocupació generaria un eventual retorn del dèficit fiscal que pateix Catalunya, ja contrarestaria, a curt termini les dades deficitàries actuals. De fet, hi ha una relació directa entre gestionar recursos i sostenir o crear ocupació, com ho demostren País Basc i Navarra. L’ocupació necessita reindustrialització, i això comporta inversió en infraestructures i crear teixit industrial o productiu, i amb recursos provinents del dèficit que no tindríem, asseguraríem el context per crear ocupació, restar aturats en comptes de sumar i generar un context molt més favorable. Situació inversament proporcional a la que tindrien a Espanya.

Com a segon element a considerar està el fet que el deutor real de les pensions dels pensionistes catalans no és altra que l’ Estat Espanyol. El sistema de seguretat social es basa en la tècnica d’assegurament, i si bé és un sistema de relació jurídico-pública (perquè el sistema és públic), es basa en les normes d’assegurament de que per unes obligacions es generen uns drets de contingut contractual jurídico-privat. En l’àmbit internacional existeixen diferents convenis bilaterals i en el cas de la UE, directives, que regules les obligacions de pagament dels estats deutors de les prestacions i pensions degudes per cotitzacions aportades per les persones als seus sistemes públics. Per aquesta via, tant pensionistes actuals com pensionistes futurs, veurien garantides les seves pensions per l’obligació de l’ Estat espanyol a garantir les seves obligacions. No només això, sinó que en el context estrictament comunitari, i tot sembla apuntar que l’esperit d’un estat propi seria el d’encabir-ne el resultat en el context de la UE, la vigent directiva en matèria de pensions reformada a l’any 2004 preveu la supressió de les anomenades clàusules de residència, de forma que es garanteix les prestacions en metàl·lic de les persones encara que resideixin en Estats diferents de les entitats deutores (pel cas l’ Estat Espanyol). En aquest escenari caldrà que sigui acuradament revisat per l’ Estat espanyol en el supòsit d’una eventual constitució d’un sistema català, doncs seriem en un escenari on les pensions causades (els que cobren) les hauria d’abonar el sistema espanyol, les futures parcialment per raó de les cotitzacions rebudes, i en canvi, les cotitzacions de les empreses anirien de dret al sistema propi català, fent totalment inviable el sistema de pensions espanyol. No només això, sinó que aplicant el sistema de reconeixement de cotitzacions, els catalans que accedissin a pensions els propers anys, podrien optar eventualment per una pensió pagada parcialment pel Sistema espanyol i pel català per la part de la cotització generada en el nou sistema (és una opció del sol·licitant de la pensió al moment de demanar-la).

Com a últim element a considerar, convé tenir present la viabilitat transitòria del sistema de pensions en situacions de crisi com l’actual. Com ja s’ha dit, el sistema de pensions es va dotar d’un fons de reserva que actualment està dotat en 67.000 milions d’euros, del que prop del 35 % és derivat dels beneficis de les aportacions catalanes. Contraposant dades de població, ens adonem que mentre que a Catalunya hi ha el 16 % de la població de l’Estat Espanyol, aportem una part considerablement superior al fons de reserva (35 %). Aquest fons està en situació de risc financer, doncs tot i ser contrari a la normativa en matèria de pensions, s’ha invertit en la compra de deute públic espanyol (87,9 %), extrem que atesa l’actual crisi d’aquest fa perillar en gran mesura la materialització d’aquests actius – si alguns afirmen que tenen pressa, en matèria de pensions, hauríem de tenir-me molta doncs -. Més enllà del fet que el sistema de pensions espanyol al que som aportadors nets de recursos ens obligaria a exigir un sistema específic de pensions per evitar l’espoli en pensions de la mateixa forma que succeeix amb l’espoli fiscal en impostos, el risc imminent de que el fons de reserves es pugui evaporar ja ens posa sobre la pista de que un sistema propi seria, ara per ara, un model més segur per les pensions dels catalans. En una hipotètica consolidació d’un model propi, hauríem d’exigir la part alíquota d’aquest fons de reserves (si és que es pogués materialitzar), de forma que no menys d’uns 23.000 milions d’euros haurien de transferir-se al sistema públic de pensions català per iniciar amb garanties el model de prestacions públiques que asseguressin el benestar, de país avançat, pel que cotitzem. En escenaris on s’ha produït situacions similars a nivell internacional, en casos de consens, s’ha distribuit els fons a partir de criteris de població.

En resum, el sistema públic de pensions català serà sostenible en termes generals. Ocasionalment podria patir tensions de tresoreria per conjuntures desfavorables, com pateix qualsevol sistema de pensions de repartiment actualment arreu del món. Que en tot cas, el sistema de pensions espanyol seria menys viable sense les aportacions dels catalans, en ordre a que tenim saldo positiu constant al sistema en situacions normals. Per altra banda, en la separació del sistema català, caldria negociar el repartiment dels fons de reserva del sistema espanyol, i en tot cas, davant d’un escenari rupturista, les normes internacionals, inclosa la Constitució Espanyola i la normativa comunitària, protegirien els drets individuals dels pensionistes catalans actuals i futurs.

Moralina: qui hauria de patir més en un escenari rupturista, són, precisament, els que es vanten de tenir una clau, la de les pensions, que hores d’ara, no tenen, i no només això, en la que s’haurà de fer servir aquella màxima de “oi que no ens farem mal ?”

http://in.directe.cat/serveix-al-teu-pais-i-a-la-seva-gent-1/blog/8738/per-que-estaran-garantides-les-pensions-catalanes-lendema 

 
 
 
 

L’estat propi podrà pagar les pensions

NÚRIA BOSCH

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s