El nom de la pseudo regió, entre frau i coherència

“L’appel du 18 juin” deixa el món catalanista silenciós.

Un món de companys s’han estrenyat que « l’appel du 18 juin » no hagi tingut el suport dels partits polítics i entitats nord-catalans.

Uns, fins i tot, han retret el fet que no hi havia tampoc les colles castelleres a la manifestació, com tampoc hi eren les corals Cors de Clavé, els Foments de la sardana, les colles geganteres o els esbarts dansaires.

Una certa polèmica ha fet bola de neu a les xarxes socials. Voldria compartir el meu analisi, un anàlisi, repeteixi personal, en cap moment l’analisi de cap entitat a la qual puc pertànyer. A veure si s’entén l’absència de sigles catalanistes, fins i tot si hi han participat independentistes amb estelades.

Sem els SdF del Cul de France

El comitè de savis pel nom de la nova falsa regió anomenat per la Carole Delgà presidenta de la futura regió acaba de presentar la seua còpia i el seu veridicte sembla inapel·lable: NO HI HAURÀ PAS CATALUNYA AL NOM DE LA REGIÓ.

El comitè de “savis” format per 30 persones, dues catalanes i les altres suposadament occitanes i sense cap mena de dubtes franceses continuen negant anomenar-nos pel nostre nom.
Han decidit que serem els SdF del “Cul de France”.

A més de ser despersonalitzats per Tolosa, continuen venint atacs des de Montpeller.

Aquesta setmana el súpermercat “Carrefour” ha decidit també deixar-nos sense nom, Sense Domicil Fixa, Carrefour nos transforma també en SdF del “Cul de France”.

Tranquil, parla català

Hi estic totalment d’acord:

“la immensa majoritat no-catalanocomprenent, o creen rebuig, o indiferència o fan por o fins i tot molesten.”

però llançar aquesta afirmació d’aquesta manera sense matitzar-la és perillós i desmobilitzador perquè aquesta afirmació s’ha de contrastar amb els resultats de la recent enquesta:

“més de 60 per cent dels ciutadans de Catalunya Nord entén el català”.

Per tant, aquesta majoria de “no-catalanocomprenent” és al cap i a la fi una minoria, i una minoria dividida entre indiferència i rebuig.

Sem pas un producte comercial, sem pas ni a vendre, ni a llogar.

Quin nom per Catalunya Nord?

El procès de la reforma territorial engegada unilateralment des de París i que afecta tots els territoris sota administració francesa fa un pas més: enguany s’han de batejar les noves regions.
Unes ja han fet el pas, altres s’ho estudien i una, la nostra, té dret a un procés pseudodemocràtic.

Podem sospitar que no serà fàcil que nos anomenin pel nostre nom, però impossible no és.

En tenim la responsabilitat

Fa uns dies la Generalitat de Catalunya va publicar una enquesta sobre la llengua catalana a Catalunya Nord.

Les enquestes donen xifres i percentatges que cada un interpreta en funció dels seus interessos. És el que jo també, com a militant per la llengua, intentaré fer.

L’enquesta conforta el que ja sabíem :

si fa no fa

•  1/3 dels ciutadans de Catalunya Nord sap parlar català,
• 2/3 l’entenen
• i els 3/4 són favorables a un ensenyament bilingüe.

Si completem aquestes dades amb el fet que 60% dels habitants de Catalunya Nord no hi han pas nascut tenim raons per a ser a la vegada preocupats i optimistes.

Nos hi posem?

La setmana passada la Casa de la Generalitat a Perpinyà va invitar Jordi Sànchez, l’actual president de l’ANC, a presentar l’actualitat del « procés català » i a pronosticar-ne el futur.

Tot primer cal agrair el director de la Casa per la iniciativa, una iniciativa segurament esperada ja que ha atret força gent.

La sala d’actes era plena de gom a gom, però no només, hi havia més gent escoltant la ponència des de la sala veïna, des del passadís i fins i tot des de l’escala. El públic era compost d’elegits, de polítics, d’universitaris, de miltants… Segons la memòria d’uns treballadors de la Casa mai hi havia hagut tanta participació.

Les petites victòries

La setmana passada vam guanyar una petita batalla, sense cap dubte minúscula, però nos hauria de fer pensar.

Vull parlar del rètol posat a l’entrada de la Universitat de Perpinyà, un rètol que ortografiava a la francesa el nom de la capital nord-catalana.

Una fotografia al facebook, uns comentaris més o menys encertats han fet més que les cartes enviades al batlle des de la Universitat*, amb menys d’una setmana el problema era resolt.

Aquesta petita victòria s’afegeix a dues més aquest febrer.
La primera va ser l’atribució per part de Perpinyà d’’una sala per la rifla de l’ensenyament en català, i la segona el pas enrere del col·legi de Prada que havia decidit tancar la filera bilingüe.

Evidentment, cap d’aquestes petites victòries no soluciones pas tots els nostres problemes, però sí que obren perspectives.

Sem pas idiotes

La setmana passada* la municipalitat de Perpinyà va posar a l’entrada principal de la Universitat de la capital nord-catalana un rètol bilingüe ortografiat a la francesa.

Un rètol que ha circulat i que ha estat negativament, però al meu entendre, erròniament comentat.

En general els comentaris associaven les faltes ortogràfiques a una falta de coneixement del català, podíem llegir: “és un escàndols, saben pas esciure català”, o “incapaços d’escriure en català”…

No hi ha dubtes, és escandalós que la capital d’un territori emplegui gent amb responsabilitats incapaç d’entendre la gent del país que s’expressi amb la llengua pròpia, és inadmissible que els empleats de la capital d’un país no puguin ni parlar, ni llegir, ni escriure correctament la llengua del territori: això només passa a països dominats.

L’FN actuaria com l’ala dreta del PP

Fa uns dies el Louis Aliot, el cap del Front National a Catalunya Nord escrivia a la nova prefecta, la representant de l’Estat francès al Pirineus Orientals.

Denunciava

« el silenci de l’Estat francès davant les accions de certs grups independentistes catalans i certs càrrecs electes francesos que, desobeint les responsabilitats lligades al seu mandat, s’inmiscueixen en els afers interns d’un Estat estranger amic de França ».

És veritat que aquests darrers anys milers de nord-catalans s’han mobilitzat per la Comunitat Autònoma de Catalunya, sigui allargant la Via al Portús, fent més important la V baixa, manifestant a davant del Consulat espanyol per a denunciar la falta de democràcia del poder espanyol o commemorant el Tractat dels Pirineus…

Sem voluntaris pel 9N i pel que sigui

Els nord-catalans sense ciutadania espanyola, la Generalitat de Catalunya no ens vol com a voluntaris oficials per a ajudar a l’organització del nou 9N.
No ens vol ni per a ser voluntaris aquí, a Perpinyà, a la Casa de la Generalitat, obrant com a catalans per un procès participatiu.
La cosa és grossa. Puc entendre que no ens deixin pas votar, però hauríem pogut ser oficialment voluntaris…
Me cal reconèixer que la cosa m’ha fet enfadar una mica perquè evidencia una vegada més que els catalans del nord sem catalans de segona.

Ara bé, fet el constat cal mirar de positivar-ho tot sempre que sigui possible, pensant-m’ho bé, ho tinc clar, si no me volen pas oficialment, el 9N faré de voluntari com n’he estat molt sovint i encara en seré sense cap necessitat d’inscriure’m a una llista i esperar el vist-i-plau -o la negació- d’un servei administratiu.