Recull de premsa 29 de setembre

RECULL DE PREMSA ANC. 29 SETEMBRE 2012 
Secretariat Nacional de l'ANC - Comunicació

 


 

L’Ajuntament del Brull també treballarà el dia de la Hispanitat

Pere Pratdesaba. Com a Seva, les oficines municipals romandran obertes

Les oficines de l’Ajuntament del Brull romandran obertes al públic el 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat i festa nacional de l’Estat espanyol, com si es tractés d’un dia feiner qualsevol. Així ho ha anunciat el regidor de Medi Ambient i conseller comarcal, Pere Medina , al seu Twitter.

D’aquesta manera, El Brull s’afegeix a la iniciativa que ha engegat l’Ajuntament de Seva , que també va decidir no fer festa “per coherència nacional i compromís amb Catalunya”.

La proposta ja es recollia en la primera declaració municipal d’independència que va aprovar l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló i que, de moment, ja han continuat 10 municipis d’Osona .

http://www.naciodigital.cat/noticia/47199/ajuntament/brull/tamb/treballara/dia/hispanitat

 

 

Desapareix l’estelada de l’entrada sud de Ripoll

elRipollès.info

L’estelada es va instal·lar el 10 de setembre. Foto: Arnau Urgell

L’estelada de l’entrada sud de Ripoll, hissada en un pal al centre del giratori de l’institut, ha desaparegut. Tot sembla indicar que la sostracció s’ha produït al llarg de divendres al matí, segons han explicat des de Ripollès per la Independència. Cal recordar que hi era des del 10 de setembre i la intenció –tal com succeix en la de l’Ajuntament- és que s’hi mantingui fins que Catalunya esdevingui un nou estat-

Jofre Domènech, president de Ripollès per la Independència, ha explicat que aquest mateix dissabte se n’hissarà una altra. “Ho farem tantes vegades com calgui” ha afegit. A més, augmentaran l’alçada del pal un parell de metres per intentar evitar noves accions similars.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47241/desapareix/estelada/entrada/sud/ripoll

 

Espanya: de la indiferència a l’amenaça

El govern espanyol ha acabat amenaçant ‘amb tots els instruments de l’estat’ el procés d’independència català, després d’haver-lo menystingut

Lluís Chamorro

El govern espanyol ha passat d’una indiferència pública sobre el creixent independentisme a Catalunya a l’amenaça un cop ja s’ha aprovat al parlament la convocatòria d’un referèndum sobre la independència la legislatura que ve. A mesura que s’acostava la data de la manifestació de l’Onze de Setembre i que es feia evident que seria multitudinària el govern espanyol va anar denotant nerviosisme, com palesaven les declaracions filtrades de membres de l’executiu de Rajoy després del consell de ministres del divendres 7 de setembre. ‘Aquest tipus d’actes els carrega el diable’, van dir als periodistes.

El dia abans de la manifestació, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es va limitar a qualificar ‘d’embolic’ la mobilització, en aquesta entrevista a TVE (minut 46:50).

Entrevista a medida de Mariano Rajoy en TVE 10 …

Després de la manifestació la majoria de mitjans espanyols van menysprear l’èxit com per exemple TVE, que la va situar al minut 20 de l’informatiu del vespre:

TVE notícia Diada Nacional de Catalunya

El govern espanyol també li donava un perfil baix, i intentava restar-li importància. No va ser fins després de la conferència d’Artur Mas a Madrid quan el to va començar a pujar, malgrat l’absència de membres del govern de Mariano Rajoy en l’esmorzar informatiu on el president va fer les declaracions.

A partir d’aquell moment, els polítics espanyols es van dedicar a pressionar per la reunió entre el president català, Artur Mas, i Rajoy. La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sánez de Santamarí, per exemple, va aprofitar una entrevista a Telecinco per destacar el “canvi de discurs” de Convergència i Unió i deia que això feia olor ‘d’una espiral poc reflexionada”.

La carta de Juan Carlos I

I no va ser fins que el rei espanyol va decidir intervenir fins que no es va començar a destapar la caixa dels trons. Juan Carlos I va publicar una carta en la que demanava no dividir forces ni perseguir quimeres. Això va causar que, immediatament, Cospedal, Gallardón i García-Margallo sortissin a declarar a favor de la constitució, contra el pacte fiscal i amb amenaces sobre una possible independència de Catalunya, sobretot dient que Catalunya quedaria fora de la UE.

En la trobada entre Rajoy i Mas es va respirar un ambient tens. Alicia Sanchez Camacho va haver de declarar sobre la reunió, perquè el govern es va limitar a publicar un comunicat oficial.

Alicia Sánchez-Camacho valora la reunión entre …

A partir d’aquest dia, la crispació espanyola no ha parat de crèixer. Santamaria el dia següent va dir que s’aplicaria la constitució i les lleis i, fins i tot, Aznar va destacar que “ningú trencarà Espanya”.

Aznar en Mexico: “Nadie va a romper España…”

El següent pas el va fer, altre cop, la vice-presidenta del govern espanyol quan va reafirmar, en una entrevista a la Cadena Ser, que es donarà una “resposta ferma i serena” a Mas. I Dolores de Cospedal va aprofitar l’editorial de El Mundo, per dir que no descarta “tipificar com a delicte una consulta” catalana, amb la possibilitat d’empresonar el president Artur Mas.

L’última intervenció de polítics espanyols ha estat la de Saenz de Santamaria, després de l’aprovació al parlament de la resolució sobre el referèndum sobre la independència. Segons ha dit, “estan disposats a utilitzar tots els instruments” que calguin per aturar la consulta de Catalunya.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4043558/20120929/espanya-indiferencia-lamenaca.html 

 

 

 

El Pacte Nacional per l’Autodeterminació es planteja deixar en suspens dues clàusules del text arran de la resolució del parlament

L’Agència del Cens Nacional del Poble Català, promotora del Pacte Nacional per l’Autodeterminació, celebra la resolució del Parlament de Catalunya pel referèndum i la convocatòria d’eleccions en clau plebiscitària del 25 de novembre. A més, ha anunciat a les entitats de la societat civil signatàries del pacte que estudia deixar en suspens dues clàusules de l’escriptura de formalització d’aquest text mentre el procés engegat pel president Artur Mas avanci cap a l’estat propi.

L’agència ha adreçat una proposta a les entitats membres per ‘deixar en suspens les dues clàusules de l’escriptura del pacte on se suposa que el Parlament de Catalunya i el govern de la Generalitat, dins el marc de la constitució espanyola, no són òrgans capacitats per organitzar l’autodeterminació del poble català ni declarar la independència, de manera efectiva en dret internacional’.

Alhora, l’entitat vol suspendre temporalment les converses amb partits polítics per a la seva adhesió al pacte. I en vista de les eleccions al parlament, vol aplicar el compromís recollit a l’escriptura del pacte de ‘menar una campanya per evitar l’abstenció i el vot blanc d’electors nacionalistes o independentistes’, i fer una crida a votar als partits o candidatures que es presentin amb un programa amb els objectius de la resolució del Parlament de Catalunya.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4043564/20120929/pacte-nacional-lautodeterminacio-planteja-deixar-suspens-dues-clausules-text-arran-resolucio-parlament.html

 

 

Guanyar la legitimitat internacional

JAUME LÓPEZ | Actualitzada el 27/09/2012 00:00

La batalla de la legitimitat internacional en el procés d’independència tot just acaba de començar. Ara comença una etapa en què cal atresorar-ne al màxim. Si tenim en compte el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia en relació a la declaració unilateral d’independència de Kosovo, des del punt de vista de la legalitat internacional la legitimitat s’aconsegueix complint escrupolosament tres principis.

1) Procés no violent. Puntuem molt alt en aquest punt. La manifestació de l’Onze de Setembre va ser una festa familiar. El millor indicador que la ciutadania no té por és que s’hi endugués la família.

2) Procés escrupolosament democràtic. De moment ningú no pot fer cap retret en aquest sentit. I ja disposem d’un capital que caldria valorar més: les manifestacions multitudinàries prèvies en favor del dret a decidir i els processos populars de consultes. El Tribunal Internacional deixa clar que no cal un referèndum, que no va existir en el cas de Kosovo (ni a Eslovàquia, on hi va haver un pacte d’elits).

3) Esgotar totes les negociacions amb l’estat matriu de bona fe. En el nostre cas podem mostrar el procés de l’Estatut, que va quedar molt lluny de resoldre les aspiracions catalanes. També es pot presentar la negociació sobre el pacte fiscal i el no rotund del govern espanyol. Però potser ambdues no són gaire clares per a un públic internacional. Probablement seria més clarificador un últim intent de reforma constitucional en clau confederal, o -millor- una iniciativa perquè l’Estat autoritzi un referèndum com en el cas escocès. Les dues previsibles negatives (o una d’elles) esgotarien de totes totes la recerca d’una entesa prèvia, que és evident a ulls interns però que cal clarificar per a la comunitat internacional. Des de les Repúbliques bàltiques a Eslovènia i Croàcia es va definir un procés de transició i negociació prèvia i pacífica que els esdeveniments, en tots els casos, van acabar truncant, cosa que va accelerar els processos d’independència.

En aquest sentit, ara que s’està plantejant o referèndum o proclamació ja, cal assenyalar que aquestes no són les dues úniques opcions d’entrada. A les repúbliques bàltiques els soviets suprems van aprovar primer, amb un suport molt ampli, unes declaracions de sobirania, o de restauració de la independència perduda amb la invasió soviètica a la Segona Guerra Mundial.

Catalunya no ha tingut mai un estat en l’època moderna i, per tant, no pot restaurar-lo, però sí que pot declarar que el Parlament és, en primer i darrer terme, l’expressió de la voluntat sobirana del poble català i que això és la seva principal base de legitimació. Què podria permetre una declaració de sobirania prèvia? Cimentar el procés i, sobretot, donar temps a l’opinió pública internacional perquè conegui millor el cas català -ara que ja ens observa- i deixi enrere certs prejudicis, no sempre malintencionats.

Si en els casos bàltics la declaració de restauració de la sobirania tenia motius històrics, en la nostra cal emfatitzar els motius democràtics i de justícia: conculcació de la voluntat popular per l’estat espanyol (Estatut), ofec econòmic de dècades (previ a la crisi) i defensa de drets col·lectius (català).

La declaració podria donar resposta solemnement a totes les preocupacions i interrogants oberts per la comunitat internacional, des del principi del procés, i deixaria -encara més- sense arguments els unionistes espanyols. Aquest document es podria exhibir com una garantia que tot el procés serà en pau, democràtic, que es respectaran els drets de tots els ciutadans catalans, inclosos els drets lingüístics fins ara reconeguts. Que no tenim cap aspiració sobre cap altre territori més enllà del Principat, tot i els vincles culturals i lligams històrics que existeixen amb la resta de territoris de parla catalana. Que es vol formar part d’Europa. Que qualsevol decisió i procés es farà seguint la legalitat internacional (que, cal dir-ho, no coincideix amb la constitucional) i sota la mirada de qui vulgui observar-lo. Que volem una bona entesa amb Espanya, amb qui reconeixem també els vincles culturals i històrics que ens uneixen. Però recordant també la trajectòria històrica de la problemàtica amb l’Estat (decret de Nova Planta, dictadures de Primo de Rivera i Franco, etc.).

S’assembla molt a una declaració d’independència, però no diu que Catalunya es constitueix en un estat independent, de moment, sinó en tot cas que podria ser-ho, si així ho expressen majoritàriament els catalans i les catalanes.

http://www.ara.cat/premium/opinio/Guanyar-legitimitat-internacional_0_781721823.html 

NO SÓN NOMÉS ELS DINERS

Jaume Pros

 

S’ha estès la creença arreu d’Europa que l’auge de l’independentisme a Catalunya té una motivació estrictament econòmica. I això no és del tot correcte. És cert que la crisi econòmica ha estat un dels detonants perquè molta gent que fins ara no s’identificava amb la independència ara hagi canviat d’opinió. És tan evident l’espoli que pateix Catalunya, que ningú que intenti ser mínimament objectiu el podrà negar mai.

Però el cert és que, al marge dels milers de milions d’euros (entre 15.000 i 20.000 milions) que cada any marxen cap a l’Estat espanyol i que mai més no tornen, o de l’escandalosa manca d’inversió en infraestructures (l’Estat té encara pendents d’invertir 8.000 milions d’euros a Catalunya, pressupostats l’any passat), el sentiment independentista té la seva arrel en unes altres motivacions molt més profundes: històriques, culturals, socials, etc.

Catalunya és una nació amb una història pròpia i molt definida que neix en l’època dels comtats catalans i que ha mantingut la seva personalitat fins als nostres dies. Ni la tradició política, ni la llengua pròpia, ni la cultura, ni l’ordre social, ni l’economia productiva, ni tantes altres coses, no tenen res a veure, comparativament, entre Castella i Catalunya.

Encara ara perviu la Castella d’Ortega y Gasset, vertebradora d’una idea centralista d’Estat, i que en paraules del poeta Antonio Machado: «menysprea tot el que ignora», davant d’una Catalunya que, amb tots els seus defectes, té una clara vocació europeista, però que vol mantenir els seus trets propis.

És fàcil d’entendre: l’Estat espanyol (independentment dels governants que ha anat tenint al llarg de la història) ha anat aplicant sistemàticament polítiques discriminatòries contra la cultura i la llengua catalana. Només durant a penes 50 anys, dels darrers 300, l’ús de la llengua catalana no ha estat prohibida i perseguida policialment.

Els catalans volem ser catalans de ple dret. I per això necessitem el suport i el reconeixement de la comunitat internacional. Una comunitat que ha d’entendre quines són les nostres motivacions; però que encara ha d’entendre més els motius pels quals l’Estat espanyol ens nega, sota amenaces i pressions, que puguem exercir aquest dret.

Publicat a La réalité de la nation catalane 

 http://in.directe.cat/directament-sense-embuts/blog/8695/no-son-nomes-els-diners

 

 

Civisme, fermesa i modernització

Josep Maria Loste

Ja hem entrat en el tram  final de la llibertat nacional, és un tram encara  llarg i, segurament  molt dur  i sinuós;  però  ja hi som. De tota manera, encara hem de convèncer a molta gent  que el procés vers la independència de la nostra nació no va en contra de ningú  sinó que  només va a favor de  Catalunya. Encara haurem de  vèncer molts incomprensions irracionals i actituds negatives  de grups que, a voltes, confonen els seus  interessos  amb els interessos  generals de tot un poble . També seria  just  i  necessari fer  una mica  de  memòria i veure  com s’ha arribat  fins al punt actual, un autèntic  punt d’inflexió.

Ara el més important  és bandejar la por, actuar amb normalitat, tenir el cap  fred i avançar; avançar de  debò, perquè, a hores d’ara, no existeix  cap  dubte sobre el fet  que la independència, és i serà  la veritable  modernització (europeïtzació  de  debò) de la nostra estimada nació catalana . Endavant  amb el  civisme  i la fermesa .

http://in.directe.cat/josep-loste/blog/8694/civisme-fermesa-i-modernitzacio

 

 

“L’independentisme ja és un moviment proactiu”

Entrevista de MARC BATALLER a ISABEL-HELENA MARTÍ  VICEPRESIDENTA SOBIRANIA I JUSTÍCIA

Sobirania i Justícia organitza el 5 d’octubre la segona conferència internacional ‘Building a new state’, per preparar les estructures de l’estat català. Juan José Ibarretxe i un exalt càrrec del govern eslovè són alguns dels convidats.

Hi ha similituds amb el cas eslovè, que va tenir una gran fortalesa abans de ser reconegut

L’any passat Sobirania i Justícia va organitzar la primera conferència internacional amb l’objectiu de crear sinergies perquè la transició cap a la Catalunya independent es faci d’una manera suau. En aquella jornada es van tractar els plans econòmics i jurídics que hauria de tenir l’estat català. Ara es fixaran en el pla de contingència i el reconeixement internacional.

Què ha d’incloure aquest pla de contingència?

En el moment en què Catalunya declari la independència es pot produir un escenari de certa tensió, sobretot si no hi ha acord amb l’Estat. En aquest cas, ens voldran fer la guitza per fer fracassar la veritable prova del cotó fluix, que és el reconeixement internacional. Què podria passar? Podrien fer servir les seves estructures d’estat contra nosaltres. Per exemple, tancar-nos l’espai aeri català o tallar la major part d’energia de gas natural que prové del nord d’Àfrica. Per tant, hem de fer front a aquest tipus de situacions amb un pla de contingència ferm. Això s’acabaria aviat, quan fóssim reconeguts a través d’un acord amb la Unió Europea i els Estats Units.

L’altra gran pota de la conferència és el reconeixement internacional, i us fixeu en el cas eslovè. Què tenen en comú els processos de Catalunya i Eslovènia?

Hi ha moltes similituds. Eslovènia era el motor econòmic de la resta de les repúbliques de l’ex-Iugoslàvia. Abans de la secessió, amb un 8% de població generava el 23% del PIB i el 25% de les exportacions. Era una societat amb un tarannà molt més liberal i dinàmic. També s’havia amarat entre la gent l’anhel d’independència gràcies a una sèrie d’actuacions des de la societat. Intel·lectuals, acadèmics, artistes i economistes van impulsar aquesta vocació de sobirania.

I com es va produir tot el procés cap a una Eslovènia lliure?

Gràcies a aquests antecedents sobiranistes, encara dins del marc iugoslau, l’any 1990 es va crear una coalició de partits de centredreta, que van concórrer en les primeres eleccions democràtiques. El primer govern va néixer amb la idea d’unir la independència amb una transició de l’economia comunista cap a la de mercat i el pas cap a una democràcia liberal. Van ser tres transicions. Del 1990 al 1992, la coalició va implantar els quatre plans que hem comentat –l’econòmic, el jurídic, el de contingència i el de reconeixement internacional–i va poder dirigir el procés de secessió.

Com va ser el seu reconeixement de la comunitat internacional?

Mesos després d’haver declarat la independència, la Comunitat Econòmica Europea i els Estats Units amenaçaven de no reconèixer mai Eslovènia. Ells, però, van persistir i al cap d’un temps ho va fer Alemanya i, en cascada, la resta d’Europa i, finalment, els Estats Units. Això demostra que nosaltres també haurem de tenir molta fortalesa.

I Escòcia també pot ser el mirall per a Catalunya?

No. Primer, la Gran Bretanya és una illa, i això ja marca, i la seva situació política respecte a l’encaix de Catalunya amb Espanya també és diferent. A més el nivell de suport a la independència no ha superat mai el 35%.

Catalunya ja està prou madura per fer un referèndum?

No crec que ens convingui fer-ho de seguida, tot i que la perspectiva encoratja l’optimisme. Hem de continuar eixamplant la base i treballar per legitimar el procés i intentar arribar a un acord amb l’Estat per fer el referèndum. Si no és així haurem de fer un gran esforç d’internacionalitzar per tal de poder exercir el nostre dret a decidir.

La Diada ha estat un punt d’inflexió en tot aquest camí.

Hi ha dos àmbits destacats. El fet que un milió i mig de catalans sortissin al carrer desactiva les acusacions que deien que el projecte independentista estava induït per una elit política. Constata que hi ha un poble al darrere. Per primer cop també es veu una maduració en el projecte sobiranista. Fins fa no gaire, estava defensat per sectors socials minoritaris, amb un tarannà marcadament antiespanyol i una tirallonga de greuges. Aquest discurs està superat i l’independentisme ja és un moviment proactiu i guiat per il·lusió.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/579899-lindependentisme-ja-es-un-moviment-proactiu.html 

Ferran Mascarell: “Hem passat del català emprenyat a l’il·lusionat”

El conseller de Cultura defensa en una entrevista a l’ARA el camí cap a l’estat propi perquè “Espanya no és reformable des de dins” i afirma: “El problema de Catalunya no és amb Espanya, ni amb els espanyols, és amb l’Estat”

I.ARAGAY / L.SERRA Barcelona

Ferran Mascarell / PERE VIRGILI

Després de dos anys a la conselleria de Cultura, Ferran Mascarell, explica en una entrevista a l’ARA que encara la recta final d’un mandat molt curt amb la sensació que ha “posat la base per a 4, 8 i 10 anys de feina”. Defensa l’estat propi i el federalisme, i considera que Espanya trigarà poc a veure que la independència catalana és bona per a tots.

  • “Hem viscut dos anys que, en termes d’història del país, representen la síntesi d’una dècada”.
  • “Ara sabem que l’Estat no és reformable des de dins. Haurem d’explicar que el problema de Catalunya no és amb Espanya, ni amb els espanyols, és amb l’Estat”.
  • “Europa confiarà en Catalunya per estirar del sud d’Europa, Espanya i la Península. Catalunya està molt ben situada per ser líder.
  • “És un fals dilema haver de triar entre estat propi i federalisme. No es pot ser federalitzador sense tenir l’eina de sobirania que et permeti federalitzar d’igual a igual, sobretot si a l’altra banda no hi ha federalistes”.
  • “Faré tot el possible per treballar perquè Artur Mas guanyi les eleccions i perquè hi hagi una renovació del pensament socialdemòcrata a Catalunya”.
http://www.ara.cat/cultura/Ferran_Mascarell_0_782321959.html 

 
 

Lerrouxisme

ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA

Els senyors del PP i els Ciudadanos han parodiat aquell antic esgarriacries de to solemne i discurs dolgut. Han iniciat el mètode de la por per intentar dividir els catalans

En mig de l’espectacle imponent que ens representa el Parlament de Catalunya, en mig del Dragon Khan que se’ns endú amunt i avall pel camí de les emocions, en mig d’aquest corrent de no saben ben bé què que ens recorre la ment i ens penetra sense permís al fons dels sentiments, en mig de la impensable invasió de la capital de Catalunya per part de ciutadans vinguts d’arreu del nostre país, després de la sorpresa que ens va oferir la reacció del president Artur Mas, moguda ben segur pel pensament controlat però també per l’encomanadissa sensació de poble unit que dominava aquella tarda de la Diada, en mig del sobtat rostre nou d’aquest personatge d’aire flegmàtic que ens vam trobar manifestant –proclamant– a ple Madrid que Catalunya encetava un altre camí, després de les paraules d’aquest alter ego del president de la Generalitat de Catalunya que ens ha dut, de cop, sense solució de continuïtat, a unes eleccions que han de cridar el poble a exercir el dret d’autodeterminació, en mig de la sessió que avui vivim entorn d’una resolució que ajunta parlamentaris i grups parlamentaris més enllà de diferències per a deixar constància de l’acord pres per la darrera sessió d’aquesta escapçada legislatura. Doncs, al mig d’aquests joia continguda i respectuosa del poble català i els seus mandataris, ha aparegut com un malson sibil·lí: el dimoni del lerrouxisme.

Ara, avui, hem esclarit dues grans incògnites que s’alçaven davant del nostre desig creixent de ser un poble lliure. Una: saber si s’aprovava una consulta popular sobre el futur nacional de Catalunya. L’altra: saber en què consistiria l’argument d’atac dels grups contraris a la consulta. L’acord, votat a favor per gairebé dos terços de l’hemicicle, assegura el referèndum. I l’atac no ha significat cap sorpresa, ja que la intenció del PP i Ciudadanos consisteix a utilitzar la por vers el poble català format per aquelles persones que van venir a viure i treballar amb nosaltres, foragitats dels seus llocs d’origen per la injusta situació de latifundisme que estructurava als anys cinquanta i seixanta l’Espanya. Utilitzarà, com ja ha fet avui a la cambra del Parlament català, l’ombra d’una pretesa divisió que separa d’un costat els catalans “de tota la vida” d’aquells altres catalans arribats aquí per a treballar-hi amb el seu esforç i el seu coratge al costat de milers de treballadors, que els veien arribar i que aviat tenien al seu costat, i alçaven junts un país de mica en mica, amb la solidaritat que ajunta sempre el món del treball per damunt de cap diferència de llengua o de procedència.

S’ha vist clar quina serà l’estratègia: esforçar-se per a dividir la comunitat catalana en dos pretesos fronts, amb un argument fal·laç venut amb la més clara demagògia. Esforçar-se per a dir, gairebé proclamar, que aquesta pau i tranquil·litat guanyada per tots aquells homes i dones que vivim, treballem, pensem i ens movem sota el mateix cel, desapareixerà per sempre més, per a obrir una rasa insuperable, la d’aquells que tenen el castellà com a llengua mare i els que hi tenen el català. Aquest conegut mètode, el de fer alçar uns ciutadans vinguts de fora de Catalunya contra els ciutadans aferrissats aquí des dels segles, utilitzat per l’important polític espanyol Alejandro Lerroux, que, a inicis del segle passat, es va introduir dins els moviments obrers d’una Barcelona en efervescència de creixement industrial tot confonent voluntàriament “classes treballadores” amb persones immigrades de llengua castellana i “classes burgeses” amb persones catalanes, va alçar un conflicte que pretenia convertir en l’enemic no només la burgesia catalana –sovint de parla castellana, no ho oblidem– sinó els homes i dones dels obradors senzills, fusters, ferrers, llauners, brocanters i fins i tot els homes i dones que treballaven la terra. La tàctica, de to Olivares, no va tenir gaire èxit, però el nom lerrouxisme va fer fortuna i s’ha alçat, avui, al nostre Parlament.

Efectivament, els senyors del PP i els Ciudadanos han parodiat aquell antic esgarriacries amb to solemne i discurs dolgut. Han iniciat el mètode que pot realment dividir els catalans. El mètode de la por utilitzat especialment de cara als possibles votants menys informats. Fins i tot, a la intervenció de Rocío Martínez Sampere s’hi ha infiltrat una lleu pinzellada d’aquesta tàctica llaminera. L’argument lerrouxista es basa en un anacronisme. Els catalans d’ara mateix, se sentin o no espanyols, conviuen junts tot construint un poble, cosa que els fa immunes a segons quines males arts.

Tant se val, però, que hi estiguem alerta.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/579954-lerrouxisme.html

 

 

La mediocritat intel·lectual espanyola

Víctor Alexandre

Espanya no és una nació, Espanya és una martingala política. I això li crea un complex d’inferioritat tan gran que intenta compensar-ho amb la prepotència i el despotisme. Sap que mai no ha convençut ningú perquè la paraula enraonar no forma part del seu idioma. Espanya no enraona, Espanya tiranitza; Espanya no escolta, Espanya amenaça; Espanya no respecta, Espanya menysprea. És la seva naturalesa i mai no canviarà perquè es reafirma per mitjà de totes aquestes coses. La seva inseguretat és tan gran, que tota rebel·lia li genera dubtes d’identitat. Sap prou bé que la seva vida és la història d’un fracàs. Volia ser un imperi anorreador de pobles, cultures i llengües i no sols ha fracassat, sinó que aquesta malignitat s’ha girat en contra seva i amenaça destruir-la. Per això, talment com una cacatua astorada, es posa les mans al cap i, presa d’un histerisme esperpèntic, crida: “Catalunya és d’Espanya!”, “El poble català no existeix, només hi ha poble espanyol!”.

Som, per tant, davant d’una mediocritat intel·lectual que, a més d’evidenciar una esborronadora manca d’arguments, mostra l’intent desesperat de legalitzar el dret de conquesta. Espanya creia que ho tenia tot ben lligat amb una Constitució militaritzada i amb una majoria absoluta a Madrid, i ara es troba que Catalunya en té prou amb unes eleccions per declarar unilateralment la independència. I com que se sap perdedora, parla de suspendre l’autonomia, d’empresonar el president de Catalunya i d’un munt de barbaritats més. Santa impotència, pobreta! Ha arribat l’hora que els catalans cantem al fracassat imperi espanyol aquella cançó de Robert Charles Guidry: “Adéu-siau, cocodril. No passares de caiman. El teu quac-quac no m’interessa. No m’emprenyis més”.

http://www.naciodigital.cat/opinio/4490/mediocritat/intel/lectual/espanyola

 

 

Partits a l’alçada del moment històric

Jordi Casals

Catalunya ha anat cremant etapes històriques en els darrers anys, primer l’autonomista, després la federalista i finalment la particularista, en paraules d’Almirall, o foralista, en relació a les comunitats forals basques i navarreses i els seus concerts econòmics. Cada etapa s’ha anat fonent a mesura que la marxa històrica la dirigia unes elits polítiques que no han estat a l’alçada dels  respectius moments històrics. L’autonomisme es va saturar quan el peix el cove va passar d’una eina per evolucionar l’autogovern a una eina de subsistència política del pujolisme, llançant-se als braços d’Aznar.

El federalisme es va col·lapsar quan l’endemà d’aprovar un estatut de tall federal (asimètric) el partit federalista català, el PSC, es va llançar a Madrid a fer esmenes al text sortit del Parlament i, finalment, el peix al cove més putrefacte es va materialitzar amb l’intercanvi de les retallades a l’Estatut del Parlament, per part de la CiU de Mas, a canvi del suport a CiU per aconseguir la Generalitat, per part del mentider Zapatero. Finalment, la via “particularista” o “foral” s’ha evaporat perquè la contrapart imprescindible en el pacte fiscal ha negat fins i tot la capacitat de preguntar-ho realment. La manifestació massiva a favor de la independència ha fet la resta.

Les vies autonomista, federalista i “particularista” o “foral” també han fracassat perquè en els escenaris bilaterals amb Espanya, ni el PSOE ni el PP de cada moment (els de Felipe, Aznar, Zapatero, Rajoy i Rubalcaba) van estar a l’alçada de les circumstàncies, a l’igual que les forces polítiques catalanes, tampoc. Els primers per voluntat o incapacitat, els darrers per oportunisme i egoisme. Ara encetem l’etapa sobiranista, la d’exercir el dret a decidir. A diferència de les altres etapes, la responsabilitat d’estar a l’alçada del moment històric tant sols recau als partits catalans, perquè ara decidim nosaltres, des d’aquí. Caldrà debat des de la lleialtat, claredat en les propostes i generositats el dia després de les eleccions, dels qui guanyin i dels qui no.

Des d’Espanya ho voldran fer descarrilar, però només ho podran fer si els nostres, els de casa, ho permeten, no estant a l’alçada del moment històric.

http://www.naciodigital.cat/opinio/4491/partits/alcada/moment/historic

 

 

I dels Països Catalans, què en fem?

Se’ns gira molta feina, però ja no està tot per fer. Ara toca convertir en prosa els versos: “Així s’escriu la història. Saber-ho no pot sobtar ni decebre ningú.”

EVA PIQUER

Cinquanta anys després, potser no està tot perdut

El periodista Vicent Sanchis ha guanyat el Carles Rahola amb un assaig que reflexiona sobre l’anomenat “cas valencià” i s’adreça tant als lectors de dalt com als de baix. Catalans i valencians ens entenem a mitges, però no podem passar els uns sense els altres. És allò de ni-contigo-ni-sin-ti . Avui el País Valencià de Joan Fuster qui sap on para, però potser no està tot perdut. Encara.

El llibre, presentat al premi amb el títol Cinquanta anys després , no pot ser més oportú. Perquè fa mig segle exacte de la publicació de Nosaltres, els valencians , però també (o sobretot) perquè arriba en un moment crucial de la història de Catalunya. Ara que el Principat emprèn el vol cap a l’emancipació nacional (va tot tan de pressa que les metàfores no haurien de ser marines sinó aeronàutiques, o astronàutiques), té sentit que ens preguntem què coi fem amb el projecte dels Països Catalans. El seguim mantenint com a utopia, ni que només sigui perquè somiar és de franc? Anem tirant nosaltres i confiem que ells ja vindran?

En qualsevol cas, una Catalunya lliure bufaria (perdó, bufarà) a favor també del País Valencià i de les Illes. I jo que me n’alegraria (perdó: me n’alegraré), tant pels meus orígens valencians i menorquins com per la meva àvia murciana, que va voler fer seva la terra dels seus fills.

Els de la gola seca esperen el veredicte amb impaciència

L’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís té prou fe en l’efecte contagi, com va deixar clar el passat 9 de maig a l’Institut d’Estudis Catalans, en el discurs de cloenda de l’Any de la Paraula Viva. Llavors el de Perpinyà va parlar del referèndum per la independència com si ja hi hagués la data fixada, per bé que ni ell ni ningú (a part de Carod-Rovira, àlies el visionari) podia suposar que tot plegat s’acceleraria tant.

Val molt la pena rellegir ara el parlament de Joan-Lluís Lluís: “Allà on visc sento cada dia la set d’una llengua que va desapareixent. No sóc l’únic a tenir la gola seca per una llengua que ha començat a evaporar-se. I tots aquests, els de la gola seca, esperem amb impaciència el dia en què, per fi, haureu de decidir si voleu que existeixi aquest estat. Aquell dia serem molts a no poder votar, tots aquells que us envoltem des de tants territoris diversos també catalans. Però us acompanyarem en aquest procés, us ajudarem, us empenyerem, us renyarem potser, i us admirarem. I el dia del vot tindrem, amb vosaltres, l’alè tallat i el cor mig romput entre l’angoixa i l’esperança. I esperarem amb vosaltres el vostre veredicte ja que aquest veredicte ens portarà a tots cap a un camí o cap a un altre”. Amén.

Posem la mà damunt la mà i els anys conferiran duresa a cada gest

Serem allò que vulguem ser, com vaticinava Martí i Pol. Amb permís d’Espanya o sense. Hauríem de rellegir sencer el poema Ara mateix en lloc de quedar-nos només en l’hiperexplotat vers “Tot està per fer i tot és possible” (reformulat per Artur Mas: “Res serà fàcil però tot és possible”). El president ha sabut veure que és l’hora de trencar la rutina fent algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirarà la història.

A la mani més decisiva de totes les manis que es fan i es desfan, la gent també cantava “volem volem volem Països Catalans”, ni que només fos per variar el repertori de consignes. Els Països Catalans són una ambició tossuda que es nega a deixar de ser. Els territoris de parla catalana estem, doncs, condemnats a entendre’ns. Tot i que això d’entendre’s, ai, és més complicat que el procés, dolorós i apassionant, que ens durà a la independència. Ja ho deia Joan Fuster: “Quan dues persones es posen d’acord, segur que hi ha hagut un malentès”.

http://www.ara.cat/premium/llegim/dels-Paisos-Catalans-que_0_782921761.html

 

 

Pel ‘Financial Times’ les eleccions del 25N ja són “un referèndum”

El rotatiu es pregunta  si el president “Mas està liderant o seguint aquesta onada?” i admet que el sentiment nacional català va començar abans de la crisi econòmica

Nou article sobre la independència de Catalunya al ‘Financial Times’. El rotatiu britànic creu que, encara que el govern espanyol intenti impedir una consulta sobiranista, les eleccions al Parlament del proper 25 de novembre ja esdevindran a la pràctica en “un referèndum sobre la secessió de Catalunya” després que Mariano Rajoy hagi desaprofitat “una oportunitat històrica”, en referència al no del govern espanyol al pacte fiscal.

A més, el rotatiu afirma aquesta vegada que l’estat espanyol afronta “una crisi constitucional en tota regla, on la supervivència de l’estat-nació d’Espanya amb les actuals fronteres està en joc” i que això “xocarà frontalment amb la crisi de la zona euro”. Concretament, destca que Catalunya entrega al voltant de 18.000 milions d’euros l’any, el 9% del PIB, “una quantitat que supera les exigències de la transferència equitativa cap a les regions més pobres, quan molts sistemes federals capitalitzen la meitat d’aquest nivell”.

I, a diferència de la majoria de capçaleres que aquests dies han tractat a nivell internacional, el ‘Financial Times’ admet avui que “el sentiment separatista va començar molt abans de la crisi financera”. “El clam per la independència va esdevenir majoritari després de les millores de l’autonomia catalana” promogudes pel govern socialista i que van ser tombades pel Tribunal Constitucional, recorda.

Un perfil del president Mas

El diari britànic presenta aquestes idees en un article que sobre el president de la Generalitat, Artur Mas, que titula ‘El català amb el futur d’Espanya a les mans’ i en el qual defineix el president com “un nacionalista convencional” que ha descobert “que un gran sector de la societat no estava darrere seu, sinó davant”. I es pregunta si “Mas està liderant o seguint aparentment aquesta onada?”.

El president de la Generalitat “Ha fet el salt perquè veu la història davant seu i vol intentar atrapar-la”, declara l’economista Edward Hugh, afincat a Catalunya i assessor del rotatiu, en aquest article signat pel cap d’internacional. Mas, que va assolir el poder com “un tecnòcrata de fons”, segons l’’Financial Times’, ara veu com el debat s’està tornant “visceral”, diu, “a mesura que la política identitària comença a aclaparar el debat raonable”.

El diari també presenta CiU com “la personificació de la burgesia catalana i els seus tradicionalment prudents valors mercantils”. I en destaca la seva “ambigüitat filosòfica sobre la independència” i la seva “ambivalència, aliant-se ocasionalment tant amb la dreta com amb l’esquerra a Madrid”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/pel_financial_times_les_eleccions_del_25n_ja_son_un_referendum_89124.php

 

Perfil d’Artur Mas al ‘Financial Times’: “El català amb el futur d’Espanya a les mans”

L’influent rotatiu britànic opina que el president “sempre ha estat independentista” i interpreta els seus últims moviments dient que, després de la manifestació de la Diada, “va veure un moment històric davant seu i ara vol atrapar-lo”

ARA Barcelona

La imatge que il·lustra l’article del Financial Times

L’influent diari britànic ‘Financial Times’ dedica aquest divendres un perfil al president Artur Mas.

El rotatiu preveu “una crisi constitucional –en la qual la supervivència de la nació espanyola amb les seves actuals fronteres està en joc– que xocarà de front amb l’eurozona i la crisi fiscal”. “Els arguments en aquesta discussió familiar ja són enredats i tendenciosos però ara que les polítiques identitàries comencen a aclaparar el debat s’estan tornant viscerals”, continua el diari, “però Mas no és un precursor del separatisme revolucionari”.

Després de fer un retrat de CiU, el ‘Financial Times’ repassa la trajectòria política del president.

“Ha vist la història davant seu i vol atrapar-la”

Fent referència a la manifestació de la Diada, el rotatiu es pregunta: “Mas lidera o segueix aquest augment [independentista]?” Citant l’economista Edward Hugh, respon: “Mas sempre ha volgut la independència, però la decisió del tribunal [constitucional] de treure la paraula “nació” de l’estatut va ser el súmmum”. L’economista segueix: “la proposta de pacte fiscal va ser només una manera d’aconseguir que gran part de la societat catalana el seguís. Aleshores va venir la manifestació de la Diada i el descobriment que una gran part de la societat no el seguia, sinó que anava uns passos per endavant. Crec que en aquest punt va fer el salt –veu la història al seu davant i vol intentar atrapar-la.”

El diari conclou: “La historia, sens dubte, tindrà alguna cosa a dir”. I, citant les paraules de Mas durant la seva investidura, tanca l’article: “Els líders són gent que interpreta el significat de cada moment històric i és el deure del govern no tancar les portes als desitjos del poble”.

http://www.ara.cat/mon/Perfil-Mas-Financial-Times-dEspanya_0_782321955.html

 

‘USA Today’ parla de l’“opressió” catalana

El rotatiu diu que molts catalans volen marxar perquè Espanya s’enfonsa

REDACCIÓ

 

La manifestació que va reunir 1.5 milions de persones Foto: E MAGRE.

La Diada de l’Onze de Setembre va marcar un punt d’inflexió en la política catalana i espanyola, però també en la visió que té la premsa estrangera del conflicte entre Catalunya i Espanya. Cada dia apareixen articles en mitjans internacionals en què es parla de l’espoli fiscal de Catalunya i de l’anhel d’independència cada cop més estès entre la societat catalana.

Ahir va ser el rotatiu nord-americà USA Today el que es va fixar en el cas català amb un títol ben explícit: “Quan Espanya s’enfonsa, molts catalans volen marxar-ne.” El mitjà recorda tots els esdeveniments que han passat al país des de l’11 de setembre i destaca que el sentiment independentista cada dia s’alimenta més a causa de l’ofec financer que pateix Catalunya per part de l’Estat espanyol: “Espanya està entrant en la seva segona recessió en quatre anys i alguns catalans diuen que estan rebent pocs ingressos fiscals. La solució que demanen és una nació independent”, remarca l’article.

També posa èmfasi en la implicació del rei Joan Carles I en tot aquest debat i recorda també l’“opressió“ que ha patit Catalunya al llarg de la seva història.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/580074-usa-today-parla-de-lopressio-catalana.html

 

 

Taiwan considera Catalunya “el problema més gran de Rajoy”

Una productora asiàtica es mofa d’Espanya, del rei i del president espanyol

La productora taiwanesa NMA.TV, popular en aquest país asiàtic per les seves sàtires sobre temes d’actualitat, ha fet una radiografia amb animació dels principals problemes econòmics, polítics i socials que pateix Espanya en aquest moment.

Entre “un dels problemes més grans de Rajoy” apareix el “el moviment separatista català”. “Si Espanya no fa canvis de pes en el seu govern, Catalunya i altres comunitats autònomes intentaran independitzar-se”, adverteixen els taiwanesos a Mariano Rajoy.

La productora es mofa del president del govern espanyol fent-lo saltar d’un paracaigudes trencat amb el dibuix de la UE, també és rescatat d’una tomba per un personatge anomenat “austeritat” i apareix representat de Pinotxo. Però, també, per exemple, apareix el rei matant elefants. L’actualitat d’Espanya, des de l’òptica asiàtica, en poc més de dos minuts.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/taiwan_considera_catalunya_el_problema_mes_gran_de_rajoy_89118.php

 

 

 

La independència és una platja amb noies en biquini

Jordi Palmer

La possibilitat que Catalunya es proclami independent a curt termini ha arribat a tots els racons del món i amb tot tipus d’interpretacions. L’última en arribar-nos ha estat la versió satírica d’una televisió taiwanesa, que es fa ressó de les carregues policials d’aquesta setmana a Madrid per retratar la trista actualitat econòmica que viu a hores d’ara un Estat espanyol a punt de ser rescatat i que es complementa amb l’advertiment que Catalunya és a punt de proclamar-se independent.

El vídeo, de tall irònic i molt crític amb les gestions del president espanyol Mariano Rajoy i el seu monarca, Joan Carles, representa una Catalunya independent enmig de la Mediterrànea on els catalans hi arriben en senyeres voladores i són ràpidament envoltats per noies en biquini.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47239/independencia/platja/amb/noies/biquini

 

El “separatisme català”, el “problema més gran de Rajoy”, vist per una productora d’animació taiwanesa

NMA.TV fa una radiografia, en forma de dibuixos animats, de la conflictivitat social a Espanya arran de les mesures d’austeritat impulsades pel govern espanyol, i insta Rajoy a motivar canvis en les seves polítiques de govern per evitar l’anhel secessionista de diverses comunitats autònomes

Les mobilitzacions socials a Espanya arran de les mesures d’austeritat impulsades pel govern espanyol prenen cos en forma de dibuixos animats en un vídeo difós per una productora taiwanesa que ja s’ha convertit en tot un ‘hit’ a les xarxes socials.

NMA.TV, popular entre el públic asiàtic per les sàtires punyents d’afers d’actualitat –com l’embolic de faldilles del golfista Tiger Woods, el 2010, o el casament del príncep Guillem d’Anglaterra amb Kate Middleton–, fa una radiografia, en to distès, dels principals problemes que ha de capejar Rajoy, i encapçala la llista “el moviment separatista català”. El vídeo llança un advertiment: “Si Espanya no fa canvis de pes en el seu govern, Catalunya i altres comunitats autònomes intentaran independitzar-se”.

http://www.ara.cat/media/separatisme-Rajoy-productora-danimacio-Taiwanesa_0_782321886.html

 

 

 

És Espanya qui ha d’abandonar l’euro, segons The Telegraph

QS/Redacció

L’amenaça que una Catalunya independent quedaria fora de l’euro no acaben de convèncer els europeus, i menys si les amenaces provenen d’Espanya. Així ho indica el rotatiu britànic The Telegraph en una anàlisi titulada “Cal que Espanya abandoni l’euro” després de saber els números que caldran per rescatar el sistema bancari espanyol publicats aquest divendres.

El diari apunta la crisi bancària, un creixement de l’economia inexistent i uns nivells d’atur disparats com un dels principals problemes del sistema econòmic europeu. A més, The Telegraph recorda que aquesta situació reviu “l’antiga batalla entre els regionalistes i els centralistes torna amb gust de revenja”.  La situació d’Espanya implica que fins i tot els “rebels catalans” no volen ni el seu deute.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47254/espanya/qui/abandonar/euro/segons/telegraph

 
 
PREMSA INTERNACIONAL 'The Guardian': "Espanya va cap a la confrontació amb el Parlament català"
Les grans capçaleres es fan ressò de la decisió del Parlament sobre el referèndum d'independència
ARA Barcelona | Actualitzada el 28/09/2012 10:27

La notícia al web de 'The Guardian'.
- El diari britànic 'The Guardian' assegura que "Espanya va a la confrontació amb el Parlament català".

- El britànic 'Financial Times' esmenta la reacció del govern central a la convocatòria del referèndum dins la notícia sobre els pressupostos general de l'Estat, que es van presentar dijous: "El Parlament de la regió amb més pes econòmic d'Espanya, Catalunya, va aprovar la convocatòria d'un referèndum d'independència. Sáenz de Santamaría, va llançar un desafiament, argumentant que Madrid pot servir una mesura constitucional per aturar qualsevol intent de consulta separatista: 'No només existeixen els instruments per evitar-la, sinó que hi ha un govern que els vol fer servir, va dir".

- El nord-americà 'The New York Times', dins la crònica sobre els nous pressupostos presentats dijous a Madrid, diu que "davant una Catalunya que vol la independència el govern central va advertir que combatrà qualsevol intent de trencament".

- L'edició digital de 'The Washington Post' apunta que "Catalunya prepara un referèndum d'autodeterminació, però Espanya adverteix que utilitzarà els tribunals per aturar-lo".

- L'agència britànica Reuters parla del "xoc entre Madrid i Catalunya pel referèndum d'independència".

- L'israelià 'Haaretz' recull un article d'opinió titulat "Visca Catalunya, visca Israel", que rebat la idea d'estat binacional i diu que "Catalunya serà aviat un estat per al poble català, com Israel ha de ser l'estat dels jueus". 

- El nord-americà 'USA Today' interpreta la convocatòria de referèndum en un article titulat "Mentre Espanya s'enfonsa, molts catalans volen sortir-ne".

- La cadena russa Russia Today explica que "No hi pot haver un referèndum a Catalunya sense l'aprovació d'Espanya".

- El diary libanès 'Daily Star' diu que "Catalunya es prepara per votar per l'autodeterminació".


http://www.ara.cat/mon/The-Guardian-Espanya-confrontacio-Parlament_0_782321849.html

USA Today: «Catalunya és la vaca que Espanya muny constantment»

El diari nord-americà de més tiratge també parla del procés català.

La imatge internacional del procés català es decanta, cada dia més, a favor de l’independentisme. El diari nord-americà USA Today , amb un tiratge de gairebé dos milions d’exemplars, opta per il·lustrar la seva informació sobre el procés independentista català amb unes declaracions d’un lleidatà, Osvald Calzada, del tot concloent: “Catalunya és la vaca que Espanya muny constantment, només a canvi de donar-li la pastura justa per sobreviure.”

Vinculant el sentiment independentista a la reacció a la crisi econòmica espanyola, el diari sosté que “alguns catalans diuen que reben poc en comparació a la riuada d’ingressos que envien constantment a Madrid”.

També ressalta l’èxit d’assistència a la manifestació de la Diada, que qualifica com “una de les concentracions més grans de la història d’Espanya”, i assegura que “les últimes enquestes fetes públiques indiquen que el 51% dels catalans votarien a favor de separar-se d’Espanya.”

http://www.naciodigital.cat/noticia/47223/usa/today/catalunya/vaca/espanya/muny/constantment

 

Polònia s’interessa per la independència de Catalunya

L’eurodiputat del PP navarrès, Pablo Zalba. Foto: PP.

El procés independentista català és a l’agenda internacional, ja sigui a a Londres, Brussel·les o Varsòvia. Així ho exemplifica l’eurodiputat navarrès del PP Pablo Zalba, que avui al matí ha explicat, en un tuit, que un eurodiputat polonès li acabava de preguntar si el procés anava realment de veres. Ell mateix confessa que li ha hagut de respondre que no té prou elements per jutjar-ho.

Zalba és vicepresident primer de la Comissió d’Assumptes Econòmics i Monetaris des de principi d’any, quan va substituir-hi l’actual ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47196/polonia/interessa/independencia/catalunya

Israel posa els ulls al procés català

Ampli reportatge sobre els esdeveniments a Catalunya al diari Haaretz, amb entrevista a Tena

 El diari israelià Haaretz també informa del procés català.

Israel està amatent a la causa catalana. Com a mostra definitiva és l’ampli reportatge que el diari israelià Haaretz publica aquest divendres sobre el procés encetat a Catalunya. Un reportatge firmat pel cap d’internacional d’un dels principals rotatius israelians, Adar Primor, que inclou una entrevista amb el portaveu de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena.

“El boomerang ja està en camí: els catalans donaran la seva resposta a Rajoy el 25 de novembre”, assegura el diari per afegir que els “catalans estan decidits a eludir la Constitució espanyola i fer un referèndum d’independència”. Una consulta que Haaretz defineix com “una patata calenta que aviat acabarà a les faldilles de la Unió Europea”.

El diari aprofita l’avinentesa per recordar els conflictes similars que existeixen actualment de caràcter similar al que es viu entre Catalunya i Espanya. “L’última victòria dels separatistes del Quebec, Canadà, els continus esforços per desmantellar el regne de Bèlgica, i el referèndum nacional que se celebrarà a Escòcia el 2014 són només alguns exemples que ho demostren. Ni una federació ni una confederació, ni l’autonomia, ni cantons” clou l’edició d’avui de l’Haaretz. De fet, sentencia que no hi cap possibilitat d’un “estat binacional”.

El diari destaca l’entrevista al diputat Tena que recorda que el clam “És l’economia, estúpid” és només una de les causes del separatisme català. “El nostre honor i la nostra llibertat són fonamentals per al despertar”, assegura el diputat solidari que afegeix que “fins i tot sense la crisi econòmica i hauria una majoria clara per la independència”. Així mateix assegura que una “Catalunya independent serà amistosa amb Israel”.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47226/israel/posa/ulls/proc/catala

 

 

fotos de la Diada …. des d’Arabia Saudí: ni aquí s’han vist!

http://www.alriyadh.com/net/article/767551

 

 

Els esdeveniments alteren el sentit de la visita de Bertone

Els recents esdeveniments polítics de Catalunya han alterat el sentit original que es volia donar a la visita del cardenal Tarcisio Bertone, secretari d’Estat del Vaticà, a Barcelona. La Fundació Comte de Barcelona, lligada al Grup Godó, pretenia que la concessió del seu guardó al cardenal Bertone tingués una dimensió històrica.

Cardenal Tarcisio Bertone.

La dimensió de consolidar la vinculació entre la Corona espanyola, la Catalunya autònoma i l’Església catòlica. Però des que es va fer públic el nom del guardonat s’han succeït vertiginosament uns fets que han modificat aquests plantejaments: la manifestació de l’Onze de Setembre a favor d’una Catalunya amb estat propi a Europa.

També l’acceptació del missatge d’aquest 11-S per part del president Artur Mas, el rebuig del Govern Rajoy i del PSOE al pacte fiscal proposat a partir d’un acord del Parlament, la carta emesa per la Casa Reial en un gest inèdit, la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions catalanes que han de portar a un referèndum d’autodeterminació.

Aquest és el context ambiental del lliurement del premi de la Fundació Comte de Barcelona. El cardenal Tarcisio Bertone, el rei Joan Carles i el president Artur Mas coincidiren en la cerimònia.

Des de la perspectiva de l’Església cal deixar constància de l’actitud que l’episcopat ha de tenir davant la nova relació que s’obre entre Espanya i Calalunya. La postura de l’Església ha de ser favorable a les reivindicacions d’autodeterminació i sobirania de Catalunya si s’apliquen documents tan emblemàtics com l’encíclica “Pacem in Terris”, del papa Joan XXIII, i “Arrels cristianes de Catalunya” dels bisbes catalans.

Per la seva banda, Tarcisio Bertone, cap de la diplomàcia vaticana, ha afirmat davant del rei que la Santa Seu és partidària de que la resolució dels conflictes arreu del món es faci per vies de diàleg i pacífiques. La Santa Seu està en contra de l’ús de la força de les armes o de qualsevol tipus de violència per resoldre els conflictes entre les persones i els pobles.

http://www.tribuna.cat/cronica/afers-religiosos/els-esdeveniments-alteren-el-sentit-de-la-visita-de-bertone-28-09-2012.html

 

 

 

«Vamos a contar mentiras traLARA»

Quico Sallés

Si l’argument polític principal per combatre la secessió de Catalunya és la Constitució, anem arreglats. De fet, la Constitució no és res més que un pacte de rendició firmat per feixistes reciclats, espanyols apallissats i catalans espanyolistes.

Fou un armistici per evitar purgar els que van encendre la metxa de la massacre perpetrada per la Guerra Civil i els culpables de quaranta anys més de revenja gratuïta en format de dictadura. Les generacions actuals no tenen cap culpa de la rendició disfressada de transició dels nostres pares i avis.

De fet, per a mi la Constitució és una tifa normativa que ha permès coses tant extravagants com vergonyoses: Rodolfo Martín Villa pronunciant conferències, Fraga enterrat entremig de veneracions  o un comiat a Juan Antonio Samaranch decorat amb discursos elogiosos. Per tant, brandar la Constitució contra la legitimitat d’un referèndum a nivell internacional és tan absurd com la promesa de celibat de Nacho Vidal.

Alguna cosa similar passa amb la resta d’amenaces dels sospitosos habituals com Vidal Quadras o misteriosos coronels a la reserva. Aquests firmen sentències que fan pujar els colors als grisos funcionaris de Brussel·les. Pobres funcionaris de Brussel·les quan veuen que aquests són de la mateixa fusta que els ideòlegs del desastre de Bankia.

Però qui s’emporta la palma en aquest joc dels disbarats és aquest editor, en Lara, que diu que marxarà. Ho celebro. De fet, veient com pensa aquest espanyol podem sospitar quin tipus d’espanyol és el que es fa ric, i sobretot, com es fa ric. No m’estranya que el calvinisme no passés dels Pirineus.

Amb tot això, si alguna cosa tranquil·litza és allò que tenen en comú Soraya Sáenz de Santamaria, el coronel Alamán, en Patxi López, en Fernández Vara, en Vidal Quadras, en Lara o qualsevol de la llarga llista de voluntaris per bufetejar Catalunya: i és que tots aquests no argumenten, sinó que menteixen. De fet, mentides que no se les creuen ni ells. Com diria la cançó: “Vamos a contar mentiras, tra-LARA, tra-LARA”. I mentre cantin, nosaltres a fer feina perquè, a sobre, canten fatal.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47256/vamos/contar/mentiras/tralara 

“Tenemos que defender lo nuestro”

 Marta Rovira, sociòloga

El comentari de l’ex-president extremeny reclamant 150.000 persones que van néixer allà i viuen a Catalunya (un càlcul que ja de per si és de dubtosa ètica) és un signe de com des de fora de Catalunya s’ha bastit una mirada absolutament miop de la nostra realitat social.

Fins i tot a Catalunya mateix massa sovint s’ha volgut distingir les persones per raons d’orígens i de llengua.

Si ja de per si una reclamació com la que fa Fernández Vara és condemnable, perquè tracta aquests ciutadans de Catalunya com si fossin propietat d’alguna entitat superior i no ciutadans lliures, la millor resposta no ha vingut de les consideracions ètiques que se li poden fer, sinó de les mateixes persones al·ludides, que ja li han fet saber que ells són d’aquí.

Tenemos que defender lo nuestro“. És una de les frases que he sentit aquests dies, i que expressa el sentiment de moltes persones envers el tracte que rebem els catalans per part de l’espanyolisme dominant. Cal que a Catalunya defensem les nostres institucions, la nostra llengua, la nostra economia, la nostra identitat… contra un maltractament que patim quan anem a veure els parents al “pueblo”, contra l’insult constant, i contra el greuge fiscal que ens impedeix créixer i donar als nostres fills unes perspectives de futur dignes. I ho diuen aquestes persones que alguns voldrien apropiar-se per convertir-los en força de xoc contra el propi país que els ha vist créixer.
Cal evitar fractures perquè la pressió i tensió dels contraris a la independència serà molt forta”
Aquest combat miop contra les aspiracions catalanes està tenint un efecte cohesionador en sentit totalment contrari al que pretén. L’independentisme pràctic ha anat creixent en aquesta base social que inclou persones d’orígens diversos i que parlen llengües diverses. Si políticament l’independentisme ha triomfat en el moment en què ha esdevingut transversal, socialment s’ha convertit en un punt de consens que supera les diferències de llengua, d’origen geogràfic i de classe social.

I tanmateix, cal preservar amb cura aquest ambient de comunió tan característic d’un procés de canvi mogut des de d’una majoria social àmplia que comparteix la necessitat de dir prou i posa en crisi tot el sistema actual. Cal evitar que sorgeixin fractures, perquè la pressió i la tensió produïda pels contraris a la independència serà molt forta, molt dura, molt constant.

Malgrat els símptomes positius del suport social a la independència, doncs, cal fer pedagogia, ara sí, a favor de la cohesió al voltant d’un sol projecte de país, que es defineixi inequívocament com un país obert a tothom que en vulgui formar part, parli com parli i vingui d’on vingui. Un país lliure fet de persones que volen viure en llibertat.

http://www.tribuna.cat/opinio//tenemos-que-defender-lo-nuestro-28-09-2012.html

Protestes a Europa per les declaracions de Vidal Quadras

CiU, ERC i ICV demanen al president del parlament que el desautoritzi

Les declaracions d’Alejo Vidal Quadras demanant a Rajoy que preparés un general de brigada (minut 2:34 del vídeo), ‘de la guàrdia civil preferentment’, per a aturar el procés d’independència de Catalunya han generat força indignació entre ciutadans i dirigents polítics. La gravetat de les seves paraules ha fet que CiU, ERC i ICV hagin demanat al president del Parlament Europeu que desautoritzi l’eurodiputat del PP, que també és el vice-president de la institució.

Declaracions de Vidal Quadras

‘A part recórrer la decisió als tribunals s’ha d’intervenir l’autonomia. El govern [espanyol] s’ha de posar en contacte amb Mas i dir-li que això que ha fet fora de la llei ho ha de rectificar perquè, si no, l’haurem d’intervenir’, va dir dijous al vespre a Intereconomía.

Més encara: ‘El senat es reuneix, vota i la comunitat és intervinguda, el parlament es dissol, el govern de la Generalitat va a casa seva i la delegació del govern pren el control de Catalunya. I el general de brigada que deia pren el control dels mossos d’esquadra.’

I ho va defensar així: ‘Saben que ho fan contra la constitució. Una sentència del TC no servirà de res. El govern d’Espanya, com ja s’hi va trobar al govern de la República el 1934, ha de saber si té la determinació de fer complir les lleis. Perquè arriba un moment que l’estat ha de fer servir una de les seves atribucions, que és la de l’ús proporcional i legítim de la coacció’ (28:57 del vídeo).

Resposta de CiU, ERC i ICV

Arran d’aquestes declaracions els eurodiputats Raül Romeva i Ramon Tremosa, i el president d’ERC, Oriol Junqueras, han demanat a Martin Schulz que prengui les mesures pertinents, si Vidal Quadras no demana disculpes per unes declaracions ‘impròpies’ d’un vice-president del parlament europeu. A més, han registrat un pregunta parlamentària en què demanen a la Comissió Europea si suspendria els drets d’Espanya com a estat membre del Consell Europeu en cas que fes servir la força contra les decisions del Parlament de Catalunya.

L’eurodiputat de CiU Salvador Sedó també ha enviat una carta a Martin Schultz en què li demana una reunió i es queixa per les declaracions ‘inadequades i vergonyosos’ de Vidal Quadras. Sedó ha mostrat la seva ‘profunda preocupació’ i ha avisat que les declaracions de Vidal Quadras violaven els valors democràtics i els principis consagrats en els tractats de la Unió Europea.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4043637/20120929/ciu-erc-icv-demanen-president-parlament-europeu-desautoritzi-vidal-quadras.html

Alejo Vidal-Quadras demana al govern espanyol que intervingui Catalunya amb la Guàrdia Civil

L’eurodiputat del PP insta l’executiu espanyol a “dissoldre el Parlament de Catalunya” i que una “delegació del govern [espanyol] prengui el poder” si Artur Mas “no rectifica” en la proposta de consulta per a l’autodeterminació

Alejo Vidal-Quadras creu que el govern espanyol té “tota la raó” en assegurar que el Tribunal Constitucional “s’oposarà a qualsevol acte que es faci en contra de la Constitució”, però subratlla que hi ha un “problema”, i és que “la Generalitat de Catalunya, governada pels nacionalistes, ignora les sentències judicials, simplement les ignora”.

En declaracions aquest dijous al programa d’Intereconomía ‘El gato al agua’, en què participava de tertulià, l’eurodiputat del PP va demanar a la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que “vagi preparant un general de brigada de la Guàrdia Civil, perquè sinó…”. Vidal-Quadras diu que “el referèndum convocat és il·legal” i subratlla que “una institució del govern espanyol, com és el parlament de Catalunya, ha pres una decisió contra l’ordenament vigent”. L’eurodiputat ‘popular’, remet a l’article 155 de la Constitució i recorda que “preveu un mecanisme per a intervenir una autonomia, en el cas que aquesta autonomia incompleixi les greument les lleis, com és el cas”.

Vidal-Quadras insta el govern espanyol a trucar Artur Mas per dir-li que el què ha fet “va en contra de la llei” i que l’insti a “rectificar” amb l’amenaça d’una “intervenció”. “Si es nega [a rectificar], el Senat es reuneix, vota, el Parlament es dissol, el Govern de la Generalitat se’n va a casa i la delegació del govern [espanyol] pren el poder a Catalunya”. Aleshores, continua Vidal-Quadras “el general de brigada que es decideixi, pren el comandament dels Mossos d’Esquadra”. I adverteix: “I si treuen la gent al carrer, que la treguin. Després d’una setmana, la gent ha de tornar a casa seva, perquè de manifestar-se no es menja”, conclou.

http://www.ara.cat/politica/Aleix-Vidal-Quadras-Catalunya-Guardia-Civil_0_782321882.html

 

 

Vidal Quadras demana que la Guardia Civil intervingui a Catalunya

CiU, ICV i ERC denuncien el discurs del popular a la Comissió Europea i al president de l’eurocambra

El vice-president del Parlament Europeu, el popular Alejo Vidal Quadras, ha demanat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que “prepari un general de brigada de la Guardia Civil” perquè ja se sap que el Govern català incompleix les sentències del Tribunal Constitucional. El popular ha fet aquestes declaracions a Intereconomia després que la vicepresidenta de l’executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, hagi assegurat que combatrà amb les lleis i la Constitució la consulta sobiranista catalana.

El vicepresident del Parlament Europeu també ha recordat que a part “de recórrer la decisió als tribunals” s’hauria “d’intervenir l’autonomia”. I ha explicat el procès que ell seguiria si fos membre del govern espanyol: “El senat es reuneix, vota i la comunitat queda intervinguda, el parlament es dissol, el govern de la Generalitat se’n va a casa i la delegació del govern pren el control de Catalunya. I el general de brigada agafa el control dels mossos d’esquadra”. “I si la gent surt a manifestar-se durant una setmana no passa res, perquè de les manifestacions no es menja”, encara puntualitza.

“Saben que ho fan contra la constitució. Una sentència del TC no servirà per a res. El govern d’Espanya , tal com es va plantejar al govern de la República el 1934, ha de saber si té la determinació de fer complir les lleis. Perquè arriba un moment que l’Estat ha de fer servir una de les seves atribucions, que és l’ús proporcional i legítim de la coacció”, encara afegeix en una segona intervenció.

Els eurodiputats catalans es queixen a Europa

Les paraules de Vidal Quadras de seguida han tingut rèplica per part dels eurodiputats catalans, Raül Romeva i Ramon Tremosa, i del president d’ERC i fins fa poc eurodiputat, Oriol Junqueras,  ja han anunciat que presentaran una pregunta a la Comissió Europea i enviaran una carta al president de l’eurocambra, Martin Schulz, sobre aquest tema.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/vidal_quadras_demana_que_la_guardia_civil_entri_a_catalunya_89104.php

 

 

Desbarrar pot sortir molt car a don Alejo

El Parlament Europeu pot permetre que el seu vicepresident primer faci apologia de la violència i el genocidi en un programa de televisió i en el seu blog?

 

Després de les amenaces de Vidal-Quadras, l’eurodiputat Ramón Tremosa ha anunciat, a través d’una piulada, que juntament amb Raul Romeva i Oriol Junqueras, faran una pregunta a la CE i una carta al president de la Comissió, Martin Schuls, demanant explicacions sobre les amenaces de repressió violenta del vicepresident del Parlament Europeu, i europdiputat popular, Alejo Vidal-Quadras. El ultradretà Vidal-Quadras va amenaçar amb ocupar militarment Catalunya, a Intereconomia, en el programa “El gato al agua”, i en un escrit al seu blog descriu el full de ruta per aniquilar la independència de Catalunya, i al més pur estil inquisitorial espanyol, pregona l’asfixia econòmica de Catalunya per la força, la qual cosa demostra la manca de nivell democràtic de l’autor.

Vidal-Quadras que és habitual opinador de diari la Razón, té un bloc personal hostatjat a Periodista Digital i és habitual de la cadena Interecomia on sol desbarrar a sou, com ahir, que dir un munt de bajanades com que caldria fer ús legítim de la coacció  i que el govern hauria d’enviar un Guàrdia civil, per posar-se al comandament des Mossos i pregona l’asfixia econòmica de Catalunya per la força, la qual cosa no tindria més importància que la que tenen les declaracions del ultres de cada dia, si no fos que el tertulià és el vicepresident primer del Parlament Europeu.

http://www.directe.cat/noticia/240005/desbarrar-pot-sortir-molt-car-a-don-alejo

 

 

CiU, ERC i ICV reclamen la desautorització de Vidal-Quadras

Tremosa, Romeva i Miranda demanen a la CE si suspendria els drets d’Espanya com a Estat membre en cas d’intervenció militar

Els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda −en representació del republicà Oriol Junqueras (ERC)− , han reclamat avui al president del Parlament Europeu, Martin Schultz, que si el vicepresident Alejo Vidal-Quadras no demana disculpes per la seves declaracions demanant la intervenció de la Guàrdia Civil a Catalunya prengui mesures al respecte.

Els europarlamentaris catalans també han presentat una pregunta a la Comissió Europea en què demanen si la CE suspendria els drets d’Espanya com a Estat Membre al Consell Europeu en cas d’utilització de la força contra les decisions del Parlament, en referència a l’aprovació de la proposta d’una consulta sobre la independència de Catalunya.

Els eurodiputats recorden a les administracions comunitàries que la Unió Europea és “una unió política i econòmica de vint-i-set estats, és un projecte de pau a Europa, un marc de respecte a la democràcia i els drets humans, un espai de llibertats civils on la ciutadania pot expressar-se obertament, però amb respecte a la diferència. I això és el que CIU, ERC i ICV creuen que no va fer ahir el Sr. Vidal-Quadras”.

I recorden que “és molt important que el debat sobre la celebració d’un referèndum a Catalunya és faci en un marc cordial, que deixi de banda aquestes amenaces infames” i que “l’exèrcit ha d’estar subordinat als principis democràtics”. A més, recorden que la manifestació pels carrers de Barcelona del passat 11 de setembre de 2012, va ser multitudinària i pacífica.

Sedó també protesta

Per la seva banda, Salvador Sedó, eurodiputat d’UDC , també ha enviat una carta al president del Grup del PPE del Parlament europeu, Joseph Daul, per demanar-li una reunió per expressar-li la seva preocupació i queixa per aquestes mateixes declaracions. I en el seu compte de twitter, l’eurodiputat ha escrit: “El Parlament Europeu no es mereix un vicepresident com Vidal-Quadras. O rectificació i disculpes o DIMISSIÓ”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/ciu_erc_i_icv_reclamen_la_desautoritzacio_de_vidal-quadras_89120.php

 

 

Lara i Vidal-Quadras, de seguida nerviosos

Vicent Partal

Encara no havien passat ni vint-i-quatre hores de la proclamació del Parlament de Catalunya i ja hi havia qui s’havia posat nerviós. I de quina manera. Curiosament, els primers i més nerviosos de tots són catalans ferotgement antiindependentistes. He escrit ‘curiosament’, i potser no, perquè ells tenen més informació de primera mà.

Vidal Quadras i José Manuel Lara han estat dels primers a protagonitzar dues de les situacions més peculiars. Ben mirat, dues cares d’una mateixa moneda. L’un, de formes agressives; l’altre, de formes suaus. Qui es creu que representa el poder econòmic i qui representa, o es pensa que representa, el poder polític. En tot cas, com es pot veure, dos homes desesperats a la vista del futur que ens espera.

De Vidal Quadras, poca cosa podíem esperar-ne. Potser la seua crida a la intervenció militar acabarà causant-li un maldecap a Europa, on és simplement incomprensible que ningú apel·le a l’exèrcit per aturar una votació. Ja ho veurem. De moment, els eurodiputats catalans han reaccionat i han demanat a la cambra que condemne qui és un dels seus vice-presidents. Si passa, serà excel·lent.

El cas de l’editor de La Razón és més curiós encara, per la fúria amb què ha entrat en l’escenari un home considerat, generalment, discret. Si vol anar-se’n, que se’n vage; espere que nosaltres no fem com ell. Però, sincerament, em sorprendria molt que deixàs perdre el mercat català, que continua essent fonamental per a ell i per als seus negocis.

És anecdòtic, però costa de no fixar-se en el passat familiar d’aquests dos personatges. No sé si és certa la història dels Vidal-Quadras negrers, però d’allò que no hi ha cap mena de dubte és de com van arribar els Lara a Barcelona. El pare es va vantar sempre, fins i tot en plena democràcia, d’haver entrat a Catalunya tirant trets, com a integrant de l’exèrcit d’ocupació franquista.

http://www.vilaweb.cat/editorial/4043648/lara-vidal-quadras-nerviosos-ben-aviat.html

 

 

Mas reclama al govern espanyol educació i que “no amenaci”

El president adverteix que no es podrà impedir que el poble català es pronunciï en una consulta democràtica

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assenyalat avui que la seva intenció no és fer una consulta sobre el futur de Catalunya fora del marc legal, però ha advertit el govern espanyol que no es pot impedir que el poble català es pronunciï. Mas ha demanat a l’executiu de Madrid educació i que “no amenaci”, dient que ho impedirà.

En declaracions aquest divendres als periodistes després d’inaugurar el XIX Fòrum Barcelona de Seguretat Viària, Mas ha respost a l’advertiment de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que impedirà la consulta. Mas ha demanat que escolti la voluntat de els catalans que sortirà de les eleccions del 25 de novembre.

“Si el poble es pronuncia, el primer que s’ha de fer és escoltar atentament i educadament i no amenaçar”, ha declarat el president, que ha reclamat al govern de Madrid diàleg si finalment les urnes donen suport el 25 de novembre a un gir català cap a l’autodeterminació.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/mas_reclama_al_govern_espanyol_educacio_i_que_no_amenaci_89097.php

 

Puig assegura que els Mossos estaran «al servei del país»

El conseller d’Interior considera que defensaran el que els catalans decideixin democràticament

Parella dels Mossos Foto: Mossos

El conseller d’Interior, Felip Puig, ha assegurat aquest divendres que la policia de Catalunya, que conformen els Mossos d’Esquadra i les policies locals, estarà “al servei del país i de les seves institucions”, en aquests moments de “transició nacional”, i de tot allò que els catalans decideixin democràticament i legítima com a poble. Durant l’acte de lliurament de les medalles d’honor de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Puig ha volgut ser clar i ha reafirmat que el sistema policial català el formen els Mossos i les policies locals, tot i que ha admès que ara compten amb la màxima col·laboració de la Guàrdia Civil i la policia estatal.

En un discurs basat en els nous reptes de la seguretat davant dels canvis socials i econòmics, el conseller ha fet un repàs a la llarga trajectòria de la Guàrdia Urbana per justificar que és un cos que s’ha anat adaptant als canvis històrics. Tot i que ha admès que ara els canvis són més ràpids, ha aconsellat no quedar-se parat, perquè això és garantia de fracàs. Segons ell, només es pot reaccionar davant dels canvis intentant-los conduir, mentre que resistir-s’hi o ignorar-los suposa quedar enrere. No hi ha cap seguretat d’èxit, però el fracàs és segur si no hi ha adaptació als canvis, ha opinat.

Per la seva banda, l’alcalde, Xavier Trias, també ha volgut agrair la tasca diària de la Guàrdia Urbana, sobretot en un moment de crisi econòmica, institucional, europea i de model d’estat, una situació “quasi d’emergència nacional”.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47250/puig/assegura/mossos/estaran/servei/pais

 

 

 

Contra l’amenaça

El president de la Generalitat reclama al govern espanyol que deixi de banda les intimidacions i escolti el clam català

Artur Mas avisa que només si es nega l’existència de Catalunya es pot impedir que faci una consulta

ANNA SERRANO
Rubalcaba i Camacho titllen el president d’“irresponsable”

Menys “amenaces” i més diàleg. Aquesta és la recomanació que el president de la Generalitat, Artur Mas, va fer ahir a l’executiu estatal després que anunciés, a través de Soraya Sáenz de Santamaría, que utilitzarà tots els instruments jurídics i judicials contra la celebració d’una futura consulta sobre la independència de Catalunya. El missatge de Mas és que el procés iniciat cap a l’estat propi és imparable i no es pot frenar. Tampoc amb sentències o amb decisions judicials, com es pretén des de l’executiu estatal. “S’ha de resoldre amb diàleg, negociació i sense amenaces, i escoltant la veu de la gent quan es pronuncia en referèndums, en les consultes i en les eleccions”, advertia Mas al govern de Mariano Rajoy.

Ho feia el dia després que el Parlament aprovés, amb més del 60% dels diputats –84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions–, que Catalunya celebri en la pròxima legislatura –“prioritàriament”– una consulta sobre el seu futur. Mas va qualificar la decisió d’“històrica” i va alertar l’Estat que marca “un abans i un després”. El president de la Generalitat va anar més enllà, avisant-lo que no pot aturar la voluntat de Catalunya. “No es pot impedir que un poble que té mil anys d’història, que té un projecte de futur i que vol lluitar pel seu benestar es pronunciï sobre aquest futur, a menys que se li negui l’existència”, afirmava el president per instar l’executiu estatal a “escoltar”.

Però el gabinet de Mariano Rajoy no sembla gaire disposat a parar l’orella. A la mateixa hora que dijous es votava la consulta a la cambra catalana, la vicepresidenta espanyola alertava que l’Estat farà servir tots els mecanismes jurídics i judicials per frenar la convocatòria. L’executiu estatal estudia recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o al Tribunal Constitucional. En aquest últim cas, per demanar-li que suspengui la llei de consultes, una demanda que podria servir tant per a la normativa aprovada pel tripartit, ja recorreguda, com per a una de futura si la impugnés. L’executiu espanyol estudia una tercera via, que consistiria en l’ús del Codi Penal per aconseguir una imputació del president. “Són les amenaces típiques, tradicionals, i és la manera que tenen de reaccionar, molt sovint, els poders de l’Estat”, considerava Mas.

Trobada, dimarts

Després d’entrevistar-s’hi el 20 de setembre, Mas es trobarà dimarts vinent amb Rajoy. Ho farà després que dilluns al migdia signi el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria de les eleccions pel 25 de novembre. I també serà el primer cop que estaran cara a cara d’ençà de l’aprovació de la resolució per celebrar una consulta sobiranista. Serà en el marc de la conferència de presidents autonòmics que es farà al Senat, i juntament amb la resta de dirigents territorials. Igual que va fer el dia que es va veure amb Rajoy, quan va comparèixer a la delegació de la Generalitat a Madrid i no a La Moncloa, Mas no valorarà la trobada a la cambra alta, tal com sí que faran els seus homòlegs de la resta de territoris. El president la detallarà dimecres, al Palau de la Generalitat.

Va ser en aquest escenari on ahir, d’altra banda, es va entrevistar amb el líder del PNB, Iñigo Urkullu. Es tractava d’una reunió ajornada d’aquest estiu i que els dos dirigents nacionalistes van celebrar just ahir per desvincular-la de les campanyes electorals basca –els comicis són el 21 d’octubre– i catalana –el 25 de novembre.

Més reaccions

Mentrestant, les reaccions a una eventual consulta van continuar. Cal destacar la de la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que va acusar el president de la Generalitat d’actuar “de manera irresponsable”. És el mateix que opina el secretari general del PSOE, que va reproduir el qualificatiu en una entrevista a Ràdio Euskadi. Rubalcaba va acusar Mas de buscar la “confrontació” amb tot aquest procés, i també va recriminar a Rajoy que només hagi parlat amb Mas d’ajustaments i no de tot aquest “embolic”. “Són dos presidents irresponsables”, va sentenciar.

Qui també es va pronunciar ahir va ser el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno, que va fer una crida als polítics a actuar amb “prudència”. En l’obertura de l’any judicial, va demanar un esforç per trobar fórmules perquè el poder estigui “associat” a la societat. Menys prudent va ser la portaveu del Consell General del Poder Judicial, Gabriela Bravo. Tot i no entrar a valorar els últims esdeveniments polítics, va deixar clar que la Constitució, “mentre no es modifiqui”, indica clarament “a qui correspon” la convocatòria d’un referèndum, en referència a l’executiu estatal.

El president està perdent el sentit de la realitat i està actuant de manera irresponsable. Alícia Sánchez-Camacho PRESIDENTA DEL PP A CATALUNYA

No es pot impedir que un poble amb mil anys d’història es pronunciï sobre el futur, a menys que se li negui l’existència. Artur Mas  PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Això s’ha de resoldre amb diàleg, sense amenaces i escoltant la veu de la gent quan es pronuncia en referèndums, consultes i eleccions

Mas fa un exercici d’irresponsabilitat extraordinari en plantejar una consulta sense autorització. Alfredo Pérez Rubalcaba SECRETARI GENERAL DEL PSOE

A la Generalitat li urgeixen 560 milions

El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va instar ahir el govern espanyol a transferir com més aviat millor 560 milions provinents del fons de liquiditat autonòmic. Aquests diners serviran per pagar despeses corrents, va aclarir el conseller, i també va garantir que les nòmines dels funcionaris es pagaran amb normalitat, tot i la necessitat de líquid del govern català.

Catalunya ja ha rebut 400 milions d’aquest mecanisme habilitat per l’executiu estatal perquè els territoris, que tenen l’accés tancat per finançar-se a l’exterior, puguin afrontar els venciments de deute. Des de la Generalitat esperen rebre els 560 milions la setmana vinent, però el conseller d’Economia ja avisava que, si no arriben dilluns, el primer dia del mes d’octubre, alguns pagaments del govern català es podrien endarrerir uns quants dies. Això, de fet, ja va passar a l’estiu, quan l’executiu va ajornar els diners per abonar diferents pagaments de concerts a escoles, hospitals i centres assistencials.

Catalunya no és l’únic territori que ha accedit al fons de liquiditat autonòmic, dotat amb 18.000 milions en total. També ho han fet el País Valencià, Castella-la Manxa, Múrcia i Andalusia, que aquesta setmana va demanar, com Catalunya, 5.000 milions d’aquest mecanisme.

Des del PP, la diputada i vicepresidenta tercera de la mesa del Congrés, Dolors Montserrat, va denunciar que la Generalitat pot pagar les nòmines dels treballadors públics gràcies als populars i, en concret, al fons de liquiditat habilitat pel govern de Rajoy. I va acusar l’executiu d’Artur Mas de “pensar només en la independència”.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/580072-contra-lamenaca.html

 

 

Mas torna a marcar territori a Madrid

El president de la Generalitat serà l’únic líder que no parlarà des de la Cambra Alta després de la Conferència de Presidents

Artur Mas, encara que només sigui un gest simbòlic, torna altre cop a marcar posicions. I com ja va fer després de l’entrevista amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el líder català ha decidit renunciar a la sala de premsa que les institucions espanyoles li han ofert al Senat per explicar davant els periodistes la seva versió de la Conferència de Presidents que s’ha de celebrar dimarts a Madrid.

El president de la Generalitat és l’únic líder convocat a la cambra alta espanyola que ha rebutjat aquest servei, segons fonts de l’executiu, però han assegurat desconèixer les intencions d’Artur Mas. Ara fa uns dies, el president de la Generalitat va optar per fer la roda de premsa a la Delegació de la Generalitat a Madrid i no a la Moncloa com és habitual.

Aquesta vegada, però, segons han informat fonts del Govern, el president de la Generalitat informarà sobre la Conferència de Presidents l’endemà de la trobada en roda de premsa des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/mas_torna_a_marcar_territori_catala_a_madrid_89116.php

 

 

Espanya s’ho pensarà dues vegades abans d’enviar Mas a la presó

Espanya té raó en una cosa: el debat que s’ha obert a Catalunya tindrà repercussió per als espanyols. Això no vol dir, però, que ells tinguin cap tipus de dret a decidir el nostre futur. Les decisions que pren Barack Obama també afecten els catalans i no podrem votar als EUA el primer dimarts després del primer dilluns de novembre. A veure si ho entenen.

 

Madrid. La dreta mediàtica espanyolista està excitadíssima i ja demana a Mariano Rajoy –que s’ho mira a la distància, puro en mà– que recuperi la reforma del Codi Penal que va perpetrar Aznar per tancar a la presó el lehendakari Ibarretxe (un canvi normatiu tan absurd i maldestre que el propi Constitucional va acabar tombant).
Ara, els ultres –i alguns que fins ara ho dissimulaven prou bé– voldrien que el govern espanyol tirés d’ordeno y mando i engarjolés el president de la Generalitat. Es deleixen per emular les imatges del president Companys entre garrots. Són els mateixos, els del PP, que s’han negat sistemàticament a posar una trista placa de record al president màrtir allà on va ser torturat per la policia de la dictadura, al quilòmetre zero de Madrid, on hi ha la seu de la Comunitat.

A la gent no se la convenç ni a cops de Constitució ni a cops de porra

Tot plegat, una vergonya: els hereus del franquisme, transvestits de demòcrates de tota la vida, s’omplen aquests dies la boca a l’hora de donar lliçons amb l’únic objectiu d’anul·lar la voluntat d’un poble. No han entès que a la gent no se la convenç ni a cops de Constitució ni a cops de porra, com hem vist aquesta setmana pels carrers de la capital espanyola.

Saliven només d’imaginar el Govern entre reixes… però saben que no passarà. En primer lloc, perquè l’executiu de Rajoy coneix les lleis i és conscient de la dificultat de tirar endavant un canvi legislatiu d’aquesta magnitud. En segon lloc, perquè el lideratge del president espanyol està cada cop més debilitat i no tindria prou força per resistir un embat tan dur. El cap de l’executiu confia en dues coses: que l’amenaça del TC sigui suficient (no han entès que és un tribunal arnat que ja no fa ni fred ni calor als catalans) i, sobretot, en que el pas del temps –i les pressions de la Santa Aliança, agafant l’expressió de Toni Soler– ho amoroseixi tot.

El debat català dirà molt més de com és Espanya que no pas de com és Catalunya

Alguns ja han començat. No obstant, l’argument per pensar-s’ho dues vegades abans de suprimir l’autonomia és més de fons. Espanya sap que si actua amb aquesta brutalitat –a l’altre extrem del Regne Unit amb Escòcia– seria la seva fi com a estat pretesament democràtic i civilitzat. Seria un company de viatge incomdíssim a Europa, més fins i tot que els règims totalitaris que tan blasma el PP. El debat català dirà, al capdavall, molt més de com és Espanya que no pas de com és Catalunya, que de moment actua amb una elegància exquisita.

 http://www.tribuna.cat/cronica/madrid/espanya-sho-pensara-dues-vegades-abans-denviar-mas-a-la-preso-28-09-2012.html

 

 

Los partidos que salieron a la calle en la Diada ganan votos

Un sondeo de ‘La Vanguardia’, realizado entre la cita Rajoy-Mas y el pasado jueves, revela un ascenso de 10 escaños entre CiU, ERC e ICV y un masivo apoyo al referéndum | Una mayoría rotunda apoya la consulta a los catalanes sobre el vínculo con España | Mas deja claro que utilizará las vías legales españolas, catalanas o europeas para la consulta

Ninots Toni Batllori

JORDI BARBETA

El tsunami político que se desencadenó el Onze de Setembre cuando Catalunya vivió la mayor movilización de su historia a favor de la independencia está agitando el mapa electoral. Los partidos que apoyaron la manifestación, Convergència i UnióIniciativa per Catalunya y Esquerra Republicana, experimentan un aumento considerable en la intención de voto en detrimento de los que no se sumaron a la marcha y proporcionará diez diputados más a la actual mayoría soberanista que registraba el Parlament recién disuelto.

Esta es la principal conclusión del sondeo electoral que publicará mañana La Vanguardia, el primero efectuado después de la gran manifestación de la Diada y de la reunión del presidente de la Generalitat, Artur Mas, con el presidente del Gobierno español, en la que Mariano Rajoy rechazó la propuesta catalana del pacto fiscal. El estudio elaborado por la empresa Feed-back señala que la actual mayoría de 86 diputados soberanistas que registraba el Parlament se dispararía como mínimo hasta 96, es decir, una mayoría superior a los 2/3 de la Cámara, que es la proporción que se requiere para llevar a cabo las reformas estructurales.

Otro dato de interés que arroja el sondeo es que una rotunda mayoría muy superior a los dos tercios defiende el derecho a decidir y la convocatoria de una consulta a los catalanes sobre el vínculo colectivo que desean mantener con el Estado español. El trabajo de campo -1.200 entrevistas- del sondeo que publicará mañana este diario se ha llevado a cabo diez días después de la gran manifestación de la Diada y a partir del día siguiente de la reunión de los presidentes Mas y Rajoy en la Moncloa, cuando descarriló definitivamente el pacto fiscal catalán.

Esta perspectiva alimentará el carácter plebiscitario de las elecciones convocadas para el 25 de noviembre sobre el derecho de los catalanes a decidir su propio destino colectivo.

El presidente de la Generalitat, Artur Mas, respondió al Gobierno español, que, a través de su portavoz, Soraya Sáenz de Santamaría, había advertido el jueves que el Ejecutivo de Mariano Rajoy estaba dispuesto a impedir el referéndum catalán aplicando todos los instrumentos jurídicos a su alcance. “En lugar de amenazar -declaró Mas-, los poderes del Estado deberían escuchar atenta y educadamente lo que diga el pueblo de Catalunya”.

El presidente catalán quiso dejar claro que no entra en sus planes vulnerar la ley, pero sí actuar de acuerdo con la voluntad política pacífica y democráticamente expresada por los catalanes. “No tenemos ningunas ganas de hacer las cosas fuera del marco legal -señaló el presidente de la Generalitat-, pero lo que no se puede impedir es que un pueblo que tiene mil años de historia, que tiene un proyecto y que quiere luchar por su bienestar se pronuncie sobre su futuro, a menos que se le niegue la existencia”.

Fuentes del Govern informaron ayer de que cuando el president Mas declaró en el Parlament que pensaba consultar igual a los catalanes sobre su futuro político aunque el Gobierno español no lo autorizara, no estaba anunciando ninguna ilegalidad. “Agotaremos todas las vías legales posibles, empezando por las españolas, siguiendo con las catalanas y apelando a las europeas si fuera necesario”, aclaró un portavoz.

Todo apunta a que la soberanía, más que la independencia, será la cuestión clave del debate electoral, después de que hasta los socialistas catalanes han asumido el reconocimiento del derecho a decidir y la convocatoria de un referéndum, en contra de lo que ha venido defendiendo la dirección de su partido hermano, el PSOE. Ayer, Àngel Ros, alcalde de Lleida, propugnaba el derecho de Catalunya a decidir su futuro como nación, a expresarlo en un referéndum, y defendía una relación bilateral entre Catalunya y España de igual a igual. Todo lo contrario del dirigente del PSOE Ramón Jáuregui, quien dejó claro que los socialistas jamás aceptarán la concepción de España como “una agregación de naciones” y que en ningún caso el federalismo de los socialistas aceptará “ningún otro sujeto político que no sea el pueblo español”.

Mas se reunió ayer en Palau con el líder del PNV, Iñigo Urkullu, que también se encuentra en precampaña electoral. El tsunami catalán está afectando a la campaña de los nacionalistas vascos, porque todo lo que sea agitar el soberanismo beneficia esta vez a Bildu, el partido de la izquierda abertzale, que, según algunos sondeos, podría lograr el sorpasso y situarse como primera fuerza en el Parlamento de Vitoria, lo que supondría un auténtico terremoto político en Euskadi y, por supuesto, también en España.

http://www.lavanguardia.com/politica/20120929/54351325764/partidos-diada-ganan-votos.html#ixzz27pX3m2Jg

 

 

Sala-i- Martín desmunta una altra mentida espanyola

El catedràtic de Columbia explica que no hi ha motius per preocupar-se per les pensions si Catalunya s’independentitza

L’economista Xavier Sala-i-Martín desmunta aquesta vegada un dels arguments de la por més utilitzats des d’Espanya: les pensions. Sala-i-Martín explica que no hi ha motius per amoïnar-se sobre qui pagarà les pensions en una futura Catalunya independent, en un article publicat al seu web.

El catedràtic de Columbia, fent referència a la sentència que sovint es llença des d’Espanya que si Catalunya se’n va aquella es negarà a pagar les pensions dels jubilats catalans perquè tots els diners que han contribuït al llarg de la seva vida és a Espanya i no a Catalunya”, la qualifica de “mentida”. “De fet, no només és mentida sinó que és una estupidesa monumental que només pot afirmar algú que no coneix com funciona el sistema de pensions”.

El professor Sala-i-Martín explica que “quan un treballador cotitza a la seguretat social, l’estat agafa aquests diners i no els diposita en un compte amb el nom del treballador perquè aquest trobi els diners el dia que es jubili. Els diners que paga avui paga el treballador són utilitzats per pagar els pensionistes d’avui i després desapareix”.

Aquest “sistema de repartiment” fa que “l’única garantia que tenen els jubilats de cobrar la seva pensió , a Espanya o a Catalunya, són els joves treballadors disposats a donar una part del seu sou per pagar als avis d’avui a canvi que la següent generació faci el mateix amb ells”. Sala-i-Martín remarca la importància de tenir clar aquest funcionament, ja que “això significa que les pensions dels jubilats catalans no les garanteixen ni el govern espanyol ni cap fons dipositat en un banc a nom d’aquests treballadors. La garantia de les pensions dels jubilats catalans la donen els treballadors catalans que cotitzen a la seguretat social, sigui aquesta catalana o espanyola”.

Sala-i-Martín ho exemplifica de la següent manera: “imaginem que una de les Comunitats Autònomes s’independentitza. Les altres setze tindran menys cotitzacions (perquè només tindran 16×4=64 treballadors) però els jubilats no patiran perquè també n’hi haurà menys: 16 enlloc de 17. Segueixen tocant a 4 treballadors per jubilat. D’altra banda, la comunitat que s’ha separat, diguem-l’hi Catalunya, tindrà 4 treballadors i un jubilat”. Això exemplifica que “el nombre de cotitzants per jubilat segueix sent el mateix i per tant les pensions no canviaran ni un cèntim. Ni a Espanya ni a Catalunya”. Un cop trencat el discurs de la por espanyol, el professor d’economia afirma que “l’argument de que si Catalunya s’independentitza arruïnarà als jubilats catalans és absolutament falsa”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/09/sala-i-_martin_destapa_una_altra_mentida_espanyola_89100.php

 

 

La Caixa i el Sabadell, aprovats amb nota

Les dues entitats catalanes superen l’auditoria d’Oliver Wyman amb excedents de capital per afrontar un escenari econòmic advers

Els set bancs que suspenen el test necessitaran fins a 53.475 milions addicionals

B.BADRINAS
La meitat de les entitats financeres de l’Estat necessiten enfortir el seu capital. Aquesta és la principal conclusió de la prova de resistència elaborada per la consultora Oliver Wyman a un total de catorze grups, els resultats de la qual es van donar a conèixer ahir i que eleven aquest dèficit de recursos a 53.475 milions d’euros. La quantia, en tot cas, se situa lleugerament per sota dels 60.000 milions que estimaven els analistes i, en tot cas, és clarament inferior als 100.000 milions d’euros reservats per la UE per al rescat de la banca espanyola.

Popular, el més castigat per un test que li exigeix 3.223 milions

Amb tot, el secretari d’Estat d’Economia, Fernando Jiménez Latorre, va destacar ahir en la presentació de l’informe que els recursos públics que utilitzarà la banca espanyola per recapitalitzar-se se situaran al voltant dels 40.000 milions d’euros, ja que la resta fins als 53.475 milions d’euros requerits seran generats per les pròpies entitats a través de la seva activitat ordinària, venda d’actius o ampliacions de capital.

En el cas dels grups catalans, La Caixa i Banc Sabadell aproven amb nota, ja que presenten excedents de capital de 5.720 milions i 915 milions, respectivament. No passa el mateix amb Catalunya Caixa, una entitat controlada ja per l’Estat i que arrossega encara un dèficit de 10.825 milions d’euros. El grup dirigit per Adolf Todó espera ara la imminent arribada dels fons europeus per recapitalitzar-se, així com el traspàs dels seus actius immobiliaris a l’anomenat banc dolent abans de la conclusió de l’exercici. “Un cop tancat aquest procés seguirem ràpidament amb el nostre pla de venda amb una entitat ja totalment sanejada”, van indicar ahir fonts del grup català.

Els fons europeus també injectaran al llarg del proper mes de novembre recursos a BFA-Bankia, Nova Caixa Galícia i Banc de València, les altres tres entitats que han estat nacionalitzades en l’últim any (veure quadre adjunt amb les respectives necessitats de capital) a través del FROB. “Els nostres plans continuen sent subhastar les entitats que estan sota control de l’Estat el més aviat que sigui possible”, va apuntar ahir Fernando Restoy, subgovernador del Banc d’Espanya.

La resta de grups que necessiten reforçar els seus balanços són Popular, BMN i la societat resultant de la incipient fusió entre Ibercaja, Liberbank i Caja 3. Aquests tres grups hauran de presentar en les properes setmanes un pla per aconseguir el capital deficitari però, en cas de no aconseguir-ho, rebrien una injecció pública que podria comportar l’entrada de l’Estat en el seu capital. Popular necessita recursos per 3.223 milions d’euros i ahir mateix ja va rebutjar cap mena d’ajunt públic, amb la qual cosa sembla abocat a una venda d’actius i una ampliació de capital força dilutiva per una entitat que tenia ahir un valor a borsa de 3.500 milions d’euros. BMN, per la seva banda, presenta una carència de 2.208 milions i podria acabar nacionalitzada i, posteriorment, subhastada. Finalment, la integració d’Ibercaja-Liberbank i Caja 3 podria saltar pels aires, ja que Ibercaja en solitari té futur com a grup independent, mentre que Liberbank i Caja 3 també podrien acabar en mans de l’Estat.

Entre les entitats més solvents se situen el Santander i el BBVA, que presenten superàvits de capital per 25.297 milions d’euros i 11.183 milions d’euros, respectivament. Els altres grups financers que han aprovat les proves de solvència són la basca Kutxabank, Bankinter, la andalusa Unicaja i els mencionats La Caixa i Banc Sabadell.

 

LES REACCIONS

És complicar fer previsions temporals sobre quan es podrà restaurar l’oferta creditícia. Banc d’Espanya

La recapitalització portarà un sistema sòlid que ajudarà a reactivar el crèdit i promoure l’ocupació. FMI  

Confiem que el rigorós examen marqui la culminació de la reestructuració del sistema financer. CECA  

És un pas important per reforçar la viabilitat del sector bancari i retornar la confiança. Comissió Europea

 

Oferta per les preferents d’Unnim

 El BBVA, que va fer-se el passat març amb la catalana Unnim, va llançar ahir una oferta de compra dirigida als titulars de participacions preferents i deute subordinat d’Unnim pel 95 per cent del seu valor nominal i a canvi d’accions de l’entitat financera. Així, els inversors que acceptin el bescanvi –el termini conclou el 18 d’octubre que ve– rebran a canvi dels seus títols preferents i subordinats accions de BBVA d’autocartera. El 22 d’octubre es produirà la venda dels valors d’Unnim i la compra de les accions de BBVA, mentre que el 25 del mateix mes s’executarà la liquidació de l’operació. L’oferta està dirigida a un total de quinze emissions de les antigues caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, que sumen un valor nominal de 490 milions d’euros, una quantitat que inclou els títols preferents (225 milions) i els subordinats amb venciments de més de dotze mesos (265 milions d’euros).

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/580104-la-caixa-i-el-sabadell-aprovats-amb-nota.html

 

 

Mascarell: Los recortes a equipamientos culturales catalanes serán del 30 al 100%

El porcentaje variará según las instituciones culturales y, según el conseller, serán de un 50% en el Liceo y un 30% en el MACBA y en el MNAC

Barcelona. (EFE).- El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha criticado hoy al Gobierno central por los recortes que prevé en los equipamientos culturales catalanes en los presupuestos de 2013, que será de entre un 30% y un 100%, según los centros.

Mascarell ha subrayado la paradoja que supone que el Estado aspirara en los últimos años a participar en los consorcios y patronatos de los grandes equipamientos, como el MNAC, el Gran Teatro del Liceo, el Teatre Lliure o el MACBA, y en cambio “ahora se quieren ir”.

Según el conseller, que ha participado en la inauguración del nuevo Centro de Arte Contemporáneo de Barcelona, a falta de estudiar mejor las cuentas, las aportaciones del Ministerio de Cultura “se reducirán una media de un 50%, y en algunos casos incluso desaparecerá la totalidad de la subvención”.

Esta situación, señala Mascarell, es más grave teniendo en cuenta que el punto de partida eran “los dos años últimos en los que las ayudas a los equipamientos culturales se habían recortado y la suma (acumulada) es importante”.

A consecuencia de esta situación, augura el conseller, “todas las instituciones tendrán dificultades”. Los recortes variarán según las instituciones culturales y, en palabras de Mascarell, serán de un 50% en el Liceo (más de 4 millones) y un 30% en el MACBA y en el MNAC.

En el mismo acto, el teniente de alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, ha lamentado que el presupuesto que el gobierno central destinaba a la capitalidad cultural de Barcelona prácticamente desaparecerá al pasar de 10,6 millones de euros en 2010 o 9,5 en 2011 a un millón previsto para 2013.

http://www.lavanguardia.com/cultura/20120928/54351290292/ferran-mascarell-recortes-cultura-catalunya.html#ixzz27pYLgujb

 

 

 

 

Fabra i Coats, factoria de creativitat emergent

Ahir es va inaugurar el Centre d’Art Contemporani de Barcelona i avui es farà una gran festa on hi participaran més de vuitanta artistes. Tanmateix, el sector pateix la crisi amb agudesa

Una factoria de creativitat emergent, aquesta és la definició que van compartir el conseller Mascarell i el regidor Ciurana durant la inauguració oficial ahir del Centre d’Art Contemporani de Barcelona Fàbrica de Creació, ubicat finalment a l’antiga fàbrica Fabra i Coats (vídeo) del barri de Sant Andreu. Per avui s’ha programat una gran festa, a les sis de la tarda, amb la participació d’una vuitanta artistes. De fet, només es va inaugurar una primera part de la infrastructura (els baixos, de 600m2), que en els propers dos anys arribarà als 2.450m2. El centre és responsabilitat de l’ICUB (Institut de Cultura de Barcelona) en la seva totalitat, i s’ha inaugurat amb la mostra ‘Això no és una exposició d’art, tampoc’, comissariada per David G. Torres, basada en treballs performàtics, d’artistes d’aquí i internacionals.

Les retallades salvatges del ministeri de Cultural pel 2013

A l’acte hi havia un centenar de persones i personalitats (fins i tot hi va aparèixer el president Maragall) del món de l’art, responsables d’equipaments culturals i artístics de la ciutat, alguns artistes (pocs), i crítics d’art. Malgrat la inauguració del nou equipament, no es respirava un ambient de satisfacció ni de festa. El sector cultural, i el de les arts plàstiques en particular, pateix la crisi amb agudesa. La situació s’ha agreujat amb l’increment de l’IVA, del 8% al 21%, a partir de l’1 de setembre. Segons fonts del sector, en els propers mesos podrien tancat el 50% de les galeries d’art de Barcelona.

A aquesta situació s’hi sumen també les retallades dràstiques anunciades pel ministeri de cultura en les infrastructures culturals de Catalunya de cara al 2013. Segons ha explicat Ferran Mascarell, la mitjana de les retallades és de més del 50%, una decisió impossible entomar i que el conseller ha qualificat d’abusiva. Segons Mascarell, s’ha acabat una de les grans tesi que defensava l’estat, la de voler estar a Catalunya. Les institucions més perjudicades són el Liceu, que passa de 8 milions aportats el 2012 a 4 milions previstos pel 2013. També pateixen el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Museu Nacionala d’Art de Catalunya (MNAC), amb un 30% menys d’aportació.

La nova utilitat del Canòdrom

El regidor de Cultura, Jaume Subirana, va referir-se ahir al conflicte que s’havia suscitat amb la primera ubicació del Centre d’Art Contemporani, al Canòdrom, i que era l’opció de les associacions d’artistes plàstics i visuals. Segons Ciurana, a finals d’aquest any es presentarà un projecte per a aquest equipament, més vinculat a la indústria creativa.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4043649/20120929/fabra-coats-factoria-creativitat-emergent.html 

 

 

 

 

 

Unió de Pagesos amb el dret a decidir del catalans

UP estudia com afectaria la independència de Catalunya al sector agrari

Lleida (ACN).- El coordinador general d’Unió de Pagesos (UP), Joan Caball, ha expressat en nom de la organització el seu suport al dret a decidir dels catalans a través d’una consulta o referèndum. Caball, que ha fet aquestes declaracions a la Fira de Sant Miquel de Lleida que s’inaugura aquest dijous, ha explicat que el UP està estudiant ara com afectaria una possible independència de Catalunya al sector agrari i demana al Govern que ho estudiï també de manera “seriosa”. Cal veure, per exemple, ha dit, les conseqüències de seguir a la Unió Europea (UE) amb els beneficis i obligacions que això implica o no. Caball ha alertat que el 30% de la renda dels pagesos correspon a ajudes públiques, majoritàriament europees.

El coordinador general d’Unió de Pagesos (UP), Joan Caball, durant la roda de premsa a Lleida.

© @acn

Caball ha fet balanç de la situació actual i ha apuntat que la renda agrària va baixar gairebé un 5% l’any passat. “Els preus van anar bastant bé però hi ha hagut un augment de costos” pel que fa per exemple al preu de l’energia, els carburants i els costos de producció animal. El que és més “alarmant”, ha dit, és que en els últims 10 anys, la caiguda de la renda agrària ha estat d’un 35%.

A nivell polític, Caball ha lamentat que en aquesta “breu” legislatura de menys de dos anys, “cap partit ha no ha complert els compromisos presos al debat monogràfic d’agricultura el febrer del 2010”. “No s’ha fet l’esforç que creiem que el sector es mereixia per poder tirar endavant”, ha criticat, i considera que s’han donat “respostes lentes” davant els problemes. Ara, des de l’organització donen suport al dret a decidir per la possibilitat de “tenir més recursos i gestionar-los des de casa nostra”.

Unió de Pagesos proposa algunes mesures per ajudar el sector com ara reduir l’IVA de les matèries primeres per l’alimentació animal, tirar endavant polítiques de refinançament d’explotacions en crisi i que es paguin els ajuts aprovats, entre d’altres.

Des d’UP també s’ha alertat de la situació dels farratges. “Els preus són bons però ens preocupa que països tercers com ara els Emirats Àrabs es quedin les fàbriques i les terres”. Actualment ja compten a les seves mans amb el 40% del mercat. “Quan tinguin la major part del mercat, faran el que voldran”, alerten.

Pel que fa a les fotovoltaiques, critiquen que ja van patir una retallada del 30% i ara volen reduir les compensacions un 6% més. “Hi ha famílies que no poden assumir aquestes rebaixes” perquè tenen crèdits a 10 anys que han d’afrontar.

http://www.directe.cat/noticia/239603/unio-de-pagesos-amb-el-dret-a-decidir-del-catalans

 

 

 

 

 

 

 

El CCN deixa sense arguments les patronals contràries a la independència

Joan Rosell, Gai de Montellà i Miquel Valls són contestats amb contundència en un vídeocomunicat del Centre Català de Negocis

El CCN  defensa el dret de Catalunya a esdevenir un Estat propi i desmunten totes les declaracions contràries a la independència o les favorables al pacte fiscal, fetes des de les patronals CEOE, Foment del Treball i la Cambra de Comerç de Barcelona. I mostren la seva esperança que PIMEC, CECOT i FEMCAT verbalitzin aviat que respectaran la voluntat lliure i democràtica dels catalans. Recorden a Rosell –CEOE- que no representa  la majoria de l’empresariat català sinó a una oligarquia espanyola que ens ha portat a les portes de la fallida on som ara. A miquel Valls -Cambra de Comerç-, li qüestionen la seva representativitat ja que només té el suport d’una dotzena de grans empreses espanyoles.

El CCN contesta les organitzacions empresarials

Què faran les patronals ara que Catalunya ha començat a caminar cap l’estat propi?

El president, Ramon Carner, i el secretari general, Joan Canadell, del CCN  responen les manifestacions públiques dels líders de les Patronals. A Joan Rosell li recorden que no representa la majoria d’empresaris catalans, formats per petites i mitges empreses, sinó a la gran oligarquia espanyola que ens ha conduit on som ara. A Gai de Montellà, president de Foment del Treballa, li recorden que el pacte fiscal és un cadàver que cal enterrar i que cal que sigui conseqüent amb les seves pròpies paraules quan va afirmar que “el món empresarial haurà de fer costat al que decideixi la societat civil”

Més dures ha estat la resposta a Miquel Valls, president  de la Cambra de Comerç de Barcelona, a qui recomanen que abans de donar lliçons als catalans i petits empresaris, expliqui com s’ho fa per guanyar les eleccions per presidir- la, amb el 2% de vots i només amb el suport d’una dotzena de grans empreses espanyoles. De fet, les crítiques a la manca de qualitat democràtica dels òrgans de direcció de la Cambra venen de lluny quan van posar pals a les rodes a la possibilitat d’incorporar el vot electrònic.

http://www.directe.cat/noticia/240000/el-ccn-deixa-sense-arguments-les-patronals-contraries-a-la-independencia

 

 

 

Ofegant l’economia reneix la política

Lluís Aragonès

Portàvem anys aguantant ignoràncies i menyspreus polítics i espolis econòmics, que van acabar reblant jutges constitucionals. De forma paral·lela, ens deien que la política no interessava a la ciutadania, que els ciutadans en passaven olímpicament i que els polítics només servien com a blanc de les seves ires i frustracions.

Però vet aquí que cinc anys de brutal crisi econòmica han aconseguit esdevenir la gota que vessa de la consciència ciutadana catalana. Tot i haver entomat com si fos normal durant molts anys tota classe de maltractes, les incompetències d’un govern molt dolent, d’un govern molt pitjor i d’un tribunal inqualificable, d’una incapacitat constitucional manifesta… tot això i més acaba caient sota el pes de la història amb la darrera suma de la crisi.

Intentar matar l’economia com a forma de reduir el dèficit de les administracions publiques, escampar la pobresa disfressant-la d’austeritat, socialitzar públicament deutes privats ha estat el darrer ingredient d’un caldo que s’anava coent a foc lent centenars de quilòmetres lluny de la mirada castissa. La magnitud resultant és indubtable.
La civilitzada resposta catalana conté molt més que rebuig a una crisi econòmica”
Qui s’hagi aturat a comptar assistents a la manifestació per la independència a Barcelona i hagi fet el mateix en la manifestació posterior contra la crisi a Madrid haurà palpat immediatament la magnitud de la situació que es viu a Catalunya. Perfectament s’haurà adonat que la civilitzada resposta catalana conté molt més que rebuig a una crisi econòmica.

La seva expressió ha estat empènyer i impulsar els representants polítics. Perquè la ciutadania torna a confiar en la política, a sentir-la en majúscules, quan s’adona que les coses poden canviar, que cal canviar les coses i que el seu esforç i el seu vot són instruments de millora i no quedaran en va. La política s’empetiteix i deixa de ser atractiva quan es demostra ineficaç, quan l’únic que pot oferir és més del mateix, d’una continuïtat que només sap generar insatisfacció perquè el poble la considera esgotada, caducada.

És l’hora de noves fites, de nous horitzons, de nous consensos, de noves il·lusions, de nous projectes… I també de nous menyspreus, de noves amenaces, de nous Aznars, de noves parets alçades, i fins i tot de noves remors de sabres. En aquesta nova fase es fa cada cop més difícil nedar i guardar la roba, fer la puta i la Ramoneta. L’altra part contendent no s’hi posa bé i continua centralitzant tot el que troba al davant, ara amb el lema Una nació, una educació.

Els fets porten que el tauler polític s’aclareixi per moments i ben aviat esbrinarem amb fets la sinceritat dels nouvinguts a l’independentisme, al sobiranisme i les estructures d’estat. Constatarem si l’origen de les seves actuacions són jugades a llarg termini amb el país o bé jugades curtes amb la coalició i les eleccions.
Artur Mas ara trobarà a faltar les delegacions internacionals que va ordenar tancar durant els primers festejos amb el PP”
De moment s’ha aconseguit sorprendre Europa i el món, i posar el nostre problema polític en l’agenda internacional. Europa, un nou actor, apareix, tot i les pressions diplomàtiques espanyoles.

El govern espanyol ja ha posat en marxa tota la seva maquinària per a guanyar la batalla de la propaganda, la por i la coacció. La lluita mediàtica és desigual i en bona part la pagaran amb els nostres diners, els diners dels catalans i catalanes que no retornen a Catalunya. Artur Mas ara trobarà a faltar les delegacions internacionals que va ordenar tancar durant els primers festejos amb el PP…

Els grans canvis sempre tenen al davant els resistents i els contraris. El grans canvis sempre tenen al costat els valents i els ambiciosos. I com que el món del diner també vol seguretat, les nostres empreses ja tenen clar que la millor assegurança de futur és la seva plena internacionalització.

http://www.tribuna.cat/opinio//ofegant-leconomia-reneix-la-politica-28-09-2012.html 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s