Recull de premsa 2 i 3 d’octubre

RECULL DE PREMSA ANC - 2-3 OCTUBRE 2012 
Secretariat Nacional de l'ANC - Comunicació

 
 

L’ANC fa una crida a omplir el Camp Nou d’estelades en el Barça-Madrid

L’entitat demana als espectadors que cridin a favor de la independència a partir del minut 17 amb 14 segons

Considera que és “una gran ocasió per fer visible la voluntat majoritària dels catalans”

01/10/12 18:18 – BARCELONA – ACN

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet una crida a omplir d’estelades tots els estadis i pavellons del país el proper cap de setmana i a cridar a favor de la independència a partir del simbòlic minut 17 amb 14 segons. El plat fort serà el partit que disputaran diumenge 7 d’octubre al Camp Nou el F.C. Barcelona i el Reial Madrid. “Una gran ocasió per fer visible la voluntat majoritària dels catalans d’assolir un estat independent”, es pot llegir a la convocatòria.

El lema escollit per l’ANC és “tots els camps són un clam per la independència”, amb clares referències a l’himne del Barça. Després de l’Onze de Setembre, al Camp Nou ja s’han pogut escoltar crits a favor de la independència en diverses ocasions.

http://www.ara.cat/politica/estelades-Camp_Nou-futbol-ANC_0_784121727.html

Què cal fer per votar el 25 de novembre

L’agrupació de l’ANC de Nova York activa una web que fa molt entenedor el procés de vot, especialment des de l’estranger


El 25 de novembre hi haurà eleccions per a renovar el Parlament de Catalunya, i podran participar-hi tots els catalans amb dret de vot. Ara, no tothom qui voldrà votar serà aquell dia a prop del col·legi electoral que li correspongui. Per això l’agrupació de l’Assemblea Nacional Catalana de Nova York ha activat Vota.cat, una web que fa molt entenedor, sobretot als qui resideixen a l’estranger, el procés que cal seguir per a poder votar en aquestes eleccions.

Els catalans residents a l’estranger que han preparat la web expliquen que l’han desenvolupada després de constatar, durant molts anys, la complexitat dels procediments electorals, ‘sovint no exempts de greus incidències’: terminis que passen per alt, informació que no arriba a temps al consolat, informació redactada amb formalismes innecessaris… ‘Creiem que hi ha qui es pot beneficiar de tenir aquesta informació d’una manera més clara’, diuen.

La informació de la pàgina, avisen, és orientativa i explica a l’usuari, responent unes quantes preguntes, quins són els procediments que cal seguir per a poder exercir el dret de vot, tant si hom viu a l’estranger com si el dia de les elecci­ons és fora del seu municipi.

Calendari electoral

Dimarts va entrar en vigor el decret de convocatòria de les eleccions del 25 de novembre, que posa fi a la legislatura i obre el calendari electoral.

Fins el 15 de novembre hi ha temps per a sol·licitar el vot per correu. Els electors que resideixen a l’estranger, o s’hi troben temporalment, poden sol·licitar el vot fins el 27 d’octubre; la documentació relativa al vot dels discapacitats visuals es pot sol·licitar fins el 29 d’octubre.

Del 8 d’octubre al 15 es pot consultar el cens i, si escau, presentar reclamacions.

El 24 d’octubre es publicaran al DOGC les candidatures presentades, i el dia 30 s’hi publicaran les candidatures proclamades. Del 27 al 31 d’octubre es formaran les meses electorals.

La campanya electoral començarà el 9 de novembre i s’acabarà el dia 23. L’endemà, 24, serà jornada de reflexió. L’escrutini general es farà entre el 28 de novembre i l’1 de desembre, i del 2 de desembre al dia 10 es proclamaran els candidats electes.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4044505/20121003/cal-votar-25-novembre.html

La campanya contra Vidal-Quadras s’internacionalitza

La carta ha estat vista des de 90 països diferents – Help Catalonia informarà del cas a nivell mundial

Declaracions antidemocràtiques de Vidal-Quadras

La gravetat de les declaracions antidemocràtiques del vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras, i l’èxit de les accions de denúncia han propiciat la posada en marxa d’una segona fase de la campanya que consistirà en la internacionalització de l’escàndol.

Help Catalonia, entitat que des de fa gairebé dos anys treballa per internacionalitzar i guanyar adhesions internacionals al procés català, enviarà un escrit a més de 80 mitjans de tot el món presentant el cas i destacant que sigui un càrrec europeu el que proposi una intervenció militar a Catalunya i la suspensió de l’autonomia.

Segons ha avançat l’entitat a Llibertat.cat, la nota inclou les declaracions de Vidal-Quadras i informa de les desenes de milers de cartes que els catalans han enviat al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, demanant-li que prengui “les accions disciplinàries apropiades” contra l’exdirigent del PP per unes declaracions que “són clarament d’una persona que no accepta el sistema democràtic i recorden perillosament el règim militar feixista de la dictadura de Franco”.

A més, Help Catalonia ha tramès als mitjans un vídeo amb les declaracions de Vidal-Quadras subtitulades a l’anglès.

L’entitat s’ha coordinat amb l’ANC per proposar i aconseguir l’enviament massiu de cartes a Schulz. Una campanya que en quatre dies ha rebut 85.000 visites del web de l’ANC i prop d’11.000 des de la pàgina de Help Catalonia, segons han explicat aquestes entitats a Llibertat.cat.

Carta vista des de 90 països

De la seva banda, l’ANC ha informat que la carta ha estat visitada des de 90 països dels 5 continents. D’aquesta manera, afirma s’ha aconseguit “la internacionalització de la protesta catalana contra les crides a la militarització del procés cap a l’estat propi de Catalunya”.

Paral·lelament, el Col·lectiu Emma s’ha sumat als milers de catalans i ha elaborat una carta dirigida a Schulz i signada pels eurodiputats catalans Raül Romeda i Ramon Tremosa i també per l’exeurodiputat Oriol Junqueras.

http://www.llibertat.cat/2012/10/la-campanya-contra-vidal-quadras-s-internacionalitza-19493

Cristians per la independència a tv3

l’enllaç correcte és aquest:   http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4265190

(Dispenseu l’error)

Jutgen el veí de Vilajuïga vexat per la Guàrdia Civil per parlar en català

Els agents van denunciar Colls per faltes de desobediència i resistència a l’autoritat i aquest va denunciar la Guàrdia Civil per vulneració dels seus drets lingüístic

“Volem viure plenament en català” (Plataforma per la Llengua)

Simó Colls, el pagès de Vilajuïga (Alt Empordà) que el passat mes de maig va ser vexat per dos agents de la Guàrdia Civil per negar-se a parlar en castellà serà jutjat aquest dimecres a dos quarts d’onze del matí a Figueres.

Serà un judici amb denúncies creuades, ja que els agents van denunciar Colls per faltes de desobediència i resistència a l’autoritat i aquest va denunciar la Guàrdia Civil per vulneració dels seus drets lingüístics.

La Plataforma per la Llengua, que exerceix la defensa de Colls, considera el cas “una flagrant vulneració de la legalitat vigent” i recorda que “l’ordenament jurídic actual estableix el dret dels ciutadans d’adreçar-se en la llengua oficial que s’escullin davant els agents públics”.

La vista del judici es va celebrar el passat 4 de juliol al Jutjat d’instrucció número 7 de Figueres i va ser suspès per la jutgessa després que el fiscal acceptés el recurs de la defensa contra l’arxivament de la denúncia de l’empordanès, en considerar que els fets denunciats podien ser punibles. Per tant, en el judici d’aquest dimecres Colls serà part denunciant i denunciada.

Un control rutinari que va acabar acabar amb vexacions verbals i físiques

Els fets jutjats es remunten al 30 de maig quan Simó Colls va ser aturat per un control rutinari de la Guàrdia Civil en una rotonda del municipi de Vilajuïga. Durant l’escorcoll, els agents van exigir-li que es dirigís a ells en llengua castellana, però el ciutadà empordanès es va negar a renunciar als seus drets lingüístics reconeguts en la legislació legal vigent.

Els agents van reaccionar vexant verbalment i físicament a Colls i, posteriorment, van denunciar la víctima per una suposada falta de desobediència i per resistència a l’autoritat. L’home, per la seva banda, també va denunciar les vexacions rebudes a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Roses.

No és un cas aïllat

Paral·lelament, la Plataforma per la Llengua ha posat el cas en mans de l’Oficina de Garanties Lingüístiques de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de diversos eurodiputats catalans s’ha formulat una pregunta parlamentària a la Comissió Europea demanant un posicionament clar d’aquesta institució envers les agressions sofertes per diversos ciutadans que usen el català davant les forces de seguretat de l’Estat.

L’ONG del català expressa “la seva profunda preocupació” per la proliferació de casos de vexacions i vulneracions dels drets civils i lingüístics dels ciutadans perpetrats per les forces de seguretat de l’estat espanyol.

L’entitat fa una crida a tots els ciutadans que hagin vist vulnerats els seus drets lingüístics i civils a que ho posin en coneixement de l’entitat.

http://www.llibertat.cat/2012/10/jutgen-el-vei-de-vilajuiga-vexat-per-la-guardia-civil-per-parlar-en-catala-19490

Endavant (OSAN) publica un document on analitza l’ANC

Conclou que “tant el full de ruta com els pressupòsits ideològics de l’ANC entren en contradicció amb postulats essencials de l’esquerra independentista”

Portada del document d’Endavant (OSAN) sobre l’ANC

Endavant (OSAN) ha elaborat un document on analitza l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i en sotmet a crítica “les propostes polítiques que es desprenen dels postulats orgànics de l’ANC i també als postulats ideològics del post autonomisme”.

El document, consultable en línia, conclou que “tant el full de ruta com els pressupòsits ideològics de l’ANC entren en contradicció amb postulats essencials de l’esquerra independentista”.

L’organització assenyala que “un dels conceptes més utilitzats pels partidaris de treballar al si de l’ANC ha estat el de la lluita ideològica”, és a dir, “intervenir en organitzacions àmplies, amb gent oposada ideològicament per tal de confrontar idees i guanyar partidaris entre els indecisos”.

Tot amb tot, per a Endavant (OSAN) en el cas de l’ANC la lluita ideològica no és vàlida perquè la “redueix al si d’una estructura que orgànicament rema en el sentit contrari al nostre”.

Per a l’organització, “la principal acció de lluita ideològica de l’esquerra independentista ha estat la convocatòria pròpia de l’Onze de Setembre” que serveix per “prevenir-nos davant discursos acrítics que acaben confluint cap als interessos de CiU”.

“Els resultats del treball dins l’ANC han resultat estèrils”

En canvi, “els resultats del treball dins l’ANC de cara a posar en valor els principis de l’esquerra independentista han resultat estèrils”, assegura.

Tot amb tot, veu “comprensible” l’aposta de treball amb l’ANC “en determinades conjuntures locals” perquè “restar al marge de la dinàmica local de l’ANC és vist com a absolutament incomprensible per bona part de l’entorn de l’esquerra independentista”. Ara bé, fer-ho a nivell nacinal “suposaria subordinar l’estratègia política de l’EI a la de l’ANC”, remarca.

Endavant (OSAN), que considera que un dels eixos centrals de l’ANC és “la creença que sense CiU no hi ha independència”, critica que l’assemblea simplifica el context socioecònomic, té el nou estat com un instrument neutre, no té en compte la realitat dels Països Catalans i que fixa el marc de la Unió Europea com l’única opció.

http://www.llibertat.cat/2012/10/endavant-osan-publica-un-document-on-analitza-l-anc-19469

Els mossos i la policia espanyola deixen clara la seva fidelitat en cas de conflicte

La delegada del govern espanyol amenaça la Generalitat amb la policia espanyola · I els mossos recorden que deuen fidelitat a la Generalitat i els fets de la República


El 14 d’octubre farà vuitanta anys que el president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, va ordenar el desplegament dels Mossos d’Esquadra per tot el territori català. La guerra del 36-39 va frustrar aquest primer intent de reconstituir l’històric cos de policia, sorgit durant la Guerra del Francès per a protegir els ciutadans. I el portaveu dels mossos, Joan Miquel Capell, va recordar ahir que, quan va esclatar el conflicte amb Espanya, la policia catalana va ser fidel al president i a la Generalitat.

Una exposició commemora al Palau Robert de Barcelona aquesta data.

La delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, va dir justament ahir, en un acte amb els policies espanyols que encara hi ha a Catalunya, que eren la força que caldria per a imposar la constitució espanyola, si el govern de la Generalitat feia un referèndum o declarava la independència.

Ara, el conseller d’Interior, Felip Puig, no va voler opinar sobre les declaracions de Llanos de Luna; solament va dir que la delegada era del PP i que les seves opinions ‘devien sercoincidents‘ amb les del vice-president del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras. Però abans d’inaugurar l’exposició dels mossos va recordar que la policia catalana estava al servei del país i que una de les estructures d’estat que desitjava la majoria dels catalans.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4044548/20121003/mossos-policia-espanyola-deixen-clara-fidelitat-cas-conflicte.html

Jordi Pujol: “El procés cap a l’Estat propi ha de ser curt”

L’expresident assegura que una Catalunya independent no li fa “por”

Sembla que l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ara també té pressa. En una conferència al Centre de recerca en Economia Industrial i Economia Pública de la URV a Reus, Pujol ha assegurat avui que el “procés cap a l’Estat propi ha de ser curt”, però s’ha de fer de manera “ben negociada i ben plantejada”.

A més, Pujol ha manifestat que no li fa “por” una Catalunya independent, perquè creu que si el país segueix com fins ara, serà “inviable” i estarà condemnat “al declivi”. Pujol ha reconegut que el procés cap a l’estat propi pot comportar algun moment de “trasbals” i també algunes repercussions econòmiques.

Segons l’expresident, la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent és “innegable” i troba “lògic” que cada cop més catalans s’inclinin per la independència, davant “l’ofec econòmic i social” de l’Estat espanyol, per això el procés no pot aturar-se.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/jordi_pujol_el_proces_cap_a_l_estat_propi_ha_de_ser_curt_89238.php

Cimera independentista

Esquerra convoca demà una trobada amb Solidaritat, Reagrupament, les CUP i Laporta per intentar teixir una entesa electoral que s’albira complicada

També es vol aprofitar la reunió per buscar sintonies amb vista al futur

MARC BATALLER

L’esperança és l’últim que es perd i aquest tòpic es pot aplicar a l’intent de bastir una candidatura independentista per les eleccions catalanes. A hores d’ara és una via remota, gairebé una quimera, com diria el rei espanyol, però les formacions volen exhaurir totes les opcions.

Amb aquest context de fons, ERC ha convocat per demà una cimera entre tots aquests partits. Fins ara hi ha hagut contactes discrets i multilaterals entre les diferents parts per separat, però ara els republicans demanen que tots els actors s’asseguin a la mateixa taula: ERC, Solidaritat, Reagrupament, les CUP i Joan Laporta. Els d’Oriol Junqueras volen palpar de primera mà quin és l’ambient que es respira per intentar teixir la coalició pel 25-N.

Però també es planteja el repte d’explorar vies d’entesa amb vista al futur si, com tot fa preveure, no fructifica l’aliança per a aquests comicis. Es vol enterrar la destral de guerra que molts cops apareix dins del món sobiranista i començar a caminar plegats.

Si s’aconseguís conjuminar la hipotètica coalició, fonts de les formacions implicades vaticinen que es podrien convertir en la segona força i superar el PSC. Fins i tot hi hauria la possibilitat de concórrer junts a les urnes i després formar grups parlamentaris diferents.

Ara per ara, una de les posicions més separades és la d’ERC i SI. Els republicans, com va avançar ahir aquest diari, consideren que un pas enrere d’Alfons López Tena i Uriel Bertran podria facilitar l’acord, cosa que els solidaris veuen inviable. Per la seva part, SI ha rebut amb recel l’opa d’Oriol Junqueras cap als catalanistes del PSC.

Al marge d’aquestes negociacions, els partits ja preparen les llistes. ERC no descarta que la secretària general, Marta Rovira, vagi a la candidatura, mentre que la número tres de SI podria ser Núria Cadenes o Isabel-Clara Simó.

http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/581018.html 

El Dr. Pere i Mr. Hyde

Salvador Cot

Pere Navarro haurà estat deu anys al capdavant de la quarta ciutat de Catalunya, però a Terrassa ningú no parla de navarrisme, un fet que demostra un tarannà dialogant i relativament poc sectari. Fins no fa gaire, el perfil de Navarro era tan poc controvertible que la majoria dels que hi tractaven s’hi referien com “el Pere”, adversaris inclosos. L’encara alcalde de Terrassa és una persona de tracte cordial que ha comès pocs errors en la gestió de l’ajuntament i que hauria pogut acabar el mandat de forma tan còmoda com sigui possible en una ciutat de més de dos-cents mil habitants massacrada per l’esclat de la bombolla immobiliària.

Però Navarro ha decidit jugar-se-la. Primer, al capdavant d’un partit que fa aigües per tot arreu, on la disciplina de l’antic aparell ja no és suficient per assegurar una cohesió que es compactava amb el ciment dels càrrecs institucionals. I ara sabem que també serà el principal contrincant d’Artur Mas, un president que magnetitza la totalitat del catalanisme social.

Tot plegat té una dimensió políticament tràgica. Pere Navarro lidera un partit enfonsat en el desastre demoscòpic i amb una organització precària. A més, ha hagut d’adquirir un perfil agressiu, marcant distàncies amb el sobiranisme i expulsant uns quants companys de partit de les institucions i les llistes. El Pere que havia governat plàcidament amb ERC s’ha convertit en el Navarro que entra en combat amb les armes de Ferraz. L’alcalde amable es transforma en unionista dur.

Pere Navarro s’aboca al precipici per un sentit del deure que l’honora. Però per una causa que el pot deshonrar.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47392/pere/hyde 

Una Esquerra nacional forta per garantir que Catalunya sigui un nou Estat d’Europa

editorial

Ens trobem davant uns moments històrics i transcendentals per el futur del nostre país, la independència ha guanyat la centralitat política i això ha agafat a contrapeu a moltes forces polítiques. Mentre que al centre dreta, el sobiranisme de CiU té la hegemonia davant un PP escorat  cap a la seva radicalitat nacional espanyola, a l’esquerra,  el domini ha estat fins ara pel PSC, recordem  però que al inici de la transició, l’històric PSUC va perdre l’oportunitat de ser-ho.

La renuncia del PSC a l’eix nacional i la seva decisió de defensar un federalisme que no vol ningú -ni a Espanya, ni entre els seus votants- obre la porta a un fet històric i de vital importància per un país on els seus ciutadans han iniciat un procés de transició nacional sense retorn cap a l’estat propi. Ara és possible que el partit majoritari al centre esquerra sigui l’esquerra nacional i independentista, que seria la confirmació de la normalització política del país.

Amb candidatura unitària o no de l’anomenada “coalició impossible”, l’esquerra nacional no pot perdre l’oportunitat històrica de convertir-se en segona força política al Parlament de Catalunya, i per primera vegada superar els socialistes catalans. Aquesta fita històrica seria la màxima garantia de que el president Mas i CiU no defallirà davant les previsibles pressions dels lobbys de poder.

ERC ha convocat aquest dijous a SI, Reagrupament, DC i la CUP per intentar la coalició que segurament garantiria la segona força al Parlament de Catalunya, però passi el que passi no es pot perdre l’oportunitat real de que per primera vegada, la primera força política del centre esquerra a Catalunya, sigui independentista. Seria la normalitat política d’un país que vol ser lliure, per primer cop el primer partit del centre dreta i el del centre esquerra tindran com objectiu de país aconseguir l’estat propi. Aleshores si que com deia Guardiola, serem imparables.

 http://www.directe.cat/editorial/241204/una-esquerra-nacional-forta-per-garantir-que-catalunya-sigui-un-nou-estat-deuropa

 

País Valencià i Illes. Per què sóc optimista?

La meua confiança màxima, paradoxalment, la tinc en Espanya. És normal que nosaltres vegem el procés actual com una consolidació històrica de l’independentisme català. Però n’és la causa o n’és la conseqüència? Perquè els indicis que Espanya entra en fallida són molts més que no l’independentisme català. És l’independentisme català la causa de la fallida d’Espanya o és perquè Espanya ja fa fallida que creix l’independentisme català?

Vicent Partal

El meu editorial d’ahir va despertar una certa curiositat perquè en una frase final expressava la meua confiança i el meu optimisme sobre què passarà al País Valencià i a les Illes després de la proclamació de la independència al Principat. He rebut molts comentaris, correus i piulades que em demanen que explique aquest optimisme, i ho faig en aquest editorial que serà molt més llarg que no és habitual. I que vol ser sobretot una incitació al debat…

Quan, aviat, el Principat esdevindrà independent, el País Valencià, les Illes i la Franja continuaran formant part de l’estat espanyol. No sabem encara com arribarà a la independència el Principat, però és evident que la manera d’arribar-hi determinarà molt l’actitud d’Espanya envers el País Valencià i les Illes. Si, per exemple, la secessió és pactada, els problemes no seran gaires, probablement. Però no és gens arriscat d’imaginar que més aviat serà un procés traumàtic i que hi haurà una onada de nacionalisme espanyol venjatiu i rabiós, que es rabejarà amb una virulència especial sobre nosaltres.

Agressivitat espanyola i indiferència del Principat

Aquest renaixement de la intransigència espanyolista ens anirà clarament a la contra i pot arribar a extrems com el de dissoldre les autonomies o de prohibir els partits ‘regionals’, com fa Portugal. No serà pas l’únic mal que ens caurà al damunt. Malgrat algunes veus benintencionades, no em pareix raonable esperar que el Principat es comporte envers el País Valencià i les Illes amb la dignitat que caldria: ens abandonarà i punt. Si tenim sort i som capaços d’influir els partidaris dels Països Catalans, potser podrem aconseguir alguns gestos o algunes concessions, però em sembla del tot irreal creure que el Principat assumirà la defensa de la resta del país. Perquè és ben evident que el preu de la nova onada independentista és de reduir l’àmbit de la nació a la Catalunya autonòmica. És evident que això, a mi, no m’agrada gens, però no crec que siga honrat de fer volar coloms en un altre sentit.

He esmentat d’entrada els dos mals grossos que ens cauran al damunt, perquè la pregunta que s’imposa de seguida és si són impossibles de superar. I la meua resposta és que no. Perquè crec que els compensaran uns factors que se’ns aniran girant a favor, que de fet ja se’ns comencen a girar a favor, i que a la llarga em sembla que seran més influents i importants. És en aquests factors que base la meua confiança.

Una Espanya incorregible

La meua confiança màxima, paradoxalment, la tinc en Espanya. És normal que nosaltres vegem el procés actual com una consolidació històrica de l’independentisme català. Però n’és la causa o n’és la conseqüència? Perquè els indicis que Espanya entra en fallida són molts més que no l’independentisme català. És l’independentisme català la causa de la fallida d’Espanya o és perquè Espanya ja fa fallida que creix l’independentisme català?

És una pregunta que ara no té una resposta clara, però s’acumulen les proves que, principalment a Europa, Espanya comença a ser percebut com un país pària. I he dit especialment a Europa perquè és on es desenvolupa el nostre dia a dia. Doncs bé, poques demostracions hi ha més espectaculars de la monumental feblesa espanyola que la seua impotència en la nacionalització per l’Argentina de Repsol-YPF.

I és clar, quan Catalunya abandone l’estat espanyol, la fallida serà molt més ràpida, espectacular, inevitable. Això, ho sap tothom. Per tant, em demane si no assistim, més que no pas a la independència de Catalunya, a la implosió d’Espanya. D’una Espanya, a més, que s’equivoca sempre i constantment en les seues decisions i que genera anticossos a una velocitat tan admirable com destructiva.

Més espoliació i més empobriment del País Valencià i de les Illes

En tot cas, quan Catalunya siga independent, Espanya necessitarà omplir el buit resultant, car Espanya no pot viure sense espoliació. No ho ha fet mai. Això ho explica molt bé Germà Bel en el seu llibre ‘Espanya, capital París’. La anormalitat espanyola, respecte de les altres nacions europees, és que va fabricar una capital artificial que fa segles que xucla el país per poder sobreviure i que ha frenat la modernització en tota l’àrea d’influència. I aquest monstre solament es pot pagar traient diners d’on l’economia productiva en genera. La línia sobre el mapa és claríssima, i sense Catalunya –i qui sap si també sense el País Basc–, el País Valencià i les Illes seran les dues principals economies productives de l’estat i, per tant, seran molt més espoliades encara que no són ara. Simplement, perquè no hi haurà res més a triar… I en conseqüència, s’empobriran encara més. Com ha passat a Catalunya.

I aquest serà un factor essencial d’un possible renaixement valencià o balear. No ens enganyem: l’economia ha estat decisiva per a situar Catalunya a un pas de la independència.

De moment ja tenim mostres clares que el malestar s’imposa entre els empresaris, abans abrandats anticatalanistes en general i avui ja no. Fins i tot el PP ha hagut de queixar-se de la brutal retallada dels pressupostos del 2013. I hi ha coses, com el corredor mediterrani, que poden ser potencialment explosives, en termes polítics. Tots els valencians sabem que no tenir el corredor mediterrani és un atemptat contra la nostra economia. I tots els valencians veiem com enguany, per a posar un exemple, l’AVE a Galícia rep més diners que no tot el corredor mediterrani junt o com els diputats del PP i del PSOE insisteixen a reclamar el corredor central que la UE no vol. El PP, i el PSOE, han controlat València i les Illes en uns moments de bonança econòmica. Però això pertany al passat. I pensar que no passarà res i que el país s’anirà enfonsant sense que ningú  reaccione gens no és sensat.

Un PP directament espanyol

Dit això, resta clar que amb l’argument econòmic no n’hi ha prou. Caldrà un projecte de país i caldrà clarificar qui defensa el territori propi, el propi país. I en aquest sentit un segon element que em fa ser optimista és Bauzá.

M’explique: dins el PP sempre hi ha hagut sectors que es podien identificar més o menys amb el país i que eren una coartada perfecta per a votar-lo sense sentir remordiments. A les Illes això ha estat especialment evident durant dècades. Però el nou president i dirigent del PP balear ja és un objecte polític completament nou, que trenca amb aquest passat del PP. Bauzá no és ‘catalanista’ o ‘mallorquinista’, simplement ja no és mallorquí. Bauzá és un espanyol completament insensible a tot allò que puga significar Mallorca o les Illes. Fet que, com ja hem vist, provoca una reacció popular contrària que mai no havíem vist abans, però també una tensió en les files del PP mateix que ningú no sap on pot portar.

Especialment si, com crec que passarà quan Catalunya siga independent, tota la valencianitat, o la balearitat, serà considerada perillosa per Madrid. No passarà com ara que interessa aprofitar un sentiment valencianista contra un altre. No. Bauzá ja no vol fer servir un mallorquinisme contra un altre: simplement no en vol cap. I en aquest sentit és possible que la tensió blavers-catalanistes que tan fabulosa ha estat per a l’espanyolisme vaja evolucionant cap a una tensió molt més clarificadora valencians-castellans o mallorquins-castellans (i dic mallorquins en el sentit ampli del Regne de Mallorques…). Mirem, sinó, com en el cas Bankia ja hi ha hagut una reacció, injusta a més, contra tots els valencians. A Madrid no han reconegut que el forat era seu, sinó que ens n’han culpat a nosaltres, sense matisos. Ha estat la primera vegada que, pel poder polític, mediàtic i econòmic madrileny, ja no hi havia valencians bons i dolents. Perquè la batalla ja era entre ells i nosaltres.

Hom pot dir, sí, que el sentiment nacional dels valencians és molt baix. No ho discutiré. Però diré que les coses canvien ràpidament, com es veu al Principat. O és que no recordem que fa dos anys i mig la definició majoritària en tota enquesta era la de ‘tant català com espanyol’? Però ha passat, i ha passat molt ràpidament, que l’independentisme ha deixat de ser un sentiment per esdevenir la conclusió lògica d’això que passa.

I per quin motiu això hauria de ser així a Catalunya i no al País Valencià? Tenint en compte, a més, que, en el cas valencià, cal no perdre mai de vista el factor emulació. A la Renaixença, la mancomunitat, la república, la transició, sempre que el Principat ha avançat, al País Valencià hi ha arribat un eco. Més fort o més feble, però no ha deixat mai d’arribar-hi. I per què ara hauria de ser diferent, si fins i tot Camps el va definir en una famosa i ridícula clàusula estatutària?

En tot cas, és evident que també en les files nacionalistes caldrà repensar el missatge i l’imaginari. Amb una Catalunya independent la proposta tradicional dels Països Catalans pren una dimensió completament distinta. I després de la proclamació d’una república a les quatre províncies la reivindicació d’una república valenciana, per exemple, podria esdevenir una arma poderosíssima.

Això sense tenir en compte la possibilitat que milers de valencians reclamem un passaport català o que Menorca vulga unir-se a la nova república, com ja va fer en l’època republicana. No s’ha comptat mai i no sabem quants valencians o balears senten la nació catalana com a pròpia. Però sabem que no són tan pocs com alg

http://www.vilaweb.cat/editorial/4044567/pais-valencia-illes-soc-optimista.html 

ESPANYA A COP DE SABRE

“Després de tantes amenaces de força, fugir d’un Estat com l’espanyol gairebé ja s’està convertint en una exigència democràtica”

Editorial

La delegada del govern espanyol, María Llanos de Luna, va recordar ahir als cossos de seguretat estatals, CNP i Guàrdia Civil, que han de ser “els primers” en fer complir la norma suprema de l’Estat, la Constitució, en al•lusió al procés sobiranista que viu Catalunya. És la declaració més greu pronunciada fins ara parlant de mesures de força contra el president Artur Mas, perquè prové d’una representant governamental. Com que destacats dirigents del PSOE i del seu entorn mediàtic també s’esplaien aquests dies en aquests termes militaristes, tot plegat demostra que Espanya pateix un dèficit democràtic mastodòntic. Quina diferència amb la Gran Bretanya i el Canadà! Si tot el que la part espanyola pot oferir als catalans perquè acceptin l’Estat espanyol és l’amenaça del garrot, ja m’explicareu quin atractiu pot tenir aquest projecte. Espanya està patint una crisi interna tan important com la del 1898, el seu projecte fa aigües, i només sap amenaçar amb la força. Insistir en aquesta via és un gran error per part seva, una via de no retorn. A la UE només hi ha lloc per a la democràcia, i les amenaces de cop de sabre no paren de portar més i més catalans cap a l’opció de l’Estat propi. Fugir d’un Estat com l’espanyol gairebé ja s’està convertint en una exigència democràtica.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/espanya_a_cop_de_sabre_89248.php

Escola en català veu la independència com a antídot a Wert

Mercè Escarrà, presidenta d’Escola en català

Escola en Català ha respost aquest dimarts les declaracions del ministre d’educació espanyol en les que afirmava que l’escola catalana està influint en l’augment de l’independentisme a Catalunya i que està fermament disposat a fer el què calgui per reintroduir l’espanyol a les aules. En aquest sentit, la presidenta d’Escola en Català Mercè Escarrà ha afirmat que “Wert demostra un absolut menyspreu cap a la intel·ligència del poble català”. Escarrà considera que “aquesta desconsideració es veu reflectida en la incorporació al currículum educatiu d’assignatures com Educació constitucional al més pur estil de la formación del espíritu nacional franquista”.

Així mateix, des d’Escola en Català s’ha advertit que davant les amenaces genocides de Wert, el poble català també està fermament disposat a assolir la independència, com a única solució a la ingerència d’Espanya en l’escola catalana i per evitar la substitució cultural i lingüística.

Finalment, Escola en Català ha fet una crida a obrir els centres educatius en senyal de protesta els propers 12 d’octubre i 6 de desembre, dues festivitats que segons l’entitat “són una imposició més d’aquesta Espanya prepotent que ens nega als catalans el dret a ser lliures”.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47382/escola/catala/veu/independencia/antidot/wert

Rahola veu Wert com un “tertulià d’Intereconomía”

Afirma que “no sé si donar-li la Creu de Sant Jordi, pel nombre d’independentistes que està fent” 

La periodista Pilar Rahola ha replicat les paraules del ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, i ha afirmat que “quan no saps si el que parla és un ministre o un contertulià d’Intereconomía, aleshores, tens un problema”.

“No sé si donar-li la Creu de Sant Jordi, pel nombre d’independentistes que està fent”, ha afegit Rahola al programa 8 al dia després que Wert relacionés el sistema educatiu català amb el creixement del sentiment independentista.

En aquest sentit, la periodista ha assegurat que “aquest home sigui ministre de Cultura és un insult a la cultura” i ha exposat que “el paradigma de l’oxímoron és Wert i cultura”.

Finalment, Rahola també ha lamentat el pressupostos del 2013 que ha presentat l’Estat i ha dit que “la infrastructura de l’AVE de Galícia val més que tot el corredor del Mediterrani. És un disbarat considerable.”

http://comunicacio.e-noticies.cat/rahola-veu-wert-com-un-tertulia-dintereconomia-68579.html

El model Wert de “Gulag” educatiu: per fugir corrents d’Espanya

Wert ha deixat clar quin és el futur educatiu de Catalunya, si continua sent una comunitat autònoma d’Espanya; les imposicions recentralitzadores de Wert segueixen fil per randa les directrius de la FAES per liquidar la diferència

En una entrevista a Telemadrid, el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha dit que “hi ha algunes evidències” que relacionen el creixement del sentiment independentista en algunes comunitats autònomes “amb la direcció que ha portat el sentit educatiu”, i posa en dubte que els principis constitucionals d’igualtat, solidaritat i equitat estiguin ben atesos. Malgrat això, ha precisat que la seva reforma educativa –que implica que Govern espanyol augmenti el percentatge de continguts imposats a les autonomies- , “no pretén ser una recentralització”, sinó que tracta d ‘”eliminar el desenfocament que ha tingut el procés educatiu a Espanya “, i ha assegurat que la seva proposta de reforma educativa “no és ideològica, i ha assegurat que en matèria lingüística, està “fermament disposat” a resoldre aquest “l’assumpte” que “va més enllà de la inspecció de l’Estat”.

12 famílies de 50.000, la màxima preocupació del ministre

Preguntat si el Govern és “incapaç” de fer que es compleixi la Constitució i que a Catalunya i les Balears un nen pugui estudiar en castellà, Wert ha respost que “No ha de quedar cap dubte sobre el fet que en aquesta legislatura aquest tema tindrà una solució pràctica, perquè el problema no és el que digui la llei, que ho diu clarament, i és que tothom té dret que el castellà sigui la llengua vehicular en què rebi l’educació. No n’hi ha prou amb l’anomenada atenció individualitzada per entendre aquest dret, sinó que cal fer-ho efectiu. I jo garanteixo que això ho farem “, ha assegurat.

Les reaccions del Govern

El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha considerat aquest dilluns “molt greu” que el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, hagi relacionat l’independentisme amb el sistema educatiu català. Homs ha demanat a Wert que expliqui quines són les “evidències” de les que parla, “no fos cas que passessin a ser quimeres per part del ministre”, ha dit fent referència a la carta del rei. Homs ha arribat a preguntar-se fins i tot “què fa de ministre” si realment no li preocupen els resultats acadèmics, sinó altres coses. I és que el portaveu ha recordat que els estudiants catalans acaben l’ensenyament obligatori amb un nivell de castellà per sobre de la mitjana espanyola.

Homs ha instat Wert a explicar les declaracions que ha fet, perquè “no es pot llençar un missatge d’aquestes característiques per part d’un ministre i no aclarir de què està parlant, és una afirmació molt greu”.

Però a més, li ha demanat que es miri les dades del propi ministeri que ell presideix, perquè “parlen per si soles”. Segons el portaveu, és una “paradoxa” que el ministre faci aquestes declaracions quan els estudiants catalans tenen un millor nivell de castellà que la resta dels espanyols.

Pel que fa a la intenció del govern espanyol de garantir el castellà com a llengua vehicular, Homs ha ironitzat que potser modifiquen la pròpia doctrina del TC i totes les lleis, o la pròpia Constitució. En tot cas, ha opinat que l’objectiu d’un ministre hauria de ser estar atent als resultats. “No sé exactament el propòsit o la finalitat de Wert. Si el coneixement està per sobre de la mitjana, deu ser això el que deu ser més important. Si li preocupen altres coses, aquest senyor què fa de ministre?”, ha conclòs.

El ministre piròman

PILAR RAHOLA

Quan és impossible saber si qui parla és un ministre de Cultura o un tertulià d’Intereconomía, és evident que algú té un problema. O el té el Govern, que manté en un càrrec sensible algú tan simple, o la ciutadania, que ha de patir la seva impagable gestió. Sigui com sigui, tots dos en pagaran les conseqüències, fins i tot encara que el Govern negui l’obvietat i no entengui que situar al podi de la cultura un hooligan de llengua solta i pensament obtús és un disbarat. Però com que aquesta Espanya de les meravelles no entén res, si més no de la cosa aquesta anomenada la qüestió catalana, no només no entenen que el ministre Wert és un piròman amb una llauna de benzina al bell mig del foc català, sinó que l’animen a continuar amb la seva croada.

La croada és patriótico-espanyola, i de les FAES per més precisió, no endebades Wert s’enorgulleix de ser un dels seus conspicus ideòlegs. I és així com per art de no entendre res, el Govern del PP decideix tirar més llenya al foc entre Catalunya i Espanya, tal vegada convençut que és millor cremar els mobles que salvar-los.

Arribat a aquest punt no sé sincerament si la seva estratègia de terra cremada és intel·ligent o suïcida, però em penso que els autèntics independentistes de Catalunya són a la Moncloa. Sens dubte, no es poden fer les coses amb menys finesa, fins al punt que aquest Govern ha fet seva aquella dita de l'”a qui no vol col, dos plats”.

I de dos en dos ens les embeinen, com si no hagués passat res, no s’hagués muntat un sagramental i no fos necessari una mica de pau espiritual entre l’Estat uno y grande, i la nació que està fins al capdamunt de tanta grandesa unitària. Es poden fer pitjor les coses? Primer Rajoy tanca la porta a Mas sense deixar ni una sola escletxa per a l’oxigen. L’endemà l’ínclit José Ignacio Wert anuncia una retallada brutal i unilateral de les competències educatives; després presenten uns pressupostos on Catalunya queda desemparada; després se’n van a Europa i de la maneta pepeluís, el PSOE i el PP demanen de prioritzar el corredor central en contra del mediterrani, mentre es gasten l’oro i el moro a l’AVE a Galícia, parada final a l’Atlàntic. I per acabar d’endolcir l’arsènic, torna Wert a la càrrega i dibuixa un panorama de catalans a l’estil del silenci dels anyells tots ensinistrats per la pèrfida escola, la llengua bífida de la qual ja comporta, ella sola, una deslleialtat a Espanya. No cal dir que no existeix ni una nació mil·lenària, ni una memòria històrica, ni una identitat, només una escola plena de mestres leninistes que mengen el tarro als nens. I aquest tipus és ni més ni menys que ministre de Cultura!, la qual cosa demostra fins a quin punt està de malament la pobra. En fi, no sé si val la pena enfadar-se o donar-li la Creu de Sant Jordi. Perquè no hi ha dubte que amb ministres com Wert això de la independència està fet.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20121003/54351551819/ministre-piroman-per-pilar-rahola.html#ixzz28DamSYvB

El rerefons de l’ofensiva de Wert

editorial

José Ignacio Wert, el ministre d’Educació de l’Estat espanyol, acaba de posar-se en evidència. Ha demostrat el que ell pensa que és l’educació: una eina d’adoctrinament polític, i no un mecanisme social per formar persones autònomes, solidàries i lliures. I com que ell ho pensa, atribueix a l’escola catalana aquesta funció. Insinuar que l’independentisme ha crescut a Catalunya no per l’espoli fiscal i els menyspreus constants que provenen d’un Estat malagraït, sinó perquè l’escola s’ha dedicat a manipular els nostres infants, és injuriós. Si Wert considera que aquesta és la feina dels nostres professionals de l’educació que convoqui la fiscalia i no es dediqui a insultar-los en les tertúlies de Madrid. A ells, i a la nostra intel·ligència. Ara es veu clarament quin és l’objectiu de la nova llei d’educació que determinats cenacles de Madrid han rebut amb tanta alegria: com que l’educació és adoctrinament, prenguem a les comunitats díscoles aquesta capacitat.

Però després, el ministre s’ha atrevit amb la llengua. Ignorant –o fent veure que ignora– que a Catalunya tots els escolars acaben el cicle obligatori amb una competència més que suficient en català i en espanyol, i sabedor en canvi que el nostre idioma és una línia vermella que convé no trepitjar, Wert anuncia que aquesta mateixa legislatura prendrà mesures per garantir l’ús de l’espanyol com a llengua vehicular als nostres centres. Tant és si aquesta és una petició d’un nombre ínfim de famílies probablement atiades per organitzacions que busquen la fractura social a Catalunya. Wert està anunciant quina serà la pròxima ofensiva del govern estatal contra Catalunya. Ara carregaran contra el nostre idioma.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/580980-el-rerefons-de-lofensiva-de-wert.html

El Gobierno ejecutó en Catalunya el 35% de lo presupuestado frente al 111% en Madrid

El conseller Lluís Recorder anticipa que Catalunya cuenta con sólo 1.262 millones para infraestructuras, el 11,9% del total, situándose por detrás de Andalucía (15,3%), Castilla y León (14,9%) y Galicia (12,3%)

El conseller de Territorio y Sostenibilidad, Lluís Recoder, en una foto de archivo ACN / Àlex Recolons

Barcelona. (EUROPA PRESS).- El conseller de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat, Lluís Recoder, ha denunciado la “miopía política del Estado” en materia de inversiones al considerar que la inversión que contemplan los Presupuestos Generales del Estado (PGE) de 2013 para Catalunya es “inaceptable” porque no resuelve los problemas en infraestructuras ni el agravio histórico.

Recorder ha recordado que de las cuentas de 2011 sólo se ha ejecutado el 35% del presupuesto que había para obras catalanas, mientras que en Madrid esta cifra alcanza el 111%: “Si los presupuestos para este año ya son malos, no quiero saber cómo será la liquidación”.

En conjunto, Catalunya cuenta con 1.262 millones para infraestructuras en los PGE de 2013, el 11,9% del total, situándose por detrás de Andalucía (15,3%), Castilla y León (14,9%) y Galicia (12,3%).

En declaraciones a los medios, Recorder ha asegurado que el Gobierno liderado por Mariano Rajoy confunde prioridades, ya que mientras la estación de Rodalies del Aeropuerto de Barcelona todavía no se ha comenzado habiéndose licitado en la misma fecha que la del Aeropuerto de Madrid, ya acabada, los PGE sí contemplan una partida para que la alta velocidad llegue a Barajas, de 15 millones.

“Es una muestra más de la apuesta del Gobierno por el ‘hub’ de Madrid para que el Aeropuerto de Barcelona quede relegado”, ha señalado, y ha remarcado que si el Govern tuviera recursos y competencias la situación de estas obras estaría mejor gestionada.

Recorder ha sostenido que, lamentablemente, los usuarios de la N-II, que piden su desdoblamiento, y los que piden la variante en Vallirana y Aldea, “continuarán sufriendo” la ausencia de estas obras por muchos años.

Corredor mediterráneo y Rodalies

El Gobierno ha incluido en las cuentas la previsión de destinar 274,3 millones al tramo del Corredor Mediterraneo entre Vandellós y Tarragona hasta 2016, y el conseller ha sostenido que, según los estudios del Govern, es “técnicamente posible” que Tarragona pudiera conectar con Europa en 2015, por lo que ha indicado que la provincia tarraconense no puede esperar un año más, hasta 2016, tal y como se extrae de las cuentas.

La partida para el conjunto del Corredor Mediterráneo es de 1.019,31 millones, y 270 millones corresponden a la adaptación a ancho UIC, el denominado tercer carril: 160 millones para Catalunya y otros 110 para la Comunidad Valenciana. Asimismo, Fomento invertirá 748,67 millones en alta velocidad, de los que 155 son para la línea Tarragona-frontera francesa y otros 105 para el Corredor Mediterráneo en la provincia tarraconense.

Por su parte, el Corredor Mediterráneo a su paso por Levante está dotado con 220,25 millones, 100,2 para la línea Murcia-Almería, y 0,19 para Murcia-Cartagena, que está en estudio. Los 748,67 millones se completan con los 155 de la línea Bobadilla-Granada y los 13,03 de Antequera-Algeciras, incluido el tramo Almoraima-Algeciras.

El ejecutivo central también prevé en las cuentas repartir en tres años la inversión de los accesos ferroviarios definitivos —los viarios no están contemplados— para la nueva terminal de contenedores del Puerto de Barcelona, y que ascenderá a 100 millones de euros: 60 millones para el año que viene, y se prevén otros 25 millones para el 2014 y los 15 restantes para el 2015.

En cuanto a Rodalies, los PGE contemplan 14 millones para Rodalies de Barcelona, de los que cuatro millones son para arreglar estaciones, mientras que Cercanías de Madrid dispone de 44 millones para cuadriplicar la vía entre Atocha y Torrejón de Velasco.

http://www.lavanguardia.com/economia/20121003/54352219840/gobierno-ejecuto-catalunya-35-presupuestado-frente-111-madrid.html#ixzz28DZe6Pcq

Un altre motiu per la independència: continua la deslleialtat del govern espanyol amb el dèficit

Rajoy tanca la porta a les peticions de Catalunya i emplaça a reclamar el relaxament del dèficit també per a les comunitats autònomes als Consells de Política Fiscal i Financera

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha tancat la porta a reequilibrar els objectius de dèficit de les comunitats autònomes, tal com li han demanat a la Conferència de Presidents Catalunya, així com les comunitats governades pel PSOE i també les del PP. Rajoy considera que no hi ha marge per a cap modificació del que es va establir a l’últim Consell de Política Fiscal i Financera, i en tot cas els ha emplaçat a discutir-ho en aquest fòrum.

El Govern de Catalunya porta setmanes denunciant la deslleialtat del govern espanyol cap a Catalunya i la resta de comunitats autònomes, per haver distribuit el compliment dels objectius de dèficit de manera desigual entre el govern central i les autonomies i, sobretot, per no haver compartit el punt de relaxació que Europa va oferir a Espanya. Un element que és encara més greu tenint en compte que són les CCAA qui gestionen educació, sanitat i serveis socials. En la conferència de Presidents autonòmics que s’ha celebrat avui a Madrid, el President espanyol Mariano Rajoy ha tancat la porta a modificar els objectius de dèficit, i ha instat en qualsevol cas a discutir-ho al Consell de Política Fiscal i Financera.

Recordem que el conseller d’Economia es va plantejar no tornar al Consell de Política Fiscal i Financera per l’actitud gens dialogant i impositiva del govern espanyol a l’hora de negociar els objectius de dèficit. En qualsevol cas, i tenint en compte que gairebé l’únic punt de l’ordre del dia d’aquesta conferència de presidents era els objectius de dèficit, de què ha servit celebrar-la si no s’ha acordat res i s’ha emplaçat a un altre organisme? Mariano Rajoy ha utilitzat al President per oferir una fotografia de la unitat espanyola.

A l’últim Consell de Política Fiscal i Financera va establir que les comunitats autònomes han d’assolir un dèficit màxim del 0,7% del PIB al 2013 i el 0,1% al 2014, mentre que l’administració central té marge per arribar al 3,8% al 2013 i 2,7% al 2014. Un repartiment que consideren injust i que segons apunten es va fer més evident quan la Comissió Europea va permetre a l’Estat un punt més de dèficit al 2012 i l’executiu espanyol el va reservar per a l’administració central.

En tot cas, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, els ha comunicat que no hi ha marge per a cap flexibilització en aquesta direcció i els ha emplaçat de nou a treballar per complir amb els compromisos amb Europa. Rajoy els ha adreçat en tot cas a plantejar-ho al propi Consell de Política Fiscal i Financera, i no la Conferència de Presidents.

http://www.directe.cat/noticia/241086/un-altre-motiu-per-la-independencia-continua-la-deslleialtat-del-govern-espanyol-amb-el-de

Tibantor a Madrid

Mas fa gestos de disconformitat a la vicepresidenta del Govern espanyol

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha fet gestos de disconformitat a la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, després de veure la documentació que han lliurat als presidents autonòmics abans de l’inici de la Conferència de Presidents que té lloc al Senat, segons ha informat TV3.

En la seqüència d’imatges emeses per la televisió pública catalana es pot veure la número dos de Rajoy parlant amb Mas que, amb posat seriós, fa gestos de no estar d’acord amb el contingut dels documents que li ha facilitat l’executiu espanyol abans que comencés la reunió.

El president espanyol, Mariano Rajoy ha encetat la reunió amb la seva intervenció seguit del lehendakari Patxi López i, posteriorment, ha estat el torn de Mas.

http://politica.e-noticies.cat/tibantor-a-madrid-68543.html

Mas recoge con preocupación la propuesta de mínimos del Gobierno a las autonomías

El president se muestra incómodo en los actos protocolarios anteriores a la reunión y se muestra asombrado al leer el documento del Ejecutivo | Monago acude con un ejemplar de la Constitución bajo el brazo

Política | 02/10/2012 – 12:38h

Mas recoge con preocupación la propuesta de mínimos del Gobierno a las autonomías

Mariano Rajoy, Soraya Sáez de Santamaría y Artur Mas, durante la V Conferencia de Presidentes en el Senado EFE

Las caras, los gestos, las escasas conversaciones… Observado con catalejo la actitud del presidente de la Generalitat, Artur Mas, y las reacciones de los dirigentes del Gobierno presentes en la V Conferencia de Presidentes con respecto a él, la sensación es que reina la incomodidad. Un desagrado que ha llegado a evidenciarse de una manera más obvia cuando Mas ha repasado la propuesta de acuerdo del Ejecutivo central para el encuentro.

Mas leía el documento, sentado en la cabecera presidencial junto a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria. Con la ceja izquierda en alto y los labios apretados, el president decide consultar uno de los puntos del texto con la ‘número dos’ de Rajoy. La vicepresidenta responde a las inquietudes de Mas con total naturalidad a lo que el presidente catalán responde con una reacción silenciosa y gesto de desaprobación y preocupación.

A falta de conocer el contenido concreto de la conversación, la sensación transmitida con evidencia por los gestos y las escenas protocolarias camina entre el hastío y la irritación. Sirve el detalle de que el president fue el último en llegar a la cita, algo que ya sucedió en el anterior encuentro de Mas con el Rey Don Juan Carlos para inaugurar la nueva terminal de contenedores del Puerto de Barcelona. También sirve el hecho de que Mas apenas ha conversado con sus homólogos, más allá del presidente de Canarias, Paulino Rivero, con quien ha caminado hacia el pedestal ubicado para hacer la foto de familia. Hay demasiadas caras a las que evitar dadas las últimas declaraciones críticas con Catalunya: el extremeño José Antonio Monago se ha llevado bajo el brazo incluso una edición de la Constitución

El trato entre el Rey y el president ha sido cordial. De hecho, Mas fue de los pocos presidentes autonómicos, además de los de Murcia, Andalucía, Madrid y Valencia, con los que ha compartido algunas palabras más de las que exige el saludo. El presidente catalán ha cruzado palabras con el titular de Hacienda, Cristóbal Montoro, y ha posado ante la prensa gráfica siempre con esa media sonrisa y la ceja a punto de quebrar.

También sirve el hecho de que el presidente catalán no hará declaraciones ante la prensa tras la conferencia de presidentes, como sí harán el resto de dirigentes y, previsiblemente, el presidente del Gobierno. Mas esperará a llegar a Catalunya y lo hará este miércoles.

Aunque el presidente Rajoy pretende aunar criterios entre los presidentes autonómicos en favor del cumplimiento de los objetivos de déficit, el documento que tienen sobre la mesa es lo suficientemente genérico como para facilitar las cosas y salir airoso de un encuentro más complicado de lo habitual. Los duros presupuestos presentados por el Ejecutivo español y la deriva soberanista de Mas, con convocatoria de elecciones por el medio, no facilitan la unanimidad aunque la mayoría de presidentes autonómicos guarden en la chequera el carné del PP.

Mas tiene pocos aliados a la hora de criticar el desigual reparto de la lucha contra el déficit público y los presupuestos del 2012, pero tres presidentes del PP, el de Balears, el de Valencia y el de Aragón han manifestado su oposición a las cuentas de Rajoy. De hecho, el president de la Generalitat Valenciana, el popular Alberto Fabra, ha afirmado que los Presupuestos Generales del Estado de 2013 están “mal repartidos” y ha abogado por evitar “agravios”, ya que la Comunitat recibe menos inversiones que otras autonomías.

Documento sorpresa

Según fuentes del Gobierno, el documento sorpresa que ha provocado la irritación de Mas y con que se han topado los presidentes al tomar asiento en la mesa, se centra en reafirmar un compromiso de todas las autonomías con el cumplimiento del objetivo de déficit marcado para España, así como en manifestar la firme decisión del Gobierno de la nación de lograr el objetivo de la parte que le corresponde en el cumplimiento del déficit.

También se refleja la necesidad de que las instituciones europeas cumplan con los acuerdos adoptados por el Consejo Europeo de junio pasado, en el que se dio un impulso a la unión bancaria y fiscal de la Unión Europea. Este es precisamente el empeño en el que está volcado el Ejecutivo, en que se cumplan los compromisos que ha adoptado Europa, después de las dudas expresadas por Alemania y otros países del norte, a pesar de los acuerdos del Consejo.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20121002/54352172977/mas-preocupacion-propuesta-de-minimos-gobierno-conferencia-de-presidentes.html#ixzz28DwowyNU

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s