RECULL DE PREMSA ANC – 12 OCTUBRE 2012

SECRETARIAT NACIONAL DE L’ANC – COMUNICACI�

 

El 12 d’octubre més feiner

Ajuntaments, botigues i centres educatius obren avui les portes per reivindicar que el 12-O no �s festiu als Pa�sos Catalans – Hi ha diverses concentracions antifeixistes convocades

El 12 d’octubre Espanya celebra la Hispanitat, una diada d’exaltaci� espanyolista i d’encesa defensa de la unitat de l’estat espanyol per subjugar els pobles que el conformen, com �s el cas dels Pa�sos Catalans.

Espanya commemora el 12 d’octubre l’arribada al continent americ� el 1492, any que va precedir diversos segles d’espoli econ�mic, esclavisme, racisme i genocidi a l’Am�rica del Sud.

L’antifeixisme fa anys que es mobilitza en aquesta data per denunciar l’imperialisme espanyol, i es manifesta per respondre les concentracions que grups d’extrema deta organitzen cada 12 d’octubre i que gaudeixen d’impunitat i protecci� per part dels cossos policials de l’estat espanyol, entre ells els Mossos d’Esquadra, que han reprimit repetidament els manifestants antifeixistes.

Aquest divendres la concentraci� antifeixista tindr� lloc a partir de les onze a la pla�a Universitat sota el lema “12 d’Octubre, res a celebrar. Hispanitat �s genocidi. Autodeterminaci�: Pa�sos Catalans”.

Entitats obren portes i organitzen activitats

L’euf�ria independentista que es viu actualment sobretot al Principat han fet que enguany el rebuig al 12 d’octubre sigui molt m�s exacerbat. Entitats, ajuntaments, centres educatius, comer�os i fins i tot algun centre d’atenci� prim�ria ja han anunciat que no respectaran el car�cter festiu que encara t� aquesta jornada i que obriran les portes com un dia feiner.

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL)�mnium Cultural i tamb� l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han anunciat que operaran amb normalitat ja que “aquest dia no �s una festivitat pr�pia de Catalunya”. De fet, la CAL organitza actes del Correllengua en clara contraposici�, diu, amb el 12 d’octubre. I l’ANC afirma que el dia de la hispanitat “no hi ha res a celebrar” i anima a convertir el 12 d’octubre en un dia feiner.

Per aix�, per a aquells que no puguin anar a treballar, l’ANC ha organitzat la campanya “12 d’octubre dia feiner. Jo no faig festa” (#12octdiafeiner) amb diversos actes i accions simb�liques per continuar treballant per la independ�ncia.

En aquest sentit, a Barcelona, l’ANC ha organitzat al Parc de la Ciutadella una jornada de treball amb tallers d’estelades, pancartes i taules de debat. Altres actes que es faran s�n el d’estelar el Montgr�, en una jornada convocada per les diferents territorials de l’Alt Empord�; el de la Garriga juntament amb �mnium Cultural, o la caminada de Sant Elies al Sui.

Ajuntaments que treballen

Ajuntaments com el de Viladamat, Celr� i Arenys de Munt, tots dos governats per la CUP, treballaran amb normalitat aquest divendres. A Viladamat es va aprovar en ple substituir el 12 d’octubre i el 6 de desembre pel 23 d’abril i el 9 d’octubre, i a Cerl� s’ha demanat als treballadors que notifiquin si aniran a treballar i els que ho facin tindran festa per Sant Jordi. L’Ajuntament d’Arenys de Munt tamb� obrir�, tal com es preveu a la moci� independentista que va aprovar el setembre passat.

A Girona, l’Ajuntament estar� tancat de cara al p�blic per� els treballadors que ho vulguin podran anar a treballar. L’equip de govern ha acordat compensar-los amb un altre dia de festa. L’Ajuntament de Vilablareix tamb� obrir� les depend�ncies municipals i l’any que ve vol canviar el festiu del 12 d’octubre pel 23 d’abril.

A Osona, les oficines dels ajuntaments del Brull, Calldetenes i Seva tamb� estaran obertes al p�blic. D’altra banda, l’Ajuntament de Ripoll ha decidit mantenir les instal�lacions obertes perqu� qui ho vulgui pugui anar a treballar.

A Salt, l’Ajuntament impedeix que els treballadors vagin a treballar

A Salt una cinquantena de treballadors de l’Ajuntament de Salt van acordar el dia 28 de setembre proposar a l’equip de govern canviar les festivitats del 12 d’octubre i del 6 de desembre per altres festivitats m�s relacionades amb la cultura catalanes com per exemple la diada de Sant Jordi.

Per� l’equip de govern va denegar als treballadors poder assistir als seus llocs de treball aquests dos dies, al�legant que no es poden planificar els dies festius “a la carta”.

Independents per Salt ha donat suport a la reivindicaci� d’aquests treballadors i lamenta molt que el consistori no hagi volgut buscar una soluci� per donar resposta a aquesta petici�. Alguns dels treballadors fins hi tot estaven disposats a anar als seus llocs de treball sense cap compensaci�.

Centres educatius amb alumens, pares i professors

A m�s d’alguns ajuntaments, tamb� hi ha centres educatius que han decidit obrir portes aquest 12 d’octubre tot i que no poden fer activitat lectiva. Un cas �s el de l’IES la Llauna de Badalona, que celebrar� una jornada d’activitats acad�miques alternatives i per primer cop a la hist�ria no far� festa, tal com expliquen en una entrevista a TV3.

Per la seva banda, la direcci� i els professionals de l’escola Casals-Gr�cia de Manlleu (Osona) han decidit treballar el 12 d’octubre i el 6 de desembre, dia de la Constituci�. Segons expliquen en un comunicat, “seguiran l’horari amb tota normalitat” per “plantar cara i demostrar que la voluntat del poble catal� est� per sobre de les imposicions de Madrid”. Aix�, manifesten que el poble catal� “anhela la llibertat de poder decidir el futur de la naci� catalana”.

Els alumnes de l’IES Jaume Call�s de Vic i Arran tamb� han organitzat una s�rie d’activitats, com la projecci� del documental del conflicte entre Catalunya i Espanya, un torneig de futbol, bitlles catalanes i diversos tallers.

A l’Escola d’Art Superior de Disseny de Vic una bona part dels professors aniran a treballar aquest divendres i es faran activitats acad�miques per� “en cap cas no s’avan�ar� mat�ria continguda al programa del curs, sin� que es treballaran temes vinculats a la hist�ria de l’art i a les visites previstes a museus i exposicions”, remarquen en un comunicat.

L’escola Ridolaina de Montell� tamb� obrir� portes a petici� de l’AMPA, que ha organitzat una s�rie d’activitats. A l’escola Sant Jordi de Bonmat� (Selva), els mestres han organitzat una botifarrada i lectura de manifes. L’AMPA i l’ajuntament hi donen suport.

D’altra banda, l’escola Joaquim Vallmaj� de Navata (Alt Empord�) tamb� tindr� portes obertes a petici� de l’AMPA i es faran activitats. A Igualada ha estat el SEPC el que ha organitzat una jornada de classes a la Pla�a de l’Ajuntament.

I fins i tot un centre d’atenci� prim�ria, que se s�piga, obrir� com un dia feiner. Una desena de professionals del CAP de Sarri� de Ter (Giron�s) han decidit anar a la feina.

Comer�os oberts

Tamb� s�n molts els establiments comercials de tot el Principat que no tancaran aquest divendres. Una onada d’associacoins i entitats han anunciat que treballaran el 12 d’octubre com qualsevol altre dia. A Sarri� de Ter, per exemple, bona part dels botiguers de l’associaci� de comerciants -entre un 80 i un 90%- han anunciat que obririen per la “poca identificaci�” que senten amb la festa de la Hispanitat. I a Berga, a m�s de botigues de roba obriran fins i tot establiments d’alimentaci� com el Carrefour.

Els supermercats d’Esclat i Bon Preu tamb� obriran ja que la Generalitat de Catalunya va marcar aquest dia com un dels festius d’obertura comercial.

La CUP de Matar� ha donat suport als comerciants en considerar que el 12 d’octubre “s’emmarca en l’estrat�gia espanyolista d’imposar una simbologia i referents identitaris que no tenen res a veure amb la naci� i cultura catalanes”.

La formaci� creu que iniciatives com obrir els comer�os “ajuden a normalitzar el que ha de ser una naci� que celebra les seves festivitats pr�pies sense cap mena d’imposici� de fora”.

Aix�, posa de manifest que la festivitat commemora la colonitzaci� i extermini de les comunitats ind�genes americanes i que tamb� �s la diada de les Forces Armades Espanyoles, que entre altres, tenen per mandat de la Constituci� Espanyola intervenir militarment els Pa�sos Catalans en cas que decideixin iniciar un proc�s d’independ�ncia.

Concentracions

A m�s de Barcelona, tamb� hi haur� concentracions antifeixistes a Figueres. Arran Alt Empord� ha organitzat una protesta a les 12h del mat� a la Pla�a de l’Ajuntament de Figueres per expressar “el rebuig profund al car�cter festiu amb qu� es commemora el 12 d’octubre a l’estat espanyol”.

A Girona la CUP ha organitzat una concentraci� a les dotze del migdia a la pla�a Pa�sos Catalans i un vermut popular contra la Hispanitat. Ser� a la mateixa hora que la gu�rdia civil celebri la recepci� oficial a la qual els regidors han rebutjat assistir i a trav�s d’una moci� van demanar que la resta de representants del consistori fessin el mateix.

Igualment, els regidors de la CUP han anunciat que assistiran a l’Ajuntament de Girona per dur a termes tasques del grup municipal, per donar suport a la resta de treballadors municipals que dem� aniran a treballar i reivindicar el 12 d’octubre com a dia feiner.

A Matar�, dijous Arran Maresme va celebrar el divuit� aniversari de la Botifarrada a la Hispanitat. Des de l’any 1995, Maulets celebra aquest acte a la Pla�a de l’Ajuntament de Matar�.

http://www.llibertat.cat/2012/10/el-12-d-octubre-mes-feiner-19591

 

 

12 d’octubre: “Jo avui treballo”

L’auge sobiranista alimenta el “res a celebrar” per la Hispanitat. Ajuntaments i centres educatius decideixen obrir portes i fer activitats no lectives

L’institut La Llauna de Badalona ha obert les portes aquest divendres com un dia normal / ACN

Una dotzena d’ajuntaments, escoles i entitats com �mnium, la Intersindical CSC i sindicats d’estudiants han convertit avui, Dia de la Hispanitat en un dia laborable qualsevol. Tamb� el Govern, que no participar� en els actes de celebraci� a Madrid, ha fet bona la m�xima “12 d’octubre, res a celebrar”, que simbolitza el rebuig a la Hispanitat.

Centres d’ensenyament

“No ens sentim espanyols i no creiem que h�gim de celebrar la Hispanitat, i menys en un moment com el que viu el pa�s. Tampoc pel genocidi que representa. De fet, si fos una festa catalana, tampoc la voldr�em celebrar”. Aix� ho explica a l’ARA Laia Mauri, alumna de primer de batxillerat de l’IES La Llauna de Badalona. Per iniciativa de la Laia i un grup de companys, i amb l’adhesi� de 380 alumnes dels 540 que t� el centre, han organitzat, amb l’ajut de l’ANC i alguns professors que s’hi han adherit, una jornada de formaci�, col�loquis i debats. Un professor del centre, Daniel Nomen, explica que la direcci� i part del professorat es va sentir “engrescat” pel fet que fossin els alumnes els que prenguessin la iniciativa. M�s democr�tica que la resposta d’un grup d’ultres, que van reaccionar amb pintades a la porta del centre: “‘Viva Espa�a” o “‘Separatistas terroristas'” i esv�stiques nazis. I un tuit de l’alcalde, Xavier Garc�a Albiol (PP), en qu� qualificava la iniciativa −la dels alumnes, no pas les pintades− de “pat�tica” i “impresentable”. Dotze de la quarantena de professors han donat suport expl�cit a la iniciativa, mentre que uns altres hi ha donat suport, per� no han pogut assistir a la jornada. Al consell escolar ning� s’hi va oposar frontalment.

L’ambient entre els alumnes aquest divendres ha estat festiu i reivindicatiu alhora. En el seu manifest, els estudiants consideren que el motiu principal per anar a l’institut un dia com aquest �s per “coher�ncia”. “Especialment en els �ltims dies ha quedat patent que l’encaix –Catalunya-Espanya– �s totalment impossible” i, a m�s, es commemora una data en qu� milers d’ind�genes americans van ser “assassinats per les tropes de l’imperi espanyol”, que van “imposar per la for�a la seva cultura i la seva religi� amb interessos estrictament econ�mics”. “Cap pa�s se n’hauria de sentir orgull�s”. Durant el mat� es faran tallers de teatre i pl�stica, debats, xerrades i projeccions de documentals pol�tics.

Els alumnes de l’IES La Llauna es van inspirar en l’escola de Montell�, a la Cerdanya. La direcci� del centre va considerar que era una “incoher�ncia nacional” celebrar la Hispanitat en un moment com l’actual, i juntament amb professors i pares van decidir no fer festa el 12. Despr�s de Montell�, el boicot a la Hispanitat s’ha anat propagant.

“Qu� carai hem de celebrar?”, es pregunta Marc Codina, director de l’escola Casals-Gr�cia de Manlleu (Ososna). La direcci� i els professionals de l’escola Casals-Gr�cia han decidit treballar aquest dia 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat, i el 6 de desembre, Dia de la Constituci�. En un comunicat, el centre diu que “seguiran l’horari amb tota normalitat” per “plantar cara i demostrar que la voluntat del poble catal� est� per sobre de les imposicions de Madrid”, tot i que remarquen que no faran classes curriculars ni lectives. La previsi� �s que facin debats, discussions i activitats de suport escolar. Expliquen que el poble catal� “anhela la llibertat de poder decidir el futur de la naci� catalana”, per� que “l’estat espanyol, ignorant el desig d’independ�ncia d’una gran majoria dels catalans demostrada el passat Onze de Setembre, no nom�s s’ha mostrat hostil als nostres drets, sin� que ha augmentat els atacs contra els nostres senyals d’identitat”.

Tamb� una bona part del professorat de l’Escola d’Art Superior de Disseny de Vic anir� a treballar aquest divendres, “en desacord al fet que aquest dia sigui contemplat com a festiu al calendari”. En un comunicat, el centre ha explicat que els alumnes estan convidats a compartir aquest dia de treball amb els professors, de manera que durant el mat� es duran a terme activitats acad�miques, per� que “en cap cas no s’avan�ar� mat�ria continguda al programa del curs, sin� que es treballaran temes vinculats a la hist�ria de l’art i a les visites previstes a museus i exposicions”.

A l’escola Sant Jordi de Bonmat� (Selva), divuit dels dinou mestres del claustre han decidit anar a l’escola i han programat un seguit d’activitats. Hi haur� botifarrada i lectura de manifest i han convidat els alumnes i els pares a anar-hi. L’AMPA i l’Ajuntament hi donen suport. La direcci� argumenta que �s una acci� davant “els atacs” del govern espanyol a l’escola en catal�.

L’escola Joaquim Vallmaj� de Navata (Alt Empord�) tamb� tindr� portes obertes a petici� de l’AMPA. Els pares han organitzat un seguit d’activitats de caire cultural i tradicional i la direcci� els ha autoritzat a fer �s del centre. No obstant aix�, els professors no hi seran −a menys que alg� hi vulgui anar a t�tol personal−, i no es far� classe.

A la Universitat de Girona, el Sindicat d’Estudiants dels Pa�sos Catalans (SEPC) ha convocat una vaga per al dijous i pret�n compensar el dia perdut fent classe el divendres. No obstant aix�, el rectorat ha explicat que el dia 12 d’octubre figura com a no laborable en el calendari laboral i que totes les facultats estaran tancades. La voluntat dels estudiants �s fer accions simb�liques, com fer classe a les portes d’algun centre o del rectorat.

El departament d’Ensenyament no ha de donar autoritzaci� a les escoles per obrir avui, ja que segons han explicat fonts de la conselleria tenen una “autonomia de centre” que els permet prendre aquesta decisi�. Malgrat aix�, els centres no poden fer activitat lectiva, sin� que aquells que decideixin obrir les seves portes hauran de fer altres activitats.

Ajuntaments

Els municipis de Viladamat (Alt Empord�) i Celr� (Giron�s) −tots dos governats per la CUP− han aprovat mocions que estipulen que el 12 d’octubre �s dia laborable. En el cas de Celr�, s’ha demanat als treballadors que notifiquin si aniran a treballar, i, els que ho facin, tindran festa per Sant Jordi. La moci� de Viladamat, que no va rebre el vot en contra de cap regidor, recull que tant el Dia de la Hispanitat com el 6 de desembre seran dies laborables. Els treballadors podran intercanviar-los per Sant Jordi (23 d’abril) i el 9 d’Octubre, la Diada del Pa�s Valenci�. A Girona, l’Ajuntament estar� tancat de cara al p�blic, per� els treballadors que ho vulguin podran anar a treballar. L’equip de govern ha acordat compensar-los amb un altre dia de festa.

Les oficines dels ajuntaments osonencs del BrullCalldetenes i Seva estaran obertes al p�blic aquest 12 d’octubre, com si es tract�s d’un dia feiner qualsevol. L’alcalde de Seva, �ric Vila (Uni� Municipal), ha explicat a l’ACN que han decidit no fer festa per “coher�ncia nacional i sentit com�”, mentre que l’alcalde del Brull, Ferran Teixid� (Ara Brull), ha explicat que han pres aquesta decisi� perqu� “Espanya ens d�na motius cada dia”. En aquest cas, la brigada municipal tamb� treballa.

D’altra banda, l’Ajuntament de Ripoll ha decidit mantenir les instal�lacions obertes durant els dies de la Hispanitat i la Constituci� perqu� aquells que ho desitgin puguin anar a treballar. Segons han explicat des del consistori, es donar� “llibertat de decisi�” a tots els treballadors. Aquesta iniciativa se suma al fet que, fa poques setmanes, el consistori s’hagi declarat territori catal� lliure. La capital del Ripoll�s, governada per CiU, tamb� forma part de l’Associaci� de Municipis per la Independ�ncia i ha hissat l’estelada al pal de manera permanent fins que Catalunya esdevingui un estat propi.

Un altre ajuntament que tamb� ha decidit obrir portes aquest 12 d’octubre com si no es tract�s d’un dia festiu �s el d’Arenys de Munt. D’aquesta manera, el primer municipi que va acollir una consulta sobre la independ�ncia de Catalunya tamb� ha decidit sumar-se a la llista de consistoris que no tanquen pel Dia de la Hispanitat. En la moci� on es va declarar territori catal� lliure, Arenys de Munt va instar el Parlament que el 12 d’octubre sigui dia laborable. Ara han pres la decisi� de no fer festa aquest dia per “coher�ncia”.

El CAP de Sarri� de Ter tamb� obrir�

Pel que fa als centres sanitaris, el departament de Salut ha assegurat que la d’obrir portes o no el 12 d’octubre �s una decisi� de cada treballador i el seu centre de treball. Salut no ha donat cap indicaci� als Centres d’Atenci� Prim�ria (CAP) ni a altres centres sanitaris, ja que en principi �s un dia festiu, i en el cas que algun professional decideixi treballar, ser� per una decisi� personal.

Una desena de professionals del CAP de Sarri� de Ter (Giron�s) han decidit anar a la feina. Els metges que volen treballar han demanat que els programin visites de pacients. Entre el personal que ha dit que anir� al seu lloc de treball hi ha infermers, metges i personal administratiu.

http://www.ara.cat/politica/12_d-octubre_0_790721009.html

 

8.000 espelmes per a una estelada gegantina

L’Assemblea (ANC) ha enc�s la flama aquesta setmana. A trav�s de la campanya “Enc�n la flama”, l’ANC ha dibuixat una estelada gegantina a la pla�a Major de Vic.

Barcelona.  Aquest passat dijous 11 d’octubre l’ANC ha obtingut, de nou, una resposta massiva a la seva convocat�ria. Milers d’espelmes han cremat aquesta setmana a la superf�cie de la pla�a Major de Vic, les quals han dibuixat la major estelada de la hist�ria de Catalunya.

L’ANC ha englobat aquesta acci� dins de la campanya ‘Enc�n la flama’ en senyal de “revolta contra qualsevol tipus d’opressi�” i com a s�mbol de “resist�ncia pac�fica”.

http://www.tribuna.cat/la-fotografia//8000-espelmes-per-a-un-estelada-gegantina-12-10-2012.html

 

L’estelada d’espelmes m�s gran, a Vic

Imatge de les espelmes Foto: ORIOL DURAN.

La vig�lia del Dia de la Hispanitat, la pla�a Major de Vic va ser l’escenari ahir a la nit de l’encesa de prop de 8.000 espelmes que donaven forma a l’estelada d’espelmes m�s gran de la hist�ria. L’activitat, organitzada per la sectorial de l’ANC, pretenia mostrar que la flama de l’independentisme est� m�s viva que mai.

 http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/583996.html


Vic enc�n l’estelada

L’ANC insta a treballar avui per la independ�ncia � Creix el nombre d’empreses i institucions que avui no fan festa

L’estelada de foc d’ahir al vespre a la pla�a Major de Vic amb m�s de set mil espelmes es va comen�ar a encendre a les vuit i abans de les deu ja eren totes enceses.

Aquesta acci� de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la va voler fer expressament la vig�lia del dia de la hispanitat ‘per demostrar que el sentiment independentista �s m�s viu que mai’.

L’estelada es va fer amb set mil espelmes i la col�laboraci� de m�s de vuitanta voluntaris. Mentrestant, hi hagu� actuacions musicals, de dansa i de poesia a c�rrec d’una vintena de formacions i d’artistes d’Osona.

Tamb� hi van participar, amb sengles parlaments, el coordinador de l’ANC de Vic, Jordi Ponsa, el batlle de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, i la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell.

L’ANC ja havia organitzat un acte similar a Barcelona el 8 de setembre. Llavors va encendre una estelada al bell mig de la pla�a de Catalunya com a convocat�ria a la manifestaci� de la Diada.

12 d’octubre, dia feiner

L’ANC no fa festa avui, i ha organitzat la campanya ’12 d’octubre, dia feiner. Jo no faig festa’ amb accions simb�liques per a continuar treballant per la independ�ncia. A Barcelona, per exemple, les assemblees territorials faran una jornada de treball al parc de la Ciutadella. Tamb� es faran actes al Montgr�, a la Garriga i a Sant Elies. L’ANC promou l’etiqueta de Twitter #12octdiafeiner perqu� s’hi apleguin tots els missatges. L’altra etiqueta que acostuma a circular for�a cada 12 d’octubre �s #resacelebrar.

De fet, com m�s va, m�s empreses, entitats i institucions treballen el 12 d’octubre. �mnium Cultural, per exemple, obre les oficines per tercer any consecutiu i demana a la societat civil catalana que ajudi a convertir el dia d’avui en una jornada reivindicativa en favor de l’estat propi.

Alguns ajuntaments treballen

L’Ajuntament de Seva va ser el primer d’anunciar que treballaria el 12 d’octubre i, m�s tard, els ajuntaments del Brull, de Calldetenes, de Sant Pere de Torell�, de Celr� i de Viladamat s’hi van sumar ‘per coher�ncia nacional i sentit com�’. Els ajuntaments de Celr� i de Viladamat, tots dos regits per la CUP, substitueixen els festius del 12 d’octubre i del 6 de desembre pels dies 23 d’abril i 9 d’octubre, Diada del Pa�s Valenci�, ‘una data representativa de la unitat dels Pa�sos Catalans’.

Els serveis p�blics, cr�tics amb la celebraci�

Alguns centres educatius no tanquen. Els alumnes de l’IES de la Llauna, de Badalona, per exemple, diuen que no tenen res a celebrar, ateses ‘les circumst�ncies que viu Catalunya’, i dotze professors s’hi han sumat. No obstant aix�, aquest centre no far� activitats lectives, sin� activitats alternatives, projeccions de documentals, etc. Tampoc la direcci� de l’escola de Montell� no fa festa, i tant mestres com pares li fan costat. En total, m�s d’una dotzena de centres escolars han decidit obrir avui i fer activitats especials. El SEPC de la Universitat de Girona ha instat els estudiants a no fer festa i ha demanat que les activitats lectives d’ahir (que hi hagu� vaga) es fessin avui.

Solidaritat Catalana ha demanat a totes les universitats catalanes que aquest dia facin classes, si no �s que volen celebrar una festa contr�ria a valors com la pau, la pluralitat, la toler�ncia i el di�leg.

Una desena de treballadors del CAP de Sarri� de Ter, entre els quals la directora, tampoc no se senten identificats amb el motiu de la festivitat. L’impulsor d’aquesta iniciativa, Jordi Taberner, ha declarat: ‘No pengem pancartes, per� �s evident que volem deixar clar que no farem festa perqu� no ens ve de gust celebrar res.’

Algunes empreses tamb� obren

La Generalitat de Catalunya va marcar aquest dia com un dels festius d’obertura comercial. I �s per aix� que petits comer�os i molts supermercats d’Esclat i Bon Preu obren.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046807/20121012/vic-encen-lestelada.html


 

Artur Mas: “El m�n econ�mic s’ha d’adaptar al canvi del pa�s”

“Catalunya mereix respecte i de moment nom�s ens llancen amenaces i algun insult”, afirma el president de la Generalitat | “El meu horitz� �s la consulta i guanyar-la per majoria �mplia. Ser� l’�ltima cosa que far�” | La pregunta que faria Mas: “Vost� desitja que Catalunya sigui un nou Estat de la UE?”

Jordi Barbeta

Artur Mas i Gavarr� (Barcelona, 1956), president de la Generalitat de Catalunya, ha provocat un terrabastall en la pol�tica catalana, espanyola i europea plantejant que per primera vegada en la hist�ria els catalans puguin decidir el seu futur col�lectiu dins de la Uni� Europea. En aquesta entrevista, el president catal� assenyala com afronta el proc�s tot garantint que ni la crisi, ni les pressions pol�tiques o econ�miques el faran renunciar al seu objectiu pol�tic vital de conquerir la sobirania per Catalunya.

President, qu� �s ara mateix el que m�s el preocupa i el que m�s l’il�lusiona?
La principal preocupaci� �s sens dubte la recessi� econ�mica i l’atur. El que s’est� vivint aquestes darreres setmanes no em treu temps ni inter�s del que crec que �s un tema principal: donar-li la volta a la situaci� econ�mica i comen�ar a crear ocupaci�. Gaudeixo, d’altra banda, de la il�lusi� que noto que es viu al pa�s.

On som? Cap a on anem? O m�s ben dit, cap a on ens porta?
Som en una etapa clarament nova. Estem en un estadi mental i an�mic diferent de la poblaci� catalana, que ha experimentat un canvi cultural profund, i que s’ha d’anar confirmant en els propers mesos seguint tota la pauta dels processos democr�tics…

I cap a on anem?
Anem cap a exercir el dret a decidir, que �s un fet hist�ric perqu� no ho hem pogut fer mai en llibertat i en democr�cia. El m�s important �s que en els propers quatre anys hi haur�, s� o s�, una consulta al poble catal�.

Amb llei o sense?
Quan dic s� o s� vol dir sempre dins d’un marc legal, per� no un marc legal inamovible. Aquest marc legal pot ser la Constituci� espanyola, la legislaci� catalana, una legislaci� internacional o altres camins per consultar al poble de Catalunya si tots aquests fallen.

Ho pot precisar?
En pocs mesos aprovarem la llei de consultes catalana, que seria, si ens falla la via de la legalitat estatal, una via per intentar consultar al poble de Catalunya respecte al dret a l’autodeterminaci�. Quan arribem en aquest punt, les formacions pol�tiques sobiranistes, que espero que obtinguin la majoria en el Parlament, haurem de veure com precisem la pregunta a formular.

Si depengu�s de vost�, quina pregunta faria?
En el l�mit, aquesta pregunta hauria de ser: “Vost� desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Uni� Europea?”, per� no vull imposar la pregunta. L’hem de construir entre la majoria parlament�ria. Una de les meves obsessions �s que les coses es facin b�, no de manera esbojarrada o improvisada.

A qu� es refereix exactament?
Hem d’assegurar una majoria social forta entorn de la pregunta. Hem de consultar a la Uni� Europea i a la comunitat internacional, tot i sabent que no donaran resposta fins que nosaltres no haguem fet el proc�s. I b�, jo no em negar� mai, mentre duri el proc�s fins a la consulta, a dialogar i negociar amb les institucions de l’Estat espanyol. En una democr�cia madura hauria de ser aix�. Aquests dies ho veiem entre el Regne Unit i Esc�cia. Mentre els brit�nics negocien, l’Estat espanyol amena�a.

Quan diu que no es negar� a negociar amb l’Estat espanyol vol dir que encara �s possible arribar a un acord amb l’Estat espanyol que ajorni la convocat�ria de consulta?
No, home. Quan parlo de di�leg i negociaci� em refereixo a la manera per arribar a fer la consulta… Aix� semblar� una utopia o una ingenu�tat, per� si mantenim el rumb potser arribar� un moment que Espanya es veur� obligada a reaccionar.

I de tota aquesta travessia, on considera que �s el cim?
El meu horitz� pol�tic vital se situa en fer la consulta i guanyar-la amb una majoria clara. Aix� �s el cim. I vaig dir que seria l’�ltim que faria.

Per qu�?
Perqu� necessitem una gran majoria. Per� no la necessito jo com a Artur Mas, la necessita el pa�s. En els propers quatre anys el pa�s necessita un president molt fort i aix� nom�s es pot obtenir a trav�s dels vots.

Demana un xec en blanc?
De cap de les maneres. No vull que ning� que ens voti pugui pensar que aix� �s un xec en blanc per a la meva carrera o per a la consolidaci� d’una persona o d’un partit en el poder. Entenc que ha de ser un vot prestat al servei d’un objectiu de pa�s. Jo nom�s s�c un instrument.

En quin sentit ho diu?
Jo s�c un instrument del proc�s. B�, aix� ho ha de dir la gent, no ho puc dir jo, per� qu� vull dir? Doncs que em poso al servei d’aquest proc�s i un cop el proc�s hagi culminat, jo em separar� de la presid�ncia de la Generalitat. Si d’aqu� quatre anys jo no em torno a presentar, ser� un bon senyal per al pa�s.

Ha actuat aix� perqu� no hi havia m�s alternativa?
Alternatives personals per anar tirant n’hi havia moltes i totes instal�lades en la comoditat. Catalunya tamb� t� un altra alternativa: conformar-se. L’alternativa de no lluitar, per� quan un no lluita, ja ha perdut. Pots lluitar i perdre, lluitar i guanyar, per� si no lluites, ja has perdut.


Ah, i tamb� hi havia una altra alternativa: seguir-nos autoenganyant. Pensant que fent el bon miny� l’Estat espanyol ens escoltar� i acabar� reconeixent la realitat catalana. Fer el bon miny� �s el que hem fet durant 30 anys.

Aix� sembla una cr�tica a la t�ctica pujolista del peix al cove
En tot cas seria una autocr�tica. Era normal que Catalunya, recuperada la democr�cia, confi�s que una Espanya integrada a la Uni� Europea seria amable i comprensiva amb el fet catal�. S’hi havia de confiar perqu� no s’havia provat mai. Espanya no havia tingut mai una democr�cia tant llarga, Ara b�, si en aquestes condicions no �s possible, en quines altres ho ser�? S’havia d’intentar en aquests trenta anys, i un cop vist el resultat s’ha produ�t el canvi de mentalitat que va posar de manifest la manifestaci� de la Diada, i que ara s’ha de confirmar a les urnes. Aquest �s un dels motius per anar a les eleccions. Les decisions no es prenen al carrer, es prenen a les urnes.

El principal retret que se li fa �s que en aquests moments tan greus de la situaci� econ�mica, la inestabilitat pol�tica agreuja la crisi.
A tothom que critica el que estem fent, ens han de dir quins s�n els costos de no fer res. I ha arribat un moment que Catalunya t� dret, despr�s d’aquests trenta anys de servei constant a la causa de l’Estat, en les circumst�ncies m�s complicades i dif�cils, despr�s d’aix�, Catalunya tamb� t� dret a qu� li ofereixi alguna soluci�. Si som tan imprescindibles com es diu dins de l’Estat, Catalunya mereix el respecte, el reconeixement i la possibilitat de progr�s, i de moment, nom�s ens llancen amenaces, provocacions i algun insult, per� de solucions ning� no n’aporta cap.

Quina soluci� veuria factible?
El fet que no s’aporti cap soluci� em fa pensar que Espanya no t� projecte o que el seu �s un projecte definitivament esgotat perqu� Espanya segueixi sent Espanya. La seva perviv�ncia i salvaci� �s el reconeixement de les nacions hist�riques que la integren tal com es va aprovar en la Constituci�…

Hi ha un altre argument de cr�tica. En un moment en qu� es parla d’Uni� Europea, separar �s anar en contra dels signes dels temps.
Per� �s que no ens separem. Aquest �s el llenguatge on se’ns vol fer caure. Volen que parlem de trencament, ruptura, separaci�, per� no �s real perqu� despr�s d’un proc�s aix� Catalunya ser� dins de la Uni� Europea juntament amb l’Estat espanyol. Qu� vol dir separar-se en un lloc on hi ha una moneda �nica, on no hi ha fronteres ni aranzels, on les persones i els capitals poden circular lliurement? Aleshores, quan sento aix�, jo dic que no �s una separaci� sin� una emancipaci�. S�n ganes de viure la teva pr�pia vida amb m�s llibertat. I aix�, probablement porta a una millor conviv�ncia dins de la fam�lia.

El ministre espanyol d’Afers Exteriors, que �s del PP, i el comissari Almunia, que �s socialista, ja han dit que una Catalunya independent sortiria de l’euro.
Fixi’s, ja estan acceptant la possibilitat que Catalunya esdevingui independent. Ja anem pel bon cam�. I llavors ja entrem en el terreny de la por. Si acabeu tenint un Estat, on sereu? I la realitat �s que no hi ha precedents d’un Estat que hagi experimentat un proc�s d’aquestes caracter�stiques. Com pot ser que una vella naci� europea no pugui aspirar a trobar una soluci�, quan ja en formem part, tant de la Uni� Europea com de l’euro, per fer una transici� nacional d’aquestes caracter�stiques?

Sobre aix�, ja ha fet alguna gesti� amb Brussel�les?
No. En aquests darrers dos anys, els moviments que s’han fet a escala europea han estat, primer, per fer entendre que Catalunya es prenia seriosament les pol�tiques d’austeritat i de consolidaci� fiscal, d’equilibri dels pressupostos, de control dels d�ficits i de control dels endeutaments, i, segon, per fer entendre que dins de l’Estat espanyol hi ha un desequilibri molt gran entre transfer�ncies financeres, i que aix� un dia o altre s’ha d’acabar.

Precisament un altre argument negatiu que es fa servir �s que vost� ha fet un pas endavant per no parlar de les retallades i assegurar-se quatre anys m�s amb majoria absoluta.
Primer, la majoria absoluta avui per avui nom�s la t� el PP a Madrid. Ja veurem si els catalans en volen tenir. I tapar les retallades �s absurd perqu� jo em presentar� a aquestes eleccions i al programa no dir� que no hi haur� m�s retallades. I ho explico amb tota claredat. Nosaltres no som amos de les retallades. Les retallades no es fan ni per caprici ni per ideologia, es fan per estricta i imperiosa necessitat, perqu� tot el que gastem de m�s respecte al que tenim autoritzat no ho podem pagar. I si no ho podem pagar, quin sentit t� gastar-ho de m�s?

Es pot fer la transici� nacional amb la caixa buida?
La travessia s’ha de fer, amb la caixa m�s plena o m�s buida.

I si no pot pagar les n�mines?
�s que ens hi podr�em trobar igualment si arrib�s aquest cas… per� jo crec que aquest cas no arribar�, sincerament. Jo s�c dels que pensa que Espanya, amb rescat o sense, encara que segurament ser� amb rescat, se’n sortir�, i els pagaments es podran atendre. Una altra cosa seria que l’Estat espanyol agaf�s els pagaments i la tresoreria com una arma llanc�vola per desestabilitzar aquest proc�s democr�tic a Catalunya. Per� aix� seria doblement escandal�s. Si fessin aix� sumarien molts m�s ciutadans catalans a la causa. Suposo que actuaran amb un m�nim de seny. A m�s a m�s, els diners no s�n seus, que s�n compartits. I en bona part s�n nostres. I que consti que quan dic aix� no vull tapar els errors catalans, perqu� n’hi ha hagut. Si hem arribat a un deute de quaranta-tres mil milions d’euros, que vol dir que hem m�s que triplicat el deute en els darrers nou anys, vol dir que alguna cosa s’ha fet malament tamb� des de Catalunya, no podem amagar el cap sota l’ala.

Estem en una situaci� de rescat imminent del regne d’Espanya. El rescat d’Espanya canviaria l’escenari pol�tic catal�?
No. El proc�s que est� vivint Catalunya es mantindria perqu� el moviment que hi ha a Catalunya no �s nom�s un moviment econ�mic. Hi ha una barreja de sentiments, d’il�lusions, de projecte, de mancances i d’interessos. Tot aix� est� barrejat i tot suma en la mateixa direcci�. Per tant, encara que hi hagu�s un rescat d’Espanya, les aspiracions de Catalunya es mantindrien perfectament vives.

Sembla que hi ha preocupaci� en el m�n econ�mic catal�.
En el m�n econ�mic catal� hi ha de tot. Hi ha gent que ho veu amb m�s preocupaci�, d’altres ho veuen amb una gran il�lusi�, i en molts casos, hi ha gent que ho viu assumint el comprom�s. Quan en un pa�s hi ha un moviment social molt potent, el m�n econ�mic tamb� ha de veure com s’adapta al canvi. El primer que ha de fer el m�n econ�mic s�n estrat�gies per adaptar-se a aquest canvi de mentalitat del pa�s. I aix� no �s pas impossible.

Qu� li ha dit el senyor Fain�, de La Caixa, o el senyor Oliu, del Banc Sabadell? O els grans empresaris: Gr�fols, Carulla, Andic…
Si no ho particularitzem amb noms, que jo crec que �s un error, jo s� que hi ha empreses catalanes que estan inquietes. I ho entenc perfectament perqu� qualsevol proc�s d’aquests regira l’statu quo. I si a m�s hi sumem que estem en una situaci� de dificultats econ�miques importants, encara pot semblar m�s aix�. Per� precisament potser �s ara que ho hem de fer, perqu� hi tenim molt menys a perdre. Catalunya, davant dels riscos, ara hi t� molt menys a perdre perqu� ja estem molt tocats.

Vol dir que pitjor no hi podem estar?
S�. Pitjor hi podem estar. Per� �s evident que com que hi tenim menys a perdre, doncs segurament s’ha d’arriscar m�s com a pa�s en aquests moments. I despr�s hi ha un altre concepte. Cada any que passa, les generacions m�s veteranes van passant el relleu a generacions m�s joves. La gent jove del pa�s, majorit�riament, ja no t� tantes pors ni tants complexos. S�n gent que estan vivint al segle XXI, que estan connectats tot el dia amb tot el m�n i que veuen amb naturalitat els processos que haurien de ser naturals i que les velles estructures els fan impossibles. Amb la revoluci� dels joves i de les classes mitjanes del pa�s assolirem els nostres objectius i l’economia hauria d’estar al marge d’aquest proc�s pol�tic.

Per qu�?
Per qu� hem fet la Uni� Europea? Perqu� l’economia estigui al marge dels moviments pol�tics. Quan han aparegut deu o dotze estats de la Uni� Europea en aquests �ltims deu o quinze anys, ha canviat el mapa europeu, i l’economia no per aix� se n’ha ressentit. Al rev�s. M�s aviat s’ha eixamplat el marc dels mercats, hi ha m�s pa�sos on funciona una moneda �nica, hi ha m�s pa�sos on es poden intercanviar els b�ns, els serveis, les mercaderies, etc�tera. I aix� no perjudica l’economia. Si s’arrib�s a la conclusi� que un proc�s d’aquestes caracter�stiques provoca a l’Estat espanyol c�stigs contra Catalunya des d’un punt de vista econ�mic, seria un argument m�s per fer entendre que un Estat aix� no ens va b�. A m�s, seria molt absurd des de l’�ptica espanyola perqu� hi ha un munt d’empreses catalanes que tenen inversions a tot l’Estat espanyol i que hi tenen molts llocs de treball. Si perjudiquen els interessos econ�mics catalans a la resta d’Espanya aix� ser� un empobriment per a ells perqu� s’hi jugaran llocs de treball, delegacions, magatzems, f�briques…

Ning� no podia pensar fa uns mesos que Artur Mas i Converg�ncia fessin un discurs d’aquesta mena. Suposo que Rajoy est� m�s amo�nat pels vots que pugui tenir CiU que qualsevol organitzaci� d’extrema esquerra…
�s possible. Per� en tot cas, si es llegeixen les meves intervencions dels darrers quatre o cinc anys, es veur� que l’escenari en el qual estem no �s improvisat ni incoherent.

La iniciativa ha estat pactada des d’un bon principi amb Duran Lleida i Uni� Democr�tica?
El senyor Duran i jo estem absolutament d’acord i la consulta al poble de Catalunya �s un objectiu absolutament compartit.

Si tot aix� �s un gui�, vol dir que quan va anar a parlar amb Rajoy del pacte fiscal ja tenia decidit el proper pas? Va anar a buscar el no de Rajoy?
No he enganyat a ning�. Amb el president Rajoy hi va haver trobades privades per estovar el terreny i despr�s, en la p�blica, la resposta va ser un no rotund…

Ara sembla que tot va pitjor:els pressupostos, les inversions, la reforma educativa… �s una repres�lia per la iniciativa sobiranista?
No. Aix� �s el de sempre. La pel�l�cula que estic veient ara ja l’he vist moltes altres vegades, amb Governs d’aquest color a Espanya i d’un altre color, tamb�. El Govern socialista anterior se’n va anar sense pagar els deutes amb Catalunya i sense haver fet els projectes dels accessos als ports de Barcelona i Tarragona de l’ample de via europeu. Aquesta �s la mentalitat de sempre, no �s d’ara, del PP de Rajoy. �s del PP, del PSOE, de la casta funcionarial, dels alts estaments de l’Estat… �s de tots i fa segles que dura. Espanya ha fet unes inversions bilion�ries en alta velocitat i encara avui no t� ni una sola l�nia connectada a Europa amb l’ample de via europeu sencera. Hi ha vies a prop de Madrid que estan quadruplicades i la l�nia Barcelona-Vic �s via �nica i funciona pitjor que fa cent anys.

El cam� de la sobirania ser� llarg?
Llarg no s� si ho ser�, per� ser� dur, molt dur. Dur ja ho est� sent perqu� rebem amenaces, es vol crear un clima de molta incertesa i preocupar la gent gratu�tament, atemorint amb les pensions…

Qu� passar� amb les pensions?
Amb les pensions no passar� res, perqu� se seguiran pagant en qualsevol cas. El problema de les pensions no �s si Catalunya t� un estatus pol�tic diferent . El problema de les pensions �s si ens quedem amb menys cotitzants dels que necessitem i amb m�s pensionistes dels que es poden assumir en una economia que no creix. En aquest terreny de la incertesa, pors i provocacions ja hi som. I aix� anir� in crescendo. I hi haur� un altre intent de dividir la societat catalana.

Dividir per ra� d’origen?
I de llengua…

Entre Catalunya i Espanya hi ha una relaci� fraternal…
… Que hi seguir� sent, sempre.

S�, per� costa pensar en els cosins d’Almeria com a estrangers.
Per� �s que no ho seran d’estrangers, serem europeus tots.

Qu� li diu vost� en aquests moments a un ciutad� de Catalunya de llengua materna castellana i amb bona part de la seva fam�lia a Andalusia o a l’Arag�?
Que el proc�s que segueix Catalunya �s inclusiu, que cap dels set milions i mig de persones a Catalunya ha de t�mer res, que si la seva llengua d’�s normal �s el castell� ho continuar� sent. El castell� seguir� sent idioma oficial i d’aprenentatge obligatori a les escoles catalanes. Que aqu� no canvia res m�s que un estatus pol�tic perqu� ell i els set milions i mig de ciutadans de Catalunya visquin millor.

Els que se senten aqu� espanyols, continuaran sent espanyols?
El sentiments no es poden canviar i s’ha de respectar sempre. Un ciutad� de Catalunya que se senti espanyol, que per cert s�n molts, ha de seguir sentint-se igual. I en el cas eventual que hi hagi una nacionalitat catalana, tamb� poden tenir la nacionalitat espanyola sense cap problema. Si no la tenen ser� perqu� Espanya els hi negar�, no perqu� els hi negui Catalunya. Catalunya far� aquest proc�s amb tot el respecte i amb total llibertat per a tothom. Sense imposicions. No ens hem tornat bojos.

Per cert, aquesta entrevista es publica el dia de la Hispanitat…
La hispanitat tamb� �s un patrimoni catal� al qual no hem de renunciar. Per� no s’ha de confondre la hispanitat amb l’espanyolisme o l’imperialisme espanyol, perqu� no s�n el mateix per m�s que hi hagi qui ho intenta.

Com s’ho fa per aguantar la pressi�?
Procuro a�llar-me tant com puc del soroll medi�tic. Si no, acabes sent presoner de tot aix� i no decideixes amb llibertat. Si no t’atreveixes amb un proc�s aix�, has de plegar. El que no val �s quedar-te de president d’un pa�s i donar l’esquena a la majoria del poble. Si no t’atreveixes te n’has d’anar. I si et quedes has d’assumir el patiment.

L’esperan�a �s l’�ltim que es perd?
Tinc esperan�a perqu� tinc fe. Crec en el que estem fent i tinc confian�a en el pa�s.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20121012/54352976406/artur-mas-mon-economic-asaptar-canvi-pais.html#ixzz296WrwBTC

 

 

 

 

Mas ja t� la pregunta: “Vost� desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat dins la UE?”

El president afirma que la Catalunya Estat mantindr� el castell� com a llengua oficial i d’aprenentatge obligatori

El president de la Generalitat ha afirmat que ja t� pensats la majoria dels detalls per encarar la consulta d’autodeterminaci� per a la propera legislatura. Mas ha avan�at, en una entrevista a La Vanguardia, que la pregunta que vol per aquesta votaci� �s la seg�ent: “vost� desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat dins la UE?” Mas ha afirmat que la pregunta podria reformular-se perqu� voldr� consensuar-ne contingut amb la resta de partits. “Una de les meves obsessions �s que les coses es facin b�, no de manera esbojarrada o improvisada”, ha argumentat. El president ha afegit que malgrat els intents de dividir per motius d’origen o ling��stics, el castell� ser� respectat en el futur Estat catal�. “Ser� llengua oficial”, ha afirmat.

El president ha assegurat que la consulta, malgrat les amenaces d’Espanya es far� “s� o s� en els propers quatre anys”. En ser preguntat si aquesta certesa implicava violar la legalitat, el president ha recordat que hi ha altres marcs jur�dics a banda de l’espanyol. “Aquest marc pot ser la Constituci� espanyola, la legislaci� catalana, una legislaci� internacional o altres camins per consultar al poble de Catalunya si tots aquests fallen”, ha concretat.

Mas ha assegurat que l’alternativa a l’Estat propi �s “conformar-se”. “ Pots lluitar i perdre, lluitar i guanyar, per� si no lluites, ja has perdut”, ha concl�s. “Fer el bon miny�, ha afegit, �s el que hem fet durant 30 anys”.

El president ha q�estionat l’argumentari espanyolista i els seus plantejaments apocal�ptics. “Qu� vol dir separar-se en un lloc on hi ha una moneda �nica, on no hi ha fronteres ni aranzels, on les persones i els capitals poden circular lliurement?”, s’ha preguntat.

Respecte les pors de l’empresariat, ha recalcat que tot canvi precisa d’adaptaci� i ha afirmat el seu optimisme pel convenciment sobiranista de la gent jove i les classes mitjanes. “Amb la revoluci� dels joves i de les classes mitjanes del pa�s assolirem els nostres objectius i l’economia hauria d’estar al marge d’aquest proc�s pol�tic”, ha subratllat.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/mas_ja_te_la_pregunta_voste_desitja_que_catalunya_esdevingui_un_nou_estat_dins_la_ue_89633.php

 

 

 

Ernest Maragall abandona el PSC i funda Nova Esquerra Catalana

No es presentar� a les eleccions del 25-N � Es declara partidari de l’estat propi ‘en un per�ode constituent immediat’

L’ex-conseller i dirigent hist�ric del PSC, Ernest Maragall, va manifestar ahir a VilaWeb que abandonava el partit per fundar una nova formaci� anomenada Nova Esquerra Catalana. Aquesta nova formaci�, decidida en una reuni� al centre C�vic de Can Fabra de Barcelona, proposar� ‘amb claredat un estat propi per a Catalunya’ i l’exercici del dret d’autodeterminaci� ‘en un per�ode constituent immediat’.

Maragall, que encara no ha comunicat la seva decisi� a la direcci� del PSC, descarta de presentar-se a les eleccions del 25 de novembre, ni tot sol ni amb cap formaci�: ‘Ni volem fer aventures ni volem perdre car�cter.’

Despr�s de la reuni� fundacional, que havia de ser discreta per� que ha transcendit, Maragall va dir que continuar al PSC seria ‘incongruent i una ficci�’, despr�s d’haver decidit la formaci� d’un partit nou. Aix� s�, va recalcar que sentia un immens respecte pel PSC i pels seus membres.

La reuni� d’ahir entre Maragall i un grup de militants del PSC i d’independents vol ser el punt de parten�a d’una nova formaci� que representi ‘una esquerra nacional forta, alternativa a la dreta nacional forta representada per CiU’, cosa que el PSC no ha sabut fer.

Els promotors expliquen que encara s�n en una fase embrion�ria i que la base ideol�gica �s el manifest que la setmana passada van impulsar 145 militants del PSC, entre els quals hi havia els ex-consellers Marina Geli, Antoni Castells, Ernest Maragall i Joan Manuel del Pozo, el paer en cap de Lleida, �ngel Ros, i l’eurodiputada Maria Badia.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046800/20121012/ernest-maragall-abandona-psc-funda-nova-esquerra-catalana.html

 

 

Finalment, els socialistes

Des d’avui ja podem dir que totes les ideologies de tradici� democr�tica a Catalunya han evolucionat cap al sobiranisme i el dret de decidir. I aquesta �s una dada molt significativa i una vict�ria inapel�lable.

Vicent Partal

Un partit pol�tic no �s pas un ens tan aut�nom com ens podr�em afigurar. Perqu�, al final, d’una manera o altra, acaba depenent dels seus votants i d’all� que aquests pensen. I quan tot un pa�s es mou en una direcci� determinada d’una manera decidida, anar-hi contra �s molt dif�cil. Aix� fa molt important i significatiu el naixement, ahir, de Nova Esquerra Catalana, un partit capitanejat per Ernest Maragall i que �s, d’entrada, el referent socialdem�crata de la nova rep�blica que som a punt d’instituir. Ha costat. Ha costat d�u i ajut, per� el fet important �s que des d’avui ja podem dir que totes les ideologies de tradici� democr�tica a Catalunya han evolucionat cap al sobiranisme i el dret de decidir. I aquesta �s una dada molt significativa i una vict�ria inapel�lable.

Ho matisar�. �s evident que la sigla PSC no tan sols no ha evolucionat, sin� que des d’avui li ser� encara m�s dif�cil, molt probablement, de sumar-se a la centralitat sobiranista. I aix�, cal dir-ho, la portar� a la marginalitat que les trompetes ja anuncien. Per�, alhora, tamb� cal demanar-se: qu� s�n unes sigles sense �nima? El sentit profund que tenia el PSC en el millor moment, el representa molt m�s aquest nou partit encara sense estructura que no el b�nquer del carrer de Nicaragua. I aix� ho sap tothom.

Ha costat molt, tanmateix. La incomoditat contra l’immobilisme de la c�pula socialista era ben notable des de feia molt, per� semblava que mai no arribaria el dia de no cansar-s’hi m�s. Fins avui. Cal entendre’ls, nogensmenys. Ells han estat els darrers, per� no oblidem que cap partit parlamentari catal� no era independentista fa pocs anys. De primer ho va ser Esquerra, des de la renovaci� del congr�s de Lleida, i durant molts anys en va tenir el monopoli. El cas �s, tot amb tot, que aquests darrers mesos la consolidaci� de Solidaritat i la transformaci� d’ICV i, sobretot, de CiU han alterat completament el panorama pol�tic catal�.

El PSC, l’altre gran partit catal�, podia haver fet el mateix moviment que CiU i adonar-se que no podia girar-se d’esquena a la poblaci�. Molts socialistes des de dins havien anat elevant el to i mostrant cada cop d’una manera m�s clara la dissid�ncia, entre ells i molt significativament Ernest Maragall. Per� supose que ha arribat un moment que han ent�s que no podien esperar ni un dia m�s i que, si l’instrument no servia, m�s valia canviar d’instrument que no morir esdernegats.

Mai no sabrem, certament, si aquest temps hauria estat tan llarg amb l’ex-president Pasqual Maragall en actiu, i no tenallat per unes circumst�ncies personals tan dif�cils. Potser tot hauria anat m�s r�pidament i potser fins i tot les sigles hist�riques haurien estat disputades. Per� ara tant �s, aquesta especulaci�. All� que ara importa �s que des d’ahir aquest pa�s ja t� opcions pol�tiques sobiranes que concorden en el fet que la naci� catalana �s mestressa del seu dest� i que representen la democr�cia cristiana, el liberalisme, la socialdemocr�cia, el republicanisme, el socialisme, el comunisme, l’ecologisme, el radicalisme dem�crata o l’anticapitalisme. �s a dir l’espectre pr�cticament natural de qualsevol pa�s.

De la m� de Nova Esquerra Catalana torna doncs el temps de la unitat en els grans objectius de pa�s. I jo no s� sin� felicitar-me’n i felicitar-nos-en tots plegats.

http://www.vilaweb.cat/editorial/4046816/socialistes-finalment.html

 

 

Maragall: Dentro del PSC el soberanismo s�lo pod�a “aspirar a ser una minor�a decorativa”

El exconseller justifica su salida ahora del PSC por que tras el 25-N se hubiera interpretado “como consecuencia de unos resultados”

Elecciones catalanas | 12/10/2012 – 10:16h

Ernest Maragall, en una imagen de archivo Jordi Play / Archivo

Barcelona. (Redacci�n).- El exconseller Ernest Maragall ha reconocido en el M�n a RAC1 un d�a despu�s de anunciar la creaci�n de un nuevo partido que dentro del PSC el soberanismo s�lo pod�a “aspirar a ser una minor�a decorativa o una coartada de pluralidad”.

Maragall, que ha afirmado que dejar� el partido “enseguida”, ha explicado que despu�s de su anuncio de ayer no ha recibido ninguna petici�n desde los socialistas catalanes para que no abandone el partido. “Alguno ha parecido que caso quer�a que se acelerara mi salida”, ha apuntado.

Respecto a la formaci�n del Partit Catal� de Europa, el pol�tico ha insistido en que “no hay urgencia”, y ha anunciado que la primera sesi�n constituyente se celebrara hacia el 15 de diciembre. Para Maragall, haberse presentado a las elecciones del pr�ximo 25 de noviembre hubiera sido “fr�volo e irresponsable”.

Preguntado sobre la oportunidad de su anuncio, a menos de dos meses para los comicios, el exconseller ha reconocido que “los acontecimientos se han precipitado y cualquier cosa que se hubi�ramos hecho luego se hubiera interpretado como consecuencia de unos resultados”.

El exconseller Ernest Maragall anunci� ayer que tras el 25-N quiere recuperar el proyecto de crear el Partit Catal� d’Europa auspiciado en 1998 por su hermano, el expresidente catal�n Pasqual Maragall, con la finalidad de que aglutine “una gran fuerza de izquierdas genuinamente catalana”.

http://www.lavanguardia.com/politica/elecciones-catalanas/20121012/54352506766/maragall-psc-soberanismo-minoria-decorativa.html#ixzz296ZdGTAx

 

 

La crisi del PSC giron� catapulta ERC a la segona posici�

Incapa�os de posar-se d’acord per a la confecci� de la llista gironina, els socialistes deixen la decisi� en mans de la direcci� nacional

El consell de federaci� del PSC de Girona no s’ha posat d’acord i no ha decidit qui encap�al� la llista a la demarcaci� per al 25-N. Per tant, segons marquen els estatuts del partit, ser� l’executiva nacional del partit qui esculli els integrants. El primer secretari, Juli Fern�ndez, havia apostat per la renovaci� i situava Iolanda Pineda, Ignasi Thi� i N�ria L�pez als primers llocs i, en canvi, relegava Marina Geli (escollida candidata per l’agrupaci� del Giron�s) als �ltims llocs. Fern�ndez reconeix que el partit est� dividit i debilitat. “Aix� �s fruit d’uns mals h�bits que venen de molt de temps”, ha reconegut Fern�ndez. �s la primera vegada que el PSC giron� no �s capa� d’acordar la llista. La crisi dels socialistes gironins augmenta les expectatives electorals d’ERC

ERC per primer cop pot superar els socialistes, i a Girona �s encara m�s evident

La crisi al socialisme giron� a l’hora de fer les llistes ha trencat per la meitat el partit, el mateix primer secretari del PSC giron� ho ha reconegut, en declaracions fetes un cop acabat el Consell de la Federaci� que ha impossibilitat un acord. L’aposta del primer secretari per la renovaci� i per la senadora Yolanda Pineda, en front de Marina Geli, ha desfermat la crisi que far� que sigui la direcci� nacional a Nicaragua qui prengui la decisi�.

La crisi al socialisme giron� obre la porta al que algunes enquestes vaticinaven abans d’aquesta crisi al PSC de Girona, que ERC es podria convertir en segona for�a al Parlament de Catalunya i �s precisament a Girona on el “sorpasso” podria ser m�s factible. Ll’enfrontament al PSC giron� facilita molt m�s la fita hist�rica de convertir ERC en el principal partit de l’esquerra,i a m�s, independentista.

A l’any 2003, ERC es va quedar a Girona a menys de 6.000 vots dels socialistes

En el millor moment dels republicans, any 2003, els socialistes van superar per menys de 6.000 vots a ERC, tenint en compte que el PSC patir� una gran davallada detectada per totes les enquestes, totes fetes abans de la crisi gironina i la fugida del partit de l’Ernest Maragall coneguda ahir mateix, fa que el PSC giron� quedi lluny dels seus millors resultats, resti l�gicament lluny del quart diputat i hagi de lluitar per aconseguir el tercer.

El vot �til per ERC, a Girona, li podia permetre recuperar l’hist�ric 4t diputat de l’any 2003

No �s cap quimera, la crisi greu del PSC giron�, el fet que per primera vegada la decisi� resti en mans de Barcelona en perjudici de Girona, pot encara m�s agreujar la profunda divisi� al partit, i facilitar l’ascens dels republicans a la segona for�a pol�tica gironina. La crisi fa m�s evident que mai el vot �til que representa ERC respecte al vot majoritari de CiU,  i obra una nova etapa pol�tica a Girona i a Catalunya.

La crisi m�s greu del socialisme a Girona

“Crec que avui hi ha gent que no ha estat generosa, estic dolgut”, reconeixia Fern�ndez al final del consell de federaci�. Segons ha afirmat, existeix una divisi� interna al partit entre aquells que tenen “pedigr� hist�ric” i les noves cares. “Hi ha membres del partit que han d’entendre que si durant tants anys han tingut responsabilitats han de ser generosos i fer un pas enrere ara que la societat demana canvi”, ha manifestat Fern�ndez, que assegura que hi ha qui relaciona “experi�ncia amb capacitaci�”. “Jo no hi estic d’acord, hi ha gent igual o m�s capacitada que d’altres que porten molts anys”, ha manifestat.

Aquesta disjuntiva interna ha fet, doncs, que el partit hagi estat incapa� d’acordar una llista. De fet, no s’ha arribat ni a votar perqu� Fern�ndez ha vist que podria perdre i ha preferit que sigui la direcci� nacional qui l’esculli. Segons els estatuts del partit, tant si s’hagu�s votat la proposta del primer candidat -i no hagu�s aconseguit majoria-, com si no s’arriba ni a votar, el procediment �s enviar els candidats per ordre alfab�tic al comit� de llistes del partit que ser� qui decideixi. La decisi� es prendr� dissabte al mat� a Barcelona.

La llista per Girona naixer�, per tant, de la direcci� del PSC que haur� de tenir en compte els candidats proposats per les diferents agrupacions i els vots aconseguits per cadascun d’ells aix� com la proposta que havia fet el primer secretari del partit a Girona.

http://www.directe.cat/noticia/244502/la-crisi-del-psc-gironi-catapulta-erc-a-la-segona-posicio

 

 

 

Vila d’Abadal, el malson independentista de Duran

Mentre Vila d’Abadal suma i es vist amb bons ulls pel sobiranisme i l’independentisme catal�, Duran es percep ranci i caduc

L’alcalde de Vic i l�der del corrent independentista d’Uni�, Josep Maria Vila d’Abadal,  ha assegurat avui que els estatuts d’ UDC son poc democr�tics i que treballar� per canviar-los i per aconseguir que UDC no sigui tan presidencialista. Per a Vila d’Abadal, mentre existeixi el “dret a veto”, la corrent independentista d’Uni� “no t� cap possibilitat de tirar endavant”. Vila d’Abadal ha obert  aix� la caixa dels trons ,i posa m�s llenya al foc dins de CiU, on ja hi ha qui assegura que Duran resta, i �s que Duran �s un dels  personatges pol�tics que m�s menyspreu genera al sector sobiranista de CiU i al independentisme catal� -que l’hi ha acabat atorgant l’apel�latiu de l�der del sector negocis d’Uni� a Madrid-.

Vila d’Abadal, respectat pel sobiranisme catal�, �s un os de mal rosegar per Duran 

Josep Maria Vila D’abadal ha fet una tasca inq�estionable al capdavant de l’AMI, ha estat capa� d’aglutinar i sumar, a m�s de prendre protagonisme i demostrar que una altra Uni�  �s possible. Vila d’Abadal t� les simpaties de molts sectors del sobiranisme i de l’independentisme catal�, que veuen amb bons ulls, i un fet saludable, l’exist�ncia d’una dreta independentista. Duran i Lleida, en contra, perd adeptes a grapats i la seva valoraci� com a pol�tic cau en picat. El l�der democristi� passa per hores baixes perqu�  la seva estrat�gia ha fracassat i no troba el seu lloc.

�s en aquesta conjuntura que cal valorar els atacs continuats del nucli dur de Duran a l’alcalde de Vic, Vila d’Abadal, posant en dubte les seves capacitats com a diputat i apartant-lo de les llistes. La preocupaci� per molts dins de CiU ara, �s saber qui encap�alar� la llista d’Uni� i qui anir� de n�mero dos amb Artur Mas i qu� vol fer Duran. Alguns sectors temem que vulgui preparar el seu retorn, ara que a Madrid ja no hi pinta res.

http://www.directe.cat/noticia/244836/vila-dabadal-el-malson-independentista-de-duran

 

 

El PP vol que l’Hospitalet es declari municipi contra la independ�ncia

El grup municipal del PP a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat presentar� una moci� en qu� demana que el consistori es mostri p�blicament contrari a la independ�ncia de Catalunya. El PP t� sis regidors a l’ajuntament i �s la segona for�a. Per tirar endavant la moci�, diuen que esperen tenir en suport del PSC, primera for�a amb dotze regidors, i tamb� amb el regidor d’EUiA.

‘De la mateixa manera que alguns ajuntaments catalans s’han expressat a trav�s dels seus plens a favor, crec ha arribat l’hora de donar un pas endavant en aquells municipis que no se senten independentistes’, ha dit el portaveu del PP a l’Hospitalet, Juan Carlos del R�o.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046880/20121012/pp-vol-lhospitalet-declari-municipi-independencia.html

 

 

La Gu�rdia Civil intenta retirar l’estelada de l’entrada de Montblanc

delCamp.cat | Actualitzat el 12/10/2012 a les 09:02h

Imatge d’arxiu d’una de les moltes estelades que estan penjades arreu del pa�s Foto: delCamp.cat

Dos agents de la Gu�rdia Civil van intentar aquest dimecres sense �xit retirar l’estelada que hi ha actualment penjada a l’entrada del poble de Montblanc. Fa mesos que la bandera estelada presideix la rotonda de l’entrada de la vila, per� ahir una patrulla de l’institut armat es va presentar a la zona amb la intenci� de despenjar-la.

M�s informaci� a delCamp.cat

http://www.naciodigital.cat/noticia/47716/guardia/civil/intenta/retirar/estelada/entrada/montblanc

 

 

 

El PP de Castelldefels treu pit i hissa l’espanyola al castell

Q.S/Redacci�

La bandera espanyola oneja al castell de Castelldefels- Foto: Esteve Sebasti�

Malestar a les xarxes socials i de l’oposici� del govern municipal de Castelldefels, format per PP i CiU, amb alcaldia popular, per haver hissat la bandera espanyola al castell, un lloc ben emblem�tic del municipi. Segons diversos ciutadans, mai abans s’havia produ�t un fet similar, malgrat la festivitat de la Hispanitat que se celebra aquest divendres. El PSC de la localitat ent�n que la hissada �s una decisi� conjunta del govern municipal format per populars i convergents.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47715/castelldefels/treu/pit/hissa/espanyola/castell

 

 

L’argumentari del PP: «Catalunya mai no ha estat ni naci� ni sobirana»

Els populars instrueixen els quadres amb un relat peculiar de la hist�ria catalana

El PP nega que Catalunya hagi estat mai una naci�. Foto: PPC

“Catalunya mai no va existir com a naci� -un concepte encara no vigent- ni com estat- ni era un estat sobir� ni una naci�”. Aquest �s un dels punts de l’argumentari del PP per tal de contraatacar els arguments de l’independentisme de Catalunya i, sobretot, dels drets hist�rics catalans. Un manual de resposta fabricat al carrer G�nova a Madrid i al que ha tingut acc�s Naci� Digital, que titlla l’espoli fiscal de “manipulaci�”, la independ�ncia com un “a�llament del m�n que nom�s portar� a la fallida”, nega la sobirania del poble catal� com a subjecte de dret  i a la “mis�ria de pensionistes i aturats”.

Hist�ria? Quina hist�ria? 

En aquest argumentari popular, que ja ha estat apuntat p�blicament sobretot en intervencions de diputats i senadors del PP a Madrid, recull informacions i descontextualitzacions d’obres d’autors com Jaume Vicens Vives, Joan Mercader o Ferran Soldevila.  Per exemple, pel relat dels populars, el Decret de Nova Planta fou definit pel mateix Vicens Vives com “un desenronament que va obligar els catalans a mirar l’esdevenidor”.

Aix� mateix, el manual dels populars assegura que Soldevila considera Felip V com “el factor decisiu pel resorgiment econ�mic de Catalunya”. De fet, la hist�ria catalana vista pels populars descriu una Catalunya borb�nica, “nom�s va ser austracista al final”,  i que en tot cas la guerra que va acabar l’11 de setembre va ser de “successi� i no de secessi�”. “Aquesta guerra mai no va tenir un car�cter antiespanyol”, sentencia l’argumentari per afegir que fins i tot, Rafael de Casanova va batallar per “nosaltres i per la naci� espanyola”.

Res de subjecte de dret internacional

El cat�leg de respostes del PP davant el desafiament independentista tamb� inclou un dens apartat a la caus�stica jur�dica. Segons els populars “Catalunya no �s subjecte de dret internacional ni subjecte constituent, ni ha estat mai una naci� ni mai ha estat sobirana”. Una premisa que serveix per concloure que el “dret a l’autodeterminaci� nom�s �s ruptura de la conviv�ncia i de la constitucionalitat”. Un sup�sit que el PP avisa que intentar� evitar per “tots els mitjans de l’Estat per assegurar la pau, la conviv�ncia i la unitat” citant l’article 2 de la Constituci� que determina la “indisuble unitat de la naci� espanyola”.

De la manipulaci� de la llengua a la de l’economia

El PP tamb� explica als seus quadres que les balances fiscals i l’espoli �s una “manipulaci� de l’economia per arribar a tots els substrats socials perqu� amb la manipulaci� de la llengua han trobat no poca resist�ncia de diversos sectors socials”. per evitar la suposada manipulaci� que significa explicar l’espoli que pateix Catalunya, el PP insisteix en la m�xima que tributen les persones i no els territoris i que els ciutadans de Madrid tamb� el pateixen aix� com “Girona �s espolidada pels catalans”.

Ru�na d’una Catalunya independent

En l’argumentari tamb� s’apunten les desgr�cies que patiria una Catalunya independent: supressi� de l’estat del benestar, fallida financera, tancament dels mercats, impagament de les pensions i dels subsidis d’atur, fugida de capitals i d’empreses, a�llament del m�n convertint Catalunya en una “rara avis dels no alienats”.

Manifestaci� contra Constituci�

En darrer terme, el PP tamb� intenta minimitzar l’efecte de la manifestaci� de la Diada recordant que “sortissin els que sortissin al carrer, l’�nica dada fiable �s que la Constituci� espanyola del 1978 va obtenir el suport del 93% dels vots.”

http://www.naciodigital.cat/noticia/47583/argumentari/catalunya/mai/estat/nacio/sobirana

 

 

12-O

L’espanyolisme no omple ni la pla�a de Catalunya de Barcelona

Sota el lema “Catalunya som tots”, els congregats, uns 8.000 i mai sense acabar d’omplir l’espai, han mostrat senyeres, banderes bicolors i han corejat c�ntics antiindependentistes i a favor de l’unitat de l’Estat

Manifestaci� espanyolista a la Pla�a de Catalunya | Autor: Jordi Borr�s

Partidaris de la uni� amb Espanya s’han concentrat aquest mat� a la pla�a de Catalunya de Barcelona, responent a la convocatoria de la plataforma d’Espanya i Catalans i l’anomenat Moviment C�vic d’Espanya.

Sota el lema “Catalunya som tots”, els congregats, uns 8.000 i mai sense acabar d’omplir l’espai, han mostrat senyeres, banderes bicolors i han corejat c�ntics antiindependentistes i a favor de l’unitat de l’Estat.

Entre els reunits, que han vingut tamb� en autobusos des d’altres parts de l’Estat, s’hi trobaven representants del Partit Popular catal� i Ciutadans. En aquest sentit, cal destacar la presencia dels presidents d’ambd�s partits, els Alicia S�nchez-Camacho i Albert Rivera.

Els dos diputats han estat colze a colze amb una concurr�ncia que parlava majorit�riament castell� i, volgut o no, amb representants de l’extrema dreta, que s’han fet sentir.

�nima ultra

D’aquesta manera, tot i que els convocants han esmer�at esfor�os per moderar el missatge, la concentraci� ha tingut en alguns moments un regust ultra i totalitari. Aix�, a la pla�a s’hi trobaven integrants de col.lectius xen�fobs com el Casal Tramuntana de Barcelona, les Brigades Blanquiazules de l’Espanyol i el president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada.

En alguns punts de la mobilitzaci� s’hi han sentit amena�es de mort a l’independentisme, lloan�es a la Gu�rdia Civil i l’ex�rcit i c�ntics d’”Artur mas a la c�mara de gas”. De la mateixa manera, alguns assistents han llu�t banderes franquistes i de la creu de Sant Andreu, s�mbol requet�.

Aix� mateix, a l’acabar l’acte alguns manifestants han intentat marxar cap a la pla�a de la Universitat, on l’Esquerra Independentista s’hi ha concentrat contra la Hispanitat i pel dret a l’autodeterminaci�. Amb tot, el fort dispositiu policial que envoltava la marxa els ho ha acabat impedint.

http://www.llibertat.cat/2012/10/l-espanyolisme-no-omple-ni-la-placa-de-catalunya-de-barcelona-19598

 

 

La manifestaci� contra la independ�ncia omple la pla�a de Catalunya

La concentraci� transcorre sense incidents i no s’ha hagut de tallar el tr�nsit

Al�cia S�nchez-Camacho, Alberto Fern�ndez, Xavier Garc�a Albiol i Albert Rivera s’han sumat a l’acte

AG�NCIES

Els assistents fan onejar banderes catalanes i espanyoles en la concentraci� amb motiu del 12 d’octubre

Unes 6.000 persones, segons la Gu�rdia Urbana, i 65.000 segons la delegaci� del govern espanyol, han participat a la concentraci� d’aquest divendres al migdia a la pla�a de Catalunya de Barcelona amb motiu del 12 d’Octubre. La Plataforma d’Espanya i catalans ha convidat els ciutadans a expressar la seva “catalanitat dins d’Espanya” amb la intenci� de mostrar la pluralitat catalana tenint en compte la deriva cap a l’estat propi del pa�s. La concentraci� ha transcorregut sense incidents i no s’ha hagut de tallar el tr�nsit.

La iniciativa, que vol ser c�vica i festiva, ha sortit de la societat civil i es declara apartidista malgrat hagi rebut el suport del PP, Ciutadans (C’s), UPyD i Falange Espa�ola. De fet, destacats dirigents del PP a Catalunya com Al�cia S�nchez-Camacho, Alberto Fern�ndez o Xavier Garc�a Albiol s’han sumat a la concentraci�, aix� com el president de C’s, Albert Rivera.

Persones amb banderes catalanes i espanyoles han omplert la pla�a amb cants i consignes. El lema unitari �s Catalunya som tots. D’Espanya i catalans. El manifest, llegit en catal� i castell�, ha denunciat: “Ning� t� dret a demanar-nos que optem per la nostra condici� de catalans o espanyols”, “no volem que se’ns imposi una realitat aliena”. La lectura ha acabat amb un “Visca Espanya i Visca Catalunya!”

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/584030-la-manifestacio-contra-la-independencia-omple-la-placa-de-catalunya.html

 

 

 

Uns milers de persones omplen la pla�a Catalunya en contra de la independ�ncia

La concentraci� ha transcorregut sense incidents i no s’ha hagut de tallar el tr�nsit. Segons els organitzadors, hi han assistit m�s de 100.000 persones. La delegaci� del govern espanyol a Barcelona parla de 65.000 assistents, i la Gu�rdia Urbana rebaixa la xifra a 6.000 assistents

SARA GONZ�LEZ / MARC COLOMER Barcelona

Joves amb banderes preconstitucionals / JORDI PIZARRO

Uns milers de persones han omplert aquest migdia el per�metre de la pla�a Catalunya de Barcelona amb banderes espanyoles, senyeres i banderes europees per manifestar-se en contra de la independ�ncia. No s’ha registrat cap incident destacat i la concentraci� ha transcorregut amb normalitat i en un ambient festiu i familiar. Tampoc s’ha hagut de tallar el tr�nsit. A la concentraci�, organitzada per la Plataforma de Espa�a y Catalanes amb el lema “Catalunya som tots”, s’hi han sumat dirigents del PP catal� com Al�cia S�nchez-Camacho o Alberto Fern�ndez D�az. De fet, el portaveu de la plataforma, Manel Parra, �s militant del PP.

100.000 o 6.000 assistents?

Segons els organitzadors, hi han assistit m�s de 100.000 persones. La delegaci� del govern espanyol a Barcelona parla de 65.000 assistents, i la Gu�rdia Urbana rebaixa la xifra a 6.000 assistents.

El manifest, en tres idiomes

Al manifest, llegit en catal�, castell� i angl�s, s’ha denunciat que “ning� t� dret a demanar-nos que optem per la nostra condici� de catalans o espanyols” i que “no volem que se’ns imposi una realitat aliena”, frases que han estat rebudes amb aplaudiments per part dels assistents. La lectura ha acabat amb un “Visca Espanya i Visca Catalunya”.

La majoria de pancartes feien al�lusi� als valors de la unitat d’Espanya i anaven en contra del nacionalisme catal�. Tal com havien demanat els organitzadors, no hi ha hagut gaireb� banderes preconstitucionals ni s�mbols d’extrema dreta a la manifestaci�, tot i que s� que hi havia joves amb est�tica ‘skin’. Al final de l’acte ha caigut un x�fec que ha fet accelerar la cloenda de la concentraci�.

http://www.ara.cat/politica/MANIFESTACIO-CONTRA-INDEPENDENCIA_0_790721019.html

 

V�deo: Camacho i Rivera assisteixen a la concentraci� espanyolista de Barcelona

L’organitzaci� parla de 100.000 manifestants, la delegaci� del govern espanyol, de 65.000, i la gu�rdia urbana, de 6.000

Centenars de persones s’han aplegat a migdia a la pla�a de Catalunya de Barcelona, en la concentraci� convocada per la plataforma ‘D’Espanya i catalans’ contra la independ�ncia i per la unitat d’Espanya. Entre els assistents, la presidenta del PP a Catalunya, Al�cia S�nchez-Camacho, que hi ha anat acompanyada d’una repesentaci� del PP. Tamb� hi era el president de Ciutadans, Albert Rivera, i altres membres del seu partit, que ha donat suport a la convocat�ria juntament amb la Falange espanyola i Plataforma per Catalunya.

L’organitzaci� parla de 100.000 assistents i la delegaci� del govern espanyol, de 65.000; una xifra que la gu�rdia urbana rebaixa a 6.000. La concentraci� ha transcorregut sense incidents, tal com demanaven els organitzadors, que tamb� van demanar que els ultres no convertissin la concentraci� en una exhibici� de s�mbols feixistes, com acostuma a passar el 12 d’octubre a Montju�c. Hi ha predominat, doncs, un ambient familiar, si b� tamb� s’hi han pogut veure membres de grupuscles ultres i extrema dreta

S’havien organitzat una trentena d’autocars, uns quants arribats de fora de Catalunya, tot i que els responsables no n’han volgut especificar la xifra. Durant el mat�, els organitzadors han repartit clavells vermells i grocs a diferents punts de la ciutat i l’�rea metropolitana.

Amb aquesta convocat�ria, els organitzadors volien aplegar ‘catalans no independentistes’ com a seva resposta a la hist�rica manifestaci� de l’Onze de Setembre d’enguany, i defensar la unitat d’Espanya i l’orgull de ser espanyol.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046861/20121012/camacho-rivera-assisteixen-concentracio-espanyolista-barcelona.html

 

 

Els absurds recomptes de Noves Generacions del PP i la Delegaci� del Govern

El govern afirma que eren 60.000 les persones presents a Pla�a Catalunya i les joventuts del PP de mig mili�

La delegaci� del govern espanyol a Catalunya ha sorpr�s amb una nota de premsa on afirma taxativament que a la manifestaci� de Pla�a Catalunya hi havia 65.000 persones. La dada �s impossible. Tal i com ha calcul�lat Gil Ventura usant el Google Earthel centre de la Pla�a Catalunya t� una �rea lleugerament superior als 6.000 metres quadrats. Per a posar-hi la gent que el govern espanyol afirma que hi era s’haurien d’encabir 10 persones en cada metre quadrat, una possibilitat absurda. Fins i tot comptant la cantonada amb Passeig de Gr�cia on hi havia gent tamb� no es podrien encabir tantes persones en aquest espai.

Noves Generacions del PP ha anat encara m�s lluny i parla de mig mili� de persones. Per la qual cosa caldria posar m�s de 80 persones per cada metre quadrat.

Els periodistes de VilaWeb presents en l’acte han contrastat que en cap moment es va fer petit el centre de la pla�a ni es va ocupar el per�metre exterior complet i que la gent que era al centre no tenia problemes per a moure’s.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046898/20121012/dades-delegacio-govern-espanyol-impliquen-havia-81-persones-metre-quadrat.html

 

El 12-O unionista nom�s omple la pla�a Catalunya

�s la concentraci� m�s gran que ha fet l’espanyolisme, amb 6.000 persones, per� queda a enorme dist�ncia de l’1,5 milions d’independentistes de la Diada

El 12 d’Octubre ha desmuntat avui l’exist�ncia d’una majoria silenciosa espanyola a Catalunya, la tesi que defensaven des de la presidenta del PP, Al�cia S�nchez Camacho, fins al militant del PSC i periodista Toni Bola�o contra la nova majoria sobiranista. La concentraci� unionista convocada avui a Barcelona per diverses plataformes nom�s ha omplert la pla�a de Catalunya i els entorns m�s pr�xims, amb poc m�s de 6.000 persones, segons la Gu�rdia Urbana.

�s l’acte pol�tic m�s gran que ha fet mai l’espanyolisme a la capital catalana, per� ha quedat a gran dist�ncia de l’1,5 milions d’independentistes que es van manifestar durant la Diada, tamb� segons el recompte oficial. A l’acte d’avui hi han assistit Camacho; l’alcalde de Badalona, el popular Xavier Garc�a Albiol, i el l�der de Ciutadans, Albert Rivera, a m�s de representant de la UPyD de Rosa D�ez. Tamb� hi ha estat present el dirigent de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. En canvi, no s’hi han vist dirigents del PSC, partit que tamb� �s partidari de la unitat espanyola amb un model federal.

Els concentrats portaven banderes catalanes i espanyoles. I alguns d’ells han aparegut a m�s amb pancartes, com una que reivindicava que “Catalunya sempre Espanya”, tal com es pot veure a la fotografia. Durant l’acte s’ha llegit un manifest cridant els catalans unionistes a al�ar la veu, perqu� el seu silenci “legitima” l’opci� sobiranista. La lectura ha acabat amb un “Visca Espanya i visca Catalunya”, despr�s del qual s’ha desplegat una gran bandera catalana i espanyola. Entre els c�ntics reivindicatius s’han pogut escoltar “Jo s�c espanyol, espanyol, espanyol”, “Catalunya �s Espanya”, “Espanya sencera i nom�s una bandera”, tots ells en castell�.

La majoria d’assistents eren de Catalunya, per� s’han vist autocars procedents d’Arag�, Val�ncia i tamb� Madrid.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/el_12-o_unionista_nomes_omple_la_placa_catalunya_89635.php

 

L’Estat dispara les xifres de la manifestaci� unionista

La delegaci� del govern espanyol afirma que ha concentrat 65.000 persones, que implicaria una absurda aflu�ncia de 10 persones per metre quadrat

La delegaci� del govern espanyol a Catalunya ha disparat les xifres d’assist�ncia a la manifestaci� unionista d’avui a Barcelona. Segons aquest organisme 65.000 persones hi han participat. La dada no �s cre�ble ja que els manifestants nom�s han omplert la pla�a de Catalunya, al centre de la ciutat. Implicaria a la pr�ctica 10 persones per metre quadrat, xifra nom�s assolible amb castellers.

Els organitzadors de l’acte encara han anat m�s lluny, parlant de 100.000 assistents. L’Ajuntament de Barcelona, en canvi, ha situat en 6.000 ciutadans el total de persones aplegades a la concentraci�. La xifra aportada pel consistori no �s la m�s baixa ja que supera algunes estimacions inicials aportades, que parlaven de 2.500 congregats.

La mateixa delegaci� estatal ja va sorprendre la passada Diada, quan va contradir totes les fonts i va minimitzar la massiva manifestaci� independentista que va col�lapsar Barcelona. Aleshores va afirmar que l’independentisme nom�s havia reunit 600.000 manifestants. La delegada de l’Estat a Catalunya �s Maria de los Llanos de Luna, exdiputada al Parlament pel PP, i coneguda pel seu marcat anticatalanisme.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/l_estat_dispara_les_xifres_de_la_manifestacio_unionista_89646.php

 

 

 

Menys espanyolistes que indignats

La concentraci� amb motiu del 12 d’Octubre nom�s ocupa el centre de la pla�a

J.P./Redacci�

Comparativa de les concentracions espanyolista i indignada Foto: Jordi Borr�s

La concentraci� convocada per la plataforma D’Espanya i Catalans d’aquest 12 d’Octubre ha reunit menys gent que la concentraci� dels indignats que va ocupar la pla�a de Catalunya al maig del 2011. Segons es despr�s de les imatges comparatives, el campament dels indignats va congregar molta m�s gent que l’espanyolisme.

Aix�, durant les mobilitzacions dels indignats, es va ocupar no nom�s la part central de la pla�a, sin� tamb� la totalitat de zones enjardinades, i els laterals de la pla�a, impedint el pas de vehicles privats. Aquest 12 d’octubre, en canvi, tot i que s’han tallat al tr�nsit els accessos a la pla�a, els participants no han ocupat els carrers en la seva totalitat, concentrant-se el gruix de la manifestaci� al centre de la pla�a.

Ball de xifres

Aix� les coses, les xifres d’assist�ncia han patit un ball en el qual hi han participat els mateixos organitzadors. Aix�, els convocants han comen�at xifrant en 10.000 persones l’assist�ncia, per multiplicar la xifra per deu, fins a 100.000, poc despr�s. Per la seva banda, fonts policials han assegurat, just al principi de la manifestaci�, que hi havia unes 2.000 persones, per� m�s tard la gu�rdia Urbana ha donat la xifra oficial de 6.000 persones. Per la seva banda, la Delegaci� del govern espanyol ha comptat unes 65.000 persones.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47733/menys/espanyolistes/indignats

 

 

Frac�s absolut del PP i C’S, 3.000 persones i gr�cies. Llanos de Luna embogeix: 65.000!!!

Ho va avan�ar ahir el directe!cat, segons les dades de la Guardia Urbana, unes 3.000 persones han secundat la convocat�ria de populars i ciutadans i l’extrema dreta

Malgrat tot l’esfor� dels mitjans de comunicaci� afins, i dels diners invertits la concentraci� de Pla�a Catalunya ha estat un frac�s total, 3.000 persones segons la Guardia Urbana �s un absolut frac�s del radicalisme nacionalista espanyol en que han caigut S�nchez Camacho i Albert Rivera amb els seus partits. La davallada �s important i fins i tot la bona gent espanyola ho ha anat a una concentraci� compartida amb els falangistes i els xen�fobs de la PxC. Ara ja no poden dir que existeix una majoria silenciosa contraria als independentistes, com a molt existeix una minoria que ha pogut expressar amb tota llibertat la seva posici�, avui sabem que s�n minoritaris i que l’indepndentisme �s majoritari i que en democr�cia tot �s possible. Ahir ja ho vam avan�ar des del directe!cat.  

© @acn                                                                                  Anglada a la Pla�a Catlaunya

Junqueras l’ha encertat de ple: “Ser� una manifestaci� minorit�ria plena de crits, insults i amenaces” i eix�s ha estat

El president d’ERC critica els convocants de la manifestaci� del 12 d’Octubre de defensar un model de pa�s “tancat”, “pobre” i “covard” Oriol Junqueras, creu que la manifestaci� convocada amb motiu del 12 d’Octubre al centre de Barcelona ser� “minorit�ria” i probablement “plena de crits, insults i amenaces”. Pel republic� l’acte no es pot comparar amb la “massiva”, “pac�fica” i “alegre” manifestaci� del 11 de Setembre que va reunir 1 mili� i mig de persones tamb� al centre de la capital catalana. Junqueras creu que els convocants de la manifestaci� d’aquest divendres, entre els quals hi ha el PP, Ciutadans i UPyD, defensen un model de pa�s “tancat”, “pobre” i “covard” que es contraposa amb el model “inclusiu” i “integrador” que defensaven i defensen els assistents a la marxa independentista.

Oriol Junqueras, creu que la manifestaci� convocada amb motiu del 12 d’Octubre al centre de Barcelona ser� “minorit�ria” i probablement “plena de crits, insults i amenaces”. Pel republic� l’acte no es pot comparar amb la “massiva”, “pac�fica” i “alegre” manifestaci� del 11 de Setembre que va reunir 1 mili� i mig de persones tamb� al centre de la capital catalana. Junqueras creu que els convocants de la manifestaci� d’aquest divendres, entre els quals hi ha el PP, Ciutadans i UPyD, defensen un model de pa�s “tancat”, “pobre” i “covard” que es contraposa amb el model “inclusiu” i “integrador” que defensaven i defensen els assitents a la marxa independentista.

3.000 i gr�cies

Les persones que han volgut reivindicar aquest divendres que s�n catalans i espanyols han comen�at a arribar a la pla�a una mica abans de les dotze, amb banderes catalanes i espanyoles. Han omplert la rotllana del centre de la pla�a, per� no han enva�t els carrers ni les voreres que l’envolten ni els afluents.

De manera que la Gu�rida Urbana i els Mossos d’Esquadra no han hagut de tallar la circulaci� a la pla�a de Catalunya, excepte a la banda que d�na al Passeig de Gr�cia. Els carrers del voltant es veuen buits, no hi ha gent ni per Fontanella, ni per la Ronda Sant Pere com tampoc hi ha vianants al carrer Pelai

http://www.directe.cat/noticia/244673/fracas-absolut-del-pp-i-cs-3.000-persones-i-gracies-llanos-de-luna-embogeix-65.000

 

Convocat�ria passada per aigua

La manifestaci� del 12 d’octubre a Barcelona ha fracassat aquesta setmana a la capital catalana en demostrar una capacitat de convocat�ria molt inferior a all� esperat. Nom�s uns pocs miles de persones han omplert el centre de la pla�a Catalunya.

Barcelona. Ni en el pitjor dels malsons de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Mar�a de los Llanos de Luna, no s’hauria esdevingut l’escena viscuda aquesta setmana a la ciutat de Barcelona. Entre uns 4.000 i 6.000 ciutadans, segons la Gu�rdia Urbana i l’Ajuntament de Barcelona, han fet acte de pres�ncia en la manifestaci� del 12 d’octubre, una marxa convocada per entitats de la societat civil per� monopolitzada pol�ticament per PP i C’s.

Els c�lculs d’assist�ncia a la concentraci� de Llanos de Luna, per�, han estat propis d’universos paral�lels. No hi ha hagut cap incident en el transcurs de la manifestaci� ni ha calgut tallar el tr�nsit de vehicles de la mateixa pla�a de Catalunya, per� la delegada del Govern ha quantificat l’assist�ncia en unes 65.000 persones, el que suposaria 10 persones per metre quadrat. Els organitzadors, per�, l’han feta encara m�s grossa: 100.000 persones, una esperp�ntica relaci� de 18 persones per metre quadrat.

La mateixa manifestaci� ha recordat a la convocada pel col�lectiu dels indignats el passat maig del 2011, en la qual s’hi van concentrar encara m�s persones que en la convocat�ria d’aquesta setmana amb motiu del 12 d’octubre. Amb tot, el frac�s estrepit�s de la concentraci� ha estat capitalitzat pel Partit Popular i Ciudadanos, els quals han volgut assegurar-se un petit coix� per a la caiguda lliure que s’acosta amb les eleccions del 25-N. Aquestes formacions, per�, caldria que es q�estionessin la seva visi� de partit i es preguntin si la seva fotografia encap�alant un aut�ntic frac�s surt a compte a un mes i mig dels comicis catalans.

http://www.tribuna.cat/noticies//convocatoria-passada-per-aigua-12-10-2012.html

 

 

Crida desesperada a Rajoy: que cedeixi el pacte fiscal

Fins i tot l’espanyolisme critica el president espanyol i li demana que reaccioni davant el proc�s sobiranista catal�

Llu�s Bou

A la concentraci� espanyolista del 12 d’Octubre hi ha aparegut una pancarta reclamant al president espanyol, Mariano Rajoy, que cedeixi el pacte fiscal a Catalunya, per intentar aturar aix� el proc�s independentista que ha iniciat el pa�s. Lluny de ser criticada, la pancarta ha rebut aplaudiments, tot i que en el seu dia la petici� d’hisenda pr�pia no va rebre al Parlament ni el suport del PSC (es va abstenir) ni del PP (va votar en contra).

“Si al pacte fiscal. No a la independ�ncia. Rajoy reacciona”, deia la pancarta amb un aparent crida desesperada. I els qui la portaven brandaven tamb� banderes catalanes i espanyoles. Fins i tot l’espanyolisme est� molest amb el mandatari espanyol.

Xiulets a TV3

Els organitzadors de l’acte han agra�t la pres�ncia de les televisions que cobrien la manifestaci�. Tele5 i Antena3 han estat aplaudides. En canvi quan han citat TV3 els xiulets han estat generalitzats. // 

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/crida_desesperada_a_rajoy_que_cedeixi_el_pacte_fiscal_89637.php

 

 

Un grupet ultra crema una senyera a Barcelona i demana que l’ex�rcit mati independentistes

Poca asist�ncia a l’acte de Democracia Nacional

El cap del grup ultra Democr�cia Nacional (DN), Manuel Canduela, a banda criticar l’auge de l’independentisme catal�, ha manifestat que l’ex�rcit ‘tenia l’obligaci� de donar la vida i de segar vides per defensar la unitat nacional’. En unes declaracions als mitjans durant la concentraci� anual del seu partit i de la Falange a Barcelona el dia de la hispanitat, ha dit que ‘en un pa�s normal, l’ex�rcit havia d’intervenir quan un grup de persones volia obtenir una part del territori’.

Sobre la manifestaci� antiindependentista convocada per la plataforma ‘D’Espanya i catalans’ a la pla�a de Catalunya de Barcelona, ha dit que era positiva perqu� ‘demostrava que comen�ava a calar el missatge’.

A la concentraci� de Montju�c hi havia un centenar d’individus que han cremat una senyera.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046882/20121012/petit-grup-ultra-crema-senyera-barcelona-exigeix-lexercit-mati-independentistes.html

 

Pinten el monument a Francesc Maci�

El monument a Francesc Maci� a la pla�a de Catalunya ha estat ultratjat en el marc de la manifestaci� espanyolista del 12O. L’escultura del president de la Generalitat ha aparegut amb diverses pintades amb els colors de la bandera espanyola, segons aquesta imatge que circula a les xarxes socials.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47726/pinten/monument/francesc/macia

 

Simbologia ultra a la pla�a de Catalunya

Grup�sculs d’ultradreta, falangistes, ultrasur i algun exlegionari, entre els assistents a la concentraci�

Galeria de fotos dels grups ultres (Jordi Borr�s)

Banderes franquistes i amb creus c�ltiques a la concentraci� del 12O Foto: Jordi Borr�s

Tot i els advertiments de la organitzaci� de la concentraci� espanyolista d’aquest 12 d’octubre a evitar tot tipus de simbologia fora de les banderes espanyola i catalana, diversos grup�sculs han fet cas om�s i han exhibit parafern�lia ultra i preconsitucional.

A la concentraci�, convocada per la plataforma D’Espanya i catalans i a la que hi han assistit unes 6.000 persones, s’hi han pogut veure grups ultres, falangistes i ultrasur, aix� com gent vestida de legionari. Aquests grups, que s’han concentrat principalment a la perif�ria de la pla�a de Catalunya, llu�en tot tipus de banderes, des de franquistes fins a carlistes. L’organitzaci� ha intentat impedir que la premsa gr�fica fotografi�s tota aquesta simbologia al temps que ha demanat la retirada de les banderes als qui les portaven.

Un ve� de Sant Joan de les Abadesses, vestit de legionari i amb la bandera franquista Foto: Jordi Borr�s

http://www.naciodigital.cat/noticia/47728/simbologia/ultra/placa/catalunya

 

 

Espanyolistes peguen un home que volia esquin�ar una estelada

L’han pres per independentista i ell ha respost amb la salutaci� nazi per evitar els cops

J.P./Redacci�

 veure video: http://www.youtube.com/watch?v=v_vh5aDyBZo&feature=player_embedded

Un individu ha estat agredit al finalitzar la concentraci� espanyolista de Barcelona quan ha pujat a l’escenari on ha tingut l’acte pol�tic amb la intenci� d’esquin�ar una estelada, amb tant mala sort que part dels congregats han cregut que es tractava d’un independentista i sense cap mania han pujat a l’escenari i l’han agredit, tal i com han recollit les c�meres de la cadena televisiva La sexta.

A m�s, l’individu, que pretenia fer malb� un s�mbol independentista, en adonar-se de la confusi� que ha ocasionat, ha reaccionat saludant amb el bra� en alt, a l’estil rom�, interpretant que l’habitual salutaci� del nazisme, del feixisme i del franquisme li serviria de salcondu�t per evitar ser atonyinat pels assistents a la concentraci�.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47735/espanyolistes/peguen/home/volia/esquincar/estelada

 

 

La minoria sorollosa

Salvador Cot

L’organitzaci� havia fet un gran esfor� per catalanitzar la manifestaci� de pla�a Catalunya, per� se’n ha sortit a mitges. La manifestaci� era b�sicament castellanoparlant i bastant m�s espanyolista que les consignes de la tarima, en general moderades i amb una clara intenci� de desempallegar-se de falangistes vells i joves rapats. Tot i aix�, els fatxes cl�ssics consideraven que aquella era la seva manifestaci� i s’hi han volgut passejar i exhibir.

De tota manera, tamb� hi havia fam�lies amb cotxets i una curiosa barreja de joves dels dos extrems socials. Per una vegada, Pedralbes i el Baix Llobregat compartien espai, aix� s�, sense barrejar-se gaire. I una constataci� inesperada: pr�cticament no hi havia immigrants. Molt pocs sudamericans, cap �rab, ni un afric�.

El catal� ha quedat recl�s en el biling�isme de l’organitzaci�. Les consignes, a peu de pla�a, eren exclusivament en castell�: “Mas dimisi�n”, “Nadie nos enga�a, Catalu�a es Espa�a” o un -molt dif�cil de corejar- “Bote, bote, bote, separatista el que no bote”. A m�s del “Lo-lo, lo-lo”, l’himne d’Espanya.

En definitiva, aquest migdia, l’espanyolisme ha intentar copiar l’estrat�gia inclusiva de l’independentisme, fins a l’extrem de reclamar un millor finan�ament per a Catalunya (“quan la situaci� ho permeti”, afegia el manifest). Per� la majoria silenciosa no ha respost i la minoria sorollosa tenia massa ganes de cantar el Viva Espa�a de Manolo Escobar.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47729/minoria/sorollosa

 

 

«Le Monde» classifica el 12O com un acte de l’extrema dreta

El diari franc�s es fa ress� del document dels Ultrasur que va fer p�blic Naci� Digital

“L’extrema dreta espanyola ha trobat un nou terreny de joc: la manifestaci� de divendres 12 d’octubre contra la independ�ncia de Catalunya”, comen�a la informaci� de Caroline Monnot i Abel Mestre, periodistes de Le Monde especialitzats en l’an�lisi de l’extrema dreta europea.

El reportatge analitza el suport del PP i Plataforma per Catalunya a aquesta menifestaci�, a m�s de diversos grupuscles vinculats a les trames ultres espanyoles. Tamb� es fa ress� de la informaci� de Naci� Digital, amb el document dels Ultrasur que acabava recomanant que “res de Sieg Heil aquesta vegada”.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47730/monde/classifica/12o/acte/extrema/dreta

 

 

Junqueras sobre la manifestaci� unionista: “�s de pa�s antic, pobre i ple de por”

El republic� contraposa els “insults i amenaces” de l’unionisme al car�cter “massiu, c�vic, festiu i alegre” mostrat durant la Diada

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat que la concentraci� que avui se celebra a Barcelona en defensa de l’espanyolitat de Catalunya �s “minorit�ria” i que representa un model de pa�s “antic, pobre i ple de por”.

Durant botifarrada contra el Dia de la Hispanitat organitzada per ERC a Sant Vicen� dels Horts, Junqueras ha dit que la manifestaci� “convocada per l’extrema dreta, el PP i altres partits ser� minorit�ria, tancada, plena d’insults i amenaces” enfront de la Diada de l’Onze de Setembre que va ser “massiva, c�vica, festiva i alegre”.

Per al dirigent republic�, la mobilitzaci� en defensa de l’espanyolitat de Catalunya demostra que hi ha dos models de pa�s contraposats: “un, un pa�s lliure, inclusiu, on tothom es pot sentir c�mode i animat a ser protagonista d’una gran aventura; i l’altre, un pa�s antic, pobre i ple de por”.

D’altra banda, Junqueras tamb� s’ha referit a les manifestacions dels �ltims dies dels ministres del Govern espanyol sobre una possible independ�ncia de Catalunya i ha afirmat que �s habitual que “els pol�tics i els mitjans de comunicaci� de l’Estat espanyol tinguin una actitud molt agressiva cap a Catalunya”.

Segons Junqueras, el model que proposen els pol�tics espanyols per a Catalunya fa que els catalans se sentin “menyspreats i rebutjats” per la qual cosa “per a la majoria dels ciutadans �s molt m�s atractiu un pa�s de llibertat, riquesa, prosperitat i just�cia social”.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/junqueras_sobre_la_manifestacio_espanyolista_a_barcelona_Es_de_pais_antic_pobre_i_ple_de_por_89639.php

 

 

L’�xit s�n els Castells

Josep Bargall�

En el m�n casteller els resultats es mesuren pels castells. Aix� -que �s una obvietat- fa que l’�xit d’un model o l’efic�cia d’una organitzaci� tinguin la clau de volta en els castells que, finalment es puguin veure en aquella diada. Ja pots fer una previsi� acurada i raonada que, si el castell no es corona, tot se’n va en orris. Si m�s no, de moment.

Com a comissionat de la Biennal de Castells i responsable del projecte de reformulaci� del Concurs de Castells de Tarragona- a partir d’una proposta inicial dels Xiquets del Serrallo-, tinc molt clar que la gaireb� unanimitat generada al voltant de l’�xit del nou format t� a veure, precisament, amb les magn�fiques actuacions que ens van oferir 32 colles que hi van participar, tant les de dissabte com les de diumenge. Possiblement, aquest �xit tamb� t� a veure amb la f�rmula d’obrir la convocat�ria a m�s colles -a m�s castellers, a m�s ciutats- i amb la voluntat de valoritzar la feina de les colles de 8 i de 7 – que serveix tamb� per valoritzar encara m�s les de 9. I, a ben segur, amb la professionalitat de l’equip organitzatiu i les millores que ha estat possible d’introduir-hi, tot i el context econ�mic, a partir de l’assumpci� d’una major responsabilitat per part de l’Ajuntament.

Cert, per� sense els castells que es van poder veure i viure a la sorra de la pla�a tarragonina tot aix� restaria en un segon terme. Ha estat el millor concurs de la hist�ria perqu� s’han fet m�s i millors castells que mai. Des dels primers 7 o 9 de 7 d’alguns fins al primer 4 de 9 que s’hi descarrega, la gran majoria de colles hi van fer alguna fita que no havien assolit mai, la millor actuaci� de la seva pr�pia hist�ria o, si m�s no, una de les millors. En el cl�max, els deu castells de gamma extra plantats per cinc colles diferents. Aquests extraordinaris resultats s�n el reflex del moment en qu� es troba el m�n casteller, en tots els seus nivells i les seves gammes, per� tamb� del fet que el concurs �s, per a cada colla, una de les dues, tres o quatre grans actuacions que tenen marcada a l’agenda cada dos anys. Que totes 32 colles coincideixin en aix� – prendre’s la convocat�ria com una de les seves grans cites- fa que es pugui viure aquella especial tensi� positiva que tots, colles i espectadors, v�rem comen�ar a gaudir dissabte mateix, des d’un primer moment.

De fet, �s el que ja hav�em viscut al Concurs7 de Torredembarra l’any passat: tensi� en positiu, afany de superaci� dins els propis l�mits de cadasc�, esperit festiu i participatiu, emoci� col�lectiva….En tot cas, amb el mat�s de com es viuen aquests elements en cada gamma: m�s competivitat en l’extra, de manera m�s l�dica en les colles de 7, per� tensi� positiva, afany de superaci�, respecte al propi l�mit, esperit participatiu, emoci� col�lectiva en totes. Per aix�, la proposta de reformulaci� se centrava en dos punts clau: que la cita del Concurs de Tarragona s’obr�s a com m�s colles millor – m�s camises que mai, m�s colors- i que l’entramat organitzatiu fos encara m�s eficient i don�s m�s i millors serveis a les colles i als castellers.

A la vegada, tamb� han estat subratllats d’altres elements col�laterals, des del retorn econ�mic per al comer�, la restauraci� i l’hostaleria de la ciutat- valorat en m�s de 3 milions d’euros i que ha superat les previsions dels m�s esc�ptics- fins al ress� medi�tic internacional, amb la pres�ncia de diverses cadenes televisives asi�tiques i un bon seguiment gr�fic per part de la premsa brit�nica, per exemple. Tot aix�, per�, no deixa de ser el resultat, tamb�, de l’�xit casteller.

La proposta de dues diades ha donat cobertura a aquesta ampliaci� del Concurs, de les 14 colles del 2010 a les 32 d’enguany. El m�n casteller �s, per�, encara m�s gran, m�s divers. Per aix� la meva proposta contempla, per al 2014, la possibilitat d’incloure el Concurs7 de Torredembarra a la Biennal, com a pr�via al cap de setmana a la TAP tarragonina, en un proc�s que arribaria a 45 colles -m�s colors, m�s castellers, m�s poblacions encara. Unes �niques bases, un �nic jurat, una �nica classificaci�.

El 2014 ha de significar la consolidaci� del model de Biennal, amb m�s activitats culturals i l�diques paral�leles -que enguany han estat molt minses perqu� tothom tenia clar que els esfor�os s’havien de centrar en la renovaci� del Concurs en si- i la modificaci� d’aspectes concrets que valoritzin encara m�s la diada de dissabte o permetin escur�ar una mica la durada de diumenge, a banda de trobar d’una vegada un servidor que respongui de ple a la demanda de compra d’entrades en poques hores.  Una millor organitzaci� encara per a la trobada m�s gran d’un patrimoni de la humanitat que no nom�s �s ben viu sin� que mant� la seva progressi� i expansi� constant i sostinguda. L’espectacle m�s gran del m�n casteller pot arribar encara m�s lluny i a m�s gent. De moment, tothom diu que aquest nou model ha estat un �xit. Dels castellers, de les colles. De tot el m�n casteller. L’�xit dels Castells.

http://in.directe.cat/josep-bargallo/blog/8783/lexit-son-els-castells

 

 

L’Onze de setembre de 2012 vist des de lluny

Josep Miquel Sobrer, Indiana University. Traductor de les obres completes d’Antoni T�pies a l’angl�s.

Des de Bloomington, estat d’Indiana, EUA, he seguit reportatges dels esdeveniments de la diada d’enguany. Llegeixo sovint articles i els titulars de mitjans digitals i, doncs, estava al corrent del caire independentista que la manifestaci� de la diada nacional prendria aquest any. Vaig parar un cert esment a les reaccions del pol�tics, principalment la del President de la Generalitat, que penso que evidencia que el geni dels representants escollits pel poble consisteix a c�rrer i posar-se davant quan una for�a multitudin�ria avan�a amb una direcci� decidida. Sembla que ha estat el cas del senyor Mas amb el seu justament celebrat discurs del dia seg�ent al F�rum Nueva Econom�a a Madrid.

Segueix llegint

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046766/20121011/lonze-setembre-2012-vist-lluny.html

 

 

 

Els militars desfilen a Madrid

El lema de la desfilada del 12O ha estat “La nostra for�a som tots”

Redacci�/ACN 

El rei saluda al pas de la mascota de la legi� Foto: ACN

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha presidit aquest divendres juntament amb el Rei Joan Carles la seva primera desfilada militar com a president, que enguany s’ha publicitat sota el lema “La nostra for�a som tots”. Contr�riament als xiulets que havia de sentir Zapatero per part del p�blic, Rajoy ha estat rebut amb indifer�ncia, mentre que els monarques han estat aplaudits.

Ha estat una desfilada m�s austera i breu que en anys anteriors, amb un cost d’un mili� d’euros i una durada de mitja hora, on han participat 2.600 soldats i 50 vehicles militars. En acabar la cerim�nia Rajoy i el Rei han mantingut una conversa a la qu� s’han afegit el ministre de Defensa i la reina.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47722/militars/desfilen/madrid

 

 

El rei demana explicacions a Rajoy per l’espanyolitzaci� de catalans de Wert

El monarca i el president espanyol es decanten durant la desfilada militar del dia de la Hispanitat i conversen seriosament durant tres minuts sobre les pol�miques declaracions del ministre d’Educaci�

ARA Madrid

El rei conversa amb Rajoy en la desfilada militar / EFE

Les intencions del ministre d’Ensenyament espanyol, Jos� Ignacio Wert, porten cua. A Catalunya, per� tamb� a Madrid, on l’ombra de l'”espanyolitzar els alumnes catalans” ha planat durant la desfilada militar en motiu de la Hispanitat. Tant �s aix� que el rei, despr�s de les salutacions de rigor a l’inici de la desfilada, ha pres pel bra� al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i li ha demanat explicacions sobre la intenci� d'”espanyolitzar catalans del pobre Wert”. Rajoy ha respost encongint-se d’espatlles.

La conversa encara ha continuat durant tres llargs minuts. Ni tant sols l’arribada de la reina ha tallat la conversa seriosa entre el cap de l’Estat i el president del govern espanyol. Nom�s la irrupci� del pr�ncep Felip ha relaxat la situaci� per uns instants. La conversa entre el rei i Rajoy l’han captat les c�meres. Alguns mitjans, com El Pa�s, han anat m�s enll� i han afirmat, de la conversa, que el rei Joan Carles ha etzibat a Rajoy: “Aix� d’espanyolitzar els catalans del pobre Wert. Ja li he dit que est� molt mal fet, el que ha fet”. Si una cosa ha aconseguit Wert �s ser l’estrella dels actes de la festa nacional espanyola.

http://www.ara.cat/politica/Rei-Rajoy-Wert-Hispanitat_0_790721047.html

 

El Rey pide explicaciones a Rajoy sobre las palabras de Wert

Tras el desfile del 12-O don Juan Carlos ha hablado con el jefe del Ejecutivo con gesto tenso y en sus labios se ha podido leer: “Espa�olizar a los catalanes”

Barcelona. (Redacci�n).- El Rey ha pedido explicaciones al presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, sobre las pol�micas palabras del ministro de Cultura, Jos� Ignacio Wert, que el mi�rcoles pasado afirm� que la intenci�n del Gobierno era “espa�olizar a los alumnos catalanes”.

Don Juan Carlos ha buscado a Rajoy tras el desfile militar de la Fiesta Nacional y, tras llevarlo a un aparte, las c�maras han captado como en los labios del monarca se lee “espa�olizar a los catalanes“. Entonces, el presidente del Gobierno pone cara de circunstancia y se encoge de hombros mientras esboza una leve sonrisa. El ministro de Defensa, que se encontraba con ellos, se retira discretamente y el Rey sigue hablando con Rajoy durante tres minutos en una conversa que parece tensa.

“Lo de espa�olizar a los catalanes del pobre Wert. Ya le he dicho que est� muy mal lo que ha hecho”. Esta es la frase que, seg�n el diario El Pa�s, el Rey le ha espetado a Rajoy.

El ministro Wert afirm� el pasado mi�rcoles que el inter�s del Gobierno central era espa�olizar a los alumnos catalanes: “La consellera Rigau dijo el otro d�a que nuestro inter�s era espa�olizar a los alumnos catalanes. Pues s�, nuestro inter�s es ese, para que se sientan tan orgullosos de ser catalanes como espa�oles y que tengan una vivencia equilibrada de esas dos identidades que les enriquecen”, explic� desde su esca�o del Congreso a una pregunta del diputado del PSC, Francesc Vall�s, durante la sesi�n de control.

Estas declaraciones han causado un gran malestar en Catalunya en un momento en que la tensi�n con el Gobierno espa�ol es cada vez mayor.

http://www.lavanguardia.com/politica/20121012/54352517991/rey-explicaciones-rajoy-wert.html#ixzz296XajB00

 

 

 

Nou atac judicial contra el catal�

El Tribunal Suprem invalida una convocat�ria del 2009 de Governaci� perqu� es requeria la llengua catalana

A.S

Nova sent�ncia en contra del catal�. El Tribunal Suprem va fer p�blica ahir una resoluci� en virtut de la qual anul�la una convocat�ria d’oposicions perqu� es requeria el coneixement de la llengua catalana als que s’hi presentessin. Les proves, de l’any 2009, eren del Departament de Governaci� i Administracions P�bliques per seleccionar funcionaris per als ajuntaments. El Suprem s’agafa al fet que, malgrat que s�n promogudes per la Generalitat, les oposicions eren per elegir empleats p�blics –interventors, secretaris…– amb condici� estatal.

L’oposici� era per funcionaris locals. A la foto, un ple Foto: ARXIU.

Amb la sent�ncia, l’alt tribunal estima el recurs de cassaci� que el Consell General de Col�legis Oficials de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administraci� Local va presentar en contra d’una resoluci� anterior del Tribunal Superior de Just�cia de Catalunya (TSJC), que havia desestimat la seva petici� d’anul�lar les oposicions. El Suprem argumenta que la convocat�ria, tot i ser organitzada per la Generalitat, era per elegir funcionaris estatals i, per tant, considera que no hi ha “justificaci� raonable” per incorporar en el proc�s de selecci� el coneixement del catal�. L’exig�ncia de la llengua, afirma el Suprem, col�locaria en “injustificada desigualtat” les persones de la resta de l’Estat que poguessin presentar-se a les oposicions. Ho troba una “exig�ncia desproporcionada”.

Desmuntada

El Suprem deixa en no res la sent�ncia del TSJC que veia “indispensable el coneixement del catal� per a l’exercici de les funcions reservades als funcionaris habilitats estatals a Catalunya”. Tamb� valorava que no era “sense ra� ni desproporcionat” exigir el coneixement als candidats, ja que, tot i que es tracta de funcionaris estatals, treballarien en administracions locals catalanes.

La sent�ncia del Suprem afegeix m�s llenya al foc en un moment de gran malestar a Catalunya per les resolucions judicials contra el catal�. Algunes d’elles, del TSJC, contra la immersi� ling��stica.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/583947-nou-atac-judicial-contra-el-catala.html 

 

 

Rajoy activa l’estrat�gia de l’acolloniment

L’ex�rcit espanyol ha sobrevolat el Ripoll�s. Ha atemorit els ciutadans d’una comarca que �s bressol de Catalunya, ha menystingut les autoritats competents del pa�s, els pagesos denuncien que el soroll dels avions ha esverat el bestiar, el mode de via de molts pobles de la zona… Els militars es mouen, avisen la ciutadania que s’atreveix a dir que vol decidir el seu futur. S�, per� es mobilitzen perqu� ho ordena el govern espanyol. No ens equivoquem.

Madrid. Deia un diputat catal� durant el debat per la sent�ncia de l’Estatut que el feixisme sociol�gic es mant� nom�s en part del poder judicial de l’estat espanyol. Durant la Transici�, els pol�tics van posar molts esfor�os a netejar d’actituds franquistes a les altres institucions, com la classe militar o la policia i la gu�rdia civil. I en bona mesura van aconseguir democratitzar [sic] les seves c�pules. Dit d’una altra manera: el govern espanyol –el de Su�rez primer, el de Gonz�lez despr�s– van aconseguir que no anessin per lliure.

Com recordava al primer volum de les seves mem�ries Alfonso Guerra, a partir de 1982 era ell qui ordenava a un general o a un tinent coronel quan es podia asseure i quan s’havia d’aixecar. Per aix� encara avui, en ple segle XXI, ens sembla m�s escandal�s i incomprensible la guerra bruta contra els militants d’ETA i les tortures als patriotes catalans el 1992, amb el vist-i-plau (impl�cit o expl�cit) d’alts c�rrecs de l’administraci� de Madrid. Aquesta era la seva idea de democratitzaci�.

“Si es detecten moviments militars a Catalunya �s perqu� formen part d’una estrat�gia orquestrada d’acolloniment”

Seguint aquesta l�gica, �s probable que Rodr�guez Zapatero no control�s una resoluci� tan pol�tica com la que va emetre el TC sobre l’Estatut (una altra cosa �s que ja li an�s b�). Els magistrats van a la seva. En canvi, Mariano Rajoy s� que controla quan i on fan vols de prova els seus avions militars. El seu ministre de la guerra, Pedro Moren�s, ja va ser al ministeri amb Eduardo Serra i s’ha guanyat la vida posteriorment al sector privat armament�stic. Sap prou b� qu� es fa.

No ens enganyem: si es detecten moviments militars a Catalunya �s perqu� formen part d’una estrat�gia orquestrada d’acolloniment. No �s casual que Wert amenaci amb l’escola, Garc�a-Margallo provi de collar els socis europeus perqu� veti una Catalunya lliure, que el director general de la gu�rdia civil ati� els seus homes a preservar la unidad de la patria…Els espanta que cada cop m�s catalans diguin que el 12 d’octubre no tenen res a celebrar. I a partir del 25-N, quan al Parlament hi hagi una majoria sobiranista encara m�s s�lida, amb m�s motiu. Catalunya, nou Estat d’Europa. Que ho sentin els militars. I els jutges espanyols, tamb� (que per cert, paguem amb els nostres impostos).

http://www.tribuna.cat/cronica/madrid/rajoy-activa-lestrategia-de-lacolloniment-12-10-2012.html

 

 

PELLS DE PL�TAN

“Al primer que no aguanti els nervis li penjaran la llufa d'”ultra” per intentar tenyir d’aquesta manera tot el moviment sobiranista, i allunyar-lo de la centralitat social que ha aconseguit”

Editorial

El govern espanyol est� provocant tensi� expressament amb Catalunya. En les darreres hores, des del ministre Wert passant pel ministre Margallo ens han engaltat que volen “espanyolitzar els nens catalans” o que els catalanistes s�n com els “nazis”, com va comen�ar a dir un diari de Madrid del Camp Nou arran del mosaic amb la bandera catalana al cl�ssic amb el Reial Madrid. Tot aix� no obeeix a res m�s que a una voluntat d’encendre la crispaci� en la societat catalana, i a causar reaccions descontrolades entre catalans de bona fe que s’afartin de tantes agressions. Ens estan parant cada dia pells de pl�tan, i tothom n’ha de ser plenament conscient per no caure en la trampa. Al primer que no aguanti els nervis li penjaran la llufa d'”ultra” per intentar tenyir d’aquesta manera tot el moviment sobiranista, i allunyar-lo de la centralitat social que ha aconseguit. Estan perdent la partida i ho saben. Per� alerta amb cometre errors, com ha succe�t ja en algun mitj� de comunicaci�. Se n’aprofitaran perqu� precisament aix� �s el que volen aconseguir convertint la pol�tica en una olla a pressi�. El pa�s s’ha d’a�llar de tant soroll i ha de seguir el seu cam� amb pas segur, tal com feia Josep Guardiola. La seva t�ctica �s ni m�s ni menys la que ara �s la correcta, en aquest moment hist�ric que viu Catalunya. Si aguantem les provocacions, la vict�ria ser� doble, perqu� creen cada dia m�s independentistes.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/pells_de_platan_89622.php

 

 

ATACS ANTICATALANS

Junqueras afirma que els pol�tics i mitjans espanyols “sempre han tendit a tractar molt malament a tothom”

El president d’ERC defensa que per “a la majoria dels ciutadans catalans �s molt m�s atractiu un pa�s de llibertat, riquesa, prosperitat i just�cia social”

EFE

El president d’ERC, Oriol Junqueras, a Sant Vicen� dels Horts

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat aquest divendres que Catalunya “fa anys” que se sent “maltractada” i “menyspreada” pel govern estatal i pels mitjans de comunicaci� espanyols. El l�der republic� ha participat aquest mat� en una botifarrada popular convocada pel partit a Sant Vicen� dels Horts (Baix Llobregat), on ERC governa amb ICV i CiU, i s’ha referit a les �ltimes declaracions de ministres espanyols com Jos� Ignacio Wert o Jos� Manuel Garc�a-Margallo. Ha declarat que “fa molt temps que estem acostumats que pol�tics i mitjans de comunicaci� de l’estat espanyol tinguin una actitud molt agressiva cap a Catalunya”.

“No �s la primera vegada. Els pol�tics i els mitjans de comunicaci� espanyols sempre han tendit a tractar molt malament a tothom; fa dos segles, a pa�sos llatinoamericans, fa un segle, a Cuba i Filipines, i des de fa molt temps, a la societat catalana”, ha dit Junqueras. El president d’ERC ha afegit: “Amb el model que ens posen sobre la taula ens sentim menyspreats i rebutjats. Per a la majoria dels ciutadans catalans �s molt m�s atractiu un pa�s de llibertat, riquesa, prosperitat i just�cia social”.

http://www.ara.cat/especials/eleccions25n/Oriol_Junqueras-ERC-Jose_Ignacio_Wert-Jose_Manuel_Garcia-Margallo_0_790721027.html

 

 

 

Margallo i Wert mantenen el foc viu

El ministre d’Afers Exteriors equipara nacionalisme amb nazisme i insisteix que fora de la UE fa molt fred

El d’Educaci� no afluixa i diu que no es penedeix de voler “espanyolitzar” els nens catalans

MONTSE OLIVA

Mentre Mariano Rajoy limita els seus estirabots contra les aspiracions sobiranistes de Catalunya a les seves aparicions en els m�tings de la campanya basca i mant� l’estrat�gia de rebaixar el to quan actua com president espanyol, altres membres del seu gabinet no tenen tants miraments i han decidit que cal mantenir viva la flama de la confrontaci�, li agradin m�s o menys a altres membres del partit els arguments que usin per plantar cara a l’onada independentista catalana. El ministre d’Afers Exteriors, Jos� Manuel Garc�a-Margallo, encetava la setmana obrint foc contra l’exhibici� d’estelades al Camp Nou –responsabilitzant-los de perjudicar la marca Espa�a– i la tancava equiparant el nacionalisme amb el nazisme i repetint que si la crisi s’agreuja, la culpa �s dels catalans. I el seu company Jos� Ignacio Wert no nom�s no s’ha retractat de les seves intencions “d’espanyolitzar” els alumnes catalans, sin� que ha insinuat que qui digui que aix� �s un intent de recuperar els manuals d’adoctrinament de l’escola nacionalcat�lica franquista est� tocat de l’ala.

Enmig de tanta incontin�ncia verbal, la vicepresidenta, Soraya S�enz de Santamar�a, no sabia ben b� cap a on tirar. Aix�, mentre donava la ra� a Garc�a-Margallo en la seva observaci� que si Standard&Poor’s ha rebaixat el bo espanyol a la categoria de porqueria �s per les turbul�ncia catalanes, no s’atrevia a subscriure del tot la proposta de nacionalitzaci� de Wert, m�s enll� d’admetre que l’Estat ha poder tenir una resposta davant la manca de llibertat que se’ls hi pressuposa als castellanoparlants. I, sobretot, insistia que els alumnes catalans han de tenir el m�xim coneixement d’Espanya, perqu� “�s la seva naci�”.

El ministre d’Educaci�, per�, no semblava haver percebut que en alguns sectors del PP no havia caigut gens b� la seva descarnada exhibici� de nacionalisme espanyol. I molt menys encara li afectava que el PSOE hagi decidit portat la seva reprovaci� al Congr�s. “En un moment de tensi� s’ha de saber ser subtil; i ell no ho �s gens”, admetia ahir un diputat popular. Per� acostumat que tothom li valori la seva sinceritat, Wert no nom�s no rectificava sin� que es lamentava que una declaraci� de “mer sentit com�” s’hagi convertit en “l’espurna de l’incendi nacionalista”.

I mentre Wert es passejava per les r�dios per insistir que no s’ha de penedir de res, el seu company Garc�a-Margallo compareixia al Congr�s per ratificar l’adhesi� de Cro�cia a la UE, en un debat molt lligat a la situaci� pol�tica catalana i a les expectatives d’un futur estat catal�. El ministre d’Afers Exteriors, de fet, va ser el primer en introduir la discussi� assegurant, com qui no vol la cosa, que “sortir de la UE �s extraordin�riament senzill; entrar-hi �s extraordin�riament complicat”.

El diputat d’ERC, Joan Tard�, va replicar-li que la UE va n�ixer per sumar, i li va posar sobre la taula el cas de Kosovo, tot subratllant que mentre Espanya mant� el boicot, Europa comen�a a obrir-li la porta. En el mateix context, va contraposar l’esperit democr�tic de la dreta brit�nica respecte d’Esc�cia, a l’actitud tancada del PP. Despr�s d’aquesta intervenci�, Margallo es va anar escalfant, sobretot despr�s que el diputat de CiU, Jordi Xucl�, li fes retrets sobre l’equiparaci� entre nazis i nacionalistes i declar�s enterrat el pacte constitucional. El ministre es mostrava esparverat per aquesta darrera apreciaci� i va concloure que el consens sempre ha de prevaldre, “no fos cas que per llen�ar l’aigua de la banyera, llencin vost�s tamb� el nen”.

 

LES FRASES

Agraeixo molt al ministre Wert que ajudi a obrir els ulls a tants i tants catalans; que ens vagin ajudant i aix� ens n’anirem abans.   Joan Tard� DIPUTAT D’ERC AL CONGR�S

Qui de deb� necessita un Estat fort �s Espanya, no CatalunyaAntonio Burgos  ABC, 16 DE SETEMBRE

Aix� conduiria necess�riament a la suspensi� de l’autonomia, com va succeir al 1934Francisco Marhuenda LA RAZON, 23 DE SETEMBRE

El problema no �s que Catalunya es vulgui separar, sin� que vulgui separar els catalans entre ellsManuel Calderon LA RAZ�N, 16 DE SETEMBRE

Despr�s de sortir d’Espanya, les p�rdues per als catalans serien terribles. El seu PIB cauria 20 puntsLuis Ventoso ABC, 22 DE SETEMBRE

Els empresaris temen que molts espanyols comencin a mirar on es fabrica el seu dentifriciLuis Ventoso  ABC, 22 DE SETEMBRE

Una Catalunya independent hauria  de posar-se a la cua dels qui piquen a la porta de Brussel�lesJavier G. Ferrari LA RAZ�N, 18 DE SETEMBRE

Fins i tot si entra a la UE, Catalunya estaria despullada del seu m�s gran atractiu: el mercat espanyolJos� Maria Carrascal ABC, 24 DE SETEMBRE

Les declaracions fetes per Wert s�n pr�pies d’un nacionalista espanyol del segle passat bastant recalcitrant.  Jordi Xucl� DIPUTAT DE CIU AL CONGR�S

L’escola no pot ser un terreny per a l’adoctrinament; m’oposo a una mena de formaci� del ‘esp�ritu nacional’Patxi L�pez LEHENDAKARI BASC

L’arrelament del disbarat s’ha dut a terme enmig del silenci de centenars de milers de catalans.  Victoria Prego EL MUNDO, 23 DE SETEMBRE

 

DESASTRES

Wert ha quedat desautoritzat per seguir sent ministre d’Educaci�. Nosaltres el reprovarem, li demanarem que dimiteixi.  Soraya Rodr�guez  PORTAVEU DEL PSOE AL CONGR�S

La Generalitat demana m�s, per� no s’atreveix a renunciar als seus privilegis.  Calixto Rivero  EXPANSI�N, 21 DE SETEMBRE

Les paraules de Wert m’han grinyolat, per� tampoc es pot prohibir a un ministre que parli de Catalunya.  Enric Millo PORTAVEU DEL PP AL PARLAMENT

Els nacionalismes han de comen�ar a preocupar-se de com no seguir perjudicant EspanyaEditorial ABC, 25 DE SETEMBRE

Rajoy no ha volgut entendre que els nacionalismes com CiU s�n tant perillosos com els radicalEditorial  ABC, 22 DE SETEMBRE

No es pot demanar les coses que necessita Catalunya fent xantatgesPedro Sanz (La Rioja) LA RAZON, 20 DE SETEMBRE

El senyor Artur Mas hauria de tenir molt clar que la Constituci� no �s paper higi�nic.  Jos� M. Clar  EL DIA (CAN�RIES), 4 D’OCTUBRE

Quan CiU s’oposa a l’AVE a Gal�cia, mentre Catalunya fa ja 5 anys que en gaudeix, no fa gaires amics.  Luis Ventoso  ABC, 22 DE SETEMBRE

L’objectiu del govern �s espanyolitzar els alumnes catalans.  Jos� Ignacio Wert. 10 D’OCTUBRE

 

AMENACES

Si aix� (espanyolitzar nens) du a alg� a pensar en el franquisme, �s que aquest alg� t� un problema de categories mentals.  Jos� Ignacio Wert  MINISTRE D’EDUCACI�

Els nacionalistes catalans veuen als espanyols com l’antisemita als jueus.  Arcadi Espada  EL MUNDO, 22 DE SETEMBRE

Per si alg� encara no ho sap, estem en guerra. A Catalunya i al Pa�s Basc; o sigui, a Espanya. Des de fa 30 anys.  Antonio Robles  LIBERTAD DIGITAL, 5 D’OCTUBRE

 

ACUSACIONS

L’estabilitat pol�tica tamb� cotitza a la borsa, i determinades declaracions i decisions fan m�s dif�cil l’acc�s al finan�ament.  Soraya S. de Santamar�a  VIC. DEL GOVERN ESPANYOL

 

INSULTS A LA INTEL�LIG�NCIA

Hi ha qui col�loca l’individu al servei d’una idea abstracta, ja sigui la ra�a en el nazisme o el nacionalisme, al servei de la naci� absolutaJos� M. Garc�a-Margallo  MINISTRE D’AFERS EXTERIORS

Comparar el nacionalisme catal� amb el nazisme �s molt greu i no t� cap justificaci� possible. En casos aix�, hem de saber rectificar.  Francesc Homs  PORTAVEU DE LA GENERALITAT

Si cal, caldr� usar la for�a leg�tima per impedir consultes il�legals.  Elisa de la Nuez  EL MUNDO, 10 D’OCTUBRE

Cal castigar amb pena de pres� i inhabilitaci� la convocat�ria d’una consulta il�legal.  Editorial  EL MUNDO, 27 DE SETEMBRE

Ni els poders ni els carrers acceptaran que els sediciosos siguin un obstacle per al nostre futur.  Alfonso Merlos  LA RAZ�N, 24 DE SETEMBRE

 

Reding s’ha fet enrere sobre el futur estat catal�

Enmig de la tensi� del debat al Congr�s, Garc�a-Margallo es va guardar un roc a la faixa: una carta de “rectificaci�” de la vicepresidenta de la Comissi� Europa, Viviane Reding, en la qual qualificava de “desafortunades” les seves apreciacions sobre la viabilitat d’un futur estat catal� a la UE. En una entrevista en un diari, la dirigent de la CE havia q�estionat que hagi de quedar for�osament fora, tot incidint que no hi ha precedents de casos similars. Aix�, despr�s que el republic� Tard� li record�s que no tothom a Europa coincideix que Catalunya en quedar� fora si fa una declaraci� unilateral d’independ�ncia, el ministre es vantava d’haver-li arrencar una disculpa a la dirigent de la Comissi� Europa, que s’alinea en la tesi que cal la unanimitat de tots els estats membres perqu� un nou pa�s pugui ingressar a la UE. El que s� va negar Margallo �s que la diplom�cia espanyola aix� iniciat una ofensiva entre els estats membres enviant cartes per demanar-los que es posin al costat del govern de Rajoy en la pugna amb Catalunya.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/583960-margallo-i-wert-mantenen-el-foc-viu.html

 

 

 

Wert: «Em sento molt orgull�s del que vaig dir»

El ministre espanyol d’Educaci� utilitza el catal� per refermar la seva intenci� “espanyolitzadora”

Redacci�/ACN 

El ministre d’Educaci�, Cultura i Esport, Jos� Ignacio Wert Foto: ACN

El ministre d’Educaci�, Jos� Ignacio Wert, ha estat un dels protagonistes destacats de la recepci� oficial al Palau Reial amb motiu del Dia de la Hispanitat, i en converses amb els periodistes ha assegurat, tot parlant catal�, que se sent “molt orgull�s” de les seves manifestacions al Congr�s dels Diputats sobre la seva voluntat d'”espanyolitzar” els nens catalans.

Davant les cr�tiques, Wert ha afirmat que “els qui l’acusen de franquista o no han viscut el franquisme o no han llegit un llibre en la seva vida”. A m�s, ha apuntat que se sent “amb el suport ple” de tots els membres del govern, que li van transmetre el seu suport -inclosos Rajoy i S�enz de Santamar�a- a la reuni� del Consell de Ministres de dijous.

La celebraci� del Dia de la Hispanitat ha estat marcada pel moviment independentista a Catalunya. El tema ha protagonitzat el discurs del ministre de Defensa, Pedro Moren�s, a una entrevista a TVE, en qu� ha reiterat que els espanyols estan millor units, i tamb� bona part de les converses que han tingut lloc a la recepci� oficial del Rei Joan Carles al Palau Reial de Madrid.

El ministre Wert ha estat un dels ministres m�s buscats pels assistents despr�s de la pol�mica d’aquesta setmana. Lluny de recular, Wert ha fet �s dels seus coneixements ling��stics per assegurar en catal� davant els periodistes que se sent “molt satisfet” i “molt orgull�s” de les seves paraules.

El ministre ha assegurat que t� el ple suport de tots els membres de l’executiu i ha recordat que mentre a ell se’l critica per parlar d'”espanyolitzar” els nens catalans, a la consellera d’Educaci� ning� li diu res per parlar de “catalanitzar” l’escola.

En canvi, ni Mariano Rajoy ni el Rei Joan Carles han volgut fer cap al�lusi� en p�blic al tema catal�. Sense el president de la Generalitat -ni bona part de la resta de presidents auton�mics- el m�xim representant catal� que ha assistit a la recepci� ha estat l’expresident de la Generalitat i Senador de l’Entesa Jos� Montilla.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47734/wert/sento/molt/orgullos/vaig/dir

 

 

Espanya ni ens estima ni avan�a

editorial

A difer�ncia del que passa al Regne Unit, on el debat de la independ�ncia d’Esc�cia s’est� desenvolupant dins de les regles del joc net, Espanya ha volgut demostrar, un cop m�s, que el lema encunyat quan Manuel Fraga era ministre d’Informaci� i Turisme –Spain is different– continua plenament vigent. L’auge sobiranista de Catalunya, en comptes de plantejar-se dins de la racionalitat i el debat civilitzat, ha excitat els pitjors instints de la caverna. En aquesta reacci� hi ha dos elements de preocupaci�: el primer, que en general, i amb comptades excepcions, no s’utilitzen arguments per contraatacar, sin� t�pics tronats que s�n resultat directe de la ignor�ncia, de la mala fe o d’una combinaci� de les dues: Catalunya no ha existit mai, al darrere de tot el sobiranisme nom�s hi ha interessos espuris i electoralisme; �s una maniobra per encobrir greus errors de gesti�; demanar ara la independ�ncia �s un acte de tra�ci� o una irresponsabilitat; Catalunya, eterna privilegiada i insaciable, s’ensorraria si marx�s d’Espanya, etc�tera.

Per� el segon element, el que deb� ens hauria de preocupar, no �s aquesta cantarella constru�da amb els pitjors t�pics –i que alguns, com el ministre d’Educaci�, s’han arribat a creure– sin� que s�n els mateixos, amb matisos, que s’han utilitzat sempre que Catalunya ha volgut defensar la seva personalitat i la seva cultura pr�pies. Insults i desqualificacions que ja se sentien des que el catalanisme pol�tic va comen�ar a demanar, a principis del segle XX, una m�nima diferenciaci� per encaixar millor amb Espanya. No ens ha de preocupar que Espanya no ens estimi. Els que ens ha de preocupar �s que passen els anys i Espanya no avan�a.

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/7-editorials/583331-espanya-ni-ens-estima-ni-avanca.html

 

 

Espanyolitzar la tribu rara

La idea for�a que domina la pol�tica espanyola: Catalunya �s una anomalia

FRANCESC – MARC �LVARO

Vaig tenir molta sort. D’haver nascut el 1967 i perqu� els meus pares em van portar a una escola avan�ada que, tot i haver-se fundat durant la dictadura, tenia clar que el futur passaria per la democr�cia, la llibertat i el coneixement de la cultura i la llengua catalanes. La meva germana, deu anys m�s gran, va ser educada, en canvi, dins dels c�nons m�s t�pics del poder franquista. A ella s� que la van intentar espanyolitzar -per dir-ho a la manera del ministre Wert- amb la normalitat amb qu� es feien aquestes coses.
Val a dir que aquella espanyolitzaci� era, sobretot, una manera sistem�tica d’intentar esborrar qualsevol rastre de catalanitat (no dic catalanisme) que pogu�s entrar a les aules. Era part d’un planificat i met�dic genocidi cultural que, sortosament, no va tenir l’�xit previst. Homes que van participar en aquell crim i que se’n van desmarcar, com Ridruejo, ho han explicat perfectament. Wert hauria de llegir els llibres d’aquest falangista que es va passar a la causa democr�tica.

L’espanyolitzaci� no era nom�s una pastilla ideol�gica que els nens catalans s’havien de prendre quan estudiaven aquella assignatura que es deia Formaci�n del Esp�ritu Nacional o Formaci�n Pol�tico-Social, on hi havia lli�ons sobre la bandera de Falange, los ca�dos (nom�s d’un b�ndol), Jos� Antonio o el 2 de Mayo. Aquest adoctrinament impregnava totes les mat�ries i, finalment, l’impacte del rentat de cervell depenia tamb� de l’adhesi� real o fingida del mestre de torn a tota aquella userda. La gent que ara t� la cinquantena explica escenes viscudes a les escoles que el jovent d’avui no pot ni imaginar-se.

Espanyolitzar deu ser fer espanyols els que no ho s�n o els que no se’n senten. �s un verb que recorda el verb colonitzar. Espanyolitzar �s fer “enginyeria social”, terme que utilitzen -per cert- PP i Ciutadans per referir-se a l’actual immersi� ling��stica, tot i que no l’apliquen, en canvi, en referir-se a les escoles franceses o angleses on alguns dels seus dirigents porten feli�os els fills. Espanyolitzar �s una operaci� que es fa prenent l’altre com un simple objecte, i aquest altre �s el diferent, la tribu rara que ha de ser assimilada. Tot quadra. Aix�, ens apareix, en tot el seu esplendor, la idea-for�a que domina la pol�tica espanyola des de fa segles: Catalunya �s una anomalia que cal dissoldre.

En un dels llibres que feia servir la meva germana quan estudiava -parlo dels anys seixanta- hi ha una lli�� sobre el 12 d’Octubre, que avui va b� de repassar, per fer cas al ministre Wert. El text va encap�alat per un t�tol inequ�voc: D�a de la Hispanidad. S’hi pot llegir: “A partir de dicho d�a, Espa�a comenz� a cumplir en las tierras descubiertas su misi�n civilizadora y evangelizadora, llevando a ella su lengua, su religi�n, sus costumbres y adelantos de todo g�nero”. �s aix�.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20121012/54352941343/francesc-marc-alvaro-espanolitzar-la-tribu-rara.html#ixzz296YsQDMD

 

 

 

Carta a un espanyol

Com a espanyol a Catalunya que ets, entenc que la situaci� et sobti, t’incomodi o t’inquieti”

CARLES RIBERA

Benvolgut conciutad�,

En primer lloc et desitjo un feli� dia de la Hispanidad, que, com espero que comprenguis, no figura en el meu calendari festiu. Com a espanyol que vius a Catalunya, s�c perfectament conscient que l’efervesc�ncia independentista de les �ltimes setmanes et pot haver sobtat. Fins i tot entenc que t’incomodi o t’inquieti. Tanmateix, com has vist, la reivindicaci� per un estat propi s’est� portant de forma respectuosa i democr�tica. Contra ning�, i menys contra tu.

Aviat anirem a les urnes, on hem estat convocats, tant tu com jo, per mesurar la for�a del catalanisme per anar progressant cap a la sobirania plena.

No s� quina intenci� de vot tens. Fa mesos que expliquem els arguments que intenten mostrar que una Catalunya independent seria viable i tindria moltes m�s oportunitats per sortir de la crisi. Tamb� has rebut missatges en sentit contrari. No s� si a tu t’ho sembla, per� jo diria que, tret de la por i l’amena�a, encara no hem escoltat cap argument que demostri que ser independents seria pitjor per a Catalunya que seguir a Espanya. De moment, doncs, constatem que els impostos que no tornen tamb� s�n els teus; que les infraestructures que no ens fan tamb� et perjudiquen a tu. Si Catalunya �s independent, els presumibles beneficis d’aquest nou estat tamb� revertiran en tu i, dep�n del seny amb qu� es negoci�, fins i tot podr�s continuar sent espanyol a Catalunya. No et vull pas conv�ncer de res, ni deixar de fer-te sentir d’on vulguis ser. Nom�s et dic que una Catalunya lliure seria millor per a mi i tamb� per a tu. Per a nosaltres. Et convido a sumar-t’hi, cordialment.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/583433-carta-a-un-espanyol.html 

 

 

T�xics

ANNA BALLBONA

Els cargols poma, com certes declaracions pol�tiques, tenen un efecte t�xic

Et lleves un bon dia amb la not�cia que un sabotatge amena�a d’escampar el cargol poma al marge dret de l’Ebre. Si s’estengu�s –les femelles fan fins a 800 ous en cada posta– seria un drama per als arrossars del Delta. �s una esp�cie altament t�xica, en el sentit de destructiva. Ens hem acostumat a conviure amb la toxicitat. I no parlo d’all� acceptat com a t�xic sin� de la cosa quotidiana que acaba resultant t�xica: els actius t�xics dels bancs, les menges que ja no podem empassar amb placidesa per t�xiques o les personalitats, actituds i declaracions pol�tiques d’efecte t�xic (els �ltims temps s�n un festival). Al final aix� ser� irrespirable, tal com adverteixen els informes.

Una vegada que vaig anar pel Delta, la incrustaci� rosada dels ous d’aquests cargols a les plantacions semblava fins i tot bonica. Despr�s, la seva inclinaci� parasit�ria feia venir basques. Ben b� com molts exemples immediats que coneixem. El que m’ha sorpr�s, ara, �s que aquest salt del cargol poma a la llera dreta de l’Ebre �s producte d’un sabotatge. Qui diantres s’ha dedicat a escampar –que vol dir que primer els ha hagut d’anar recollint– el mol�lusc salvatge que pot enviar a fer punyetes un mitj� de vida i un medi natural? Com trobaran el sabotejador?

Com �s habitual un dia 12 del mes 10 en aquest Estat, avui sortiran al carrer un grup destacat de feixistes, a aferrar-se a la posici� imm�bil, encarcarada i est�ril, talment un aplec de cargol poma a qui li importi tres cassoles les cargolades anteriors, el bon gust pels cargols, els arrossars del Delta o tota la seva hist�ria. No tenen res a construir. Deu ser cosa d’aquest pa�s, d’aquest Estat –i en aquest estat les coses–, que les plagues s’estenguin per sabotatges i les protestes feixistes campin al seu aire.@aballbona

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/583699-toxics.html

 

 

Aliat imprevist

JOAN ARMENGOL

Quan m�s conv� el suport de l’opini� p�blica i de les institucions internacionals al nou marc de relacions que reclama la societat catalana, de sobte apareix un aliat inesperat. Sense ser conscient dels seus efectes des del punt de vista pol�tic, el Fons Monetari Internacional ha publicat unes previsions nefastes per a l’Estat espanyol, cosa que fa guanyar adeptes al creixent col�lectiu dels que se’n volen desvincular. A ning� no li fa gr�cia pert�nyer a un pa�s que no superar� la crisi fins al 2018 i que haur� de continuar fent sacrificis en l’estat del benestar. Just enmig del debat sobiranista, qualsevol cosa que toca la butxaca i els serveis b�sics provoca que, no nom�s els indecisos sin� fins i tot els esc�ptics, es canvi�n de b�ndol i optin per trencar.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/583520-aliat-imprevist.html 

 

 

La Uni� Europea, premi Nobel de la Pau 2012

La decisi� del jurat ha estat un�nime, segons ha informat la r�dio i la televisi� p�blica noruega

El comit� que atorga el guard� destaca “les m�s de sis d�cades de contribuci� a la reconciliaci�, la democr�cia i els drets humans”

Oslo-AG�NCIES

La Uni� Europea (UE) ha estat guardonada aquest divendres amb el premi Nobel de la Pau per “les m�s de sis d�cades de contribuci� a l’avan� de la pau i la reconciliaci�, la democr�cia i els drets humans a Europa”, segons ha informat el Comit� Nobel del parlament noruec.

El jurat assegura que “l’�xit m�s gran” de la UE �s haver aconseguit que “la pau, la democr�cia i els drets humans” hagin arrelat a Europa, i que la “guerra continental”, en refer�ncia a la II Guerra Mundial, acab�s en “la pau continental”.

La decisi� del jurat ha estat un�nime, segons han informat la r�dio i televisi� p�blica noruega mitja hora abans que l’acad�mia fes p�blic el seu veredicte. Val a dir que la UE havia estat nominada per a aquest guard� en diverses ocasions per�, fins ara, mai l’havia aconseguit. Noruega, pa�s que entrega el Nobel de la pau, no �s membre de la UE.

El guanyador d’aquest premi, dotat amb vuit milions de corones sueques (prop de 930.000 euros), un 20% menys que l’any passat, segueix en la llista del Nobel de la pau a les tres dones que ho van aconseguir l’any passat, la presidenta de Lib�ria, Ellen Johnson-Sirleaf, la tamb� liberiana Leymah Gbowee i l’activista iemenita Tawakkul Karman.

Altres candidats

El bisbe mexic� Jos� Ra�l Vera L�pez i els cubans �scar Elias Biscet i les Dames de Blanc eren tamb� candidats a aquest Nobel de la Pau 2012, aix� com l’activista pro drets humans bielor�s Ales Beliatski i la rusa Lioudmila Alexeeva.

L’�ltima vegada que el guard� el va aconseguir un organisme i no una persona va ser el 1999, quan el Parlament noruec va premiar Metges Sense Fronteres.

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/584016-la-ue-nobel-de-la-pau.html

 

La Uni� Europea guanya el premi Nobel de la pau

El jurat destaca els seus �xits per “l’avan� de la pau i la reconciliaci�” a Europa, i tamb� en l’establiment de “la democr�cia i els drets humans” al Vell Continent. El guard� �s un est�mul per a una uni� immersa en la crisi econ�mica 

El Parlament Europeu / EFE

La Uni� Europea (UE) ha estat guardonada amb el premi Nobel de la pau, ha informat el Comit� Nobel de Noruega. El jurat ha destacat en l’argumentaci� els seus �xits per “l’avan� de la pau i la reconciliaci�” a Europa, i tamb� en l’establiment de “la democr�cia i els drets humans” al Vell Continent.

El jurat assegura que “el gran �xit” de la UE �s haver aconseguit que “la pau, la democr�cia i els drets humans” hagin arrelat a Europa, i haver transformat “un continent de guerra en un continent de pau”.

El premi arriba quan la UE afronta la pitjor crisi econ�mica en els seus 54 anys d’hist�ria, amb un progressiu distanciament entre el centre i la perf�ria en recessi� i quan els rescats posen a prova la solidaritat i l’entramat institucional de la UE.

El president del Comit� Nobel, Thorbjoern Jagland, ha reconegut els problemes financers i el malestar social de la UE, per� ha dit que valia la pena fixar-se en l’esfor� de la uni� per avan�ar “cap a la pau i la reconciliaci�, la democr�cia i els drets humans”. Ha destacat el proc�s de reconciliaci� entre Fran�a i Alemanya despr�s de la II Guerra Mundial, i ha reconegut l’esfor� d’haver integrat Espanya, Portugal i Gr�cia despr�s de la fi de les respectives dictadures en la d�cada dels setanta. Aquesta feina de reconciliaci�, ha recordat, es va traslladar despr�s als Balcans, i la perspectiva de la incorporaci� de Cro�cia �s imminent.

El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha dit que estava “profundament emocionat i honrat” pel premi.

Malgrat els elogis a la Uni�, Noruega, el pa�s que concedeix el premi, no vol pert�nyer al club. Als refer�ndums del 1972 i el 1994, els noruecs van dir ‘no’ a demanar l’adhesi�, i avui els sondejos apunten que gaireb� tres de cada quatre encara pensen el mateix.

El premi, dotat amb vuit milions de corones sueques −prop de 930.000 euros−, un 20% menys que l’any passat, segueix, a la llista de guardonats del Nobel de la pau, les tres dones que el van aconseguir l’any passat, la presidenta de Lib�ria, Ellen Johnson-Sirleaf; la tamb� liberiana Leymah Gbowee, i l’activista iemenita Tawakkul Karman. L’�ltima vegada que el premi s’havia concedit a un organisme i no a una persona va ser el 1999, amb el guard� a Metges Sense Fronteres.

http://www.ara.cat/mon/europa/Unio-Europea-guanya-premi-Nobel_0_790721012.html

 

11-O: Mobilitzaci� estudiantil arreu de la naci�

Hi van haver manifestacions a Tarragona, Girona, Lleida, Barcelona, Val�ncia, Castell� i Palma

12/10/2012 Res-p�blica

Manifestaci� a Barcelona                                  reuni� a palau reial                                    Tall a la Diagonal

En el marc de la campanya estudiantil internacionalista, “11X12: Educaci� del poble i per a tots els poble“, el Sindicat d’Estudiants dels Pa�sos Catalans (SEPC) va convocar, juntament amb totes les plataformes estudiantils unit�ries, manifestacions i jornades de lluita arreu del territori catal�.

Des dels estudiants d’instituts fins als d’universitat, es van dur a terme un seguit d’actes i accions, la majoria acompanyats per la convocat�ria de vaga. Val a dir que no �rem els �nics que vam sortir en defensa de la sobirania econ�mica que reclamem com a poble orpimit. Arreu de l’Estat Espanyol,  les reclamacions eren les mateixes i la combativitat i lluita es van fer presents a tot arreu.

Tarragona

Tant als instituts com a la Universitat Roviri i Virgili ahir van convocar vaga d’estudiants i manifestaci� a les 12h a la pla�a Imperial Tarraco. La vaga va tenir un seguiment de m�s del 80% al campus de la URV i a la majoria d’instituts el seguiment fou massiu. La manifestaci�, que va comptar amb m�s d’un miler de persones, va rec�rrer els carrers de la capital tarragonina acompanyada dels crits a favor de l’ensenyament p�blic i tamb� es varen duu a terme accions reinvindicatives a la seu del Departament d’Ensenyament.

Girona

El SEPC juntament amb l’assemblea d’estudiants de la FEP van ocupar la nit abans les facultats del campus del Barri Vell i el mateix dia varen bloquejar tots els accessos als edificis. El seguiment de la vaga fou massiu i i gaireb� mig centenar de persones assistiren a la manifestaci� que va comen�ar el midgia al Rectorat i acab� davant la seu de la Generalitat de Girona. Malgrat la pluja, els manifestants van quedar-se una bona estona davant la seu, llegint un manifest i emmarcant la mobilitzaci� en la campanya estudiantil 11X12.

Barcelona

A Barcelona, la vaga va tenir un seguiment massiu gaireb� a totes les facultats. A la Universitat de Barcelona (UB), tant al campus de la Central, el Raval, Diagonal i Mundet les assemblees de facultat van fer piquets i bloqueig a les portes impedint aix�, que s’hi afectues qualsevol classe. Despr�s d’una nit d’ocupacions a la majoria de facultats i un mat� d’accions, els estudiants van baixar amb bloc fins a la manifestaci�, que tenia lloc a les 12h a Pl. Universitat. A la facultat del Raval, el SEPC va fer diverses accions reivindicatives aix� com a Diagonal, que es van despenjar les banderes del Palau Reial i es van substituir per estalades, banderes rojes i liles. Tamb� s’hi va penjar una pancarta reclamant la parada de l’EU-2015 i una educaci� del poble i per als pobles.

A la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la nit del 9 d’octubre es va ocupar el Campus de Poblenou i el dimecres, nit pr�via a la vaga, es va traslladar l’ocupaci� al Campus de Ciutadella, on gaireb� un centenar de persones varen fer-hi nit. El mateix 11 d’octubre el mat�, es varen fer piquets, bloquejant l’edifici, a m�s a m�s de fer piquets a les aules. Tanmateix, el Consell de Govern de la UPF va esmentar que existien uns expedients sancionadors els quals restaven a l’espera dels successos de la jornada de vaga.

A la Universitat Aut�noma de Barcelona (UAB), gaireb� 200 estudiants varen fer nit a la facultat de Lletres i Filosofia la nit del 10 d’octubre. Despr�s d’una assemblea plen�ria, l’endem� els estudiants es varen despertar i quan 150 encaputxats es dirigien a fer el tall habitual a l’AP-7 es trobaren que 8 furgones de Mossos d’Esquadra, els impedien el pas mentre que els esperaven una cinquantena d’anti-disturbis amb pistoles de pilotes de goma. Els estudiants, varen decidir retirar l’acci� i es van centrar en els piquets dels altres accessos. L’�xit de la vaga fou rotund i les facultats estaven practicament buides. Despr�s d’un mat� de tenir de forma permanent la pres�ncia del cos de la policia “catalana” al campus de Bellaterra, els estudiants assistiren en bloc a la manifestaci� de Pla�a Universitat.

La pres�ncia tamb� hi va ser present. Molt�ssims estudinants de tota l’�rea metropolitana de Barcelona varen assistir a la manifestaci� despr�s d’una jornada de vaga al seu centre d’estudis. Alguns tamb� baixaren des de l’institut en bloc, presidits per una pancarta feta des dels nuclis del SEPC en la qual es reclamava una educaci� del poble i per als pobles, tamb� en el marc de la campanya internacionalista estudiantil de l’11X12.

La manifestaci� de lla�a Universitat va comen�ar sota una pluja molt intensa per� els estudiants varen aguantar fins el final. Gaireb� 10.000 persones varen trepitjar el centre de Barcelona en defensa de l’ensenyament p�blic. Durant el recorregut de la manifestaci�, es varen llen�ar ous de pintura a l’edifici de la Borsa, a la seu de la Uni� Europea (on tamb� s’hi va cremar la bandera de la UE), i a la seu de Converg�ncia Democr�tica de Catalunya. La pres�ncia del cos policial fou present durant tota la manifestaci� i al acabar-se l’acte, van identificar diversos manifestants pels voltants de la zona.

Lleida

La vaga d’estudiants s’ha iniciat a la ciutat de Lleida a les 7.30h del mat� amb un petit piquet informatiu que ha anat visitant els diferents campus universitaris de la UdL. El mat� s’ha viscut amb certa calma en les aules universit�ries tot i que la vaga ha estat secundada per un fort nombre d’alumnes. En els instituts i escoles de formaci� professional tamb� ha tingut cert ress�, encara que segons comentaven manifestants de les diferents branques de l’ensenyament, la participaci� no s’ha vist reflectida en el nombre d’assistents a la manifestaci�.

Aix� doncs, a les 12 del migdia, s’ha donat inici a una manifestaci� que ha agrupat unes 300 persones, que acompanyades sempre per furgons dels Mossos d’Esquadra, ha recorregut els carrers de Lleida. S’han viscut moments de tensi� davant la subdelegaci� del govern, quan des dels manifestants s’han llen�at dos petards, i els mossos han respost encerclant la manifestaci�. Finalment, la marxa ha girat cua i ha tornat les portes del rectorat, on s’ha dissolt.

Minuts m�s tard, quan tres manifestants tornaven a casa, han rebut la visita de dos furgons dels Mossos d’Esquadra. Vuit agents han baixat dels vehicles i els han agredit, deixant a terra dues persones, i detenint-ne una tercera. Aquesta ha estat traslladada a la comissaria dels Mossos de Lleida. Durant tota la tarda han estat concentrades algunes persones a les portes de la comissaria, fins que ha quedat en llibertat passades les 9 del vespre, per� amb c�rrecs de desordres p�blics.

Val�ncia

Tocaven les 12.00h del migdia quan una cinquantena de persones ha acudit a poc a poc a la concentraci� que el SEPC de la UV havia convocat al Rectorat. Al poc temps que la gent ha arribat, s’ha desplegat la pancarta amb el lema “Ensenyament del poble per als pobles” i tot seguit la policia espanyola, que estava a una lletera aparcada amb antiavalots a l’interior, ha comen�at a identificar membres del SEPC.

Una vegada superada la seguretat privada de les portes, les vora cent persones que hi eren dins s’han dirigit d’immediat al despatx del rector amb la intenci� d’exigir responsabilitats, presentar els motius de la campanya i reclamar, en �ltima inst�ncia, la dimissi� del rector per ser una titella m�s del sistema que res ha fet per defensar el model d’Universitat p�blica en qu� creiem.

Castell�

Al campus de la Universitat Jaume I de Castell� s’han dut a terme piquets informatius i talls de tr�nsit als accessos des de primera hora del mat�. La vaga ha tingut un seguiment desigual a les diferents facultats. A Ci�ncies de la Salut i Humanitats la convocat�ria ha sigut secundada per un bon nombre d’estudiants mentre que a Ci�ncies Jur�diques no s’ha deixat sentir amb la mateixa intensitat.

A les deu del mat� les estudiants universit�ries recolzades per un bon nombre d’alumnes dels instituts p�blics de la ciutat, s’han concentrat a la �gora del campus per marxar en columna fins al centre de la ciutat, tallant la l�nia del tramvia. Durant el recorregut s’ha dut a terme una acci� per denunciar la mercantilitzaci� de la universitat p�blica davant d’una sucursal del Banc Santander. Finalment, la manifestaci� central ha aplegat 1500 persones i ha concl�s a la seu de la Conselleria d’Educaci� de la generalitat Valenciana amb la lectura del manifest de la campanya 11×12.

Palma

A la ciutat de Palma, 2000 persones s’han manifestat des de la Pla�a del Tub fins a la Delegaci� del Govern espanyol amb un ampli suport de l’estudiantat d’instituts p�blics. A banda de l’�xit de la convocat�ria, a mitjans de la marxa les manifestants s’han assabentat de l’absoluci� dels 4 de Palma, v�ctimes d’un proc�s judicial sota les acusacions de llan�ament de taules i cadires contra un grup de provocadors d’ultradreta durant la Diada del 31 de desembre de 2010.

http://www.llibertat.cat/2012/10/el-sepc-destaca-la-mobilitzacio-estudiantil-arreu-de-la-nacio-19597

 

 

La gesti� del aigua al Pa�s Valenci�, un drama peri�dic, previsible i evitable

Nel�la Saborit

Aquesta setmana hem tornat a viure un nou episodi de Gota Freda al Pa�s Valenci�, i un altre cop s’han produ�t inundacions (en major o menor mesura) a la majoria de les poblacions costaneres. L’any 1997 la Generalitat Valenciana promovia la realitzaci� d’un pla, pioner en l’�poca, anomenat PATRICOVA (aprovat l’any 2003). Aquest pla de previsi� de riscos d’inundaci� al Pa�s Valenci� tenia dos objectius: l’an�lisi i avaluaci� dels riscos d’inundaci� del territori, aix� com la proposta de tota una s�rie d’actuacions a portar a terme per tal d’evitar les inundacions o els danys d’aquestes a les zones que el pla havia avaluat com a zones de risc.

Pel que fa a l’an�lisi i avaluaci�, no en parlar� massa, nom�s dir que aquest pla, que encara no ha estat finalitzat ni s’ha tornat a avaluar, es va fer sobre una base cartogr�fica de 1.997, i no va preveure el desbordament del riu Girona la tardor de 2007. Cadasc� que extrega les seues conclusions.

El segon dels objectius del projecte i la base de la millora del tractament de les inundaci� al nostre territori, eren les mesures d’actuaci�, que es qualificaven de m�s a menys urgents segons els risc avaluat. Aquestes mesures s’havien de portar a terme per tres administracions: els ajuntaments afectats, la Confederaci� Hidrogr�fica del X�quer (CHX) i la Generalitat Valenciana. A dia de hui s’estima que nom�s s’han portat a terme 7 de les 85 mesures estructurals que es proposava, i que s�n compet�ncia de la Generalitat Valenciana. La resta de mesures, corresponents als municipis i la CHX, es donen per executades. Donat que no existeixen dades d’avaluaci� de l’execuci� del pla (o la Generalitat Valenciana no les ha fet p�bliques), no es poden donar dades exactes sobre el seu desenvolupament a hores d’ara.

Donada aquesta deixadesa en l’aplicaci� del pla i conjuntament amb el ferotge desenvolupament de l’urbanisme al Pa�s Valenci�, a hores d’ara molts valencians i valencianes resideixen sobre terrenys amb riscos d’inundaci� exposats al PATRICOVA. I tot aix� ha estat possible gr�cies a la manca de gesti� i vigil�ncia p�blica dels plans urban�stics valencians.

Analitzat tot aquest panorama, no tinc ni idea a qu� es poden dedicar els t�cnics de la Conselleria de Territori i Habitatge, que en s�n, en part c�mplices, o part v�ctima d’aquesta manca de gesti� p�blica que patim.

Un cop exposades les mancances l’�nica proposta a fer �s la revisi� del PATRICOVA i una �gil i r�pida aplicaci� d’aquest nou pla, que, al meu entendre, hauria d’anar acompanyat de mesures contundents contra la urbanitzaci� a zones d’alt risc, aix� com d’un pla d’execuci� molt concret respecte al temps.

Finalment, i aix� em causa cert desconcert, quan parlem d’inundacions ning� les relaciona amb la manca de recursos h�drics d’altres �poques de l’any. Al meu entendre, hi ha una correlaci� l�gica entre inundaci� i sequera, i f�ra d’una efici�ncia extrema que l’exc�s s’empr�s per a contrarestar una escassetat, sobretot quan aquestes s�n peri�diques.

Tenint aquestes premisses en compte, es poden proposar diverses mesures a estudiar per part de les autoritats competents, que tant reclamen transvasaments. Ac� vos deixe unes quantes:

Utilitzar preses invertides provisionals per a la regeneraci� de pous salinitzats, durant les pujades dels nivells fre�tics o la creaci� de nous pous. L’execuci� de basses pluvials urbanes soterrades, o la utilitzaci� de l’aigua extreta dels bombejos de les construccions sota nivells fre�tics. O l’estudi i recuperaci� de la canalitzaci� de l’aigua de les zones de marjal.

Al meu pa�s la pluja no sap ploure, aix� �s un fet, i cada any la gota freda arrasa el Pa�s Valenci� i altres contrades dels Pa�sos Catalans, per� que la pluja no s�piga ploure no �s excusa per a que les administracions no hagen apr�s a gestionar-la.

http://www.llibertat.cat/2012/10/la-gestio-del-aigua-al-pais-valencia-un-drama-periodic-previsible-i-evitable-19574

 

 

Quines estructures i de quin estat?

Frederic Tort, membre de la CUP i de Blanes per la Independ�ncia-ANC

Arran de les multitudin�ries mobilitzacions (en plural) independentistes que van tenir lloc en diferents viles i ciutats de la CAC el passat 11S la q�esti� nacional catalana ha agafat molta volada i no para d’acaparar portades i titulars. La independ�ncia nacional i la consecuci� de l’estat propi, que no necessariament vol dir la seva construcci�, ha entrat amb for�a a l’agenda pol�tica de tots els partits de l’arc parlamentari, tant catal� com estatal.

Els partits que es declaren independentistes veuen en la conjuntura actual una oportunitat de consolidar-se, en el cas de SI, o de recuperar el terreny perdut en les darreres legislatures, en el cas d’ERC. ICV-EUiA es mouen en l’ambig�itat d’aquell qui defensa opcions totalment contradict�ries, com l’estat federal per una banda o l’estat propi per l’altre. Del posicionament del bloc unionista PP-PSOE-C’s no cal ni parlar-ne, ja est� clar.

Tota aquesta situaci� ha estat h�bilment aprofitada pel partit de govern (CiU) tot fent servir un modus operandi al qual ja ens t� tristament acostumats des dels inicis de la transici�. L’eclosi� de l’independentisme i la creixent demanada d’avan�ar fermament cap a l’estat propi per part d’una majoria de la societat de la CAC els ha perm�s moure fitxa i justificar un aven� de les eleccions auton�miques amb un objectiu molt clar: convertir aquests comicis anticipats del 25N en un plebiscit per l’estat propi, esquivant aix� les seves responsabilitats pol�tiques (com ara les diverses comissions d’investigaci� obertes que quedaran probablement aparcades) i buscant a les urnes un aval a les pol�tiques de retallades dels serveis p�blics i d’involuci� social que han estat promovent juntament amb el govern estatal. Com sempre el llop sota la pell de xai. Ara toca parlar d’estat propi per amagar i justificar una pol�tica social contraria als interessos del poble treballador catal� i justificar, com sempre han fet, els interessos de la oligarquia catalana. Si fa uns mesos l’engany era el pacte fiscal, ara aquest s’anomena estructures d’estat.

Quan es parla d’estructures d’estat es plantegen dues q�estions molt clares i, al meu entendre, totalment indestriables l’una de l’altre: quines estructures i de quin estat?

Avalar la proposta “sobiranista” de CiU (i d’aquells que s’hi vulguin afegir) amb les seves estructures d’estat significa donar el vist-i-plau a les pol�tiques socials actuals, les que ens fan perdre drets b�sics que han costat molt de conquerir. Suposa avalar el model educatiu dels que defensen i premien l’escola concertada, dels que s’enriqueixen amb la gesti� de la sanitat p�blica, dels que limiten la llibertat d’expressi� del periodisme comprom�s, com la gent del Cafeambllet, que nom�s pret�n informar i aclarir que est� passant amb els diners p�blics. En definitiva, les estructures d’estat de la dreta (amb el vist-i-plau de la socialdemocr�cia) que ara dels drets socials en diu privilegis i viure per sobre de les nostres possibilitats. L’excusa del suposat cam� cap a l’estat propi i les estructures d’estat que ens proposa la dreta porta la involuci� social amagada al fons de la maleta.

I pel que fa a l’estat cal plantejar-se quin ser� aquest suposat estat propi que hem d’avalar el 25N conjuntament amb les pol�tiques socials que hem discutit anteriorment. Ser� l’estat de les 4 prov�ncies de la CAC o tindrem amplitud de mires i es contemplar� la naci� catalana sencera? Tot i tenir clar que els ritmes dels pa�s no s�n iguals als diferents territoris el projecte d’alliberament nacional ha de tenir for�osament la perspectiva dels Pa�sos Catalans. No es pot concebre el proc�s cap a la independ�ncia sense tenir molt clars els objectius pels quals lluitem. De la mateixa manera que com a blanenc no entendria la independ�ncia del meu pa�s deixant de banda la comarca de la Selva, penso que, tot i tenir present la diferent penetraci� social del discurs independentista a la CAC, Pa�s Valenci�, ses Illes, Franja o Catalunya Nord hem de plantejar l’alliberament nacional amb un marc de Pa�sos Catalans com a objectiu final irrenunciable.

Ara m�s que mai cal plantar cara i desemmascarar els enganys de la dreta i de les opcions socialdem�crates que avalen l’actual sistema socioecon�mic que ens ha abocat a la crisi i la p�rdua de drets i llibertats. Cal una resposta clara i contundent des de l’esquerra transformadora i des de l’independentisme m�s comprom�s, des de tots el fronts possibles i utilitzant tots els mitjans al nostre abast.

http://www.llibertat.cat/2012/10/quines-estructures-i-de-quin-estat-19558

 

 

Ser o no ser democr�tics

La batalla t� lloc al camp de la llibertat: Europa i el m�n seran en aquest punt jutges molt estrictes

Antoni Puigverd

La cultura pol�tica i medi�tica espanyola ha com�s molts errors de menyspreu amb Catalunya. Per� aix� no justifica que Catalunya pagui Espanya amb la mateixa moneda. El fort es pot permetre el luxe de cometre errors, per� els errors del feble s�n mortals. S’han com�s molts errors d’hegemonia, a Catalunya. Entenc per hegemonia la superioritat ideol�gica que fa callar aquells que no la comparteixen. No parlo de l’hegemonia armada (Pa�s Basc amb ETA, l’Espanya de Franco), sin� de l’hegemonia estrictament ideol�gica: la que a Madrid impedeix el q�estionament de la idea d’Espanya que hi domina. I la que es d�na a Catalunya, on se’n barregen de tres tipus. La d’esquerres, crepuscular (ser de dreta comen�a a no ser mal vist); la del catalanisme, creixent. La tercera �s la idolatritzaci� de la cultura anomenada transgressora. Artistes, teatrers, arquitectes, m�sics i gestors culturals, subvencionats pels diners del com� i emparats per un periodisme acr�tic, han aconseguit imposar els mites de la novetat, la provocaci� i la transgressi� com a sin�nims de qualitat.

Una s�ntesi d’aquestes tres hegemonies explica l’emissi� del programa del Canal 33, en qu� es frivolitzava est�pidament amb la viol�ncia pol�tica (en una societat que ha sofert tant la xacra del terrorisme: Vic, Hipercor, Lluch, Casado…!). Jugar a disparar contra el Rei t� a veure amb la demonitzaci� d’all� espanyol. Fer-ho contra Millet, amb la superioritat de l’esquerra. Fer-ho contra Sostres t� a veure amb la demonitzaci� del que escriu coses que no agraden (jo que he estat insultat per Sostres, ara m’hi he

d’identificar). TV3 va reaccionar tard, per� correctament. For�ant la dimissi� de la directora del programa i demanant perd�. Els seus informatius han parlat cr�ticament d’aquest error (molts altres mitjans de Madrid haurien de prendre’n exemple). TV3 hauria d’aprofitar l’ocasi� per depurar-se de la temptaci� de l’hegemonisme: des dels esports fins a les s�ries, molts dels que hi apareixen donen per fet que tothom pensa com ells.

Conven�ut que l’statu quo espanyol perjudica irreversiblement Catalunya, el catalanisme ha provocat un terratr�mol institucional. Quan aquest proc�s acabi, hi haur� una realitat nova, encara no sabem quina. Catalunya ser� una altra cosa, Espanya tamb�. No estem jugant: ens l’estem jugant. Conv�, per tant, arraconar del tot la temptaci� de l’hegemonisme fr�vol. Conv� afinar al m�xim l’autocr�tica, el rigor i el respecte a la democr�cia. Es diu que el corrent de l’Onze de Setembre �s de radicalitat democr�tica, per� aix� s’ha de demostrar amb fets: cap veu no pot ser silenciada, ridiculitzada o aclaparada. La resposta m�s astuta d’alguns sectors medi�tics i pol�tics espanyols �s descriure una societat catalana infectada pel virus totalitari. La batalla t� lloc al camp de la llibertat: Europa i el m�n seran en aquest punt jutges molt estrictes. Per tant, o el catalanisme �s impecablement democr�tic, o no ser�.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20121012/54352500188/antoni-puigverd-ser-o-no-ser-democratics.html#ixzz296YRqFvr

 

 

 

Josep Murgades: ‘Un estat propi no garanteix la superviv�ncia de la llengua’

En aquesta entrevista, discorre sobre el r�gim de lleng�es d’un nou estat catal� � Proposa que el catal� sigui llengua oficial �nica i avisa: ‘Que la prud�ncia no ens faci tra�dors’

Roger Cassany

La cooficialitat de l’espanyol en una Catalunya independent seria la condemna del catal�. Aix� de clar s’expressa el socioling�ista Josep Murgades sobre la proposta d’Oriol Junqueras de fer cooficial l’espanyol. Amb un punt d’ironia, es demana: per qu� no som tan respectuosos amb l’espanyol com ho han estat ells amb el catal�? I recalca: ‘Un estat propi no garanteix la superviv�ncia de la llengua.’

Quan serem independents, quines lleng�es hauran de ser oficials?
—En principi, disposar d’un estat propi hauria de ser una realitat m�s favorable a la perviv�ncia de la llengua catalana que no pas la situaci� en qu� ens trobem avui. Per� aix� �s una constataci� basada en l’evid�ncia. Ara, deixi’m tirar una mica d’aigua al vi.

Endavant…
—Disposar d’un estat propi, tal com tenim avui la situaci� real de la llengua i de tot plegat no crec que fos ni de molt la garantia b�sica, definitiva i determinant perqu� la llengua catalana, que continua bregant per una estricta superviv�ncia, pogu�s aconseguir de sobreviure.

Llavors, qu� hem de fer?
—Cada vegada que em demanen sobre el futur de la llengua sempre dic que no s�c futur�leg i que no ho puc saber. Per�, si em fixo en la realitat emp�rica del nostre present, em demano: ha pensat ning� en el cas d’Irlanda, que �s independent des dels anys vint, i en quina situaci� es troba el ga�lic?

All�, l’angl�s i el ga�lic hi s�n cooficials…
—Efectivament. I el ga�lic hi t� un paper merament residual, testimonial i lit�rgic. I prou! Llavors sempre hi ha alg� que em diu que �s un pa�s molt diferent del nostre, que para molt lluny, etc.

Voleu dir que hi ha casos semblants m�s a prop?
—Andorra! Sap ning� en quina situaci� es troba realment el catal� a Andorra, on �s l’�nica llengua oficial? Hi viu una situaci� de residualitzaci� progressiva. I �s l’�nic estat independent del m�n que t� el catal�, com he dit, com a �nica llengua oficial. I ning� no ho ha discutit mai, que fos l’�nica llengua oficial. �s a dir, repeteixo: atenci�, un estat propi no garanteix la superviv�ncia de la llengua.

Per� tenir un estat hi deu ajudar, oi?
—Segur que s�. Per� no n’hi ha prou. A Andorra, deixant a banda que porta el catal� de tant en tant a l’ONU, la llengua retrocedeix. Hi �s cada vegada m�s residual i burocr�tica.

Per tant, us ho torno a demanar: qu� hem de fer?
—De coses, se’n poden fer moltes, i jo tampoc no s�c ning� per a dir qu� i com s’hauria de fer. Per�, miri, Jordi Pujol ja va dir fa unes quantes setmanes que la futura Catalunya independent havia de ser molt respectuosa amb el castell�. Doncs siguem respectuosos, no?

Qu� voleu dir?
—Si em permet, far� una mica d’ironia. Qu� volia dir en Pujol quan deia que calia ser respectuosos amb el castell�? �s una renovada versi� d’aquella prud�ncia que ens converteix en tra�dors? Aix�, ja ho va dir Jordi Carbonell al m�ting del 1977 i em sembla que, encara que la paraula ‘tra�dors’ sigui massa forta, la hist�ria l’ha fet una mica profeta. Per� continuem: imaginem-nos el catal� com a �nica llengua oficial a la nova Catalunya i que a l’hora de regular ens limit�ssim, per aix� de ser respectuosos, a copiar, a calcar, all� que diu la constituci� espanyola en el seu t�tol preliminar article 3 sobre les lleng�es de l’estat: l’espanyol �nica llengua oficial i totes les altres lleng�es que es parlen a l’estat s�n ‘objeto de especial respeto i protecci�n’. Qu� passaria si aquesta Cataunya independent dispos�s aix�, en favor del catal�? Doncs que seria l’�nica manera que els espanyols reconeguessin all� que no han reconegut mai, malgrat que el rei digui que ‘el castellano nunca fue lengua de imposici�n’. �s a dir, si ho f�ssim, quins esgarips no farien els espanyols? No dic que ho h�gim de fer aix�, eh, per aix� li deia que hi posava una mica d’ironia! Per� em sembla que aix� s’expliquen for�a coses, oi?

Aquesta mateixa setmana Oriol Junqueras ha defensat la cooficialitat de l’espanyol. Seria una condemna del catal�?
—Oi tant! Aix� seria la pau, �s clar, si del que es tracta �s de ser respectuosos i d’atenir-nos solament a la realitat del carrer. Miri, tot poder d’estat t� un component d’arbitrarietat. I si perdem arbitrarietat en favor de l’anomenada realitat del carrer i posem la llengua catalana al mateix nivell que l’espanyol, despr�s de tres segles d’arbitrarietat d’estat espanyola, el catal� passar� a trobar-se en franca inferioritat de condicions. I aleshores, a m�s a m�s, per a m�s inri, la tal inferioritat seria revalidada no ja des d’una constituci� espanyola pretesament democr�tica, sin� des d’un estat catal� independent. Aix� s� que f�ra literalment l’inri de la llengua!

A Finl�ndia, a m�s del fin�s, el suec �s cooficial…
—S�, per� all� no hi ha hagut una imposici� secularment reiterada durant tres segles. El fin�s no ha patit hist�ricament la persecuci� del catal�. I, a m�s, el suec t� molt pocs parlants a Finl�ndia i poc o molt estan acotats territorialment.

M’imagino que la socioling��stica, aix�, ho ha estudiat a fons…
—S�, la socioling��stica fa anys que ho estudia. I la conclusi� �s clara: en una mateixa societat no hi podran conviure mai dues lleng�es al mateix nivell. N’hi ha una que s’acaba imposant, tard o d’hora. El proc�s pot ser m�s r�pid o m�s lent, i mentrestant hi ha una certa redistribuci� de funcions, per� hi ha conflicte ling��stic i una de les dues acaba guanyant. En el nostre cas, a partir d’una llengua postergada, reprimida, perseguida durant segles, i una altra d’hegem�nica que s’ha anat introduint aqu�, primer a punta de baioneta, i despr�s de mica en mica. I ara sembla que aquesta sigui la cosa m�s natural del m�n. �s a dir, la suposada cooficialitat actual ja discrimina, i molt, el catal�! A l’estat espanyol, actualment, saber catal� �s un dret i saber parlar espanyol, un deure. I si fem oficial l’espanyol, per qu� no ho hem de fer llavors amb la resta de lleng�es que es parlen a Catalunya?

Voleu dir l’amazic, l’urd�, etc?
—Exactament! Totes aquestes i unes quantes m�s. Per qu� no som igual de respectuosos amb aquestes altres lleng�es? Resumint, la pregunta �s la seg�ent: els futurs gestors d’aquesta hipot�tica Catalunya independent, gosarien ser, pel que fa a la regulaci� del r�gim de lleng�es, prou arbitraris, com escau a qualsevol poder d’estat, contra la realitat ling��stica del nostre present, per a assegurar la superviv�ncia a la llengua catalana? Quines concessions estarien disposats a acceptar? A quines pressions se sotmetrien?

Jo no tinc resposta. I v�s?
—Jo tampoc. Per� torno a citar Jordi Carbonell: ‘Que la prud�ncia no ens faci tra�dors.’

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046795/20121012/josep-murgades-propi-garanteix-supervivencia-llengua.html

 

Junqueras, Voltas, Duarte…, voleu dir que no us precipiteu?

El pols de la llengua als Pa�sos Catalans. Bloc de socioling��stica de Pere Mayans

Principat de Catalunya | dijous, 11 d’octubre de 2012 | 19:41h

Llegeixo amb un cert astorament les declaracions de personatges com l’ Oriol Junqueres, l’Eduard Voltas o el Carles Duarte sobre el paper del castell� al nostre pa�s i obrint debats que semblaven superats (com en el cas dels escriptors en llengua castellana a Catalunya despr�s de la Fira de Frankfurt de fa uns anys). D’entrada, em sembla, i �s una opini� totalment personal, que afirmacions com les que fan no acaben d’ajudar en el proc�s que tot just estem comen�ant.

D’una banda, no crec que aconsegueixin captar gaire els possibles indecisos d’origen castellanoparlant i, d’una altra, desorienten les persones de proced�ncia no espanyola i, �s m�s, fan emprenyar aquells per als quals si t� sentit la independ�ncia �s justament per poder canviar coses, entre les quals la situaci� de la llengua catalana (llegiu, per exemple, els articles de Vicent Partal, Xavier Mir o Joaquim Arenas (vegeu document adjunt), que, respectivament, fan refer�ncia als autors que abans hem citat.

Escoltant, per exemple, les paraules de Junqueras es denota un cert tacticisme, una certa agressivitat contra aquells qui pensem que en una futura Catalunya independent l’estatus de la llengua ha de ser clarament superior al que t� ara (en la l�nia de l’article d’Eduard Voltas), una certa por a dir el que tothom sap: normalitzar de deb� una llengua implica, necess�riament, que una altra reculi en alguns dels seus usos… Acontentar tothom �s molt dif�cil…, sobretot quan els arguments s�n els que diu (ah, per cert, jo s�c de l’Hospitalet de Llobregat!).

Per tot plegat, em pregunto si calia obrir un debat que tant de mal pot fer… Potser s� que calia aclarir que en una Catalunya independent el castell� (i s’hi incorpor�s en un futur la Catalunya del Nord, ho haur�em de pensar per al franc�s) es continuar� ensenyant obligat�riament a totes les escoles (i, si m’ho permeteu, millor que ara, perqu� el castell� no ser� la llengua omnipresent que �s actualment), les persones castellanoparlants podran consumir tots els productes culturals haguts i per haver en llengua castellana, perqu� ja no hi ha fronteres, i podran dirigir-se a l’administraci� i a tot tipus de serveis en la seva llengua i seran entesos per tothom… O �s que al Principat de Catalunya no serem capa�os de fer, com a m�nm, el mateix que a Andorra, una comarca catalana que l’atzar de la hist�ria ha convertit en un estat independent, i en la qual el catal� �s l’�nica llengua oficial… Per� no! calia parlar d’oficialitat del castell�, que ha estat la gran llosa que ha tingut la normalitzaci� ling��stica del catal� durant els 30 anys darrers…

Nota a la imatge (extreta d’un estudi de l’any 2012 fet als cinemes de Barcelona): A voltes, em fa l’efecte que s’oblida que, a hores d’ara, el catal� nom�s �s primera llengua a la topon�mia, als mitjans de comunicaci� de titularitat p�blica (i cada vegada n’hi ha menys i, en canvi, hi ha m�s televisions privades en castell�), a l’administraci� p�blica (ambsent�ncies, per�, que ens van a la contra) i a l’ensenyament no universitari reglat (amb sent�ncies, per�, que van minant-lo). A pr�cticament la resta d’�mbits, el castell� continua sent la llengua dominant…

Partint del respecte per a totes les lleng�es que es parlen en aquest pa�s, haur�em de deixar clar que una llengua nom�s t� garantida la seva continu�tat hist�rica si �s necess�ria per viure en una societat concreta. En un moment de gran mobilitat de persones d’arreu del m�n, si per viure a Catalunya �s igual una llengua que una altra, tranquils, ens queden quatre dies com a comunitat ling��stica…

Per� �s m�s, el que hem comentat sobre el castell� a l’entradeta �s bastant m�s que els drets que tenen els catalanoparlants de la Franja (on se’ls nega fins i tot el dret al nom de la llengua, on el catal� �s una assignatura optativa que no s’ofereix a totes les escoles), del Pa�s Valenci� (on no es poden consumir pr�cticament mitjans de comunicaci� en catal�, on es prohibeix literalment l’arribada dels canals de la resta del pa�s i on �s impossible de viure �ntegrament en catal� -nom�s cal passejar per Alacant per veure que haur�em de dir per viure m�nimament en catal�-), de les Illes (on un funcionari pot argumentar legalment el desconeixement de la llengua del pa�s)…

En defintiva, no es pot entrendre que es parli com si el catal� fos una llengua plenament consolidada, per a la qual no hi ha cap perill de continu�tat hist�rica, com si la independ�ncia fos a tocar i que nom�s falta picar l’ullet a les persones castellanoparlants per tenir-la a l’abast.

Sagrada hispanitat

Si alg� mereix esdevenir un sant en el dia d’avui, un de deb�, �s sens dubte el senyor Wert

PILAR RAHOLA

Abans de res, felicitats als Pilar, Seraf�, Tom�s, Rotobald, Rom�, Pac�fic, Opili, Maximili�, Hedist, Domni-na, F�lix i Josep que ho celebrin en aquest dia. Per� m�s enll� del santoral, si alg� t� el m�rit d’esdevenir un sant en el dia d’avui, un de deb�, d’aquells que mereixen preg�ries amb mantellina, pietoses estampetes i adolorides processons, �s sens dubte el senyor Wert. Sant Wert, beat i m�rtir per la gl�ria del d�u de Rouco Varela, el primer manament del catecisme del qual �s prou expl�cit: estimar�s Espanya per damunt de totes les coses.

I com que ja sabem, verbigr�cia de l’entranyable Paco Marhuenda, que Espanya ja existia a la B�blia, no cal dir que Wert ser� un sant molt popular. Aix� que avui, antic dia de la ra�a, n’hi haur� molts que sortiran al carrer per glorificar-lo. Diuen fins i tot que han llogat autocars d’arreu d’Espanya per venir a Barcelona a cridar una, grande y libre. La feina m�s intensa l’est� fent la Falange, que t� una llarga hist�ria d’intentar ficar Espanya a clatellades als catalans, per molt que sembla que tenim la clepsa dura. A l’�poca que anaven amb camisa blava pels pobles de Catalunya cercant rojos separatistes, van tenir una gran efic�cia, sobretot als vorals de les carreteres. I a banda dels falangistes de vella i nova fornada, sant Wert tamb� ser� molt estimat per tots aquells que consideren que Espanya no �s un dibuix pol�tic mutable, sin� una fe religiosa obligat�ria, la negaci� de la qual mereix tota mena de suplicis. Aix� ja ho t� l’integrisme religi�s, que no permet el dubte transcendent, i com que Catalunya �s plena d’infidels, han tornat les croades.

Avui, doncs, �s el dia de sant Wert i de la santa croada espanyola. En un dia com aquest es glorifiquen tots els que creuen que imposar �s m�s efica� que seduir; els que entenen la unitat com una imposici� dels forts, i no una suma dels diferents; i els que, davant la impossibilitat de la conviv�ncia, amenacen, pressionen i espanten els que es volen divorciar; �s el dia dels patriotes de veritat, vinculats a una idea de naci� imperi que s’imposa per damunt de la voluntat i de la ra�. En un dia aix�, el verb eixordador dels hooligans com Wert castiga els timpans d’aquells que no hem apr�s la lli��, i �s aleshores quan ens cau al damunt el c�stig div�. Diu Margallo que el nacionalisme �s com el nazisme i el marxisme, igualment responsable de tota mena de trag�dies. I t� ra�. El nacionalisme espanyol va causar milers de morts, �s el responsable de dictadures, repressions i agressions i encara ara �s el principal obstacle per a l’entesa entre els pobles. Per aix� mateix �s molt l�gic que avui sigui el seu dia. El mateix dia en qu� es commemora la desaparici� de la majoria de poblacions �ndies d’Am�rica, es crida el visca Espanya. I per aix� volen fer-ho a Barcelona. �s l�gic, som els darrers indis que els hi queden.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20121012/54352500140/pilar-rahola-sagrada-hispanitat.html#ixzz296Y6lmnV

 

 

Ontologia, constituci�

JOAN F. MIRA

Intocable �s l’article del fonament, l’article 2. I, mentre siga el que �s, els qui no som patriotes de la p�tria espanyola ens hem de resignar a ser eternament inconstitucionals

Jo, a la constituci� actualment vigent al Regne d’Espanya, li tinc un gran respecte, per� un respecte proporcional i mesurat, com a qualsevol constituci� de qualsevol pa�s: �s a dir en la mesura o proporci� que assegure als ciutadans unes m�nimes garanties democr�tiques, uns drets civils, i en general aix� que se’n sol dir la llibertat i la just�cia. Supose que, en aquestes mat�ries b�siques, les constitucions no deuen ser tan diferents (excepte les que atorguen tot el poder a un partit �nic, i les que expl�citament reconeixen la supremacia de qualsevol “llei de D�u” o text sagrat), i la lleialtat que mereixen deriva justament de la llibertat que asseguren. Fa molts anys, quan jo vivia a Princeton, Nova Jersey, els meus fills, cada mat�, a l’escola municipal, comen�aven el dia posant-se la maneta al pit i recitant all� de “I pledge allegiance to the flag of the United States of America, and to the Republic which it stands for, in liberty and justice…” Els nens (com a les escoles de tants pa�sos del m�n) prometien lleialtat a la bandera, per� nom�s perqu� la bandera representa la rep�blica, i la rep�blica �s la llibertat i la just�cia. Una mica dram�tic potser, perqu� els juraments a la bandera solen ser perillosos, per� supose que la idea era bona: el fonament de tot, en �ltim terme, �s la llibertat i la just�cia –l’�s que en fan els governants, ac� o all�, en qualsevol temps i pa�s, �s tota una altra q�esti�.

El problema, si jo hagu�s de jurar lleialtat a la constituci� espanyola (cosa que no he fet mai, i no la vaig votar), �s que no es fonamenta en una rep�blica o comunitat de ciutadans, ni en la just�cia ni en la llibertat, sin� que comen�a amb una professi� pr�via de fe que em resulta dif�cil d’assumir fins i tot com a concepte: una professi� tan rigorosament i metaf�sicament nacional i patri�tica, que cal ser fidel creient per acceptar-la. Diu, en efecte, l’article 2: “La Constituci� es fonamenta en la indissoluble unitat de la Naci� espanyola, p�tria comuna i indivisible de tots els espanyols”, en versi� meua del text de l’�nica llengua oficial de l’estat que tinc l’obligaci� de con�ixer. De manera que primer hi ha la Naci� espanyola, amb maj�scula, que existeix com a tal no sabem des de quan, des de quin any o segle; b�, jo s� que ho s�: en el batxillerat m’ensenyaren que, segons Jos� Antonio Primo de Rivera i la doctrina oficial, “Espa�a estaba en la mente de Dios desde toda la eternidad”, i una exist�ncia com aquesta, des dels principis dels temps o abans encara, segurament explica moltes coses.

A continuaci�, o simult�niament, aquesta naci� �s declarada indissoluble, se suposa que per ella mateixa, ontol�gicament, per la pr�pia subst�ncia o ess�ncia. Com els esperits, que en no estar fets de mat�ria tampoc no tenen parts, i per tant no es poden dividir o dissoldre. Davant d’aix�, els pobres humans no podem fer-hi res (i si hi podem fer alguna cosa, llavors entra en acci� la doctrina: “el separatismo es el �nico crimen que no perdonaremos”, paraules del mateix Jos� Antonio, plenament vigents ara mateix, tal com vost�s poden comprovar cada dia). La qual naci� indissoluble, possiblement eterna, �s no solament naci� sin� p�tria (termes no se sap si sin�nims o complementaris), i p�tria comuna i reiteradament indivisible: la unitat de la naci� espanyola �s indissoluble, la p�tria espanyola �s indivisible i �nica, i aquest �s el fonament de la constituci�. Com que a mi aquest fonament doctrinal, nacional i patri�tic em desperta alguns dubtes racionals i escasses adhesions emocionals, i com que sense aquest fonament metaf�sic la constituci� pareix que no en tindria cap, la constitucionalitat de la meua persona o esperit potser resulta una mica problem�tica.

I m�s problem�tic encara resulta el meu patriotisme: jo m’he de recon�ixer espanyol a tots els efectes nacionals i patri�tics, inclosa la defensa de la p�tria i naci�, �nica, indivisible i comuna (article 30: “Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya”), he d’acceptar que la meua �nica p�tria �s la naci� espanyola, i que no tinc m�s naci� que aquesta naci�. D’aix�, per si alg� n’ha sentit a parlar, se’n diu patriotisme constitucional (la premsa espanyola en va plena, d’aquest “constitucionalisme no nacionalista”), el qual, o t� aquesta base, o no �s ni constitucional ni patriotisme. Per tant, qui pense que la seua naci� �s, posem per cas, la naci� catalana, i que aquesta �s igualment la seua p�tria, far� molt santament d’assegurar-se abans contra el risc i perill de tal idea (per si �s d’aplicaci� l’article 30…). Perqu� pensar aix� �s rigorosament contrari als fonaments de la constituci� vigent. I qui damunt de pensar-ho ho sent, �s a dir qui no se sent part de la p�tria espanyola sin� d’una altra p�tria amb un altre nom, ha de saber que �s un patriota inconstitucional.

A mi em sembla molt b� que, aprofitant els esdeveniments i el soroll d’aquestes setmanes i dies (i aprofitant que el 12 d’octubre �s la Mare de D�u del Pilar i la Fiesta Nacional, abans coneguda com a Dia de la Raza), es parle de reformar alguns articles de la constituci�. Perfecte, encara que no s� quins, ni com ho faran, si n’han de tocar la subst�ncia. Per� no passen pena, que si n’hi ha algun d’intocable �s l’article del fonament, l’article 2. I mentre el fonament siga el que �s, els qui no som patriotes de la p�tria espanyola ens hem de resignar a ser eternament, fonamentalment, inconstitucionals. Potser en la vida quotidiana aix� no vol dir res, per� no em negaran que �s una estranya condici�, una inconstitucionalitat ontol�gica, insoluble. D’aquest pecat metaf�sic, no ens pot absoldre ni el papa de Roma.

No ha de SORPRENDRE, per tant, que els senyors cardenals, arquebisbes i bisbes de la Confer�ncia Espanyola (que se suposa que tenen s�lids estudis de teologia) hagen declarat repetidament que la dissoluci� de la naci� indissoluble �s un pecat grav�ssim i mortal: un d’aquells pecats que en deien “contra l’Esperit”. Perqu� la unitat d’Espanya, anterior a qualsevol text legal, fonament previ a tots els textos, no �s �nicament un “b� moral”, tal com afirmen, sin� un b� de car�cter ontol�gic, teol�gic, que cap refer�ndum no pot alterar. Que vagen alerta els catalans, que si algun dia arriben a votar segons qu�, potser es jugaran la vida eterna.

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/583452-ontologia-constitucio.html

 

 

EL QU� I EL COM

“La fortalesa de la unitat catalana �s un actiu molt important que no podem malmetre”

M�nica Sabata

Catalunya viu un dels episodis m�s rellevants i apassionants de la seva hist�ria recent. Els reptes que tenim com a pa�s i la import�ncia del que pot passar en els propers anys tenen una transcend�ncia notable. D’en�� de l’Onze de Setembre que els esdeveniments s’han precipitat i han superat les millors expectives per contribuir a crear una consci�ncia de pa�s entorn del dret de decidir. Fa uns anys no haur�em pogut imaginar que el 74% de la poblaci� d’aquest pa�s es manifest�s a favor de la convocat�ria d’un refer�ndum d’autodeterminaci�. Ara ja �s aix�, el que no pressuposa que l’exercici d’aquest dret ens porti directament a la independ�ncia. Encara cal treballar molt per assolir l’�xit. I en aquest proc�s la pol�tica �s vital. Per tant, cal esperar que els partits pol�tics estiguin a l’al�ada de les circumst�ncies. El que es faci des de la societat civil tamb� �s important, cosa que inclou les classes benestants i dirigents catalanes. Per qu� dic aix�? Doncs perqu� el lideratge social, c�vic i pol�tic ser� indispensable per dur Catalunya a la plena llibertat que molts desitgem. En aquest sentit que el 53% dels empresaris lligats a la CECOT siguin favorables a l’estat propi �s una vict�ria esclatant.

Tanmateix, el proc�s cap a l’estat propi no ser� ni r�pid ni senzill. No podem pensar que Catalunya assolir� la seva plena sobirania d’avui per dem�, com tampoc no podem donar per descomptat que la negociaci� amb l’estat espanyol ser� un cam� de roses. Al contrari, les manifestacions de ministres i alts c�rrecs de l’administraci� espanyola ja deixen veure que ser� un camp d’esbarzers. Els moviments intimidatoris del cap de l’estat tamb� s�n significatius. L’estat espanyol ha comen�at la contraofensiva despr�s d’un primer moment de desconcert. Tanmateix, i fugint de l’anecdotari diari, el m�s important �s parlar de qu� �s el que es vol aconseguir. L’important, com va dir el president Mas fa uns dies, �s que a Catalunya ens posem d’acord una gran majoria sobre qu� volem. I la gran majoria dels ciutadans volen poder decidir sobre el seu futur. Si aquesta majoria social s’expressa dia s� i dia tamb�; si cada dia es poden sumar m�s voluntats, el com ja el trobarem.

Els processos de canvi hist�ric s�n imprevisibles, per� nom�s s’activen si els que volen canviar les coses no defalleixen. De moment, i aix� em sembla que �s ben evident, estem guanyant la batalla medi�tica. Per primera vegada les explicacions que donem a l’estranger troben el ress� que no havien tingut abans. La fortalesa de la unitat catalana �s un actiu molt important que no podem malmetre de cap manera. L’�xit de la causa catalana tamb� ser� possible per aix�. Perqu� el m�n percebr� la unanimitat del poble catal� per decidir el futur. De m�s verdes en maduren, diu la dita. Estic segura que el temps juga a favor nostre. De moment, no deixem ni un minut de propagar la sobiranitzaci� mental de tots els catalans, independentment de l’origen i de la llengua que parlin. Som un sol poble i aix� s’ha de saber vendre.

 http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/el_que_i_el_com_89620.php

 

 

Les cartes amagades de Perpiny�

Un llibre fa ressaltar la contribuci� de la Vila Fidel�ssima en el desenvolupament i difusi� dels jocs de cartes a Europa

Jean-Pierre Garrigue, doctor en astrof�sica i professor de matem�tiques a Nimes, presentar� a la seu del Consell General de Perpiny� (a les 17.30) la seva darrera obra, ‘La carte � jouer � Perpignan. Du Moyen-�ge � nos jours‘. En aquest llibre, hi repassa m�s de cinc-cents anys de relaci� entre la capital del Rossell� i la fabricaci� i difusi� de les cartes.

Aquest nord-catal� �s tamb� membre de l’Associaci� Catalana de Genealogia i col�leccionista de jocs de cartes des de fa vint anys.

D’origen asi�tic, les cartes van arribar a Europa el segle XIV, a trav�s del Pr�xim Orient i la Mediterr�nia. En concret, els ports de Barcelona i de Cotlliure (la sortida per mar de Perpiny�) foren dels primers indrets d’entrada del joc, ja documentat a Catalunya el 1371. Gr�cies a les fam�lies Bassarola, Borges, Cassanyes, Dessoris, Girau, Lehonart, Peroset i Planella, Perpiny� va esdevenir un focus molt important de difusi� de cartes al continent europeu, segons Garrigue, i la ciutat va esdevenir, el segle XV, el centre mundial de la fabricaci� de cartes.

Amb la decad�ncia de Perpiny� durant els segles XVI i XVII, el nom de la capital del Rossell� va comen�ar a deslligar-se progressivament dels jocs de cartes, fins a arribar a la fi del segle XIX, quan es va abandonar definitivament aquesta activitat despr�s de cinc segles de primerejar el sector.

El diari L’Ind�pendant ha entrevistat aquesta setmana Jean-Pierre Garrigue.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046615/20121012/cartes-amagades-perpinya.html

 

Terranova

‘Victus’ �s un ant�dot contra el ver� de la manipulaci� i de l’as�psia classista

SERGI P�MIES

Recrear la guerra de Successi� espanyola i el setge de Barcelona del 1714 suposa un esfor� que Albert S�nchez Pi�ol ha assumit amb un vigor admirable. Combatent el perill de ser devorat per l’exc�s de documentaci� o per l’antiborbonisme ucr�nic, la novel�la Victus (La Campana) mant� una estructura monumental. El ciment �s l’estil, vibrant i entestat a mantenir la tensi� de l’aventura i a trenar l’escepticisme, l’humanisme, la racionalitat, la passi�, el cinisme i la viol�ncia. Ingredients: personatges versemblants per� literaris i personatges inversemblants per� reals, comen�ant per una ciutat que, finalment, �s la protagonista d’una gran novel�la sobre Barcelona.

El llibre �s la cr�nica desesperada i subjectiva d’un conflicte mundial. A trav�s del passat, el lector t� l’oportunitat d’entendre una part del present. La trama? Una guerra que comen�a amb tripijocs geopol�tics i antagonismes ancestrals i que acaba en un su�cidi col�lectiu heroic, catastr�fic i revelador. La novel�la �s l’instrument idoni per fer digeribles tones d’informaci� i retratar, amb arravataments d’humor adust i de realisme sulf�ric, episodis que les sagrades escriptures espanyoles i catalanes s’estimen m�s manipular. Mentrestant s’entret� reflexionant sobre les tensions dial�ctiques entre les t�cniques de fortificaci� i d’expugnaci� (un combustible metaf�ric brillant), l’autor va construint una trinxera que permet al lector avan�ar -tacat de fang, sang, semen, alcohol, p�lvora o ll�grimes- cap al desenlla� de l’extermini.

Qui no hi vulgui veure els paral�lelismes amb l’actualitat perdr� part dels al�licients de la novel�la. Bisbes, nobles, pol�tics i advocats confabulats per conservar immunitats a canvi de submissi� i un poble indignat disposat a perdre-ho tot.

Tra�dors i covards vagament conradians, atmosferes dignes d’El perfum de S�skind, herois d’episodi nacional galdosi� i un to d’epopeia cl�ssica que, com en altres llibres de l’autor, incorpora l’instint visual del millor cinema (de Barry Lindon a Camins de gl�ria passant per Salvar al soldado RyanNapole�n o Lawrence d’Ar�bia).

A m�s d’un regal monumental per a les cultures espanyola i catalana, Victus �s un ant�dot contra el ver� de la manipulaci� i de l’as�psia classista o falsament neutral (i contra la documentaci� entesa com a instrument de dissuasi� somn�fera).

Aqu� la literatura instrumentalitza la hist�ria no pas per reconvertir-la en benzina fratricida o en jact�ncia d’erudit sin� per recrear una hero�citat popular, absurda, tr�gica i profundament liter�ria. Una hero�citat que va concentrar grandeses i mis�ries que, tres-cents anys m�s tard, encara ens defineixen.

http://www.lavanguardia.com/encatala/20121012/54352941505/terranova-sergi-pamies.html#ixzz296a8mTqg

 

 

Qu� m’hem de fer el 12 d’octubre?

Aprofitem el 12 d’octubre i recuperem la nostra dignitat, la personal i la nacional. 

Per Jordi Bilbeny. (www.inh.cat)

Davant de l’interrogant de si hem o no de celebrar el 12 d’octubre, voldria fer unes precisions. La primera de totes �s que el que no podem celebrar �s una festa imposada pel govern espanyol, sigui el 12 d’octubre o el 23 d’abril. Les festes han de celebrar-se perqu� la ciutadania les celebra o les vol celebrar. I una festa imposada per l’estat espanyol �s sempre una festa imposada.

Ara b�, dit aix�, voldria tamb� remarcar que, en aquesta festa precisa, el que l’estat ens ha volgut inculcar �s una gesta n�utica castellana, esdevinguda espanyola per raons d’estat. Una festa que, tal com Espanya ens la ven, als catalans no ens va ni ens ve. Per� vet aqu� la meva tercera consideraci�. �s cert que l’anomenada descoberta d’Am�rica �s una festa aliena a Catalunya? �s una festa castellano-andalusa on els espanyols celebren les gestes de la gran ci�ncia naval andalusa i de la seva gran marina? No cal ser gaire espavilats per adonar-nos que Andalusia no va tenir mai cap marina que fes cap gesta remarcable. Que a l’Edat Mitjana l’�nica marina hispana que va sobresortir per les seves gestes i conquestes fou la marina catalana. I que no hi ha cap ci�ncia n�utica ni cap cosm�graf, ni cap mapamundi ni carta de navegar, ni cap escola de pilots a la Castella dels segles XIII, XIV i XV.

Llavors, si la ci�ncia n�utica, la cosmogr�fica i la marina important eren a Catalunya, on tamb� hi havien les llotges, els consolats i les cases de contractaci�, Castella va organitzar i dur a terme sense tot aix� la gesta naval i cient�fica m�s important del tots els temps? �s clar que no. �s evident que �s materialment impossible que una gent que no tenia els instruments necessaris per navegar i guiar-se per les mars del m�n, pogu�s arribar on ens diuen els llibres que va arribar: a l’altre costat de l’Atl�ntic.

Per� els llibres estan adulterats. Ara sabem que no es podia editar un llibre sense que pass�s per la supervisi� de la censura d’estat. I que, per tant, la hist�ria que l’estat espanyol ha confegit d’aquests fets �s totalment desvirtuada i falsa. I anem a la darrera consideraci�: si En Colom era catal�, si ho era tamb� el papa Alexandre VI i el  bisbe de Barcelona, Pere Garcia, que �s a Roma enllestint la butlla pontif�cia d’atorgament de les noves terres als Reis Cat�lics i, despr�s ve a Barcelona, on la fa p�blica; si catalans s�n els membres de la cancelleria reial catalana que intervenen en l’assumpte americ�, com En Joan de Coloma i En Gabriel Sanxis i moss�n Joan Pere; si catal� �s el cap militar de la segona expedici�, En Pere Bertran Margarit, cos� d’En Colom; si era tamb� catal� i monjo de Montserrat el Pare Bernat Bo�l, que �s el Legat del Vatic� a les terres del Nou M�n; si vivien a Catalunya els germans Ianyes Pin�on i En Joan de Cossa, tal com deixa pal�s la documentaci� de l’�poca; si En Colom torna a Barcelona, on �s rebut multitudin�riament; si tota la segona expedici� els reis i En Colom la preparen des de Barcelona, on amb aquest fi hi signen m�s de cent documents; com podem dir que els catalans no hi vam tenir res a veure i que aquest fet no ens afecta o no ens incumbeix? I tant que ens afecta. I tant que ens incumbeix. I el m�s important de tot: ens pertany, perqu� forma part de la nostra hist�ria i de la nostra civilitzaci�.

El 12 d’octubre potser hauria de deixar de ser una festa perqu� els catalans, amb una bena als ulls, i amb informaci� adulterada, deixem de mirar-nos amb recel i menyspreu el que els espanyols ens diuen que hem de celebrar. �s clar que no hem de celebrar la festa de l’adulteraci� documental, de la censura infinita i del rentat de cervell, amb imposici� inclosa. Ens far�em un flac favor, per no dir un favor su�cida. El que hem d’aprofitar d’aquest i de tots els 12 d’octubre esdevenidors �s la informaci�, els sentit cr�tic, la restauraci� del nostre passat, la nova documentaci� que aflora a trav�s de m�ltiples estudis. Hem d’aprofitar aquesta festa, no per ploriquejar un altre cop m�s, o per brindar inconscientment, sin� per recuperar la mem�ria col�lectiva i passar-la a les generacions futures, que �s tamb� el cam� m�s recte i llumin�s per recuperar la nostra dignitat: la personal i la nacional. I sortir aix�, d’una vegada per totes, definitivament, del gran decorat de la mentida i l’alienament en qu� ens han incrustat els nostres multiseculars exterminadors.

http://mxi-anc.blogspot.com.es/2011/10/que-mhem-de-fer-el-12-doctubre.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s