Catalunya Nord: una història, una llengua, una identitat, una economia.
Catalunya Nord té història, una història pròpia amagada per l’estat francès que ens imposa la seua.
A tots els nord-catalans se’ns ha contat els Sant francesos: Sant Lluís, Lluís XIV, Napoleó i altres mites de llur història. Quants nord-catalans saben qui era en Jaume el Conqueridor, per què hi ha el Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà, quines han estat les revoltes l’endemà del Tractat dels Pirineus?
Catalunya Nord té una llengua, una llengua pròpia negada per l’estat francès que imposa la seua llengua.
L’ús oficial de la llengua catalana és prohibit des del 2 d’abril del 1700, així s’iniciava el procés d’una volguda substitució lingüística que se nota a partir de la meitat del segle XX. El francès s’ha apoderat de l’espai familiar, ha entrat a totes les cases via l’escola, la premsa, la ràdio, la TV… La llengua catalana no gaudeix de cap dret. Quin futur reservem a la llengua catalana en el marc estatal ?
Catalunya Nord o una identi tat i una imatge negades en nom d’una regionalizació sense futur.
Des de la falsa regió “Languedoc–Roussillon” s’ha inventat la marca “Sud de France” que substitueix la “Septimanie”. Marca que nega totalment la identitat catalana del País que malda una economia fràgil. Uns productors locals han posat “Sud de France” a llur producció, una denominació estúpida i sense referència clara, tret de la d’un estat jacobí, incapaç de respectar les minories, tot això per engrunes.
Catalunya Nord o una economia maldada pel centralisme.
L’economia de Catalunya Nord és fruit de la voluntat política de convertir les nostres platges en “bronza-culs”. Vivim en gran part del turisme. Aprofitem els beneficis i impostos recollits gràcies a les nostres muntanyes, la neu, la sorra, el sol o la tramunatana i per la nostra feina? Malgrat una riquesa natural i les ganes emprenadores de nord-catalans, Catalunya Nord és un dels departaments més pobres de l’estat francès.
Què passaria si els diners guanyats a Catalunya Nord fossin reinvertits al propi territori?
Sols un estat català, un estat propi ens permetrà recuperar
la nostra història,
la nostra llengua,
la nostra economia,
la nostra cultura.
Sols un estat propi ens farà mestres del nostre futur.
CATALUNYA NORD per la INDEPENDÈNCIA - www.catalunyanord.cat 
Catalunya com un TOT s’ha de donar a coneixer a tot el mon, Europa, les seves institucions, a América, tant del nord con del sud, a Asia, etc. etc.
Hem de ser visibles, hem de “molestar”, ens hem de fer veure, i hem d’anar per tot arreu molt orgullosos de ser-ho.
Poc a poc comencen a molestar! referendums oficiosos, conferencies…poc a poc i bona lletra!
mireu aquest article de l Avui:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/487126-la-primera-convencio-cap-a-la-independencia-reuneix-mes-de-800-assistents-a-la-ub.html
Tenes raó, per avançar hem d’internacionalitzar la causa catalana. Ara bé, a Catalunya Nord ho tenim difícil. No veig com se pot obrir un debat durable. L’estat francès ha fet entrar a la ment de la gent que França és el centre del món i que a costat ben poca cosa hi ha. La veu de França és universal i que França salvarà el món. Ho veiem, en sarko salva Europa amb Alemenya, però sense França no hi pot haver salvació.
La sola idea de sortir de França pot ser comparat a un blasfema.
Crec que la independència de la Catalunya Sud serà positiva però negativa alhora.
Positiva perquè d’aquesta manera se salvarà la llengua catalana i l’economia de la Catalunya Sud.
Negativa perquè amb llur ignorància del que és Catalunya (de Salses a l’Ebre) es faran dir “Catalunya” i no “Catalunya Sud” i, per tant, els catalans de la Catalunya Nord haurem de lluitar de manera encara més ferotge per a la nostra identitat al nord de l’Albera. Ja veig els gavatxos titllant-nos d’estrangers a la nostra terra i animant-nos a marxar cap al “nostre país Catalunya”.
Us atrevireu a publicar la meva opinió o serà jutjada “políticament incorrecte”?
I pel que fa a la “independència de Catalunya Nord” em sembla que si en aquest tros de país no centrem els nostres esforços en la recuperació i divulgació de la llengua i de la identitat catalana, no s’assolirà MAI una majoria a favor d’una secessió.
Aquest debat em sembla força interessant!
Primer de tot vull subratllar una qüestió de vocabulari: com a catalanistes, seria més normal de parlar de la independència de la «Catalunya del Sud» i no pas de «Catalunya» perquè Catalunya és formada per la Catalunya del Nord i del Sud.
Sense la Catalunya del Nord no es pot parlar de «Catalunya» ni tampoc sense la Catalunya del Sud.
Per això, si us plau, empreu l’expressió «Catalunya del Sud» perquè al nord de l’Albera també sem Catalunya.
La qüestió de fons del vostre debat és: què passarà quan la Catalunya del Sud aconsegueixi ésser independent?
Crec que hi poden haver tres guions possibles:
1 – La Catalunya del Sud esdevé independent sota el nom «Catalunya» i no s’ha aconseguit «catalanitzar» la població nord-catalana no originària d’aquí (majoritària). Llavors aquesta gent ens veurà com a estrangers i mitjançant el poder polític acaben la francesització de la Catalunya del Nord i ens diuen que si volem ésser catalans, tenim un estat independent qualques quilòmetres més al sud.
2 – La Catalunya del Sud esdevé independent sota el nom «Catalunya» però s’ha aconseguit «catalanitzar» la població nord-catalana no originària d’aquí, s’ha aconseguit divulgar la llengua mitjançant l’escola i s’ha estès la conciència catalana. Llavors s’obrirà un gran debat entre gent que vol continuar formant part de França amb els mateixos arguments (ja teniu un estat, seu estrangers), gent que vol continuar formant part de França però amb una autonomia especial i gent que vol que la Catalunya del Nord s’incorpori a la Catalunya del Sud independent.
3 – La Catalunya del Sud esdevé independent sota el nom «Catalunya del Sud» i ensenya al món que li manca un tros al nord i que pertany a l’Estat francès. Es la solució més favorable per a nosaltres però és poc probable ja que els sud-catalans molt sovint ens ignoren…
Però la clau per no acabar essent estrangers al nostre propi territori és fer país: divulgar la llengua, la cultura, tenir una dinàmica emprendedora, tenir perspectives de futur i de creixement al voltant de la idea d’una Catalunya del Nord que progressa.
I això, aquesta «preparació» a la independència de la Catalunya del Sud només es podrà fer aconseguint una regió per a la Catalunya del Nord i generalitzant l’ensenyament del català.
Si continuem com ara, és segur que serem els estrangers catalans en territori francès…
Sóc de la capital de Catalunya , Barcelona , t´he llegit i t´havia de respondre.
S´independitza Catalunya ( la Catalunya ocupada per Castella ,comarques al sud dels pirineus ) i falten les administrades per Aragó ,ocupades també per Castella, a més faltaran les ocupades per França ,les comarques del nord dels pirineus, no hi ha Catalunya sud ni nord, tots som Catalunya.
Som germans, compatriotes oprimits per Castella i França que sempre s´han aliat per destruir i repartir-se la corona d´ Aragó, les nostres penúries van començar el 31 de maig de 1410 amb la mort de Martí I l´ Humà, ni 1659 ni 1714.
I responent a les teves opcions, només n´hi ha una : es dirà Catalunya el nou estat lliure, les comarques del nord ocupades per França ( Alta Cerdanya, Conflent , Vallespir , Capcir , Fenolleda i Rosselló ) , s´hauran de moure molt i demana sense defallir unir-se a la Catalunya independent , hauran d´integrar als invasors francesos. educar-los en català com bé heu dit, i des de d’aquí es farà tot el necessari per unir tot el territori que es nostre de dret ancestral.
Es mes , si fos per mi uniria els Païssos Catalans i Occitans en una Gran confederació de territoris agermanats des de fa segles i ocupats per Castella , França i Itàlia , que intenten per tots els mitjans eliminar les nostres cultures i idiomes.
Per cert farà 2 anys vaig veure al centre de Perpinyà una rajola amb la forma de Catalunya sencera , vaig tornar l´any passat i no la tenien ja, la volia comprar, perquè estic fart de trobar-me Catalunya dividida pels pirineus, em fa molta ràbia , potser aniré dissabte 6 ,qui sap potser la trobi.
gràcies per la paciència.
I també és imprescindible fer pressió perquè la Catalunya del Sud independent es digui «Catalunya del Sud»
Germans, no us ignorem. Però prou difícil ho tenim per aquí baix…
Exacte, per aquí baix no ens arriben notícies de la vostra lluita i fins avui no m’havia donat compte que hi hagués tanta gent lluitant per la independència de les Catalunyes.
Ànims des del sud i amb empenta!!!!
Perpinyanès: De cap manera us ignorem. Catalunya mai serà plena sense vosaltres. Ni del Sud ni del Nord, tots som catalans. No saps prou la joia d’un barceloní com jo, quan vá a Perpinyà i pot parlar sa llengüa amb un compatriota del Estat Francés, cosa que també s’ha de dir és malhauradament força difícil. Teniu una gran tasca per fer, malgrat tot no estéu pas sols, sempre us recolzarem.
força!!!! estem tots junts i “si tu l’estires fort per aquí i jo l’estiro fort per allà… segur que tomba!!! una abraçada des de Fornells de la Selva!
No es veritat, des de la resta de Catalunya (Catalunya sud serien les terres de l’ebre per cert, la resta seria catalunya central, Barcelones, ponent…. i tambe evidentment Catalunya Nord) pero la resta de Catalunya, perque tota Catalunya seria amb Catalunya Nord, bastant feina tindrà per independitzar-se, moltissima. I si ho aconsegueix, sense cap mena dubte que demanarà la unió amb la resta de Catalunya o sigui la del Nord. Perque Catalunya nomès n’hi ha una i es la que conforma Catalunya sud o terres de l’ebre, Camp Tarragona, de Leida, Ponent, Pirineus i Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona i la que mes Catalunya es, la Catalunya del Nord, doncs no tinc cap mena de dubte que si a pesar del petit del territori, de la pressio d’un estat com el francès, desprès de 300 anys encare lluiten per la llengua, nostra llengua i tenem la senyera com bandera als pobles i viles, sense cap mena de dubte son tant o mes Catalans que jo i tots dels que estem Albera abaix i estic molt orgullos de comportir una patria amb ells, mai no trobarem uns patriotes com els que esteu a la Catalunya Nord, una part sense dubte de Catalunya, la nostra, la de tots.
Quan siguem indepes els del sud, podem propossar a França bescamviar la Val d’Aran per Catalunya Nord. Crec que els aranesos hi votarien a favor, els nord-catalans no ho sé pas.
no estem segurs que els aranesos fossin a favor. Si parlem només de lle,ngua, la Vall d’Aran té la seua llengua pròpia com a llengua oficial, a la resta d’Occitània no hi té cap reconeixement.
això sona molt despòtic, si ens independitzem que no sigui perquè el nou estat català (del sud) acabi actuant amb el mateix tarannà que els estats espanyol i francès.
he ben on va vous taper sur le museau et vous baiser en profondur les catalans de merde
Farem fora als gabatxos de Catalunya, només es questió de temps i de no abandonar mai. Els francesos son uns maleducats prepotents i lladres i els farem fora.
¡¡¡ Quin bell somni , tornar a ser una pàtria !!! , No defalliu germans de la Catalunya Nord , pas a pas , cantarem els segadors tots junts.
De França a Catalunya,uns i altres som germans , que no el trenca una muntanya
l´amor dels catalans