Homenatge a F. Macià.

Prats de Molló, 21 de novembre del 2021.

Benvolguts amics i connacionals,

Com que per desgràcia ni els polítics del Principat de Catalunya poden felicitar-se de cap èxit en vista a la consecució de la República catalana tan anhelada, ni els polítics de la Catalunya del Nord intenten contrarestar la voluntat d’occitanització a marxes forçades imposada per la Regió per eradicar definitivament la nostra catalanitat, nosaltres de la societat civil, tots els qui ens volem alliberar de l’opressió franco-espanyola, tots els qui creiem en el dret de la nostra nació, igual que les altres a tenir un estat propi, nosaltres podríem caure en el desànim total, podríem deixar d’esperar, deixar de testimoniar, fer caure en l’oblit mil anys d’existència, deixar morir–se la nostra llengua, deixar de lluitar per la supervivència del nostre poble, de la seva cultura.

Però per sort i per cert per compensar les crítiques, els motius de recel, la pèrdua de l’autoestima nacional, tenim models, tenim referents, tenim els herois celèbres, els qui van lluitar per Catalunya, els qui van donar la vida llur vida per Catalunya, i també tenim els herois anònims, els qui a cada generació guarden la llengua, la defensen, la transmeten els qui guardant la memòria fan perdurar la identitat. 

Si a Panissars vaig donar les gràcies a les dues entitats Indrets del Record i IPECC voldria avui regraciar també el Casal d’ Irla d’ERC Horta-Guinardó i més particularment els portaveus aquí presents na Teresa Clota i Eduard Casanova així com totes /tots els qui des de l’any 90 del segle passat fan l’esforç de venir des de Barcelona a Prats de Mollٙó i en general a la Catalunya del Nord per prestar-nos suport. Haig de confessar que durant molts anys, essent jo mateixa més jove, no m’havia adonat de l’esforç que representa per a persones grans aixecar-se molt de matí, algunes senyores a les 4 o 5 del matí, anar a peu o amb metro fins a la parada de l’autobús, ser dempeus tot el dia, pagar trajecte transport i dinar i tornar a Barcelona, de nits, molt tard.

Doneu l’exemple d’un patriotisme viscut en carn pròpia a còpia d’esforços personals repetitius, continus, sense parar. Crec que és important aquest exemple per a les joves generacions qui tendeixen, d’ençà de l’existència de les xarxes socials, de fer per cert moltes declaracions independentistes però ben calentonets des de casa estant. Els companys i companyes del Nord que van anar a manifestar a la Meridiana la setmana passada el nostre suport van comprovar també la presència de moltes persones grans. 

Sabem ben entès que els més de 3000 encausats, represaliats són majoritàriament joves. Els tenim ben presents, els homenatgem cada dijous en l’Hora Solidària, dijous vinent per la cent catorzena vegada, davant del Castellet allà on van ser torturats els resistents catalans a l’annexió francesa, els Angelets de la Terra. Hi homenatgem evidentment també els exiliats que van abandonar el confort de la casa, de la vida familiar per fer constar a Europa com va fer Francesc Macià durant set anys i altres exiliats després d’ell les repressions patides al Principat de Catalunya.

Però un segle més tard la majoritat dels Europeus no entenen les nostres reivindicacions nacionals. Per a ells Catalunya és una regió d’Espanya i queda doncs sotmesa a la Constitució de l’Estat espanyol. Efectivament a la primera meitat del segle XX els exiliats van circumscriure Catalunya dins el perímetre del Principat de Catalunya és a dir dins el marc exclusiu de l’Estat espanyol sense donar fe de l’existència dels antics comtats o sigui sense la Catalunya del Nord.

El repte del segle XXI, tant per fer entendre a l’estranger la nostra problemàtica de nació conquerida, dividida, sotmesa a dos estats pseudodemocràtics, com també per respecte als drets inalienables no sols dels principatins, sinó de tots els catalans, és la reivindicació de la nació completa de Salses a Guardamar de Fraga a Maó fins a l’Alguer, és la reivindicació dels Països Catalans, una nació mil·lenària europea que malda per tornar a tenir amb el seu propi estat, el dret d’ autogestionar-se.

Fem nostra la recomanació d’en Francesc Macià fa 90 anys el 1932:

«Triomfem ara de totes les forces d’opressió i d’assimilació que volgueren convertir Catalunya, vella nació rica i plena, en província humil i subordinada, bona només a treballar a profit dels altres».

D.Grau Humbert 21.11.2021

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s