RECULL DE PREMSA ANC – 13 OCTUBRE 2012

Primers passos per a l’ANC Deutschland

Ahir 12 d’octubre per a alguns fou un dia doblement feiner a Berlín: per una banda tothom anava a treballar o cuidava de la seva canalla (ara les escoles tenen festa, a Berlín). Per l’altra, un grup de catalans membres de l’ANC i residents a la ciutat donava un inici simbòlic a les seves activitats a Alemanya.

En les últimes setmanes, després de molt de temps de converses i moviments, finalment un grup de catalans a Berlín hem encetat la nostra constitució com a Assemblea Nacional Catalana a Alemanya, que s’haurà d’acabar integrant a la sectorial Catalunya Exterior.
Conformat per una vintena de persones, l’ANC Deutschland actuarem bàsicament a la xarxa a través de la nostra pàgina web, on s’hi aniran recopilant materials actuals extrets de la premsa catalana i internacional, per tal d’apropar la nostra realitat al nostre país d’acollida. A més, també volem establir contacte amb actors alemanys per generar simpaties cap al procés que el nostre país ha iniciat. Així mateix, en línia amb els veterans Col·lectiu Emma, volem fer pressió a la premsa alemanya perquè vagi abandonant els prejudicis que encara arrossega contra Catalunya i abastir-la de dades i informacions sobre el país i el moment actual.

Ahir, el grup va fer una primera aparició pública repartint fulls de mà informatius amb el títolKatalonien, der neue Staat in Europa (Catalunya, el nou estat d’Europa) a l’entrada de l’ambaixada espanyola de Berlín, on s’hi celebrava la tradicional recepció en motiu de la Hispanitat. Elfull de mà, imprès en paper de postal a tot color, estava compost, per una cara, per una preciosa fotografia –que amablement ens cedí Montse Planas Casamitjana– del passat 11 de setembre. Per l’altra cara, un breu text explicava la massiva manifestació i la convocatòria d’eleccions per al proper 25 de novembre, i enumerava un llistat de motius pels quals Catalunya reclama la independència.
A la convocatòria de l’ambaixada espanyola hi assistiren diplomàtics de tot el món, que van rebre amb interès i amabilitat els fulletons, dels quals se’n van repartir més de 400 exemplars.

El grup de membres de l’ANC reunits a Alemanya esperem que amb accions com aquesta i les que anirem fent la realitat catalana tingui una major difusió internacional i sigui entesa més de prop pels altres països.

Si voleu col·laborar amb el grup de l’ANC Deutschland (que encara està establint-se) us podeu posar en contacte amb nosaltres a través del nostre correu: info(at)anc-deutschland.de. També ens podeu seguir a Facebook i Twitter.

Article i imatges fets en col·laboració amb l’ANC Deutschland.

http://blogspersonals.ara.cat/desdeberlinguim/2012/10/13/primers-passos-per-a-lanc-deutschland/

L’estelada lluirà per primer cop avui a la samarreta del Club Patí Vic

La nova equipació amb el logo de l’ANC i l’estelada es podrà veure en joc en el derbi contra el CP Voltregà

El Club Patí Vic estrenarà aquest vespre la nova samarreta amb el logo de l’Assemblea Nacional Catalana i l’estelada fruit d’un conveni de patrocini presentat aquesta setmana. El derbi d’avui contra el CP Voltregà (19.00) serà l’escenari que permetrà veure per primera vegada la samarreta en joc.

El president Miquel Altimiras va explicar en la presentació que el club deixa petjada i marca la voluntat de l’entitat de transcendir més enllà de l’esport. Altimiras també remarca que la proposta ha estat molt ben rebuda per part de la plantilla del primer equip. El capità, Titi Roca, va ser l’encarregat de presentar la samarreta, que es pot comprar omplint un formulari que el club ha obert a la seva pàgina web.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046988/20121013/lestelada-lluira-primer-cop-samarreta-club-pati-vic.html

EMPRESARIS PER LA INDEPENDÈNCIA

NOTA DE PREMSA.

Benvolguts compatriotes,

Us fem avinent que Empresaris per la Independència s’ha constituït com a sectorial dins del marc de l’ANC. Som gent d’empresa i, per això mateix, acostumada a no perdre el temps ni en retòriques ni en debats estèrils. Sabem treballar, fer país, crear riquesa i, com no podia ser d’altra manera, en tant que catalans vivim molt d’aprop l’evolució que viu la nostra pàtria en aquests moments.

Convençuts que sols un estat català lliure pot solucionar la munió de problemes estructurals, econòmics, àdhuc cultural o identitaris que patim, volem aportar el nostre bocí de voluntat i d’idees. Tothom hi té el deure de contribuir-hi a una Catalunya més justa, més pròspera, més lliure i més competitiva. És fruit d’aquesta voluntat que avui fem públiques les nostres primeres consideracions, pensant en el millor pel país, amb tarannà constructiu i des de la ferma decisió d’obtenir aquella excel·lència que sols ha de donar bons resultats per Catalunya.

–       En primer lloc, hem de ser sincers. Espanya ha deixat de ser un bon soci per l’empresari català. No volem entrar-hi en si ho ha estat abans i en quin grau. El fet és que, ara, és un llast; un llast que no podrà mai revertir-se en un partner-ship bo, perquè els seus dèficits estructurals i la seva baluerna burocràtica ho fan impossible. Arrossegar el que arrossega l’estat espanyol fa inviable el nostre projecte nacional, però també el d’una economia moderna, competitiva, flexible i amb estructures adaptables a les noves realitats dels mercats, que són canviants dia a dia.

–       Atès això, les pors per part d’alguns sectors empresarials catalans poden ser fàcilment dissipades amb un raonament de pes, i és que el mercat ja no és l’estat espanyol, el mercat és el món. Tot i que el marc europeu pot ser, en principi, el de l’empresari català, a ningú se li  escapa que una bona estratègia de màrqueting passa avui en dia per un posicionament global, fort, basat en la qualitat/preu i les estratègies de vendes. Això, per força, necessita del recolzament d’un estat.

–       Els empresaris catalans necessitem un estat propi, que entengui els nostres problemes, les nostres idees, els nostres requeriments per a avançar i ser la punta de llança d’una UE que necessita un país locomotora en el seu sud, integrat bàsicament per països PIG. És una necessitat catalana, però també europea, i no és pas balder el fet que empresaris nord americans, o diputats alemanys, per esmentar dos casos, sovintegin tant les seves visites a Catalunya en els darrers temps. La por, doncs, no s’ha de tenir a marxar, la por és, de ben segur, a quedar-se dins d’Espanya.

–       Un dels arguments que fan servir-se més dins de l’estratègia d’aquesta por a la que fem esment és la de quedar-nos fora de l’espai de la UE i de la Zona Euro. Independentment de consideracions polítiques, és la primera vegada que europeus que ja hi formen part d’aquesta Unió i que ja hi són dins de l’Euro demanen independitzar-se. Però no pas per marxar d’Europa, sinó d’un dels estats de la mateixa. Estat que, per cert, econòmicament és més feble en relació al seu nivell d’exportacions i de PIB que Catalunya. És lògic pensar, doncs, que el risc de quedar-se apartat del tables de joc europeu és més gran pels espanyols que no pas pels catalans.

Ras i curt, l’oportunitat que suposa pel conjunt de l’empresariat català el nou terreny de joc que suposa una Catalunya independent és molt més interessant, positiu i ofereix moltes més avantatges que l’actual. Sense cap mena de dubte. Acostumats a innovar, a avançar, a competir, a lluitar, som, potser, el poble millor preparat de tota Europa per a sortir-nos de la crisi. Sols ens cal una cosa, tenir un estat propi que sàpiga donar recolzament a la gent amb idees.

A aquesta fita us convidem.

Ben cordialment,

EMPRESARIS PER LA INDEPENDÈNCIA

Tres inversors catalans a l’exterior defensen que Catalunya sortiria abans de la crisi amb un estat propi

Toni Morales, Juan Dedeu i Xavier Freixes coincideixen que la independència “no espantarà els mercats internacionals” si es fa pedagogia a l’exterior i s’aconsegueix un ampli suport

ACN13 d’octubre de  2012

Amb independència o sense, Catalunya té per endavant uns “anys difícils” en l’àmbit econòmic. Però sense independència, els problemes seran més profunds i duraran més. Aquest és el diagnòstic de tres inversos catalans, Toni Morales, Juan Dedeu i Xavier Freixes, que treballen a Londres, Hong Kong i Mònaco, respectivament. En conversa amb l’ACN, aquests tres experts dels parquets internacionals valoren les possibles repercussions d’un procés independentista i descarten una fuga de capitals estrangers o una fallida catalana als mercats del deute, especialment si l’estat propi s’assoleix democràticament i amb un ampli suport. “Hem de fer un exercici importantíssim de pedagogia al món”, assenyalen.

Toni Morales

Toni Morales, fundador d’ABS Partnes
ACN

Joan Desdeu

El president de Xina Consultants, Joan Desdeu
ACN

En Xavier Freixes és director de la companyia ‘Tyrus Capital’. Després de 12 anys treballant com a advocat a Barcelona i sis més com a especialista de mercats de valors a Londres, aquest català s’ha establert enguany a Mònaco, des d’on manté un contacte constant amb clients, inversors i accionistes de la seva societat. “Noto més por a la independència entre els polítics europeus que entre els inversors”, assegura Freixes en una conversa telefònica amb l’ACN.

“Es tracta d’organitzar el país amb una fiscalitat intel·ligent”,assegura en Toni Morales, un ‘broker’ que porta més de 20 anys instal·lat a la capital de les finances europees, Londres, i que ha fundat la seva pròpia empresa, ‘ABS Partners’. Morales, que treballa amb inversors que s’interessen pel mercat espanyol, diu que “Catalunya està preparada per estar al nivell de qualsevol altre país europeu”.

El deute català: a nivell escombraria?

Morales considera que el ràting dels bons de la Generalitat d’una Catalunya independent no es mantindria al nivell actual del bo escombraria gaire temps. “Estem en una situació de bons escombraria perquè ens han arraconat, però això amb un tema fiscal ben portat per part dels dirigents polítics se solucionaria”, assegura en una entrevista amb l’ACN des de Londres. Segons ell al principi hi hauria dificultats, però Catalunya té el potencial per sobreviure qualsevol sotrac.

“El ràting del País Basc, per exemple, és diferent al de Catalunya per un tema purament fiscal. Es tracta d’organitzar el país amb una fiscalitat intel·ligent perquè, al principi, tothom entengui que ens hem d’ajustar el cinturó però que a la llarga serà beneficiós pel país”, destaca.

Per Xavier Freixes, “si tenim el deute que ara tenim, el PIB que ara tenim, i assumim una quantitat d’actius i passius en cas d’independència d’Espanya, tindríem millor ràting del que tenim ara”. “És evident que no estaríem al nivell de bo escombraria, ni tan sols assumint una part del deute espanyol”, afegeix aquest inversor.

“La por l’han posada una mica els diaris i la maquinària política del govern del PP”, lamenta Morales, que assegura que entre els seus clients, que hi ha inversors amb anys d’experiència a l’IBEX 35, ja es comença a notar cert interès pel tema català, i no necessàriament negatiu. “La gent té curiositat per saber les oportunitats que puguin sorgir arran de tot això”, admet aquest ‘broker’.

La por dels mercats

Un dels arguments econòmics que més citen els contraris a la independència de Catalunya és el possible boicot als productes catalans i una hipotètica fuga de capital estranger. Els inversors consultats per l’ACN descarten aquesta possibilitat. Per Juan Dedeu, president de ‘China Consultants’, la recepta és explicar el cas català arreu del món. “No podem dir que no farem aquest projecte importantíssim per no espantar els mercats, però ho hem de fer bé. Hem de fer un exercici importantíssim de pedagogia al món”, assegura Dedeu, que fa de consultor a l’estranger des de fa 33 anys i té base a la Xina des del 1988 .

I és que moltes de les coses que afecten al territori català es decideixen “a Pequín, a Hong Kong o a Washington” i en canvi hi ha força desinformació sobre el que passa a casa nostra, assegura Dedeu. Per això, “el que va fer Mas a Madrid, s’ha de fer a tot el món”, remarca.

En aquest sentit, el consultor internacional exposa que moltes de les notícies que es publiquen a la premsa internacional sobre Catalunya estan “poc informades” i assegura: “Si passa això és culpa nostra. Tenim recursos i mitjans per dir les coses ben dites”. “El final feliç seria que després de tots aquests rumors [que surten a la premsa], sortís un projecte que engresqués l’inversor”, hi afegeix.

Inversions perdudes

De fet, Xavier Freixes admet que “últimament hi ha hagut bones oportunitats d’inversió a Catalunya que no han sortit per la situació en què es troba l’Estat espanyol”. Segons diu, hi ha inversors internacionals que “no miren de manera diferenciada” Catalunya i Espanya i que, per exemple, no van acudir al procés de privatització del Túnel del Cadí per la situació general de desconfiança amb l’Estat. “En el futur, si som independents, miraran la situació de Catalunya”, destaca, afegint que llavors tot dependrà de com es gestioni internament l’economia catalana.

La “mala fama” de l’estat espanyol en l’actual escenari econòmic, defensen els inversors, perjudica Catalunya, que no sempre se sap diferenciar de Madrid de cara al públic estranger. És més, coincideixen la situació actual no ofereix millors perspectives que la independència. “Tal com Catalunya està ara, sortirà abans de la crisi amb un estat propi”, defensa Xavier Freixes. “Si continuem 3 o 4 anys amb l’status quo actual, amb el mateix sistema fiscal i el mateix fons de solidaritat, la situació és molt complicada”, avisa. És més, per Freixes l’argument que Catalunya estarà pitjor perquè haurà de pagar el deute espanyol és fals “perquè ja l’estem pagant ara”. “I si hem d’assumir els passius, també ens haurien de donar actius”, afegeix, en referència a una part proporcional de les forces armades, o de béns culturals o edificis que ajudessin en el procés de “construcció d’Estat”.

“Patirem de les dues maneres” amb la independència o sense perquè la crisi és “mundial”, diu Morales, que assegura tenir “molt clar que a llarg termini anirà millor si tirem per la ruta d’anar sols i de mirar Espanya com a país veí”. En aquest sentit, Morales afegeix que no està d’acord que la independència pugui tenir més efectes negatius que positius a nivell econòmic. “Els inversors, en el fons, no inverteixen per temes polítics, no és que Espanya els doni una seguretat i una estabilitat política major de la que podria donar Catalunya. Si fóssim un país independent tindríem una situació social amb res de diferent a la d’altres països europeus”, destaca aquest català establert a Londres.

Fora de l’euro i d’Europa i boicots

Tots tres inversors coincideixen que Catalunya seguirà dins de la Unió Europea i de l’euro si aconsegueix la independència. “No crec que cap buròcrata de Brussel·les vulgui veure Catalunya fora”, assegura Freixes. Tot i que mantenen que seria més positiu seguir dins del mercat comú, tant ell com Toni Morales coincideixen en què tampoc “no seria un drama” marxar de la moneda única o, fins i tot de la UE. “I si no, mireu a Suïssa, o Dinamarca, o Noruega”, destaquen.

Aquests homes de negocis catalans, acostumats a tractar amb empresaris i inversors internacionals amb operacions arreu del món, també volen restar importància a un possible boicot espanyol als productes del país. “La gent va al supermercat a comprar el que sigui, i ho fa mirant la butxaca. La resta són tonteries”, defensa Morales, que afegeix que “productes puntuals” com el cava podrien patir cert efecte però les empreses “ja estan molt internacionalitzades”. “Cap inversor internacional m’ha dit que deixaria d’invertir a Catalunya o no s’hi plantejaria invertir si arribés la independència”, destaca Xavier Freixes. Segons ell, els inversors espanyols podrien plantejar-se situacions de caire temporal però res extravagant. “Si ho fem bé, no veig que hagi d’afectar gaire”, destaca. “No crec en els boicots. Els negocis no tenen ànima”, hi afegeix Dedeu.

Un procés “ben explicat” i amb “totes les garanties”

Un factor que Juan Dedeu considera clau per a l’èxit del “macroprojecte” de la independència és aconseguir el suport de la gran majoria de la població, d'”entre el 85 i el 90%”. Ara bé, “si surt que volen que sí un 51% i un 49% diu que no; pleguem”, subratlla. Si la majoria de la població advoqués per l’estat propi, s’enviaria un missatge de “certesa als mercats”, que entendrien que “Catalunya vol ser una part molt potent econòmicament d’un projecte que es diu Europa” i això podria atraure nous inversors.

El consultor, que lidera l’empresa que representa el Port de Barcelona a la Xina, sosté que caldrien anys abans d’arribar a la independència, ja que seria un procés que requeriria molta negociació. En aquest sentit, fa un símil amb el port de la capital catalana: “Per què hem pogut inaugurar ara la terminal de Hutchinson? Perquè hem estat 10 anys treballant-hi”.

“La pregunta que em fan els inversors és: com ho fareu?”, assegura Freixes. Segons diu, si el procés es planteja democràticament “com es fa al Quebec” els mercats “no tindran por” perquè “hi entenen molt de democràcia”. “El que no volen els inversors, sobretot els dels Estats Units, és que passi com als Balcans. Això sí que els fa por”, admet.

Catalunya, diu Toni Morales, està iniciant “un procés polític de forma molt elegant” sense parlar “d’armes” i “seguint una sèrie de passos” que, encara que els espanyols considerin inconstitucionals, podrien rebre el vist-i-plau de la comunitat internacional. “Cal que el món se n’adoni de la situació que hi ha a Catalunya i de que no passa res perquè un país com aquest pugui tenir el seu autogovern i ser completament independent”, defensa. I conclou: “És el moment de sortir a l’exterior, tenir un missatge ben clar i saber-lo transmetre. La gent ho acabarà entenent i els inversors estrangers acabaran anant on vegin oportunitats, i Catalunya sempre ha estat un país amb oportunitats”.

http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=28356

Sant Pere de Vilamajor es declara territori lliure i sobirà el 12O

Grups Municipals de CiU i ERC-RCAT Foto: Aj. Sant Pere de Vilamajor

Aquest 12 d’octubre l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha celebrat un Ple extraordinari i urgent amb motiu de l’aprovació definitiva dels comptes generals del 2011 i la seva presentació a temps a la Sindicatura de Comptes. Entre altres punts de l’ordre del dia els grups municipals de CiU i ERC-RCat han presentat una moció per a la creació d’un estat propi per Catalunya. Així, amb els vots favorables dels regidors d’aquests grups s’ha declarat la vila de Sant Pere de Vilamajor territori català lliure i sobirà. D’aquesta manera el municipi ja forma part de la llista d’altres municipis de Catalunya que ja s’han sumat a aquesta iniciativa i que no para de créixer.

En el text de la moció aprovada, entre altres motivacions, es manifestar que Catalunya té dret a decidir sobre el seu futur de manera lliure i democràtica. es declara el municipi de Sant Pere de Vilamajor com a territori català lliure i sobirà i, a l’espera que el Parlament de Catalunya dicti la legislació legalment aplicable, la legislació i els reglaments d’abast espanyol seran vigents de forma provisional.

S’insta als partits polítics que en el seu programa electoral incloguin la creació d’un Estat Propi Independent. es demana al Govern i al Parlament de Catalunya l’anunci i divulgació a tota la comunitat internacional de l’inici del procés d’independència de Catalunya. També s’insta el Parlament de Catalunya que prengui les mesures pertinents per tal de declarar l’oficialitat de les banderes locals, comarcals, la senyera quadribarrada, l’europea i l’estelada fins el dia de la independència.
Declaració de territori lliure català i sobirà

http://www.naciodigital.cat/noticia/47743/sant/pere/vilamajor/declara/territori/lliure/sobira/12o

La manca d’una llei electoral catalana obliga els partits sense escons a demanar avals

Grups com la CUP, el Partit Pirata o Escons en Blanc, necessitaran l’aval de més de 5.000 signatures · Ho saben quan ja han passat 8 dels 19 dies per recollir-los

El Principat és l’única autonomia que no té llei electoral pròpia. Escudant-se en això la Junta Electoral ha dit (pdf) que cal aplicar la llei espanyola i per tant els partits que no són ja al parlament han de presentar l’aval de prop de cinc mil signatures si volen participar en les eleccions. Tanmateix els partits no han estat avisats d’aquest fet fins que ja havien passat set dies del període electoral. Pirata.catEscons en Blanc i Izquierda Republicana ho han denunciat qualificant-ho de ‘frau electoral’.

Els tres partits han signat un comunicat on afirmen que impugnaran les eleccions per entendre que la Junta Electoral no pot fer aquesta notificació quan han passat set dels dinou dies per a recollir els avals i avisant a més que no estendrà més enllà el termini de recollida.

La Junta Electoral considera que com que Catalunya no té llei electoral pròpia cal aplicar la LOREG espanyola que en una decisió molt polèmica va incloure aquest requisit de les signatura d’aval per als partits que no són al parlament ja. Tanmateix en les eleccions al País Basc i Galícia de diumenge de la setmana vinent aquest requisit no s’ha aplicat.

La LOREG exigeix que els partits que no tenen representació parlamentària han de presentar avals signats per un 0,1 per cent del cens electoral de cada circumscripció per la qual es vulguin presentar. En el cas del Principat això representa aproximadament quatre mil signatures a Barcelona, 500 a Tarragona i Girona i 400 a Lleida.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046967/20121013/manca-llei-electoral-catalana-obliga-partits-sense-escons-demanar-avals.html

Presència debat la Catalunya independent

La revista analitza durant set setmanes el procés sobiranista des de diferents perspectives

13/10/12 02:00 – BARCELONA – REDACCIÓ

Què passarà amb la resta de territoris dels Països Catalans si Catalunya enceta un procés cap a la independència? Darrere seu vindrien el País Valencià, les Illes, la Franja de Ponent o la Catalunya del Nord? Preguntes, totes elles, plantejades en el primer dels set debats que Presència publica, a partir d’aquest cap de setmana, amb la voluntat de portar a discussió el futur d’una Catalunya independent. Un fòrum batejat amb el nom de Diàlegs a l’España, i que vol ser una porta oberta al coneixement, la reflexió i les propostes de futur en un moment difícil i alhora esperançador per al país.

En aquest primer debat hi van participar els periodistes valencians Vicent Partal i Vicent Sanchis, els escriptors mallorquins Pere Antoni Pons i Melcior Comes, l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís i el periodista nord-català Esteve Valls, i també el sociolingüista de la Franja de Ponent Natxo Sorolla. Les pròximes setmanes aniran debatent representants del món econòmic i empresarial, de l’àmbit social, el jurídic i el cultural.

Totes les trobades es faran en l’excepcional marc de l’hotel España de Barcelona, fundat el 1859 i que a principi del segle XX reformaria el cèlebre arquitecte modernista Lluís Domènech. La tria d’aquest emplaçament no és casual, ja que el modernisme català va ser un corrent que va anar més enllà de les propostes artístiques, amb una voluntat de modernitzar el país i recuperar la cultura catalana.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/584082-presencia-debat-la-catalunya-independent.html

La CUP decideix presentar-se a les eleccions al Parlament

El periodista David Fernàndez encapçalarà la llista per Barcelona · Per Girona, Lluc Salellas; per Lleida, Antonieta Jané; i per Tarragona, Jordi Mart

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha decidit finalment presentar-se a les eleccions del 25 de novembre al Parlament de Catalunya, amb el nom de CUP-Alternativa d’Esquerres per incloure membres independents, en una assemblea extraordinària a Molins de Rei. La votació s’ha decantat amb un 77% de vots a favor d’anar al Parlament. Encapçalaran la llista per Barcelona el periodista David Fernàndez, la regidora de Vic Georgina Rieradevall i el regidor de Vilanova Quim Arrufat. Per Girona, el cap de llista serà Lluc Salellas; per Lleida, Antonieta Jané; i per Tarragona, Jordi Martí.

L’assemblea de la CUP també ha decidit les línies programàtiques i el projecte estratègic, que no oblida, a més de la independència, les reivindicacions socials i econòmiques.

El candidat David Fernàndez és periodista. Va anar a les llistes de la CUP per Barcelona  a les municipals com a independent i és a punt de publicar, amb Julià de Jòdar, el llibre ‘Cop de Cup’, sobre la història de l’organització. Va pocs dies va explicar en aquest article a VilaWeb perquè la CUP s’havia de presentar a les eleccions al Parlament.

A l’Assemblea hi han assistit uns 650 militants de l’organització, que han pres la decisió més transcendent dels últims anys. L’expectació és tan gran que l’etiqueta de Twitter de l’assemblea #ANCUP és ‘Trending Topic’ a Twitter.

Més d’un miler de persones han participat fins avui en assemblees obertes a tothom durant aquesta última setmana a una trentena de municipis dels Països Catalans. ‘Les aportacions sorgides durant les assemblees populars d’aquests darrers dies es tindran en consideració per al debat de dissabte, i seran incorporades als documents que se sotmetran a votació’, explica la CUP en un comunicat, en què valora que les eleccions del 25 de novembre ‘podrien obrir una porta que capgiri la dinàmica política que es viu actualment al Principat de Catalunya, i que permeti un avenç substancial en matèria nacional i social per al conjunt del poble català’.

Fa mesos que la CUP va assumir aquest debat i es va començar a preparar, organitzant una comissió encarregada d’aquesta qüestió, però la convocatòria d’eleccions avançades ha precipitat la presa de decisions. La paraula final la tenia avui la militància, en qui recau la sobirania de l’organització, tot i que aquestes últimes setmanes molts dels seus representants ja han donat per fet que la CUP es presentarà a les eleccions. Per això el debat s’ha centrat més aviat en les condicions en què s’hauria de fer aquest procés, com explicaven en aquestes entrevistes amb VilaWeb.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4047042/20121013/cup-decideix-presentar-eleccions-parlament.html

Rajoy: “Fora d’Espanya i d’Europa s’està enlloc i condemnats al no-res”

El president espanyol avisa Catalunya i Euskadi que el sobiranisme els “allunya de la prosperitat”

El líder del PP considera que el gran error que es pot cometre és “sumar a una crisi econòmica una crisi política i institucional”

13/10/12 15:00 – BILBAO – EUROPA PRESS

Mariano Rajoy i el candidat del PP a lehendakari, AntonioBasagoiti, en un acte al teatre Campos de Bilbao Foto: EFE.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha subratllat que la Unió Europea (UE) és una aposta a la qual no es pot renunciar i ha advertit als nacionalistes que “fora d’Espanya i d’Europa s’està enlloc i condemnats al no-res”. Rajoy ha remarcat que la seva formació vol un País Basc “basc, espanyol i europeu”.

En un acte al teatre Campos de Bilbao, Rajoy ha subratllat que “apartar-se” de la Constitució i de l’Estatut de Gernika és “apartar-se de la prosperitat, del benestar i de la feina”, i ha manifestat que desitja que ETA “s’acabi sense condicions” perquè el terrorisme només té “un destí que és el seu final”.

Després d’insistir que la Constitució i l’Estatut són “dos grans èxits col·lectius i l’únic lloc d’unió de tots els bascos”, ha considerat que “apartar-se de la Constitució i l’Estatut és apartar-se de la prosperitat, del benestar i de la feina”.

El líder del PP ha considerat que el gran error que es pot cometre és “sumar a una crisi econòmica una crisi política i institucional”, i ha defensat la Unió Europea com un “espai comú”, ja que “Europa és el nostre lloc, i fora d’Espanya i d’Europa s’està enlloc i condemnats al no-res”.

Rajoy ha remarcat, respecte al terrorisme, que “volem que ETA s’acabi sense condicions perquè el terrorisme només té un destí que és el seu final”.

Decisions que no agraden

El president ha reconegut que els espanyols “no hem de gastar el que no tenim” i ha subratllat que el seu executiu ha pres decisions “difícils que a ningú li agraden, moltes ni tan sols a aquells que les prenem”, però ha remarcat que són “necessàries i posen les bases per sortir de la crisi”.

“És necessari garantir l’estabilitat per afrontar la crisi, créixer i crear ocupació, que és el que volen tots els bascos i espanyols”, ha expressat, i ha afegit que “no s’han de confondre les arrels amb les fronteres”.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/584265-rajoy-fora-despanya-i-deuropa-sesta-enlloc-i-condemnats-al-no-res.html

Junqueras: “Tenim pressa per deixar de ser independentistes”

El candidat republicà a la presidència de la Generalitat afirma que ERC aspira a ser la segona força política a Catalunya

Junqueras adverteix que, a més, sempre tindran en compte tots els que estan patint per arribar a final de mes

13/10/12 16:00 – BARCELONA – EFE

Oriol Junqueras, candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat de Catalunya Foto: JOSEP LOSADA.

El candidat d’ERC a la presidència de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha afirmat aquest dissabte que la seva formació aspira a ser la segona força política en les eleccions del dia 25 denovembre i, posteriorment, en una Catalunya independent a ser la força “hegemònica i de govern”. Junqueras ha estat proclamat pel consell nacional del partit nou cap de llista amb 146 vots a favor, cap en contra i dos de blancs.

Junqueras, que ha reconegut que fa només un any ni s’ho hauria imaginat, ha mantingut que si aconsegueixen quedar en segona posició seran “absolutament decisius” durant la legislatura. “No és el mateix si la segona força és el PSC, el PP o ERC”, ha precisat. No obstant, les aspiracions dels republicans van més enllà i, segons el seu líder, en el futur volen ser “legítimament la força hegemònica, la que governi una Catalunya independent i, tan aviat com sigui possible, uns Països Catalans independents”.

Rememorant que el seu partit fa més de vuit dècades que propugna la separació de Catalunya d’Espanya, ha subratllat que “ara que molta gent s’alegra de poder arribar a la independència, nosaltres tenim pressa per deixar de ser independentistes, perquè volem proclamar d’una vegada la independència del nostre país”.

Alternativa econòmica i social

Junqueras no ha amagat que el seu partit “està disposat a acompanyar qui sigui en el camí a la independència”, encara que ha advertit que sempre tindran en compte tots els que estan patint per arribar afinal de mes, des dels que no poden pagar les hipoteques als que no troben feina. “Com més forts siguem més els podrem ajudar. Volem ser una alternativa econòmica i social”, ha prosseguit.

El candidat d’Esquerra ha indicat que si governen, la càrrega fiscal actual “ingent i mal repartida” es distribuirà de forma diferent, i ha posat com a exemple que els bancs hi poden contribuir amb nous impostos sobre les seves transaccions o sobre els dipòsits que tenen.

ERC proposa mesures, ha subratllat Junqueras, que ja s’han aplicat a Alemanya, com “retallar en un 40% el pressupost de Defensa”, mentre ha augmentat la despesa en investigació o ensenyament.

Després d’afirmar que estan molt a prop de la gent i que són un partit preparat per al futur, el candidat d’ERC ha advertit que encara que en campanya hi hagi qui digui que “s’ha d’anar a poc a poc, perquè les coses importants s’han de fer d’aquesta manera perquè són delicades”, Esquerra sempre defensarà que “les coses importants per fer-les bé s’han d’acabar com més de pressa millor”.

“Hi ha moltes estructures d’Estat que no les podrem fer fins que no siguem un Estat”, ha subratllat Junqueras, que ha destacat la necessitat que en els pròxims anys es preservi la qualitat dels serveis públics, a la vegada que també ha dit que el seu partit vol ser el representant de mestres, infermeres, metges, bombers, mossos d’esquadra o petits comerciants.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/584267-tenim-pressa-per-deixar-de-ser-independentistes.html

Herrera: “L’austeritat de Mas ha estat suïcida”

El líder d’ICV és escollit candidat a les eleccions del 25-N amb el suport del 98,5% del consell nacional del partit

SARA GONZÁLEZ 

Barcelona | Actualitzada el 13/10/2012 11:09

El secretari general d'ICV-EUiA, Joan Herrera, proclamat candidat pel 25-N / EFE El secretari general d’ICV-EUiA, Joan Herrera, proclamat candidat pel 25-N / EFE

El líder d’ICV, Joan Herrera, s’ha erigit avui com el dic de contenció de les retallades que han protagonitzat els dos anys de legislatura d’Artur Mas. “L’austeritat de Mas ha estat suïcida”, ha etzibat Herrera, que ha afegit que la prova més evident és que la dreta conservadora “ha salvat els bancs i ha abandonat la gent”.

Herrera, que ha estat escollit aquest dissabte candidat per ICV el 25-N amb un 98,5% de suport del consell nacional, ha instat el seu partit a esdevenir el front contra les retallades i a representar tots els ciutadans “progressistes i catalanistes”.

“És hora de dir prou a Mas, Rajoy i Merkel”, ha advertit el líder ecosocialista. A més, Herrera ha destacat que no n’hi ha prou de defensar els drets nacionals exercint el dret a decidir, sinó que aquests han d’anar de la mà dels drets socials i d’un nou model econòmic que redistribueixi els esforços per garantir més justícia.

Conscient dels rèdits electorals que el seu partit pot extreure d’un PSC en hores baixes, Herrera ha deixat ben clar que cal anar més enllà “dels electors tradicionals” d’ICV. “El país necessita una esquerra amb les idees clares”, ha assegurat, convidant els votants socialistes desencantats a apostar pel seu partit.

http://www.ara.cat/especials/eleccions25n/ICV-Herrera-eleccions-retallades-drets-socials_0_791320996.html

El parany

L’espanyolitat que aquest 12 d’octubre va fer cap a la plaça Catalunya va ser més simbòlica que una altra cosa. De fet, va ser un fracàs, i no per la quantitat -ridícula si es té present que suposadament representaven allò que també suposadament ens uneix- sinó per la qualitat d’alguns dels més sorollosos dels assistents. Només cal veure com va descriure Le Monde la posada en escena de la convocatòria.

Cares de José Maria Tempranillo amb barrets de la Legió, grupets de caps rapats que mai no ha passat un dissabte a l’esplai, abanderats del Casal Tramuntana aclamats per gent polida, endreçada, contenta i feliç de sentir-se legítimament espanyols es vanbarrejar aquest divendres amb el lideratge polític espanyolista que els ciutadans podran votar el proper 25N. No m’imagino la Merkel en manifestacions amb nostàlgics del Berlín del 1936, però Espanya fa relativament poquet que va acomiadar el seu dictador feixista mentre llanguia al llit, per cert, retratat pel seu gendre.

L’aplec del lloro negre va ser anecdòtic, colorista, sorollós, previsible i un desplegament policíac contundent i visible va evitar que qualsevol incident esclatés en aldarull. Tot plegat va oferir una imatge una mica freak a l’alçada de les declaracions del govern espanyol, dels vols rasants dels F18 de l’exèrcit a tocar del monestir de Ripoll i de les declaracions de la cort suprema de la Guàrdia Civil. Però no ens enganyem, la concentració del divendres és el que es coneix com a maniobra de distracció, un esquer.

Espanya fa molts anys que és un estat i la sap llarga. Mentre envien un circ a Barcelona la seva diplomàcia, política i financera, treballa de valent per vendre el seu missatge. Un missatge que podem assegurar que no és gens favorable als nostres interessos: Catalunya malbarata i, a més, volem fer un cop d’estat. La plaça de Catalunya va ser un parany, no ens refiem. Els del 12O no són els adversaris.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47744/parany

La política relleva la crònica rosa

Tele 5 i La Sexta aposten pel debat com a contingut estel·lar la nit dels dissabtes amb resultats d’audiència notables

13/10/12 02:00 – BARCELONA – G. BUSQUETS / L.ARTIGAS

L’actual context econòmic i polític afavoreix la tertúlia com a espectacle als canals privats

Ni folklòriques ni toreros, ni exconcursants de GH. Les estrelles del dissabte a la nit a les cadenes privades espanyoles són els periodistes i els polítics. La tertúlia política ha reviscolat com a gènere, i per primer cop s’ha fet la reina d’una franja de màxima audiència. La situació actual –crisi econòmica, onada sobiranista a Catalunya, moviment del 25-S– ha contribuït a convertir l’actualitat en espectacle televisiu.

De fet, la tertúlia com a xou és hereva dels canals sorgits amb la TDT, especialment els de la dreta espanyolista com ara Intereconomía TV i 13 TV. Cal remuntar-se, però, a 14 anys enrere, per trobar la primera tertúlia política fora d’un espai dels serveis informatius. Va ser María Teresa Campos amb Día a día (1996-2004), que en la seva tercera temporada (1998) la va incorporar com a secció fixa.

Dues visions diferents

Tele 5 i La Sexta, que pertanyen ara als dos grups audiovisuals hegemònics a l’Estat i grans rivals, encapçalen aquesta nova moda televisiva, però amb enfocaments diferents.

Tele 5, que va estrenar El gran debate com una millora d’imatge de La noria, ha evolucionat d’una edició monogràfica a tractar cada dissabte dels titulars de la setmana. En els últims programes, s’ha centrat especialment en la qüestió catalana. El dissabte 15, després de la Diada, va tornar a fer un monogràfic sobre la independència de Catalunya amb enquesta inclosa. L’espai de Jordi González va batre el seu rècord d’audiència anual a Catalunya, amb un 22%, i va tenir un registre més que notable a l’Estat (15,1%). Des de llavors cada dissabte ha parlat de Catalunya en algun tram del programa.

La Sexta, en canvi, ha fet del 25-S i les crítiques al PP el seu leitmotiv. La cadena, que cada migdia ja emet la tertúlia Al rojo vivo, ha aprofitat la conjuntura per emetre especials d’aquest programa els dissabtes a la nit. L’èxit, el 29 de setembre, de la primera edició, amb un 7,8% a l’Estat i un 6,7% a Catalunya –superiors a la quota de La Sexta al setembre, que va ser d’un 5% a l’Estat i un 4,9% a Catalunya–, va fer que fa una setmana se’n programés una segona edició i avui una tercera. Un dels responsables de La Sexta, AntonioGarcía Ferreras, ja ha anunciat que treballen en un nou programa d’aquestes característiques per a aquesta franja.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/583781-la-politica-relleva-la-cronica-rosa.html

Una conversa de Juan Carlos amb Rajoy sobre espanyolitzar els catalans mou una polèmica enorme a Madrid

El director d’El Mundo arriba a demanar-se si Juan Carlos està bé del cap perquè considera equivocades les paraules del ministre Wer

Juan Carlos de Borbón ha aprofitat la desfilada militar del 12 d’octubre per parlar amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en relació amb les polèmiques declaracions del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, sobre ‘espanyolitzar els alumnes catalans’.

Les imatges d’aquest tens moment, difoses per televisió, han desencadenat un terratrèmol polític a Madrid. Segons El País, Juan Carlos ha manifestat a Wert que això que va dir era ‘molt mal dit’.

Al final de la desfilada Juan Carlos cerca Rajoy, l’agafa del braç i se l’emporta a part. Al principi, té al costat el fill i el ministre de Defensa, Pedro Morenés. Tot seguit Juan Carlos es gira a Rajoy i li diu unes paraules que se li poden llegir als llavis: ‘l’afer d’espanyolitzar els catalans’, després Rajoy esbossa un mig somriure i s’arronsa d’espatlles. La conversa entre tots dos continua durant un parell de minuts, en què es pot veure el monarca espanyol adreçant-se a Rajoy i fent un gest seriós en alguns moments.

Durant la conversa, s’acosta Sofia de Grècia, que Rajoy saluda amb un ‘hola’, però Juan Carlos continua parlant amb el president del govern mentre ella es manté al marge de la conversa. En un altre moment, el ministre de Defensa va vers Sofia i hi comença una conversa breu.

Al començament de la desfilada, quan el monarca saluda els ministres del govern, en arribant a Wert s’atura un moment i li diu unes paraules que provoquen un somriure del ministre.

L’actitud de Juan Carlos s’ha entès a Madrid que renyava el president del govern espanyol, i això ha desfermat una cascada de reaccions. Potser la més significativa de totes, una piulada del director del diari El Mundo, Pedro J. Ramírez, en què es demana obertament si Juan Carlos no s’ha tornat boig.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046924/20121012/conversa-juan-carlos-rajoy-espanyolitzar-catalans-causa-enorme-polemica-madrid.html

Detenen un independentista i retenen 30 persones més al Casal Sala i Font de Badalona

La policia local ha detingut el conegut independentista Joan Carles Is. al Casal Antoni Sala i Font de Badalona, després de participar en un festa contra la Hispanitat – Antiavalots del grup Omega han retinguts fins 30 persones dins del Casal i han generat moments de molta tensió

Aquest dissabte, pocs minuts després del a mitjanit, han detingut el conegut independentista Joan Carles Is., militant del MDT i de la CUP de Badalona, al Casal Antoni Sala i Font de Badalona.

La detenció ha estat practicada per membres de la policia local de Badalona pertanyents al grup Omega al Casal Antoni Sala i Font de Badalona, després que l’independentista participés juntament amb altres companys en un festa contra la Hispanitat.

Segons ha pogut saber Llibertat.cat, la detenció ha estat violenta i els agents haurien provocat lesions a l’independentista badaloní detingut. A tres quarts d’una els antiavalots encara eren davant del casal.

Paral·lelament, una trentena de persones han estan retingudes dins del casal independentista de Badalona per la Brigada mòbil Omega de la policia local. Els antiavalots han carregat contra les persones que es trobaven al local.

Es dóna la circumstància que Joan Carles Is. ja havia estat detingut per agents de paisà dels Mossos d’Esquadra per haver participat com a piquet durant la darrera vaga general. Unes detencions que es van fer extensives a altres millitants de la CUP de Badalona.

Durant l’any  2004 la policia local de Badalona va originar diversos conflictes amb membres del Casal independentista Antoni Sala i Font. Concretament va agredir uns socis del casal que acabaven de fer una paella.

Aquesta situació de persecució política dels independentistes badalonins s’ha agreujat des que és alcalde el responsable del PP Xavier García Albiol, destacat per les seves manifestacions xenòfobes.

http://www.llibertat.cat/2012/10/detenen-un-independentista-i-retenen-30-persones-mes-al-casal-sala-i-font-de-badalona-19605

Concentració a les 9h davant la comissaria

Joan Carles Is. ha passat la nit als calabossos de la comissaria de Badalona després de la irrupció de la policia local al casal independentista badaloní. La policia local l’ha traslladat pels volts de les quatre de la matinada a la comissaria dels Mossos, on s’ha convocat una concentració a les 9 del matí per demanar-ne la llibertat.

Durant tota la matinada hi ha hagut gent concentrada a la comissaria de la Guàrdia Urbana i després dels Mossos en solidaritat amb el represaliat. Finalment ha sortit en llibertat, als volts de les 10h del matí.

Puig carrega contra la delegació del govern espanyol per les dades sobre manifestants del 12-O

El conseller d’Interior acusa el govern espanyol de voler fer política xifrant en 65.000 els assistents, quan la Guàrdia Urbana parla de 6.000 persones

ARA 

Barcelona | Actualitzada el 13/10/2012 10:33

El conseller d’Interior, Felip Puig, ha criticat aquest dissabte la delegació del govern espanyol a Catalunya pel recompte de manifestants que ha fet de la manifestació del Dia de la Hispanitat a Barcelona.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Puig ha lamentat que l’executiu espanyol caigui en el partidisme donant una versió de les dades que difereix molt de les oficials que ha comunicat la Guàrdia Urbana.

El conseller ha dit que aquest és un comportament més propi dels organitzadors de mobilitzacions, que sempre segueixen la tendència d’un recompte a l’alça.

En aquest cas, els convocants de la manifestació per la unitat d’Espanya van assegurar que hi havia 100.000 persones a la plaça Catalunya, mentre que la Guàrdia Urbana va rebaixar el nombre a 6.000. El govern espanyol parla de 60.000 assistents.

Puig ha assegurat que desconeix en què s’ha basat el càlcul del govern de Mariano Rajoy, a qui ha recordat que no té les competències en seguretat ciutadana.

http://www.ara.cat/politica/Puig-manifestacio-Hispanitat-govern-espanyol-xifres_0_791320995.html

López Tena creu que a la Plaça Catalunya no hi caben 60.000 persones ni que facin “un castell de nou”

Pel portaveu de SI la manifestació del Dia de la Hispanitat demostra que els contraris a la independència són minoritaris

Assegura que fins i tot amb els càlculs més optimistes són 10 vegades menys que els qui es van manifestar l’11-S

12/10/12 20:28 – BARCELONA – ACN

El portaveu de SI, Alfons López Tena, aquest divendres a Taradell Foto: ACN.

El portaveu de Solidaritat Catalana per la Independència (SI), Alfons López Tena, ha assegurat aquest divendres que la concentració d’aquest matí a Barcelona per reclamar la unitat d’Espanya ha demostrat que, fins i tot amb els càlculs més optimistes, “els qui són partidaris que Catalunya quedi sotmesa a Espanya i que no sigui independent són deu vegades menys que els qui es van manifestar l’11 de Setembre”.

López Tena ha qüestionat les xifres facilitades per la Delegació del govern espanyol a Catalunya, que ha quantificat els concentrats en 60.000. Segons ell, a la Plaça Catalunya no hi caben tantes persones “ni amb un castell de nou amb tres persones per pis i amb folre i manilles”.

De la seva banda, els organitzadors de la concentració han xifrat en més de 10.000 els assistents, mentre que la Guàrdia Urbana ha rebaixat la xifra a 6.000 persones.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/584161-lopez-tena-creu-que-a-la-placa-catalunya-no-hi-caben-60000-persones-ni-que-facin-un-castell-de-nou.html

Som 100 milions (a la plaça Catalunya)
IU FORN | Actualitzada el 13/10/2012 00:00

Feia milions de segles (o més) que científics de tots els planetes (coneguts i per conèixer) intentaven aconseguir la contracció de la massa. Van provar-ho en laboratori i van fracassar. Van experimentar posant la massa al mig de molts investigadors i empenyent tots molt fort (menys la massa, esclar). I res de res. Van col·locar la massa a Rodalies en hora punta i… tampoc (amb el problema afegit que la massa, a més, va arribar tard a lloc). I, quan s’havien donat per vençuts, ai las, va arribar el miracle. Sí, des d’ahir ja és possible contreure la massa fins a nivells mai imaginats. I qui ho ha aconseguit no ha estat Hawking, ni Einstein, ni Newton, ni Marie Curie, ni Galileo, ni Darwin, ni Pasteur. Noooooor!!! Un fort aplaudiment per a María de los Llanos de Luna, delegada del govern central i futura premi Nobel en totes les categories (inclosa la de la Pau, que últimament va molt barateta).

Sí, ella soleta (bé, i amb l’ajut d’una calculadora de segona mà i un àbac) va aconseguir encabir ahir 65.000 persones a la rotllana central de la plaça Catalunya de Barcelona (traient prèviament els coloms, naturalment).

Algunes revistes especialitzades apunten que el secret podria haver estat envasar al buit a tots els assistents. El dubte, però, és si haurien vingut empaquetats de casa o bé estaríem davant d’un fenomen d’envasament col·lectiu practicat a la mateixa plaça. Però als fòrums científics s’aposta més per un buidatge molecular momentani, conegut com a BMM. Aquesta pràctica consistiria en el fet que, durant la manifestació a favor del nacionalisme espanyol, als presents se’ls haurien extret molècules no imprescindibles per al funcionament vital, però sí necessàries per aconseguir que la massa corporal ocupés menys espai. Sigui una cosa o l’altra, des d’aquí vull felicitar la delegada per la seva contribució a la ciència de l’empetitiment i a les matemàtiques en general.

http://www.ara.cat/premium/opinio/milions-placa-Catalunya_0_791320912.html

Facebook esborra la notícia de VilaWeb sobre la manifestació ultra a Montjuïc

Notifica que no es pot publicar la fotografia que l’acompanyava, propietat de VilaWeb i Europa Press

Poc després de les sis de la tarda la redacció de VilaWeb ha rebut un comunicat de Facebook on la xarxa social avisava que havia procedit a esborrar la notícia de la pàgina de VilaWeb referent a la concentració ultra de Montjuïc, notícia que podeu llegir aquí. La notícia, efectivament, ha estat retirada del servidor i no es pot trobar.

Facebook no ha comunicat els motius pels quals l’ha esborrat però ha assenyalat la fotografia que l’acompanyava com la font del problema. La fotografia és del servei d’Europa Press que té contractat VilaWeb així que no pot ser per motius de copyright. VilaWeb ha protestat per aquesta actuació, la qual no havia passat mai abans a aquest diari.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046928/20121012/facebook-esborra-noticia-vilaweb-manifestacio-ultra-montjuic.html

L’acte espanyolista acaba amb agressions entre els manifestants

Un grup ataca un jove que hi havia participat confonent-lo amb un independentista
12o agressio manifestant estelada

L’acte espanyolista d’avui a Barcelona ha acabat a cops de puny després que un grup de manifestants ha confós un unionista amb un independentista. El ferit ha pujat a l’escenari fent la salutació feixista i mostrant una estelada, que pretenia destrossar amb l’ajuda d’un amic.

La concurrència, però, no ha entès la iniciativa d’aquesta manera i ha interpretat que mostrava l’estelada en simpatia amb l’independentisme. Com es pot veure en aquest vídeo, el públic ha escridassat l’activista i abans que estripés l’estelada s’ha vist encerclat per manifestants que l’agredien.

El servei d’ordre de la manifestació ha intentar repel·lir l’agressió, explicant als violents (alguns dels quals mostraven simbologia feixista) que l’agredit era partidari de la protesta. El protagonista del malentès ha explicat més tard davant les càmeres el motiu de la seva acció.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/l_acte_espanyolista_acaba_amb_agressions_entre_els_manifestants_89648.php

Montilla i Vidal-Quadras, a la festa de la Hispanitat

L’expresident i l’eurodiputat són dels escassos catalans que assisteixen a la celebració del 12-O a Madrid
Sense títol

La celebració del dia de la Hispanitat ha sigut majoritàriament ignorada a Catalunya, i també en els actes oficials de Madrid. El senador i expresident de la Generalitat, José Montilla, i el vicepresident del Parlament Europeu, Alejo Vidal-Quadras, han sigut dels pocs catalans que s’han deixat veure al passeig militar que cada any travessa el centre de la capital espanyol, en la denominada Fiesta Nacional.

A la desfilada castrense, en canvi, no hi ha assistit cap membre del Govern, ni tampoc d’ERC o ICV, així com tampoc el delegat de la Generalitat a Madrid, Jordi Casas. Per això la presència del senador del PSC i l’eurodiputat del PP ha estat significativa.

La delegada de l’Estat a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, també ha participat dels actes oficials de la Hispanitat a Madrid. I també s’hi ha vist al rector de la Universitat Internacional de Catalunya, Pere Alavedra, i al president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà. El cap de l’entitat patronal ha reiterat en les passades setmanes la seva posició contrària a l’Estat propi. No hi consta que hi hagin estat presents més catalans.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2012/10/montilla_i_vidal-quadras_a_la_festa_de_la_hispanitat_89652.php

Nota de premsa sobre el 12 O

Feta arribar a 5.000 periodistes de mèdias estrangers, entre tv, diaris, revistes i ràdios d’uns 23 països. També s’ha fet arribar a tota la premsa estrangera resident a Catalunya i a Espanya. Per últim l’han rebut tots els eurodiputats del Parlament Europeu i tots els cònsols residents a Catalunya.

Barcelona, Catalonia, 12th october 2012

In the centre of Barcelona, pro-Spanish groups demonstrate against the will of Catalonia to be free

The presence of Spanish flags and Fascist symbols expresses the feelings of these minority groups against a country that is moving away from Spanish domination and towards freedom

October 12th is the day Spain celebrates the “Day of Spain” (Dia de la Hispanidad), a festivity introduced by Franco originally instated as “Day of the Spanish Race”*.

This day has been chosen by Fascist and Pro-Spanish groups to demonstrate in favour of Catalonia’s ongoing submittance to Spain. It is a die-hard attempt to respond to the million-and-a-half-strong Demonstration of last 11th September, the National Day of Catalonia, a demonstration that hit the headlines of the press worldwide.

Today’s demonstration has been attended by a motley crew of minority political parties and two parliamentary groups (PP and C’s), all of whom are opposed to Catalonia’s right to self-determination that they see as illegal.

Alongside these are groups of Fascist leanings (Falange Española, the party Franco was associated with) that are in favour of abolishing democracy anyway.

Some of these parties, with International counterparts, were abolished after the Second World War in Europe (Hitler’s Nsdap in Germany and Mussolini’s National Fascist Party in Italy). In Spain, though, no curb has been put to them and they continue to put around their ideas and totalitarian symbols. Nazism, hatred and xenophobia continue to have a place in “democratic” Spain. Not only can Fascist parties stand at the elections, but organizations praising Franco (such as the Fundación Francisco Franco), actually get government funding.
* In a clear racist and imperialist identification of the “Day of the Race”, it associated toretical racial links between all Spanish-speakers in the world, especially those in Spain and Central and South America, former colònies. On this date in Madrid, the Spanish army carried out a large military parade in the presence of king Juan Carlos I.

L’extrême droite espagnole se mobilise contre l’indépendance catalane (Le Monde)

L’extrême droite espagnole a trouvé un nouveau terrain de jeu: la manifestation du vendredi 12 octobre contre l’indépendance de la Catalogne.
La manifestation qui a lieu à Barcelone aujourd’hui – jour de l’Hispanité en Espagne, la fête nationale- est une réponse à celle du 11 septembre qui a vu 1,5 millions de personnes défiler pour l’autodétermination catalane. Tout cela sur fond d’élections à la Généralité (gouvernement régional) qui se tiendront le 25 novembre et de la question de l’organisation d’un référendum sur cette question.

Cette manif n’est pas à proprement parler d’extrême droite. C’est la Plataforma españa y Catalanes, qui l’organise. Elle a reçu l’appui de la section catalane du Parti populaire (droite), actuellement au pouvoir en Espagne, ainsi que d’autres partis ou d’élus catalans. Plusieurs élus du PP devaient être présent vendredi. Des centaines de milliers de personnes y sont attendues.
Mais l’extrême droite espagnole, qui est groupusculaire et divisée, profite de cette occasion pour faire parler d’elle et apparaitre au grand jour. Ainsi, Plataforma per Catalunya (voir notre précédent post) participera au rassemblement tout comme la Phalange.
Clivage
La venue de cette dernière formation directement issue du franquisme a mis les organisateurs en état d’alerte. Par la voix de sa porte parole, Manuel Parra, la Plateforme s’est désolidarisée de ces deux partis (voir ici) et un dispositif spécifiquedevait être mis en place pour éviter la participation des extrémistes.
Au delà de ces deux formations – les plus importantes- doivent aussi participer les néofascistes du Movimiento social republicano (voir ici). Democracia nacional, le parti héritier des néonazis de la CEDADE , se réunira quant à lui à Montjuic, à une courte distance de la Place d’Espagne où est le point de départ de la manifestation. Par ailleurs, le groupe de hooligans néonazis du Real Madrid, les Ultras Sur, doivent faire le déplacement depuis la capitale espagnole. Un document interne à ce groupe donne des consignes. Il y est affirmé que les organisateurs autorisent les drapeaux frappés de l’aigle franquiste mais “en aucun cas des sigles nationaux-socialistes”. Il est encore écrit qu’il est recommandé aux participants de vêtir le maillot de la sélection espagnole et des drapeaux nationaux jaunes et rouges avec le fameux “Toro”. Il est enfin prescrit: “Pas de ‘sieg heil’ cette fois”.

La question du séparatisme catalan est très clivée en Espagne. Pour schématiser, la droite espagnole est – et a toujours été – centralisatrice et n’entend pas que la Catalogne, ou n’importe quelle autre autonomie, accède à l’indépendance. D’ailleurs, le PP en fait l’un des ses deux axes de campagnes pour les élections du 25 novembre.
L’extrême droite quant à elle, malgré sa diversité, reste aussi très fermement opposée au “démantèlement” de l’Espagne.

 http://in.directe.cat/emma/blog/8785/lextreme-droite-espagnole-se-mobilise-contre-lindependance-catalane-le-monde

Catalunya ja és de la Unió Europea

Un informe jurídic d’ERC avala la tesi que un virtual Estat català no hauria de sortir de la UE

Una Catalunya independent no sortiria de la UE, segons un estudi d’ERC. Foto: Joan Maria OllerLa informació remesa des de l’Estat espanyol assegurant que una Catalunya seria expulsada de la Unió Europea seria contra-informació amb cert punt de “mala fe”. Així ho apunta un estudi sobre l’ampliació interna de la Unió Europea que es va presentar aquest dimarts al vespre a la seu nacional d’ERC.L’estudi elaborat pel catedràtic de Ciència Política, Jordi Mata; pel professor de Dret Comunitari Alfonso González; i els professors de Dret Constitucional, Jordi Jaira i Laura Román, sentencia que és “perfectament compatible l’accés a la independència nacional amb la continuïtat de la pertinença a la Unió Europea dels nous estats”.

“No hi cap article en cap dels tractats que impedeixi la continuïtat de la pertinença d’una Catalunya indepedent a la UE sempre i quan es respectin els principis democràtics i els drets dels ciutadans”, ha assegurat la nùmero dos dels republicans, Marta Rovira en base a l’iinforme.

Segons l’estudi, la figura jurídica que contemplaria la solució de continuitat és la “successió d’estats”.Una figura que implica heretar els drets i les oligacions que Espanya hagi adquirit en l’àmbit internacional i que avalaria que si Catalunya ja és Europa no deixaria de ser-ho. En tot cas, el fet que no hi hagi cap article ni cap tractat ni convenció que determini com quedaria la part d’un estat membre que se secessioni s’aplica el principi general del dret: “Tot allò que no està expressament prohibit està permès”.

Els EUA alimenten l’independentisme

Segons El Mundo, els mitjans nord-americans s’han aliat amb la causa independentista

Malestar a la diplomàcia espanyola pel suport dels mitjans dels EUA, com The New York Times o el USA Today, al procés d’independència de Catalunya. Així ho escriu Pablo Pardo, corresponsal de El Mundo a Washington, que firma una crònica titulada “EEUU alimenta el catalanismo- La prensa más influyente del país da cobertura a las tesis independentistas” en la que es detallen les queixes que des del govern espanyol ha remès a diferents mitjans per la visió que s’ofereix del conflicte, que Espanya interpreta a favor del catalanisme.

La UE no evitarà la independència, segons el Daily Telegraph

El cap d’informació econòmica considera que Espanya no podrà vetar-ne l’adhesió

El cap d’informació econòmica internacional de “The Daily Telegraph”, Ambrose Evans-Pritchard, ha alertat el govern espanyol en un article que no podran vetar l’adhesió d’una Catalunya independent a la Unió Europea encara que vulguin.

“S’equivoca greument qui cregui que la Unió Europea ajudarà a anihilar els catalans”, assegura el periodista, que considera “indignants” les declaracions del ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, segons la qual Espanya podria vetar l’entrada d’una eventual Catalunya sobirana a la UE, simplement “perquè no poden fer-ho”, perquè en aquest cas “Espanya violaria els tractats de la Unió i en conseqüència, Espanya podria ser expulsada”.

A més, Evans-Pritchard ha advertit que el govern espanyol “comet un error de judici” si creu que Brussel·les “es posarà al seu costat per evitar que els catalans exerceixin el dret d’autodeterminació.

– Article original en anglès

http://www.naciodigital.cat/noticia/47741/evitara/independencia/segons/daily/telegraph

Salvador Garcia: Catalunya, un estat d’Europa o de la UE?

Europa sí, sens dubte. Unió Europea? Desitjable, però no indispensable. I en cap cas, no ha de posar-se com a condició indispensable per a assolir la independència. M’explico.
Des de Catalunya hi ha qui defensa que un nou estat català formaria part de la UE d’una manera automàtica. Però és molt més realista (no ho dic jo, sinó experts internacionals) pensar que això no serà així i que Catalunya haurà de negociar amb la UE. El resultat segurament que seria l’adhesió de Catalunya a la UE per interès propi, perquè Catalunya seria contribuent net des del primer dia i perquè avui ja en formem part (recomanat l’article de Vicent Partal sobre el tema: ‘La ‘Catalunya noruega’ sí que fa por a Brussel·les‘).
Però podria passar que no fos així (per pressió espanyola o per uns altres motius), o que les negociacions s’allarguessin molt. Caldria, doncs, renunciar a la independència? Molts catalans potser es pensen que sí, perquè creuen que això implicaria una pèrdua de benestar. Però no és pas així.
Allò que garanteix la prosperitat dels catalans és, a part la independència, el fet de disposar de lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals. És a dir, que les persones ‘es puguin moure’ lliurement, i que l’activitat econòmica funcioni com fins ara, de manera, per exemple, que les empreses puguin importar i exportar sense entrebancs. I això s’aconsegueix formant part de la UE, però també essent membre de l’Espai Econòmic Europeu (EEE), del qual són part els estats de la UE, i Noruega, Islàndia i Liechtenstein. I per a reforçar-ho, formant part de l’Espai Schengen (del qual són part la majoria d’estats de la UE, i Noruega, Islàndia, Liechtenstein i Suïssa). I completar-ho amb acords bilaterals amb la UE, com Suïssa (que no és part de l’EEE). És a dir, ser part de la UE està molt bé, però ser com Noruega o Suïssa, també.
Ho reconec: sóc un ‘europeista euroscèptic’ (vegeu-ho aquí i aquí); m’agradaria una gran integració europea i que la UE fos una estructura àgil, eficient i austera, però crec que això és impossible d’assolir. Per tant, la idea de restar fora de la UE per a estalviar-nos una burocràcia amorfa i cara, però amb els principals avantatges de ser-ne part (com avui Noruega i Suïssa), em sedueix molt. Però entenc que la majoria de catalans vulguin continuar formant part d’aquest club. Per tant, prioritzem i dediquem les màximes energies a ser-ne part, però que això no ens condicioni a l’hora de ser independents. Així, a sobre, tindrem més poder de negociació amb la UE i, a l’amenaça d’Espanya ‘quedareu fora de la UE’, doble resposta: segurament que no serà així perquè la UE vol Catalunya i, si acaba essent així, no passa res (nota: pagesos, no patiu, si la UE no paga les PAC, ho farà l’estat català).

La UE té molts actius. De fet, el Nobel de la Pau acabat d’atorgar ens recorda que és una de les principals garanties contra el bel·licisme espanyol, avui i en el futur. Però no condicionem la nostra independència a ser-ne part.

I tornant al principi: estat d’Europa o estat de la Unió Europea? Més fàcil: estat independent. I en conseqüència, una proposta de pregunta per al referèndum: ‘Voleu que Catalunya esdevingui un estat independent?’

http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4046926/salvador-garcia-catalunya-deuropa-ue.html

“S’equivoca greument qui cregui que la Unió Europea ajudarà a aniquilar els catalans”

Ambrose Evans-Pritchard, cap d’economia del “The Daily Telegraph” ho diu molt clar en el seu article i afirma que Espanya podria ser expulsada de la Unió si impedís l’adhesió de Catalunya


L’èxit del debat independentista a Catalunya entre la premsa mundial és indiscutible, cada cop més mitjans de comunicació internacional s’interessen per la possibilitat del naixement d’un nou Estat a la vella Europa, la manifestació multitudinària del passat 11 de setembre encara perdura i atrau per l’expressió pacifica d’un poble que exigeix allò que ja tenen aquests altres països que admiren el procés. Ara ha estat el cap d’economia del “The Daily Telegrapsh” que en un article ho deixa molt clar, Europa mai tancarà les portes a una regió que democràticament i lliurament vulgui ser un nou Estat a Europa.

Espanya podria ser expulsada de la Unió si impedís l’adhesió de Catalunya

Evans-Pritchard afirma que Espanya no podria impedir l’adhesió. Si ho fes, correria el risc de ser expulsada de la UE. “Si Espanya impedís l’adhesió, Espanya mateixa estaria violant els tractats de la Unió; em sorprèn el nivell d’incompetència i la voluntat que demostra Madrid de portar tot això a una confrontació absoluta”, afegeix.

La “gran estupidesa” del Govern

El periodista considera “una gran estupidesa” ignorar que l’Onze de Setembre van sortir al carrer un milió i mig de persones i estima “molt preocupant” el punt en què està el debat a Espanya. “S’està portant a extrems amenaçadors amb declaracions com les de García-Margallo, però també amb les d’alguns militars: extremistes, d’acord; però tot això no deixa de ser significatiu”. Estan creant una espècie de 1936. És molt sorprenent”.

L’agenda oculta

Evans-Pritchard es pregunta com reaccionarà la Unió Europea. I diu: “A Brussel·les crec que intentaran evitar per tots els mitjans haver de pronunciar-se sobre tota aquesta qüestió. Però si al final resulta totalment inevitable, ho faran. I si l’Estat espanyol pensa que Brussel·les es posarà al seu costat per evitar que els catalans exerceixin el dret d’autodeterminació, estarà cometent un altre error de judici”.

Finalment, parla de l’existència d'”una agenda oculta de la Unió, “no a la Comissió però sí en altres parts de la maquinària, que intenta promoure un enfortiment del poder de les regions. I insisteix: “Si a la Moncloa pensen que Europa els ajudarà a aniquilar els catalans, estan molt equivocats. Molt”.

http://www.directe.cat/noticia/245703/sequivoca-greument-qui-cregui-que-la-unio-europea-ajudara-a-aniquilar-els-catalans

Le Monde: ‘L’extrema dreta es manifesta per Espanya’. CNN: ‘Espanya perdrà Catalunya’

Le Monde es fa ressò avui de la concentració espanyolista de Barcelona en el bloc ‘Droite(s) extreme(s)’ i titula que ‘l’extrema dreta espanyola es manifesta contra l’independentisme català’. Els autors de l’article apunten que l’extrema dreta espanyola ha aprofitat la concentració d’avui per tornar a sortir al carrer, i esmenta concretament la Falange, l’MRS i Plataforma per Catalunya. Recorden que la dreta espanyola sempre ha estat contrària a la independència de qualsevol territori i que justament aquest és el pal de paller de la campanya electoral del PP de cara al 25 de novembre.

Per la seva banda, la CNN dóna per fet en aquest article que Catalunya s’independitzarà d’Espanya i de retruc, Espanya perdrà el 20% de l’economia actual. ‘Catalunya –seu de marques globals i de zones d’interès turístic com el FC Barcelona o la Casa Museu Gaudí– representa la cinquena part de l’economia espanyola’, diu, i afegeix que la qüestió independentista ‘arriba en un moment inoportú per al govern de Rajoy’.

La CNN parla amb Salvador Giner i Xavier Sala-Martin sobre l’auge independentista i fa un repàs a la història recent de Catalunya, destacant que des del cop d’estat del 23-F les institucions espanyoles sempre han interpretat la constitució perquè Catalunya no pugui sentir-se còmoda dins d’Espanya. La crisi, la situació financera i la taxa d’atur són qüestions que també han fet créixer la tensió entre Catalunya i Espanya i l’article acaba amb una reflexió de l’economista, que diu que encara que es resolguessin els problemes de finançament, ‘la majoria de catalans continuaria volent el dret de votar per la independència’.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4046913/20121012/le-monde-lextrema-dreta-manifesta-espanya-cnn-espanya-perdra-catalunya.html

La CNN es pregunta: “Perdrà Espanya el 20% de la seva economia?”

Un article de la cadena nord-americana explica els motius econòmics i històrics del sobiranisme

“Perdre el 20% de la seva economia és l’últim que el govern espanyol necessita ara mateix. Però si els que demanen la independència de Catalunya se surten amb la seva, això és exactament el que podria passar”. Ho diu un article a la web de la cadena nord-americana CNN que explica l’esclat del sobiranisme català.

“La qüestió de la independència de Catalunya arriba en un moment inconvenient per al govern de Rajoy”, continua, i explica l’elevat dèficit públic, la indignació al carrer, l’atur, l’austeritat dolorosa i l’elevadíssim cost del deute espanyol.

Segons l’article, economistes del Deutsche Bank diuen que l’agitació política en “una regió tan pròspera” podria ser el catalitzador que forci l’executiu espanyol a demanar ajuda al fons de rescat permanent europeu.

Mas, a remolc del carrer

L’article compta amb les opinions del sociòleg Salvador Giner i de l’economista Xavier Sala i Martín. Giner expressa que una victòria de CiU a les eleccions del 25 de novembre s’hauria de considerar una certesa: “El partit socialista està en plena confusió. [Mas] sap segur que guanyarà”.

Per la seva banda, Sala i Martín opina que Mas simplement està “seguint la gent”, pel que fa a les demandes sobiranistes. “Suposo que les manifestacions massives el van convèncer que la gent ja no volia un tracte financer millor per part d’Espanya. Volen la independència. I va pujar al carro. Mas no lidera. Segueix”.

El text explica la manifestació de l’Onze de Setembre, els motius econòmics darrere de l’independentisme, l’estat de les autonomies i també els motius culturals i històrics: “Després de la mort de Franco, els catalans pensaven que podrien ser part d’un país que reconegués les seves diferents cultures, llengües i nacions. Al principi, semblava possible”, explica, en boca de Sala i Martín. A continuació, parla de la interpretació restrictiva de la Constitució, la sentència del Tribunal Constitucional i la crisi econòmica i social, entre altres fets que expliquen l’independentisme.

http://www.ara.cat/politica/CNN-pregunta-Perdra-Espanya-20-seva-economia_0_790721070.html

Madrid preocupat pels acords entre Edimburg i Londres, el referèndum català en surt reforçat

Rajoy expectant davant la signatura de l’acord entre Cameron i Salmond d’aquest dilluns que permetrà a Escòcia celebrar un referèndum legal


Londres (ACN).- Les negociacions entre el govern d’Escòcia i el govern britànic per celebrar un referèndum d’independència l’any 2014 s’han tancat aquest divendres amb una “conclusió positiva”. Dimarts, Londres ja va anunciar que s’havia arribat a un acord perquè la pregunta de la consulta fos de resposta automàtica ‘sí o no’, i des d’aleshores s’han acabat de resoldre la resta de detalls que quedaven a l’aire, incloent la cessió de poders per celebrar un referèndum legal. “L’acord total, inclosos els termes per l’ordre de la ‘section 30’, passen ara a mans dels primers ministres perquè ho discuteixin i ho aprovin”, asseguren en el comunicat. Tot plegat ha comportat un seguiment especial per part del Govern Espanyol, preocupat per pels efectes que pot tenir davant Europa la demanda catalana de referèndum que és molt més majoritària a Catalunya que a Escòcia.
El primer ministre britànic, David Cameron, amb el primer ministre escocès, Alex Salmond, en una trobada a principis d'any

El primer ministre britànic, David Cameron, amb el primer ministre escocès, Alex Salmond, en una trobada a principis d’any

Un acord que preocupa a Espanya, i que obra la porta a un referèndum a Catalunya avalat per Europa

Dilluns, està previst que el primer ministre britànic, David Cameron, i l’escocès, Alex Salmond, es reuneixin a Edimburg per aprovar i escenificar simbòlicament l’acord. El compromís entre Londres i Edimburg permetrà que Escòcia celebri un referèndum d’independència completament legal la tardor del 2014, amb una pregunta directa de resposta ‘sí o no’. El partit conservador de Cameron ja ha anunciat que farà una campanya “amb tot el que té” per defensar la unió britànica, juntament amb els laboristes i els liberal demòcrates. Els independentistes de l’SNP d’Alex Salmond, amb majoria absoluta al parlament escocès, compten també amb el suport del Partit dels Verds.

http://www.directe.cat/noticia/245510/madrid-preocupat-pels-acords-entre-edimburg-i-londres-el-referendum-catala-en-surt-reforca

Empresaris i alts funcionaris a Wert: “Ets el millor ministre”

Després de la clatellada institucional, Wert rep l’aclamació general al Palacio Real

CARLES TORRAS 

Madrid | Actualitzada el 13/10/2012 00:43

LA FAMÍLIA REIAL MIRA CAP A CATALUNYA<br /><br />
 Tot i l'absència del president Mas, el debat sobre Catalunya va marcar la recepció del Palau Reial. El príncep Felip va fer esforços per treure ferro a l'augment del sentiment sobiranista i va cridar a no fer cas de "l'escuma" creada pels polítics. Tot i l’absència del president Mas, el debat sobre Catalunya va marcar la recepció del Palau Reial GETTY IMAGES

L’esquena del ministre Wert aquest divendres lluïa més que de costum, de tantes mans que hi van aterrar en senyal de suport i admiració durant la recepció al Palacio Real. “Ets el millor ministre”, s’acostaven a dir-li empresaris i alts funcionaris, mentre ell agraïa el gest sense amagar la seva satisfacció per haver acaparat tota l’atenció el Dia de la Hispanitat. El ministre d’Educació va dir que se sentia “orgullós i amb el suport de la resta del govern” i que accepta de bon grat el paper de portaveu de l’espanyolisme en l’executiu central.

En un primer moment, l’acostament del rei a Wert durant la cerimònia de salutació institucional es va interpretar també com un gest de suport reial al ministre per les seves declaracions a favor d'”espanyolitzar els alumnes catalans”. El mateix ministre va contribuir a la confusió al voltant de les paraules que li havia adreçat el monarca. Als periodistes que es van interessar pel sentit del comentari, els va respondre: “Ja us ho podeu imaginar”. Tothom va creure que el rei havia passat a engruixir la llista de nous fans de Wert. Lluny de fer-se enrere, el ministre va insistir a defensar una línia dura d’actuació enfront de les reivindicacions catalanes. La jornada va fer un gir quan la cadena Cuatro va emetre les imatges subtitulades de la conversa entre el rei i Rajoy.

http://www.ara.cat/politica/Empresaris-funcionaris-Wert-millor-ministre_0_790721081.html

Catalan Global Network
CARLES CAPDEVILA | Actualitzada el 13/10/2012 00:00

A la mateixa ciutat des d’on del 1874 al 1881 Artur Cuyàs i Felip Cusachs van editar en català una revista mensual excel·lent, La Llumanera de Nova York , està naixent en aquests moments la Catalan American Business Network. Els seus fundadors, professionals qualificats i entusiastes, instal·lats a Manhattan, han decidit que és el moment d’estructurar una xarxa àmplia i eficient de contactes entre la societat civil catalana i la nord-americana. Amb voluntat d’anada i tornada: fer més internacional la nostra economia i fomentar alhora a Catalunya l’esperit emprenedor de qui no té por al fracàs i exerceix de forma natural la filantropia, tornar part del que reben. Els fundadors se senten cridats a ajudar el país en un moment clau, a ajudar la nova diàspora catalana que es va escampant. Se saben ben connectats al món dels negocis i voldrien fer créixer una xarxa d’ambaixadors molt oportuna. Són persones respectades que poden i volen ajudar les empreses o professionals que apostin per emprendre nous camins i exportar. Des de l’ARA els ajudarem a fer créixer mundialment una Catalan Global Network: oferim el nostre mitjà com a nexe per a les associacions que comparteixin aquest esperit. Us convido a escriure’ns per activar-ho ara mateix. És un nou associacionisme, amb els valors de sempre, adaptat als nous temps i nous reptes. Toca compartir coneixement, idees, contactes, aprofitar l’actiu enorme de gent molt preparada. Les reunions fundacionals a Nova York, liderades per Jaume Soler i Joan Carles Fonoll, les han batejat “the Catalan way” . Sensacional. A mi m’agrada parlar també del nou “Catalan state of mind” , l’estat d’ànim propi que ens fa mirar endavant, il·lusionats des d’una ambició internacional.

El PP de Fabra amenaça de deixar sense validesa qualsevol iniciativa referida al “País Valencià”
Segons publica el diari ‘Levante-EMV’, els partits polítics i les entitats que no utilitzin el terme “Comunitat Valenciana” no rebran cap subvenció de la Generalitat Valenciana
ARA València | Actualitzada el 12/10/2012 19:56
El Partit Popular valencià continua amb la seva estratègia de titllar els partits de l’oposició de catalanistes. Les primeres iniciatives parlamentàries del nou portaveu, Jorge Bellver, estan referides als signes d’identitat valencians i, en cas d’aprovar-se, posarien en dubte la normalitat democràtica del Parlament valencià. Segons publica el diari ‘Levante-EMV’ avui, una proposició no de llei pretén “censurar qualsevol iniciativa parlamentària en les Corts o document presentat davant l’administració que no utilitzi la denominació de Comunitat Valenciana”.

D’aquesta manera, els tres partits de l’oposició no podrien presentar cap iniciativa, atès que en la seva denominació oficial apareix el terme ‘País Valencià’. El mateix diari explica que la proposició contempla que les Corts emetin una “condemna de qualsevol agressió, vulneració o menyspreu que es faci, vingui d’on vingui, a la personalitat diferenciada” del poble valencià, “la seva denominació i demarcació territorial”. És a dir, qualsevol referència al País Valencià o als Països Catalans, per exemple.

Aquesta proposició no de llei afectaria també les subvencions que reben els partits polítics i totes aquelles entitats que facin ús de la denominació País Valencià (els sindicats d’esquerres o les universitats, per exemple). Segons el diari ‘Levante-EMV’, amb aquesta iniciativa parlamentària tota aquella entitat que no adapte el nom a la denominació ‘Comunitat Valenciana’ deixaria de percebre subvencions públiques.

Navarro acusa Ernest Maragall de deixar el partit i el govern en una “situació difícil” per la seva gestió

Redacció Actualitzat a les 21:15 h   12/10/2012

El primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro, retreu a Ernest Maragall la seva actitud i la decisió de deixar el PSC i formar un nou partit.

Navarro ha respost a Maragall i ha assegurat que només hi ha una opció possible a Catalunya si un és socialista, catalanista i d’esquerres: la del PSC. El líder dels socialistes, però, afirma que les persones amb altres ideologies han de fer el pas que ha fet Maragall, és a dir, deixar el partit.

Amb signes evidents d’acritud pels fets, Navarro ha acusat Maragall de marxar del partit en un moment difícil. “Crec que una persona que ha tingut altíssimes responsabilitats en el partit i en l’últim govern de la Generalitat, hauria de ser més conseqüent i assumir responsabilitats. El partit està en una situació difícil i el govern de la Generalitat va acabar en una situació difícil, entre d’altres coses per la gestió de persones com ell.”

A l’entrevista del programa radiofònic “Polièdric”, de Catalunya Informació, Maragall ha respost a aquestes crítiques amb un lacònic “Cadascú és lliure d’expressar-se com vulgui“.

Felipe González
XEVI XIRGO

“Tants anys sentint aquella simpatia per l’expresident i en quatre dies m’ha decebut enormement. I ara li he de demanar que calli”

He de confessar que, malgrat els GAL, malgrat els casos de corrupció que va tenir al final del seu mandat, malgrat els Filesa, els Roldán, els fons reservats, i malgrat moltes altres coses, i malgrat que molts de vosaltres ja em dèieu que no tenia cap sentit, durant molts anys he sentit gran simpatia per Felipe González. Molts anys governant en un període de grans transformacions a Espanya donen per molt. I hem de reconèixer que González –Felipe, Felipe!– té carisma, és un bon orador i té aquella aureola que ja es porta de fàbrica i no es guanya amb els anys. Sempre que he tingut ocasió d’anar-lo a sentir ho he fet, i tinc anotades algunes reflexions i frases seves. Fa dos anys va ser a Barcelona –aleshores tenia 68 anys i ell mateix ironitzava dient: “Estic bé de salut si no entrem en detalls”–, on va fer una conferència durant la qual va recórrer al recurs del gerro xinès, dient allò que els expresidents dels governs són com els gerros xinesos, que tothom els vol lluir a l’entrada però que acaben fent nosa. Tenia raó. Acaben fent nosa. Molta. Sentir-li a dir que “si algú té autodeterminació per decidir el seu futur no és pas Catalunya sinó el poble espanyol”, que “Europa està infectada d’un virus que es diu nacionalisme insolidari” o que “Catalunya mai podrà ser independent” m’ha fet tocar de peus a terra i veure González com un Alfonso Guerra qualsevol. M’incomoda. Suposo que no tant com a Pere Navarro –quin paperàs el del PSC!–, però González, definitivament, m’ha decebut. Em sap greu. I ara només puc fer una cosa, i és passar del plaer d’anar-lo a escoltar a no anar-hi més. I demanar-li, si us plau, que calli.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/584159-felipe-gonzalez.html

L’hora del patriotisme
VICENT SANCHIS
Qui és el darrer responsable de l’excitació nacional dels catalans, TV3 i l’escola, o l’arrogància insuportable dels qui se’n senten amos?

Fins ahir mateix els anhels de la majoria dels catalans –majoria expressada a través dels seus representants– era menyspreada o humiliada una vegada i una altra. Un Estatut legitimat pel Parlament i revisat de cap a cap perquè no infringís la sacrosanta Constitució va ser escatat al Congrés dels Diputats i reduït a cendres per un Tribunal que feia cara de sant ofici. Una proposta de canvi de model fiscal que tenia també un suport parlamentari majoritari no va ser ni tan sols considerada pel president del govern espanyol.
Els dirigents del Partit Popular proclamen, una vegada i una altra, que l’onada sobiranista a Catalunya té dos orígens ben identificats: l’escola i TV3. Si tot això s’explica per un adoctrinament educatiu facilitat per la infame immersió, per què la majoria de la població d’entre 30 i 90 anys també s’ha radicalitzat? Si la quota de pantalla de Televisió de Catalunya mai és superior al 20 per cent i el 80 restant queda abduïda cada dia pels canals privats i públics espanyols, com s’explica que la plaga es propagui a través de la pantalla?
Tots els que ara s’alteren i s’escalden haurien de fer una mica d’exercici mental. Ni l’escola ni la televisió pública justifiquen l’èxit social de l’independentisme a Catalunya. Reduir-ho tot a aquesta explicació, a més de ser simplista, és brutalment injust. Perquè a Catalunya ni l’escola ni TV3 adoctrinen. És encara una de les grans diferències que la separen d’Espanya. La Generalitat pot haver copiat el model d’una administració pública impracticable i desmesurada, però no ho ha fet tot malament.
Potser una de les causes de la revolta de les classes mitjanes catalanes sigui, precisament, el menyspreu i la humiliació a què es veuen sotmeses. Una cosa és aguantar un dèficit públic insuportable i una altra de ben diferent és haver-se d’escoltar, a més, que tot és mentida o encara els insults i els exabruptes dels que en trauen profit. L’auge de l’independentisme a Catalunya marca la fi de la paciència, de la resignació i de la subordinació.
La supèrbia dels que se saben hegemònics per la majoria demogràfica o per la força és tal, que ni tan sols s’han parat a pensar un segon com serien les coses de diferents si haguessin canviat d’actitud a temps. Hi hauria el mateix grau de reivindicació sobiranista a Catalunya si el Partit Popular no hagués presentat el recurs contra l’Estatut d’Autonomia o si el Tribunal Constitucional hagués estat una instància imparcial i seriosa? Hauríem arribat on hem arribat si el president del govern espanyol hagués respost al de la Generalitat que s’estudiaria amb respecte la seva proposta de reforma del model fiscal? Qui és el darrer responsable de l’excitació nacional dels catalans, TV3 i l’escola, o l’arrogància insuportable dels qui se’n senten amos?
La incapacitat per a reflexionar, la insolvència a l’hora de reconèixer els propis errors i excessos, comporten una interpretació maniquea dels fets i alhora impossibiliten una reacció sensata per resoldre les diferències. Per això, els dirigents del PP i una part substancial d’allò que encara en podríem dir poders fàctics han tornat a recórrer a l’amenaça.
En els darrers dies han tornat a desfilar els pretesos arguments de sempre. Els mateixos que Espanya ha brandat cada vegada que ha sentit que “el problema català” prenia massa volada. Amb una actualització dels plantejaments. Ara Catalunya “no se’n pot anar” perquè ho prohibeix la Constitució, perquè la Unió Europea l’expulsaria i perquè tot això provocaria la ruïna dels catalans i mil calamitats més. També, d’una manera o una altra, s’han deixat sentir els sorolls de sabres corresponents.
El grau d’infantilisme dels pretesos arguments arriba a uns nivells insultants. Ahir mateix l’editorial del diari El Mundo –que ha arribat a suggerir una intervenció armada a Catalunya– negava que els casos català i escocès fossin homologables. Per justificar-se l’editorialista plantejava dues grans diferències. En primer lloc, que la unió entre Anglaterra i Escòcia en el segle XVII va ser “voluntària” i “pactada” per una qüestió “dinàstica”. Una manera molt curiosa d’interpretar una història molt més convulsa entre els dos regnes. L’acord, doncs, va ser entre “iguals” i, per tant, es pot suspendre també entre “iguals”. Òbviament aquest no és el cas de Catalunya, que va perdre els seus furs i privilegis per la força de les armes i per “just dret de conquesta”. Catalunya va deixar de ser considerada com a “igual” perquè va ser vençuda i ocupada en el mateix segle XVIII. La derrota, doncs, elimina el dret a ser tractada amb dignitat?
El segon pretès argument és que al Regne Unit no hi ha Constitució i que a Espanya, que sí que en té, aquesta sacralitza la integritat territorial del regne i proclama que la sobirania radica en “el poble espanyol”. És a dir, que, més que un marc legal que consagra drets i que respecta principis democràtics bàsics, la Constitució espanyola és un fre i un dogma, l’instrument que consagra l’hegemonia de la majoria nacional enfront de les minories que es pretén dissoldre i assimilar.
A Espanya ha sonat l’hora del patriotisme. I el patriotisme espanyol no ha canviat gens amb el pas del segles. Continua enganyant amb la distorsió de les realitats i intimidant els discrepants amb la imposició del credo nacional i l’amenaça del recurs a la força. A l’Europa del segle XXI aquest patriotisme ni s’entén ni s’accepta. Per això els qui hauran de sortir de la Unió si volen persistir en el seu estat primari són ells.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/584041-lhora-del-patriotisme.html

Més es va perdre a Cuba
JORDI CREUS

La propagació de la por. ” La isla de Cuba independiente se convertiría […] en una segunda Liberia, que se retrogradaría de la civilización a la anarquía “. ¿Els recorda alguna cosa? I si els afegeixo que “si el ejército espanyol abandonase Cuba, serían las idees sensatas, fecundas, progresistas de Europa las que abandonarían este país, que ha sido el más rico y el más prospero de la América española “. Aquestes frases van ser pronunciades el novembre de 1896 pel llavors president espanyol Antonio Cánovas del Castillo a un periodista del diari francès Le Journal . Com a decorat de fons, una Guerra de Cuba que acabaria donant una estocada mortal al colonialisme espanyol. Ja feia temps que a l’imperi cada vespre s’hi ponia el sol.

Paraules coincidents. Salvant totes les distàncies, que són moltes, no em negaran que aquestes frases han sonat molt actuals, malgrat els 116 anys transcorreguts. I, si no, provin de canviar Cuba per Catalunya, idees sensates i fecundes per Unió Europea i mantinguin les amenaces de la ruïna de la societat i de l’aïllament. Si ho fan així, fins i tot les podrien confondre amb aquelles més recents d’un altre president espanyol: ” Proponer hoy separaciones y quedar fuera de todo, de España y de Europa es un disparate de colosales proporciones y va como un torpedo contra la línia de flotación del bienestar de los ciudadanos “. Amén!

Patrioterisme barat. El temps passa i la història es repeteix novament. Com a mínim pel que fa a la reacció dels poders espanyols davant dels anhels de llibertat dels pobles, ja siguin a una banda de l’Atlàntic o vora les suaus onades de la Mediterrània. Fem memòria: quan l’any 1895 es va produir un nou aixecament contra la presència espanyola a Cuba, des de Madrid es va respondre tard i malament. Inicialment, només amb una autonomia i amb l’adaptació de la política sobre l’illa a la realitat dels nous temps s’haurien pogut calmar el que més tard van ser les bases de suport dels independentistes cubans. Però en la política espanyola una vegada més es va imposar la ceguesa i el patrioterisme barat. Aquell patrioterisme que es proposava guanyar la guerra enviant-hi ” hasta el último hombre y la última peseta “, en paraules del mencionat Cánovas.

El paper de la premsa. Talment com si el temps s’hagués congelat, aquesta política prepotent va comptar amb grans suports arreu de l’Estat: els caps de l’exèrcit, la cúpula de l’Església, l’oligarquia castellana, un bon nombre d’industrials catalans amb negocis a l’illa -no me’n consta cap dedicat a l’edició, tot i que sí que podria mencionar antics traficants d’esclaus amb cognoms de polític actual- i la majoria d’una premsa que parlava dels mambís cubans com si fossin la reencarnació de Satanàs. Com deia El Correo espanyol, ” esta nación de héroes y de mártires, de caballeros y de cristianos, es como ayer la España de las grandes conquistas […] , la España de Lepanto y la del Dos de Mayo “. Línia contínua entre el ” Dios es español ” del comte duc d’Olivares, el ” España martillo de herejes, luz de Trento, espada de Roma… ” de Menéndez Pelayo i el més recent ” A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntat libérrima, el idioma de Cervantes ” de Joan Carles I el Caçador.

Amb la cua entre les cames. La realitat, però, va ser que tota aquesta dialèctica no li va servir a Espanya per conservar Cuba. Ni tampoc tenir el trist honor d’haver creat els primers camps de concentració moderns per acabar amb les bases de suport dels independentistes. Ni tan sols atorgar l’autonomia a l’illa quan l’arròs ja feia temps que s’havia covat. No. Aquell 1898 Espanya va haver de marxar amb la cua entre les cames no només de Cuba sinó també de Puerto Rico i Filipines. La crisi econòmica, social i política -i també, òbviament, la psicològica- es va accentuar a la Península, i la Restauració, el sistema polític creat dues dècades abans, va entrar en una llarga etapa d’inestabilitat. Aquesta és, però, una altra història.

http://www.ara.cat/premium/opinio/Mes-perdre-Cuba_0_791320893.html

Somnis tràgics
ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL

Prenia un cafè en un ateneu madrileny quan vaig parar l’orella: a la taula del costat quatre tertulians debatien sobre el cas català. Si hi ha un Madrid obert i tolerant és aquest, el dels ateneus populars i alhora il·lustrats. Aquells homes tenien gust, bon gust; to, bon to; sentit, bon sentit; humor, bon humor. Adorables. Em va commoure que en cert moment es referissin a les aspiracions sobiranistes com a ” sueño trágico “. Hauria volgut aportar-los una opinió qualificada perquè fa vint anys que porto un diari sobre els meus somnis nocturns.

Els somnis tràgics poden dividir-se en diverses categories. El que més sovinteja (la matèria onírica té aquestes paradoxes) és el tragicòmic. Com aquest: sóc en un carrer qualsevol quan algú em dispara i fuig. Caic, ferit de mort. Un metge que passa per allà ho ratifica: la bala m’ha traspassat el cor, només em queda un minut de vida. Mentre somiem, tot el que vivim té un perfecte sentit de la versemblança. Així, quan somio que m’estic morint em sento com si m’estigués morint de veritat. En el somni faig un repàs llampec de la meva vida i em dic: “El Judici Final era això”. I és terrible. Perquè els creients sempre seran jutjats per un Déu, el que sigui, mentre que els lúcids i agosarats hauran de patir una fiscalia infinitament més cruel: la d’ells mateixos. L’amable metge del somni em presta el seu telèfon: ¿no voldria fer una última trucada? Semblava just que abans d’abandonar aquest món parlés amb qui m’hi havia dut, així que truco a la meva mare. Li explico la tragèdia. Ella m’escolta. I després d’un llarg silenci em pregunta: “I ara què faré, amb el caldo?” Per morir-se.

Una altra tipologia dels somnis tràgics són els consolatoris. Un somni consolatori típic és aquell que té un escalador després de fracassar pujant una muntanya: a la nit somia que fa el cim. Vet aquí el somni consolatori més tràgic que he tingut mai: celebro les noces d’or del matrimoni amb una actriu. En la vida real només l’havia vist al teatre, i gràcies. Però en el somni havíem viscut junts tota una existència i ja érem vells, cosa que no entristia, al contrari; cadascuna de les nostres arrugues parlava d’una biografia comuna. Quan sortim de l’habitació m’adono que som en un vaixell que navega. Al fons ja s’albira una platja crepuscular. Però allò, que fins i tot somiant entenc que significa l’extinció, no intimida, només consuma. La tragèdia és que aleshores em vaig despertar: tota aquella felicitat no havia estat mai viscuda. I amb un afegit terrorífic: aquell mateix dia, per motius que no vénen al cas, havia quedat per fer un cafè amb l’actriu! La vida de vigília sempre és més tràgica que l’onírica: com era previsible em va donar carabasses. Una carabassa monumentalment gran, una carabassa més gran que l’Everest. Una carabassa tan i tan gran que des d’aquell dia qui mira la Terra des de l’espai veu un planeta en forma de vuit. Oh, horror infinit dels somnis tràgics!

Somien els individus, somien les societats (és que pot existir un inconscient que NO sigui col·lectiu?) i somien els animals. El meu gat, que es deia Trotski, patia malsons quan el dòberman del veí intentava assassinar-lo. Ho podies saber per l’agitació del cos adormit: moviments fulgurants del caparró, urpes retràctils esteses. Pobre Trotski. Hauria volgut despertar-lo, per estalviar-li l’horror, però tenia unes ungles massa esmolades. Un dia, per fi, el dòberman me’l va matar. L’endemà vaig premiar-lo amb una salsitxa farcida de verí per a cargols. (Per algun motiu ignot els gossos ensumen els mata-rates però no els pesticides anticargols.) Sempre m’he penedit d’haver-lo matat el dia després i no el dia abans.

Sí, vaig pensar que hauria de matisar alguns detalls als senyors de l’ateneu. Dir-los que, en realitat, els somnis autènticament tràgics tenen menys a veure amb el somiar que amb el despertar. La tragèdia és somiar que t’ataca la Bèstia, i que aquells que t’estimen no t’estimin prou per despertar-te. Tragèdia és saber que els nostres somnis són tan impossibles que no somien amb el cim la nit després, si no la nit abans. Tot somia. Somien els homes i somien els països. Alguns països somien que són europeus, pròspers i poderosos. Però un dia, ai las, el somni s’acaba, perquè fins i tot els països desperten. Oh, sueño trágico ! Ho admeto: no vaig poder resistir-m’hi i vaig dir tot això a aquells homes bons. No em van interrompre, perquè eren bons homes, i al final ens miràvem amb aquesta mirada imponderable i estupefacta d’alguns somnis, una mirada més trista que el desamor. I ens preguntàvem: qui s’ha de compadir de qui?

http://www.ara.cat/premium/opinio/Somnis-tragics_0_791320887.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s