De la Regió a la Nació

Les gesticulacions del President de la pseudo Région Languedoc-Roussillon tenen qualcom de patètic. Una plana sencera de l’Indépendant pagada amb les nostres butxaques per llançar una petició en defensa del seu feu, la presentació a l’assemblea d’ una moció en el mateix sentit, unes declaracions per dir que de tota manera una petita regió com la seva podria sempre passar convenis amb les magnes regions veïnes, etc, etc.

Ara bé podem comprendre el seu nerviosisme. Desprès d’algunes manifestacions de desobediència a les instàncies parisenques del seu partit (hom es recorda que en fou exclòs un moment) ultimament havia fet bondat i li havien fet empassar algunes colobres. Entre altres, a les eleccions municipals de Perpinyà, la renúncia sense condicions del seu candidat el diputat Jacques Cresta a presentar-se al segon torn de les eleccions quan al primer torn havia tingut el nombre de vots suficients per a mantenir-se. París considera haver àmpliament pagat aquest petit esforç : la seva amiga, la Ségolène Neuville fou propulsada del dia a lendemà a un càrrec de Secretari d’estat al govern i al diputat Cresta li van confiar un report sobre la creació a Montpeller d’un organisme de recerca a vocació internacional. Però l’ingratitud és el privilegi dels forts.

La tecnoplutocràcia parisenca de la qual forem ja víctimes una primera vegada fa més de trenta anys amb la creació de la dita Région torna a plantejar el tema de l’ordenació territorial. Tenen el projecte de reduir d’almenys la meitat el nombre de regions : de 22 passaríem a una desena Per estalviar diners publics, diuen.

Per nosaltres és el moment de dir PROU ! Els hi hem de dir  als de París i als de Montpeller i demà si convé als de Tolosa o d’allà on sigui

  1. Que els catalans d’aquest ban de la ratlla constituim una minoria nacional sobre el nostre territori històric és a dir l’antic « comtat de Rosselló » i el que van anomenar des de París « el país adjacent de Cerdanya « .Sem una minoria nacional en el sentit del dret públic internacional perquè la major part de la nostra nació pertany a un Estat veí o – cas de demà – perquè constitueix un Estat veí
  2. Que, com a minoria nacional, tenim uns drets irrenunciables , imprescriptibles i oposables a l’Estat francès, drets reconeguts per totes les nacions democràtiques. Aquests drets són, entre altres, en el nostre marc territorial :
    • el dret a tenir unes estructures politiques pròpies amb els poders necessaris pel plé desenvolupament de la nostra personalitat col.lectiva
    • el dret a l’oficialitat de la nostra llengua.

  3. que l’organització política de l’Estat passat i actual representa la negació total i absoluta d’aquests drets
  4. que , en conseqüència, demanem l’empara de la comunitat internacional i dels nostres germans al sud de la ratlla
  5. que, perquè la legalitat internacional i la legitimitat són nostres nos organitzarem de tal manera per a permetre que el dret prevalgui, el més aviat millor, sobre la força.

Miquel Mayol

One comment on “De la Regió a la Nació

  1. La segona meitat del text és interessant per a fomentar la reflexio. Nogensmenys me sembleria util precisar alguns « pressuposats » com per exemple aquest sentit del dret públic internacional pel terme de minoria nacional… ho lamenti molt de pas tenir coneixements en dret internacional (pero bé, estem nombrosos en aqueix cas!) i doncs m’hauria interessat de cercar en quin text onusia (onusenc?) se pot trobar precisions sobre aquesta nocio de minoria nacional… i sobretot si a jo com a nord-català « me sona » aquesta nocio de dret.
    La vostra argumentacio pero, me posa una mica incomoda perquè me sembla que sobretot fa referència a la legalitat i no gaire a la legitimitat…ara bé, el repecte de la legalitat ara és sobretot l’argument del mateix Rajoy, justament per anar en contra del dret a decidir, el qual me sembla molt més ben defensable gràcies a la nocio de legitimitat…
    I pel cert, parlant de legitimitat, ne’s conscient la gent de Catalunya nord que constitueix una minoria nacional??? M’hauria encantat aixo! Pero quan lleigexi aquest text m’ho sembla que no parla pas de la mateixa Catalunya nord que la que jo conec…
    enfi bé, bon coratge en tot cas, i visca Catalunya!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s