QUE HI FA CATALUNYA NORD A L’ ANC?

Per què Catalunya Nord per la Independència?

El debat que hem obert és ben viu. I cada dia és més ric. Però hi ha una  objecció molt estesa entre els catalans del nord, la més perniciosa. És una objecció que no s’ expressa en mots…  s’ expressa amb una mitja rialla i amb un gest d’ escepticisme cansat, quan no és de llàstima envers aquests  somiatruites…

La frontera interior

Si Catalunya esdevé independent, i ara ja està en camí ; si hi arriba sense la nostra participació, sense la nostra petita empenta, sense la nostra presència per modesta que sigui… haurem instal.lat per sempre més la fractura i la frontera. No la que ens han imposat sinó una de molt més pregona i definitiva : la fractura de l’ assimilació assumida, de la dimissió declarada, la fractura de la mitja rialleta que de fet és la fractura de la indiferència. La fractura i la frontera interior ! (« El desig i la impotència »)

El nostre mapa  comú 

Si Catalunya esdevé independent, i ara sí que està en camí ; si hi arriba i nosaltres no hi sem per dir que existim,  tindrà amb nosaltres la mateixa relació que hi  tenen ara molts catalans : un cop passada la frontera parlen francès. Entren a França. Entraran a Catalunya Nord ignorant que el “seu” estat independent va néixer aquí. Escriuran el correu comercial cap a Catalunya Nord, en francès. Els panells de les carreteres diran « França »… i  faran els mapes de Catalunya sense que hi aparegui Catalunya Nord. No hi serem en el mapa mental, no hi haurà mapa comú. (« Volem sortir al mapa !»)

La batalla internacional

Per tal que Catalunya esdevingui independent, cal fer ara una feina de coneixement i de reconeixement internacional, sobretot a prop dels veïns (França) i de tota la Unió Europea (que serà decisiva en el procés d’ independència). No creus que en aquesta tasca hi tenim coses a dir i a fer ? No creus que els francesos, d’ aquí i de fora,  necessiten informació que contradigui la propaganda ? Nosaltres volem utilitzar la nostra situació geogràfica i cultural per participar en aquesta feina.

El combat ideològic

Des del tractat dels Pirineus, l’ estat francès ha planificat , a més de la guerra bruta, una guerra ideològica per fer creure que els seus valors i llengua són superiors als nostres, que l’annexió era una « chance » que nos donaven. El mateix esquema colonial que utilitzaven al Senegal o a Algèria…

La nostra feina consisteix a desconstruir aqueixa ideologia, a mostrar com n’ és de perniciosa : De França no nos ha vingut la Llibertat sinó  el lliberticidi !  No nos ha vingut la Igualtat sinó l’ igualiarisme que talla el coll a la diferència. No nos ha vingut la Fraternitat sinó un exèrcit que nos ha tallat dels nostres germans del sud. I és aqueixa  mateixa guerra ideològica que els fa confondre estat i nació. Que els fa confondre llengua, dialecte i patués. Que els fa menysprear tot el que no ha sortit d’ aquesta república confiscada.(« La llengua de la llibertat »)(« Carta oberta a Christian Bourquin »)

El combat per la llengua comuna 

La llengua és la nostra ferida més íntima i la nostra lluita més alta! Sense ella no sem res. La gent d’ aquí se diu i se sent catalana. Però el pas del temps, de la repressió i de la propaganda han trencat la transmissió familiar de la llengua. Per fer-la tornar necessitem una presència massiva de la llengua sobretot a l’ escola i en els mitjans de comunicació. Aquest serà un dels nostres objectius prioritaris i la Catalunya independent serà determinat per l’ electroxoc que provocarà i per els mitjans que ens podrà facilitar. Però des d’ ara, la  nostra feina és la de refer els teixits neuronals entre ser català i el parlar català. Entre ser català, parlar català  i ser lliure. (« Les engrunes i les formigues ») (« Mandònia era bilingüe »)

Un camí difícil

Catalunya ha decidit que la dependència no era un camí de futur. Dependència d’ Espanya…. o de França ! D’ una manera o altra, nosaltres també estem en camí… Fins a on ? El més lluny possible de la situació actual que és de dependència total !

Però no creiem pas que això serà fàcil ! No creieu pas que això del sud se farà sense llàgrimes. La guerra bruta serà ferotge.  Els qui coneixem els estats jacobins sabem de què són capaços ! Aquest procés necessita tots els catalans conscients i decidits ! Si això falla serà també per culpa nostra ! (« Modèstia i radicalitat »)

Hi faltes tu.

Alguns hi venen per raons històriques o sentimentals, altres per raons purament ecnòmiques, altres per les dues  alhora. Però en aqueixa primera etapa se tracta de reunir els convençuts. Sense diferències politiques ni ideològiques. De manera complementària amb la feina que ja se fa per la llengua, la cultura i el país. Després haurem d’ anar a cercar els altres. Junts podrem fer tot això que hem dit, i algunes altres coses que estem preparant… i  també, tot això que tu ara estàs pensant.

Com més forces, més objectius concrets que podrem realitzar. Ja sem uns quants que hi treballem. És obert. Encara hi faltes tu

Francesc Bitlloch

Advertisements

4 comments on “QUE HI FA CATALUNYA NORD A L’ ANC?

  1. Francesc Bitlloch, us equivoqueu, això no serà pas la independència de Catalunya. Serà la independència de la Catalunya Sud. “Catalunya” és Catalunya Nord + Catalunya Sud. Gràcies per no oblidar la nostra catalanitat perquè en totes les entrevistes que podem sentir aquí parleu de “Catalunya” i no de Catalunya Sud.

  2. Joan, també us equivoqueu, això no serà pas la independència de Catalunya. Serà la independència d’una comunitat autònoma espanyola amb un territori que coincideix en part amb la antiga nació catalana, de Fraga a Maó i de Salses a Oriola. Però millor això que no res…

  3. Aquest qui signa l’article damunt dit (que és força més que un simple “article”), aquest amic és propiament genial. Mai, fins ara, no he llegit una anàlisi tan ben feta i exacta, un desenvolupament tan ben compost i pedagògic, amb una tal demostració de SENY (la qualitat primordial per un català), de fina SENSIBILITAT (sense la qual res d’humà no val), i de CULTURA (autèntica, és a dir: que “en sap molt” i que està ben païda). Bravo! Tenim aquí un text antològic. Per guardar.
    Amb allo de la “llengua”, que se’m permeti d’afegir uns detallets de lingüista.
    Històricament, com ho diu en Francesc, l’estat català va nèixer aquí, i també aquí és a on va sortir primer el català (ja que: llatinitzats primer com hem estat, aquí és on primer el llatí va evolucionar fins al català).
    I, etimològicament, a partir de la fòrmula que empraven els llatins: “Nationes sive linguae”, “les nacions o les llengües”, ja veiem que la llengua és inseparable de la idea de “nació'” (=en el sentit derivat de “gens”, de poble) i també en el sentit primer de “naixença”.
    R.P.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s