Gràcies

Diumenge vam esborrar frontera!
La frontera mental dels catalans ja no hi era!
Aquesta és la victòria més sonada!

Diumenge La Jonquera era una festa.
Hi havia gent gran: vells, amb els ulls esbatanats i incrèduls…
Joves amb els ulls il.lusionats i decidits.
Pares amb mainada a les espatlles…
Aquesta és la nova cara de l’ independentisme!

Els companys de l’ Empordà, del Gironès i de més avall
han fet una feina espectacular amb empenta i alegria.
Els motards independentistes han fet brunzir llurs motors
i han escampat el missatge de la llibertat.

L’ ANC assumeix un acte a la frontera
perquè té sentit de la història: El nostre país va néixer a cavall del Pirineu.
En aquesta frontera absurda hi van morir molts patriotes.
I molts altres hi van trobar l’ exili en moments molts durs de la nostra història que no hem d’ oblidar mai.

L’ ANC ha organitzat aquest acte perquè té visió de futur:
perquè ha dit així fins on volem anar, encara que sigui per etapes.
Ha dit qui sem, és a dir de qui parlem quan diem NOSALTRES.
Ha dit el nostre mapa.
I ha dit que el dia de la independència no serà un final sinó un començament.

Les caravanes i les famílies i els catalans de peu
han vingut del nord, han vingut del sud,
de terra endins i de mar enllà
perquè no creiem en cap frontera que no sigui llibertat!

Diumenge, a la Jonquera, hi havia els vells independentistes
i els nous independentistes
conscients que per guanyar hi hem de ser tots.
Vam trobar a faltar alguns companys que no ho podran viure.
Vam pensar en el Cala i alguns altres, i els vam homenatjar.

I nosaltres hem vist de més aprop
que el camí cap a la llibertat ens concerneix també,
que ens fa més forts, que ens fa més lliures
i que reuneix cada dia més catalans del nord
que diuen amb nosaltres:

CATALUNYA NORD TAMBÉ ÉS CATALUNYA!

Intervenció de la Blanca Serra

I encara més fotografies

Catalunya Nord també és Catalunya

3 comments on “Gràcies

  1. Sort que hi era, que he pogut ser-hi! Acte cabdal! dia històric, que fa història, la nostra història. Sí que em sento catalana com “l’abercoc se sent albercoc perquè no és préssec”! Endavant, germans: Ja estem a punt d’aconseguir la nostra fita: la INDEPENDENCIA !!!!
    Renada Laura Portet, rossellonesa (de la Catalunya vella !, l’antic Comtat de Rosselló), escriptora en llengua catalana i Creu de Sant Jordi (bé m’ho cal dir!)

  2. Cada vegada que visc moments com els de diumenge o llegeixo cròniques vom le que n’heu fet des de Catalubya Nord em vénen les llàgrimes als ulls, m’emociono! Sento que som un sol poble.

    Una abraçada ben forta!

    Àngels Folch i Borràs

Deixa un comentari