Vint anys sense Gilbert Grau

Manifestació 2014

gilbert-grau-1980Vint anys sense Gilbert Grau

Senyores i Senyors,
Benvolguts Amics,

Enguany fa setenta anys que Julià Gual en presència de Joan Alavedra i de Pompeu Fabra inaugurava la llapida comemmorativa devant la qual estem avui presents. Setenta anys han passat i els catalans venen encara fidel inclinar-se devant aquest modest monument!

Com ho fem de tradició, observarem ara un minut de silenci en record del President màrtir Lluís Companys i de tots aquells que han lluitat o que s’han sacrificat per la llibertat de la desgraciada terra! 

Vint anys sense Gilbert Grau

Fa vint anys, el 7 de setembre de 1994, moria a Elna a causa d´una aturada cardíaca als 72 anys Gilbert Grau i Salvat. Fill d’una antiga família d’empresaris il·liberencs, va ser un destacat activista catalanista i polític.

Com en Jordi Barre, Gilbert Grau ha viscut la deportació forçada a Alemanya pel Servei del Treball Obligatori. Aquesta experiència traumatitzant va enfortir la conscièn­cia de la seva catalanitat.

El 1959, Gilbert Grau i Jordi Barre col·laboren a l’obra teatral de l’Esteve Albert, Pyrene. Grau esdevé director del Grup Artístic i Cultural Pyrene d´Elna. Més tard, és un dels impulsors de la Flama del Canigó. Amb en Josep Deloncle en farà una eina de conscienciació nacional. La flama portada al Coll d’Ares el 1966 va llavors esdevenir el símbol d’unió dels Països Catalans.

Una cosa que s’ha una mica oblidat avui, Gilbert Grau amb la seva família van treballar durant cinc anys a la restauració de la Capella de Sant Llorenç del Mont a Argelers de la Marenda. La van salvar de l’enderrocament total. Va iniciar després el mateix treball al Priorat de Santa Maria del Vilar a Vilallonga dels Monts dins el massís de l’Albera.

Va organitzar «Diades comarcals» a Alenyà i Elna, trobades de joves i acampaments. La seva preocupació pel catalanisme es va també traduir per una intensa activitat corresponsal.

Al final dels anys seixanta, fa el pas entre el catalanisme cultural i nacionalisme català. Manté contactes contactes amb destacats personatges del Principat els anys posteriors a les guerres. El 1967, fundà el Comité pour l’Union des Deux Catalognes, moviment semi-clandestí. Sabem ara que va ser denunciat per això a la policia francesa (i de retruc, espanyola) per un cert Josep Tarradellas…

Durant els darrers anys del regim franquista, desenes de joves refugiats van passar «Ca’ls Grau» a Elna al Camí Reial. Aquesta casa era un dels vivers de la identitat catalana de la nostra regió.

Entre 1968 i 1969, anima el Comitè per a l’Estatut Particular del Rosselló gairebé contra tots els polítics de la regió.

Davant el fracàs del Comitè, crea el 1972 l’Acció Regionalista Catalana (ARC), una organització política regionalista. Amb un altre grup, l’Esquerra Catalana dels Treballadors, l’ARC és històricament el primer partit autòcton a la Catalunya del Nord.

Els 16 i 17 de novembre de 1973, participà activament al congrés de de la Internacional Federalista europea a Verona. Invità el PFE a prendre consciència del fet català, insistint sobre l’aport cultural extraordinari de Catalunya a Europa. Seguidament fonda i presidí el Partit Federalista Europeu de Catalunya (Països catalans (PFEC) que reivindicava el dret inalienable del poble català a un destí polític propi i la unitat dels Països Catalans en el marc d´una Europa federal.

És presenta a les eleccions de 1973 pel parlament francès amb l’ARC i el PFEC al districte de Perpinyà-Ceret per obtenir una autonomia pel Rosselló fora de la Regió administrativa del Llenguadoc imposada per París. Va obtenir 2 314 vots, sigui 2 %.
Tota la seva activitat militant es va parar bruscament seguidament a una greu malaltia.
Fa alguns mesos, hem tingut la desagradable sorpresa de llegir una noticia biogràfica al propòsit seu que ens ha deixat molt perplex…
Encara avui queden gent obnubilats per una visió jacobina del món, una Weltanschauung maniquea i absurda. Com a patriotes, tenim el deure de contestar a les elucubracions d’aquests individus i restablir la veritat.
El paper històric d’en Gilbert Grau a la Catalunya del Nord va ser excepcional. Contra una situació folklòrica nostàlgica va clarament i públicament afirmar la identitat nacional catalana.
La seva lluita s’escriu dins el context de les preses de consciència nacionalitàries de la seva època al marge dels partits francesos pretesament progressistes, tapadores ideològiques del xovinisme francès. En Gilbert Grau era realment un esperit lliure denunciant sense complexe els mites del jacobinisme francès de dreta o d’esquerra.
Va continuar l’obra encetada per l’Alfons Mias abans guerra. Per Mias, el pan-catalanisme era purament sentimental, cultural i apolític. Amb Gilbert Grau hem entrat dins l’era d’un nacionalisme català modern i polític. Podem dir que va ser el primer nacionalista de l’època moderna a la Catalunya del Nord.

Joan-Pere Pujol 18 d’octubre de 2014

Missatge d’en Pere Mateu (17 d’octubre de 2014)

Autoritats, Companyes, Companys,

Aquest 18 d’octubre hi ha varis actes i encontres, que fan que no puc ser present a l’homenatge a Gilbert GRAU.

M’hauria força agradat ser-hi present ja que Gilbert GRAU a estat el meu mestre en el catalanisme actiu. És gràcies a ell que vaig descobrir tot un món desconegut de la lluita cultural i política en defensa dels nostres valors catalans, gràcies a ell que vaig ser curiós de la nostra història arraconada, gràcies a ell que vaig ensenyar-me sol i lluny del país la nostra llengua.
És també gràcies a Gilbert GRAU que vaig tenir el vehement desig d’implicar-me en el nacionalisme polític català.
Si no s’ha dit, recordaré que a la seva casa tota la seva familia participava de les activats i que és el Gilbert GRAU que va fundar el Partit Federalista Europeu de Catalunya – Països Catalans.
Sí! Gilbert no he res descuidat. T’agraeixo tot el que m’has ensenyat i saludo un patriota que tenia una gran i clara visió de Catalunya i Europa.

Missatge del Foment 11 de Setembre

Fidelíssima Vila de Perpinyà,  15 d’octubre del 2014

El Foment s’adhereix Companys  i al malaguanyat patriota rossellonés Gilbert Grau, actes convocats per l’associació Alfons Mías.

Companys ha mort pel país.  Amb  la independència que havia proclamat i que tan anhelava.  farem enfi la revisió de la mascarada de procès que el va condemnar a mort i que els actuals successors de Franco s’han negat fins avui a fer.  Aleshores, però només aleshores,  el President-màrtir descansarà en pau.  És un encert d’associar enguany Gilbert Grau a aquesta commemoració. En un moment on els patriotes catalans rossellonesos es podien comptar amb els dits d’una sola mà, Gilbert fou un capdavanter de la resistència a l’assimilació francesa.  Ja als anys 60 del segle passat havia denunciat el sistema de tipus colonial que nos aixafava.  Gilbert era de la fusta del President-màrtir i va lluitar tota la seva vida per la dignitat de la seva terra. L’un i l’altre són exemples dignes de recordar.  Visca el Rosselló, visca Catalunya, visquin els Països Catalans!

Miquel Mayol

Intervencions i adhesions
Mònica Garrigue-Auzeil, primera tinent del batlle d’Elna (delegada a la Cultura, Patrimoni i Comunicació), Terenci Vera Grau, Daniela Grau Humbert ; adhesió de Ramon Torra en nom de Tradifoc (Manlleu).

Anuncis

One comment on “Vint anys sense Gilbert Grau

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s