Recull de premsa: DUES ANIMACIONS SORPRENENTS

Vilaweb recull, avui,  dues animacions trobades a la xarxa. No us les perdeu!

 L’autor d’aquest vídeoPedro Miguel Cruz, mostra de manera ben original l’auge i declivi posterior dels quatre grans imperis marítims al llarg dels segles XIX i XX: el britànic, l’espanyol, el francès i el portuguès. Per mitjà de bombollesque xuclen territoris o n’expulsen, el vídeo posa l’èmfasi en la descomposició de tots aquests imperis. I aquest altre mapamundi, en format de GIF animat, permet de visualitzar la caiguda de l’imperi colonial espanyol, des de 1581 fins ara i una mica més enllà…

Animació del declivi colonial espanyol

DEFENSEM LES FILERES BILINGÜES!

Amb l’ esforç i la paciència de molts, hem obtingut engrunes.
Però el que tenim és, ara,  un patrimoni col.lectiu!


La Inspecció acadèmica dels Pirineus Orientals ha decidit tancar l’any vinent un dels dos “postes” de conseller pedagògic de català.  Aquesta decisió tindrà conseqüències nefastes a curt i llarg termini a nivell de:

  • l’acompanyament de 34 classes bilingües sobre dues circumscripcions (més o menys 800 alumnes)
  • la formació dels estudiants admesos al “concurs” de mestre bilingüe
  • la formació continuada dels mestres
  • la formació dels intervinents de català contractats per l’APLEC dins 80 classes, és a dir uns 1900 alumnes concernits
  • el seguiment dins les classes
  • l’elaboració de material en català
  • la implementació de projectes en català
  • i l’obertura d’altres línies bilingües dins les escoles, la qual cosa demana un llarg treball de terreny

No acceptem el desmantellament de l’ensenyament del català! Fem un CLIC per enviar aquest correu a:

El Rector, l ‘Inspector, el Mediador de l’educació “nacional”, Christian Bourquin President de la Regió i Hermeline Malherbe Presidenta del Consell General

Continua llegint

25 DE FEBRER:

(cartell dibuixat per Ramon Oliveras)

Acte de presentació de

l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC)

i de CATALUNYA NORD PER LA INDEPENDÈNCIA

el 25 de febrer a les 5 de la tarda

al Casal de Perpinyà, 23 avinguda del Liceu

que comptarà amb la participació de : Continua llegint

EL QUE ENS FA CATALANS ÉS EL CATALÀ

Joan-Pere Sunyer, (Clairà1943) és un poeta nordcatalà i col·laborador a Ràdio Arrels, on dirigeix el programa de poesia diària ‘Instants Poètics’, dins el programa conduit per en Berenguer o Bringuet Ballester, ‘Radio Matins’. Escriu en català des del 1965. Des del 1997 ha exposat, en diferents indrets de la Catalunya Nord, els seus Poemes tridimensionals. Ha actuat en lectures de poesia i recitals poètics. Conjuntament amb el ceramista Albert Drouot va fer una prova de poemes estampats sobre plaques de ceràmica “raku”, i amb el músic Maties Mazarico ha musicat un recull poètic titulat Cants i versos a Maria del Mar. Va passar molts anys com a mestre d’escola i adjunt d’alcalde d’una vila prop de París. Durant aquest temps va participar en un grup de recerca-acció lingüística sobre la didàctica de la producció de textos, treballs publicats amb el títol de Former des enfants producteurs de texte, amb el Groupe de Recherche d’Écouen (Hachette, 1988).

Ha publicat, entre altres coses, el recull poètic Instants (Girona: CCG Edicions, 2004), amb prefaci de Jordi Pere Cerdà i il·lustració de coberta de Jordi Rodríguez-Amat. (Viquipèdia)

Les respostes de Joan-Pere Sunyer

-Com veus l ‘estat de la llengua a Catalunya Nord? Com veus l ‘evolució actual?

Segur que s’ha progressat i podria testimoniar d’aquest avenç el creixement de les fileres bilingües a les escoles púbiques i el nombre d’alumnes a les escoles catalanes (Bressoles i Arrels). Sembla que el català sigui més (una mica) visible a l’espai public : retolació, diaris, associacions. No parlo aquí del nivell lingüístic d’aquesta presència que, desgraciadament… -només mirar a l’Indépendant!  I perquè la gent que manifesta tanta bona bona voluntat es creu que demanar un poc d’ajut els faria baixar alguns graons en aquesta escala de la recuperació de la llengua on tots anem pujant? Continua llegint

FONT-ROMEU DENUNCIA EL TRACTAT DELS PIRINEUS i demana sortir de França

Recull de premsa: (notícia de Vilaweb)

Dimarts  07.02.2012  15:03

El detonant és la supressió de places d’ensenyant · El batlle convoca a la tarda en protesta un consell municipal a la intempèrie


Jean-Louis Demelin, batlle de Font-romeu.

Font-romeu (Cerdanya) està en peu de guerra per la decisió de la inspecció d’acadèmica francesa de suprimir una plaça d’ensenyant a l’educació pública el curs vinent, la tercera en quatre anys. La notícia arriba quan el municipi ja havia invertit quatre milions d’euros en la construcció d’una nova escola. La protesta contra l’arraconament a què diuen que els sotmet l’estat francès s’ha amplificat ara amb l’anunci del batlle, el conservador Jean-Louis Demelin, de celebrar avui a la tarda el consell municipal al lloc on s’aixeca el nou centre, denunciar el tractat dels Pirineus de 1659 i defensar la integració simbòlica de Font-romeu a la veïna Llívia. Continua llegint

ÉS IMPRESCINDIBLE QUE CATALUNYA SIGUI INDEPENDENT PER LA SEVA SUPERVIVÈNCIA

Per la llengua i per la identitat, una qüestió de vida o mort.


Carles Sarrat

Parlem amb Carles Sarrat:  Nascut a Prada de Conflent.  Escola a Prada i Perpinyà. A finals del primari va marxar viure amb la seva família a París d’on va tornar als 35 anys. Va ser llibreter i, posteriorment, va participar a la fundació i va dirigir les diferents edicions nordcatalanes del setmanari El Punt fins al seu tancament al 1997. Des d’una vintena d’anys anima el grup Blues de Picolat (veu, guitarra, autor i compositor) que continua actuant, sobretot a Catalunya Sud. A més de la música, continua algunes activitats de redacció, de traducció i d’il.lustració de llibres. Viu a les Alberes.

Com veus l ‘estat de la llengau a Catalunya Nord?
El reconeixement del català a la senyalització pública ,en alguns espais d’informació o de manera institucional és un avenç simbòlic pel reconeixament de la nostra catalanitat.

La llengua parlada, ella, la veig sense futur. No em crec les enquestes que donen unes xifres elevades de suposats catalanoparlants.

Compten com a catalanoparlants gent que saben dir “Adiu, Feliu” o cridar “Ollada!” a l’estadi. La realitat -almenys la que veig jo- és totalment diferent. Si no vius en l’àmbit “catalanista”, del català gairebé res, excepte una part de la gent gran dels pobles.

El català s’està morint i es morirà perquè no hi ha més transmissió familiar, excepte a dintre de la nostra “tribu”.

Aprendre una llengua  a l’escola o al liceu no en fa una llengua pròpia. Molt bé que joves l’aprenguin però, de fet, la utilitzaran com una llengua estrangera més. És conegut també que, des d’alguns anys, la llengua del pati a les escoles catalanes no és més exclusivament el català com fa vint anys. El fet que bastant nouvinguts -els famosos “nouveaux catalans” d’en Bourquin- posin els fills a l’escola catalana és simpàtic, però res més que simpàtic. No ens il.lusionem.
A més i sobretot, estem completament submergits pels nouvinguts. Quin grau de catalanitat hi ha en un supermercat de barri o d’un poble (el local, els productes, la gent, l’ambient, la llengua)? Absolutament res: estem França endins, excepte el rètol de l’entrada que posa Bienvenue, Benvinguts, Welcome etc.  En uns sectors que acostumo freqüentar com la música en directe, certa vida nocturna, o també l’excursionisme i uns altres… quasi sempre em trobo, enmig desenes de persones, l’únic catalanoparlant  i en casos extrems l’únic nordcatalà. Continua llegint

MANDÒNIA ERA BILINGÜE !

El bilingüisme és la darrera etapa abans de la desaparició de la llengua pròpia.

Al Museu Puig, de Perpinyà, s’ hi presenten monedes i medalles. Aturem-nos un moment a obervar les monedes ibèriques ja que els ibers són els nostres avantpassats directes, abans de l’arribada dels romans. I també perquè van patir un procés que s’ assembla força amb el nostre.

De primer, les monedes iberes són escrites amb l’ alfabet ibèric. Normal. Cinquanta anys abans de la nostra era (50 abans de Crist)  apareixen monedes bilingües, un costat en iber i l’ altre en llatí (Normal. Han estat ocupats. Són bilingües)  Més tard, és clar, les monedes són totalment llatines.(Normal, han estat colonitzats) Les monedes són com les llengües : el bilingüisme és la darrera etapa abans de la desaparició.


Continua llegint

QUÈ PASSA AMB LES FILERES BILINGÜES DE L’ ESCOLA PÚBLICA a CATALUNYA NORD ?

Per què hi ha bloqueig a Catalunya Nord i no en altres « regions »?

Les explicacions de l’ Associació de Pares d’ Alumnes

Fa pocs dies va tenir lloc a Dunkerque el XXV Col.loqui de la FLAREP. La FLAREP és sobretot un encontre anual entre associacions de pares d’alumnes i d’ensenyants que actuen pel desenvolupament de les llengües regionals a l’escola pública.

Els participants van subratllar l’absència d’una llei per les llengües regionals a l’Estat francès, malgrat el fet que en 50 anys s’hagi presentat una seixantena de projectes de llei, en va. Cal saber que quan no hi lleis, cadascú fa la seva., com a Alsàcia on el Rector volia modifiacar el temps en llengua regional de les classes bilingües, passant de 12h a 8h !

L’encontre anual permet de comparar la situació de cada llengua. Apa / Escola pública va denunciar el bloqueig que pateix Catalunya Nord : no s’ha creat ni una filera bilingüe des de fa 4 anys. Quan en els altres Departaments cada any una o més fileres són obertes. Continua llegint

PENSAMENT D’UN NORD-CATALÀ QUE VIU AL SUD (3/3)

L’avenir

El dia de la consulta a Barcelona, eri captador de vot, és a dir haviï de fomentar la participació.

Se’m va fer estrany quants sud-americans receptius passejaven per l’Eixample aquell dia. Pensavi: “puix que parlen castellà, no voldran saber-ne res de la consulta” i això és fals. Qui és d’un país que ha patit el colonialisme nos pot entendre, tant se val si parla la llengua de l’ocupant, i al nord ne tenim de gent així: és feina nostra trobar-los –m’atrevisqui a aplicar la mateixa relació a qui valora la democràcia amb el benentès que democràcia vol pas dir l’oligarquia del nostre temps. Catalunya Nord sempre li ha sobrat a França, però per principis poc que la deixarà escapar-se com si res. Els francesos s’estimen més l’afrontament que la concessió, cosa que d’una certa manera nos anirà bé. Car, el factor decisiu –encara més important que els arguments econòmics– per fer la balançada cap a l’independentisme al sud ha sét l’implacable odi radical dels espanyols envers els catalans. Són els espanyols mateixos que han deixat clar què és Espanya i què és solament una vulgar colònia. Continua llegint