Arítmia catalana

Vos oferim la crònica d’opinió d’en Miquel Mayol del dia 31 de desembre, és autor d’una crònica quinzenal a Ràdio Arrels.

Amics auditors bon dia,

miquelmayolÉs avui la Sant Silvestre. Moment de balanç i de resolucions..
Més que mai 2014 ha posat en evidència el que podem anomenar l’arítmia catalana. Arítmia entre Nord i Sud. Entre el Rosselló-Alta Cerdanya i Catalunya.

Aquí la crisi s’ha agreujat i les perspectives són negres. Al Sud al contrari estan en el camí de conquerir l’estat català. Aquí la crisi és una crisi global. En l’aspecte social, acumulem els records negatius de pobresa i de xomatge. En l’aspecte econòmic, l’estat ha abandonat les regnes a les multinacionals, als propietaris del gran casino financer mundial. Continua llegint

Opinió d’ Aleix Sarri, assessor al Parlament Europeu

Què hi pot guanyar la UE amb una Catalunya independent?

EuropaDemocraciaCatalunya ja té data i pregunta per a la consulta d’autodeterminació. El debat sobre què pot passar amb el nostre país en cas de guanyi el sí és viu. Passen els mesos i ens seguim interrogant sobre quina relació pot tenir Catalunya amb la UE. Alguns es creuen el ministro Margallo quan diu que “la independencia situaría a Cataluña fuera de la UE eternamente”. Però de veritat té incentius la UE per a que això sigui així? Què hi podria guanyar la UE admetent una Catalunya independent? Continua llegint

Per decisió empresarial Perpinyà desapareix del mapa

mapa-cameres-temps-tv3La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals acaba d’esborrar Perpinyà del mapa tallant la connexió de la càmera del temps.

Quan fa 3 mesos se va anunciar la liquidació de la delegació de TV3 Perpinyà (per cert ells en diuen substitució), vam alertar que no podia ser i ja temíem la realitat: Catalunya perd el Nord.

Les coses van de pressa, massa de pressa per a desmuntar, per a destruir el que s’ha posat anys a construir. Continua llegint

Com la independència pot beneficiar els estudiants

Avui, escric per a tots els pallaguets i els mainatges que eren al Castellet per al LipDub. Els més grans ja deuen pensar en l’esdevenidora educació terciària. Per a ells, me centraré en un element específic de la pregunta “què pot canviar l’endemà de la independència?”: les universitats.

El primer pas cap als estudis universitaris és la selectivitat i els nostres adolescents tenen dues opcions si volen estudiar a llur país. Si trien la UPVD l’han de fer en francès i si trien una universitat del sud, de l’extrem sud o illenca; en castellà. Ara com ara, els catalans fan les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) en català, tret dels andorrans, nord-catalans i algueresos que, si volen estudiar al sud, són obligats a realitzar-les en castellà. Continua llegint

SERÀ UN ELECTROXOC

Miquel Mayol opina.

Miquel Mayol (imatge de la Clau)

Es pot parlar d’independència a Catalunya-Nord? La resposta és  òbvia:

evidentment que es pot parlar d’independència aquí i que és oportú fer-ho

en el moment on, a la CAC (Comunitat autònoma de Catalunya) s’està desenvolupant un moviment d’opinió a favor de l’autodeterminació, moviment a vocació majoritària i que pot desembocar aviat en la proclamació de l’Estat català. Continua llegint

UN DICTAT… O UN ANTIDIKTAT?

Opinió: Francesc Bitlloch

A Aiguatèbia, com a totes les escoles calia primer parlar francès i ser net

Com cada any, sem tots invitats al dictat en català. El 3 de març. Hi aniré. Hi aniré repotegant perquè els dictats no m’ agraden gens, mes hi aniré, sí, sí, sí ! Hi serem tots. Que ningú no pugui dir que sem pocs i mal avinguts…  No, no, no. És pas veritat!  Hi aniré per la festa i per la protesta. Hi aniré per la llengua, perquè és la nostra pàtria més íntima i la nostra lluita més alta. Perquè la llengua no se mereix divisions ni dissensions ni tergiversacions. Hi aniré i riuré de les faltes que farem tots plegats i sobretot de les que faré jo : despistat com som, sempre me deixi accents i guionets ! Però hi aniré ho reiteri, ho declari, ho prometi, ho juri.

Reputegar

Mes ara deixeu-me reputegar, que tot plegat ja és massa coincidència. Resulta que ja fa més de 300 anys, el borbó de torn, a París, va dictar un edicte que era un dictat contra el català (i que jo hauria d’ escriure diktat si no fos que el dictador del dictat me comptaria una falta…)

I resulta que nosaltres, per reaccionar contra el diktat francès, organitzem un dictat a la francesa… a remolc dels invents televisius del Pivot i companyia. I a remolc de la sagrada institució francesa del dictat com a mètode universal, inamovible, comptabilitzador de « faltes », quantificador d’ errors, uniformitzador, classificador d’ alumnes, premiador dels bons i estigmatitzador dels dolents i clau de volta de la pedagogia jacobina competitiva i anticooperativa. I no em digueu que trepitgi l’ortografia, el que trepitgi és el dictat com a model de la litúrgia escolar més carca i com a guillotina simbòlica en mans dels mestres educats per la República Uniformitzadora. Sortim del model francès, sant de naps ! No tenim res de millor per reivindicar-nos?

Continua llegint

SANTA INCORRUPTA I POTANEGRES

 Autor: Aleix Renyé

Jo no les tindria totes. Ho saben, els potanegres del  Centre de Documentation des Français d’Algerie, nostàlgics de la França colonial, on van a parar?  Aquest Centre dedicat a la memòria pied-noir  estarà situat a l’antic convent de Santa Clara, on la mare superiora Anna Maria Antigó i dinou altres monges van ser represaliades i exiliades el 1652 sospitoses de “sentiments antifrancesos” i on, anys més tard, annexionada ja la ciutat al reialme de França pel Tractat dels Pirineus, es van negar a acceptar confessors que no parlessin català. Ho saben que el cos incorrupte de la mare superiora es troba encara a Perpinyà, a l’actual convent de les Clarisses del barri del Vernet? No tenen por que puix que el cos de la gairebé santa -el Vaticà no l’ha volgut fer ni beata- s’ha volgut quedar per aquests rodals, no s’hi hagi quedat també la seva ànima i que el seu esperit rodi per passadissos, capelles, cel·les i claustre?

La monja del morro fort, que va negar als francesos l’entrada en aqueix convent… que en pensaria de la instal·lació en el seu recinte d’una entitat tant contrària a tot allò que ella representava? No m’estranyaria gens que el seu cos incorrupte es remogui dins aquest taüt que les Clarisses actuals mantenen tant net i polit i on encara -cada dia menys- passen perpinyanesos i perpinyaneses per a que la gairebé santa intercedeixi per ells allà dalt, on els creients tenen dipositades les seves esperances. Continua llegint

EL TRACTAT DELS PIRINEUS NO HA ESBORRAT LA MEMÒRIA COL.LECTIVA D’ AQUEST PAÍS

Pere Iu Baron

Parlem amb Pere Iu Baron

Activista polític, sindical i cultural nord-català. El 1972 fou un dels fundadors de l’Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT) i participà en la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, però el 1977 marxà a l’escindida OSAN, que el 1979 es va unir a Independentistes dels Països Catalans. Va ser redactor de la revista El Fiçó des del 1999 (desapareguda el 2009 ) i un dels impulsors de la celebració de la diada del 7 de novembre. També és adherit a les Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana, que organitza cada any el Correllengua. (Viquipèdia)

França ha quedat al segle XVIII !

HP: Se pot parlar d’ independència a la societat nordcatalana ?

Pere Iu Baron: I tant ! La prova és que n’ hi ha que en parlem de fa molt de temps ! No vull pas fer l’ antic combatent, però…

El problema de la independència és que agafa credibilitat en funció de la credibilitat que agafa al sud. Perquè aquí sempre hem fet mimetisme.

És pas pejoratiu lo que dic. Sempre hem estat seguint el sud. És pas negatiu, és que gràcies al sud sem arribats a un punt casi inesperat. La major part del pais és al sud… i nosaltres sem un raconet. I en l’ inconscient col.lectiu queda forta aqueixa noció de ser d’ aquest país.

El tractat dels Pirineus ha pas esborrat la memòria col.lectiva del poble català !

Sempre s’ha dit català, de petit m’ ho deien en francès però me deien que era català i el sentiment d’ identitat no se mou pas.

HP: De quina manera influirà una independència de Catalunya Sud ?

Pere Iu Baron: Ja. Tornem enrere : quan Catalunya va esdevenir una comunitat autònoma ja la cosa va canviar.

Els polítics d’ aquí van començar a mirar i a cops a imitar el que se feia a Barcelona.

Sobretot amb la presidència del Bourquin, s’ ha vist que la catalanitat ha estat un element de la seua política local i això és pas degut als pobres partits politics d’ aquí que parlaven a quatre gats… encara que tinguéssin raó, sinó a aquesta proximitat.
Un cop que Catalunya ha esdevingut una comunitat autònoma aquí hi ha hagut un interés… és pas casualitat, si el Consell General ha fet una casa de la catalanitat és per això, que hi ha un intrés creixent pel sud. Continua llegint

LA INDEPENDÈNCIA I CATALUNYA NORD

Xavier Deulonder

Com que em trobo entre els sud-catalans que menys desconeixen la realitat nord-catalana, els impulsors de la plataforma Catalunya Nord per la Independència m’han demanat la meva opinió sobre dues qüestions força importants per al moviment catalanista nord-català com ho són les de si hom pot parlar d’independència a la Catalunya Nord i la de quines repercussions podria tenir al nord de l’Albera un Principat independent. Continua llegint