Fulls d’ un dietari nord-català sobre Catalunya 2014 :

Dimecres 8 de gener : Perpinyà, Europa i el món mundial

Francesc Bitlloch

1.Signa un vot  a Perpinyà

Dissabte que ve (11 de gener) podrem votar tot el dia a Perpinyà, al peu del Castellet (a Prada també) . El nostre vot de catalans no constarà com a catalans…sinó com a support internacional…   perquè el tractat dels Pirineus ens va segregar del Principat de Catalunya. Però votarem per dir dues coses : que sem solidaris i que sem catalans.

2. Europa :

Durao Barroso ha respost a Mas, come era d’esperar, que el referèndum és un afer intern espanyol.

Comentari 1 : Catalunya serà un termòmetre de la salut democràtica d’Europa. Pot un poble europeu esdevenir lliure sense deixar de ser europeu ?  Continua llegint

Per comprendre el procés català

Les claus del procés, el gran viratge en sis temps

Com s’ha produït el canvi social que ha portat Catalunya on es troba ara? Hi ha 6 moments fonamentals que ho expliquen

Primera escena
Artur Mas el 2 de novembre del 2005, al Congrés

Un representant polític català puja a la tribuna d’oradors del Congrés de Diputats i pronuncia les paraules següents: “Les cartes estan sobre la taula, de cara amunt, no hi ha per part nostra ni cartes amagades ni marcades, hem parlat amb veu clara i ferma, pacíficament, democràticament, respectant les lleis. Ara els toca parlar a vostès, i els convido a fer-ho amb sentit d’estat amb majúscules, sense politiqueries de curt recorregut”. Els sona? Aquesta escena la va protagonitzar Artur Mas el 2 de novembre del 2005.

És molt important, per entendre el que passa avui, situar-se en aquella jornada de fa gairebé una dècada. I recordar l’ambient d’eufòria i d’orgull legítim que sentia la població catalana pel fet que la seva classe política havia estat capaç de posar-se d’acord en la redacció d’un nou Estatut que en aquell moment iniciava el tràmit al Congrés de Diputats amb tres discursos brillants, el de Mas, el de Josep Lluís Carod-Rovira i el de Manuela de Madre, tots amb un missatge de mà estesa. Continua llegint

Explicar Catalunya a un francès

francescEl procés català no pot ser explicat de la mateixa manera a un anglès, a un japonès o a un francès. En cada cas hi ha uns components de mentalitat i fins i tot de prejudici lligats a la pròpia història i al propi quadre polític, que determinen la reacció davant les informacions de caràcter  reivindicatiu o independentista.

En aquest sentit, França és un cas ben particular ja que a més d’ aquest quadre ideològic, és un país amb vincles  històrics molt forts amb l’ estat espanyol i ha viscut períodes de cooperació i de confrontació amb i a propòsit de la veïna Catalunya, pràcticament a totes les èpoques de la història.

Ideologia francesa

A partir d’aquí ens interessa analitzar la reacció immediata  general de la classe política, dels opinadors i de l’ home del carrer  en sentir parlar de Catalunya. I en el cas de França podem dir que  aquestes reaccions no seran gaire diferents les unes de les altres. Efectivament , lo que podríem anomenar la ideologia francesa comporta uns elements comuns forts que impregnen bona part de la seva societat perquè  impregnen les seves institucions, els seus  manuals escolars, la seva vida política, els seus mitjans de comunicació  i fins i tot el llenguatge corrent. Continua llegint

Els catalans del nord allarguem la cadena!

FEM_VIA_300Els de Ses Illes han inventat el llaç per a enllaçar. Els del sud han inventat la cadena per fer via catalana. Els del País Valencià l’estiraran cap a baix. Nosaltres l’estirarem cap a dalt ! Si fem cadena és perquè volem dir coses a la gent del nord com del sud. No són ben bé les mateixes. Als companys que viuen dins de l’ Estat espanyol diem això: 

Nosaltres sem un laboratori per als altres Països Catalans: sem la imatge mateixa del que li passarà a Catalunya d’aquí a molt poc temps si no s’ independitza. Continua llegint

UNA ALTRA FRONTERA ENTRE FRANÇA I ESPANYA

“Elements de llenguatge” en la tradició jacobina
He trobat aquesta foto i aquesta frase a Internet. Els que hem viscut a cavall de la frontera, estem acostumats a les comparacions. De cara a Catalunya i a la idea de diversitat, Espanya i França tenen la mateixa matriu jacobina, la mateixa tradició centralitzadora, el mateix projecte uniformitzador. Però l’ estil canvia.

D’ Espanya nos arriba en forma d’ orgull i de brutalitat. De França se vesteix de subtilesa i.lustrada i manipuladora.

Durant la dita “transició democràtica” vaig tenir por que Espanya agafés el camí francès i ens vengués el projecte en termes positius: democràcia, descentralització, transició… Continua llegint

ELS PAÏSOS CATALANS EXISTEIXEN!

Els enemics del català ho demostren cada dia!

Alguns politics sudcatalans, aquests dies, han posat en dubte la pertinència de l’ expressió: “Països Catalans”…

Què són els Països Catalans? És molt fàcil: Allà on hi ha atacs violents contre el català, allà són els PPCC.  La coherència i la violència anticatalana és present aquests dies a tots els territoris de parla catalana. Què els hem fet? Existir. La unanimitat en el promoció del genocidi cultural esdevé un acte de racisme anticatalà diari, col.lectiu, calculat, organitzat, articulat, coordinat. Si voleu conèixer la geografia dels PPCC, només heu de mirar la geografia de l’ anticalanisme:

1. Avui mateix, dimarts,  atac frontal de la caverna judicial espanyola: El suprem anul.la la immersió de tres a cinc anys (l’ edat de l’ aprenentage!)

2. La setmana passada a la Franja de Ponent: La nova llei aragonesa de llengues nega l’ existència del català i en diu “aragonès oriental”.

3. Fa ben poques setmanes a les Illes: atac del govern balear contra la protecció del català i instauració de dues linies educatives. I en preparen d’ altres.

4. Al País Valencià no es pot ni veure la televisió catalana, l ‘escola valenciana és escanyada cada dia més. La divisió i la secessió lingüística són promogudes oficialment amb grans mitjans.

5. I a Catalunya Nord, que algú se sent protegit per la República de la llibertat? A Catalunya Nord patim tots aquests atacs reunits  des fa tres-cents anys. El tracte que rebem aquí és molt pitjor que el de tots els altres territoris reunits: Continua llegint

JOAN FUSTER, un pensador ignorat pels ignorants


(El País Valencià festeja els 50 anys de la publicació de “Nosaltres els Valencians” de Joan Fuster amb exposicions i conferències i actes diversos)

A Catalunya Nord se valoren molt els autors vinguts del nord: Són difosos, lloats, magnificats.
A Catalunya Nord se valoren poc els autors vinguts del sud: Ignoats, silenciats, desconeguts, minoritzats.
Qüestió de geografia? No! Qüestió de llengua!
Passa amb els autors i amb les cultures el mateix que amb les llengues: Una és al pòdium, als mitjans, als altaveus..
L ‘altra és al museu en una vitrina ben tancada. Prestigiosa, sí, però poc utilitzada. I sovint, folkloritzada. Continua llegint

S’ HA CONSTITUïT L’ ANC. Ara la volem fer créixer!

Dissabte 10 de març de 2012, al Palau Sant Jordi érem una vintena del Nord. Però en representàvem molts més. Un resum és impossible, va durar cinc hores. Mireu els videos.  Només tres observacions:


1. VA SER UN TREBALL: Dissabte vam treballar. Textos, esmenes, vots.També va ser una festa però abans de tot vam  posar les bases, les eines, els estatuts, el full de ruta. I va ser un treball minuciós, unitari,  seriós. Va ser un treball ben fet. Un treball que sabem complementari del que se fa a l’ Associació de Municipis per la Independència. Del que se fa als partits polítics. Del que fan les Associacions de la Societat Civil. Però ara sabem i ho sap tothom que aquestes són les columnes de l’ edifici unitari que ens portarà a la Independència. I entre les coses votades, un compromís unànime: Mai l’ ANC es presentarà a cap elecció; no és el seu paper. I una afirmació: No cal una sola formació independenista sinó independentistes a tot arreu. I una frase del discurs final: La independència no és el final. Es el principi de tot, per una societat més justa.

2. UN FULL DE RUTA: Un full de ruta llarg i detallat. Però un full de ruta per l’ immediat, a realitzar amb un parell d’ anys. Ara mateix comença. I ben aviat ens porta a les accions de l’ estiu i a la gran manifestació de l’ onze de setembre que ve, amb deu columnes vingudes de les deu regions de Catalunya  (una de les columnes és la de Catalunya Nord! ) Un full de ruta que detalla l’ organització d’ una consulta popular el mateix dia a tots els pobles de Catalunya! Organitzada pel Parlament o organitzada per l’ Associació de Municipis i l’ ANC. Depèn.  I un full de ruta que contempla una declaració d’ Independència pel 2014!  Continua llegint

AUCA del 25 de FEBRER

CORRANDES PER EXPLICAR

UN DISSABTE A PERPINYÀ

HO DIREM AMB RODOLINS

QUE HO SÀPIGUEN GRANS I NINS :

<

Que hi ha gent a Perpinyà
Que ha afirmat amb contundència
Que voldran participar
Al camí d’independència
El dissabte a Perpinyà
  Mig país s’ hi va trobar
És un xic exagerat
Però era ple fins al teulat
La gent diu que n’érem molts…
Però de fet n’érem molts més…
Va ser un primer moment dolç
Espereu els que vindran després!
En Berenguer Ballester
És el qui parla primer
Amb paraules sense pèls
Com ho fa a Ràdio Arrels
Quan la Renada parlà
Tot déu se va emocionar
i va dir: tinc una edat
Però veuré la llibertat!
L’ escriptor Joan-Lluís Lluís
Mostra un paper net i llis
Per dir que el català serà esborrat
Sense un estat que li faci costat
L’ Aleix Renyé té memòria
I ens recorda aqueixa història
Dels que tot ho han donat
per aconseguir un estat
Parla en Jaume Solé
En nom de l’ A N C
I diu que si anem plegats
Serem molt més respectats
Van cantar els de «Llamp te frigui»
Lo que ha fet la Marianne:
De la llengua un cementiri
i tot un país en panna.
Comelade es posa dret
Per tocar el seu pianet
Mentre en Figueres, emocionat,
Diu els versos d’ en Salvat:
El poema diu que Espanya
És el pais que ens escanya
Mes també ens escanya França
I això ens fa una gran recança
L’ Hervé puja a la tarima:
Diu que França no ens estima
Parla en nom del grup del nord
Que cada dia és més fort
I ve l’ escriptor de Nyils
Que a la llengua no té fils:
Nostra llengua morirà
Sense un estat català!
En Sarrat nos canta un blues
Per una llengua en desús…
Però com que és pas gamarús
També esborra la ratlla del Portús!
La Gisela Bellsolà
No hi podia pas faltar
Canta els nostres trobadors
 Amb bons acompanyadors
Mazarico i en Sunyer
Posen lletra i melodia
Mazarico amb els gemecs
I Sunyer amb la poesia.
Nos arriben del Conflent
Que és terra de confluència
També volen de valent
Estirar la independència.
Les minyones de Figueres
Són com unes primaveres
Fan corrandes de les nostres
I ens les fan cantar per postres.
Són  com una tramuntana
Que ens hagués vingut de baix…
Són d’ una terra germana

i els hi diuen “De calaix”  Sí!

Amb l’ANC hem signat
Construïm complicitat
Sempre ens hem de fer costat
Per la nostra llibertat
Cada amor té una cançó
Cada somni és un combat
Cada llengua una nació
i cada nació un estat!
A tot arreu hi ha senyeres
De les que tenen estrella
les que esborren les fronteres
i no paguen la gabella!
En Miquel s’ hi ha ben lluït
cada quadre és com un crit!
Vam repartir poesies
I tothom va recitar :
Les vam dir sense manies
Perquè volem proclamar
Que la llengua guardarem
I que en llibertat viurem!
Cava de vinyes del sud
Al final tots hem begut
O un vinet d’aquests d’aquí
La mare que els va munyir!
I a poc a poc hem marxat
tot dient: Fins aviat!

QUE HI FA CATALUNYA NORD A L’ ANC?

Per què Catalunya Nord per la Independència?

El debat que hem obert és ben viu. I cada dia és més ric. Però hi ha una  objecció molt estesa entre els catalans del nord, la més perniciosa. És una objecció que no s’ expressa en mots…  s’ expressa amb una mitja rialla i amb un gest d’ escepticisme cansat, quan no és de llàstima envers aquests  somiatruites…

La frontera interior

Si Catalunya esdevé independent, i ara ja està en camí ; si hi arriba sense la nostra participació, sense la nostra petita empenta, sense la nostra presència per modesta que sigui… haurem instal.lat per sempre més la fractura i la frontera. No la que ens han imposat sinó una de molt més pregona i definitiva : la fractura de l’ assimilació assumida, de la dimissió declarada, la fractura de la mitja rialleta que de fet és la fractura de la indiferència. La fractura i la frontera interior ! (« El desig i la impotència ») Continua llegint