CRÒNICA MOLT BREU D’UN DIUMENGE A BARCELONA

Diumenge passat no era l’onze de setembre,
no era el set de novembre,
no era Sant Jordi ni cap gran festa catalana…

Per què es van trobar més de 100 000 persones a Barcelona?
Per què centenes d’estelades,
per què 200 autobusos vinguts de les comarques?

Si poseu un micro sentireu això:

Ni un pas enrere!
No tenim por!
Desobediència
In-de-pen-dèn-ci-a!!

I dalt de l’escenari, hi ha una cosa que no heu vist mai:
Polítics de dretes, d’esquerres, d’extrema esquerra (PDCAT, ERC, CUP…)
donant-se les mans amb els dirigents
de les grans entitats de la societat civil (ANC, OMNIUM, AMI)

I en els discursos vam sentir coses noves :

“Aquesta és una manifestació especial:
és la primera de la gran mobilització final”
Comença la mobilització permanent
Per dignitat, fem-ho!

400 elegits i municipis encausats per la justícia espanyola.
Una pila d’elegits imputats per la justícia espanyola!!
(Presidenta del Parlament Català, Ex-President, Ex-Ministres, Alcaldes…)
26 lleis catalanes anul·lades pel consell Constitucional espanyol

Fora,fora, fora la justícia espanyola!

I com sempre… al final, 100 000 persones se’n van cap a casa, somrients…
Cap paper per terra
Cap incident
Ressó internacional important

I avui el darrer sondeig-enquesta:
hi ha deu punts de diferència entre el SI i el NO
en el referòndum sobre la independència.

Sabem que hi ha consens entre les forces majoritàries al Parlament.
Tenen un mandat democràtic majoritari
Preparen una desconnexió amb Espanya
per l’estiu que ve.

El lema actual és Referèndum o referèndum.
Lo qual vol dir: O Espanya permet el referèndum o el farem igual,
votant abans unes lleis de desconnexió i de transitorietat jurídica
que seran l’equivalent d’una Declaració d’Independència
que serà confirmada o anul·lada pel Referèndum.

Amb el benentès que si Espanya s’hi oposa d’alguna manera…
es farà una Declaració directa.

És la recta final.
És la més difícil
Però ho tenim a tocar!
Els del nord també hi érem.