La nació en marxa

Daniela GrauAbans de parlar dels avenços de la consciència nacional als Països Catalans, vull insistir avui sobre la importància d’usar un vocabulari clar, clar i català, i d’imposar-lo als nostres mitjans de comunicació per poder escapar a les manipulacions fraudulentes constants, que ens imposen francesos i espanyols, mitjançant el llenguatge.

Els colonitzadors perverteixen cientment el sentit i l’ús de paraules clau com per exemple “nacional” quan caldria dir “estatal”, o “nacionalitat” quan caldria dir “ciutadania”.

M’explico: tenim el que a França se’n diu “une carte nationale d’identité”, a Espanya se’n diu D.N.I document nacional d’identitat. Sobre els documents oficials de tota mena que hem d’omplir tot al llarg de la nostra vida, completem milers de vegades “nacionalité: française” o “nacionalidad: espanyola”; des de petits doncs patim inconscientment aquest rentatge de cervell permanent, aquest enxibornament (ai quina paraula rossellonesa nostra tan evocadora!) per martellejar-nos que la nostra nació és la francesa o l’espanyola.
Si fóssim alemanys, per contra, comprendríem tot seguit que el fet de pertànyer a un estat no implica necessàriament pertànyer a una nació. En alemany existeix ben segur el mot “Nationalität” i també un altre que es fa servir, el mot “Staatsangehörigkeit”, mot compost que vol dir, traduint-lo literalment, pertinença a l’estat, es pot traduir al francès amb el mot “citoyenneté”, al català amb el mot “ciutadania”.

Nosaltres catalans, des que els conqueridors fa més de tres segles es van apoderar del nostre estat i mentre no en tenim un d’independent, ho tenim molt clar i es fàcil d’explicar: segons els estats on vivim, tenim la condició de ciutadans francesos, espanyols, andorrans o italians, tenim doncs la citoyenneté/la ciutadania francesa, espanyola, andorrana o italiana corresponents. Per contra sem catalans amb una cultura, una llengua, una història, una mentalitat pròpies, doncs una identitat, forjada per segles de convivència en uns territoris ben definits, els Països Catalans. Sem una nació. Ho vam afirmar a Perpinyà el 2005, en el discurs pronunciat durant la manifestació contra la imposició de la denominació Septimanie, sis mesos abans de la gran manifestació a Barcelona per reivindicar el reconeixement de la nostra nació mil·lenària.

Esperem que d’ara endavant TV3, Catalunya Ràdio i tots els mitjans de comunicació catalans s’alliberin de les imposicions franco-espanyoles seculars i no confonguin més “nacionalitat” i “ciutadania”, “nacional” i “estatal”. Vigilem-los! Empenyem-los! Tots junts dignifiquem els matisos de la llengua, diguem les coses pel seu nom, alliberem-nos mentalment de la submissió! “Nacional” sí, quan pertoca el nostre territori de Salses a Guardamar, d’Andorra i Fraga a Mao i a l’Alguer.

Pel que fa al respecte dels drets inalienables de la nació sencera, els haurem de fer prevaler dins la futura Constitució catalana!

Daniela Grau I Humbert, ciutadania francesa, nacionalitat catalana, per servir-vos.

Font: Vilaweb Catalunya Nord

Anuncis

One comment on “La nació en marxa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s