En tenim la responsabilitat

enquesta-gencatFa uns dies la Generalitat de Catalunya va publicar una enquesta sobre la llengua catalana a Catalunya Nord.

Les enquestes donen xifres i percentatges que cada un interpreta en funció dels seus interessos. És el que jo també, com a militant per la llengua, intentaré fer.

L’enquesta conforta el que ja sabíem :

si fa no fa

  •  1/3 dels ciutadans de Catalunya Nord sap parlar català,
  • 2/3 l’entenen
  • i els 3/4 són favorables a un ensenyament bilingüe.

Si completem aquestes dades amb el fet que 60% dels habitants de Catalunya Nord no hi han pas nascut tenim raons per a ser a la vegada preocupats i optimistes.

Sem preocupats pel fet que cada any acollim uns 5000 forasters, és a dir més d’1% de la nostra població.

Per a donar una idea als francesos que temen tant per la seua identitat, equivaldria a l’arribada anual a França de 700.000 persones que no tindrien pas cap coneixement de la llengua, de la cultura, de la història… franceses. En realitat França rep més o menys 200.000 persones l’any, la major part amb coneixements de la identitat francesa.

Proporcionalment Catalunya Nord rep 3 o 4 vegades més forasters que França amb  la diferència que no hi ha pas cap mena de política d’acolliment dels nostres immigrants. Els nous vinguts, batejats cada primer cap de setmana d’octubre com a « nouveaux catalans » ho tenen força complicat quan desitgen descobrir llengua, cultura i història del país que els acull.

Ara bé, hem ser optimistes.
Uns dels punts positius serien els següents :

  • Tot primer la major part de la gent (80%) s’estima el català. Una part importantíssima dels “nouveaux catalans estimen el català, és una gran notícia.
  • el segon és que més de 60 % de la gent l’entén, vol dir que una part significativa dels nous catalans fa l’esforç d’interessar-se i d’aprendre la llengua pròpia.
  • 58 % dels ciutadans són favorables a la cooficialitat del català (només 26% en contra), per tant una part significativa dels nous catalans hi estan a favor.
  • 76% dels ciutadans són a favor d’un ensenyament bilingüe, aquí també, se demostra que una part significativa dels nous catalans hi estan a favor.
  • hi ha més catalanoparlants el 2015 (131.000) que hi havia el 2004 (122.800). En guanyem quasi mil cada any i ja que no se guanyen més per a transmissió natural, de pares a fills, els nous catalanoparlants, que siguin o no catalans de socarel, han adquirit la llengua per voluntat pròpia.

I cal tenir consciència que no tots els catalans s’estimen la llengua, no tots els catalans volen ensenyament en català, no tots els catalans volen la cooficialitat del català. Per tant això nos fa més forts.

En conclusió no hi ha res de perdut però tampoc hi ha res de guanyat.

Que la llengua visqui o mori dependrà de tots nosaltres. Tots nosaltres tenim responsabilitats.

  • Els primers sem els catalanoparlants qui hem de fer viure la llengua parlant-la i escrivint-la (quan la sabem escriure).
  • Però també en tenen la responsabilitat tots aquests qui se diuen amants de la llengua catalana sense saber parlar-la, ells tenen la responsabilitat d’aprendre-la.
  • I també tenen la responsabilitat les institucions i els polítics que han de fer possible que la llengua catalana arribi a tot arreu i sota totes les formes.

La llengua catalana ha de ser a l’abast de tots els ciutadans de Catalunya Nord mitjançant l’ensenyament evidentment, però no només.

La llengua catalana ha de ser accessible a tots

  • via els mitjans de comunicació escrits, televisuals, radiofònics…
  • via els lleures per a totes les edats.
  • al carrer amb la retolació completa (no únicament les entrades de pobles i carrers).
  • ha de ser accessible a totes  les administracions.

Que la llengua catalana sigui accessible a tothom és possible, és qüestió de voluntat.

Per aconseguir-ho:

  • Cal que el Consell Departamental apliqui la Carta a favor del català aprovada el 2007.
  • Cal que Perpinyà apliqui la Carta a favor del català aprovada el 2010.
  • Cal que cada municipi apliqui a l’igual una d’aquestes dues cartes.

Fer viure la llengua catalana és responsabilitat de TOTS: dels catalanoparlants, dels qui encara no parlen català i dels qui tenen la possibilitat de decidir fer arribar o no la llengua catalana a tots els racons de l’espai públic.

Hervé Pi

Enllaços:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s