Nos hi posem?

Casa-gencat-anc-2La setmana passada la Casa de la Generalitat a Perpinyà va invitar Jordi Sànchez, l’actual president de l’ANC, a presentar l’actualitat del « procés català » i a pronosticar-ne el futur.

Tot primer cal agrair el director de la Casa per la iniciativa, una iniciativa segurament esperada ja que ha atret força gent.

La sala d’actes era plena de gom a gom, però no només, hi havia més gent escoltant la ponència des de la sala veïna, des del passadís i fins i tot des de l’escala. El públic era compost d’elegits, de polítics, d’universitaris, de miltants… Segons la memòria d’uns treballadors de la Casa mai hi havia hagut tanta participació.
Celebrem el fet, és la prova que el que s’està passant al sud de l’Albera toca directament els catalans de les nostres comarques. És la mostra que tot això nos és pas estranger, que nos interessa.

Sobre el contingut :

Jordi Sànchez ha recordat els fets importants d’aquests darrers anys, ha analitzat la situació actual i ha deixat clar que mai la Catalunya Autònoma havia estat tan aprop, mai havia tingut tantes possibilitats d’aconseguir la independència gràcies a dos fets:

  • El primer és la mobilització ciutadana repetida des de fa molts anys, una mobilització cada vegada més potent que s’expressa al llarg de l’any i amb més força cada 11 de Setembre.
  • El segon és el compromís de les institucions, un compromís guanyat a les urnes. L’independentisme ha guanyat a les municipals i al parlament.

I nosaltres què?

El nostre territori serà el que majoritàriament voldrem que esdevingui. Desitgem que la futura República Catalana tingui les portes obertes i sigui atractiva, però no serà suficient, nos cal també fer mostra de voluntat, de voluntat de recuperar els nostres drets que nos van arrabassant i voluntat de sortir de l’atzucac en el qual nos sem deixat col·locar.

Recuperar els nostres drets vol dir tot simplement poder dir qui sem i decidir el nostre futur.

Avui, l’estat francès nos nega una cosa i l’altra, però no hi ha res de definitiu.

A Còrsega estan ensenyant que sortir d’un carrer clos és possible. Els corsos han posat al cap davant del seu executiu un parlament que no s’acontenta pas d’obeir cegament a les ordres de París. Els corsos han estat capaços de capgirar la lògica jacobina que imposa un igualitarisme, una lògica que prohibeix o restringeix per exemple l’ensenyament de la llengua pròpia. A Còrsega tota la mainada pot aprendre el cors i seguir l’ensenyament en cors.
L’Assemblea territorial corsa pot decidir mesures socials, econòmiques, mediambientals… Còrsega no té encara tota la llibertat, però n’ha recuperat una mica, i aquests pams de llibertat li poden permetre d’obrir més portes, recuperar més drets encara.

A Catalunya Nord, l’estat francès nos donarà pas res, ho ha pas fet mai i començarà pas demà.
Les conseqüències de la política centralista francesa és que sem un dels departaments més pobres amb més atur.

Canviar la lògica només dependrà de nosaltres, emmirallar-nos amb Barcelona o amb Còrsega és pas suficient, aquí també nos hem d’organitzar, nos hem d’unir, hem de reivindicar el dret a ser i el de triar el nostre camí.

Hervé Pi

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s