Commemoració de la Massacre del 25.05.1285

ELNA, DIA DE LA MEMÒRIA

Diumenge, 31 de maig de 2015

Benvinguts amics i compatriotes,

Daniela GrauEn constatar que a Elna la commemoració del 1285 perdura, alguna gent es podria demanar quin sentit té de recordar violències, destruccions, un passat remot de fa vuit segles a l’entorn d’una placa commemorativa, quan tants milions de persones al planeta pateixen els mateixos suplicis.

Segons l’historiador francès Pierre Nora: «les lieux de mémoire ne sont pas ceux dont on se souvient mais ceux où la mémoire travaille», «els llocs de memòria no són pas els que recordem, són els llocs on la memòria treballa». Cada any, amb el suport de l’Ajuntament d’Elna i dels nostres germans del Principat de Catalunya, els compatriotes de l’IPECC, aprofitem aquest lloc per fer treballar la memòria, amb fidelitat a les nostres arrels i compromís de futur.

Tothom està d’acord a Europa per reconèixer la importància del «deure de memòria». Al Principat de Catalunya aquesta expressió no s’usa gaire; es parla de «memòria històrica» per fer llum sobre les maldats amagades pel franquisme i soterrades per governs pseudodemocràtics. El deure de memòria és una obligació moral, ètica, reconeguda dins la Grècia antiga i formulada dins la Bíblia hebraica en el precepte: «guardaràs per fer». Cal recordar, per poder actuar; fer memòria no és tancar-se en el passat, és utilitzar el passat per construir el futur. El filòsof Bergson ho va sintetitzar molt bé: «la memòria és el pont entre el passat i el futur».

També se sap que calen ritus i objectes de record per mor que la memòria pugui perdurar. Bé prou ho saben els governs francesos. La nostra joventut és oficialment incitada dins les escoles a participar en les commemoracions de la primera i segona guerres mundials davant dels monuments als morts. I per tal que no en falti en cap poble, acaben d’erigir-ne un en un poblet de Cerdanya. El diari L’Indépendant ha publicat enguany pàgines senceres de joves fotografiats en les cerimònies. Tanmateix és una pena per la formació ideològica i consciència política dels joves que la repetició recurrent «morts per França» enalteixi la pertinença a l’estat i el nacionalisme francès, més que no pas la lluita contra els totalitarismes d’esquerra i de dreta que van causar milions de morts al segle XX.

Nosaltres, catalans del Nord, tenim molt pocs objectes memorials perquè, també se sap bé prou, la història l’escriuen els vencedors; el 1659 amb l’annexió pel Borbó Lluís XIV del nord del Principat, els nostres Comtats van perdre l’Estat propi català i les llibertats. Els conqueridors van prohibir la llengua, arrasar o vendre una gran part del nostre patrimoni arquitectònic religiós (esglésies, claustres, convents), van endur-se cap a la Biblioteca Nacional de París les nostres fonts documentals més importants, van esborrar la nostra memòria col·lectiva.Tothom avui està d’acord per dir que són bàrbars els qui destrueixen monuments, que és un crim prohibir una llengua, aniquilar una cultura: se’n diu genocidi cultural i lingüístic, és a dir genocidi identitari.

No hi ha doncs encara cap monument en tot el país, ni per fer constar que tenim una història pròpia ni per retre homenatge als nostres herois nacionals ; a Elna en tenim un, en Bernat d’Oms, que va ser degollat a Perpinyà el 1474 per haver-se oposat al rei francès Lluís XI; al segle XVII altres resistents a l’annexió francesa, els famosos Angelets de la Terra, devien ser molt estimats per haver merescut aquest nom en un país tan cristià. Tenim només dues plaques commemoratives: una a Elna per fer memòria del saqueig de la massacre del 1285, i l’altra a Perpinyà, al portal de Nostra Senyora a tocar del Castellet, per recordar que el cònsol en cap de la vila Joan Blanca va preferir el 1475 fer matar el seu fill pels francesos que no pas obrir-los les portes de la ciutat després d’un setge imposat pel rei francès Lluís XI que havia durant deu anys.

Fer memòria és recordar aquelles tragèdies viscudes pels nostres avantpassats per fidelitat a Catalunya.
Fer memòria és també enriquir-la amb nous coneixements i transmetre’ls.

Enguany, gràcies a la immediata acceptació pel batlle d’Elna, el Sr. Iu Barniol, d’una exposició proposada pel batlle de Girona, el Sr. Carles Puigdemont – de nou guanyador de les eleccions fa una setmana– tenim la gran il·lusió de descobrir una extraordinària etapa, per nosaltres desconeguda, de la nostra història col·lectiva: 10.425 pagesos de remença, serfs, van tenir el dret de reunir-se en 912 parròquies dels cinc bisbats catalans per elegir llurs representants, els síndics, en defensa de l’abolició de les servituds, els Mals Usos. En el Llibre del Sindicat Remença de 1448 que pertany a l’Arxiu Municipal de Girona consten les actes de 553 reunions autoritzades pel nostre rei Alfons, que no desmereix en aquest àmbit el sobrenom de «Magnànim». Va autoritzar a l’Edat Mitjana assemblees transversals de pagesos no lliures quan el poder era jerarquitzat de dalt a baix. El Sindicat Remença de 1448 és tan excepcional que la UNESCO, va decidir el 2013 inscriure el Llibre del Sindicat Remença de 1448 al Registre Memòria del Món (Memory of the World) per donar-lo a conèixer mundialment.

Podem doncs afegir una pàgina gloriosa a la història dels pagesos de la nostra diòcesi. A Elna, mitificada ja en l’antiguitat, ens enorgullim del passat ibèric i romà, d’ençà que dos il·liberencs Lluís Basseda i Roger Grau van salvar restes arqueològiques, dignificar el patrimoni i crear un museu. Ens enorgullim d’haver estat capital religiosa fins al segle XVII. Des dels anys 60 del segle passat, gràcies als contactes de Gilbert Grau i Josep Deloncle amb els erudits Esteve Albert, Batista i Roca i Eduard Junyent, coneixem la magnitud de l’obra del bisbe-abat Oliba: és al sínode d’Elna el 1022, cinc anys abans de reunir la primera Assemblea a Toluges, que l’abat Oliba va establir amb el bisbe Berenguer les Constitucions de Pau i Treva de Déu per a protegir els indefensos contra les violències dels poderosos.

Ara, gràcies a l’impuls dels dos batlles Iu Barniol i Carles Puigdemont sabem que els pagesos del nostre bisbat poden enorgullir-se d’haver participat el segle XV en assemblees de caràcter excepcional: van anticipar a la vegada el sindicalisme modern i la primera abolició legal de la servitud a Europa el 1486 pel rei català Ferran II. Segons l’historiador Antoni Rovira i Virgili (Història de Catalunya, 1934), Catalunya va ser l’únic país de la Península [ibèrica] que tingué d’aleshores ençà «una pagesia rica, lliure i culta».

Mil anys d’assemblearisme compartit amb vosaltres, estimats germans del Principat de Catalunya, ens donen fe en el futur: confiem ara en l’Assemblea Nacional Catalana, constituïda al segle XXI també amb la participació de representants de la Catalunya del Nord, per garantir les llibertats socials i nacionals de la propera República catalana.

Daniela Grau (Comissió Organitzadora, Elna) – 13.05.2015

Anuncis

One comment on “Commemoració de la Massacre del 25.05.1285

  1. Gràcies Daniela, catalans com tu ens fan falta, a tot el principat, tot, incloent-hi a ses illes i a València, que també és terra nostra !!!
    La memòria ens l’han imposat, ens l’han negat, ens l’han robat, ens l’han amagat. tan castellans com francesos. Els veïns imperialistes ho volen tot, ens volen sotmesos a les seves ordres, als seus capricis.
    Entre tots ho aconseguirem, alliberarem Catalunya dels opressors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s