EL FRONT NACIONAL MÉS QUE UN SÍMPTOMA: UN MIRALL

mapa-eleccionsResultat de les eleccions de diumenge:

El FN és la força més votada a Catalunya Nord i en moltes regions de l’estat francès.

Tothom es demana com lluitar contra aquesta tendència. El primer ministre fa grans declaracions per evitar lo que ell anomena “le pire”. Però a molts dels qui s’exclamen jo els diria:

No us queixeu! Són els vostres hereus! No es pot lluitar contra el FN quan se’n comparteix el fons de comerç.

Primeres preguntes: Per què la contestació Institucional a Grècia i altres lloc es cristal·litza en l’esquerra radical i a l’estat francès es cristal·litza en l’extrema dreta? Per què l’ oposició a una Europa de mercaders i multinacionals la capitalitza el Front Nacional? Són anticapitalistes? Per què, de fet, la força de contestació més important de l’estat francès és el FN?

Intentaré un començament de resposta amb una pregunta més:

Per què la contestació política a l’estat francès pren la forma de la intolerància i de l’exclusió?

Millor dit:

Per què tant les institucions franceses com l’oposició francesa i la contestació francesa tenen com a punt comú, com a pòsit comú, la intolerància? el rebuig de la diferència?

(Parèntesi: Tothom sap que dient això no vull negar els polítics i les entitats i els sectors oberts, pluralistes i favorables a la diversitat. Però estic segur que aquests estarien d’acord amb lo que estic explicant)

Manuel Valls pot fer grans crides a fer barricada republicana davant del FN però no explica que la intolerància és un element constitutiu del corpus de lo que en diuen els valors republicans i que aquesta tara la comparteix amb el FN.

Que aquests dits valors rellisquen fàcilment cap a la destrucció de la diferència.
I que això es manifesta tant en les institucions com en la realitat de cada dia, en la mentalitat de cada dia compartida per un bon nombre de ciutadans

  • és la incapacitat a acceptar l’existència de llengües diferents,
  • és no acceptar funcionaments sexuals i matrimonials diferents,
  • és no acceptar que hi hagi noies vestides diferent, amb mocadors i vels vinguts de fora
  • és no acceptar que les diverses classe socials tinguin accés a les grans escoles o a l’escola d’administració
  • és no acceptar que els qui no mengen porc puguin menjar una altra cosa a l’escola
  • és la impossibilitat de fer avançar la carta europea de les llengües i cultures minoritàries
  • és la incapacitat de construir unes regions que respectin la historia, la cultura i la diversitat estatal
  • són les expressions d’ islamofòbia, d’ antisemitisme, d’ homofòbia i un llarg etcètera
  • és quan es transforma la laïcitat en una religió més, en una nova intolerància
  • és la utilització de la immigració com a boc expiatori de les dificultats dels aturats,

i recordeu que de tot això se’n diu la fraternité, això no s’inventa!

Tenim costum d’anomenar jacobins als qui criden liberté mentre realitzen el lliberticidi de la nostra llengua, els qui criden égalité per tallar el cap a tota diferència, els qui van fer de la revolució la victòria d’uns sobre uns altres, refusant de viure junts la diferència i van inventar-se unes institucions per als uns i contra uns altres, unes regions contra unes altres, una llengua contra unes altres…

Doncs bé. Aquest virus no s’atura aquí i va més lluny quan el Front Nacional esdevé la principal força de contestació. No vols caldo? Dues tasses!
Vosaltres seu jacobins? Si, però encara ho amagueu massa. Nosaltres sem els de veritat, els qui ho fan i ho diuen, sem la intolerància declarada, sem els vostres fills bords i us volem superar.
I us volem superar precisament allà on vosaltres us heu caracteritzat més: en la intolerància! en la negació de tota diversitat, en la negació del viure junts i plurals.

No hi ha lluita possible contra el FN quan se’n comparteix el fons de comerç.

Francesc Bitlloch

Anuncis

One comment on “EL FRONT NACIONAL MÉS QUE UN SÍMPTOMA: UN MIRALL

  1. té tota la rao en FB; amb tots els lemes “societals que esmenta; hem pas de descuidar que sus del social, FN i grans partits francesos i europeus estan d’acord perqu’un obrer, una caixera, un treballador dels serveis cobressin un sou de miseriai que un PDG sigui milionari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s