París-Barcelona

|dimarts, 10 de juny de 2014

Catalunya i els mitjans francesos: una mirada positiva

rosercusso | dimarts, 10 de juny de 2014 | 00:13h

Els Castells a París, a més a més del missatge cultural i cívic de suport al nostre dret a decidir, han estat un immens impuls per als catalans que vivim a França en la nostra tasca de difusió i internacionalització del procés català. Tot i així, algú es pot preguntar, legítimament, que com és que Le MondeLibération o TF1 no se n’han fet ressò.

Per a començar vull destacar que el que passa a Catalunya és cada cop més present als mitjans francesos[1]. Ho és gràcies al caire democràtic i inclusiu del moviment independentista català i gràcies als esdeveniments que s’han organitzat fins ara , com les manifestacions de l’11 de setembre o la Via Catalana. Els Castells per al nostre dret a l’autodeterminació a Europa i al món formen part d’aquest moviment i de la manera més excepcional.

Le Monde o Libération saben molt bé que hi ha hagut els castells catalans al Champ-de-Mars. Saben molt bé quina és la nostra reivindicació. Però una cosa és segura: són ells els que trien quan i com hi haurà o no difusió d’un esdeveniment. Direu que això és així arreu. Certament, però potser no tant com a França. Hi ha dues explicacions possibles. Primer, aquests mitjans “importants” encara no han integrat que n’hi ha d’altres que tenen també l’atenció del públic: la informació, amb Internet, és global i diversa. De fet, juguen a un “monopoli” que s’esvaeix però que encara volen jugar… Segon, les elits a França conserven aquesta manera tan pròpia d’ignorar-te, tot i mirant-te de reüll. No se’n perden ni una. I nosaltres som a l’aguait.

Un exemple: uns dies abans dels castells, BFM TV buscava un català per a intervenir en un programa de 25 minuts! Volien saber que en pensava, des de l’independentisme, de l’abdicació del Borbó Juan Carlos. Són ells que van triar l’ocasió. Això passa i passarà més sovint a mesura que l’11 setembre i el 9-N s’acostin. De moment, ens contacten periodistes per a reportatges (potser un amb els castells!) o per a informacions puntuals. Aquest treball es veu relativament poc i no és immediat, però hi és. Pacients i insistents, no defallim. I les coses evolucionen. Una de les persones que va aixecar la pancarta “Les catalans veulent voter” davant del castell de París era un francès.

En fi, afegeixo unes frases per a agrair als castellers de la Colla Vella de Valls i a en Jordi Savall per llur desplaçament i llur simpatia. Ens van fer l’honor de venir a París. També agrair a Òmnium Cultural, als col·laboradors que han estat el Casal català de París, l’ANC França i els voluntaris catalans. No em vull deixar els francesos i les persones d’altres nacionalitats que també eren al Champ-de-Mars, que hi treballaren, que van acceptar el convit o que s’hi acostaren encuriosits. Això suma i la feina d’internacionalització continua!

[1] Portaveu de l’ANC França, aquest text reflecteix però la meva opinió personal.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s