Opinió d’ Aleix Sarri, assessor al Parlament Europeu

Què hi pot guanyar la UE amb una Catalunya independent?

EuropaDemocraciaCatalunya ja té data i pregunta per a la consulta d’autodeterminació. El debat sobre què pot passar amb el nostre país en cas de guanyi el sí és viu. Passen els mesos i ens seguim interrogant sobre quina relació pot tenir Catalunya amb la UE. Alguns es creuen el ministro Margallo quan diu que “la independencia situaría a Cataluña fuera de la UE eternamente”. Però de veritat té incentius la UE per a que això sigui així? Què hi podria guanyar la UE admetent una Catalunya independent?

1. L’Europa central guanyaria un potent aliat al mediterrani

Una nació com la Catalunya independent no és petita pels estàndards europeus. Ocuparia el lloc número 18 pel que fa a població, el número 13 en referènica al PIB (empatat amb Finlàndia i Portugal) i exporta tant com Dinamarca (uns 58.000 milions a l’exterior i uns 55.000 milions a Espanya).

Seu de més de 5.300 multinacionals, moltes d’elles utilitzen el territori català com a base d’operacions per a les seves exportacions a la resta de la Unió. Novartis, per exemple, exporta el 90% de la seva producció al mercat europeu.

Tenint en compte, a més, la paràlisi econòmica existent al sud d’Europa, una Catalunya-Estat, que es desenvolupi com l’Estat prosper del mediterrani europeu, pot actuar com l’àncora franco-germànica de la regió i com un exemple de bones pràctiques a seguir per a la resta d’Estats mediterranis.

Catalunya pot ser, sens dubte, un aliat natural de l’eix protestant d’Holanda, Finlàndia i Alemanya per avançar en una integració europea responsable i a la vegada de la Suècia i la Dinamarca lliurecanvistes que voldran preservar el mercat únic a qualsevol preu. Serà també un aliat de França, tenint en compte que aquest ja és avui el primer soci comercial de Catalunya. El petit tamany de la Catalunya-Estat també li permetrà ser vista no com un competidor potencial dels Estats més poblats, sinó com un aliat dinamitzador a la zona del mediterrani.

Degut al seu potencial comercial, deixar Catalunya fora de la UE seria un risc massa gran per a la mateixa Unió. Una Catalunya pròspera i exclosa de la UE enviaria una senyal perillosament positiva per als euroescèptics d’arreu.

2. La independència pot forçar Espanya a fer reformes

Avui, les elits d’algunes regions espanyoles i italianes poden pensar que el seu desenvolupament econòmic no és necessari per a donar serveis de qualitat als seus ciutadans. Es pot aconseguir el mateix gràcies a les milionàries transferències que reben d’altres regions més pròsperes i dels subsidis europeus per a les regions amb rendes més baixes.

La independència de Catalunya pot ser el primer moviment d’una corrent de fons per acabar amb aquest subdesenvolupament racional que pateixen moltes regions dels Estats de l’arc mediterrani i, particularment, d’Espanya.

Aquesta és una situació que preocupa a molts europeus, doncs l’estat espanyol, per exemple, haurà completat l’any 2020 35 anys ininterromputs com a receptor net dins la UE. Ni tan sols ha col·laborat quan han entrat a la UE països tan pobres com Romania i Bulgària.

Una Catalunya-Estat doncs, significaria la pèrdua de transferències cap a algunes regions espanyoles i podria generar una reacció que incentivi polítiques que apostin per l’economia productiva.

No poder disposar dels 16.000 milions del dèficit fiscal català pot ser per a l’estat espanyol l’oportunitat per a què moltes regions espanyoles es facin responsables de la seva pròpia despesa i reformin les seves finances fent-les més sostenibles.

3. Dóna incentius a la UE per acabar amb el dèficit democràtic

Per altra banda, l’entrada a la UE d’una Catalunya-Estat ajudarà a fer encara més visibles les contradiccions i ineficiències inherents a la manera com funciona avui la UE.

A la vegada que un nou Estat i nous interessos s’afegirien al taulell de joc europeu, es remarcarà la necessitat de reformar-lo i serà més imperatiu que mai que les institucions europees es democratitzin. L’entrada d’un 29è membre farà més clar que les decisions no es poden seguir prenent ni per unanimitat entre 29 governs ni en cimeres nocturnes. Caldrà donar poder real a la Comissió Europea i al Parlament Europeu per a fer funcionar la Unió.

Finalment, remarcar que només cal veure l’exemple nord-americà (50 Estats) per comprovar que aquell discurs que diu que “una UE amb molts Estats es debilita” és poc menys que una fal·làcia.

4. Reforça el soft power d’Europa

És molt possible que l’existència exitosa d’una Catalunya-Estat dins de la UE serveixi com a exemple pacífic i democràtic per a aquelles comunitats nacionals d’arreu del món que aspiren a la independència.

El fet d’acceptar amb normalitat que els catalans (i els escocesos) escullin a les urnes quin ha de ser el seu futur com a país serà un generador de prosperitat i pau. La via armada quedarà tocada, i la celebració de referèndums pot acabar per convertir-se en el nou estàndard democràtic que Europa exporti al món.

Aquest fet revertiria positivament en el prestigi de la UE com a font de pau, així com la seva capacitat de mediar en tota mena de conflictes internacionals.

5. Catalunya, un Estat aportador net i solidari

Pel que fa a l’aportació econòmica, Europa no s’ha de preocupar. El tarannà solidari de Catalunya ha estat històricament notable i pot assumir sense cap problema els requeriments europeus.

Agafant l’exemple de Finlàndia, veiem que el país nòrdic té un dèficit fiscal amb la UE que és de tan sols 520 milions d’euros anuals. Pel que fa a la seva participació en els fons de rescat de la zona euro, els finlandesos garanteixen (que no aporten) fins a 12.581 M d’euros que només haurien de pagar en un cas de crisi excepcional. En comparació, la Catalunya autonòmica col·labora amb 16.000 M  anuals per pertànyer a Espanya. Unes 32 vegades més que l’aportació finlandesa al pressupost de la UE.

És més, segons l’economista Oriol Amat la contribució que ja fa ara Catalunya a la UE és de 1355 milions/any.

Concloent

Europa hi té molt a guanyar amb l’acceptació d’una Catalunya independent. Les qüestions aquí plantejades són només algunes de les moltes que hauran de valorar les institucions comunitàries per decidir què ha de passar amb Catalunya. N’hi ha d’econòmiques, però també de polítiques amb un gran calat.

Aquests dies, per exemple, en Xavier Sala i Martin n’ha exposat una molt clarament amb el seu enfrontament verbal amb Barroso. La UE prefereix reconèixer abans una independència per les armes que per les urnes?

Més enllà del previsible histerisme del govern espanyol, les institucions comunitàries i els 28 Estats que les conformen faran un anàlisi molt fred i racional abans de decidir quina relació ha de tenir una Catalunya independent amb la UE.

Fotografia: PRESSEUROP.EU

Barcelona, 1985. Llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. Visc a Brussel·les i treballo com a assessor al Parlament Europeu. Llegeixo per sobre de les meves possibilitats, tot i que escric força menys. Trobo que si els catalans tinguéssim premsa econòmica pròpia ja faria dies que seríem independents. @aleixsarri

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s