Nació Digital.cat

Des de Brussel·les

per Bernat Ferrer

Catalunya, un afer intern… francès

El principal “think tank” francès sobre política exterior debat a Brussel·les sobre Catalunya

Tremosa posa a l’agenda europea una possible DUI en cas que l’Estat impedeixi la consulta

Ramon Tremosa, Marc Hecker, Alyn Smith i Vincent Laborderie, al debat organitzat per IFRI a Brussel·les. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital. 

El principal think tank francès sobre relacions exteriors, l’Institut Français des Relations Internationales (IFRI), es pregunta obertament si els estats europeus tradicionals poden “esclatar” arran dels processos independentistes català i escocès, a més de les eleccions belgues del maig. “El tema interessa”, constata tot just començar la conferència el redactor en cap adjunt de la revista de la institució,Politique étrangère, Marc Hecker. Els eurodiputats Alyn Smith (SNP) i Ramon Tremosa (CDC), conjuntament amb dos professors de la Universitat Catòlica de Lovaina, han analitzat els tres casos davant d’un auditori selecte, amb representants dels principals agents polítics i econòmics continentals presents a la sala. “Els catalans sempre han estat aquí, i ara demanen reconeixement”, ha sentenciat Tremosa.

En un acte francès presentat formalment per parlar sobre tres regions europees, bàsicament s’ha acabat parlant de Catalunya. Smith s’ha esmerçat en presentar el cas escocès com a “únic”, el professor Christian de Visscher s’ha limitat a retratar la situació actual a Bèlgica i Tremosa i el professor Vincent Laborderie han estat els que han hagut de respondre més preguntes sobre el cas català.

Representants d’ambaixades, thinks tanks i empreses amb presència global han omplert la sala en què hi tenia lloc la conferència. Les ambaixades de Suïssa, Polònia, Sèrbia, Turquia, Bolívia i l’Iran han cregut convenient posar-hi l’antena. Fins i tot ho ha fet la d’Andorra, que en cas d’independència de Catalunya deixaria de tenir frontera amb l’Estat espanyol. França, més discreta, hi ha enviat dos representants del consolat i de la representació francesa davant la UE, a més a més de dos representants de l’Organització Internacional de la Francofonia i de l’Institut Francès de Relacions Internacionals. Res d’estrident, però tots amb línia directa amb París. Simptomàtic. En cas d’independència de Catalunya, França tindria frontera directa amb el nou estat. No és qüestió d’estar-ne del tot desconnectats.

També escoltaven atentament les raons de l’independentisme català i escocès representants de l’empresa aeronàutica Airbus i la petroliera EDF, així com de fundacions i lobbies francesos, britànics i alemanys, càrrecs intermedis del Parlament Europeu i la Comissió Europea, del Parlament belga, del länd de Baden-Würtemberg, d’universitats franceses i belgues, i fins i tot del Partit Popular europeu, a més a més de diversos periodistes britànics, espanyols, francesos, suïssos i nord-americans. El renombrat Anton La Guardia, de The Economist, entre d’altres.

“Barcelona ha de ser bombardejada”

Tremosa ha centrat la seva intervenció en explicar, amb dades i cites d’articles internacionals, els “diversos intents catalans de reforma federal d’Espanya”, apuntant tot seguit que constantment s’han vist frustrats. Citant el general Espartero -“Barcelona ha de ser bombardejada cada 50 anys”, i mostrant imatges de diversos bombardejos-, just després passava a citar l’eurodiputat socialista Raimon Obiols, que en més d’una ocasió ha dit que, a més democràcia, més sentiment independentista català. Tot, per ressaltar la negativa espanyola al diàleg.

Laborderie ja havia centrat la seva exposició inicial en ressaltar que el cas català era “problemàtic” i “perillós”, assegurant que una Catalunya independent “no és realista” i que es va cap a “un xoc frontal entre dues normes: el dret dels pobles a autogovernar-se i el respecte a sobirania dels estats”, per alertar finalment que “no hi hauria gaires estats que reconeixerien l’Estat català després d’una Declaració Unilateral d’Independència”.

Tremosa, recollint el guant de Laborderie, ha recordat la conferència que el president de la Generalitat, Artur Mas, va realitzar a Brussel·les el 2012. “Llavors, Mas ja va avisar que, si el govern espanyol nega la consulta, podem acabar en un escenari de declaració d’independència unilateral. S’ha de tenir en compte que, en el període 2014-15, els catalans tindran tres eleccions: europees, locals i catalanes. “Això ja serà un referèndum de facto.” La Declaració Unilateral d’Independència (DUI) en cas que l’Estat impedeixi la consulta del 9 de novembre, doncs, comença a sonar a l’agenda francesa. I europea.

Nombrosos assistents al debat sobre la possible implosió dels estats europeus. Foto: Bernat Ferrer/Nació Digital.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s