França-Catalunya

Patrick Roca: “França cada cop entén més el procés català”

L’expert francès en política internacional creu que Catalunya “està enfocant bé el debat” i veu “neutralitat” des de París
Pep Lloveras
L’expert francès en política internacional i professor de la Facultat de Traducció de la Pompeu Fabra, Patrick Roca, ha assegurat aquest vespre que França “cada cop entén més el procés català”. Roca, resident a Barcelona des de fa anys i amb llaços amb Convergència, ha sorprès la seixantena de persones que l’escoltaven a la Fundació CatDem indicant que hi està havent un viratge en la política francesa i l’opinió pública del seu país entorn l’onada sobiranista que viu Catalunya. “I això és, sobretot, perquè des d’aquí s’està enfocant bé el debat. El dret a decidir més enllà de la identitat. La democràcia en primer terme”, ha afirmat.

En una conferència sota el títol ‘França, tan a prop i tan lluny’, Roca ha explicat que el país veí “pot entendre bé les reivindicacions de Catalunya” i que això s’està veient amb més nitidesa des de la Via Catalana de l’11 de setembre. “La majoria de mitjans de comunicació estan tractant la qüestió amb neutralitat, amb total absència d’hostilitat, i fins i tot alguns ja han expressat certa incomprensió davant el fet que Madrid no vulgui negociar, que no busqui una solució pactada”, ha comentat Roca. “I el president Hollande, no està jugant en contra. No s’està posicionant”, ha afegit.

Roca ha volgut diferenciar el jacobinisme francès del nacionalisme espanyol, que sovint s’equiparen, per dir que l’aliança entre Madrid i París no està tan clara. “El jacobinisme de l’UMP dretà i del PS esquerrà és sobretot organitzatiu, en canvi el nacionalisme s’entén allà més identitari i irracional”, ha incidit. “França podria entendre la idea de nació de Catalunya, aquella frase del president Pujol que és català qui viu i treballa aquí. La voluntat d’una col·lectivitat”, ha reflexionat, i ha valorat dues decisions preses pel sobiranisme: “Ha estat un encert no vincular per a res els Països Catalans ni la Catalunya Nord en tot això. Fixar-se només en el Principat i la força d’una majoria democràtica. I segon, aquest encara per enfortir-se, enviar l’argument a Europa que Catalunya és un cas específic dins els estats tradicionals”, ha analitzat.

El perill del Front Nacional

Segons Roca, l’únic “perill” en aquesta relació entre França i Catalunya és que el que és ara una minoria com el Front Nacional de Le Pen, tant política com mediàtica, tingui més poder i, “aquests sí que nacionalistes”, ja estan escampant que si Catalunya obté la independència “pot desestabilitzar França i destruir la nació francesa”, ha dit. “És absurd, és evident, perquè a més França està molt unida i el tant per cent d’independentistes corsos, per dir la regió amb més ganes d’autonomia, no arriba al 10%”, ha indicat. No hi ha risc de contagi, ha defensat Roca, que s’ha remuntat al 1213, “el nostre 1714”, per recordar que en aquell segle neix la unitat francesa i per dir que les regions amb més personalitat ja estan massa assimilades a tots els nivells perquè hi pugui haver un brot seriós secessionista.

Patrick Roca

Imatge de la conferència pronunciada per Patrick Roca

Comentaris
http://www.elsingulardigital.cat es reserva el dret a no publicar aquelles aportacions que siguin contraries o atemptin contra la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l’ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrial. http://www.elsingulardigital.cat tampoc assumeix cap responsabilitat derivada de l’enllaç a altres webs de tercers, ni dels seus continguts, que es pugui accedir a través del nostre portal.
Lluís de Recasens
05/02/2014 09:42
Em sembla que després de tres cents de derrotes, els catalans n’hem après. I les reflexions del senyor Roca ho confirmen. El procés es duu admirablement bé i ací hi ha els nervis i neguit de les èlits espanyoles.
Jep
05/02/2014 08:59
Bon article, i bona anàlisi de Mr Roca.
Capull
05/02/2014 08:18
Els partits indepes a França no arriben ni a l’1% dels vots. No pot ser quelcom que els preocupi. Crec que al final prevaldrà la llaminadura de tenir un estat espanyol molt més feble, que els redoblarà la capacitat d’influir-hi.
un senyor antic
05/02/2014 08:07
També es pot argumentar que la Republica Francesa, mare de les Republiques, té difícil dir que no a una nova Republica , la Catalana, que fuig de la dinastía Borbonica. Aixó pot ser l’inici d’una bona relació entre dos iguals : republicans.
Carles Viñals Casador
04/02/2014 23:32
Tant de bó França arribi a entendre, com a primer pas, l’esperit dels catalans, i a recolzar-lo tot seguit, en un acte de justícia. Feu-lo i, potser llavors, els catalans, que avui ens trobem tan allunyats de vosaltres com ho estem d’Espanya, que ens posseix encara en cos però ja no en ànima, ens decantem per França, al capdavall el nostre bressol. No volem canviar d’amo, sinó ser lliures i amics del qui, des de la seva fortalesa, ens respecti en la nostra petitesa. De vosaltres depén. No és impossible.
Ramon
04/02/2014 23:08
aquest home té més raó que un sant
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s