Llengües: un pas endavant o un engany?

Hervé Pi 29 de gener de 2014

Pierre Aylagas, diputat vice president de la comissió de les llengües al Parlament

Pierre Aylagas, diputat vice president de la comissió de les llengües al Parlament

El dimarts 28 de gener del 2014 l’Estat francès ha protagonitzat un nou episodi del seu desamor de les llengües minoritzades. Sembla un d’aquests “colebrons” sense fi on els protagonistes fan passos sense avançar mai.

La Carta Europea de les Llengües dites regionals o minoritàries, que personalment prefereixi titllar de llengües minoritzades data del 1992.

Sorprenentment el mateix any 1992 el ministre Toubon feia adoptar un canvi a la cinquena “Constitution” francesa, afegint-hi a l’article 2: “La langue de la République est le français“. Les entitats de defensa de les llengües pròpies de cada territori se varen aixecar i protestar, el llavors ministre va explicar que aquest afegitó no canviar res de cara a la política lingüística, que no anava en contra les llengües territorials, era per a protegir la llengua francesa dels anglicismes. En part raó, aquest afegitó no ha canviat res a la política francesa de cara a les llengües minoritzades, al contrari, ara els jacobins tenen l’argument suprem:

l’ús de les llengües regionals és anticonstitucional

Un argument que ha servit, serveix i servirà…

Ha servit:

el 1999 el govern del Lionel Jospin va firmar la Carta de les llengües minoritzades, però no se va poder ratificar per a ser anticonstitucional.

el 2008 al cap d’uns anys de debats els parlamentaris francesos van acceptar l’entrada de les llengües dites regionals a la sagrada “Constitution“. Aquesta vegada encara ho van fer amb tota la consciència del món, ho van fer fidels a la llarga tradició jacobina i l’afegitó 75.1 declara que les llengües minoritzades fan part del patrimoni de la “République“. Un afegitó simbòlic però del tot inútil, posat a final de la “Constitution“, l’afegitó no té força de llei, no dóna cap dret.

el 2013 el primer ministre anunciava als bretons que la Carta de les llengües seria ratificada, com s’ho havia compromès el candidat François Hollande, però havia de passar prèviament pels tràmits reglamentaris.

Ara serveix:

A la demana del 1er ministre els parlamentaris han debatut i han cercat la solució per a ratificar la Carta de les llengües, però una ratificació respectuosa de la “Constitution” jacobina. Un exercici d’equilibrista estàtic que fan molt bé que no volen canviar res tot i fent pensar que tenen la intenció d’avançar.

Per tant els Parlamentaris han adoptat amb una ampla majoria un text que permetrà la ratificació, però un text que en limitarà les possibilitats ja que se presenta un doble bloqueig.

  • la charte ne conférant pas de droits collectifs pour les locuteurs des langues régionales ou minoritaires

  •  en application duquel l’usage du français s’impose aux personnes morales de droit public et aux personnes de droit privé dans l’exercice d’une mission de service public, ainsi qu’aux usagers dans leurs relations avec les administrations et services publics

Encara servirà:

Des de fa segles França segueix fidelment la seua acció d’eradicació del que ella considera patuesos. Abans no se n’amagava, ho presentava com un avenç social, recordem com ho havia portat l’abbé Grégoire .

Avui els jacobins continuen llur feina però la major part ho fan d’amagat, nos volen fer passar gat per llebre. Fan promeses, projectes de lleis, canvis constitucionals… però fidels a

Le français est la langue de la République

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s