De El Punt/Avui

Petits èxits internacionals

El procés sobiranista va despertar el 2013 l’interès de mig món, però pocs mandataris s’hi han volgut pronunciar oficialment

Els primers ministres de Lituània i Letònia van trencar el gel en declarar-se favorables a la consulta

05/01/14 02:00 – BARCELONA – EMMA ANSOLA

gràfic El PuntAvui

“Aquest és un afer intern que ha de resoldre l’Estat espanyol” s’ha convertit en el mantra que repeteixen els dirigents europeus quan són interpel·lats micròfon en mà pel procés català. L’any 2013, el govern català va començar a picar portes estrangeres amb l’objectiu de fer-hi arribar la voluntat majoritària dels catalans de celebrar una consulta sobre el futur del país. Ja llavors, el fet que cap dirigent es declarés explícitament contrari al procés sobiranista va ser considerat un èxit, tot i la fredor que regnava en l’ambient.

Però el conflicte obert l’estiu passat entre Gibraltar i Espanya i el fet que el govern britànic acceptés una consulta sobre la independència a Escòcia va esquerdar el núvol de silenci que pesava sobre la comunitat internacional. El primer ministre, David Cameron, va ser el primer a sorprendre amb unes declaracions prou explícites: “No es poden ignorar qüestions de nacionalitat, independència i identitat. Cal deixar que la gent decideixi. Aquesta és la manera de fer les coses al Regne Unit”, sentenciava Cameron.

L’executiu català, mentrestant, anava centrant la pressió cap a Europa amb un únic missatge. Més enllà de la independència o no de Catalunya, els de Mas reclamaven fer factible l’exercici democràtic. Dirigents com ara el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, preguntat pel cas català, va replicar, en una visita a Andorra, que l’organització que presideix té entre els seus principis fonamentals el respecte al dret a l’autodeterminació i va instar els polítics a seguir un “procés dialogat i pacífic” que respecti “les aspiracions genuïnes dels pobles”.

La batalla per buscar complicitats va tenir especial rellevància a Brussel·les, on qui més qui menys admetia fora de càmera que el debat sobre els casos escocès i català ocupava sovint les converses dels eurodiputats als passadissos. Parlamentaris com ara el gal·lès Graham Watson, president del grup dels liberals, es va declarar obertament a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Paral·lelament, la pertinença o no d’una Catalunya independent a la UE va ser l’altra qüestió que aixecava polseguera amb declaracions i rectificacions, com per exemple les que protagonitzava la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, que va admetre que “no hi ha cap llei que digui que Catalunya hagi de sortir de la UE”.

Va ser, però, l’èxit de la Via Catalana, amb un milió i mig de persones al carrer, la que va propiciar que dirigents de països europeus com ara els primers ministres de Letònia i Lituània, Valdis Dombrovskis i Algirdas Butkevicius, sortissin a primera línia a defensar el dret a decidir, la qual cosa els va valdre la reprimenda del ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, que seguidament va aprofitar l’ocasió per cridar a files i fer un toc d’atenció a tots els ambaixadors europeus a l’Estat espanyol.

La concreció ara de la data i la pregunta de la consulta a Catalunya ha tornat a obrir la caixa de Pandora i inicia un nou període en què Catalunya torna a parar l’orella al que es diu a Europa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s