Un article del diari ARA.cat

FINESTRA A LA CATALUNYA DEL NORD

“França reconeixerà Catalunya”

Joan Becat explica l’evolució del sud en francès

JORDI CARRERAS . Perpinyà | Actualitzada el 22/11/2013 09:4

 

Joan Becat (Perpinyà, 1941) és un reconegut catedràtic de geografia de la Universitat de Perpinyà i membre de l’IEC. Fa tres anys es va jubilar de la docència i enguany ha publicat La independència de Catalunya, quin futur? De la dictatura franquista a l’autonomia i a l’autodeterminació , un llibre en francès i en català que fa un recorregut del Principat des de la fi del règim franquista fins a l’actualitat, i que vol oferir elements de reflexió i respostes als nord-catalans i francesos interessats en el procés que viu el sud. En la seva opinió, des de la Catalunya del Nord aquest procés se segueix amb simpatia, en part com a conseqüència del lent procés que va anar des dels anys vuitanta fins a principis del 2000, “quan es va aconseguir girar la truita” que ha permès dignificar i prestigiar la llengua catalana. “És conseqüència de la feina que s’ha fet des d’aquí, però també de TV3 i Catalunya Ràdio, que han permès que els nord-catalans vegin que al sud hi ha un país modern”.

“Català alimentari”

“El principal fre per a l’expansió de la llengua catalana és l’educació francesa”, afirma Becat. “Fa pocs anys, l’estat va fer una enquesta i va quedar sorprès de veure que dues terceres parts dels pares volen que els seus fills també aprenguin català”. És el que ell anomena “català alimentari”. “Els pares volen que el coneguin perquè veuen que és una llengua amb possibilitats de futur”. Però Becat diu que l’estat francès frena aquest interès i que “cada any només crea una plaça de professor de català, quan hi hauria feina per a trenta o quaranta persones”. Ara bé, Becat també alerta que cal no confondre l’interès per la llengua catalana amb un catalanisme polític. Amb tot, remarca que uns 74 municipis dels aproximadament 200 que hi ha a la Catalunya del Nord ja han catalanitzat els noms del cadastre del seu terme: “Això no és un acte simbòlic, sinó una traducció efectiva, perquè quan es venguin i comprin propietats tindran els noms en català”.

Favorable a l’autodeterminació

Becat està convençut que el procés “és imparable” i que si Catalunya es proclama independent, França la reconeixerà. “Una altra cosa és que hi sigui favorable, però França ha reconegut totes les independències, encara que hagin estat proclamades unilateralment”. Recorda que França era contrària a les independències de les Repúbliques bàltiques “però les va reconèixer quan es van proclamar independents” i va ser favorable a Kosovo “tot i proclamar-se unilateralment i amb l’oposició de Sèrbia”. “Per sobre de tot, França és pragmàtica”, afegeix. I creu que “França no hi dirà ni una paraula abans que hi hagi cap pronunciament des de Catalunya”. Becat assegura: “Espanya no ha estat mai un aliat de França a Europa. Hi ha col·laborat contra ETA perquè no vol problemes, però diplomàticament no són amics”. No creu que França hagi de témer reaccions en cadena en el seu estat si Catalunya s’independitza: “No passarà res. A Còrsega, que és on més reclamen, demanen una autonomia”.

Becat diu que França no és contrària al dret d’autodeterminació: “El 2010 va organitzar referèndums a la Martinica i la Guaiana. Quan un estat els organitza, posa la pregunta -o les preguntes- que li convé, i ho fa perquè surti el no. Aquesta és l’actitud intel·ligent, no la de Madrid”.

Mapes mentals

Una de les coses que ha fet Becat com a geògraf han estat mapes. Creu que el mapa mental dels catalans del sud és més tancat que el dels nord-catalans. “A les escoles de la Catalunya del Nord hi ha 500 mapes com Déu mana, no dels que s’enganxen amb xinxetes, dels Països Catalans”. Creu que coses com aquestes hi han contribuït i lamenta que “hi ha persones a Girona que pensen que Perpinyà és més lluny que Barcelona, quan no és així, o que Suïssa és més lluny que la Corunya, i tampoc és veritat”. En opinió de Becat, la funció d’un mapa “és crear identitat; segons el mapa, et sents dins o et sents fora, però hem de tenir en compte que després de les línies, sempre hi ha més mapa”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s