Un alemany ben informat (diari ara.cat)

11 DE SETEMBRE

Kai-Olaf Lang: “La negociació d’un estat català per ser a la UE serà molt fàcil”

Kai-Olaf Lang és el cap de recerca de l’Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional, el ‘think tank’ que assessora el govern germànic en assumptes exteriors

ORIOL MARCH 

| Actualitzada el 05/09/2013 00:00

Kai-Olaf Lang és el cap de recerca de l'Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional. Kai-Olaf Lang és el cap de recerca de l’Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional. ARA

Kai-Olaf Lang és el cap de recerca de l’Institut Alemany de Política i Seguretat Internacional, el think tankque assessora el govern germànic en assumptes exteriors. Té estudiat a fons el procés català -ha escrit recentment un article en què explora la possibilitat d’una declaració unilateral d’independència- i coneix de primera mà el camí cap a l’estat propi de països que van formar part de la Unió Soviètica i de l’antiga Iugoslàvia. En conversa telefònica amb l’ARA, Lang analitza la posició europea sobre l’estat propi i planteja la integració catalana a les institucions comunitàries.

En un article seu parla de la possibilitat que Catalunya es convertís en un estat independent. ¿Considera que aquest escenari és real?

A Europa tot pot passar. La possibilitat que Catalunya s’independitzi és certament complicada, tant pel context espanyol com per la legalitat existent. La qüestió és saber si a Catalunya hi ha un estat d’ànim àmpliament majoritari a favor de la independència, siguin quins siguin els costos associats.

Imaginem que se celebra un referèndum i guanya el sí. Com reaccionarà la Unió Europea?

Crec que la UE mirarà primer cap a Espanya, perquè la qüestió és com respondrà Madrid. Una altra cosa és veure com reaccionaran els altres estats membres de la UE. No serà un reconeixement automàtic, des del punt de vista legal. Brussel·les estarà interessada en una negociació.

El PP sosté que Catalunya quedaria fora de l’euro.

Per descomptat que no, perquè hi hauria una solució que permetria mantenir l’euro. En tot cas, Catalunya hauria de reentrar a l’eurozona perquè legalment en quedaria fora. El nou país hauria de complir amb els principis de Maastricht.

Què necessitaria el nou estat per ingressar a la UE?

Catalunya, com que és part d’Espanya i d’Europa, compleix els criteris per formar part de la UE. No s’ha de canviar res legal, és una qüestió de voluntat política. El procés de negociació serà molt senzill, diferent del de Turquia. Una altra cosa és la dimensió política de la qüestió: tots els estats membres tenen alguna cosa a dir en aquest procés, i poden bloquejar-hi l’entrada. Interessarà trobar una solució pragmàtica.

Quina és l’actitud de les institucions europees respecte al debat de la independència de Catalunya?

Força contrària. La UE i els estats membres s’ho miren des de certa distància, perquè hi ha inestabilitat a causa de la crisi econòmica. Entrar en un debat sobre la independència de certes regions d’Europa seria obrir una font d’inestabilitat.

Quina és la posició del govern alemany sobre el debat sobiranista que hi ha a Catalunya?

Es tracta com una qüestió nacional i no hi ha discussió política en aquest sentit. Crec que li interessa el diàleg. No crec que hi hagi contactes entre el Govern i Alemanya.

Què hauria de fer el govern espanyol per frenar el sobiranisme?

Si la gent que viu a Catalunya té un sentiment de frustració, creixen els partidaris de la independència. Per tant, i des del punt de vista de Madrid, jo oferiria una tercera via. Això podria passar per un pacte fiscal o per augmentar l’autonomia.

L’executiu de Mariano Rajoy ja es va negar al pacte fiscal.

Una part important del mapa polític espanyol té por de donar més competències a Catalunya, i té por que si és menys solidària això vagi en detriment de la cohesió del país.

Si Madrid no vol negociar el referèndum, ¿veu viable una declaració unilateral d’independència?

Això hauria de comptar amb una majoria al darrere després d’unes hipotètiques eleccions anticipades. Si Madrid diu que no al referèndum pactat, es poden trencar PSC i CiU. És un escenari complicat. Malgrat tot, jo penso que Madrid ignoraria una declaració unilateral.

El govern espanyol s’esforça a dir que l’estat propi no és viable.

En termes econòmics, l’estat propi és viable. Catalunya té una potència substancial. Hi haurà grans reptes i, sent pragmàtics, s’ha d’admetre que seria complicat construir un estat -un gran repte- al marge del mercat comú. En tot cas, hauria d’haver-hi un interès de les dues parts. El problema bàsic és com va el procés. Si es fa de manera civilitzada, els costos poden ser reduïts.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s