De “Vilaweb a l’escola” (per comprendre la guerra de successió)

Tres-cents anys del tractat d'Utrecht

> Menorca i Gibraltar

> Repartiment europeu i mundial

> ‘El cas dels catalans’

dijous, 11 d’abril de 2013
L’any 1700, el rei Carles II de Castella es va morir a Madrid sense descendència. Altestament, el monarca de la casa d’Àustria cedia els seus regnes al duc Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV de França. La decisió va trasbalsar l’equilibri de poder a Europa perquè la seva entronització, amb el nom de Felip V, permetia d’unir dinàsticament una monarquia hispànica en decadència, però encara amb un gran imperi americà, i la borbònica francesa, hegemònica al continent europeu.Anglaterra, els Països Baixos i l’imperi germànic van decidir oposar-s’hi creant la Gran Aliança, que proposava un candidat alternatiu a succeir Carles II: l’arxiduc Carles d’Àustria, fill segon de l’emperador Leopold I. Un any més tard declaraven laguerra als Borbó. Al bàndol aliat, s’hi van sumar Portugal i Savoia, juntament amb els partidaris austriacistes peninsulars, sobretot concentrats en els territoris de la Corona d’Aragó (Aragó, el Principat, el Regne de València i les Illes). Tot i la superioritat militar de l’aliança, durant la dècada bèl·lica l’exèrcit borbònic va acabar arraconant els partidaris de l’arxiduc Carles a Catalunya. Des de Londres van començar a guanyar pes les veus que pressionaven perquè s’obrissin converses amb França per arribar a una pau, oimés després de la mort de Josep I, fill primogènit de Leopold I i germà de Carles d’Àustria, que va ésser coronat emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic el 12 d’octubre de 1711.

Tot plegat va precipitar les converses de pau. Després de vuit mesos de negociació, l’11 d’abril de 1713 representants diplomàtics de tot Europa van deixar enllestit al municipi neerlandès d’Utrecht un conjunt d’acords bilaterals que posaven fi a una devastadora guerra, que es calcula que va deixar més d’un milió de morts. La Gran Aliança reconeixia Felip V com a monarca hispànic en canvi d’importants beneficis econòmics i territorials, especialment per a la Gran Bretanya.

MENORCA I GIBRALTAR

Pels articles X i XI del tractat de pau i amistat entre el rei Felip V de Castella i la reina Anna d’Anglaterra, Londres va obtenir d’Espanya la sobirania dels estratègics enclavaments mediterranis de Menorca i Gibraltar. Tots dos territoris, de fet, ja eren sota control anglès des de feia alguns anys. En el cas de la Balear petita, per exemple, l’estiu del 1708 s’havia preparat a Barcelona una expedició aliada per a prendre-la als partidaris de Felip d’Anjou. Una petita força internacional, sota les ordres del general anglès James Stanhope, va assetjar el castell de Sant Felip, a la boca del port de Maó, i va expulsar-ne el governador borbònic el 29 de setembre. Els gairebé setanta anys de presència britànica van tenir conseqüències a l’illa, especialment econòmiques i culturals.

REPARTIMENT EUROPEU I MUNDIAL

La Gran Bretanya també va obtenir una posició privilegiada en el comerç amb l’Amèrica del Sud i el Carib (‘el navío de permiso’, és a dir, el dret de comerciar-hi, i l’anomenat ‘asiento de negros’, el monopoli temporal del tràfic d’esclaus), i va rebre importants possessions franceses a l’Amèrica del Nord. Paral·lelament, les illes de Sicília i Sardenya (dos territoris que formaven part de la Corona d’Aragó des de feia gairebé cinc segles) van passar a les cases de Savoia i Àustria, respectivament. Flandes i la resta de territoris europeus de la corona hispànica també van quedar en l’òrbita de l’emperador Carles.

‘EL CAS DELS CATALANS’

El tractat d’Utrecht va deixar un aspecte irresolt, l’anomenat ‘cas dels catalans‘. A l’article XIII, la reina d’Anglaterra trencava el pacte de Gènova del 1705 segellat amb els catalans, pel qual s’havia compromès a defensar les constitucions i privilegis del Principat de Catalunya. La redacció de l’article deixava la porta oberta a Felip V per a imposar leslleis absolutistes castellanes sobre les catalanes, tal com ja havia fet el 1707 als regnes d’Aragó i de València. Poc després es feia efectiva l’evacuació de les tropes aliades del Principat, que tot i així va decidir mantenir la resistència per ‘conservar les llibertats, privilegis i prerrogatives dels catalans’. El juliol del 1713 començava el duríssim setge sobre Barcelona, que no es va cloure fins l’11 de setembre de 1714.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s