7 de novembre: EL TRACTAT DELS PIRINEUS ÉS BEN VIU:

Una frontera i quinze ruptures !

Catalunya arribarà aviat a la independència. Però hi arribarà amputada dels comtats del nord. Per això, el 7 de novembre  d’ aquest any és molt especial  i ho hem de tenir clar, els del nord i els del sud: És a causa del Tractat dels Pirineus que els catalans « del nord » no podrem arribar a la independència al mateix temps que els « del sud ». A causa d’ aquest tractat, i de les quinze ruptures que l’ han anat posant en pràctica :

Ruptura 1 : Catalunya Nord  és annexionada per França de manera totalment il.legal des del punt de vista de les lleis internacionals i catalanes. Moneda de canvi entre les reialeses espanyola i francesa sense consulta de les Corts Catalanes, única detentora de la sobirania catalana.

Ruptura 2 : Catalunya Nord és declarada “província estrangera”. És a dir, creació d’ una nova frontera al sud i manteniment de l’antiga frontera al nord per tal de produir l’ ofegament econòmic. És esclafada de taxes i no rep cap de les inversions elementals, necessàries al seu desenvolupament.

Ruptura 3. Durant la Revolució passa a ser « Département des Pyrenées Orientales » per tal d’ eliminar tota traça del mot i de la realitat catalana. El català hi  serà encara més perseguit que en l’ etapa anterior. La guillotina, la tortura i l’ exili eliminen de nou els defensors de la terra o de la llengua.

Ruptura 4: Com en totes les annexions de territori  s’ organitza la substitució de poblacions per tal d’ accelerar la substitució lingüística i cultural: s’ accentua l’empobriment del territori per tal de fer emigrar el jovent França amunt en busca de treball, al mateix temps que s’ imposen els mestres, notaris, advocats, capellans i funcionaris vinguts de França.

Ruptura 5. Al llarg dels anys, Catalunya Nord ha estat relegada a territori turístic i poca cosa més. Terreny d’ aventura assolellat per a francesos i turistes. Més tard s’ ha especialitzat en ser un departament “casa de jubilats”. Amb el temps, ha esdevingut un dels “departaments” més subdesenvolupats, amb més atur, amb més indigents i amb menys indústria de l’ estat francès.

Ruptura 6. La nostra llengua ha sigut perseguida per tots els règims vinguts de París. L’ antic règim, la revolució, l’ imperi, el petenisme i totes les repúbliques han tingut com a objectiu sistemàtic la repressió i la desaparició de la nostra llengua i de la nostra identitat. Fins a la total substitució pel francès.

Ruptura 7 : Mentrestant Catalunya, al sud,  se desenvolupava. Però la frontera política i econòmica, volguda i tancada i barrada pels governs estatals , va impedir que Catalunya Nord se pogués beneficiar del progrés econòmic i de la industrialització que se va produir a Catalunya durant el segle XIX i XX.

Ruptura 8 : Durant les guerres del segle XX, els catalans del nord van anar a engreixar el nombre de «morts pour la France » juntament amb els senegalesos, algerians i altres colonitzats, per unes guerres que no eren seues.

Ruptura 9 : Alguns catalans, com Joffre, s’ hi van lluïr com a carnissers i per això han entrat en els llibres d’ història i en els noms de carrer. Són els únics catalans que els mestres educats nos han ensenyat. Barrejats, això sí, amb els herois francesos, que no tenen res a veure amb nosaltres ja que a la seua època no érem ni tan sols dins de l’ estat francès (Vercengétorix, Carles Martel, Joana d’ Arc…) També hi són, i en lloc prefeernt , els Vaubans i altres botxins enviats pel nord per a annexionar-nos.

Ruptura 10: En canvi, els nostres vertaders herois, els qui van lluitar per la terra i per la llibertat, són uns desconeguts : Joan Blanca (degollat),Bernat d’ Oms (decapitat), Josep de la Trinxeria i l’ Hereu Just (exiliats), Anna Maria Antigó (exiliada) Manuel Descatllar, Carles de Llar, Joan Soler (torturats i esquarterats) i tota la llarga llista de catalans que simplement varen fer el que faria qualsevol : defensar la terra contra l’ ocupant. Són absents dels manuals i dels noms de carrer, com ho són tots els altres personatges i episodis de la nostra història.

Ruptura 11 : Totes aquestes ruptures no són pas « històries del passat ». La Constitució actual nos exclou totalment de la república. No existim. La república ha estat confiscada pels jacobins monolingues compulsius. I la seua ideologia impregna els mites nacionals, els programes escolars i les institucions… i alimenta el llenguatge corrent amb confusions interessades entre estat i nació, entre llengua, dialecte i patués… Es ben actual l’ absència de la nostra llengua en el sistema escolar, en els mitjans de comunicació, en la senyalització… Per acabar, nos donen engrunes i nos diuen que hem de ser contents! Cap país europeu no tracta les seues llengües amb tant de menyspreu !

Ruptura 12 : Voldríem poder considerar com un regal positiu els valors de la república, però per nosaltres són una trampa : La llibertat és per a tots els grups lingüístics i culturals o no és llibertat. La Igualtat s’aplica a totes les llengües o no és igualtat. Trampa. La Fraternitat s’ha de viure entre tots els grups lingüístics que formen la República, o no és fraternitat. Lligar la república a una sola llengua és el contrari de la fraternitat, és EXCLOURE d’ aqueixa República tots els qui ne tenen o ne parlen d’ altres.

Ruptura 13. La “Région Languedoc-Roussillon” és un nou centralisme que nos ha tocat patir. No tenim res a veure amb Montpeller. Aqueixa regió és totalment artificial. Nosaltres sem de Catalunya Nord. I pel que fa als pressupostos dedicats a les cultures cal comparar l’ esforç d’ aquesta regió amb el que se fa a Bretanya, al País Basc o a Alsàcia que són regions molt més compromeses amb la seua gent, amb la seua identitat i amb la seua llengua.

Ruptura 14. El « Conseil Général des Pyrénées Orientales », va decretar una “carta pel català” que va obrir moltes esperances. Imatge. Mentida. En què han quedat les grans declaracions? Cal comparar amb el que fan (el que fan, no el que diuen) els departaments de Bretanya o del País Basc. Allà s’ han creat uns « offices » per al desenvolupament de les llengues, amb mitjans. Aquí es parla de « l’accent catalan de la République Rrançaise » que no és res més que una injecció d’ autoodi : els del « nord » tenen dret a guardar la llengua, nosaltres l’ accent ! Perquè un accent  és el que queda quan ja s’ ha perdut la llengua !

Ruptura 15 : Aquests darrers temps s’ han creat també les condicions que fan que cada any arriben uns 5000 « nous catalans». Les autoritats departementals els anomenen així, però si excloem algunes injeccions de folklorisme, es guarden prou de donar-los  els mitjans  d’ esdevenir catalans de veritat.

EL FUTUR, RUPTURA O RETROBAMENT ? Catalunya ha decidit que la dependència d’ Espanya no és un camí de futur (cap dependència és un camí de futur !) i ha començat a caminar cap a la independència. D’ aquí a poc, Catalunya Nord tindrà just a l’ altre costat de la frontera, un estat anomenat Catalunya integrat dins de la Unió Europea. Un estat potent i desenvolupat econòmicament. Un estat que compartirà llengua, cultura i identitat amb nosaltres. I com que l’ economia se riu de les fronteres, compartirem també l’ economia !

Com pot haver-hi algú que encara ens proposi  mirar cap al nord? En nom de quin anàlisi socioeconòmic ? En nom de quina esperança de futur? Quelcús que estima aquesta terra, pot demanar-li encara que giri l’ esquena al seu futur? Demanar-li que continui confiant en els qui l’ han tallada de la seua història? Que continui creient  en els que han planificat la seua decadència ?

Francesc Bitlloch

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s