Recull de premsa: Nació Digital explica l’ asfíxia catalana actual

La històrica asfíxia tributària sobre Catalunya que ha portat a la Generalitat al rescat Els números de 1929 de Jaume Alsina.

Darwin assegurava que un dels errors de la història és que aquesta es repeteix. El científic entre científics hagués arribat a la mateixa conclusió si en comptes d’observar tortugues i plantes per construir la seva teoria de l’evolució hagués estudiat la relació econòmica entre Espanya i Catalunya i veure que malgrat l’esforç ingent de l’economia catalana durant més de 100 anys aportant diners a la caixa comuna de l’Estat espanyol, la Generalitat havia de ser rescatada.

Així ho demostra la decisió del govern de la Generalitat de demanar un rescat de 5.023 milions d’euros per intentar sortir d’un atzucac financer asfixiant i, en paraules del portaveu de l’executiu, Francesc Homs, “complicadíssim”. Una xifra que no ha passat per alt a un dels economistes de capçalera de l’actual panorama mediàtic com el catedràtic d’Hisenda Pública de la Ramon Llull, Santiago Niño Becerra, que hores després de què el Govern formalitzés la petició de rescat qualificava de “rar” el fet que qui paga 16.000 milions l’any hagi de demanar a qui li ha pagat que li deixi 5.000 milions.

Becerra no ha estat el primer

Becerra però no ha estat l’únic acadèmic en exclamar-se d’aquesta situació. De fet, ja fa anys que ha tingut predecessors i, fins i tot, el tòtem del pensament econòmic nacionalista, Ramon Trias Fargas ja va batejar la situació com “asfíxia premeditada”. El càlcul de l’espoli i les seves conseqüències ve de lluny, com exemple embrionari es pot citar Ferran Alsina. L’economista i un dels cervells de l’imperi Güell va ser l’encarregat de la ponència sobre tributs i impostos al Congrés Catalanista de 1893. Segons els números d’Alsina, Catalunya llavors aportava el 21,8% dels ingressos de l’estat espanyol malgrat tenir només el 10,5% de la població. Uns números que clamaven una descentralització administrativa de la política fiscal. A Alsina, no li van fer gaire cas.

El 1902, Guillem Graell, fundador de la Societat d’Estudis Econòmics i impulsor del I Congrés d’Economia de Catalunya, apuntava a l’estudi “La Cuestión Catalana” que la contribució de Barcelona a l’estat era de 147 milions de pessetes i la de Madrid 112 milions. Unes xifres que escandalitzaven Graell quan calculava que la capital catalana rebia 16 milions i l’espanyola 166.

Però aquesta situació es veu per primer cop amb detall en un llibre estudi titulat “L’economia de la Catalunya Autònoma” del demògraf i expert en estadística comparada Jaume Alzina, publicat l’any 1933. Un llibre que ha voltat pel Parlament de Catalunya brandat per Pere Aragonès, diputat d’ERC que ha abanderat la llei aprovada de publicació de balances fiscals (foto esquerra). El diputat de Pineda de Mar, lector obsessiu d’Alzina i Trias Fargas, recorda que les primeres balances fiscals que reflecteixen un espoli evident es troben en aquest llibre.

Les primeres gràfiques complertes, 1929

Les gràfiques d’aquest estudi així ho indiquen ja que segons Alzina, l’any 1929 Catalunya aportava el 18,8% de la recaptació total espanyola mentre que només rebia el 5,5% de les inversions de l’Estat quan el percentatge que li hagués correspost llavors era de l’11% del total, percentatge corresponent a la població (Gràfic superior).

El rescat i tot el que comporta, pel diputat Aragonès que ha recollit els memorials de l’espoli a Catalunya, podria suposar la prova definitiva d’allò que Ramon Trias Fargas va albirar el 1985: “Des del primer dia, la gent de Madrid comprèn que la manera més eficaç d’escanyar la nostra autonomia passa per fer-nos el pacte de la fam. Una autonomia sense diners és com un ciclista sense bicicleta”. En veure la petició de rescat i els números de les aportacions de Catalunya mb què s’hi arriba, Darwin s’estiraria els cabells del compliment de la seva màxima en versió kafkiana: de rescatadors obligats a rescatats per obligació imperiosa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s