EL FUTUR ÉS LA VIU-VIU. El futur és la mort inexorable.

Gentil Puig és sociolongüista, exprofessor de la Universitat de Perpinyà. Autor de manuals per a l’ aprenentatge del català. Director de la revista Vallespir. Parlem a l’ ombra dels plàtans de Ceret. 

F.B :Se pot parlar d’ independència, aquí ?

G.P :No crec que se’n pugiui parlar. En un estat democràtic se pot parlar de tot però aquí la cosa és molt i molt complicada. És una cosa que es té tendència a simplificar i a fer una  fugida endavant. Tinc al cap la lluita del poble quebequès…    fins i tot amb els referèndum que van fer. Molts donen per descomptat que hi haurà un referèndum a l’ estat espanyol i l’ estat espanyol no deixarà fer un referèndum. Si es fa serà un referèndum imposat des de Catalunya però no pas acceptat per l’ estat espanyol. Tot plegat em sembla una fugida endavant que necesssita uns passos previs (jo no dic ni sí ni no) és una cosa molt complexa.

Una cosa que està lligada al context europeu. Potser que Europa és favorable a aquestes iniciatives, ja veurem el que passa amb Escòcia que vol plantejar a la Unió Europea un referèndum i ells encara tenen molt de camí perquè estan a quaranta per cent d’ opinió favorable i són conscients ells mateixos que han de treballar encara molt per arribar al 2014 i això que estan en en context anglès que és més democràtic que l’ estat espanyol.

F.B : Però a part de les dificultats que veieu, vós, què en penseu, què desitgeu ?

G.P: Jo no faig futurologia i no faig fugides endavant, sóc republicà i català però no rec que sigui possible d’ aquí a poc, ho veig com una utopia i una fugida endavant. Les utopies són necessàries, celebro l’ entusiasme d’ alguns però no pas un entusiasme que no sigui crític…

F. B : Què és més utòpic lluitar la independència o pensar que Catalunya i el català poden sobreviure dins de l’ estat espanyol o francès ? 

G.P: Com ho has dit abans, estic d’ acord que  la devallada de la identitat  i de la llengua aquí és mortal… a Catalunya sud no tant… però aquest debat sobre la pervivència del català ja el tenien al segle XIX i va continuar millor que abans…  Hem tingut moltes migracions que han fet que no hem pogut catalanitzar tot el que hauríem volgut però la situació al carrer…  Barcelona no és una referència perquè és una ciutat molt cosmopolita com moltes ciutats europees i és així, no s’ hi pot fer res, és una ciutat-món i forçosament atravessada per tots els corrents mundialistes…

Però Catalunya és una altra cosa : el que està passant a Vic… que presenten com un laboratori de.. de la independència però també de l’ extrema dreta és un laboratori preocupant perquè hi avança la independència però també la ultradreta de « Plataforma per Catalunya » A Vic concretament que és la Catalunnya profunda…

F.B :I al nord ? Quin pot ser el futur, que no sigui la mort ?

G.P : La viu-viu… és a dir l’ agonia inexorable.

No crec que hi hagi solució. No hi ha pes específic. A Brestanya, per exemple, el Consell General ha anat molt més lluny que aquí, han celtitzat tots els noms, I les ecoles en bretó estan molt més generalitzades… seran aviat 4 milions que accepten de pertànyer a Bretanya…

El cas nord català és el més desconegut de l’ estat francès. Es parla de Còrsega perquè hi ha bombes. De Brestanya perque tenen una força econòmica i cultral molt forta. Fins i tot d’ Occitània i del País Basc que  també es belluguen… però Catalunya Nord és la gran absent. Aquest racó de món que tenia  la possibilitat d’ ajuntar-se a l’ Euroregió però ara amb la crisi tot això està paralitzat, la situacio és nefasta a tots punts de vista. Els partits catalanistes són a  1 o 2 per cent i fins i tot els partits majoritaris tenen el seu catalanista de servei… estic en contra d’aquests aparells i estic molt a disgust  amb tot això perquè no és un país  amb consistència , no saps per on agafar-lo… la situació és smolt més negra del que t’ imagines…

F.B :No hi ha cap perspectiva de futur ?

G.P :Hi ha una tradició lligada a un arcaisme econòmic que també es tradueix en lo que és cultural… el clanisme i el clientelisme funcionen molt bé tant a la dreta com a l’ esquerra i encara ho veig més dificil. Ja veus que sóc molt pessimista.

6 comments on “EL FUTUR ÉS LA VIU-VIU. El futur és la mort inexorable.

  1. Bon dia,
    a mi, em sembla que per pasar una entrevista aixi, no val la pena perqué desprez el anims es a zero !!!. Aquest senyor que no coneix es molt negatiu i amb el no anirem en lloc i m’ha posat l’anims molt baix i es tôt el que ha fet !!!.A que serveix de dir en tôt el article que no hi ha rés a fer ???. Sino m’en vaig ara a penjar-me si no es pot fer rés !. Molt molt negatiu tot allo i no m’ha ajudat per rés !. Estem buscan i necesitem coses positiu i no discurs aixi per la lluita !!!. Soc en colera ara, tabé espantat i totalment desanimat !.
    Aixi no podrem avançar amb gens aixi ni guanyar ni lluitar !.Nos cal tenir el anims i es imperatiu !.
    Visca Catalunya Lliure, Independent i reunificada amb Catalunya Nord.

    • Joan-Pere, volem obrir un debat. A Catalunya Nord parlem d’independència i nos trobem amb gent que ho veu clar, altra gent no tant, i altra gent encara que hi està en contra.
      La nostra voluntat és de portar un debat, un debat amb la gent conforme al nostre ideal i també amb gent en contra.
      L’única manera d’avançar és de ser conscients que ho hem de fer amb tothom.

  2. Sem del país dels nostres somnis. Que la realitat sigui pintada de negre o de gris, no ens prohibeix gens d’imaginar un futur més engrescador. Cal tenir gana de canviar el color d’aquesta realitat, encara que no podem veure una sortida als nostres desitjos.
    Qui hauria pensat tot passejant dins el Berlín Est dels anys 60 que trenta anys després un aire nou de llibertat hauria bufat d’aquesta manera. El món és plé de realitats canviades per somnis sortits de l’ombre. Haurem de tenir més paciència qu’un sant !
    Aquí també, a Catalunya Nord, es presentaran opurtunitats per recuperar un lloc per la llengua catalana. No sabem quan, no sabem com, però podem saber amb qui. Tots aquests i aquestes que no han deixat de somniar.

  3. Re bon dia,

    @hervé ; ok es un debat pero no es pot fer si la persona diu aixi :
    “tot es negre” i “no hi ha res a salvar” doncs aixi com es pot debatre ???. De més cada vegada que jo diu la meva opinio en un lloç web i el meu sentiment , desprez arriba hervé per dir-me com he de pensar les coses i sentir les coses pero si-us-plau hervé deixa-me dir les coses com ho sento i com ho vull perqué aixi m’agrada i no m’agrada que sempre algu em diu com jo hauria de reacionar perqué estic bastant adult per dir com jo vull dir i tu hauria de respetar la meva mirada i el meu sentiment mateix que no l’entenc si-us-plau i gracies per fer-ho hervé !.

  4. Si hi ha alguna cosa positiva en el discurs d’en Puig-Moreno, es que hem de ser reactius, contestar aquest pessimisme amb fets i accions. Jo personalment no faig suficient, i aixo hem motiva a fer mes coses al meu nivell. Fem tots el mateix amb aquest objectiu que en uneix i sempre endevant!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s