LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA ME TRIGA… i la raó també ho diu.

Hi ha gent que no volien sentir parlar del català i ara estudien a Girona

Felip Durandeu, arboricultor al Conflent, al micro de Berenguer Ballester de Ràdio Arrels :

La independència de Catalunya, personalment me  triga…   mira : un dia vaig dir a un company que volia ser diputat…  però al Parlament de Catalunya i el company me va dir que eri boig…

Crec que serà difícil però tot depèn de CiU, de Convergència, depèn molt d’ aquests… Si fan com per l’ Estatut de Catalunya que al darrer moment  van anar a pactar no sé què a Madrid… així,  al final no anem enlloc.  Ara fan proclames d’ indepndència, potser és veritat  però ja veurem.

El cor que parla me diu que me triga molt  però la raó també ho diu.

No sé com s’ ho adobaran, el poble ha d’ apretar, amb el PP a Madrid hi haurà tensions fortes. Faig sovint el paral.lel amb el temps del Franco que va ser d’ afrontament contra el català. I el poble català va reaccionar guardant el català. Aquí a Catalunya Nord ningú no ha prohibit, no ho diuen  pas brutalment. Els francesos van ser més fins que els espanyols… van fer les coses d’ amagat : Podeu anar a escola gratuita però serà en francès, podes anar a la universitat o on vulguis però serà en francès  i en tres segles i mig han aconseguit passsar d’ un país català a un país pràcticament francès.

Fa pas massa temps un dels convidats de Ràdio Arrels va dir : « que torni en Bonet, el Prefecte Bonet,  perquè si pica fort hi haurà una reacció de la població.

Quan ja tindran la independència, a l’ inici passarà poca cosa  però aquí també hi hauran tensions… gent que ara són a partits francesos iran a partits catalans i se crearan tensions… però al cap d’ uns anys i si Catalunya tira endavant el desenvolupament econòmic, la gent d’ aquí s’ avisaran que se pot trobar treball, un país obert, dinàmic…  i per tenir la mateixa cosa cap al nord cal anar molt lluny.

Aquí, hi ha  ara molta gent que ni volia sentir a parlar d’ estudiar el català i ara són a l’ escola d’ arquitectes de Girona o a la de « quinesiterapeutes… » d’ allà.

Els partits catalans  tindran més adherents. I els que tenen una visiò política clara, sense dogmatismes partidistes, que s’ estimen el pais (el Jordi Barre cantava que confonen la república amb Déu i  l’ Esperit Sant) canviaran.

Quan sentes els polítics d’ aquí pensen en francès… però si el benestar de la gent passa pel sud de la frontera…    jo fa molt temps que senti a parlar  de l’ hospital transfronterer i hi havia molta gent que no en volia sentir a parlar perquè no volien anar a veure un metge espanyol, amb una mica de racisme, també. Però això ha canviat molt.

Els polítics… tindrem sorpreses, se traparan més propers a Convergència o a Esquerra Republicana o tindran ganes de fer un  partit local… hi hauran moviments centralistes jacobins que ja tenim que se faran més visibles perquè quan es tracta d’ una questió d’ economia hi ha una certa neutrralitat però en coses de cor… hi haurà ple de gent que te diran « jo sóc francès ».

Ahir eri a fer votar la gent en una mesa electoral a Eus i tenim molts « potes negres » que la quasi totalitat són d’orígen valencià… jo li vaig dir el nom en català : « Morera »  i ell me va reprendre amb la pronúncia afrancesada… m’ ho va tornar a dir  en francès. Són gent que van creure molt en França, França els va deixar allà i són molt estacats a aqueixa idea…

En resum que hi haurà un moviment nacionalista francès més fort i hi haurà més reivindicació catalana.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s