UN ESTAT CATALÀ OBLIGARIA A CANVIAR LES MENTALITATS

Alà Baylac Ferrer

Parlem amb l’Alà Baylac Ferrer, professor a la Universitat de Perpinyà

HP: Segons tu, quines podrien ser les repercussions d’un Estat català al sud de l’Albera?

Alà Baylac Ferrer: un Estat català independent al sud de l’Albera podria tenir conseqüències positives i altres negatives. La dificultat seria de quantificar quines podrien tenir més impacte, per nosaltres.

Per les positives veig la possibilitat a nivell de relacions econòmiques, d’intercanvis, de fluxos d’intervencions, de comerç…

Una altra cosa seria de tenir aquí a la vora una administració potent, una entitat estatal, un poder relativament ric, això seria nou per Perpinyà i Catalunya Nord. Fins ara els Estat que tenim: França i Espanya, Estats potents però no necessàriament favorables, més aviat allunyats de la nostra realitat. Un Estat català seria un canvi important, obligaria les institucions nord-catalanes locals i departamentals a tenir relacions amb Catalunya i relacions pujades de nivell, que farien pujar l’horitzó i la perspectiva d’actuar ja que

no és el mateix ser rebut o tractar amb Estat que ser rebut o tractar amb el president d’una executiva regional.

Això voldria dir que tindríem un Estat més aviat favorable a Catalunya Nord, encara que sigui de manera romàntica o sentimental, un Estat que podria ser un relleu realista, atent a les necessitats de Catalunya Nord cap a Europa per exemple.

Un Estat vol dir tenir un Cap de Govern, un ministre que podrien intervenir a Brussel.les per les coses que se decideixen a Europa avui dia.

Seria més favorable per Catalunya Nord que de tenir uns ministres francesos que en principi haurien d’intervenir per Catalunya Nord però que francament dins la realitat no comptem, representem 0,5% de l’Estat francès, no comptem.

D’un punt de vista lingüístic el canvi seria positiu per la imatge mateixa de la llengua, però un Estat català provocaria un canvi de mentalitats forçat. La gent no podria dir més “me’n vaig a cercar cigarretes o essència a Espanya” quan parlaria d’anar a La Jonquera. Des de fa uns segles ja, aquí a la vora és Espanya,

llavors aquest canvi seria un canvi de mentalitat obligat,

i la gent realitzaria, veuria la il.lustració, la concretització  que la nacionalitat, el destí català, en el qual en certa mesura se podrien incloure, va més enllà que de ser part d’Espanya aquí a l’altra banda de la frontera.

Els efectes negatius podrien tenir a veure amb el fet que una Catalunya Sud independent podria ser conduïda de manera més prudent, més tímida, més poruga de cara a França,

perquè França veuria encara més el perill d’unes reivindicacions autonomistes, independentistes aquí.

Des de París podrien tenir actituds més amenaçadores i dir a Catalunya “ep, aquí no interveniu, aquí és casa nostra, anem a favor vostra però aquí no hi toqueu!”

Podria representar una espècie de reculada, de menys suport.. és contradictori amb el que deiï abans però és una possibilitat que hi hagi una mena d’autocensura per  no descontentar un veí, un homòleg ja que serien dos Estats amb igualtat, entre grans podrien dir que els petits quedin a la seua plaça. Això podria anar cap a menys recolzament, recolzament tradicional, històric del sud cap el nord.  Però tot i això crec que els efectes positius serien més importants.

HP: Avui aquí tothom se sent català, català però també francès, el dia que ser català és pertànyer a un Estat és que no canviaria pas aquest sentiment de catalanitat i és no no se desenvoluparia pas un anticatalanisme que avui no existeix a Catalunya Nord?

Alà Baylac Ferrer: Potser obligaria a la gent a pronunciar-se més clarament.

Crec que avui hi ha anticatalanisme, però la gent ho calla, no ho diu.

Potser que si s’obligués amb un tal procés a la gent a se definir, que l’afirmació de pertànyer a una comunitat nacional que podria ser llavors la d’un Estat despertaria més oposició, és possible, però no hi veig cap perill. Una Catalunya independent no seria cap forat negre, seria un Estat dins un espai europeu, d’un món cada dia més globalitzat. Amb una Catalunya independent constatarem que no hi ha massa canvis, tret d’un canvi per les mentaliats.

Avui ser català a Perpinyà és una cosa romàntica, sentimental, emocional.

Quan hi hagi un Estat català podràs anar a demanar la nacionalitat catalana,

potser sí que ens canviarà la consciència, que pensarem que podem fer part dels grans, dels primers i sortir de la categoria de persones de segones, d’aquests que toleren… però fem política ficció no?

2 comments on “UN ESTAT CATALÀ OBLIGARIA A CANVIAR LES MENTALITATS

  1. “una Catalunya Sud independent podria ser conduïda de manera més prudent, més tímida, més poruga de cara a França,…”

    Més prudent i més tímida que ara és l’estat castellà? Ho creus possible?
    O al contrari com a mínim serà millor llavors que ara?

    No ho veus clar? Jo sí!

  2. M’ha agradat aquesta entrevista, és interessant. Veig que cada cop es parla més d’independentisme, i crec que al final potser una realitat, que Catalunya sigui independent. O com a mínim que es faci un referendum i vegem els resultats. Crec que a Espanya, el PP, com més pressió (economica, llengua etc.) faci cap a Catalunya, serà el punt culminant per començar a pensar en separar-nos. Per Catalunya nord crec que seria bo que Catalunya del sud sigui independent. Espero que sigui així.
    Adam

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s