AMB LA INDEPENDÈNCIA CORREM EL RISC QUE CATALUNYA VULGUI PARLAR D’ESTAT A ESTAT

Enric Balaguer, President del Casal d’ Arrià i de l’associació Sports Catalunya

HP: Se pot parlar d’independència a Catalunya Nord ?

Enric Balaguer: A Catalunya Nord, la societat no està preparada de moment. Se’n pot parlar, evidentment, amb prudència i el que canviarà de veritat serà la independència de Catalunya Sud . Se’n pot parlar és clar però de moment la societat no ho pot integrar plenament.

HP: I doncs, nos cal fer pedagogia… què canviarà si arriba la independència de la Catalunya autònoma ?

EB: Tinc, sobre això dues opinions oposades. La primera és que hi hauria un prestigi nou, un reconeixement ja que la gent és molt ignorant sobre el que passa… a Catalunya.

Fins i tot els caps hexagonals dels nostres conciutadans no arriben a veure, a copsar quines conseqüències tindria una independència…

també veure que els catalans del sud poguessin ajudar-nos realment, realment prendre consciència que aquí és també Catalunya i que ens poden ajudar molt.
I l’altra cosa és

el risc que a partir d’ ara, Catalunya només vulgui parlar d’ estat a estat

i que llavors totes les relacions hagin de passar per París, d’ estat a estat.

HP: I pels nord-catalans ? Perquè en la manera d’ actuar del sud cap al nord serà important, però del nord cap al sud… ser català ja no seria una cosa folklotritzada…

EB: Al final serà un avantatge enorme. Hi haurà un període d’ adaptació però serà un gran avantatge perquè la gent d’ aquí se senten catalans, i allavores cercaran cursos… i se sentiran catalans.

Potser se sentiran catalans de França, potser voldran marcar una identitat pròpia que és la de ser catalans i francesos alhora …

Però això és difícil de preveure perquè aquestes coses poden canviar molt ràpidament, més del que ens pensem i tot això dependrà també de l’actitud de l’ estat francès :

Si és una actitud bel.ligerant, evidentment que això farà una revifalla del sentiment català.

HP: I des del bressol de Catalunya, aquí sem al castell d’ Arrià, què els hem de dir als catalans que seran independents ?

EB: Jo crec que hi haurem d’ anar amb forcing per explicar-los que sem el bressol realment. Jo sempre explico quan parlen de la « Catalunya vella » que nosaltres sem la Catalunya més vella que la vella , per exemple a la gent de Ripoll els dic això, que sem realment l’ embrió i que això s’ ha tenir en compte i s’ha de respectar. No sé si la gent d’ aquí se sentiran més catalans o més diferents dels catalans.

HP: Tu que ets dels seguidors dels « dragons catalans », que tenen « els segadors » com a himne del club, i molts ajuntaments tenen la bandera posada… però queda a un nivell folklòric.. però després sera un himne d’ un estat… com reaccionaran ?

EB: Crec que no hi haurà cap canvi a nivell dels himnes. A nivell de la bandera pot ser que hi hagi una pressió de l’ estat francès perquè dirà :

“ara això és la bandera d’ un altre estat… no és de la vostra província… és la d’ una nació amb el concepte de nació que tenen els francesos.”

Però jo crec que els elegits d’ aquí seran prou sòlids per imposar aquest sentiment i aquesta banedra catalana, sense, potser anar fins a dir : « volem l’ annexió ». Per mi els que ho diuen ara (exemples recents a la muntanya…) crec que és una reacció… contra una cosa. No he vist res de profund de cara a la cultura i a la nació però és una reacció en contra d’ una cosa (la supressió de llocs de mestre…) però no a favor d’ una altra cosa.

HP: Potser sí que és positiva perquè és arrelada pero no és conscient, esborrar el tractat dels Pirineus era simbòlic però també és interessant, han pas dit que volien anar cap a Madrid, han dit que volen tornar a ser catalans, de manera simbòlica…

EB: Això és molt possible, que de manera gairebé subliminal i tens raó de pensar que hi ha un substrat, hi ha un caliu, unes brases que permeten aquesta reacció però al mateix temps hi ha una educació molt forta de la república francesa que molts hem tingut i que limita aquests progressos cap a la catalanitat plena i sobirana

4 comments on “AMB LA INDEPENDÈNCIA CORREM EL RISC QUE CATALUNYA VULGUI PARLAR D’ESTAT A ESTAT

  1. D’estat a estat? I clar que sí!
    Per què no? Per què Catalunya no hauria de ser un estat com un altre, de segona?

    I on has vist que entre estats més o menys democràtics, europeus i veins, no s’hi poguin establir o renforçar relacions NO de capital a capital sinò també de proximitat i transfronterreres?
    Ara es pot i ho impedirien? no es podran fer? s’afluixarien? No s’enfortiran?
    No estic d’accord! Ans al contrari!

  2. Per haver entrevistat l’Enric, ell tem que hi hagi la possibilitat que un Estat català tracti amb París i nos descuidi. Les raons serien diverses, una d’aquestes seria la pressió que Catalunya tindria, podem pensar que París vigilaria d’aprop la frontera…

    • Crec que l’he entès bé… però continui trobant que la meua resposta, remarca o pregunta, és encertada
      i SI poder tractar d’estat a estat pot ser un risc real no impedeix el que contesti sigui real o lògic i és, a més a més, una raó més per ser dels artífexs del futur estat català per recordar la nostra existència PER LA nostra PRESèNCIA en el procès d’elaboració. No?

      Espero que contestrà l’Enric que seria encara millor no? (sé que no deu dependre de tu, desconegut independentistacn)

      Ben cordialment

  3. Tot allò que dieu, amics, està molt bé perquè, a més de ser convençuts, proveu, molt pragmàticament i intel.ligent(ment), d’escorcollar tots els ets i els uts de la qüestió. I, ara per ara, l’important és això: seguir parlant de la cosa, discutir i conforme anirà avançant, com ho ha declarat molt bé el senyor Calvet.
    Estic meravellada, a l’edat que tinc, i després de tantes lluites amb les administracions (en puc parlar, personalment, pel que fa a l’ensenyament en el secundari !), lluites amb l’administració, doncs, i l’organització social (que ens va pervertir les maneres de veure i de reflexionar), estic mervellada d’arribar ja a un estat tan “avançat” de les mentalitats. Endavant!
    Renada-Laura Portet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s