JOAN-PAU ALDUY : ” Amb Montpeller sem en competitivitat, amb Tolosa sem en ignorància, amb Barcelona sem en esperança.”

L’antic batlle de “Perpinyà la catalana”  nos dóna la seua visió de futur.

Joan-Pau Alduy (una fotografia de Yann Morvan)

Hem entrevistat Joan-Pau Alduy, president de la Comunitat de comunes “Perpignan-Meditérranée”, (i vos informem que l’ entrevista no ha estat traduïda sinó que s’ ha fet enterament en català).

JPA: La França té una cultura jacobina que és de dretes i d’ esquerres. I el nostre problema és de lluitar contra aquesta cultura.

El problema aquí, a Perpinyà, la Catalunya del Nord, és de fer comprendre que sem francesos, sóc francès, de cultura francesa i d’ història francesa, no hi ha pas cap problema, però, però també sem a Catalunya… que té una identitat, una història, una cultura… A Perpinyà la dificultat és lluitar contra aquesta cultura jacobina… de dreta i d’ equerra i el nostre camí és donar a tothom que és aquí, un desig de catalanitat, no de catalanisme… no d’ una nova religió sinó un desig de catalanitat i

quan aquest desig de catalanitat serà molt viu i molt gran, tindrem forces per lluitar contra el jacobinisme francès

i tindrem la capacitat d’ obtenir de fer signar la « carta europea de les llengues regionals » per la França, d’ obtenir que la Constitució francesa sigui modificada… perquè tothom sap el Consell d’estat ha dit que cal modificar l’ article dos, per poder signar la « carta » però el camí és que sigui un gran desig, la riquesa de la identitat, la catalanitat, la riquesa de la relació transfronterera, la riquesa nostra, la del centre del món.

HP: Com ho fer ? L’ espai transronterer és molt important, hem de mirar cap a Girona, contràriament al que alguns ens volen fer creure… però com recuperar el català, com ho fer per recuperar la llengua ? Les escoles que en fan representen 3 o 4 per cent de la mainada. Els carrers, que heu retolat en català, és l’únic que es veu un xic : Cap presència en els mitjans, cap en la televisió. Com ho fem per posar el català a les orelles i a la vista de tothom ?

JPA: De primer cal esborar la frontera ; no la frontera de les persones … ja passen. No la frontera per les mercaderies que tothom sap que passen. La frontera cultural : Aquí, ningú coneix lo que passa a Figueres, Girona o Barcelona i inversament allà ningú sap el que passa a Perpinyà. La informació no passa. La frontera és molt forta. Ningú sap el que passa molt a prop ; el primer pas és d’ esborrar aquesta frontera d’ informació, que és molt i molt forta. Les informacions no passen la frontera i és per aquesta raó que la Mancomunitat de Perminyà ha organitzat a Girona una delegació per fer conèixer la informació d’ aquí. Un exemple : a la cimera sobre el TGV que canvia cada any de vila, aquest any era a Perpinyà, se fa cada any o a Figueres o a Beziers a Narbona, a Tarragona, a Girona… ; doncs a la cimera de Figueres no hi havia cap mitjà del nord. Hi havia mil televisions i diaris del sud, només mitjans de comunicació del sud i… un de Montpeller.

La frontera és molt i molt forta. L’esborrar és el primer pas. El segon és organitzar la difusió de la cultura catalana que té una difusió aquí un poc folklòrica, ha de ser més forta, serà també a través de la Bressola, d’ Arrels…

el meu fill és a l’ escola Arrels i ja parla català… quan va a Barcelona, amb el xòfer de taxi o amb l’ oficina de l’ hotel ha pogut parlar… però a Barcelona el català també té un retrocés, és diferent de Girona, i aquest desig de catalanitat és la condició per poder defensar la nostra cultura i la nostra identitat, al nord i al sud.

HP: Els polítics d’ aquí veuen el procés que s’ està vivint al sud, les consultes que s’ han fet, l’ Associació de municipis per la independència, amb ja més de 200 municipis… són institucions ja… i tot això pot portar a la independencia dins del marc europeu… això canviarà les maneres de fer…de veure… ?

JPA: Sí, fa ja tres o quatre o cinc generacions que hi ha aquest somni. He llegit l’ entrevista d’ Artur Mas a “Le Monde“, he vist que aquest somni és possible però Artur Mas té una posició molt pragmàtica, la seua voluntat és d’ obtenir el retorn més important dels recursos, més autonomia. Utilitza el mot d’ independència amb molta precaució i per mi crec que Artur Mas té raó, em recorda del Quebec on han fet referèndums i en aqust moment no és pas independent : El Quebec té una cap gran capaitat per mobilitzar lleis i recursos però és dins del Canada que els dóna la capacitat de desenvolupar la seua cultura i els seu projecte en francès, però dins del Canada i crec que el futur de Catalunya serà el camí del Quebac dins dels deu anys que vénen.

I per nosaltres serà molt important perquè nos donarà la possibilitat de desenvolupar la llengua i nous lligams amb el sud. Fa quinze anys en la meva lluita per la reconquesta de la catalanitat…ja ho vaig dir. I ara ve Christian Bourquin President de la Regió i diu a tothom : “Perpinyà no té res a fer cap al sud, el seu futur és a Montepeller“…

Fa quinze anys que molts polítics fan aquest error.Cap al sud hem de mirar perquè hi ha un gran dinamisme, una economia… i el futur no es pot entendre sense una organització amb Figueres i Girona i Barcelona i això no és una visió d’ independència , això és reequilibrar.

Fa quinze anys vaig dir:

“amb Montpeller sem en competitivitat, amb Tolosa sem en ignorància, amb Barceloan sem en esperança.”

En francès això fa un rodolí, i aquesta frase és totalment d’ actualitat. El TGV serà important, i sera una gran modificació de la nostra visió geopolítica. Canviarà la visió dels empresaris, de les empreses. Serà totalment diferent, la visió dels decididors del nostre territori serà diferent. en aquest moment la seua visió és la d’ una ciutat al sud de la França… molt maca… demà serà el lligam amb Catalunya, la vila pont, és una vila pont cap a la Catalunya dinàmica, la Catalunya amb poder econòmic i cultural…

Anuncis

2 comments on “JOAN-PAU ALDUY : ” Amb Montpeller sem en competitivitat, amb Tolosa sem en ignorància, amb Barcelona sem en esperança.”

  1. Germans, endavant. Al Sud comptem emb vosaltres, no pot ser altrament.

    Coratge!

    Maria Teresa Massons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s